Temps de platja - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Dossier de
Premsa
Juny de 2008_05
Temps de platja

Regidoria de Comunicació
TEMPS DE PLATJA
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 03
2. LES PLATGES DE VNG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 05
3. NOU PLA D’USOS PER A LES PLATGES DE VILANOVA . . . . . . .pàg. 06
3.1. Actuacions per a l’accessibilitat
3.2. Mobilitat accessible
3.3. Actuacions de seguretat
3.3.1. Servei de vigilància, salvament i socorrisme
3.3.1.1. Relació de punts d’assistència i tipus d’instal·lació
3.3.1.2. La senyalització de les platges i
el servei de vigilància
3.3.2. Servei de neteja dels mòduls sanitaris instal·lats
a les platges de Vilanova i la Geltrú
3.3.3. Servei de megafonia sense fils a les platges de
Vilanova i la Geltrú
3.4. Atenció ciutadana
3.5. Actuacions per a la qualitat dels serveis: tramitacions de
guardons
1

Regidoria de Comunicació
3.5.1. Bandera Blava
3.5.2. L’EMAS
3.5.3. La Norma ISO 14001
3.5.4. El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destí
3.5.5. La Marca de Qualitat Turística
3.6. Equipaments, serveis i concessions a les platges
4. NOVA ORDENANÇA DE PLATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 21
5. LA PLATJA LLARGA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 24
5.1. L’Ajuntament estableix un servei d’informació i
vigilància ambiental de la Platja Llarga
6. PROMOCIÓ DE PLATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 26
6.1. L’Estació Nàutica de VNG
6.2. L’Oficina Municipal d’Informació Turística
6.3. L’activitat esportiva i cultural a les
platges de Vilanova i la Geltrú
7. REMODELACIÓ DEL PASSEIG DEL CARME . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 30
2

Regidoria de Comunicació
1. INTRODUCCIÓ
Vilanova i la Geltrú és una ciutat que viu de cara al mar, on les seves platges són un element
primordial que donen caràcter a la seva vida quotidiana. Conscient d’aquest gran
potencial, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú treballa any rere any per oferir uns serveis
i unes instal·lacions en la seva franja costanera d’alt nivell, tant a la ciutadania en general
com a tots aquells visitants que arriben a la nostra ciutat.
Aquest element essencial de la ciutat ens permet donar a conèixer, més enllà de la ciutat,
tot el potencial de lleure, oci i serveis que té Vilanova i la Geltrú. Les platges de
Vilanova han esdevingut al llarg dels anys un gran espai d’oci, amb una gran quantitat i
qualitat de serveis. Tot i que el gruix de les activitats al litoral vilanoví se centra a l’època
d’estiu, la voluntat de l’Ajuntament de la ciutat és ampliar aquesta oferta al llarg de l’any,
oferint serveis i propostes culturals més enllà de la temporada de bany.
Fruit d’aquesta voluntat, enguany l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat un nou
pla d’usos i una ordenança que regulen i treballen perquè les nostres platges tinguin tots
els requisits necessaris perquè els usuaris puguin gaudir al màxim dels seus serveis i
ofertes.
3

Regidoria de Comunicació
Així mateix, aquesta tasca constant de manteniment i millora han permès, que un any
més, l’Ajuntament hagi sol·licitat diferents guardons que validen la qualitat tant de la
pròpia platja com dels serveis que s’hi ofereixen .
D’altra banda, s’ha estat treballat perquè l’accés a les platges estigui garantit a tots els
nivells. Així doncs, la mobilitat fins a la façana marítima es pot fer mitjançant el transport
públic, el vehicle privat o la bicicleta. Així mateix, totes les platges de la ciutat tenen
condicionats espais d’aparcament tant lliures com regularitzat.
Quant a l’accessibilitat a la pròpia platja, la voluntat del govern municipal és garantir el
gaudi de tot el públic i per això ha dut a terme, a través del Ministeri de Medi Ambient,
unes obres que garanteixen l’accessibilitat a la sorra des de qualsevol punt de la façana
marítima.
Vilanova i la Geltrú s’inclou dins la xarxa d’Estacions Nàutiques, que, com a destinació
turística permet de la pràctica del turisme nàutic complementat amb diferents modalitats
d’allotjament i d’oferta turística, cultural i recreativa de l’entorn.
La nostra ciutat s’ha consolidat com a destí per al turisme familiar i nàutic, però també
gastronòmic i cultural. Ara és, precisament aquest espai el que l’Ajuntament vol dinamitzar
, sortint cap a l’àmbit metropolità i entrant en l’anomenat Eix Diagonal.
4

Regidoria de Comunicació
2. LES PLATGES DE VNG
Vilanova i la Geltrú disposa de cinc platges amb serveis al llarg del seu litoral (platja
d’Ibersol, platja de Sant Gervasi, platja d’Adarró, platja de Ribes Roges i platja del Far
de Sant Cristòfol. El conjunt d’aquestes platges té una llargada de 3.700 metres i una
amplada mitjana de 100 metres. La ciutat compta, també, amb una sisena platja (Platja
Llarga) que, a l’estar catalogada com a zona protegida, no disposa de cap tipus de
servei.
La platja Llarga d’Ibersol està situada a tocar del terme municipal de Cubelles i abans
de la platja de Sant Gervasi. Un 60% de la platja (Platja Llarga) és un espai natural protegit
i senyalitzat com a tal. El 40% restant de la platja d’Ibersol és de tipologia urbana,
amb pendent suau i sorra fina. Té una llargada total de 1.420 metres i una amplada mitja
d’uns 30 metres, amb una superfície aproximada d’uns 42.600 m2.
La platja de Sant Gervasi es troba situada entre la urbanització del Racó de Santa
Llúcia i la platja d’Adarró. És de tipologia semiurbana, amb pendent suau i sorra fina, i
té una llargada de 250 metres i una amplada mitja d’uns 50 metres, amb una superfície
aproximada d’uns 12.500 m2.
La platja d’Adarró es troba situada entre la platja de Sant Gervasi la platja de Ribes
Roges. És de tipologia urbana amb pendent suau i sorra fina. Té una llargada de 780
metres i una amplada mitja d’uns 99 metres, amb una superfície aproximada d’uns
77.200 m2.
La platja de Ribes Roges es troba entre la platja d’Adarró i el port esportiu de Vilanova
i la Geltrú. És de tipologia urbana amb pendent suau i sorra fina. Té una llargada de
1.200 metres i una amplada mitja d’uns 200 metres, amb una superfície aproximada
d’uns 240.000 m2.
La platja del Far de Sant Cristòfol està situada en l’extrem oriental del municipi de
Vilanova i la Geltrú. És de tipologia semiurbana amb baix pendent i de sorra fina. Té una
llargada de 900 metres i una amplada mitjana d’uns 150 metres, amb una superfície
d’uns 135.00 m2.
Durant la temporada alta, les platges de Vilanova i la Geltrú reben una afluència mitjana
de 18.000 visitants al dia i un màxim de 29.000 visitants al dia. La temporada comença
a mitjans d’abril i acaba a finals de setembre.
5

Regidoria de Comunicació
3. NOU PLA D’USOS PER A LES PLATGES DE VILANOVA
L’equip de govern de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar a principis d’any el
pla d’usos de les platges, que a partir d’aquesta temporada regula i ordena tots els usos
i serveis que es poden desenvolupar a les platges de la ciutat. Es tracta d’un document
que s’elabora anualment i que rep l’autorització de la Generalitat que és qui té les competències
en matèria d’usos i serveis.
Del conjunt de documents cal destacar les actuacions relacionades amb l’accessibilitat,
la seguretat i la millora dels serveis a les platges de la ciutat. És voluntat del govern
municipal dotar de continues millores les platges vilanovines i poder així optar a
guardons i reconeixements que distingeixin la ciutat de Vilanova i la Geltrú per la qualitat
del seus serveis i equipaments.
En condicions normals el pla d’usos de les platges de Vilanova i la Geltrú s’inicia amb
la Setmana Santa. Enguany, però, el fet que Setmana Santa hagi caigut tan aviat, el calendari
s’ha vist alterat. A aquest fet s’hi suma les obres d’accessibilitat a les platges de
Ribes Roges i Adarró que està duent a terme el Ministeri de Medi Ambient, que també
ha fet retardar aquesta previsió.
El pla d’usos regula els equipaments que han de tenir les platges, tal com lavabos, dutxes,
retapeus, papereres i contenidors de reciclatge. En aquest sentit, tots els residus
originats en elles seguiran el servei de la recollida selectiva. Això suposarà que al llarg
de les platges hi haurà papereres identificades per colors per tal que els usuaris dipositin
en cadascuna el residu que correspongui.
El calendari de vigència del pla d’usos per a les platges de la ciutat és de l’1 de juny fins
al 30 de setembre.
6

Regidoria de Comunicació
El pla d’usos contempla les següents actuacions:
3.1. Actuacions per a l’accessibilitat
3.2. Mobilitat accessible
3.3. Actuacions de seguretat
3. 4. Atenció ciutadana
3.5. Actuacions per a la qualitat dels serveis
3.6. Equipaments, serveis i concessions
La despesa anual que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destina a les platges suposa
un total de 600.000 euros, que es reparteixen de la manera següent:
• inversions: 135.000 euros
• manteniment: 165.000 euros
• neteja de platges: 200.000 euros
7

Regidoria de Comunicació
3.1. Actuacions per a l’accessibilitat
El Ministeri de Medi Ambient va iniciar abans de l’estiu les obres d’accessibilitat per a
tots aquells accessos a les platges de Ribes Roges i Adarró, segons el projecte aprovat
per l’Ajuntament de VNG, la Diputació de Barcelona i el mateix Ministeri de Medi
Ambient.
Les obres han consistit en el trasllat dels serveis d’aigua, llum i clavegueram per tal de
dotar als xiringuitos dels serveis que requereixen. Després d’aquesta actuació, s’ha dut
a terme la construcció de rampes d’accessibilitat. Tot i que la majoria de platges de
Vilanova i la Geltrú tenen algun punt accessible per a persones amb mobilitat reduïda,
des del Ministeri de Medi Ambient s’estan efectuant unes obres en tots aquells accessos
no adaptats i que es troben a les platges de Ribes Roges i d’Adarró.
Una vegada finalitzades les rampes s’adequaran les zones d’estacionament. Tot i amb
això, les obres s’interrompen al juny, per tal de no interferir en la temporada d’estiu. És
previst que es reprenguin una vegada s’hagin desmuntat els serveis de les platges, a
l’octubre.
8

Regidoria de Comunicació
3.2. Mobilitat accessible
Totes les platges de Vilanova i la Geltrú disposen de zones d’estacionament. En aquest
sentit, les platges d’Ibersol, de Sant Gervasi i del Far de Sant Cristòfol tenen zones
d’estacionament lliure, mentre que les platges d’Adarró i de Ribes Roges disposen de
zones d’estacionament regulat. Quant al vehicle privat, totes les platges tenen aparcaments,
alguns de regulats i altres de lliures. Aquests aparcaments disposen de places
reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, totes les platges de la ciutat
disposen d’algun accés adaptat.
Les línies d’autobús urbà acosten els usuaris a les platges de Ribes Roges, d’Adarró i
del Far de Sant Cristòfol, des de qualsevol punt de la ciutat. En el cas de la platja
d’Ibersol, al tractar-se d’una platja ubicada en una urbanització separada del casc urbà,
s’hi ha d’arribar amb l’autobús interurbà. I pel que fa a la platja de Sant Gervasi, les
condicions urbanístiques de la zona fan que l’accés s’hagi de fer a peu o amb qualsevol
altre medi de transport particular.
L’arribada a les platges amb bicicleta utilitzant el carril bici es pot fer sense dificultats a
les platges de Ribes Roges i d’Adarró. L’accés a la resta de platges també es pot fer
amb bicicleta, tot i la manca d’aquest carril específic per aquest tipus de transport. A més
a més, en tots els accessos a les platges de la ciutat hi ha instal·lats aparcaments per
a bicicletes.
3.3. Actuacions de seguretat
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha convocat enguany un concurs per contractar els
serveis que s’han de desenvolupar durant la temporada de platges 2008. En concret, es
contracten les tasques de socorrisme i vigilància, neteja dels mòduls sanitaris,
muntatge, desmuntatge i manteniment dels equipaments i la instal·lació de megafonia
sense fils.
Pel que fa als serveis, s’espera una millor gestió del muntatge, desmuntatge i manteniment
de les instal·lacions mitjançant la contractació d’una única empresa per desenvolupar-ho.
I també s’ha contractat un nou servei a partir d’aquesta temporada,el de megafonia. Es
preveu l’adquisició d’un equipament que funcioni sense fils. En els anys següents es
contractarà únicament el manteniment de la instal·lació.
9

Regidoria de Comunicació
L’Ajuntament de VNG ha incrementat enguany la dotació pressupostària en els serveis
a les platges, amb l’objectiu de garantir una major comoditat als usuaris.
3.3.1. Servei de vigilància, salvament i socorrisme
L’Ajuntament ha adjudicat el Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme de les platges
de VNG a l’empresa AQUASOS.
El servei de vigilància comença el diumenge 1 de juny i es durà a terme fins al diumenge
30 de setembre. Els horaris de vigilància varien en funció de l’afluència d’usuaris a les
platges de la ciutat. Així de l’1 al 24 de juny el servei funcionarà de dilluns a divendres
de les 10 a les 16 hores i els caps de setmana, de les 11 a les 17 hores, a les platges
del Far de Sant Cristòfol, Ribes Roges i l’Ibersol. Aquest últim horari també serà efectiu
els caps de setmana i els dies festius del mes de setembre. Del 25 de juny al 31 d’agost,
l’horari de servei serà de les 11 a les 20 hores, a totes les platges de la ciutat.
Aquest servei estarà dotat dels elements i dispositius d’auxili que siguin precisos per
realitzar-lo eficaçment, i es mantindrà en disposició permanent d’actuar durant l’època i
horari d’ús normal en les platges a fi d’intervenir immediatament quan sobrevingui algun
accident.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú garanteix que les instal·lacions de primers auxilis
tinguin un accés reservat per a ambulàncies, amb comunicació directa amb el lloc de
primers auxilis, per facilitar les evacuacions urgents. Aquests accessos hauran d’estar
permanentment lliures d’obstacles.
10

Regidoria de Comunicació
El servei de vigilància, salvament i socorrisme inclou les següents tasques:
• prevenció d’accidents als usuaris
• vigilància de les platges
• servei d’assistència del bany per a persones amb limitacions físiques
• servei per evitar la pèrdua de nens a les platges, a través del sistema de polseres
• servei de taller sobre els usos i la conducta que s’ha de tenir a la platja
3.3.1.1. Relació de punts d’assistència i tipus d’instal·lació
- Platja del Far de Sant Cristòfol: Un mòdul de socors, dos llocs avançats, un vehicle tot
terreny i una embarcació tipus C.
- Platja de Ribes Roges: Un mòdul central de socors, dos llocs avançats, una ambulància
que dóna servei a totes les platges, un vehicle tot terreny i una embarcació tipus C.
- Platja Adarró: Un lloc avançat.
- Platja de Sant Gervasi: Un lloc avançat.
- Platja de l’Ibersol: un mòdul de socors i una embarcació tipus C.
3.3.1.2. La senyalització de les platges i el servei de vigilància
S’estableixen tres tipus de platges:
• platges d’ús prohibit. Se senyalitzaran amb banderes de color vermell.
• platges perilloses. Se senyalitzaran amb banderes de color groc.
• platges lliures. Se senyalitzaran amb banderes de color verd.
11

Regidoria de Comunicació
3.3.2. Servei de neteja dels mòduls sanitaris instal·lats a les platges de Vilanova i
la Geltrú
El servei de neteja de mòduls sanitaris de les platges inclou els mòduls ubicats a les
platges del Far de Sant Cristòfol i Ribes Roges. S’inicia el dia 1 de maig i s’efectuarà
fins al dia 15 de setembre. L’horari diürn del servei comença a les 8 hores, per tal que
de 9 a 21 h els serveis restin oberts als usuaris. L’horari nocturn del servei s’inicia a les
21.30 h i finalitza a les 2.30 h de diumenge a dijous, i divendres i dissabte finalitzarà a
les 3.30 h.
Els dies 23 de juny i 4 d’agost hi haurà un servei nocturn especial per tal de poder donar
servei després de les revetlles de Sant Joan i Festa Major, i que constarà d’una persona
per anar repassant els cinc mòduls de les 21 hores a les 23 hores i una persona per a
cada un dels mòduls de les 23 hores fins a les 7 hores del dia següent.
Ubicació dels mòduls dels sanitaris:
- Platja del far de Sant Cristòfol (servei de platja: 4)
- Platja de Ribes Roges (servei de platja 3)
- Platja de Ribes Roges (servei de platja 2)
- Platja de Ribes Roges (servei de platja 1)
- Platja d’Adarró (servei de platja 0)
En total són 5 punts amb mòduls de sanitaris. Cada mòdul de sanitaris consta de 3 cabines
individuals i una adaptada per a persones amb mobilitat reduïda amb un espai que
té funció de distribuïdor .
12

Regidoria de Comunicació
3.3.3. Servei de megafonia sense fils a les platges de Vilanova i la Geltrú
Enguany es dota les platges de Vilanova i la Geltrú d’un sistema de megafonia sense
fils que s’integri al Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme. El sistema funcionarà
entre el 24 de juny i el 31 d’agost de 2008.
L’emissora base està instal·lada a la central de control ubicada a la platja de Ribes
Roges. Les unitats receptores s’emplacen a cada un dels màstils i/o faroles d’enllumenat
repartits per les platges a cobrir.
Aquest sistema permet reproduir els missatges de veu des de la central de control a les
unitats receptores a través d’un sistema de radio freqüència. A la vegada, aquest sistema
permet sectoritzar els missatges per grups d’altaveus. . El subministrament elèctric
de les estacions receptores es fa mitjançant plaques solars que garanteixen el seu
funcionament de forma autònoma.
3.4. Atenció ciutadana
Al començament de la temporada de bany, les entrades de totes les platges de VNG disposen
de cartells informatius dels serveis que s’ofereixen a la platja i la seva ubicació a
més de tota mena d’informació relacionada amb la platja (espais protegits, usos prohibits
i autoritzats, guardons concedits, horaris de salvament i socorrisme, telèfons d’interès...).
13

Regidoria de Comunicació
Per a aquest 2008, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha contractat vuit vigilants/informadors
per a la temporada d’estiu a les platges, i que atenen els ciutadans i visitants en
totes aquelles qüestions que plantegen. Així mateix, també vetllen pel compliment de les
ordenances municipals, i n’informen. L’horari és el mateix que el servei de socorrisme.
3.5. Actuacions per a la qualitat dels serveis: tramitacions de guardons
L’existència d’una ordenança específica per a l’ús de les platges facilita a l’Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú la tramitació de sol·licitud de guardons de qualitat com són la
Bandera Blava, la Q de Qualitat a les platges, la de Qualitat en destinació Comarca del
Garraf, l’EMAS i l’ISO 14.001. L’Ajuntament ha sol·licitat un any més aquests guardons.
3.5.1. Bandera Blava
El guardó Bandera Blava és una anomenada “ecoetiqueta” selectiva que es concedeix
a platges i ports de 36 països d’Europa, Marroc, República Sudafricana, Canadà, Nova
Zelanda i Carib.
La campanya Bandera Blava és un símbol de reconeixement que exigeix el compliment
d’alts nivells sanitaris i ambientals, l’existència de sanitaris adequats i sense vessaments,
així com un servei de salvament, socorrisme i primers auxilis en les platges i
ports amb Bandera Blava.
El guardó es basa en el compliment d’un
seguit de criteris específics a les platges
i ports guardonats, que s’agrupen al
voltant de la qualitat de les aigües de
bany, la informació i educació ambiental,
la gestió mediambiental i la seguretat i
serveis.
La Bandera Blava es concedeix anualment
per tal de garantir el compliment
continuat dels seus criteris. Només es
pot sol·licitar per a cada platja pel
municipi i per a cada port esportiu pels
gestors, públics o privats d’aquests.
14

Regidoria de Comunicació
3.5.2. L’EMAS
L’EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) és el sistema de gestió ambiental d’una
empresa que té per finalitat, disminuir els impactes ambientals que aquesta empresa pot
provocar sobre el medi ambient. És un sistema voluntari que permet a les organitzacions
avaluar i millorar el seu comportament ambiental i difondre la informació oportuna
al públic i a d’altres parts interessades.
El sistema és vàlid tant per a organitzacions públiques com privades. Els objectius principals
són: assegurar un alt nivell de protecció del medi ambient, millorar contínuament
el comportament ambiental i obtenir un avantatge competitiu d’aquestes millores.
3.5.3. La Norma ISO 14001
La norma internacional ISO 14001 sobre gestió ambiental té per objectiu proporcionar a
les organitzacions els elements d’un sistema de gestió ambiental efectiu, que pugui ser
integrat amb altres requisits de gestió, per a ajudar a les empreses a aconseguir objectius
ambientals i econòmics.
La certificació és el procés de verificar el compliment de tots els requisits de la norma
que ha de ser realitzada per organismes de certificació acreditada.
3.5.4. El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destí
El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins (SICTED) té per objectiu reconèixer
la qualitat d’un destí. La característica d’aquest sistema és abordar en el mateix procés
i en la seva totalitat tots els subsectors que formen part de l’activitat turística d’una determinada
destinació com, per exemple, transports locals, comerços o serveis públics. El
SICTED, impulsat pel Ministeri d’Indústria i la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies (FEMP), obre la porta a les empreses turístiques a accedir posteriorment a
l’obtenció de la certificació Q de qualitat turística espanyola.
Pel que fa a Vilanova i la Geltrú, la Secretaria General de Turisme i la FEMP, liderats i
coordinats a la demarcació de Barcelona per la Diputació de Barcelona i la Cambra de
Comerç de Barcelona, han atorgat aquest maig el guardó de Compromís de Qualitat
Turística a les platges d’Ibersol, de Sant Gervasi, d’Adarró, de Ribes Roges i del Far.
15

Regidoria de Comunicació
Així mateix, també han rebut el guardó el Mercat Municipal del Centre, el Mercat
Municipal de Mar, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i l’Oficina de Turisme de Vilanova
i la Geltrú.
A banda, a nivell privat, a Vilanova i la Geltrú han rebut el certificat el Càmping Vilanova
Park, els Apartaments Vilaprisma, els Atenea Park Suites-Apartaments, l’Hotel César, la
Residència Universitària Vila-Nova i els restaurants La Fitorra i Mas Roquer.
La distinció de Compromís de Qualitat Turística obliga a establir uns objectius a complir,
treballant en un procés continuat per la millora de la qualitat.
3.5.5. La Marca de Qualitat Turística
L’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE) és una entitat de certificació de
sistemes de qualitat especialment creada per a empreses turístiques. Certifica el
reconeixement de la tasca realitzada per empreses turístiques en la implantació de sistemes
de qualitat mitjançant la concessió d’un segell de qualitat turística espanyola.
La Marca de Qualitat Turística Espanyola, la Marca Q és l’element més visible de
tot el sistema. Demostra el compromís de l’establiment certificat per aconseguir la plena
satisfacció del client, i oferint un servei excel·lent. La Marca tan sols es pot obtenir quan
s’asseguri uns nivells de qualitat establerts per la norma de qualitat de serveis.
16

Regidoria de Comunicació
3.6. Equipaments, serveis i concessions a les platges
El pla d’usos regula els equipaments, serveis i concessions, amb explotació comercial.
Pel que fa als equipaments, serveis i concessions, sense explotació comercial, el pla
contempla els referents a la mobilitat accessible i a l’atenció ciutadana.
Quant als equipaments, serveis i concessions, amb explotació comercial, al llarg del
total de metres de platja hi ha repartides instal·lacions diverses que ofereixen als visitants
nombrosos serveis, com dutxes, rentapeus, quioscs-bar, zones d’ombra i gandules,
entre d’altres. L’any 2005 l’Ajuntament de VNG va treure a concurs la concessió
dels anomenats serveis de platges.
• A la platja Llarga d’Ibersol s’hi ubica el quiosc número 5, de 20 m2 i amb una terrassa
de 60 m2 amb taules i cadires. La zona de gandules ocupa 8,7 m2 i consta de 10
unitats.
Té una caseta de lavabo d’1 m2, tres dutxes públiques i rentapeus. L’espai de la platja
també inclou un màstil per a senyals, un màstil per a la Bandera Blava, una caseta de
vigilància i una de socorrisme, de 20 m2 cadascuna, i una torre de vigilància de platges.
17

Regidoria de Comunicació
• A la platja de Sant Gervasi s’hi ubica el Xiringuito Miramar, de 12,5 m2, amb una zona
de 6 para-sols que ocupa 30 m2. La zona de gandules ocupa 43,5 m2 i consta de 50
unitats.
Té tres dutxes públiques i rentapeus. L’espai de la platja inclou un màstil per a senyals
i una caseta de vigilància i socorrisme de 10 m2.
• A la platja d’Adarró s’hi ubica el quiosc número 0, de 20 m2, i amb una terrassa de
100 m2 amb taules i cadires. Hi ha una zona enjardinada de 40 m2 amb palmeres i
altres. La zona de gandules ocupa 52,20 m2, i consta de 60 unitats. També hi ha una
zona amb 20 tendals que ocupa una superfície de 125 m2 (6,25 m2 per tendal).
Té dues dutxes públiques i rentapeus i una zona de lavabos de 20 m2. L’espai de la platja
inclou una caseta de vigilància i socorrisme de 10 m2 i una zona esportiva per ubicar
camps de voleibol de platja i futbol. També ofereix el servei de lloguer de patins, amb 9
unitats.
18

Regidoria de Comunicació
• En el primer tram de la platja de Ribes Roges s’hi ubiquen els quioscos número 1 i
número 2. Els quioscos tenen una superfície de 20 m2 cadascun, amb una zona de terrassa
amb cadires i taules de 100 m2 cadascuna. Hi ha dues zones enjardinades d’uns
40 m2 cadascuna, amb palmeres i altres. S’inclouen set zones amb 40 tendals amb una
superfície total de 250 m2 (6,25 m2 per tendal). També hi ha onze zones de gandules,
que ocupen una superfície total de 195.75 m2, que corresponen a 225 unitats.
Té dues zones de lavabos públics de 20 m2 cadascuna i quatre dutxes públiques i
rentapeus. L’espai de la platja inclou una caseta de vigilància i socorrisme de 10 m2 i
dos màstils per a senyals. Compta amb dues zones esportives per ubicar camps de
voleibol de platja, futbol i bàsquet.
En el segon tram de la platja s’hi ubica el quiosc número 3, amb una superfície de 20
m2, amb una zona de terrassa de 100 m2 amb taules i cadires. Hi ha una zona enjardinada
de 40 m2 amb palmeres i altres. S’inclouen quatre zones amb 40 tendals amb una
superfície total de 250 m2. La zona de gandules ocupen una superfície total de 130,50
m2, i inclouen 150 unitats.
Té una zona de lavabos públics de 20 m2 i quatre dutxes públiques i rentapeus. L’espai
de la platja inclou una caseta de vigilància i socorrisme de 10 m2, una cadira de vigilància
i socorrisme i un màstil de senyals. Compta amb una zona esportiva per ubicar
camps de voleibol de platja, futbol i bàsquet.
A tot el llarg de la platja de Ribes Roges es troba instal·lat un circuit d’acondicionament
físic.
19

Regidoria de Comunicació
• A la platja del Far de Sant Cristòfol s’hi ubica el quiosc número 4, amb una superfície
de 20 m2 i una terrassa de 100 m2 per col·locar taules i cadires. Hi ha una zona
enjardinada de 40 m2 amb palmeres i altres. S’inclou una zona amb 25 tendals que
ocupa una superfície total de 156,25 m2. La zona de gandules ocupen una superfície
total de 130,50 m2, i inclouen 150 unitats.
Té una zona de lavabos públics de 20 m2 i dues dutxes públiques i rentapeus. L’espai
de la platja inclou dues casetes de vigilància i socorrisme de 10 m2 cadascuna, una
caseta de vigilància i socorrisme de 20 m2, una torre de vigilància de platges i un màstil
de senyals.
Compta amb una zona esportiva per ubicar camps de voleibol de platja, futbol i bàsquet
i una zona de lloguer d’embarcacions de 30 m2, amb canal de sortida senyalitzat amb
balises i boies als seus extrems, per ubicar-hi patins i piragües.
20

Regidoria de Comunicació
4. NOVA ORDENANÇA DE PLATGES
El Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del mes de juny ha aprovat l’ordenança de
platges. Aquesta ordenança té per objecte regular les condicions d’ús de les platges de
Vilanova i la Geltrú garantint el dret del ciutadans a gaudir-les i a fer un ús públic del
mar, de la seva ribera i de la resta de l’espai de domini públic i de les seves zones de
protecció i servitud.
D’altra banda, l’ordenança estableix que la Platja Llarga gaudirà d’un tractament
específic per tal de garantir la protecció que requereix com a espai natural protegit. És
per això que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no fomentarà aquesta ni tramitarà cap
tipus de guardó que pugui comportar una afluència massiva d’usuaris, així com no
inclourà mai Platja Llarga en el pla d’usos de les platges de la ciutat. A la vegada garanteix
que la neteja de Platja Llarga es farà sempre de manera manual.
Aquesta ordenança regula els drets i deures dels habitants i visitants del municipi amb
relació a l’ús del mar i de la seva ribera. En aquest sentit, també regula tot allò que concerneix
a la utilització de la zona de domini públic marítim terrestre, a l’ús de les platges,
a les instal·lacions, quioscos i serveis. La navegació esportiva i de lleure també queda
regulada per l’ordenança.
Es prohibeix l’estacionament i circulació no autoritzada de vehicles a la platja, llevat
d’aquells vehicles destinats a la neteja, manteniment i vigilància de les platges, serveis
d’urgències, seguretat i similars. Tampoc es permet l’acampada ni els campaments a les
platges.
La pesca recreativa també queda regulada així com les activitats esportives, culturals i
els jocs.
Amb la finalitat de mantenir un equilibri amb l’espai natural es prohibeix la utilització en
les platges d’aparells de ràdio, cassettes, CD o similars, instruments musicals o qualsevol
altra instrument i mitjà que produeixi molèsties a la resta d’usuaris. Tot i amb això,
els quioscos, prèvia autorització, poden emetre música ambiental durant l’horari d’obertura.
D’altra banda, llevat d’autorització especial, tan sols està permès el sistema de
megafonia autoritzat per l’Ajuntament i utilitzat pel servei de salvament i socorrisme de
les platges i altres sistemes d’informació de les activitats a les platges o d’interès general.
21

Regidoria de Comunicació
A les platges queda prohibida la venda ambulant de qualsevol tipus de producte o article
en general, llevat que el venedor disposi de la corresponent autorització municipal.
Es prohibeix igualment la realització d’activitats o prestació de serveis com massatges,
tatuatges, vidència i similars, i la seva demanda, ús o consum, llevat d’autorització
municipal a favor de qui els realitza o presta. També queda prohibida la publicitat en les
platges per mitjà de rètols, tanques, mobiliari o mitjans acústics o àudio visuals sense
l’autorització o permís corresponent, i les pintades o grafits.
En un altre vessant, l’ordenança de platges regula les normes de caràcter higiènic sanitari
quant a les zones de bany, la tinença d’animals domèstics i les cabines sanitàries.
Pel que fa al mobiliari urbà, l’Ajuntament ha de fomentar la col·locació a totes les platges
de dutxes, rentapeus, bancs, passarel·les i altre mobiliari urbà per dotar-les d’un millor
nivell d’equipaments, i queda prohibit rentar-se dins del mar, de les dutxes i dels
rentapeus de les platges utilitzant productes com el sabó o similars.
22

Regidoria de Comunicació
Llevat que hi hagi autorització municipal, queda prohibit fer qualsevol tipus de foc a la
platja, sorra, pedres, rocalls o l’ús de bombones de gas i/o líquids inflamables en les
platges.
I quant a residus, amb caràcter general, a la zona de platja es donarà compliment a allò
establert en les normatives i ordenances municipals en matèria de residus urbans de
neteja viària del municipi.
L’Ajuntament realitza les operacions de neteja de les platges per mantenir els nivells
òptims de qualitat de la sorra, i queda prohibida l’estada a les platges mentre s’efectuïn
els treballs de neteja amb maquinària.
Les normes de vigilància i seguretat estan contemplades en l’ordenança quant a vigilància
de les zones de bany, el servei de salvament i socorrisme, el sistema de banderes
de bany i altres serveis de seguretat que l’Ajuntament pot realitzar, com el servei
d’assistència al bany de les persones amb discapacitats físiques o l’assistència per evitar
la pèrdua de nens en les platges, entre d’altres.
Així mateix, l’ordenança tipifica les possibles infraccions i n’estipula les sancions i disposicions.
23

Regidoria de Comunicació
5. LA PLATJA LLARGA
L’espai natural de la Platja Llarga és l’últim espai de l’antic delta del riu Foix. Els sectors
que envolten la Platja, anomenats la Millera, el Prat de l’Escarrer i l’extrem occidental de
l’Ortoll, formaven part també de l’antiga llacuna del Prat i conserven restes de llacunes,
canyissars i camps de conreu.
La Platja Llarga era, fins al 1881, un gran aiguamoll, amb canyissars i zones pantanoses,
i un petit camp de dunes formats a la meitat nord del delta del Foix conegut
amb el nom d’El Prat.
5.1. L’Ajuntament estableix un servei d’informació i vigilància ambiental de la
Platja Llarga
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha contractat un servei d’informació i vigilància
ambiental per a la Platja Llarga. La voluntat de l’equip de govern és proporcionar un
servei de vigilància ambiental i d’informació als usuaris sobre els valors naturals d’aquest
espai. El servei ha estat contractat a l’empresa La Vola Serveis Ambientals.
24

Regidoria de Comunicació
En aquest sentit, es posa en marxa una campanya que compta amb tres informadors,
que coordinen els horaris per tal que sempre hi hagi una persona atenent els visitants i
usuaris i, en horari de màxima afluència dos informadors. La funció d’aquestes persones
és atendre tothom qui s’acosti fins aquest paratge i alhora vetllar perquè es respectin
les normes d’ús de la zona protegida.
L’Ajuntament de VNG creu necessari protegir, preservar i conservar aquest espai per tal
que esdevingui una zona renaturalitzada com a ecosistema de dunes i zona humida del
litoral. Així queda constatat en els diferents convenis signats amb el Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat; l’Institut Català del Sòl, i amb la promotora
Subirats Berenguer.
Entre les accions que ja ha realitzat l’Ajuntament de la ciutat amb l’objectiu de preservar
l’espai, hi ha el desenvolupament d’un Pla d’ocupació per fer les tasques de vigilància
i d’informació ambientals; la realització d’un estudi ambiental i el Pla Especial de
restauració de l’espai.
25

Regidoria de Comunicació
6. PROMOCIÓ DE PLATGES
Vilanova i la Geltrú inclou dins la seva oferta de ciutat un àmpli ventall de serveis i activitats
orientats tant a la ciutadania com als visitants foranis. En aquest sentit, tant des de
les entitats i estaments municipals com des del sector privat s’impulsen accions orientades
a donar resposta a la demanda que Vilanova i la Geltrú, com a ciutat marinera,
rep dels seus visitants.
Així doncs, l’oferta hotelera i gastronòmica es veu acompanyada per un calendari d’activitats
culturals, esportives i de lleure molt important. Activitats que tant es poden fer a
la platja com a la resta de la ciutat, i que fan que Vilanova i la Geltrú esdevingui un destí
clau en el litoral català.
26

Regidoria de Comunicació
6.1. L’Estació Nàutica de VNG
L’Estació Nàutica és un espai turístic i recreatiu que permet la pràctica del turisme nàutic
durant el temps de lleure. Aquest espai permet practicar, entre d’altres, vela lleugera,
vela de creuer, motonàutica, windsurf, surf, submarinisme, caiac, piragüisme, rem,
xàrter de creuer, esquí nàutic i excursions marítimes, i complementar-ho amb diferents
modalitats d’allotjament i d’oferta turística i recreativa de l’entorn.
La voluntat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú és promoure conjuntament el potencial
turístic de la ciutat aprofitant al màxim els seus recursos. En aquest sentit, l’Estació
Nàutica ofereix activitats al llarg de l’any i és un pol d’atracció de turisme que busca la
tranquil·litat i la pràctica d’esports nàutics, i que, a la vegada, s’acompanyen d’una oferta
gastronòmica i cultural importants.
El juliol de 2001 Vilanova i la Geltrú va passar a formar part de la vintena d’Estacions
Nàutiques que integren la Associación de Estaciones Náuticas (AEEN). En aquell
moment, l’Ajuntament de la ciutat va apostar per aquesta marca, com a alternativa al turisme
tradicional de sol i platja, aconseguint durant aquest temps la implicació de 17
empreses i 2 clubs.
Actualment hi ha 22 estacions nàutiques a l’Estat espanyol.
6.2. L’Oficina Municipal d’Informació Turística
L’Oficina Municipal d’Informació Turística està ubicada al parc de Ribes Roges. La seva
tasca principal és acollir i informar als visitants de la ciutat, oferint-los informació
d’adreces i preus dels establiments, serveis, activitats i punts d’interès turístics. Quant a
reserves d’allotjament, i només exclusivament per a la primera nit d’estada, pot fer aquest
tràmit en establiments turístics de la ciutat.
Així mateix, porta a terme la distribució de plànols, opuscles i altre material informatiu
relatiu a l’oferta turística de la ciutat.
L’Oficina Municipal d’Informació Turística de Vilanova i la Geltrú pertany a la Xarxa
d’Oficines de Turisme de la Generalitat de Catalunya
27

Regidoria de Comunicació
El seu horari per al 2008 és el següent:
- gener, febrer, març, octubre, novembre i desembre: de dimarts a dissabte de 10 a 14
i de 17 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h
- abril, maig, juny, setembre: de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius de 10 a 14 h
- juliol i agost: de dilluns a dissabte de 10 a 20 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h
- festius 2008. Oficina oberta de 10 a 14 h: 17 de gener, 21 de març, 1 de maig, 24 de
juny, 5 d’agost, 15 d’agost, 11 de setembre, 12 d’octubre, 1 de novembre, 6 de desembre.
Vigílies: 23 de juny de 10 a 14 i de 17 a 20 h 24 de desembre de 10 a 14 h 31 de
desembre de 10 a 14 h
- festius 2008. Oficina tancada: 1 de gener, 6 de gener, 24 de març, 25 de desembre,
26 de desembre
28

Regidoria de Comunicació
6.3. L’activitat esportiva i cultural a les platges de Vilanova i la Geltrú
L’espai de les platges de la ciutat esdevé al llarg de tot l’estiu el marc ideal per desenvolupar-hi
tota mena d’activitats, tant de tipus esportiu, de lleure com cultural.
Any rera any, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú edita un programa de mà, l’Estiu a
Ciutat, on s’hi recullen la major part de les activitats que es porten a terme de juny a
setembre. Aquesta és una clara mostra de la importància que adquireix la façana marítima,
sobretot, durant els mesos d’estiu.
A nivell esportiu, són moltes les competicions que es porten a terme a les pistes que
tenen instal·lades els xiringuitos. Campionats de voleibol de platja, de futbol, de tennis,
d’handbol, de korfal, etc., s’acompanyen amb classes d’aiguagim a tocar del mar, entre
d’altres. També hi ha altres reptes més tradicionals com són la travessia del port nedant
o el desafiament de llaguts.
Així mateix, les festes majors dels barris d’aquesta zona també desplacen part de la
seva activitat fins a la façana marítima, amb concerts de música i actes diversos. Com
a marc cultural de referència hi ha el Festival de Música Popular Tradicional, que cada
juliol pren el parc de Ribes Roges per omplir-lo de música, i algun dels actes més populars
de la Festa Major de la ciutat, com els concerts de música o el tradicional castell
de focs d’artifici.
Cada cop són més les entitats de la ciutat que marquen amb vermell el calendari d’estiu.
Són els festivals de nova creació, com el Nova Reggae, el Faraday o el Tranuïta, que
han esdevingut una cita innel·ludible en el tarannà estiuenc i que prenen el Molí de Mar
com a escenari destacat.
29

Regidoria de Comunicació
7. REMODELACIÓ DEL PASSEIG DEL CARME
L’Ajuntament de VNG ha renovat i ordenat el passeig del Carme amb l’objectiu de convertir
aquest espai de la ciutat en un punt de convivència i gaudi per a la ciutadania. El
projecte ha suposat actuar sobre l’espai situat entre la rambla de Joan Baptista Pirelli i
el carrer de Marcel·lina Jacas, amb l’ampliació de la zona de vianants fins al parc de
Ribes Roges.
L’àmbit del projecte se situa en els terrenys de l’antiga piscina de Ribes Roges, les
pistes de tennis contigües i el passeig del Carme en el tram esmentat, que inclou l’antiga
calçada i la franja del passeig al costat del parc de Ribes Roges. L’espai destinat ara
a calçada s’ha convertit en passeig per als vianants, mentre que la part d’aparcament
en superfície al costat del parc de Ribes Roges ha esdevingut una calçada per a la circulació
de vehicles, amb zones puntuals de càrrega i descàrrega. D’aquesta manera, es
recupera per als vianants el passeig ocupat fins ara per les terrasses de bars i restaurants.
També s’ha adequat un espai tou a la zona on s’ubicava l’antiga piscina, que s’ha utilitzat
com a aparcament provisional i que de moment quedarà pendent de tractament
definitiu. A la vegada, s’ha cobert una part del torrent de Sant Joan per tal que el parc
de Ribes Roges rebi adequadament la rambla de Lluís Companys. La torre de Ribes
Roges queda, doncs, per sobre de la calçada.
Els terrenys que s’han urbanitzat tenen una superfície total de 19.421 metres quadrats
dels quals 6.367 corresponen a passeig i 2.718 a la nova zona provisional d’aparcament.
La resta, 10.336 metres quadrats, són zones de parc i de circulació.
A nivell més tècnic, el projecte tracta la superfície del passeig amb un paviment tou i un
nivell mínim d’urbanització per integrar-lo a la resta d’espais naturals del parc. La previsió
és que aquest espai es torni a convertir en parc
El passeig es tracta bàsicament amb dos paviments de pedra natural, ambdós de tipus
quarsític, una de color gris blavós per a la zona de passeig i una altra de color negre per
a la zona ocupada per les terrasses. La pavimentació es complementa amb espais de
fusta de pi roig que es reserven per a les àrees d’estada i per lligar els escossells arrenglerats
de les palmeres que separen la zona de vianants de la zona de terrasses.
Entre el passeig i la calçada, i atenent la considerable separació entre les palmeres, s’ha
dissenyat un parterre que recull la renglera de palmeres exterior i on s’hi preveu sem-
30

Regidoria de Comunicació
brar gespa i plantar arbusts. Aquest element serveix per separar i protegir la zona de
passeig de la de circulació rodada i per recollir part de les àrees d’estada, que es complementen
amb plantació arbòria amb la finalitat de crear un grau d’ombra desitjable
durant l’època de l’any més calorosa i que coincideix també amb la zona més transitada.
L’obra inclou la reforma de la instal·lació de l’enllumenat públic, col·locant projectors i lluminàries
d’alt rendiment i de baix consum sense contaminació lumínica.
31