guió adaptat al cte per a la documentació escrita - Sabadell
guió adaptat al cte per a la documentació escrita - Sabadell
guió adaptat al cte per a la documentació escrita - Sabadell
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
(document 1)<br />
I. MEMÒRIA<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
I.- MEMÒRIA<br />
I.1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA<br />
1.1.- AGENTS<br />
1.2.- INFORMACIÓ PRÈVIA<br />
1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
I.2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA<br />
2.1.- SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI<br />
2.2.- SISTEMA ESTRUCTURAL (FONAMENTACIÓ, ESTRUCTURA PORTANT I<br />
ESTRUCTURA HORITZONTAL)<br />
2.3.- SISTEMA ENVOLVENT<br />
2.4.- SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ<br />
2.5.- SISTEMES D’ACABATS<br />
2.6.- SISTEMES DE CONDICIONAMENT I INSTAL·ACIONS<br />
I.3.- COMPLIMENT DEL CTE<br />
3.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL<br />
3.2.- SEGURETAT EN CAS D’INCENDI<br />
3.3.- SEGURETAT D’UTILITZACIÓ<br />
3.4.- SALUBRITAT<br />
3.5.- PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL<br />
3.6.- ESTALVI D’ENERGIA<br />
I.4.- COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS<br />
I.5.- ANNEXOS A LA MEMÒRIA<br />
INFORMACIÓ GEOTÈCNICA<br />
CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA<br />
PROTECCIÓ CONTRA INCENDI<br />
INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI<br />
PLA DE CONTROL DE QUALITAT<br />
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT<br />
II.- PLEC DE CONDICIONS<br />
II.1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES<br />
II.2.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES<br />
III.- AMIDAMENTS<br />
IV.- PRESSUPOST<br />
V.- PLÀNOLS<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
I. MEMÒRIA<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
I.- MEMÒRIA<br />
I.1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA<br />
1.1.- AGENTS<br />
Dins el programa municip<strong>al</strong> de dotar d’escoles bressol a diferents zones de <strong>la</strong> ciutat,<br />
l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> preveu <strong>la</strong> construcció d’una esco<strong>la</strong> bressol en el so<strong>la</strong>r que<br />
queda configurat a <strong>la</strong> cantonada dels carrers St. Maties i Montllor i Puj<strong>al</strong>, <strong>al</strong> barri de <strong>la</strong><br />
Creu Alta de <strong>Sabadell</strong>.<br />
El Proje<strong>cte</strong> ha estat redactat pels tècnics del Programa d’Obres d’Equipaments de<br />
l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />
1.2.- INFORMACIÓ PRÈVIA<br />
Dades urbanístiques<br />
En el vigent P<strong>la</strong> Gener<strong>al</strong> Municip<strong>al</strong> d’ordenació de <strong>Sabadell</strong>, el so<strong>la</strong>r està qu<strong>al</strong>ificat com<br />
a reserva d’equipament loc<strong>al</strong>, c<strong>la</strong>u c0.<br />
Actu<strong>al</strong>ment s’està redactant un P<strong>la</strong> Especi<strong>al</strong> d’iniciativa Pública, <strong>per</strong> t<strong>al</strong> d’assignar-hi<br />
l’ús. En aquest mateix tramit, es farà una ordenació de volum.<br />
En l’àmbit del proje<strong>cte</strong>, són d’aplicació les determinacions del P<strong>la</strong> Especi<strong>al</strong><br />
d’Intervenció en el Paisatge Urbà (PE-51), aprovat definitivament en data 7 de maug<br />
de 2003 i vigent a partir de setembre de 2003, pels àmbits NAG (Normes d’aplicació<br />
Gener<strong>al</strong>).<br />
El so<strong>la</strong>r<br />
El so<strong>la</strong>r on es situa el Proje<strong>cte</strong> no està edificat. Es troba en una part de <strong>la</strong> ciutat on<br />
predominen les edificacions residenci<strong>al</strong>s d’una, dues o tres p<strong>la</strong>ntes.<br />
El so<strong>la</strong>r, té forma de trapeci. Té façana <strong>al</strong>s carrers St. Maties i Montllor I Puj<strong>al</strong>. Els<br />
<strong>al</strong>tres dos costats, limiten, <strong>al</strong> carrer Montllor i Puj<strong>al</strong> amb <strong>la</strong> mitgera de l’edificació (de<br />
p<strong>la</strong>nta baixa més dos) i so<strong>la</strong>r contigus i <strong>al</strong> carrer St. Maties, amb <strong>la</strong> mitgera (de p<strong>la</strong>nta<br />
baixa més quatre) i so<strong>la</strong>r contigus.<br />
Les seves dimensions són de 60,1 m amb façana <strong>al</strong> carrer Montllor i Puj<strong>al</strong>, 44 m <strong>al</strong><br />
carrer St Maties,46,5 m amb a mitgera contigua <strong>al</strong> carrer St. Maties i 28,6 m amb <strong>la</strong><br />
mitgera contigua del carrer Montllor i Puj<strong>al</strong>. Té una su<strong>per</strong>ficie tot<strong>al</strong> de 1.873 m2<br />
El so<strong>la</strong>r és sensib<strong>la</strong>ment p<strong>la</strong>, amb una diferencia de nivell d’un extrem a l’<strong>al</strong>tre de <strong>la</strong><br />
seva diagon<strong>al</strong> més l<strong>la</strong>rga , d’uns 65 cm. La cota d’accés a l’edifici és <strong>la</strong> que resulta de<br />
<strong>la</strong> rasant de <strong>la</strong> vorera del carrer de St. Maties, en el punt on es col·loca l’accés<br />
princip<strong>al</strong>.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
1.3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE<br />
Organització del Centre<br />
En <strong>la</strong> concreció de <strong>la</strong> tipologia de l’edifici s’han seguit criteris de volumetries<br />
integradores en l’entorn. En aquest sentit s’ha pretès que <strong>la</strong> proposta produeixi un<br />
conjunt integrat de volums <strong>adaptat</strong>s <strong>al</strong> contorn del so<strong>la</strong>r en els seus límits respe<strong>cte</strong> <strong>al</strong><br />
carrer d’accés i respe<strong>cte</strong> el so<strong>la</strong>r de l’esco<strong>la</strong> i, d’aquesta manera, <strong>al</strong>liberar el pati de<br />
l’esco<strong>la</strong> bressol en <strong>la</strong> seva bona orientació.<br />
L’edifici d’esco<strong>la</strong> bressol es desenvolupa tot en p<strong>la</strong>nta baixa, en forma de “L”, tancant<br />
el pati que li és propi a modus de pati d’il<strong>la</strong> i tancant-se <strong>al</strong> carrer.<br />
La volumetria de l’edifici <strong>la</strong> conforma un únic volum amb coberta p<strong>la</strong>na.<br />
L’accés a l’edifici es produeix directament des de <strong>la</strong> vorera del carrer St Maties (façana<br />
nord-oest).<br />
Aquest accés es produeix en <strong>la</strong> zona centr<strong>al</strong> de <strong>la</strong> L. Amb accés dire<strong>cte</strong> des del<br />
vestíbul, es troben el despatx de direcció, l’espai familiar i <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de professors.<br />
Des d’aquesta zona d’accés s’organitzen dos sectors: el sector oest, parteix del<br />
vestíbul amb un passadís que distribueix tres aules <strong>per</strong> a nens de 2 a 3 anys i també el<br />
servei de minusvàlids. Totes les aules incorporen les seves respectives zones de<br />
bany.<br />
Al sector est es troben, també distribuïts <strong>al</strong> l<strong>la</strong>rg d’un passadís, les aules <strong>per</strong> a nens d’1<br />
a 2 anys, els dos espais de dormitori i l’au<strong>la</strong> <strong>per</strong> a nens de 0 a 1 any. Totes les aules<br />
incorporen les seves respectives zones de bany. EN el cas de l’au<strong>la</strong> de 0 a 1 any<br />
també incorpora biberoneria i dormitori <strong>per</strong> a bressols.<br />
En aquest mateix sector <strong>per</strong>ò amb façana <strong>al</strong> carrer Monitor i Puj<strong>al</strong>, trobem un<br />
distribuïdor amb accés <strong>al</strong>s diversos serveis: vestidors, cuina, rebost i bugaderia i a<br />
través d’un nou pas de servei, a <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres e inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions.<br />
En re<strong>la</strong>ció directa amb l’espai de vestíbul i compartimentable amb ell trobem <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a<br />
poliv<strong>al</strong>ent.<br />
El pati queda configurat <strong>per</strong> dues façanes del propi edifici i les parets mitgeres<br />
corresponents <strong>al</strong>s edificis residenci<strong>al</strong>s contigus.<br />
El pati s’hi accedeix des de totes les aules, des del dormitori i des de <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a poliv<strong>al</strong>ent<br />
– menjador.<br />
Els serveis i passadissos tenen façana <strong>al</strong> carrer Montllor i Puj<strong>al</strong> i <strong>al</strong> carrer St. Maties.<br />
Al carrer Montllor i Puj<strong>al</strong> es troba l’entrada de serveis, amb accés dire<strong>cte</strong> a les<br />
inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions i, a través d’un passadís, a <strong>la</strong> cuina.<br />
Descripció de <strong>la</strong> solució adoptada<br />
La solució adoptada satisfà les demandes del programa funcion<strong>al</strong>.<br />
Les dimensions i forma dels so<strong>la</strong>r <strong>per</strong>metien satisfer <strong>la</strong> necessitat que l’edifici es<br />
desenvolupi en una so<strong>la</strong> p<strong>la</strong>nta.<br />
La tot<strong>al</strong>itat de <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície del so<strong>la</strong>r, s’ajusta a les dimensions mínimes i necessàries<br />
de l’edifici i el pati que satisfan el programa<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
La disposició de l’edifici en el so<strong>la</strong>r <strong>per</strong>met orientar les aules a sud-est i sud-oest. La<br />
protecció so<strong>la</strong>r es resol mitjançant cortines i tend<strong>al</strong>s que <strong>per</strong>meten contro<strong>la</strong>r<br />
l’asoleil<strong>la</strong>ment segons les necessitats de cada moment del dia.<br />
Les activitats de l’edifici es tanquen <strong>al</strong> carrer <strong>al</strong> l<strong>la</strong>rg de les façanes.<br />
L’edifici es separa de les dues mitgeres amb les que té re<strong>la</strong>ció. Al carrer Montllor i<br />
Puj<strong>al</strong>, es crea una junta amb amp<strong>la</strong>da suficient <strong>per</strong> situar-hi una esc<strong>al</strong>a d’accés a<br />
coberta. L’extensió d’aquesta junta <strong>al</strong> l<strong>la</strong>rg de <strong>la</strong> mitgera dòna lloc a un front<br />
d’emmagatzematge <strong>al</strong> pati. Al carrer St. Maties l’edifici es separa 3,5 m de <strong>la</strong> mitgera<br />
contigua, deixant-<strong>la</strong> vista i <strong>per</strong>metent <strong>la</strong> creació d’un un accés <strong>al</strong> pati, rodat i piaton<strong>al</strong>,<br />
des del carrer<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
El programa de necessitats de l’Esco<strong>la</strong> Bressol es concreta de <strong>la</strong> següent manera:<br />
ESPAIS INTERIORS<br />
SUPERFÍCIE ÚTIL<br />
VESTÍBUL 59,72 m2<br />
DISTRIBUÏDOR 6,72 m2<br />
DESPATX 12,47 m2<br />
ESPAI FAMILIAR 63,02 m2<br />
SALA REUNIONS 17,54 m2<br />
MAGATZEM 3,88 m2<br />
PASSADÍS 1 40,99 m2<br />
AULA 2-3 ANYS + SERVEI 49,57 m2<br />
AULA 2-3 ANYS + SERVEI 49,79 m2<br />
AULA 2-3 ANYS + SERVEI 47,90 m2<br />
ESPAI COTXETS 22,81 m2<br />
SERVEI MINUSVÀLIDS 5,36 m2<br />
SALA POLIVALENT-MENJADOR 98,57 m2<br />
PASSADÍS 2 41,62 m2<br />
AULA 0-1 ANYS + SERVEI+BIBERONERIA 45,53 m2<br />
AULA 1-2 ANYS + SERVEI 43,90 m2<br />
AULA 1-2 ANYS + SERVEI 43,18 m2<br />
AULA 1-2 ANYS + SERVEI 44,69 m2<br />
DORMITORI 1 35,56 m2<br />
DORMITORI 2 25,59 m2<br />
DISTRIBUÏDOR 30,22 m2<br />
DISTRIBUÏDOR 5,41 m2<br />
REBOST 4,50 m2<br />
CUINA 22,25 m2<br />
VESTIDORS 12,07 m2<br />
NETEJA 1,26 m2<br />
PAS A ACCÉS 9,90 m2<br />
INSTAL.LACIONS 16,11 m2<br />
ACCÉS SERVEIS 25,13 m2<br />
ARMARI INSTAL.LACIONS 1,24 m2<br />
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 886,50 m2<br />
TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUIDA 988,62 m2<br />
ESPAIS EXTERIORS<br />
Emmagatzematge i accés manteniment 19,08 m2<br />
Pati formigó 293,18 m2<br />
Pati sauló 442,33 m2<br />
TOTAL SUPERFÍCIE ESPAIS EXTERIORS 754,59 m2<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
I.2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA<br />
2.1.- SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI<br />
Les cara<strong>cte</strong>rístiques del terreny de sustentació de l’edifici han sigut v<strong>al</strong>orades en base<br />
a l’estudi geotècnic e<strong>la</strong>borat <strong>per</strong> l’empresa geosuport.com, amb referència 20060313,<br />
que s’adjunta com annex en aquest document.<br />
2.1.1- GEOLOGIA<br />
En base <strong>al</strong> reconeixement geològic, es determina que el terreny que constitueix <strong>la</strong><br />
successió estratigràfica su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong> del sector, correspon a <strong>la</strong> tercera terrassa del riu<br />
Ripoll, formada essenci<strong>al</strong>ment <strong>per</strong> un nucli potent de graves i sorres, tret dels metres<br />
més su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong>s, on hi apareixen argiles i llims amb nivells de carbonatació. En<br />
gener<strong>al</strong>, en aquest ambient, <strong>per</strong> sota de deu a vint metres d’aquests materi<strong>al</strong>s<br />
quaternaris, es loc<strong>al</strong>itzen ja els sediments miocens formats <strong>per</strong> graves i sorres.<br />
2.1.2- GEOTÈCNIA<br />
En base a les tasques de prospecció i assaigs <strong>al</strong> <strong>la</strong>boratori, es defineix <strong>la</strong> secció<br />
geològica, que determina fins a quatre nivells o estrats en <strong>la</strong> profunditat an<strong>al</strong>itzada de<br />
6 metres.<br />
El primer nivell su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong>: “R”, està format <strong>per</strong> replens procedents de l’enderroc del<br />
so<strong>la</strong>r i no té un gruix su<strong>per</strong>ior a 0.5m.<br />
Per sota, i entre 2.5 i 3.0 m de profunditat, es loc<strong>al</strong>itza el nivell su<strong>per</strong>ior, típicament<br />
loc<strong>al</strong>itzat a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>na <strong>al</strong>ta de <strong>Sabadell</strong>, de consistència mitjana a ferma, format <strong>per</strong><br />
argiles de ton<strong>al</strong>itat d’ocre a vermel<strong>la</strong> i amb nòduls de carbonat freqüents. És el nivell<br />
“M” que cap a <strong>la</strong> base passa <strong>al</strong> nivell “C” d’argiles vermelles de consistència ferma<br />
amb graves poligèniques .<br />
A <strong>la</strong> base del nivell “C”, i fins els 4.0m. de profunditat, les argiles vermelloses<br />
presenten major quantitat de graves que donen lloc a un nivell de graves molt<br />
argiloses, el nivell “GC”.<br />
El nivell més baix: “G”, està format <strong>per</strong> graves poligèniques de mida mitjana-grollera,<br />
amb matriu sorrenca, lleugerament llimosa.<br />
Respe<strong>cte</strong> l’agressivitat en vers el formigó, els assaigs confirmen <strong>la</strong> determinació de<br />
sulfats en el nivell “C”: exempt i <strong>per</strong> tant <strong>la</strong> consideració com a terreny no agressiu.<br />
2.1.3- HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA<br />
El so<strong>la</strong>r <strong>per</strong>met obviar <strong>la</strong> consideració de <strong>la</strong> influència del riu Ripoll, ja que es situa <strong>al</strong><br />
centre de <strong>Sabadell</strong>, <strong>al</strong>lunyat centenars de metres a l’oest de <strong>la</strong> v<strong>al</strong>l i desenes de<br />
metres <strong>per</strong> sobre de <strong>la</strong> cota de <strong>la</strong> llera. Les prospeccions re<strong>al</strong>itzades i <strong>la</strong> loc<strong>al</strong>ització de<br />
<strong>la</strong> situació del freàtic, emp<strong>la</strong>çat en formacions mioceres en l’àmbit loc<strong>al</strong>, <strong>per</strong>meten<br />
desestimar qu<strong>al</strong>sevol influència hidrològica subterrània en el proje<strong>cte</strong>.<br />
2.1.4- CONSIDERACIONS GENERALS PER A LA FONAMENTACIÓ<br />
Atenent a les cara<strong>cte</strong>rístiques del terreny an<strong>al</strong>itzades i tenint en comte <strong>la</strong> tipologia<br />
estructur<strong>al</strong> de l’edifici es proposa resoldre <strong>la</strong> fonamentació d’aquest mitjançant sabates<br />
aïl<strong>la</strong>des i/o combinades amb bigues centradores encastades en els nivells C d’argiles<br />
vermelles o M d’argiles llimoses. La tensió de treb<strong>al</strong>l prevista és de 170kPa complint<br />
amb el coeficient de seguretat mínim d’enfonsament F≥3.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Pel que fa a l’av<strong>al</strong>uació prèvia, es determina que no hi ha risc geològic derivat de <strong>la</strong><br />
hidrologia su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong>, ni influència del freàtic atenent que el proje<strong>cte</strong> no preveu<br />
l’excavació de p<strong>la</strong>ntes soterrades. Les propietats geotècniques i químiques abans<br />
esmentades, <strong>per</strong>meten obviar qu<strong>al</strong>sevol risc d’expansivitat i/o agressivitat del subsòl<br />
an<strong>al</strong>itzat. Per últim, no hi han t<strong>al</strong>ussos ni vessants en <strong>la</strong> morfologia del so<strong>la</strong>r, que<br />
presentin <strong>per</strong>ill d’inestabilitat.<br />
2.2.-SISTEMA ESTRUCTURAL (FONAMENTACIÓ, ESTRUCTURA PORTANT I<br />
ESTRUCTURA HORITZONTAL)<br />
2.2.1- FONAMENTACIÓ<br />
Segons les consideracions anteriors, <strong>la</strong> fonamentació es resol mitjançant sabates<br />
aïl<strong>la</strong>des i combinades de formigó armat encastades en el nivell “C” d’argiles vermelles<br />
o en el nivell “M” d’argiles llimoses. Per t<strong>al</strong> d’assegurar aquest encastament, es<br />
proposa col·locar una base formigó en massa d’espessor ≥10cm a <strong>la</strong> base de <strong>la</strong><br />
sabata fins a encastar-<strong>la</strong> en <strong>la</strong> capa “C” esmentada.<br />
La retícu<strong>la</strong> de sabates de fonamentació es complementa amb riostres de trava en els<br />
dos sentits, i bigues centradores en el cas de les sabates excèntriques que recullen els<br />
pi<strong>la</strong>rs de façana. A <strong>la</strong> mitgera es preveu construir una sabata correguda rec<strong>al</strong>çant el<br />
tancament tot i que no se n’augmenten les solicitacions ja que els primers suports es<br />
separen d’aquesta.<br />
El dimensionament de <strong>la</strong> fonamentació proposada respon a l’estat de càrregues de<br />
l’edifici més <strong>la</strong> re<strong>per</strong>cussió d’una possible remunta de dues p<strong>la</strong>ntes, en previsió de<br />
possibles ampliacions posteriors. Per tant, les càrregues an<strong>al</strong>itzades tant pels pi<strong>la</strong>rs<br />
com <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva fonamentació contemplen <strong>la</strong> possible ampliació de l’edifici, i<br />
asseguren els coeficients mínims de treb<strong>al</strong>l del terreny <strong>per</strong> aquestes solicitacions.<br />
2.2.2- ESTRUCTURA PORTANT I ESTRUCTURA HORITZONTAL<br />
La geometria de l’edifici dóna lloc a una distribució de suports en forma de retícu<strong>la</strong> de<br />
mides variables entre 5.50x4.50 i 6.10x4.50m aproximadament. Aquesta retícu<strong>la</strong><br />
s’adapta <strong>al</strong> arribar a <strong>la</strong> línia de suport de façana amb llums variables de fins a 7.0<br />
metres.<br />
L’estructura vertic<strong>al</strong> de l’edifici es resol mitjançant pi<strong>la</strong>rs de formigó armat en <strong>la</strong> seva<br />
major part, i pi<strong>la</strong>rs metàl·lics amb <strong>per</strong>fils <strong>la</strong>minats <strong>per</strong> les línies de suport de façana.<br />
Es p<strong>la</strong>nteja una única junta de di<strong>la</strong>tació que es soluciona amb doble línia de pi<strong>la</strong>rs,<br />
davant de les possibles accions tèrmiques en l’edifici que longitudin<strong>al</strong>ment su<strong>per</strong>a els<br />
40m.<br />
L’estructura horitzont<strong>al</strong> es resol mitjançant un forjat reticu<strong>la</strong>r de formigó armat de 25+7<br />
de cantell, nervis de 15cm i quadrícu<strong>la</strong> de blocs de formigó <strong>per</strong>duts de 85x85cm. La<br />
trobada dels suports amb el forjat es soluciona amb els àbacs de transició i les<br />
creuetes de punxonament.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
En cas d’executar posteriorment <strong>la</strong> possible ampliació de l’edifici abans esmentada,<br />
seran necessàries petites o<strong>per</strong>acions d’adequació d’aquesta estructura com <strong>la</strong><br />
cancel·<strong>la</strong>ció dels forats dels lluernaris, <strong>la</strong> continuïtat en els pi<strong>la</strong>rs a recréixer, etc..<br />
2.2.2- ELEMENTS SINGULARS<br />
C<strong>al</strong> destacar com elements singu<strong>la</strong>rs de l’estructura, l’existència dels lluernaris de<br />
coberta i <strong>la</strong> marquesina d’accés <strong>al</strong> centre.<br />
Els lluernaris es resolen amb estructura lleugera mitjançant muntants i biguetes<br />
metàl·liques de 3 metres de llum i 60 cm d’intereix. Els muntants es col·loquen en les<br />
cantonades i es recolzen sobre el forjat amb p<strong>la</strong>tines metàl·liques d’ancoratge.<br />
La marquesina d’accés de 2.60m de vo<strong>la</strong>dís es resol mitjançant una llosa de formigó<br />
armat de 18cm d’espessor, amb tres costelles més rígides formades <strong>per</strong> bigues de<br />
cantell, una de les qu<strong>al</strong>s incorpora un <strong>per</strong>fil metàl·lic embegut.<br />
2.3.- SISTEMA ENVOLVENT<br />
2.3.1. Tancaments de façanes<br />
La façana es tanca amb p<strong>la</strong>fons de formigó arquitectònic de 10 cm de gruix fixats a<br />
l’estructura, concretament <strong>al</strong> forjat de coberta, o bé amb estructura auxiliar, de forjat a<br />
solera. Les testes de l’edifici també es tanquen amb aquest tipus de panell.<br />
Tots els panells seran llisos i d’un mateix color. Les seves dimensions són<br />
predominantment vertic<strong>al</strong>s.<br />
Els panells tindran els cantells bisel<strong>la</strong>ts i tindran goteró en els casos que el seu cantell<br />
inferior quedi lliure, que és <strong>la</strong> majoria. Cada panell quedarà fixat a l’estructura pels<br />
seus corresponent mecanismes de càrrega i anti-bolcada.<br />
Tots els elements mecànics <strong>per</strong> a <strong>la</strong> manipu<strong>la</strong>ció, transport, col.locació i fixació dels<br />
p<strong>la</strong>fons seran norm<strong>al</strong>itzats i amb certificació d’origen. El segel<strong>la</strong>t de juntes entre<br />
p<strong>la</strong>fons es re<strong>al</strong>itzarà amb cordó d’escuma de poliuretà com a fons de junta i massil<strong>la</strong><br />
de silicona neutra com a segel<strong>la</strong>t exterior. Per a <strong>la</strong> fabricació del materi<strong>al</strong> s’utilitzaran<br />
additius sense clorurs i desmoldants i decapants de línia ecològica.<br />
La part inferior de les façanes a carrer, on els p<strong>la</strong>fons queden suspesos, queden<br />
tancades amb muret de formigó vist.<br />
El parament interior de les façanes a carrer, es re<strong>al</strong>itzarà amb paret ceràmica<br />
recolzada de 14 cm de gruix, <strong>per</strong> a revestir. El trasdossat d’aquestes parets, a <strong>la</strong> part<br />
interior, es re<strong>al</strong>itzarà amb p<strong>la</strong>ca de guix <strong>la</strong>minat de 15 mm de gruix, col.locada sobre<br />
<strong>per</strong>fileria d’acer g<strong>al</strong>vanitzat.<br />
La part inferior (fins una <strong>al</strong>çada de 2,65m) de les façanes de les aules, que s’obren <strong>al</strong><br />
pati princip<strong>al</strong>, es revestiran amb sistema constructiu de panell tipus sandwich de 50<br />
mm de gruix i aïl<strong>la</strong>ment de poliuretà en el seu interior, amb el mateix acabat d’<strong>al</strong>umini<br />
pre<strong>la</strong>cat que les fusteries metàl.liques en <strong>la</strong> seva cara vista i xapa d’acer g<strong>al</strong>vanitzat<br />
en <strong>la</strong> seva cara posterior. Aquests panells revestiran les parets de tancament<br />
ceràmiques, amb <strong>la</strong> seva corresponent <strong>per</strong>fileria.<br />
El parament interior de les façanes a pati, es re<strong>al</strong>itzarà amb paret ceràmica de 10 cm<br />
de gruix, <strong>per</strong> a revestir. El revestiment d’aquestes parets, a <strong>la</strong> part interior, es re<strong>al</strong>itzarà<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
amb p<strong>la</strong>ca de guix <strong>la</strong>minat de 15 mm de gruix, col.locada sobre <strong>per</strong>fileria d’acer<br />
g<strong>al</strong>vanitzat o directament sobre suport.<br />
Abans de construir el tancament ceràmic, s’haurà aplicat sobre <strong>la</strong> cara interior del<br />
panell de formigó, un aïl<strong>la</strong>ment amorf projectat de 3 o 4 cm. de gruix, segons els<br />
casos, amb escuma <strong>per</strong> a aïl<strong>la</strong>ments de poliuretà de densitat 35 k/m3.<br />
El coronament de parament de façana re<strong>al</strong>itzada amb p<strong>la</strong>fons de formigó arquitectònic,<br />
en tot el <strong>per</strong>ímetre de l’edifici, es farà amb xapa d’<strong>al</strong>umini anoditzat d’1,2 mm de gruix,<br />
desenvolupament de 40 cm, col.locat amb fixacions mecàniques.<br />
2.3.2. Tancaments secundaris exteriors<br />
Els conjunts de fusteries exteriors dels espais amb façana <strong>al</strong> pati seran d’<strong>al</strong>umini <strong>la</strong>cat<br />
color a decidir <strong>per</strong> <strong>la</strong> DF en obra, ja siguin fixos, corredissos o batents, segons quadre<br />
de fusteries, tipus model PG de Techn<strong>al</strong>.<br />
Aquestes fusteries incorporen guies <strong>per</strong> a cortines arrotl<strong>la</strong>bles en <strong>la</strong> seva cara exterior.<br />
Totes les manetes es co.locaran a 1,40 d’<strong>al</strong>çada.<br />
Els conjunts de fusteries exteriors dels espais amb façana <strong>al</strong> carrer seran de fusta<br />
d’Ipe, <strong>per</strong> a envernissar o pintar.<br />
Les finestres de <strong>la</strong> cuina tindran xarxa mosquitera.<br />
Tots aquests tancaments aniran amb reixa de <strong>la</strong>mes fixes exteriors també de fusta<br />
d’Ipe <strong>per</strong> a envernissar o pintar. Aquestes reixes seran fixes excepte en els casos dels<br />
accessos. Tant en l’accés princip<strong>al</strong> con en l’accés de serveis, serà una reixa<br />
corredissa amb guia su<strong>per</strong>ior.<br />
Tots els vidres seran amb cambra (3+3)/8/(4+4)<br />
La protecció so<strong>la</strong>r de les obertures <strong>al</strong> pati, es re<strong>al</strong>itzarà amb cortines arrol<strong>la</strong>tbles tipus<br />
screen i amb tend<strong>al</strong>s replegables.<br />
2.3.3. Tancaments secundaris interiors<br />
Els conjunts de tancaments de serveis dins les aules així com totes les portes interios<br />
estan previstos de fusta <strong>per</strong> a pintar, re<strong>al</strong>itzada amb dos taulers de DM hidrofugat de<br />
10 mm i cantell massis.<br />
Tant les portes corredisses com les batents tindran antipinçadits de neoprè tou, <strong>al</strong>s dos<br />
cantells de <strong>la</strong> ful<strong>la</strong> i <strong>al</strong> bastiment de <strong>la</strong> porta, fins a un <strong>al</strong>çada d’1,2 m.<br />
Totes les manetes es co.locaran a 1,40 d’<strong>al</strong>çada.<br />
En el cas de portes correderes, aquestes tindran guia su<strong>per</strong>ior oculta i manetes<br />
embegudes en <strong>la</strong> mateixa ful<strong>la</strong>.<br />
La porta de <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres serà metàl.lica, amb una resistència <strong>al</strong> foc EI 2 90-C5.<br />
Les finestres <strong>al</strong>tes que <strong>per</strong>meten l’entrada de llum del lluernari a les aules o <strong>al</strong><br />
passadís, seran d’<strong>al</strong>umini <strong>la</strong>cat color a decidir <strong>per</strong> <strong>la</strong> DF en obra, ja siguin fixos, o<br />
batents, segons quadre de fusteries, tipus model PG de Techn<strong>al</strong>.<br />
Els vidres de les fusteries interiors seran de seguretat, de dues llunes incolores de 3+3<br />
o 4+4 de gruix, amb làmina de butil interior.<br />
2.3.4. Coberta<br />
La coberta de l’edifici serà p<strong>la</strong>na i accessible i transitable <strong>per</strong> a tasques de<br />
manteniment.<br />
La coberta es re<strong>al</strong>itzarà amb pendents de formigó cel.lu<strong>la</strong>r sense granu<strong>la</strong>t de densitat<br />
300 k/m3 i de 15 cm de gruix mitjà, una capa de protecció de morter de ciment amb<br />
acabat arremolinat, làmina separadora tipus geotextil, im<strong>per</strong>meabilització mitjançant<br />
dues membranes, làmina geotextil, aïl<strong>la</strong>ment de p<strong>la</strong>nxa de poliestirè extruït de 60 mm<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
de gruix. L’acabat es re<strong>al</strong>itzarà amb un paviment flotant de peces prefabricades de<br />
formigó llis, de 40 x 40 cm, col.locades sobre plots regu<strong>la</strong>bles amb creuetes de<br />
recolzament.<br />
A cada baixant es col.locarà un morrió antigravil<strong>la</strong>.<br />
El <strong>per</strong>ímetre d’ampit de <strong>la</strong> coberta estarà format, en <strong>la</strong> seva cara exterior pel propi<br />
panell de formigó i en <strong>la</strong> seva cara interior <strong>per</strong> paret ceràmica de 10 cm, amb acabat<br />
arrebossat i pintat.<br />
2.3.5. Lluernaris<br />
El revestiment en coberta i <strong>la</strong>ter<strong>al</strong>s del lluernari, serà de p<strong>la</strong>nxa de zenc de 0,82 mm de<br />
gruix prepintat tipus pigmento-ZINC en color vermell terra o simi<strong>la</strong>r, col.locada amb<br />
fixacions mecàniques sobre solera de tauler hidrofugat de conglomerat de fusta de 16<br />
mm de gruix, col.locat amb fixacions mecàniques sobre <strong>la</strong> estructura metàl.lica auxiliar<br />
de suport. Aplicació d’aïl<strong>la</strong>ment en zona de coberta amb p<strong>la</strong>ca rígida de l<strong>la</strong>na de roca.<br />
Aquest mateix tipus de tancament es col.locarà <strong>per</strong> a <strong>la</strong> formació de <strong>la</strong> coberta de <strong>la</strong><br />
caixa d’esc<strong>al</strong>a metàl.lica d’accés <strong>per</strong> a manteniment e coberta, així com <strong>per</strong> a <strong>la</strong><br />
coberta de <strong>la</strong> filera d’armaris exteriors que hi ha a <strong>la</strong> paret mitgera del pati.<br />
2.4.- SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ<br />
Per a <strong>la</strong> resta de tancaments i divisòries interiors, es re<strong>al</strong>itzarà amb paret de totxana,<br />
de diferents gruixos, <strong>per</strong> a revestir i col.locada amb morter mixt 1:2:10, segons<br />
proje<strong>cte</strong>.<br />
La formació de f<strong>al</strong>sos c<strong>al</strong>aixos en el sostre, es re<strong>al</strong>itzarà amb p<strong>la</strong>ca de guix <strong>la</strong>minat de<br />
15 mm de gruix, col.locada sobre <strong>per</strong>fileria d’acer g<strong>al</strong>vanitzat.<br />
Les divisions dels serveis dins l’au<strong>la</strong>, es re<strong>al</strong>itzaran amb els elements de fusteria que<br />
estaran formats <strong>per</strong> un màxim de su<strong>per</strong>fície vidriada segons el cas, i fusta <strong>per</strong> a pintar.<br />
Les parets que posteriorment han d’anar enrajo<strong>la</strong>des s’arrebosaran. Les parets que<br />
posteriorment han d’anar acabades pintades o bé revestides amb p<strong>la</strong>fons,<br />
s’enguixaran.<br />
Les divisòries dels vestidors es faran amb p<strong>la</strong>ques de resines sintètiques tipus Trespa<br />
Athlon de 13 mm de gruix amb peus regu<strong>la</strong>bles.<br />
2.5.- SISTEMES D’ACABATS<br />
2.5.1. Acabats Exteriors<br />
Tots els paraments exteriors constituïts <strong>per</strong> p<strong>la</strong>fons de formigó arquitectònic, seran<br />
pintats de color a definir <strong>per</strong> <strong>la</strong> DF en obra. Les jambes i dintells dels forats de façana<br />
es resoldran amb el mateix p<strong>la</strong>fó de formigó arquitectònic.<br />
La part baixa d’aquests mateixos paraments, serà de formigó vist acabat amb pintura<br />
anticarbonatació.<br />
Les <strong>la</strong>mes de tancament de fusta dels forats que donen a carrer, s’envernissaran.<br />
Els espais pavimentats exteriors, davant de les aules, serà de formigó amb acabat<br />
remolinat mecànic afegint pols de quars de color en diverses ton<strong>al</strong>itats de verd,<br />
excepte <strong>la</strong> zona davant de l’au<strong>la</strong> dels més petits on es col.locarà un paviment tou de<br />
cautxú. L’encintat que envolta aquest paviment i <strong>la</strong> resta del pati, es farà amb formigó<br />
de color b<strong>la</strong>nc, amb una mida de 60 cm. d’amp<strong>la</strong>.<br />
En <strong>la</strong> zona de les fonts, es col-locarà una zona de paviment de formigó b<strong>la</strong>ns, amb<br />
unes dimensions de 2 x 2 m.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Entre el paviment interior de les aules i l’exterior de formigó, es col·locarà marxapeus<br />
de formigó prefabricat, que mantingui <strong>la</strong> p<strong>la</strong>neïtat dels paviments.<br />
2.5.2. Acabats Interiors<br />
Paraments vertic<strong>al</strong>s<br />
La cuina, els vestidors, el rebost i el servei de minusvàlids, aniran enrajo<strong>la</strong>ts amb rajo<strong>la</strong><br />
b<strong>la</strong>nca mat de 20 x 20 cm.<br />
Tots els serveis de les aules aniran enrajo<strong>la</strong>ts amb rajo<strong>la</strong> de esm<strong>al</strong>tada de 10 x 10 cm<br />
en diversos colors.<br />
Els paraments interiors d’aules i passadissos es revestiran amb arrambador de p<strong>la</strong>fó<br />
fabricat amb resines de pa<strong>per</strong>s polimeritzats en un procés de pressió i tem<strong>per</strong>atura<br />
contro<strong>la</strong>ts (<strong>la</strong>minat decoratiu d’<strong>al</strong>ta pressió), amb cantell re<strong>cte</strong>, sobre l<strong>la</strong>ta de fusta i<br />
massil<strong>la</strong> de poliuretà, amb remats vertic<strong>al</strong>s i/o horitzont<strong>al</strong>s segons el cas. Aquest<br />
ap<strong>la</strong>cat tindrà, com a arrambador, una <strong>al</strong>çada d’1 metre, <strong>per</strong>ò <strong>al</strong>guns trams de paret<br />
els cobrirà fins a 2,65 m. El gruix dels panells serà de 6 mm i l’estructura de l<strong>la</strong>tes de<br />
fusta es col.locarà cada 40-60 cm.<br />
El color dels panells serà a escollir <strong>per</strong> <strong>la</strong> direcció facultativa en obra.<br />
La part <strong>al</strong>ta dels paraments vertic<strong>al</strong>s interiors, on no hi hagi p<strong>la</strong>fó, anirà pintat <strong>al</strong> plàstic<br />
llis.<br />
2.5.3. Paviments<br />
El paviment de base estarà format <strong>per</strong> una capa de grava de 20 cm de gruix, una<br />
barrera de vapor/estanqueïtat amb una làmina de polietilè de 150 micres de gruix i de<br />
144 g/m 2 . Es farà una solera de formigó HA-25/P/20 i 15 cm de gruix, amb m<strong>al</strong><strong>la</strong><br />
electrosoldada AEH 500 T, de 15x15 cm, de 6 mm ∅.<br />
Sobre aquesta solera es farà un recrescut de paviment <strong>per</strong> a inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció de c<strong>al</strong>efacció<br />
radiant, de 6 cm de gruix, amb morter de ciment que incorporarà un fluïdificant segons<br />
indicacions de l’empresa subministradora del sistema de c<strong>al</strong>efacció radiant.<br />
Sobre aquest es col·locarà terratzo llis de gra petit de 40x40 cm col·locat a truc de<br />
maceta i amb morter mixt 1:6. Es rebaixarà, polirà i abril<strong>la</strong>ntarà. A tot el <strong>per</strong>ímetre, <strong>al</strong>là<br />
on no estiguin les parets enrajo<strong>la</strong>des o amb arrambador, es col·locarà sòcol de terratzo<br />
llis de gra petit, de 10 cm d’<strong>al</strong>çària, col·locat a truc de maceta amb morter mixt.<br />
A les aules, dormitoris i serveis d’aules es col·locarà, sobre el paviment de terratzo, un<br />
paviment vinílic homogeni en rotlle, tipus Optima de Tarkett, de 2 mm de gruix, amb<br />
c<strong>la</strong>ssificació a l’ús 34/43, i col·locat amb adhesiu de resines acríliques en emulsió i<br />
soldat i amb xapa d'acer inoxidable entre paviments. Aquest paviment es col·locarà<br />
sobre una capa anivel<strong>la</strong>dora.<br />
El paviment de l’accés de <strong>la</strong> zona de servei, serà del mateix tipus de terratzo <strong>per</strong>ò amb<br />
acabat granel<strong>la</strong>t.<br />
En les zones d’aigua el paviment tindrà una pendent mínima d’1,5 %.<br />
A <strong>la</strong> porta d’accés gener<strong>al</strong> a l’edifici es col.locarà una catifa de poliamida de color gris<br />
encastada <strong>al</strong> paviment.<br />
2.5.4. Sostres<br />
A tots els espais interiors es col.locarà cel-ras.<br />
En els espais on el f<strong>al</strong>s sostre es col.loca a una <strong>al</strong>tura de 3,45 m, (aules passadissos,<br />
s<strong>al</strong>a poliv<strong>al</strong>ent, espai familiar, serveis, cuina) aquest serà continu, no registrable i es<br />
farà amb p<strong>la</strong>ques de guix <strong>la</strong>minat hidròfug <strong>per</strong> a revestir, de 15 mm de gruix, amb<br />
sistema fix amb entramat ocult amb suspensió autonivel<strong>la</strong>dora de barra roscada.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Amb aquest mateix sistema es faran els c<strong>al</strong>aixos que en <strong>al</strong>guns punts baixen el sostre<br />
de forma puntu<strong>al</strong> fins a una <strong>al</strong>çada de 2,65 m i que serveixen <strong>per</strong> a amagar les guies<br />
de portes corredisses.<br />
A <strong>la</strong> resta d’espais (sota lluernaris, dormitoris , serveis d’aules, distribuïdors de<br />
serveis), on el f<strong>al</strong>s sostre es col.loca a una <strong>al</strong>çada de 2,65 m. Aquest també serà<br />
continu, no registrable i es farà amb p<strong>la</strong>ques de guix <strong>la</strong>minat tipus “P<strong>la</strong>dur-fon” hidròfug<br />
<strong>per</strong> a revestir, de 15 mm de gruix, amb sistema fix amb entramat ocult amb suspensió<br />
autonivel<strong>la</strong>dora de barra roscada.<br />
En tots els casos portaran els equips d’il.luminació encastats<br />
Els sostres aniran pintats <strong>al</strong> plàstic llis.<br />
2.6.- SISTEMES DE CONDICIONAMENT I INSTAL·ACIONS<br />
2.6.1.- INSTAL.LACIONS ELECTRIQUES I TELECOMUNICACIONS<br />
2.6.1.1- CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DE LA INSTAL.LACIO<br />
Tipus i sistema d'inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció<br />
El tipus d'inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció serà el següent:<br />
Del quadre gener<strong>al</strong> elèctric partiran les línies d'<strong>al</strong>imentació <strong>al</strong>s subquadres i circuits<br />
dire<strong>cte</strong>s. D’aquest quadre, <strong>al</strong>imentarem tots els receptors de <strong>la</strong> zona, interc<strong>al</strong>.<strong>la</strong>nt<br />
quadres específics <strong>per</strong> c<strong>al</strong>efaccio, acs i cuina.<br />
En tota <strong>la</strong> seva longitud s'utilitzaran tubs de pvc semirrígid encastat , caixes de<br />
registres amb tapes fixades en cargols i can<strong>al</strong>s de PVC amb tapa registable.<br />
A les centr<strong>al</strong>s tèrmiques, els tubs utilitzats seran metàl.lics i tot el materi<strong>al</strong> estanc IP-55<br />
Els cables utilitzats en tota <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció, cumpliran les Normes UNE 21-123-4 ó 5 i<br />
UNE 21.1002.<br />
Tots seran de 0,6/1 kv<br />
Tensió i potències<br />
La tensió de subministrament a efe<strong>cte</strong>s de càlcul és 3 x 400/230 v.<br />
La potència a contractar a <strong>la</strong> companyia subministradora és de: 36 kw<br />
Cara<strong>cte</strong>rístiques circuits<br />
Els circuits d'<strong>al</strong>imentació estan c<strong>al</strong>cu<strong>la</strong>ts <strong>per</strong> una càrrega mínima d'1,8 vegades <strong>la</strong><br />
potència de les làmpades fluorescents, més <strong>la</strong> potència nomin<strong>al</strong> de les bombetes<br />
incandescents. Pels circuits de motors el factor és d’1,25.<br />
Els coeficients glob<strong>al</strong>s de simultaneïtat s’han establert en el 0,6.<br />
S'efectuarà <strong>la</strong> compensació del factor de potència en l’enllumenat fins arribar a un<br />
v<strong>al</strong>or de 0,90 com a mínim.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Les intensitats i seccions dels circuits seran les indicades <strong>al</strong>s fulls de previsió de<br />
càrregues adjuntes.<br />
Es col.locaran interruptors diferenci<strong>al</strong>s de 30 mA.<br />
S'ha comprovat en els càlculs que les intensitats de transport estan <strong>per</strong> sota de les<br />
tolerades en <strong>la</strong> ICT-BT-07 amb els factors de correcció corresponents.<br />
Les seccions dels cables estan c<strong>al</strong>cu<strong>la</strong>des <strong>per</strong> una caiguda de tensió inferior <strong>al</strong> 3%<br />
enllumenat i 5% d’<strong>al</strong>tres usos.<br />
Els conductors de protecció seran de <strong>la</strong> mateixa secció que <strong>la</strong> línia corresponent fins a<br />
25 mm2. i de 35 mm2. quan <strong>la</strong> secció sigui més gran. Els conductors de protecció<br />
s'inclouran a <strong>la</strong> mateixa conducció que els de <strong>la</strong> línia corresponent.<br />
La inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció tindrà una resistència mínima d'aïl<strong>la</strong>ment respe<strong>cte</strong> a terra i entre<br />
conductors de 1000 V ohms, extrem que es comprovarà a 1500 V durant 1 minut.<br />
Conductors i can<strong>al</strong>itzacions<br />
Els conductors estaran constituïts <strong>per</strong> cable o fil de coure 0,6/1 Kv, segons UNE 21-<br />
123-4, en can<strong>al</strong>s, tubs semirrigids i tubs rígids fins els mecanismes i equips<br />
d’enllumenat.<br />
Les can<strong>al</strong>itzacions estaran composades <strong>per</strong>:<br />
- tubs de P.V.C. semirígid en muntatge encastat a <strong>la</strong> zona d’oficines i gimnàs, no<br />
propagador de <strong>la</strong> f<strong>la</strong>ma i lliures d’h<strong>al</strong>ògens (UNE EN 50085 o UNE EN 50086)<br />
- tubs metàl.lics rígids g<strong>al</strong>vanitzats, en muntatge su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong>(centr<strong>al</strong>s tèrmiques)<br />
- can<strong>al</strong> rígid de P.V.C. amb envà de separació de circuits.<br />
Les inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions elèctriques es disposaran lluny d'<strong>al</strong>tres can<strong>al</strong>itzacions (aigua,<br />
c<strong>al</strong>efacció, gas, etc.) En els casos d'encreuament o proximitats, es deixaran 5 cms. de<br />
separació com a mínim.<br />
Les can<strong>al</strong>itzacions es disposaran de forma que en qu<strong>al</strong>sevol moment es pugui<br />
contro<strong>la</strong>r el seu aïl<strong>la</strong>ment, loc<strong>al</strong>itzar i separar les parts avariades i reemp<strong>la</strong>çar els<br />
conductors deteriorats.<br />
2.6.1.2.- DESCRIPCIO DELS CIRCUITS DE POTENCIA I DE SEGURETAT<br />
Escomeses (ITC-BT-11)<br />
Des de les línies propietat de <strong>la</strong> Companyia, es farà una derivació fins a <strong>la</strong> caixa<br />
gener<strong>al</strong> de protecció, amb cable 0,6/1 kv , de secció adequada <strong>per</strong> a <strong>la</strong><br />
càrrega a suportar i <strong>la</strong> caiguda de tensió que <strong>per</strong>meti complir el vigent Reg<strong>la</strong>ment de<br />
Verificacions Elèctriques i Regu<strong>la</strong>ritat en el Subministrament d'Energia.<br />
Els conductors s'inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ran en el fons de rases convenientment preparades,<br />
vorejades de sorra o terra cribada a una profunditat mínima de 60 cms. amb cobertura<br />
d'avís a 10 cms. <strong>per</strong> sobre dels conductors.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Caixa gener<strong>al</strong> de protecció(ITC-BT-13)<br />
Estarà situada a <strong>la</strong> tanca exterior, en un armari d’obra amb portes metàl.liques<br />
g<strong>al</strong>vanitzades.<br />
Les seves cara<strong>cte</strong>rístiques estaran d'acord amb els condicionants de les companyies<br />
subministradores i estarà formada <strong>per</strong>:<br />
- caixa venti<strong>la</strong>da i precintada de doble aïl<strong>la</strong>ment, de 400 A.<br />
- t<strong>al</strong><strong>la</strong>circuits gener<strong>al</strong>s de protecció d'APR.<br />
- termin<strong>al</strong>s bimetàl.lics.<br />
Línia gener<strong>al</strong> de <strong>al</strong>imentació (ITC-BT-14)<br />
S'unirà <strong>la</strong> caixa gener<strong>al</strong> de protecció amb el quadre de comptadors mitjançant una línia<br />
repartidora feta amb cable de coure de 1000 V. d'aïl<strong>la</strong>ment, sota tub de Polietilè rígid<br />
soterrat.<br />
La caiguda de tensió màxima admisible serà inferior a l'1 <strong>per</strong> cent.<br />
Comptadors (ITC-BT-16)<br />
Els comptadors estaran situats en un armari tancat annex a <strong>la</strong> caixa gener<strong>al</strong> de<br />
protecció, en caixes de doble aïl<strong>la</strong>ment de metacri<strong>la</strong>t transparent.<br />
El conjunt, accessible pels seus costats estarà format <strong>per</strong> un comptador electrònic<br />
multiservei, regletes de comprobació, interruptor control de potència, etc.<br />
Quadre elèctric gener<strong>al</strong> i subquadres (ITC-BT-17)<br />
Des del conjunt de comptadors es muntarà una línia amb cable de coure 0,6/1 Kv sota<br />
tub rígid de PVC fins el quadre gener<strong>al</strong> elèctric situat a l'interior de l’edifici, en<br />
dependència propia.<br />
En el quadre gener<strong>al</strong> es muntaran els interruptors gener<strong>al</strong>s de protecció de <strong>la</strong><br />
inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció . Partiran les línies a subquadres i tots els circuits descrits a l’esquema<br />
unifi<strong>la</strong>r. Aquest quadre estarà format <strong>per</strong> mòduls metàl.lics sèrie Prisma (Merlin Gerin)<br />
o simi<strong>la</strong>r amb porta i pany norm<strong>al</strong>itzat i tots els elements de protecció i maniobra dels<br />
circuits asseny<strong>al</strong>ats a l'esquema corresponent, de <strong>la</strong> marca Merlin Gerin o equiv<strong>al</strong>ent.<br />
Aquests elements seran:<br />
- interruptors automàtics magnetotèrmics omnipo<strong>la</strong>rs en tots els circuits.<br />
L'interruptor gener<strong>al</strong> tindrà un poder de t<strong>al</strong>l de 25 kA. La resta tindrà un poder de t<strong>al</strong>l de<br />
10 kA. i 6 kA<br />
- interruptors diferenci<strong>al</strong>s de 30 mA. de sensibilitat, C<strong>la</strong>sse AC o A, segons els usos,<br />
- connexions de cables amb termin<strong>al</strong>s.<br />
- pletines de coure a <strong>la</strong> distribució gener<strong>al</strong>.<br />
- programadors enllumenat.<br />
Contactors accionament circuits d’enllumenat.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Tota <strong>la</strong> distribució interior de les línies s'efectuarà amb barres de coure i conductors<br />
1kV, multiclips de connexió, sota can<strong>al</strong>ots registables, disponsant-se de forma amp<strong>la</strong>.<br />
Les connexions a interruptors i elements del quadre, es faran mitjançant termin<strong>al</strong>s a<br />
pressió. Tots els elements disposaran a <strong>la</strong> tapa d'un rètol gravat que <strong>per</strong>meti <strong>la</strong> seva<br />
ràpida indentificació i loc<strong>al</strong>ització.<br />
Les cara<strong>cte</strong>rístiques dels subquadres seran simi<strong>la</strong>rs a les del quadre gener<strong>al</strong>, segons<br />
pot veure's en els esquemes corresponents.<br />
La centr<strong>al</strong> tèrmica i <strong>la</strong> cuina disposaran d'un subquadre del que partiran les linies<br />
d'<strong>al</strong>imentació <strong>al</strong>s diferents circuits. (Veure esquema)<br />
Les línies d’<strong>al</strong>imentació a subquadres seran fetes amb cable 0,6/1Kv., sota <strong>la</strong> safata de<br />
pvc registrable.<br />
Inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions interiors (ITC-BT-19, 20,21,22,23,24)<br />
Totes les línies s'han establert de forma que qu<strong>al</strong>sevol avaria no afecti més que a una<br />
petita part de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció.<br />
El materi<strong>al</strong> a emprar serà en termes gener<strong>al</strong>s el següent:<br />
- tubs de P.V.C. semirígid en muntatge encastat, no propagador de <strong>la</strong> f<strong>la</strong>ma i lliures<br />
d’h<strong>al</strong>ògens (UNE EN 50085 o UNE EN 50086<br />
- tub rígid metàl.lic g<strong>al</strong>vanitzat (Centr<strong>al</strong> tèrmica).<br />
- can<strong>al</strong> rígid de PVC UNEX o simi<strong>la</strong>r amb envà de separació de circuits i tapa<br />
- cable de coure 0,6/1 Kv Afumex (Pirelli) UNE 21-123-4 ó 5 i UNE 21.1002 en<br />
l'<strong>al</strong>imentació a subquadres i en tots els circuits de distribució.<br />
- totes les bases dels endolls seran del tipus Schuko amb presa de terra <strong>la</strong>ter<strong>al</strong> i<br />
tapa.<br />
- regletes de connexió de nylon.<br />
- caixes de registre estanques amb tapes acargo<strong>la</strong>des.<br />
- caixes de registre amb tapa fixada amb bisos.<br />
Els tubs es fixaran <strong>al</strong>s murs o sostres mitjançant abraçaderes protegides contra <strong>la</strong><br />
corrossió amb una separació màxima entre elles de 80 cms.<br />
S’efectuaran les corresponents connexions equipotenci<strong>al</strong>s <strong>al</strong>s serveis i vestidors i<br />
entre columnes i elements metàlics accesibles simultàniament.<br />
Inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions en loc<strong>al</strong>s de pública concurrència (ITC-BT-28)<br />
Per a l'ús <strong>al</strong> qu<strong>al</strong> es destina l'edifici considerat i tenint en compte que serà un loc<strong>al</strong> de<br />
pública concurrència, s'aplicaran totes les inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions corresponents <strong>per</strong> aquest tipus<br />
de servei i concretament:<br />
Enllumenat d'emergència(d’evacuació i ambient)<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Es re<strong>al</strong>itzarà una xarxa d'enllumenat d'emergència, connectada a bateries<br />
autorrecarregables autònomes, que asseguri l'enllumenat durant una hora i mitja en<br />
les zones de pas, quan es produeixi el f<strong>al</strong>liment de l'enllumenat gener<strong>al</strong> o quan <strong>la</strong><br />
tensió d'aquest baixi a menys del 70% del seu v<strong>al</strong>or nomin<strong>al</strong>.<br />
El nivell d'il.luminació inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>t serà de 1 lux a les rutes d’evacuació, 5 lux en<br />
l’emp<strong>la</strong>çament dels equips de protecció incendis i quadres elèctrics , i 0,5<br />
d’enllumenat ambient.<br />
Enllumenat d’ambient i antipànic<br />
A totes les dependències es preveu un equip d’emergència sobre <strong>la</strong> porta de sortida.<br />
Prescripcions de carà<strong>cte</strong>r gener<strong>al</strong><br />
Els aparells receptors que consumeixin més de 15 A s'<strong>al</strong>imentaran directament des del<br />
quadre gener<strong>al</strong>.<br />
En el quadre gener<strong>al</strong> i secundaris, que s'inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ran en recintes <strong>al</strong>s qu<strong>al</strong>s no tingui<br />
accés el públic i separats dels loc<strong>al</strong>s on existeixi <strong>per</strong>ill d'incendi, es disposaran<br />
dispositius de comandament i protecció <strong>per</strong> cadascuna de les línies gener<strong>al</strong>s de<br />
distribució i les <strong>al</strong>imentacions dire<strong>cte</strong>s <strong>al</strong>s receptors.<br />
En les inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions <strong>per</strong> enllumenat, es col.locaran tres línies secundàries com a<br />
mínim, <strong>per</strong>què el t<strong>al</strong>l de corrent en qu<strong>al</strong>sevol d'elles no afecti a més de <strong>la</strong> tercera part<br />
del tot<strong>al</strong> de làmpades inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ts.<br />
Prescripcions particu<strong>la</strong>rs <strong>per</strong> a les inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions de loc<strong>al</strong>s amb risc d'incendi o explosió<br />
(ITC-BT-29)<br />
A <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció serà amb tubs blindats metàl.lics i caixes<br />
metàl.liques, amb conductors RV 0,6/1 Kv i llumeneres estanques amb difusor.<br />
Presa de terra (ITC-BT-18)<br />
Es disposarà una anell <strong>per</strong>imetr<strong>al</strong> de cable de 35 mm2, del que derivaran les piquetes<br />
de presa de terra, i les connexions equipotenci<strong>al</strong>s a l’estructura de l’edifici i a elements<br />
metàl.lics de zones humides, inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions metàl.liques, etc. S’utilitzaran connexions<br />
amb soldadura <strong>al</strong>uminotèrmica.<br />
- Connexions equipotenci<strong>al</strong>s.- En les zones humides i serveis s'efectuaran les<br />
corresponents connexions equipotenci<strong>al</strong>s entre tots els elements metàlics de les<br />
dependencies, inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions, etc..<br />
Proteccions contra sobreintensitats i sobretensions(ITC-BT- 22,23)<br />
Per a cada circuit individu<strong>al</strong> es disposarà del corresponent interruptor automàtic<br />
magnetotèrmic omnipo<strong>la</strong>r que protegirà les línies contra sobrecàrregues. Els receptors<br />
de motor disposaran també de contactor amb relé tèrmic.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Proteccions contra conta<strong>cte</strong>s dire<strong>cte</strong>s i indire<strong>cte</strong>s (ITC-BT-24)<br />
Per a <strong>la</strong> protecció contra conta<strong>cte</strong>s dire<strong>cte</strong>s tota <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció es disposarà lluny de<br />
l'accés habitu<strong>al</strong> de les <strong>per</strong>sones.<br />
Els quadres es disposaran dins d'un armari o en dependències a l'efe<strong>cte</strong>.<br />
Els mecanismes i totes les parts actives, aïl<strong>la</strong>des.<br />
Per a protecció <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció contra conta<strong>cte</strong>s indire<strong>cte</strong>s, s'adoptaran com a mesures<br />
de protecció de <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse A, les connexió equipotenci<strong>al</strong>s a les zones humides.<br />
Tanmateix, i com a sistema de protecció de <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse B, es farà <strong>la</strong> posta a terra directa<br />
de totes les masses metàl.liques, associada a <strong>la</strong> col.locaciód'interruptors diferenci<strong>al</strong>s<br />
d'<strong>al</strong>ta sensibilitat (30 mA) com a dispositius de t<strong>al</strong>l automàtic.<br />
La resistència a terra de les masses serà inferior a 20 ohms.<br />
2.6.1.3.- DESCRIPCIO DELS APARELLS RECEPTORS<br />
Receptors d'enllumenat (ITC-BT-44)<br />
Les cara<strong>cte</strong>rístiques dels receptors d'enllumenat s'especifiquen <strong>al</strong>s plànols de les<br />
inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions elèctriques.<br />
Alguns dels equips estaran connectats a un rellotge horari que els posarà en<br />
funcionament com enllumenat de vigilància i exterior nocturn.<br />
(veure esquema elèctric)<br />
Receptors a motor (ITC-BT-47)<br />
Els motors s'inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>n de forma que l'aproximació a les seves parts en moviment no<br />
puguin ser causa d'accident.<br />
Les seccions mínimes que han de tenir els conductors de connexió estaran<br />
dimensionades <strong>per</strong> una intensitat no inferior <strong>al</strong> 125% de <strong>la</strong> intensitat a plena càrrega.<br />
Els motors estaran protegits amb contactors i relé tèrmic contra sobrecàrregues i com<br />
a protecció contra <strong>la</strong> f<strong>al</strong>ta de tensió.<br />
2.6.1.4.- JUSTIFICACIO COMPLIMENT DE LES NORMES<br />
La justificació de les instruccions complementàries del Reg<strong>la</strong>ment de Baixa Tensió<br />
aplicables en aquesta inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció s'ha anat re<strong>la</strong>cionant en cadascun dels capítols.<br />
També s'aplicaran les Normes Tecnològiques de l'Edificació, les que estableixin els<br />
Serveis Tècnics de <strong>la</strong> Gener<strong>al</strong>itat de Cat<strong>al</strong>unya, les normes particu<strong>la</strong>rs de les<br />
empreses subministradores i les normes de l'Ajuntament de <strong>Sabadell</strong><br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
2.6.1.5.- CALCULS<br />
El càlcul dels conductors de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció s'ha fet d'acord amb les següents bases:<br />
- Intensitat màxima admisible <strong>per</strong> esc<strong>al</strong>fament (ITC-BT-07).<br />
- Caiguda de tensió màxima <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció<br />
- Càlcul d'intensitats:<br />
Menor del 3% <strong>per</strong> enllumenat.<br />
Menor del 5% <strong>per</strong> resta d'usos.<br />
a) en sistemes monofàsics:<br />
P<br />
I = ----------------------<br />
U x cos phi<br />
2.6.2. INSTAL.LACIONS FONTANERIA I CONTRAINCENDIS<br />
2.6.2.1.- BASES DE PROJECTE<br />
Per <strong>la</strong> re<strong>al</strong>ització del proje<strong>cte</strong> s'han tingut en compte les següents dades :<br />
Cab<strong>al</strong>s unitaris:<br />
Rentamans : 0,1 l/seg.<br />
Inodors(fluxors) : 1,5 “<br />
Abocadors : 0,1 "<br />
punts neteja : 0,2 "<br />
dutxes : 0,2 "<br />
urinaris : 0,1 "<br />
piques : 0,1<br />
Coeficients de simultaneïtat:<br />
De 0,35 a 1, segons nombre de sanitaris<br />
i cara<strong>cte</strong>rístiques dels mateixos.<br />
Velocitat màxima de l'aigua en canonades: 1,5 m/seg.<br />
Pressió mínima de xarxa pública: 4 kg/cm2<br />
Pressió residu<strong>al</strong>: 2,5 kg/cm2<br />
2.6.2.2.- Descripció gener<strong>al</strong><br />
La inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció s’iniciarà a partir del comptador previst <strong>per</strong> <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció d’aigua<br />
sanitària.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
A partir d’aquest punt i utilitzant tub de coure rígid s’efectuarà <strong>la</strong> xarxa gener<strong>al</strong> de<br />
distribució, a traves d’un col·lector que distribuirà <strong>al</strong>s diferents sectors de l’edifici.<br />
S’ha previst línies <strong>per</strong> l’<strong>al</strong>imentació dels fluxors, independents de les de l’aigua<br />
sanitària.<br />
Tota <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció interior de l’esco<strong>la</strong> bressol s’efectuarà amb tub de coure rígid tant<br />
<strong>per</strong> <strong>la</strong> xarxa de distribució com <strong>per</strong> l’<strong>al</strong>imentació de tots els grups de serveis sanitaris<br />
de l'edifici.<br />
Els tubs de <strong>la</strong> xarxa de distribució gener<strong>al</strong> s’aïl<strong>la</strong>ran amb “Armaflex” <strong>per</strong> evitar<br />
possibles condensacions.<br />
Tots els inodors disposaran de fluxors amb aixeta de regu<strong>la</strong>ció.<br />
A cadascuna de les zones establertes, es col·locaran les corresponents c<strong>la</strong>us de pas<br />
esfèriques.<br />
Els desguassos es faran amb tubs de PVC rígid amb el corresponent sifó de desguàs.<br />
2.6.2.3.- Producció i distribució d’aigua c<strong>al</strong>enta<br />
La distribució d’aigua c<strong>al</strong>enta sanitària es farà amb els mateixos criteris que <strong>la</strong> freda.<br />
En quant a <strong>la</strong> producció, es c<strong>al</strong>cu<strong>la</strong> en el corresponent apartat, els elements de<br />
producció i acumu<strong>la</strong>ció, a base de dos acumu<strong>la</strong>dors, un propiament so<strong>la</strong>r i l’<strong>al</strong>tre<br />
convencion<strong>al</strong>. Aquest sistema s’adaptarà a <strong>la</strong> producció d’aigua c<strong>al</strong>enta so<strong>la</strong>r, com es<br />
describeix més endavant.<br />
La preparació de l’aigua c<strong>al</strong>enta sanitària disposarà d’una vàlvu<strong>la</strong> termostàtica que<br />
regu<strong>la</strong>rà <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura d’impulsió a dutxes a 50 ºC (no més baixa) <strong>per</strong> prevenció<br />
contra <strong>la</strong> legionel·<strong>la</strong>. Això obliga a posar una vàlvu<strong>la</strong> barrejadora temporitzada<br />
termostàtica a <strong>la</strong> dutxa, amb tarat a una tem<strong>per</strong>atura de barreja màxima de 32 ºC<br />
També es disposarà d’una vàlvu<strong>la</strong> que anul·<strong>la</strong>rà <strong>la</strong> termostàtica gener<strong>al</strong> <strong>per</strong> fer <strong>la</strong><br />
pasteurització <strong>per</strong>iòdica a 70ºC recomanada.<br />
Un circuit de recircu<strong>la</strong>ció amb bomba i termostat mantindrà <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura desitjada <strong>al</strong><br />
punt de cosum.<br />
2.6.2.4.- Producció ACS amb energia so<strong>la</strong>r<br />
Consideracions prèvies<br />
Es preveu una inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció de captació i utilització d’energia so<strong>la</strong>r, com a mesura<br />
d’est<strong>al</strong>vi energètic, pels consums previsibles a l’esco<strong>la</strong>.<br />
Els captadors so<strong>la</strong>rs se situaran a <strong>la</strong> façana Sud, integrats <strong>al</strong> tancament, amb una<br />
inclinació aproximada de 55 º.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
A <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres es col·locaràn els acumu<strong>la</strong>dors i els sistemes de recircu<strong>la</strong>ció i<br />
control.<br />
L’ús del l’esco<strong>la</strong> es considera exclusivament (a efe<strong>cte</strong>s de càlcul de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció)<br />
durant els dies lectius. Es prioritzarà <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció, doncs, pels mesos d’octubre a juny.<br />
NORMATIVES<br />
-Ordenança so<strong>la</strong>r de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />
- Normas Básicas para <strong>la</strong>s Inst<strong>al</strong>aciones Interiores de Suministro de Agua.<br />
- Reg<strong>la</strong>mento de Inst<strong>al</strong>aciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus Instrucciones<br />
Técnicas Complementarias ITE.<br />
- Reg<strong>la</strong>mento de Aparatos a Presión (RAP).<br />
- Reg<strong>la</strong>mento Electrotécnico para Baja Tensión (REBT) e Instrucciones Complementarias<br />
(MI.BT).<br />
- Ordre, de 28 de juliol de 1980, <strong>per</strong> <strong>la</strong> qu<strong>al</strong> s'aproven les normes i instruccions tècniques<br />
<strong>per</strong> a l'homologació dels pannells de cèl·lules so<strong>la</strong>rs.<br />
- Norma UNE-94.101.86 "Colectores So<strong>la</strong>res Térmicos".<br />
- Norma INTA 610001. "Ensayo de Colectores So<strong>la</strong>res en Régimen Estacionario".<br />
- Norma INTA 610002. "Ensayo de Resistencia y Durabilidad de Colectores So<strong>la</strong>res<br />
P<strong>la</strong>nos".<br />
- Norma bàsica de l'edificació<br />
- Condicions de protecció contra incendis en els edificis (NBE-CPI).<br />
- Ordenances de seguretat i higiene en el treb<strong>al</strong>l (OSHT).<br />
- Llei de protecció de l'ambient atmosfèric (LPAA).<br />
- Llei número 88/67, de 8 de novembre, sobre el Sistema Internacion<strong>al</strong> d'Unitats de<br />
Mesura S.I. Igu<strong>al</strong>ment, es complirà amb tota <strong>la</strong> normativa de carà<strong>cte</strong>r autonòmic. Altres<br />
normes que poden afectar les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions d'energia so<strong>la</strong>r són <strong>la</strong> Norma UNE de <strong>la</strong><br />
Asociación Españo<strong>la</strong> de Norm<strong>al</strong>ización y Certificación (AENOR), Normes NTE del<br />
Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme o de les companyies subministradores<br />
d'energia elèctrica, etc. Per manca de normatives espanyoles, es podran utilitzar<br />
normes d'organismes internacion<strong>al</strong>s o estrangers (CEN, ISO, etc.).<br />
2.6.2.5.- Sistema emprat<br />
SELECCIÓ DEL SISTEMA<br />
Sistema de captació<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Se situa a <strong>la</strong> façana Sud, a <strong>la</strong> façana del menjador, amb una inclinació de 55º aprox.,<br />
exempt d’ombres.<br />
ORIENTACIÓ<br />
Els captadors s’orienten cap <strong>al</strong> Sud, amb una desviació de +/- 20°, <strong>per</strong> adaptació <strong>al</strong> seu<br />
emp<strong>la</strong>çament.<br />
INCLINACIÓ<br />
La inclinació esta determinada <strong>per</strong> l'aplicació i l'estacion<strong>al</strong>itat de les necessitats a cobrir.<br />
Les necessitats a cobrir tenen en compte <strong>la</strong> no utilització de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció a l’estiu<br />
(vacances)<br />
Utilització princip<strong>al</strong> Inclinació Desviació<br />
Hivern<strong>al</strong> 50º + / - 10º<br />
Selecció del sistema de producció<br />
CIRCUIT PRIMARI<br />
El circuit primari està constituït princip<strong>al</strong>ment pels captadors, les canonades i el líquid que<br />
hi circu<strong>la</strong>, el qu<strong>al</strong> recull l'energia des dels captadors fins que es fa servir, a l'acumu<strong>la</strong>dor -<br />
bescanviador.<br />
Dimensió del bescanviador i l'acumu<strong>la</strong>ció<br />
L' acumu<strong>la</strong>ció és necessària <strong>per</strong>:<br />
- Recollir <strong>la</strong> c<strong>al</strong>or so<strong>la</strong>r excedent.<br />
- Limitar <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura de funcionament mantenint el rendiment del captador a un nivell<br />
acceptable.<br />
- Disposar d'una energia acumu<strong>la</strong>da <strong>per</strong> quan sigui necessària.<br />
- Permetre que el sistema pugui treb<strong>al</strong><strong>la</strong>r saturat, durant les temporades amb excedent<br />
d'energia, sense causar problemes a <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció.<br />
- Acumu<strong>la</strong>r durant <strong>al</strong>guns dies <strong>per</strong> raons de concentració del consum.<br />
L'acumu<strong>la</strong>ció ha d'estar dimensionada segons:<br />
- <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície de captadors i<br />
- les necessitats diàries, mensu<strong>al</strong>s o estacion<strong>al</strong>s.<br />
Hem escollit una proporció de 50 l / m 2 de captador, que assegura el compliment del que<br />
s’ha exposat.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Regu<strong>la</strong>ció<br />
La fin<strong>al</strong>itat de <strong>la</strong> regu<strong>la</strong>ció és assegurar <strong>la</strong> transferència de <strong>la</strong> c<strong>al</strong>or de <strong>la</strong> captació a<br />
l'acumu<strong>la</strong>ció i <strong>la</strong> utilització posterior.<br />
En els sistemes de circu<strong>la</strong>ció forçada, <strong>la</strong> regu<strong>la</strong>ció es re<strong>al</strong>itza amb aparells elèctrics, que<br />
controlen el funcionament de les bombes, les vàlvules, etc., que formen part de <strong>la</strong><br />
regu<strong>la</strong>ció.<br />
El control de l'aportació so<strong>la</strong>r es farà sempre amb un diferenci<strong>al</strong> de tem<strong>per</strong>atures, actuant<br />
quan el diferenci<strong>al</strong> de tem<strong>per</strong>atura, entre l'aportació so<strong>la</strong>r i l'acumu<strong>la</strong>ció o l'ús asseguri<br />
una transferència de c<strong>al</strong>or cap a aquests.<br />
La protecció antigel es re<strong>al</strong>itza <strong>per</strong> circu<strong>la</strong>ció del circuit de captadors, s'ha d’assegurar<br />
que no hi hagi manca de fluid elèctric <strong>per</strong>què funcioni.<br />
La pressió màxima es contro<strong>la</strong> mitjançant <strong>la</strong> vàlvu<strong>la</strong> de seguretat i el vas d'expansió.<br />
ACOBLAMENT A INSTAL·LACIONS DE SUPORT<br />
Un acob<strong>la</strong>ment corre<strong>cte</strong> de <strong>la</strong> producció energètica convencion<strong>al</strong> amb l'energia so<strong>la</strong>r serà<br />
c<strong>la</strong>u <strong>per</strong> aconseguir uns bons rendiments de totes les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions.<br />
Per fer aquest acob<strong>la</strong>ment es compliran unes regles bàsiques:<br />
- El sistema d'energia convencion<strong>al</strong> serà el sistema o l'energia de suport.<br />
- Per a <strong>la</strong> producció d'ACS, l'energia so<strong>la</strong>r serà <strong>la</strong> primera etapa d'esc<strong>al</strong>fament, sempre<br />
en sèrie amb <strong>la</strong> convencion<strong>al</strong>.<br />
- En acumu<strong>la</strong>cions de 1.000 litres, com en el nostre cas, l'energia de suport no podrà<br />
esc<strong>al</strong>far l'acumu<strong>la</strong>ció so<strong>la</strong>r, ni tot<strong>al</strong>ment ni parci<strong>al</strong>ment.<br />
Inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions de distribució i consum.<br />
SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ D'ACS AMB RECIRCULACIÓ<br />
Es tanca un anell de recircu<strong>la</strong>ció <strong>per</strong> apropar l'ACS <strong>al</strong> punt de consum. Aquest anell tindrà<br />
les cara<strong>cte</strong>rístiques següents:<br />
- Ésser el més curt possible.<br />
- Disposar del millor aïl<strong>la</strong>ment possible.<br />
- Regu<strong>la</strong>r el cab<strong>al</strong> de recircu<strong>la</strong>ció <strong>al</strong> mínim necessari <strong>per</strong> mantenir <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura en el<br />
punt de consum, amb una pèrdua màxima de 3°C, i <strong>al</strong> moment precís (es col·loca un<br />
termostat de canonada que acciona el recircu<strong>la</strong>dor).<br />
Energies de suport<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
En <strong>la</strong> producció d'ACS, el sistema d'esc<strong>al</strong>fament amb energia de suport se situarà en<br />
sèrie i després de l'esc<strong>al</strong>fament amb energia so<strong>la</strong>r (veure esquema de principi).<br />
L’energia de suport escollida és el gas natur<strong>al</strong>.<br />
SISTEMA DE SUPORT SEPARAT DE L'ACUMULACIÓ SOLAR.LEGIONEL·LA<br />
Per a <strong>la</strong> producció d'ACS, l'aportació d'energia de suport es farà sempre en sèrie i<br />
posteriorment <strong>al</strong> sistema d'energia so<strong>la</strong>r, amb un acumu<strong>la</strong>dor convencion<strong>al</strong>, <strong>al</strong>imentat <strong>per</strong><br />
una c<strong>al</strong>dera, que rep l’aigua pre-esc<strong>al</strong>fada i l’eleva a 60º, tem<strong>per</strong>atura d’acumu<strong>la</strong>ció<br />
necessària <strong>per</strong> combatre <strong>la</strong> legionel·<strong>la</strong>.<br />
SEGUIMENT I MANTENIMENT<br />
Els equips i les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions d'energia so<strong>la</strong>r tenen unes prestacions variables en funció<br />
de l'assolel<strong>la</strong>da, les condicions climàtiques, l'ús <strong>al</strong> qu<strong>al</strong> van destinats, <strong>la</strong> variació de <strong>la</strong><br />
demanda, etc. La determinació en el proje<strong>cte</strong> o estudi de viabilitat de les prestacions, de<br />
<strong>la</strong> producció energètica, del <strong>per</strong>centatge de cobertura, etc., pot tenir variacions respe<strong>cte</strong><br />
del resultat fin<strong>al</strong>.<br />
S’estableix un sistema de comptador de c<strong>al</strong>ories i cab<strong>al</strong> que <strong>per</strong>metrà un seguiment dels<br />
resultats de <strong>la</strong> captació so<strong>la</strong>r.<br />
El sistema de seguiment ha d'anar acompanyat d'un programa de manteniment de <strong>la</strong><br />
inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció so<strong>la</strong>r, en el qu<strong>al</strong> es procuri el manteniment dels paràmetres inici<strong>al</strong>s de <strong>la</strong><br />
inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció <strong>per</strong> un <strong>per</strong>íode mínim de tres anys.<br />
GARANTIES<br />
Les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions d'energia so<strong>la</strong>r tindran un <strong>per</strong>íode mínim de garantia de tres anys.<br />
Aquesta garantia inclourà:<br />
a) L'adequació de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció a aquests criteris.<br />
b) Un materi<strong>al</strong> mínim garantit: captadors so<strong>la</strong>rs.<br />
c) Servei d'assistència <strong>per</strong> a casos de m<strong>al</strong> funcionament no imputables a un m<strong>al</strong> ús o a<br />
una manipu<strong>la</strong>ció incorrecta.<br />
d) Manteniment preventiu i correctiu de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció durant un <strong>per</strong>íode mínim de 3 anys.<br />
El corresponent CERTIFICAT DE QUALITAT facilitat <strong>per</strong> l'inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>dor i el tècnic<br />
responsable de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció serà v<strong>al</strong>idad <strong>per</strong> APERCA.<br />
2.6.2.6.- Bases de càlcul<br />
DISSENY I EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS<br />
CÀLCUL DE LES NECESSITATS<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Primer de tot s'han de definir les necessitats que c<strong>al</strong> cobrir, <strong>per</strong> tant, s’ha re<strong>al</strong>itzat un<br />
b<strong>al</strong>anç energètic on es defineixen les aplicacions, els nivells de tem<strong>per</strong>atures a assolir i<br />
les quantitats i fonts d'energia previsibles (veure càlculs).<br />
Les necessitats d'aigua c<strong>al</strong>enta s’han determinat a partir de <strong>la</strong> informació següent:<br />
- Tem<strong>per</strong>atura mitjana mensu<strong>al</strong> de l'aigua freda.<br />
- Tem<strong>per</strong>atura d'ús.<br />
- Consum mitjà diari a aquesta tem<strong>per</strong>atura.<br />
- Variacions de consum mensu<strong>al</strong>s.<br />
- Altres variacions en el consum i variacions horàries, setman<strong>al</strong>s o de temporada.<br />
El càlcul de necessitats s’ha re<strong>al</strong>itzat en <strong>per</strong>íodes mensu<strong>al</strong>s i anu<strong>al</strong>s i els resultats es<br />
presenta en forma de tau<strong>la</strong> de consums mensu<strong>al</strong>s i anu<strong>al</strong>s.<br />
DIMENSIONS DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR<br />
Cobertura so<strong>la</strong>r<br />
Es considera suficient una cobertura so<strong>la</strong>r del 50% sobre les necessitats, segons<br />
l’ordenança de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />
Càlcul energètic<br />
Per a c<strong>al</strong>cu<strong>la</strong>r el nivell de cobertura so<strong>la</strong>r c<strong>al</strong> conèixer les tem<strong>per</strong>atures i <strong>la</strong> radiació so<strong>la</strong>r<br />
loc<strong>al</strong>. S’han utilitzat les dades de radiació de l'Atles de radiació so<strong>la</strong>r a Cat<strong>al</strong>unya, editat<br />
<strong>per</strong> l'Institut Cat<strong>al</strong>à d'Energia.<br />
2.6.2.7.- Descripció de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció<br />
COMENTARIS GENERALS<br />
A l'hora de seleccionar els equips s'han tingut en compte els criteris següents:<br />
- Els equips <strong>per</strong> a l'exterior estan preparats i protegits <strong>per</strong> a aquest ús.<br />
- Admeten tem<strong>per</strong>atures de treb<strong>al</strong>l de fins 110°.<br />
- Els elements de seguretat estan previstos <strong>per</strong> resistir aquestes tem<strong>per</strong>atures.<br />
- Els materi<strong>al</strong>s constructius: canonades, acumu<strong>la</strong>dors, connexions, aïl<strong>la</strong>ments, juntes,<br />
etc., admeten di<strong>la</strong>tacions i tem<strong>per</strong>atures més extremes que les que pateixen els sistemes<br />
habitu<strong>al</strong>s d'aigua c<strong>al</strong>enta.<br />
CAPTADORS SOLARS<br />
Els captadors so<strong>la</strong>rs han de complir els requisits següents:<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
- Estar homologats a l'Estat espanyol i tenir vigent el certificat i el número d'homologació<br />
corresponent.<br />
- Disposar com a mínim de les cara<strong>cte</strong>rístiques següents:<br />
- Corbes de rendiment instantani re<strong>al</strong>itzades <strong>per</strong> un <strong>la</strong>boratori acreditat.<br />
- Su<strong>per</strong>fície útil de captació.<br />
- Pes en buit.<br />
- Capacitat de líquid.<br />
- Tipus de líquids, cab<strong>al</strong>s recomanats i pèrdues de càrrega.<br />
- Pressió màxima de servei i pressió de prova.<br />
- Constitució de l'absorbidor i del circuit de líquid.<br />
- Constitució de <strong>la</strong> coberta i <strong>la</strong> caixa.<br />
- Sistema de segel<strong>la</strong>t.<br />
- Tipus i gruixos de l'aïl<strong>la</strong>ment.<br />
- Sistema de fixació.<br />
- Sistema de connexions específiques.<br />
Se seleccionen captadors ROCA<br />
LÍQUID TERMÒFOR<br />
El líquid termòfor tindrà el c<strong>al</strong>or específic igu<strong>al</strong> o més gran que 0,7 Kc<strong>al</strong>/Kg°C.<br />
- el pH estarà comprès entre 5 i 12,<br />
- el contingut en anticonge<strong>la</strong>nt serà su<strong>per</strong>ior <strong>al</strong> 20%<br />
- el contingut tot<strong>al</strong> en s<strong>al</strong>s solubles serà inferior a 500 mg/l,<br />
- el contingut en carbonat càlcic o s<strong>al</strong>s de c<strong>al</strong>ci serà inferior a 200 mg/l,<br />
- el màxim de diòxid de carboni lliure contingut a l'aigua serà de 50 mg/l,<br />
CANONADES<br />
Seran de coure rígid i accesoris amb soldadura forta, interc<strong>al</strong>·<strong>la</strong>nt maneguets el·làstics<br />
entre captadors i canonades, i en <strong>la</strong> pròpia distribució fins a l’acumu<strong>la</strong>dor.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Les canonades disposaran també de les fixacions corresponents, les qu<strong>al</strong>s hauran<br />
d’ésser flotants i <strong>per</strong>metran <strong>la</strong> lliure dil·<strong>la</strong>tació dels tubs.<br />
AÏLLAMENT<br />
Per t<strong>al</strong> d'evitar les pèrdues d'energia en el sistema de captació so<strong>la</strong>r es col·locaran<br />
aïl<strong>la</strong>ments tèrmics a tots els components del sistema.<br />
Aquests aïl<strong>la</strong>ments han de complir <strong>la</strong> normativa vigent establerta <strong>al</strong> Reg<strong>la</strong>mento de<br />
Inst<strong>al</strong>aciones Tèrmicas en los Edificios (RITE) a les ITE 02.10 Ais<strong>la</strong>miento Térmico. Atès<br />
que es tracta d'una inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció de cara<strong>cte</strong>rístiques especi<strong>al</strong>s, els materi<strong>al</strong>s s'han de<br />
cara<strong>cte</strong>ritzar <strong>per</strong>:<br />
- un coeficient de conductivitat tèrmica màxima de 0,040 Kc<strong>al</strong>/m h°C,<br />
- una resistència a <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura compresa entre -35 i 110°C,<br />
- <strong>per</strong>metre les di<strong>la</strong>tacions de les canonades,<br />
- evitar els ponts tèrmics amb les fixacions.<br />
En el cas dels aïl<strong>la</strong>ments <strong>per</strong> a l'exterior, s'ha de garantir:<br />
- <strong>la</strong> in<strong>al</strong>terabilitat a causa dels agents atmosfèrics i l'absència de formació de fongs,<br />
- <strong>la</strong> resistència a <strong>la</strong> radiació so<strong>la</strong>r del materi<strong>al</strong> aïl<strong>la</strong>nt o cobrir-lo adequadament amb<br />
pintures especi<strong>al</strong>s.<br />
- un <strong>per</strong>fe<strong>cte</strong> segel<strong>la</strong>t dels passos a l'exterior.<br />
VÀLVULES I SEGURETAT<br />
Totes les vàlvules que s'utilitzin seran les específiques <strong>per</strong> a inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions d'aigua c<strong>al</strong>enta<br />
i seran de cos esfèric. Seran vàlvules de seient <strong>per</strong> a <strong>la</strong> regu<strong>la</strong>ció i <strong>la</strong> seguretat, així com<br />
les de retenció.<br />
SEGURETAT<br />
Pel que fa a <strong>la</strong> seguretat, el circuit primari s’ha dotat dels següents elements:<br />
- Vàlvules de seguretat de 7 Kg/cm 2 o tarades a <strong>la</strong> pressió màxima del circuit primari en<br />
tot el productor d'aigua c<strong>al</strong>enta: cada captador, grup de captadors o camp de captadors,<br />
acumu<strong>la</strong>dor, etc.<br />
- Vàlvules de t<strong>al</strong>l de pressió nomin<strong>al</strong> su<strong>per</strong>ior a 7 kg/cm 2 en <strong>la</strong> connexió <strong>al</strong> circuit d'aigua<br />
freda i c<strong>al</strong>enta convencion<strong>al</strong>.<br />
- Vàlvules reductores de pressió <strong>per</strong> adequar <strong>la</strong> pressió del subministrament d'aigua a <strong>la</strong><br />
pressió admissible pels captadors i pels acumu<strong>la</strong>dors del sistema d'energia so<strong>la</strong>r.<br />
- Filtres <strong>per</strong> evitar que s'embrutin els captadors i bescanviadors.<br />
- La capacitat del vas d'expansió serà l'apropiada <strong>per</strong> a un s<strong>al</strong>t tèrmic mínim de 110°C i<br />
suportarà <strong>la</strong> pressió de <strong>la</strong> vàlvu<strong>la</strong> de seguretat.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
- Les membranes i els materi<strong>al</strong>s resistiran una tem<strong>per</strong>atura màxima de 110°C.<br />
- Els purgadors automàtics s'inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ran a cada grup de captadors i <strong>al</strong>s punts <strong>al</strong>ts de <strong>la</strong><br />
canonada.<br />
- Sistema d'ompliment i buidat.<br />
- Manòmetres indicadors de pressió.<br />
Els acumu<strong>la</strong>dors i els components del circuit secundari es protegeixen <strong>per</strong> les<br />
corresponents vàlvules de seguretat, que estaran prefixades a <strong>la</strong> pressió màxima de<br />
servei.<br />
ACUMULADORS<br />
S’utilitzarà un diposit acumu<strong>la</strong>dor so<strong>la</strong>r marca ROCA mod. AS-1000-E de 1.000 l. amb<br />
doble serpenti, especi<strong>al</strong> <strong>per</strong> energia so<strong>la</strong>r, d’acer esm<strong>al</strong>tat, ail<strong>la</strong>t amb poliuretà rígid forrat<br />
amb una capa externa de PVC de color b<strong>la</strong>nc RAL 9010.<br />
- Pressió mínima de servei de 8 Kg/cm 2 .<br />
- Protecció adequada contra les sobrepressions amb <strong>la</strong> corresponent vàlvu<strong>la</strong> de seguretat<br />
i regu<strong>la</strong>dora de pressió, si és necessària.<br />
Tambe es col.locara un diposit acumu<strong>la</strong>dor convencion<strong>al</strong> marca ROCA mod. 300 I/PC de<br />
300 litres de capacitat, amb cubeta d’hacer inoxidable AISI 316 i ail<strong>la</strong>ment de poliureta.<br />
ARMARIS, COMPONENTS I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES<br />
La inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció d'energia so<strong>la</strong>r tindrà el seu propi armari elèctric de control i regu<strong>la</strong>ció,<br />
<strong>al</strong>imentat <strong>per</strong> una línia, directa i exclusiva, des de l'armari de distribució de <strong>la</strong> centr<strong>al</strong><br />
tèrmica, i les corresponents proteccions contra sobrecàrregues, curtcircuits i derivacions a<br />
terra.<br />
Tots els components i inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions elèctriques compliran <strong>la</strong> normativa establerta <strong>al</strong><br />
Reg<strong>la</strong>mento Electrotécnico para Baja Tensión e Instrucciones Técnicas Complementarias<br />
vigent.<br />
2.6.2.8.- Fulls de càlcul<br />
Variants a considerar:<br />
Pel càlcul de l’energia <strong>per</strong> esc<strong>al</strong>far l’aigua c<strong>al</strong>enta necessària;<br />
-Usuaris <strong>al</strong> dia : 135<br />
-litres <strong>per</strong> usuari : 30 a 35ºC<br />
-Temp.xarxa : 10ºC<br />
-Tem<strong>per</strong>atura de servei : 45ºC<br />
Kc<strong>al</strong>/h dia necessàries:<br />
Q = V x c x d x (tx-ts) = V x (tx-ts)<br />
Dies d’utilització mensu<strong>al</strong>: segons els dies lectius.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Pel càlcul de <strong>la</strong> radiació so<strong>la</strong>r útil:<br />
Radiació so<strong>la</strong>r a Barcelona a 55º inclinació i Azimut = Oº : segons At<strong>la</strong>s de Radiació a<br />
Cat<strong>al</strong>unya ( Mj/m 2 dia)<br />
Radiació efectiva (registrada <strong>per</strong>ò no útil pel captador) : 0.94 x radiació tot<strong>al</strong> (Mj /m 2 dia).<br />
Radiació aprofitada pel captador: Radiació efectiva x rendiment captador (Mj/m 2 dia)<br />
Rendiment captador :<br />
N = 0,751 – 3,622 T* - 0,013 GT*2<br />
tm = tem<strong>per</strong>atura mitjana del captador: 45ºC<br />
ta = tem<strong>per</strong>atura mitjana diurna, segons zona (utilitzades les de Barcelona)<br />
I = intensitat radiació mitjana durant les hores de sol (w/m 2 ):<br />
Radiació efectiva / hores de sol diàries (a Cat<strong>al</strong>unya)<br />
Radiació aprofitada pel sistema: 85 % (pèrdues del 15%)<br />
Cobertura so<strong>la</strong>r (42%)<br />
Su<strong>per</strong>ficie necesària dels captadors:<br />
Energia necessària <strong>al</strong> dia x 0,60 /radiació aprofitada pel sistema<br />
Nombre captadors necessaris:<br />
su<strong>per</strong>fície necessària/ 2,05 (su<strong>per</strong>f. Capt ROCA)<br />
Capacitat acumu<strong>la</strong>dor : su<strong>per</strong>fície de captadors x 65 l/m 2<br />
Capacitat bomba: 75 l/h/m 2 col·lector<br />
Pressió = pérdua càrrega del circuit :<br />
Col·lectors: 40 mm c. d’a.<br />
Acumu<strong>la</strong>dor: 100 mm c. d’a.<br />
Canonades: 100m.x 20mm/m = 2000 mm c. d’a.<br />
Tot<strong>al</strong> : 3 m c d’a.<br />
Amb aquestes dades, s’han establert els fulls de càlcul adjunts.<br />
Escollim una su<strong>per</strong>fície de 16 m 2 , que cobreix el desitjat durant 6 dels 9 mesos estudiats.<br />
Nombre de captadors: 16 : 2,05 = 8 captadors<br />
Capacitat del dipòsit acumu<strong>la</strong>dor: 8 x 2,05 x 50 l/m2 = 820 l<br />
Escollim un acumu<strong>la</strong>dor de 1000 l.<br />
Bomba de recircu<strong>la</strong>ció:<br />
Cab<strong>al</strong>: 50 l /h m 2 = 50 x 20 = 975 l/h<br />
Pressió: Suma de pèrdues de càrrega = 3 m. c. d’a.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
2.6.2.9.- Càlculs d’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció aigua<br />
Càlcul de les canonades d’aigua<br />
S’adjunten fulls de càlcul de les canonades d’aigua freda i c<strong>al</strong>enta, amb les bases<br />
anteriorment definides.<br />
Càlcul acumu<strong>la</strong>ció i producció aigua c<strong>al</strong>enta sanitària amb mitjans convencion<strong>al</strong>s<br />
Utilització<br />
Cab<strong>al</strong> a 32ºC<br />
: 135 <strong>per</strong>sones <strong>al</strong> dia<br />
: 15 l<br />
Tem<strong>per</strong>atura aigua freda : 10ºC<br />
Tem<strong>per</strong>atura acumu<strong>la</strong>ció : 60ºC<br />
Temps de recu<strong>per</strong>ació<br />
: 60 minuts<br />
Amb aquestes dades, el cab<strong>al</strong> d’aigua necessari <strong>per</strong> hora és de:<br />
135 x 15 l = 2.025 l a 35 ºC dia . Considerant que aquest consum es produeix en dues<br />
hores punta, tindrem un consum de 750 l a 35ºC <strong>per</strong> hora<br />
Càlcul de <strong>la</strong> capacitat d’acumu<strong>la</strong>ció:<br />
2.025 l . 35º = (60º . x l) + ( 2.025 - x) . 10º<br />
x= 1.012 l<br />
Inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>rem un dipòsit acumu<strong>la</strong>dor so<strong>la</strong>r de 1.000 l i un <strong>al</strong>tre de 300 l de <strong>la</strong> marca Roca.<br />
Així mateix s’<strong>al</strong>imentarà una boca de regatge i una font situada <strong>al</strong> pati.<br />
S’ha previst <strong>la</strong> col·locació d’extintors manu<strong>al</strong>s pròxims a les sortides i <strong>al</strong> costat dels<br />
quadres elèctrics. Els corresponents a possibles focs de procedència elèctrica seran<br />
de CO 2 i <strong>la</strong> resta, de pols seca poliv<strong>al</strong>ent.<br />
2.6.3.- INSTAL.LACIONS DE GAS<br />
La inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció s’iniciarà a partir del comptador de gas, amb tub de coure rigid de<br />
51,6x54 mm.<br />
En el punt d’inici de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció es col·locarà una c<strong>la</strong>u de pas de tipus homologat,<br />
situada a l’arqueta de <strong>la</strong> vorera.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
La xarxa gener<strong>al</strong> de distribució <strong>al</strong>imentarà <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres i <strong>la</strong> cuina, amb c<strong>la</strong>u de<br />
pas a l’exterior de l’edifici, independent <strong>per</strong> a cada subministrament.<br />
Per a l’<strong>al</strong>imentació d’aquestes dependencies les canonades circu<strong>la</strong>ran <strong>per</strong> l’interior de<br />
<strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres fins a arribar a <strong>la</strong> c<strong>al</strong>dera, i <strong>per</strong> <strong>la</strong> façana de l’edifici fins arribar a <strong>la</strong><br />
coberta des d’on baixara fins a <strong>la</strong> cuina <strong>per</strong> <strong>al</strong>imentar <strong>la</strong> cuina i le dues fregidores.<br />
Totes les can<strong>al</strong>itzacions s’efectuaran amb canonades de coure rígid.<br />
S’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ran c<strong>la</strong>us de pas homologades a l’exterior de <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres i de <strong>la</strong> cuina<br />
i a les connexions dels aparells que s’inst<strong>al</strong>·lin. També s’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>rà un sistema d’<strong>al</strong>arma<br />
de gas consistent en sensors inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ts a <strong>la</strong> cuina i a <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres, connectats<br />
amb una centr<strong>al</strong>eta que t<strong>al</strong>li el pas del gas, <strong>per</strong> mitjà d’electrovàlvules, en cas de fuita.<br />
2.6.4. - INSTAL.LACIONS DE CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ<br />
2.6.4.1 – DESCRIPCIÓ GENERAL.<br />
S’ha projectat una inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció de c<strong>al</strong>efacció <strong>per</strong> terra radiant amb aigua c<strong>al</strong>enta,<br />
considerant interessant el fet que no hi hagin radiadors su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong>s, evitant així<br />
possibles accidents <strong>al</strong>s usuaris, a part dels avantatges propis del sistema: distribució<br />
regu<strong>la</strong>r de <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura en vertic<strong>al</strong>, confortabilitat, est<strong>al</strong>vi energètic, etc.<br />
Una c<strong>al</strong>dera de baixa tem<strong>per</strong>atura esc<strong>al</strong>farà l’aigua a <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura de<br />
disseny, una xarxa de canonades gener<strong>al</strong>s <strong>la</strong> conduirà <strong>al</strong>s col·lectors distribuïts <strong>per</strong> les<br />
dependències, on es connectaran els diferents circuits en anell de tub encastat <strong>al</strong><br />
paviment. Cada dependència disposarà d’un termòstat d’ambient <strong>per</strong> control individu<strong>al</strong><br />
de <strong>la</strong> tem<strong>per</strong>atura.<br />
El sistema de muntatge dels diferents circuits, així com l’aïl<strong>la</strong>ment a col·locar <strong>al</strong><br />
paviment i <strong>la</strong> forma concreta de col·locació es descriuen en el p<strong>la</strong>no de det<strong>al</strong>ls<br />
corresponent, així com l’esquema de principi de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció<br />
Els paràmetres de càlcul són els següents:<br />
Tem<strong>per</strong>atura exterior: 0ºC<br />
Tem<strong>per</strong>atura interior: 20ºC<br />
Tem<strong>per</strong>atura màxima impulsió de l’aigua c<strong>al</strong>enta : 40ºC.<br />
S<strong>al</strong>t tèrmic: 6,4ºC<br />
Per <strong>la</strong> producció de l’aigua c<strong>al</strong>enta sanitària, preveiem una c<strong>al</strong>dera<br />
convencion<strong>al</strong>, mur<strong>al</strong>, de 20000 Kc<strong>al</strong>/h, amb circuit de producció tot<strong>al</strong>ment independent.<br />
El sistema de producció , regu<strong>la</strong>ció, tractament antilegionel.<strong>la</strong> i distribució es defineix <strong>al</strong><br />
capítol corresponent.<br />
Pel que fa a <strong>la</strong> venti<strong>la</strong>ció es preveu forçada a tots els serveis, així com <strong>al</strong><br />
dormitori interior.<br />
Les bases de càlcul són les del RITE ( 25 l/seg <strong>per</strong> inodor o urinari) que<br />
asseguren també una renovació su<strong>per</strong>ior a 10 volums/h. Aquest volum d’aire compleix<br />
també les especificacions del CTE.<br />
2.6.4.2 – SALA DE CALDERES.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Per <strong>la</strong> producció d’aigua c<strong>al</strong>enta a <strong>la</strong> c<strong>al</strong>efacció es preveu un c<strong>al</strong>dera de baixa<br />
tem<strong>per</strong>atura de 115 kw, amb un control de tem<strong>per</strong>atura d’impulsió en funció de<br />
tem<strong>per</strong>atura exterior , de canonada i d’ambient. Les bombes de recircu<strong>la</strong>ció impulsaran<br />
l’aigua c<strong>al</strong>enta <strong>al</strong>s circuits. Les canonades de s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres seran aïl<strong>la</strong>des i<br />
acabades en <strong>al</strong>umini.<br />
2.6.4.3- DISTRIBUCIÓ CANONADES I COL.LECTORS TERRA RADIANT.<br />
A partir dels circu<strong>la</strong>dors d’aigua es muntarà una xarxa de canonades de<br />
polietilé reticu<strong>la</strong>t aïl<strong>la</strong>t amb d’escuma e<strong>la</strong>stomèrica que recorreran tot l’edifici ,<br />
connectant <strong>al</strong>s col.lectors de distribució , 7 en tot<strong>al</strong>, repartits <strong>per</strong> les dependències,<br />
inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ts en armaris encastats especi<strong>al</strong>s <strong>per</strong> aquesta funció. Aquests col.lectors<br />
disposaran detentors, vàlvules termostatitzables, vàlvules de pas i racors, fixacions,<br />
etc.<br />
2.6.4.4- AÏLLAMENTS I ACCESORIS DE MUNTATGE TERRA RADIANT.<br />
Segons s’especifica en el det<strong>al</strong>l corresponent <strong>al</strong>s plànols, es col.locarà sobre el<br />
forjat una capa d’aïl<strong>la</strong>ment de poliestiré expandit densitat 20 kgs./m i 20 mm. gruix,<br />
amb revestiment de pa<strong>per</strong> kraft, pel·lícu<strong>la</strong> d’<strong>al</strong>umini i de polietilé,amb banda <strong>per</strong>imetr<strong>al</strong> i<br />
accesoris <strong>per</strong> les juntes de di<strong>la</strong>tació, situades cada 40 m2. i a les portes d’accés a les<br />
dependències.<br />
Damunt l’aïl<strong>la</strong>ment, es muntaran els circuits de canonades de polietilé reticu<strong>la</strong>t<br />
de 16 mm, model EVOH Barbi o equiv<strong>al</strong>ent , amb barrera d’oxígen, fixats amb grapes<br />
cada mig metre.<br />
El morter de suport del sistema s’aplicarà amb un aditiu fluidificant .<br />
Al circuit d’aigua s’afegirà un líquid inhibidor de corrosió .<br />
2.6.4.5- CONTROLS.<br />
Cada dependència disposarà de termòstat d’ambient actuant sobre els capç<strong>al</strong>s<br />
electrotèrmics corresponents <strong>al</strong>s circuits de <strong>la</strong> pròpia dependència, <strong>adaptat</strong>s a les<br />
vàlvules dels col.lectors.<br />
2.6.4.6- VENTILACIÓ<br />
Per <strong>la</strong> venti<strong>la</strong>ció dels serveis i el dormitori interior no venti<strong>la</strong>t natur<strong>al</strong>ment, es<br />
preveuen extractors encastats <strong>al</strong> sostre , connectats a condu<strong>cte</strong>s individu<strong>al</strong>s que<br />
portaran l’aire extret a l’exterior, on s’acabarà amb una comporta a sobre pressió tipus<br />
<strong>per</strong>siana.<br />
En el cas d’extraccions dels serveis amb comunicació directa a l’exterior, s’ha previst<br />
també l’extractor, muntat <strong>al</strong> mur o <strong>al</strong> vidre fix.<br />
Tots els extractors disposaran de regu<strong>la</strong>dors de velocitat.<br />
2.6.4.7- VARIS<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Es preveuen en aquest capítol els ajuts dels industri<strong>al</strong>s a <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció i <strong>la</strong><br />
leg<strong>al</strong>ització de <strong>la</strong> mateixa, així com el lliurament de <strong>la</strong> documentació fin<strong>al</strong> de l’obra.<br />
2.6.5. – INSTAL.LACIONS DE SEGURETAT<br />
S’inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ra un sistema d’<strong>al</strong>arma antiintrusio composat <strong>per</strong> una centr<strong>al</strong> de seguretat<br />
antirobatori bidireccion<strong>al</strong> i detectors d’infraroigs distribuits <strong>per</strong> tot l’edifici, amb dos<br />
tec<strong>la</strong>ts de comandament remot de <strong>la</strong> centr<strong>al</strong>.<br />
2.6.6. – EQUIPAMENT CUINA<br />
S’equipara <strong>la</strong> cuina a les zones de fred, recepcio i regeneracio d’<strong>al</strong>iments, rentat de<br />
vaixel<strong>la</strong>, bugaderia i rebost.<br />
Tots el materi<strong>al</strong>s seran de les cara<strong>cte</strong>ristiques descrites <strong>al</strong>s p<strong>la</strong>nols i pressupost.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
I.3.- COMPLIMENT DEL CTE<br />
3.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL<br />
3.1.1 NORMATIVA BÀSICA I COMPLEMENTÀRIA<br />
DB-SE: SEGURETAT ESTRUCTURAL<br />
Per l’anàlisi, dimensionament i verificació de l’estructura, s’han tingut en comte els<br />
principis i requisits bàsics re<strong>la</strong>tius a <strong>la</strong> resistència, estabilitat i aptitud <strong>al</strong> servei definits<br />
en el DB SE.<br />
La documentació del proje<strong>cte</strong>, segueix les indicacions del capítol 2 de l’esmentat<br />
document, formada <strong>per</strong> <strong>la</strong> present memòria, els plànols i els plecs de condicions<br />
referents a <strong>la</strong> part d’estructura.<br />
Aquest document, base i complement de les següents normatives, es justificarà<br />
conjuntament amb les següents:<br />
DB SE-AE: “Acciones en <strong>la</strong> edificiación”<br />
DB SE-C: “Seguridad estructur<strong>al</strong> Cimientos”<br />
DB SE-A: “Seguridad estructur<strong>al</strong> Acero”<br />
EHE : “Instrucción del hormigón estructur<strong>al</strong>”<br />
NCSE: “Norma de construcción sismoresistente. Parte Gener<strong>al</strong> y de Edificación”<br />
3.1.2 COEFICIENTS DE SEGURETAT I HIPÒTESIS DE CÀLCUL<br />
DB-SE-4.- VERIFICACIONS BASADES EN COEFICIENTS PARCIALS<br />
Per <strong>la</strong> verificació dels elements estructur<strong>al</strong>s d’acer <strong>la</strong>minat s’han tingut en comte les<br />
combinacions d’accions definides en els capítols 4.2.2 i 4.2.3 de l’esmentada norma,<br />
segons el det<strong>al</strong>l:<br />
-Per a Estats Límit Últims:<br />
Situacions <strong>per</strong>sistents o transitòries:<br />
∑γ G, j G j + P +<br />
Q,1Qk,1+<br />
k, γ<br />
G<br />
γ ∑γ<br />
Q,i<br />
j≥<br />
1<br />
* ψ<br />
0,i<br />
i>1<br />
Situacions accident<strong>al</strong>s:<br />
G, j G j + P + Ad<br />
+<br />
Q,1 1,1Qk,1+<br />
k,<br />
*<br />
∑γ γ<br />
p<br />
γ ψ ∑γ<br />
j≥<br />
1<br />
Situacions sísmiques:<br />
∑γ G, j G j + P + Ad<br />
+<br />
k, ∑γ<br />
j≥<br />
1<br />
,<br />
i≥1<br />
Q,i<br />
-Per a Estats Límit de Servei<br />
Combinació cara<strong>cte</strong>rística<br />
ψ<br />
2,i<br />
Q<br />
k, i<br />
Q<br />
i>1<br />
k, i<br />
Q,i<br />
ψ<br />
2,i<br />
Q<br />
k, i<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
∑<br />
j≥1<br />
G<br />
k, j<br />
+ P + Q<br />
k, 1<br />
+<br />
∑<br />
i><br />
1<br />
Combinació freqüent<br />
Gk,<br />
j + P + Ψ Q +<br />
∑<br />
j≥1<br />
1,1<br />
k ,1<br />
Ψ<br />
0, i<br />
∑<br />
i><br />
1<br />
Q<br />
γ<br />
k , i<br />
Q,<br />
i<br />
Combinació quasi <strong>per</strong>manent<br />
Gk,<br />
j + P + Ψ Q<br />
∑<br />
j≥1<br />
∑<br />
i><br />
1<br />
2, i<br />
k , i<br />
Ψ<br />
2, i<br />
Q<br />
k,<br />
i<br />
On:<br />
Gk,j V<strong>al</strong>or cara<strong>cte</strong>rístic de les accions <strong>per</strong>manents<br />
G*k,j V<strong>al</strong>or cara<strong>cte</strong>rístic de les accions <strong>per</strong>manents de v<strong>al</strong>or no constant<br />
Qk,1 V<strong>al</strong>or cara<strong>cte</strong>rístic de l’acció variable determinant<br />
ψo,i Qk, V<strong>al</strong>or representatiu de combinació de les accions variables<br />
concomitants<br />
ψ1,1 Qk,1 V<strong>al</strong>or representatiu freqüent de l’acció variable determinant<br />
ψ2,i Qk,i V<strong>al</strong>ors representatius quasi <strong>per</strong>manents de les acciones variables amb<br />
l’acció determinant o amb l’acció accident<strong>al</strong><br />
Ak<br />
V<strong>al</strong>or cara<strong>cte</strong>rístic de l’acció accident<strong>al</strong><br />
AE,k V<strong>al</strong>or cara<strong>cte</strong>rístic de l’acció sísmica<br />
Per <strong>la</strong> verificació dels elements estructur<strong>al</strong>s de formigó armat s’han tingut en comte les<br />
combinacions d’accions definides en el capítol 13 de <strong>la</strong> EHE: ”Instrucción del hormigón<br />
estructur<strong>al</strong>”<br />
- Per a Estats Límit Últims:<br />
Situacions <strong>per</strong>manents o transitòries:<br />
a) Situacions amb una so<strong>la</strong> acció variable, Qk,1:<br />
γ G + γ P + γ Q<br />
∑<br />
j≥<br />
1<br />
G, j k , j P k Q,1<br />
k ,1<br />
b) Situacions amb dues o més accions variables:<br />
γ G + γ P + 0. γ Q<br />
∑<br />
j≥1<br />
∑<br />
G, j k , j P k<br />
9<br />
i≥1<br />
Situacions sísmiques:<br />
γ G + γ P + γ<br />
∑<br />
j≥1<br />
Q,<br />
i<br />
∑<br />
k , i<br />
G, j k,<br />
j P k A<br />
AE<br />
, k<br />
+ 0. 8<br />
i≥1<br />
γ<br />
Q,<br />
i<br />
Q<br />
k , i<br />
-Per a Estats Límit de Servei<br />
Combinació poc probable o freqüent:<br />
a) Situacions amb una so<strong>la</strong> acció variable Qk,1:<br />
γ G + γ P + γ Q<br />
∑<br />
j≥<br />
1<br />
G, j k , j P k Q,1<br />
k ,1<br />
b) Situacions amb dues o més accions variables Qk,1:<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
∑<br />
j≥1<br />
γ<br />
G, jGk<br />
, j<br />
+ γ<br />
P<br />
Pk<br />
+ 0. 9<br />
∑<br />
i≥1<br />
γ<br />
Q,<br />
i<br />
c) Combinació quasi <strong>per</strong>manent:<br />
γ G + 0. γ Q<br />
∑<br />
j≥1<br />
∑<br />
G, j k , j<br />
6<br />
i≥1<br />
Q,<br />
i<br />
k,<br />
i<br />
Q<br />
k,<br />
i<br />
Els coeficients de minoració de resistència graven de forma distinta <strong>al</strong>s elements en<br />
funció de diversos paràmetres, dels qu<strong>al</strong>s el més rellevant és el tipus de materi<strong>al</strong> que<br />
els constitueix, t<strong>al</strong> i com esmenta el capítol 4.2.3 de l’esmentat document.<br />
Per l’acer <strong>la</strong>minat s’han adoptat els següents v<strong>al</strong>ors (capítol 2.3.3 del DB SE-A)<br />
γM0 = 1.05 re<strong>la</strong>tiu a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>stificació del materi<strong>al</strong>.<br />
γM1 = 1.05 re<strong>la</strong>tiu a fenòmens d’inestabilitat.<br />
γM2 = 1.05 re<strong>la</strong>tiu a resistència última del materi<strong>al</strong> o secció, i a medis d’unió.<br />
γM3 = 1.10 re<strong>la</strong>tiu a <strong>la</strong> resistència <strong>al</strong> lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELS.<br />
γM3 = 1.25 re<strong>la</strong>tiu a <strong>la</strong> resistència <strong>al</strong> lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU.<br />
γM3 = 1.40 re<strong>la</strong>tiu a <strong>la</strong> resistència <strong>al</strong> lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU, en<br />
el cas de forats ov<strong>al</strong>s o amb sobremesura.<br />
Per a <strong>la</strong> determinació dels coeficients de minoració de resistència del formigó armat fa<br />
f<strong>al</strong>ta distingir el que s’aplica directament sobre el formigó, γc, i el que ho fa sobre l’acer<br />
d’armar i el de pretesar, γs. Donat que el nivell de control d’execució de l’obra és<br />
norm<strong>al</strong>, els coeficients respectius són 1.50 y 1.15, respectivament.<br />
En re<strong>la</strong>ció <strong>al</strong>s coeficients γc que graven en les estructures d’acer, es consideren els<br />
que estableix <strong>la</strong> el Documento Básico SE Seguridad estructur<strong>al</strong>, a <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 4.1 del<br />
capítol 4.<br />
Tipus de<br />
Situació Persistent o transitòria<br />
verificació Efe<strong>cte</strong> desfavorable Efe<strong>cte</strong> favorable<br />
Resistència<br />
Permanents<br />
Pes propi<br />
Empenta del<br />
1.35<br />
1.35<br />
0.80<br />
0.70<br />
terreny<br />
Pressió aigua 1.20<br />
0.90<br />
Variable 1,50 1,00<br />
Estabilitat<br />
Permanents<br />
Pes propi<br />
Empenta<br />
terreny<br />
del<br />
desestabilitzadora<br />
1.10<br />
1.35<br />
1.05<br />
Pressió aigua<br />
Variable 1.50 0<br />
Tau<strong>la</strong> 3: Coeficients parci<strong>al</strong>s γ de seguretat <strong>per</strong> a accions.<br />
estabilitzadora<br />
0.90<br />
0.80<br />
0.95<br />
En canvi, segons tipifica <strong>la</strong> EHE en el seu article 12, apartats 1 i 2, i en l’article 95, els<br />
coeficients de majoració considerats <strong>per</strong> a un nivell d’execució norm<strong>al</strong> són els que es<br />
re<strong>la</strong>cionen en <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 1 <strong>per</strong> <strong>al</strong>s Estats Límit Últim (ELU) i en <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 2 <strong>per</strong> <strong>al</strong>s Estats<br />
Límit de Servei (ELS).<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Control norm<strong>al</strong>:<br />
Tipus d’Acció<br />
Situació Persistent o<br />
transitòria<br />
Efe<strong>cte</strong> Efe<strong>cte</strong><br />
Favorable Desfavorabl<br />
e<br />
Situació accident<strong>al</strong><br />
Efe<strong>cte</strong><br />
Favorable<br />
Efe<strong>cte</strong><br />
Desfavorabl<br />
e<br />
Permanent γG=1,00 γG=1,50 γG=1,00 γG=1,00<br />
Pretesat γP=1,00 γP=1,00 γP=1,00 γP=1,00<br />
Permanent de v<strong>al</strong>or no γG*=1,00 γG*=1,60 γG*=1,00 γG*=1,00<br />
constant<br />
Variable γQ=0,00 γQ=1,60 γQ=0,00 γQ=1,00<br />
Accident<strong>al</strong> - - γA=1,00 γA=1,00<br />
Tau<strong>la</strong> 1: Coeficients de majoració de càrregues en elements de formigó armat i<br />
pretesat. Estats Límits Últims<br />
3.1.3 CRITERIS DE DIMENSIONAT<br />
Per <strong>la</strong> verificació de l’estructura pel que fa a <strong>la</strong> seva aptitud <strong>al</strong> servei, s’han tingut en<br />
comte les recomanacions descrites en els capítols 4.3.1, 4.3.2, 4.3.3 i 4.4.4 del DB SE.<br />
Les limitacions en quant a deformacions (fletxes i desp<strong>la</strong>çaments) es det<strong>al</strong>len a<br />
continuació:<br />
Estructures d’acer:<br />
Criteri de fletxes segons consideracions constructives.<br />
Element<br />
Fletxa<br />
màxima<br />
re<strong>la</strong>tiva<br />
Jàssera d’estinto<strong>la</strong>ment de murs de càrrega d’obra de fàbrica de<br />
totxo existents.<br />
L/1000<br />
Jàssera d’estinto<strong>la</strong>ment d’estructures de pi<strong>la</strong>rs, jàsseres i murs. L/500<br />
Forjats amb envans fràgils L/500<br />
Forjats amb envans ordinaris o amb paviments rígids sense<br />
L/400<br />
juntes.<br />
Resta de casos L/300<br />
Criteri de fletxes segons consideracions de confort dels usuaris.<br />
Qu<strong>al</strong>sevol element de pis o coberta, en qu<strong>al</strong>sevol combinació<br />
cara<strong>cte</strong>rística, i només accions de curta durada (ús).<br />
Criteri de fletxes segons consideracions d’aparença.<br />
Qu<strong>al</strong>sevol element de pis o coberta, en qu<strong>al</strong>sevol combinació<br />
quasi <strong>per</strong>manent.<br />
Tau<strong>la</strong> 5b: Deformacions màximes admissibles en elements treb<strong>al</strong><strong>la</strong>nt a flexió<br />
L/350<br />
L/300<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Estructures de formigó:<br />
Element<br />
Jàssera d’estinto<strong>la</strong>ment de murs de càrrega d’obra<br />
de fàbrica de totxo.<br />
Jàssera d’estinto<strong>la</strong>ment d’estructures de pi<strong>la</strong>rs i<br />
jàsseres<br />
Forjats amb envans.<br />
Fletxa màxima re<strong>la</strong>tiva<br />
Tot<strong>al</strong> diferida Activa<br />
L/1000 _<br />
L/750 _<br />
L/300<br />
L/400<br />
≤1cm<br />
Forjats amb envans flexibles o sense. L/250 L/400<br />
Cobertes amb accés de públic. L/250 L/300<br />
Cobertes no transitables. L/200 ⎯<br />
Tau<strong>la</strong> 5a: Deformacions màximes admissibles en elements treb<strong>al</strong><strong>la</strong>nt a flexió<br />
3.1.4 ACCIONS PREVISTES EN EL CÀLCUL<br />
DB-SE-AE: ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ<br />
DB-SE-AE.2.- ACCIONS PERMANENTS<br />
Per a <strong>la</strong> determinació dels pesos propis i les càrregues <strong>per</strong>manents degudes <strong>al</strong>s<br />
materi<strong>al</strong>s i sistemes constructius empleats, s'han tingut en compte com a referència,<br />
els v<strong>al</strong>ors que hi figuren a les taules de l’ annex C de <strong>la</strong> norma referida.<br />
DB-SE-AE.3- ACCIONS VARIABLES.SOBRECÀRREGA D’ÚS<br />
Per a <strong>la</strong> determinació dels v<strong>al</strong>ors de sobrecàrrega d’ús deguts a <strong>la</strong> raó del seu ús,<br />
s'han tingut en compte com a referència, els v<strong>al</strong>ors cara<strong>cte</strong>rístics que hi figuren a <strong>la</strong><br />
tau<strong>la</strong> 3.1 de <strong>la</strong> norma referida.<br />
Les intensitats considerades de les accions gravitatòries de pes propi, càrregues<br />
<strong>per</strong>manents i sobrecàrregues d'ús, es det<strong>al</strong>len a continuació(KN/m 2 ):<br />
CONCÀRREGA SOBRECÀRREGA<br />
PLANTA / SECTOR PES C. PERM. ÚS ENVANS NEU TOTAL<br />
PROPI<br />
SPB INICIAL 25+7 3.80 2.0 1.5 0.4 7.70<br />
SPB FINAL 25+7 3.80 1.5 4 1.0 10.30<br />
SOSTRE LLUERNARIS 1.50 1.0 0.5 0.4 3.40<br />
MARQUESINA 4.50 1.0 1.0 0.4 6.90<br />
Les càrregues line<strong>al</strong>s considerades (KN/ml)<br />
PLANTA / SECTOR Descripció TOTAL<br />
EDIFICI AMPITS DE COBERTA 7<br />
EDIFICI TANCAMENTS LLUERNARIS 3<br />
EDIFICI MARQUESINA 15.6<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
DB-SE-AE.3.3- ACCIONS DE VENT<br />
Per a llur determinació es considera que aquest hi actua <strong>per</strong>pendicu<strong>la</strong>rment amb una<br />
força que es pot expressar com a:<br />
qe=qb·ce·cp, essent:<br />
qb= Pressió dinàmica del vent.<br />
ce= Coeficient d’exposició, funció del grau d’aspresa de l’entorn.<br />
cp= Coeficient eòlic.<br />
La intensitat de <strong>la</strong> seva acció s'av<strong>al</strong>ua directament a partir de <strong>la</strong> velocitat amb <strong>la</strong> que<br />
pot desp<strong>la</strong>çar-se i topar contra un element resistent, av<strong>al</strong>uada segons l’ annex D del<br />
Documento Básico SE-AE Acciones en <strong>la</strong> edificación.<br />
L'acció concreta sobre un element su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong> s'ha deduït aplicant els articles 3.3.1,<br />
3.3.2, 3.3.3, 3.3.4 i 3.3.5 del “Documento Básico SE-AE Acciones en <strong>la</strong> edificación”<br />
re<strong>la</strong>tius a <strong>la</strong> determinació de <strong>la</strong> pressió dinàmica del vent, del coeficient d’exposició ce<br />
(tau<strong>la</strong> 3.3 del DB SE-AE, en funció del grau d’aspresa de l’entorn considerat), del<br />
coeficient eòlic, i a <strong>la</strong> influència de l'esveltesa dels elements.(tau<strong>la</strong> 3.4 del DB SE-AE).<br />
.<br />
En el cas que es det<strong>al</strong><strong>la</strong>, els paràmetres considerats han estat els que s'expliciten tot<br />
seguit:<br />
Situació topogràfica<br />
Grau d’ aspresa l’entorn considerat<br />
Coeficient d’exposició corresponent<br />
<strong>al</strong>s punts d’<strong>al</strong>tura 3, 6, 9, 12, 15, 18,<br />
24, 30<br />
Pressió dinàmica del vent, qb:<br />
Zona C<br />
I<br />
2.3<br />
0.52 KN/m2<br />
Coeficients eòlics:<br />
cp:<br />
0.70<br />
cs:<br />
0.30<br />
Esveltesa en el p<strong>la</strong> par<strong>al</strong>·lel <strong>al</strong> vent: 0.11/0.15<br />
DB-SE-AE.3.4- ACCIONS TÈRMIQUES<br />
La disposició de juntes de di<strong>la</strong>tació contribueixen a disminuir els efe<strong>cte</strong>s de <strong>la</strong> variació<br />
de tem<strong>per</strong>atura en l’estructura. En aquest cas, no s’han tingut en comte les accions<br />
tèrmiques degut a l’existència de <strong>la</strong> junta de di<strong>la</strong>tació col·locada de manera que no<br />
existeixen elements continus de més de 40 metres de longitud, t<strong>al</strong> i com esmenta<br />
l’article 3.4.1 del DB SE-AE.<br />
DB-SE-AE.3.5.- NEU<br />
Per a <strong>la</strong> determinació de <strong>la</strong> sobrecàrrega de neu s’han tingut en comte els v<strong>al</strong>ors de<br />
referència que figuren a les tau<strong>la</strong> de l’annex E.2 de <strong>la</strong> norma referida, en funció de<br />
l’<strong>al</strong>titud topogràfica del municipi, <strong>la</strong> zona climàtica i <strong>la</strong> forma de <strong>la</strong> coberta.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
DB-SE-AE.4.1.- SISME<br />
En <strong>la</strong> determinació de les accions sísmiques s'ha considerat <strong>la</strong> Norma de Construcción<br />
Sismorresistente: Parte Gener<strong>al</strong> y Edificación, NCSE-02.<br />
La norma esmentada, en el seu article 1.2., apartat 2on, estableix una c<strong>la</strong>ssificació de<br />
les construccions en funció del seu ús, segons el criteri següent:<br />
De moderada importància: són les que presenten una baixa probabilitat de que el seu<br />
col·<strong>la</strong>pse <strong>per</strong> causa d'un terratrèmol pugui causar víctimes, interrompre un servei<br />
primari o produir danys econòmics rellevants a tercers.<br />
De norm<strong>al</strong> importància: són aquelles <strong>la</strong> destrucció de les qu<strong>al</strong>s <strong>per</strong> causa d'un<br />
terratrèmol pot ocasionar víctimes, interrompre un servei col·lectiu o produir importants<br />
pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d'un servei imprescindible ni<br />
pugui donar lloc a efe<strong>cte</strong>s catastròfics.<br />
D'especi<strong>al</strong> importància: són aquelles <strong>la</strong> destrucció de les qu<strong>al</strong>s <strong>per</strong> causa d'un<br />
terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efe<strong>cte</strong>s<br />
catastròfics.<br />
Donades les cara<strong>cte</strong>rístiques d'ús de l'edifici, aquest s'ha cat<strong>al</strong>ogat, segons l'anterior<br />
criteri, de norm<strong>al</strong> importància.<br />
L’estructura dissenyada, <strong>per</strong> disposar d’ una capa su<strong>per</strong>ior armada, monolítica i<br />
enl<strong>la</strong>çada a l’ estructura en <strong>la</strong> tot<strong>al</strong>itat de <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície de cada p<strong>la</strong>nta, es considera de<br />
pòrtics ben travats entre sí en totes les direccions.<br />
Per <strong>al</strong>tra banda, l'acceleració sísmica de càlcul, ac, d'acord amb l'article 2.2 de <strong>la</strong><br />
referida norma, es c<strong>al</strong>cu<strong>la</strong> segons l'expressió:<br />
a<br />
= Sρ<br />
c<br />
a b<br />
on:<br />
ac<br />
ab<br />
ρ<br />
S<br />
és l’acceleració sísmica de càlcul,<br />
és l’acceleració sísmica bàsica,<br />
és el coeficient de risc i<br />
és el coeficient d’amplificació del terreny.<br />
Pel cas obje<strong>cte</strong> present, els anteriors v<strong>al</strong>ors han resultat:<br />
C<strong>la</strong>ssificació de l'obra<br />
construccions de importància norm<strong>al</strong><br />
Terme Municip<strong>al</strong><br />
<strong>Sabadell</strong><br />
Acceleració sísmica bàsica ab 0.04 g<br />
Tipus de terreny<br />
III<br />
Coeficient de sòl C 1.6<br />
Acceleració sísmica de càlcul ac 0.051<br />
SITUACIÓ A: NO ES CONSIDERA EL CÀLCUL SÍSMIC<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
D’acord amb l’article 1.2.3 de <strong>la</strong> NCSE-02, donada <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació de <strong>la</strong> construcció, <strong>la</strong><br />
consideració de monolitisme de <strong>la</strong> seva estructura i els v<strong>al</strong>ors de l’acceleració sísmica<br />
bàsica i acceleració sísmica de càlcul determinades, no han estat considerades les<br />
re<strong>per</strong>cussions produïdes <strong>per</strong> l’acció sísmica en l’estructura.<br />
3.1.5 MATERIALS I MÈTODES DE CÀLCUL<br />
DB-SE-C: “SEGUREDIDAD ESTRUCTURAL EN CIMIENTOS”<br />
DB-SE-C.2- BASES DE CÀLCUL<br />
Pel que fa <strong>al</strong> dimensionat de <strong>la</strong> fonamentació s’han diferenciat l’anàlisi i verificació<br />
entre l’estat límit últim i l’estat límit de servei t<strong>al</strong> i com determina l’article 2.2 del DB SE-<br />
C.<br />
Per <strong>la</strong> verificació de <strong>la</strong> fonamentació <strong>per</strong> estat límit últim s’han tingut en comte els<br />
paràmetres de verificació dels articles 2.4.2.2,2.4.2.3,2.4.2.4,2.4.2.5 i <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 2.1 de<br />
coeficients de seguretat parci<strong>al</strong>s de l’esmentada norma.<br />
Per <strong>la</strong> verificació de <strong>la</strong> fonamentació <strong>per</strong> estat límit de servei s’han tingut en comte els<br />
v<strong>al</strong>ors límits de seguretat de 1/500 <strong>per</strong> estructures reticu<strong>la</strong>des i tabiqueria de separació<br />
t<strong>al</strong> i com recomana <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 2.2 de l’esmentada norma.<br />
DB-SE-C.3- ESTUDI GEOTÈCNIC<br />
D’acord amb les consideracions del capítol 3 del DB SE-C, l’empresa geosuport.com<br />
ha re<strong>al</strong>itzat l’estudi geotècnic amb referència 20060313, amb data d’octubre del 2006.<br />
Es preveu <strong>la</strong> confirmació de les dades de l’esmentat estudi en el moment de l’execució<br />
de <strong>la</strong> fonamentació, <strong>per</strong> <strong>la</strong> mateixa empresa responsable. L’estudi s’adjunta com annex<br />
en el present document.<br />
DB-SE-C.3- FONAMENTACIÓ DIRECTA<br />
La tipologia de <strong>la</strong> fonamentació es resol mitjançant sabates aïl<strong>la</strong>des i combinades<br />
rígides. Les unions entre elles es fan mitjançant bigues d’arriostrament i bigues<br />
centradores t<strong>al</strong> i com descriu el capítol 4.1.1 i 4.1.2 del DB SE-C. Es preveu <strong>la</strong><br />
col·locació d’una capa de formigó en massa, <strong>per</strong> sota de <strong>la</strong> sabata <strong>per</strong> assegurar<br />
l’encastament d’aquesta en el terreny desitjat.<br />
Per <strong>la</strong> verificació de les sabates projectades a estat límit últim i de servei s’han<br />
comprovat en quant a estabilitat glob<strong>al</strong>, volc, enfonsament, lliscament i capacitat<br />
estructur<strong>al</strong> t<strong>al</strong> i com determina el capítol 4.2.2.1, 4.2.2.2 i 4.2.2.3 de <strong>la</strong> citada norma.<br />
Per <strong>la</strong> verificació en front l’enfonsament del terreny a estat límit últim i de servei s’han<br />
tingut en comte les variables determinades en el capítol 4.2.3.1 i 4.2.3.2.<br />
Pel que fa a <strong>la</strong> determinació de <strong>la</strong> pressió admissible o d’enfonsament <strong>per</strong> les sabates<br />
aïl<strong>la</strong>des es pren com a v<strong>al</strong>or el proposat <strong>per</strong> l’estudi geotècnic <strong>per</strong> a aquest tipus de<br />
fonamentació. Aquest estudi determina <strong>la</strong> càrrega admissible en funció de <strong>la</strong> càrrega<br />
límit de f<strong>al</strong><strong>la</strong> (determinació an<strong>al</strong>ítica, capítol 4.3.2.1 de <strong>la</strong> norma) i el coeficient de<br />
seguretat glob<strong>al</strong> de F=3.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
C<strong>al</strong> destacar, que <strong>la</strong> càrrega considerada en el càlcul <strong>per</strong> a <strong>la</strong> fonamentació, correspon<br />
a <strong>la</strong> re<strong>per</strong>cussió en els suports d’una possible situació futura amb presència de dues<br />
p<strong>la</strong>ntes més construïdes respe<strong>cte</strong> el proje<strong>cte</strong>.<br />
DB-SE-A: “SEGURIDAD ESTRUCTURAL ACERO”<br />
DB-SE-A.2- BASES DE CÀLCUL<br />
Pel que fa <strong>al</strong> dimensionat de l’estructura d’acer s’ha diferenciat en l’anàlisi i verificació<br />
entre l’estat límit últim i l’estat límit de servei t<strong>al</strong> i com determina l’article 2.2, 2.3 i 2.4<br />
del DB SE-A.<br />
Llur anàlisi es porta a terme mitjançant el càlcul matrici<strong>al</strong> d'estructures definides a<br />
l'espai.<br />
Per a <strong>la</strong> determinació de les matrius de rigidesa de les barres es contemplen els dos<br />
teoremes de Mohr, <strong>la</strong> llei de Hooke i <strong>la</strong> teoria de <strong>la</strong> torsió de Saint Venant. Tot això<br />
<strong>per</strong>met re<strong>la</strong>cionar tots el moviments possibles dels extrems de les barres amb els<br />
esforços que els provoquen.<br />
DB-SE-A.4- MATERIALS<br />
S 275 JR, s’utilitza <strong>per</strong> a <strong>la</strong> confecció dels elements d’estructura metàl·lica, excepte els<br />
espàrrecs d’ancoratge i subjecció en formigó, pels qu<strong>al</strong>s s’utilitza acer B-500S. La<br />
tipificació, segons <strong>la</strong> norma “Documento Básico SE-A. Seguridad Estructur<strong>al</strong> – Acero”,<br />
són:<br />
Límit elàstic<br />
275 Mpa t≤16<br />
265 Mpa 16
L’estabilitat glob<strong>al</strong> <strong>la</strong>ter<strong>al</strong> pel que fa a les accions horitzont<strong>al</strong>s es basa en <strong>la</strong> rigidesa<br />
dels elements horitzont<strong>al</strong>s: els forjats i <strong>la</strong> resistència a flexió de les barres i les unions<br />
segons l’article 5.3 del citat document.<br />
DB-SE-A.6- ESTAT LÍMIT ÚLTIM<br />
Pel dimensionat i verificació de les seccions s’han utilitzat les determinacions que fan<br />
referència a <strong>la</strong> resistència de les seccions determinades en el capítol 6.2 i 6.3 del DB<br />
SE-A.<br />
DB-SE-A.6- ESTAT LÍMIT DE SERVEI<br />
Pel dimensionat i verificació de les seccions en quant a <strong>la</strong> seva aptitud <strong>al</strong> servei s’han<br />
seguit les indicacions del capítol 6.2 <strong>per</strong> les fletxes, deformacions i desploms a verificar<br />
en l’estructura metàl·lica.<br />
FORMIGÓ ESTRUCTURAL<br />
Designació del Formigó. EHE<br />
Element<br />
Resistènc<br />
ia<br />
Consistèn<br />
cia<br />
Àrid<br />
Ambient<br />
Conting<br />
ut<br />
ciment<br />
Re<strong>la</strong>ci<br />
ó a/c<br />
FONAMENTS HA-25 P-Plàstica 20 IIa 275 0.6 50<br />
SOSTRES HA-25 T-Tova 10 I 275 0.65 20<br />
PILARS HA-25 P-Plàstica 20 I 275 0.65 20<br />
Designació del Formigó d’armadures passives. EHE<br />
Recobrim<br />
ent mínim<br />
Acer. Designació:<br />
B 500 SD<br />
Simplificacions – Mètodes de càlcul.<br />
Estats límits últims: sol.licitacions norm<strong>al</strong>s, inestabilitat, torsió, punxonament i rasant<br />
segons EHE<br />
Estats límits en servei: fisuració, deformació i vibracions segons EHE<br />
3.1.6 MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA<br />
DB-SE-A.3,10,11,12 i 13<br />
Les estructures d'acer tradicion<strong>al</strong>ment són les que comporten major re<strong>per</strong>cussió quant<br />
a les tasques re<strong>la</strong>tives <strong>al</strong> seu manteniment, donada <strong>la</strong> major inestabilitat del materi<strong>al</strong> a<br />
tenor de <strong>la</strong> seva estructura molecu<strong>la</strong>r. Princip<strong>al</strong>ment, el manteniment haurà de fer front<br />
a l'oxidació i a <strong>la</strong> corrosió.<br />
Per això, cap protegir l’estructura de <strong>la</strong> intempèrie mitjançant els elements constructius<br />
especificats en proje<strong>cte</strong>, en les condicions que fixen els Plecs de Condicions adjunts.<br />
Per preservar <strong>la</strong> seva durabilitat, l’estructura s’haurà de sotmetre a un programa<br />
d’inspecció i manteniment concret en base <strong>al</strong>s següents preceptes:<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
1. Control gener<strong>al</strong> del comportament de l’estructura<br />
a) Inspecció convencion<strong>al</strong> cada 10 anys. S’examinarà amb especi<strong>al</strong> atenció,<br />
l’existència de símptomes de danys estructur<strong>al</strong>s que es manifestin en danys en els<br />
elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de deformacions...). També<br />
s’identificaran danys potenci<strong>al</strong>s (humitats, condensacions, ús inadequat...).<br />
b) Inspecció cada 15 anys. Amb obje<strong>cte</strong> de descobrir danys de carà<strong>cte</strong>r fràgil, que<br />
encara no afectin a <strong>al</strong>tres elements no estructur<strong>al</strong>s (tancaments...). En aquest cas<br />
s’observaran situacions on puguin produir-se lliscaments no previstos d’unions<br />
cargo<strong>la</strong>des, corrosions loc<strong>al</strong>itzades...<br />
2. Control de l’estat de conservació del materi<strong>al</strong>.<br />
Es distingirà segons <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació de l’estructura, en funció de <strong>la</strong> seva exposició:<br />
a) L’estructura metàl·lica o l’element és interior o no exposat a agents ambient<strong>al</strong>s<br />
nocius. (C<strong>la</strong>sses d’exposició C1 i C2 segons tau<strong>la</strong> 6). Aquest és el cas dels pi<strong>la</strong>rs<br />
de façana en els que haurà de re<strong>al</strong>itzar-se una revisió de l’estructura cada cinc<br />
anys, detectant punts d’inici de l’oxidació. En ells i en <strong>la</strong> zona confrontant haurà<br />
d’aixecar-se el materi<strong>al</strong> degradat i protegir <strong>la</strong> zona deteriorada mitjançant <strong>la</strong><br />
imprimació loc<strong>al</strong> de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes<br />
cara<strong>cte</strong>rístiques que <strong>la</strong> utilitzada en l’obra.<br />
Cada 15 anys s’haurà de procedir a una revisió exhaustiva de tota l’estructura,<br />
re<strong>al</strong>itzant un posterior pintat tot<strong>al</strong> de <strong>la</strong> mateixa amb un materi<strong>al</strong> com a mínim de<br />
les mateixes cara<strong>cte</strong>rístiques que l’utilitzat en l’obra.<br />
b) L’estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient d’agressivitat<br />
moderada. (C<strong>la</strong>sse d’exposició C3 segons tau<strong>la</strong> 6). És el cas de l’estructura dels<br />
lluernaris on s’haurà de re<strong>al</strong>itzar una revisió de l’estructura cada tres anys,<br />
detectant punts d’inici de l’oxidació. En ells i en <strong>la</strong> zona confrontant haurà<br />
d’aixecar-se el materi<strong>al</strong> degradat i protegir <strong>la</strong> zona deteriorada mitjançant <strong>la</strong><br />
imprimació loc<strong>al</strong> de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes<br />
cara<strong>cte</strong>rístiques que <strong>la</strong> utilitzada en l’obra.<br />
Cada 10 anys s’haurà de procedir a una revisió exhaustiva de tota l’estructura,<br />
re<strong>al</strong>itzant un posterior pintat tot<strong>al</strong> de <strong>la</strong> mateixa amb un materi<strong>al</strong> com a mínim de<br />
les mateixes cara<strong>cte</strong>rístiques que l’utilitzat en l’obra.<br />
En el present cas <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse d’exposició és de tipus C2 i C3. Les inspeccions es<br />
coordinaran fent coincidir els dos conceptes: comportament de l’estructura i<br />
conservació del materi<strong>al</strong>.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Designació Pèrdua de massa <strong>per</strong> unitat de su<strong>per</strong>fície/pèrdua de gruix en el<br />
primer any,<br />
acers amb contingut baix de carboni<br />
C<strong>la</strong>sse d’exposició a<br />
Pèrdua de massa<br />
<strong>la</strong><br />
corrosió<br />
g/m2<br />
atmosfèrica.<br />
Pèrdua de gruix µm<br />
C1 molt baixa ≤10 ≤1.3<br />
C2 baixa >10 fins a 200 >1.3 fins a25<br />
C3 mitja >200 fins a 400 >25 fins a 50<br />
C4 <strong>al</strong>ta >400 fins a 650 >50 fins a 80<br />
C5-I molt <strong>al</strong>ta (Industri<strong>al</strong>) >650 fins a 1500 >80 fins a 200<br />
C5-M molt <strong>al</strong>ta (marina) >80 fins a 200 >30 fins a 60<br />
Tau<strong>la</strong> 6<br />
MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA DE FORMIGÓ<br />
Les parts de l’estructura constituïdes <strong>per</strong> formigó armat s’hauran de sotmetre també a<br />
un programa de manteniment, de manera molt semb<strong>la</strong>nt <strong>al</strong> definit <strong>per</strong> a l’estructura<br />
metàl·lica, ja que el major número de patologies del formigó armat són conseqüència o<br />
es manifesten a l’iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures. Bàsicament,<br />
doncs, el manteniment haurà d’afrontar <strong>la</strong> prevenció de <strong>la</strong> l’oxidació i <strong>la</strong> corrosió<br />
d’aquests elements.<br />
Per preservar <strong>la</strong> seva durabilitat, l’estructura s’haurà de sotmetre a un programa de<br />
manteniment concret en base <strong>al</strong>s següents preceptes:<br />
L’estructura de formigó és interior. (C<strong>la</strong>sse d’exposició I segons tau<strong>la</strong> 8.2.2 del capítol<br />
II de <strong>la</strong> Instrucció EHE)Serà necessària una revisió dels elements <strong>al</strong>s dos anys d’haver<br />
estar construïts y després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb obje<strong>cte</strong><br />
de detectar possibles fissures, carbonatacions o anom<strong>al</strong>ies dels paraments.<br />
Si aquestes fissures resulten visibles l’observador, serà convenient injectar-les i<br />
protegir-les amb <strong>al</strong>gun tipus de resina epoxi, <strong>per</strong> evitar l’oxidació de les armadures.<br />
Així mateix, si s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòm<strong>al</strong>es, hauran<br />
de protegir-se mitjançant pintures protectores anti-carbonatació.<br />
L’estructura de formigó és exterior o queda immersa en un ambient humit. (C<strong>la</strong>sse<br />
d’exposició IIa i IIb segons tau<strong>la</strong> 8.2.2 i c<strong>la</strong>sse especifica d’exposició tipus H segons<br />
tau<strong>la</strong> 8.2.3a del capítol II de <strong>la</strong> Instrucció EHE.) En aquest cas serà precisa una revisió<br />
dels elements a l’any d’haver estat construïda i després establir una revisió dels<br />
mateixos cada dos anys amb obje<strong>cte</strong> de detectar possibles fissuracions,<br />
carbonatacions o anom<strong>al</strong>ies dels paraments.<br />
Si aquestes fissuracions resulten visibles a l’observador, serà convenient injectar-les y<br />
protegir-les amb <strong>al</strong>gun tipus de resina epoxi, para evitar l’oxidació de les armadures.<br />
Així mateix, si s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòm<strong>al</strong>es, hauran<br />
de protegir-se mitjançant pintures protectores anti-carbonatació.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
L’estructura de formigó queda exposada a un ambient d’agressivitat elevada. (C<strong>la</strong>sse<br />
d’exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons tau<strong>la</strong> 8.2.2 i <strong>la</strong> resta de les c<strong>la</strong>sses específiques<br />
d’exposició segons tau<strong>la</strong> 8.2.3a del capítol II de <strong>la</strong> Instrucció EHE). Serà precisa una<br />
imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després<br />
d’haver-se completat l’adormiment i procedir a una revisió <strong>al</strong> pas de sis mesos d’haver<br />
estat construït. Posteriorment es sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions<br />
bianu<strong>al</strong> amb obje<strong>cte</strong> de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anom<strong>al</strong>ies<br />
dels paraments.<br />
Si aquestes fissures resulten visibles a l’observador, serà convenient injectar-les i<br />
protegir-les amb <strong>al</strong>gun tipus de resina epoxi, <strong>per</strong> evitar l’oxidació de les armadures.<br />
Així mateix, si es s’observen zones amb profunditats de carbonatació anòm<strong>al</strong>es,<br />
hauran de protegir-se mitjançant pintures protectores anti-carbonatació.<br />
Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anticarbonatació cada cinc<br />
anys, llevat justificació expressa del fabricant de <strong>la</strong> pintura en re<strong>la</strong>ció a <strong>al</strong>tre c<strong>al</strong>endari,<br />
que no excedirà dels 10 anys.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
3.2.- SEGURETAT EN CAS D’INCENDI<br />
SI 1. PROPAGACIÓ INTERIOR<br />
COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D'INCENDI<br />
Condicions de compartimentació<br />
Resistència <strong>al</strong> foc<br />
L’edifici està destinat a ús docent.<br />
L’activitat es desenvolupa en un edifici d’una única p<strong>la</strong>nta, <strong>per</strong> tant no c<strong>al</strong><br />
compartimentar-<strong>la</strong> en sectors d’incendi. Però donat que hi ha un loc<strong>al</strong> de risc especi<strong>al</strong><br />
baix, hi haurà dos loc<strong>al</strong>s.<br />
La su<strong>per</strong>fície construïda de l’edifici a considerar a efe<strong>cte</strong>s del còmput de sectors<br />
d’incendi és menor a 500 m2, descomptant els loc<strong>al</strong>s de risc especi<strong>al</strong>.<br />
Resistència <strong>al</strong> foc d'elements compartimentadors:<br />
Els elements que delimiten sectors d'incendi o compartimentadors hauran de satisfer<br />
el temps de resistència <strong>al</strong> foc mínim EI 60. ( parets )<br />
La resistència <strong>al</strong> foc dels elements estructur<strong>al</strong>s serà REI 60.<br />
Els forjats tindran garantida una REI 60 .<br />
Les parets són de maó ceràmic massís o <strong>per</strong>forat de 15 cm d'espessor i tenen una<br />
resistència <strong>al</strong> foc mínima de EI-120, su<strong>per</strong>ior a l’exigida.<br />
El forjat és de formigó armat, bidireccion<strong>al</strong> amb cassetons no recu<strong>per</strong>ables de 25+7cm<br />
d’espessor i ample de nervi 150mm, així doncs es satisfarà <strong>la</strong> resistència <strong>al</strong> foc mínima<br />
exigida de REI-60 (h evacuació ≤ 15m).<br />
Les portes de pas entre sectors d’incendis diferents tindran una resistència <strong>al</strong> foc<br />
mínima de EI 2 45-C5.<br />
LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL<br />
C<strong>la</strong>ssificcació<br />
Condicions<br />
Es consideren loc<strong>al</strong>s de risc baix <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de comptadors d’electricitat (en tot cas) situats<br />
a <strong>la</strong> façana del carrer St. Maties.<br />
Es considera loc<strong>al</strong> de risc baix <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de clederes sutiada també amb façana <strong>al</strong>carrer<br />
St Maties.<br />
Els elements que delimiten aquests tipus de loc<strong>al</strong>s de risc baix satisfaran les<br />
condicions exigides: resistència <strong>al</strong> foc de l’estructura portant R-90, de parets (fàbrica<br />
de maó massís o <strong>per</strong>forat de 150mm) i sostres (forjat bidireccion<strong>al</strong> de cassetons<br />
recu<strong>per</strong>ables d’espessor de nervi 150mm) EI 90, de portes EI 2 45-C5 i no su<strong>per</strong>en els<br />
25m de longitud en el seu recorregut d’evacuació.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
ESPAIS OCULTS.<br />
No s’escau.<br />
Espais ocults<br />
Passos d’inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions<br />
Els espais destinats <strong>al</strong> pas vertic<strong>al</strong> d’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions elèctriques comptaran amb parets<br />
de resistència <strong>al</strong> foc de EI-60 i els registres acompliran <strong>la</strong> resistència de EI 2 30-C5. Els<br />
condu<strong>cte</strong>s de climatització i venti<strong>la</strong>ció que travessen diferents sectors comptaran amb<br />
comportes t<strong>al</strong><strong>la</strong>focs automàtiques que obturi automàticament <strong>la</strong> secció de pas i<br />
garantitzi en aquest punt una resistència <strong>al</strong> foc com a mínim igu<strong>al</strong> <strong>al</strong> de l’element<br />
atravessat. C<strong>al</strong>drà aportar documentació acreditativa de <strong>la</strong> seva homologació<br />
previament a <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció del mateix.<br />
REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS, DECORATIUS I DE<br />
MOBILIARI.<br />
Revestiments<br />
Inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions elèctriques<br />
Segons el RD 312/2005 (C<strong>la</strong>ssificació europea de reacció <strong>al</strong> foc dels materi<strong>al</strong>s) -<br />
annex I, <strong>la</strong> majoria dels materi<strong>al</strong>s que s’utilitzen en proje<strong>cte</strong> es consideren A1 > C.<br />
A1: No combustible. Sense contribució en grau màxim <strong>al</strong> foc.<br />
Tau<strong>la</strong> de reacció <strong>al</strong> foc dels materi<strong>al</strong>s de Proje<strong>cte</strong>:<br />
Element<br />
Constructiu<br />
Revestiments (>5%<br />
de sup.)<br />
Sostres<br />
Descripció Reacció <strong>al</strong> Foc<br />
exigida<br />
C<strong>la</strong>ssificació<br />
Proje<strong>cte</strong><br />
enguixat de parets C – s2 , d0 A1 (no c<strong>al</strong> certificat)<br />
arrebossat<br />
parets<br />
de<br />
ap<strong>la</strong>cat fusta<br />
xapada (e≥9.5mm)<br />
ap<strong>la</strong>cat cartró guix<br />
(e≥9.5mm)<br />
F<strong>al</strong>s sostre cartró<br />
guix<br />
F<strong>al</strong>s sostre cartró<br />
guix <strong>per</strong>forat<br />
C – s2 , d0<br />
C – s2 , d0<br />
C – s2 , d0<br />
C – s2 , d0<br />
C – s2 , d0<br />
A1 (no c<strong>al</strong> certificat)<br />
A1 (no c<strong>al</strong> certificat)<br />
A1 (no c<strong>al</strong> certificat)<br />
A1 (no c<strong>al</strong> certificat)<br />
A1 (Certificat)<br />
Paviments<br />
Paviment de gres E FL A1 FL<br />
Paviment de<br />
terratzo<br />
E FL<br />
A1 FL<br />
Paviment vinílic E FL A1 FL (Certificat)<br />
Espais ocults no estancs<br />
(cel-rasos)<br />
Bfl-s2<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Veure annex I del RD 312/2005 materi<strong>al</strong>s i produ<strong>cte</strong>s c<strong>al</strong>ssificats sense necessitat<br />
d’assaig.<br />
Inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions elèctriques<br />
El tipus de cablejat utilitzat serà tipus RZ-1 donat que <strong>per</strong> exigències de <strong>la</strong> ITC-28<br />
aquest ha de complir les UNE 21123 part 4 o 5 i <strong>la</strong> UNE 21.1002 segon <strong>la</strong> tensió del<br />
cable. S’exigeix en els cables que siguin no propagadors de l’incendi i amb baixa<br />
emissió de fums i opacitat reduïda.<br />
Els elements passants hauran de tenir <strong>la</strong> mateixa resistència <strong>al</strong> foc que l’element<br />
atravessat.<br />
Els forat produïts en el pas d’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions c<strong>al</strong>drà que estiguin segel<strong>la</strong>ts <strong>per</strong> elements<br />
intumescents que pugin garantir <strong>la</strong> EI exigida pel sector d’incendis i estigui<br />
degudament homologada.<br />
SI 2. PROPAGACIÓ EXTERIOR<br />
Mitgeres<br />
Mitgeres<br />
Façanes<br />
Cobertes<br />
La mitgera colindant <strong>al</strong> carrer St. Maties és de mahó <strong>per</strong>forat i, en consecuència,<br />
s’agura EI120.<br />
Façanes:<br />
Propagació horitzont<strong>al</strong>:<br />
Totes les façanes enfrentades es troben a més de 3,00 metres de distància.<br />
Qu<strong>al</strong>sevol punt (obertura o de resistència <strong>al</strong> foc menor a EI-60) de façana de diferent<br />
sector d’incendis (un <strong>al</strong>tre edifici) es troba a més de 0.50m en façanes a 180º<br />
Propagació vertic<strong>al</strong>: No es dóna el cas.<br />
Propagació su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong><br />
La façana és accessible <strong>al</strong> públic.<br />
Acabat exterior<br />
Cobertes:<br />
Pannell de formigó : B-s3 d2<br />
Vidre: B-s3 d2<br />
Fusteria: B-s3 d2<br />
Cambres venti<strong>la</strong>des: B-s3 d2<br />
Entre dos edificis<br />
Propagacio su<strong>per</strong>fici<strong>al</strong><br />
Acabat exterior<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
El materi<strong>al</strong> de revestiment de <strong>la</strong> coberta <strong>per</strong>tany a <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse de reacció <strong>al</strong> foc<br />
Broof(t1).<br />
Lluernaris<br />
En els lluernaris no existeix el <strong>per</strong>ill de propagació de l’incendi donat que no hi<br />
ha elements que tinguin una resitència <strong>al</strong> foc de menys de EI 60 a menys de 5 metres.<br />
De fet <strong>la</strong> paret mitjanera és una paret cega, <strong>per</strong> tant no té obertures. Els lluernaris<br />
<strong>per</strong>tanyen a <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse de reacció <strong>al</strong> foc Broof (t1). Pel que fa <strong>al</strong> risc de propagació<br />
exterior entre els sectors de l’esco<strong>la</strong> bressol i <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a tècnica és negligible ja que no hi<br />
ha cap element de resistència inferior a EI60, entre ambdós sectors.<br />
SI 3. EVACUACIÓ D'OCUPANTS<br />
COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ<br />
L’edifici no es troba inclòs en els supòsits d'aquest capítol.<br />
CÀLCUL DE L'OCUPACIÓ<br />
Pel càlcul de l’ocupació s’han tingut en compte els següents criteris:<br />
a) vestíbul → 2 m 2 / <strong>per</strong>sona<br />
b) aules → 2 m 2 / <strong>per</strong>sona<br />
c) zones administratives i oficines → 15 m 2 / <strong>per</strong>sona<br />
d) poliv<strong>al</strong>ent → 1 m 2 / <strong>per</strong>sona<br />
e) conjunt de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nta o edifici → 1 m 2 / <strong>per</strong>sona<br />
f) serveis higiènics → ocupació nul·<strong>la</strong><br />
g)cuina, magatzems<br />
→ 40 m 2 / <strong>per</strong>sona<br />
Segons aquests criteris <strong>la</strong> ocupació tot<strong>al</strong> de l’edifici és de 299 <strong>per</strong>sones.<br />
ELEMENTS D'EVACUACIÓ<br />
L’evacuació de l’ocupació de l’edifici a un espai exterior segur és sempre a través de <strong>la</strong><br />
pròpia p<strong>la</strong>nta baixa.<br />
L’amp<strong>la</strong>da de les portes i els passos haurà de ser igu<strong>al</strong> o su<strong>per</strong>ior a P/200, essent P el<br />
nº d’ocupants que li són assignades, amb un mínim de 0,80m. D’acord amb les<br />
hipòtesis de bloqueig, mai s’evaquarien 200 <strong>per</strong>sones <strong>per</strong> una única sortida, <strong>per</strong> tant<br />
sortiria un ample necessari a 1m.<br />
L’amp<strong>la</strong>da dels passadissos i les rampes haurà de ser igu<strong>al</strong> o su<strong>per</strong>ior a P/200, essent<br />
P el nº d’ocupants que li són assignades, amb un mínim d’1m. Donat que els passadís<br />
tenen un ample de 2m, podrien evaquari 400 <strong>per</strong>sones quan <strong>la</strong> ocupació màxima és de<br />
299 <strong>per</strong>sones.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
P<strong>la</strong>nta baixa:<br />
Es disposen de 10 sortides d’edifici;<br />
Les portes coincidents amb els accessos són d’obertura automàtica i disposen d’un<br />
sistema d’obertura en cas de f<strong>al</strong>lida del mecanisme o del subministre d’energia.<br />
S’ha considerat que el pati constitueix un espai exterior segur ja que compleix amb les<br />
6 condicions imposades, <strong>per</strong> definició en el CTE. Aquesta consideració s’ha v<strong>al</strong>orat<br />
amb els serveis tècnics de Bombers .<br />
Les longituds dels recorreguts d’evacuació no su<strong>per</strong>en els 50m des de cap punt<br />
d’origen fins a <strong>la</strong> sortida de p<strong>la</strong>nta o espai exterior segur; ni tampoc su<strong>per</strong>en els 25m<br />
des de l’origen d’evacuació fins a dos recorreguts <strong>al</strong>ternatius.<br />
S’ha considerat l’origen d'evacuació a <strong>la</strong> porta en totes aquelles s<strong>al</strong>es/estances que<br />
tenen una densitat d'ocupació de 10m 2 / <strong>per</strong>sona, i <strong>la</strong> longitud màxima del recorregut<br />
d'evacuació fins a l’espai exterior segur < 25m.<br />
Les portes de les s<strong>al</strong>es/estances on l’ocupació és < 50 <strong>per</strong>sones no serà necessari<br />
que obrin en el sentit de l’evacuació.<br />
SENYALITZACIÓ DELS ELEMENTS D'EVACUACIÓ<br />
S’utilitzaran les seny<strong>al</strong>s de sortida, d’ús habitu<strong>al</strong>, definides en <strong>la</strong> norma UNE<br />
23034:1988, conforme <strong>al</strong>s següents criteris:<br />
Les sortides dels recinte, p<strong>la</strong>nta o edifici tindran un seny<strong>al</strong> amb el rètol “SORTIDA”<br />
La seny<strong>al</strong> amb el rètol “SORTIDA D’EMERGÈNCIA” ha d’utilitzar en totes les sortides<br />
previstes <strong>per</strong> a ús exclusiu en cas d’emergència.<br />
S’ha de disposar de seny<strong>al</strong>s indicatives de direcció dels recorreguts d’evacuació,<br />
visibles des de tot origen d’evacuació des de el que no es vegi directament les sortides<br />
o les seves seny<strong>al</strong>s indicatives.<br />
En les punt dels recorreguts d’evacuació en les que existeixen camins <strong>al</strong>ternatius que<br />
puguin induir error també es disposaran les seny<strong>al</strong>s abans citades.<br />
Les seny<strong>al</strong>s seran de dimensions 210x210 mm sempre i quan <strong>la</strong> distancia d’observació<br />
de <strong>la</strong> mateixa no excedeixi de 10 metres.<br />
La seny<strong>al</strong>ització coincideix amb l'enllumenat d'emergència (equipada amb bateria<br />
d'una autonomia de 60 minuts) i <strong>la</strong> distància de visibilitat en tots els casos és inferior a<br />
10m.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
SI 4. DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L'INCENDI<br />
DOTACIÓ D'INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS.<br />
D’acord amb l’ús docent i <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície de l’edifici, aquest comptarà amb les següents<br />
inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions de protecció contra incendis:<br />
Extintors portàtils:<br />
Es disposaran extintors de pols seca poliv<strong>al</strong>ent de 5kg d’eficàcia mínima 21A-113B,<br />
ubicats segons plànol d’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions contraincendis i sense su<strong>per</strong>ar 15m de distància<br />
entre ells. S’ha previst un extintor portàtil de pols seca poliv<strong>al</strong>ent en <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a de control<br />
de <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a d’a<strong>cte</strong>s i un extintor de CO 2 en <strong>la</strong> s<strong>al</strong>a d’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions on es troba el QGP.<br />
Boques d’incendi equipades:<br />
La inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció comptarà amb boques d’incendi equipades tipus BIE-25 que cobreixin <strong>la</strong><br />
tot<strong>al</strong>itat de l’edifici tot i no ser preceptiu donat que <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície construïda no excedeix<br />
de 2000m 2 .<br />
Columna seca:<br />
No s’escau donat que l’<strong>al</strong>çada d’evacuació és inferior a 24m.<br />
Sistema de <strong>al</strong>arma:<br />
No s’escau donat que <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície construïda no excedeix de 1000m 2 .<br />
Sistema de detecció d’incendis:<br />
No s’escau donat que <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície construïda no excedeix els 5000m 2 .<br />
Hidrants exteriors:<br />
D’acord amb el CTE no faria f<strong>al</strong>ta donat que <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície construïda no excedeix els<br />
5000m 2 . Les condicions d’entorn de l’edifici són competència del Decret 243/1994 que<br />
si obliga a l’existència d’un hidrant exterior a menys de 100m de <strong>la</strong> façana de l’edifici.<br />
SENYALITZACIÓ DE LES INSTAL.LACIONS MANUALS DE PROTECCIÓ CONTRA<br />
INCENDIS.<br />
Els mitjans de protecció contraincendis d’utilització manu<strong>al</strong> s’han de seny<strong>al</strong>itzar<br />
mitjantçant seny<strong>al</strong>s definides en <strong>la</strong> norma UNE 23033-1.<br />
Les seny<strong>al</strong>s seran de dimensions 210x210 mm sempre i quan <strong>la</strong> distancia d’observació<br />
de <strong>la</strong> mateixa no excedeixi de 10 metres.<br />
La seny<strong>al</strong>ització coincideix amb l'enllumenat d'emergència (equipada amb bateria<br />
d'una autonomia de 60 minuts) i <strong>la</strong> distància de visibilitat en tots els casos és inferior a<br />
10m. La distància màxima entre un mitjà de protecció manu<strong>al</strong> de contraincendis i un<br />
element d’enllumenat d’emergència no su<strong>per</strong>arà els 2m en projecció horitzont<strong>al</strong>.<br />
DISSENY, EXECUCIÓ, POSTA EN FUNCIONAMENT I MANTENIMENT:<br />
El disseny, l'execució, <strong>la</strong> posta en funcionament i el manteniment de les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions<br />
de protecció contra incendis, així com els seus materi<strong>al</strong>s, components i equips,<br />
compleixen <strong>al</strong>lò que estableix el "Reg<strong>la</strong>ment d'inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions de Protecció contra<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
incendis", RIPCI, en les seves disposicions complementàries i en qu<strong>al</strong>sevol <strong>al</strong>tra<br />
documentació específica que li sigui d'aplicació.<br />
El promotor haurà de contractar un servei homologat de manteniment dels equips de<br />
detecció i extinció d’incendis.<br />
SI 5. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS<br />
L’<strong>al</strong>çada d’evacuació de l’edifici és inferior a 9.00 m, <strong>per</strong> tant no afecta les condicions<br />
d'aproximació i entorn ni les condicions re<strong>la</strong>tives a l’accessibilitat <strong>per</strong> façana.<br />
Les condicions d’entorn i d’accessibilitat <strong>per</strong> a <strong>la</strong> intervenció dels bombers en<br />
l’evacuació de les <strong>per</strong>sones venen regu<strong>la</strong>ts pel Decret 243/1994. El compliment de<br />
l’esmentat Decret queda justificat en l’annex adjunt.<br />
SI 6. RESISTÈNCIA AL FOC DE L'ESTRUCTURA<br />
CONDICIONS DE RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS<br />
PRINCIPALS<br />
L’edifici està destinat a l’ús docent, amb zones d’ús administratiu i amb una <strong>al</strong>çada<br />
d’evacuació descendent inferior a 15m, <strong>per</strong> tant l'estructura haurà de ser R 60.<br />
L’estructura està formada <strong>per</strong> pi<strong>la</strong>rs i forjat de formigó armat:<br />
- Els pi<strong>la</strong>rs de formigó armat i d’execució in situ són quadrats i de seccions<br />
mínimes de 40x40cm, segons SI annex C, en suports que treb<strong>al</strong>len a compressió<br />
assolirà una resistència <strong>al</strong> foc de R-240 (su<strong>per</strong>ior a l’exigida). El recobriment<br />
mínim és de 40mm des de l’eix equiv<strong>al</strong>ent a m .<br />
- El forjat és de formigó armat, bidireccion<strong>al</strong> de 25+7cm i ample de nervi 150mm,<br />
segons SI annex C <strong>la</strong> resistència <strong>al</strong> foc és R-90. El recobriment mínim és de<br />
40mm des de l’eix equiv<strong>al</strong>ent a m .<br />
- Els pi<strong>la</strong>rs metàl.lics estan formats <strong>per</strong> 2 UPN-140, HEB-140/160/180/200/220,<br />
segons SI annex D les cares exposades s’hauran de protegir <strong>per</strong> aconseguir una<br />
resistència a <strong>la</strong> foc de R-60, amb un coeficient de protecció 0,15 m 2 K/W,<br />
considerant un coeficient de sobredimensionat entre 0,70>µ≥0,60.<br />
La s<strong>al</strong>a de c<strong>al</strong>deres constitueix un sector d’incendis de risc especi<strong>al</strong> baix, <strong>per</strong> tant ha<br />
de garantir una resistència <strong>al</strong> foc dels seus elements estructur<strong>al</strong>s de R90. Donat que<br />
els elements de sectorització són els mateixos que <strong>la</strong> resta de l’edifici i aquests<br />
sobrepassen <strong>la</strong> resistència R90, es compleix, en conseqüència <strong>la</strong> condició.<br />
Annex - Compliment del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants<br />
urbanístics i de portecció contra incendis en els edificis.<br />
A. Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis <strong>al</strong>s edificis.<br />
Es disposa d’una hidrant a menys de 100m de <strong>la</strong> façana a nivell de rasant. La hidrant<br />
tindrà un diàmetre mínim de 100mm i complirà el RD 1942/1993 (RIPCI).<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
B. Condicions d’entorn i d’accessibilitat <strong>per</strong> a <strong>la</strong> intervenció dels bombers i l’evacuació<br />
de les <strong>per</strong>sones.<br />
-L’amp<strong>la</strong>da tot<strong>al</strong> del carrer St. Maties en <strong>la</strong> façana de l’esco<strong>la</strong> bressol és su<strong>per</strong>ior <strong>al</strong>s<br />
8m (11.59m) i l’amp<strong>la</strong>da útil su<strong>per</strong>a els 3m i no requereix de l’ús d’autoesc<strong>al</strong>es, <strong>per</strong><br />
tant no s’exigirà el compliment de l’article 7.<br />
-La capacitat portant su<strong>per</strong>ior <strong>per</strong> aguantar un vehicle de 15.000 Kg amb eixos<br />
separats 4.5m i actuant 5000 Kg sobre l’eix davanter i 10.000 kg sobre l’eix posterior i<br />
amb una sobrecàrrega d’ús de 2000 kg/m 2 .<br />
-L’<strong>al</strong>çada lliure su<strong>per</strong>a els 3.7m.<br />
-La pendent de <strong>la</strong> via pública no su<strong>per</strong>a el 15%.<br />
C. Accessibilitat de façanes<br />
Hi ha obertures a menys de 25m entre elles d’una <strong>al</strong>çada su<strong>per</strong>ior a 1.2m, d’amp<strong>la</strong>da<br />
mínima de 0.8m i fàcilment loc<strong>al</strong>itazables pels bombers.<br />
El cas que ens ocupa és suficient disposar d’una so<strong>la</strong> façana d’intervenció doant que<br />
compleix les condicions <strong>per</strong> a una ocupació de menys de 300 <strong>per</strong>sones.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
3.3.- SEGURETAT D’UTILITZACIÓ<br />
3.3.1. SU 1. Seguretat en front <strong>al</strong> risc de caiguda<br />
Lliscabilitat del terra<br />
C<strong>la</strong>sses exigibles <strong>al</strong>s paviments segons <strong>la</strong> seva loc<strong>al</strong>ització<br />
En les zones interiors seques, t<strong>al</strong> com passadissos, aules, dormitoris, menjador, espai<br />
familiar, despatx i s<strong>al</strong>a de professors els paviments tenen pendent 0
Nº graons <strong>per</strong> tram: 11 graons (h= 2.00m).<br />
Passamans: a un costat i <strong>al</strong>çada mínima de 0.90m.<br />
Rampes<br />
Hi ha una rampa interior <strong>per</strong> accedir directament a <strong>la</strong> zona de serveis.<br />
El seu ús és restringit, no hi ha presència habitu<strong>al</strong> de nens.<br />
La rampa té un pendent del 9 %.<br />
No està prevista <strong>per</strong> a <strong>per</strong>sones amb movilitat reduïda.<br />
Té un únic tram amb una longitud e 3,5 metres.<br />
La seva amp<strong>la</strong>da és de 1,2 metres.<br />
Tindrà un únic passamens a un costat.<br />
Neteja dels vidres exteriors<br />
La neteja dels vidres exteriors de l’edifici espot re<strong>al</strong>itzar des de fora en el cas dels<br />
vidres del lluernari i <strong>al</strong>tres vidres fixes; o bé des de dins quan es tracta de finestres<br />
practicables batents.<br />
3.3.2. SU 2. Seguretat en front del risc d’impa<strong>cte</strong> o enganxada<br />
Impa<strong>cte</strong> amb elements fixes o practicables:<br />
L’<strong>al</strong>çada lliure de pas en totes les estances és igu<strong>al</strong> o su<strong>per</strong>ior a 2,20 m.<br />
L’<strong>al</strong>çada lliure de les portes és su<strong>per</strong>ior a 2,00 m.<br />
No hi ha cap element fix que sobresurti de les façanes i que es trobi en zones de<br />
circu<strong>la</strong>ció a una <strong>al</strong>çada inferior a 2,2 m.<br />
No hi ha elements vo<strong>la</strong>ts<br />
Les portes de pas dels recintes no envaiexen les zones de pas.<br />
És una excepció <strong>la</strong> porta del servei de minusvàlids que s’obra necessàriament cap a<br />
l’exterior. Com que es tracta d’una zona d’ocupació nul.<strong>la</strong>, es considera admissible<br />
aquesta circumstància.<br />
Impa<strong>cte</strong> amb elements fràgils:<br />
La diferencia de cota existent entre els dos costats d’una su<strong>per</strong>fície de vidre, és<br />
sempre més petita que 55 cm. Per tant, el nivell d’impa<strong>cte</strong> a resistir pels vidres serà de<br />
nivell 3 segons UNE EN 12600:2003.<br />
Totes les su<strong>per</strong>fícies vidriades de l’edifici tenen una forma de ruptura segura en tota <strong>la</strong><br />
seva su<strong>per</strong>fície, <strong>al</strong> tractar-se de vidres <strong>la</strong>minats de seguretat, 3+3 o 4+4.<br />
Impa<strong>cte</strong> amb elements insuficientment <strong>per</strong>ceptibles:<br />
Les parts fixes d’obertures dels vidres cap <strong>al</strong> pati o el carrer comptaran amb<br />
seny<strong>al</strong>ització a una <strong>al</strong>çada compresa entre el terra i 1,50 m d’<strong>al</strong>çada.<br />
Les portes de vidre disposen de bastiment i/o manetes que les fan fàcilment<br />
identificables.<br />
Atrapament<br />
Les portes corredisses són totes d’accionament manu<strong>al</strong>, o bé trancorren embegudes a<br />
l’interior d’una paret o bé es garanteis una distància de 20 cm a qu<strong>al</strong>sevol element fix.<br />
Totes les portes estan protegides ambantipinçadits de neoprè fins a una <strong>al</strong>çada d’1,2<br />
m i en els seus dos extrems<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
3.3.3. SU 3. Seguretat enfront <strong>al</strong> risc d’immobilització en recintes tancats<br />
Recintes<br />
Als vestidors i <strong>al</strong> servei de minusvàlids, les portes tenen dispositiu de bloqueig des de<br />
l’interior. Aquests dispositius disposaran d’un sistema de desbloqueig des de l’exterior.<br />
Aquests recintes disposaran d’iluminació contro<strong>la</strong>da des del seu interior.<br />
La força d’obertura de les portes de sortida serà inferior a 150 N.<br />
3.3.4. SU 4. Seguretat enfront <strong>al</strong> risc causat <strong>per</strong> il·luminació inadequada<br />
Enllumenat norm<strong>al</strong><br />
Es preveu el nivell d’enllumenat següent:<br />
- Aules : 300 lux.<br />
- Vestíbul: 200 lux.<br />
- Oficines: 300 lux.<br />
- Passadissos: 100 lux.<br />
Enllumenat emergència<br />
En totes les dependències i vies d’evacuació de l’edifici , així com en els seny<strong>al</strong>s de<br />
seguretat i els elements de lluita contraincendis, es preveu un enllumenat d’emergència<br />
d’acord amb el Reg<strong>la</strong>ment Electrotècnic de Baixa Tensió, que compleix les normes del<br />
CTE.<br />
3.3.5. SU 5. Seguretat enfront <strong>al</strong> risc causat <strong>per</strong> situació amb <strong>al</strong>ta ocupació<br />
No és d’aplicació en aquest proje<strong>cte</strong><br />
3.3.6. SU 6. Seguretat enfront <strong>al</strong> risc d’ofegament<br />
No és d’aplicació en aquest proje<strong>cte</strong><br />
Seguretat enfront <strong>al</strong> risc causat <strong>per</strong> vehicles en moviment<br />
No és d’aplicació en aquest proje<strong>cte</strong><br />
3.3.8. SU 8. Seguretat enfront <strong>al</strong> risc causat <strong>per</strong> l’acció del l<strong>la</strong>mp<br />
Si c<strong>al</strong>culem els següents paràmetres:<br />
Ne = Ng.Ae.C1.10 -6 = 5 x 3659 x 0,5 x 10 -6 = 0,007318<br />
Na= 5,5/C2C3C4C5 . 10 -3 = 5,5/1.1.3.1 . 10 -3 = 0,001833<br />
Veiem que Ne > Na.<br />
Segons el procediment de verificació, fa f<strong>al</strong>ta inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>r par<strong>al</strong><strong>la</strong>mps.<br />
3.4.- SALUBRITAT<br />
3.4.1. HS 1. Protecció enfront <strong>la</strong> humitat:<br />
Es limitarà el risc previsibles de presencia inadequada d’aigua o humitat a l’interior<br />
dels edificis i <strong>al</strong>s seus tancaments complint el DB HS 1.<br />
3.4.2. HS 2. Recollida i evacuació de residus:<br />
Al no ser un edifici d’habitatges no és necessari d'espais comunitaris <strong>per</strong> a<br />
contenidors, d'acord amb el DB HS 2 i també l’article 7 del Decret d’ecoeficiència<br />
21/2006 i <strong>la</strong> normativa municip<strong>al</strong>.<br />
3.4.3. HS 3. Qu<strong>al</strong>itat de l’aire interior<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Aquest apartat s’especifíca en l’apartat de “Sistemes de Condicionament i<br />
Inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions”<br />
3.4.4. HS 4. Subministrament d’aigua<br />
Aquest apartat s’especifíca en l’apartat de “Sistemes de Condicionament i<br />
Inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>cions”<br />
3.4.1. HS 5. Evacuació d’aigües<br />
Les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions d’evacuació d’aigües residu<strong>al</strong>s i pluvi<strong>al</strong>s, compliran les condicions de<br />
dissenys, dimensionats, execució i materi<strong>al</strong>s previstos <strong>al</strong> DB HS 5 i també els<br />
paràmetres del article 3 del Decret d’ecoeficiència 21/2006.<br />
L’obje<strong>cte</strong> de l’inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció es <strong>la</strong> re<strong>al</strong>ització de <strong>la</strong> xarxa de sanejament de l’edifici i els<br />
espais exteriors <strong>per</strong> a <strong>la</strong> conducció de les aigües pluvi<strong>al</strong>s i de les aigües brutes dels<br />
sanitaris.<br />
La inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció serà separativa fins <strong>al</strong> pou de registre fin<strong>al</strong> on s’ajuntaran totes dues..<br />
La recollida de les aigües de pluja de l’edifici es re<strong>al</strong>itzarà a través de les buneres de <strong>la</strong><br />
coberta p<strong>la</strong>na.. Aquestes aigües es portaran fins sota <strong>la</strong> solera de l’edificimitjançant<br />
baixants inetriors que es re<strong>al</strong>itzaràn PVC. Les aigües es conduiran mitjançant<br />
col.lectors que tindran un pendent del 2%.<br />
La xarxa de sanejament es re<strong>al</strong>itzarà amb tub de PVC de ∅ 110, 125, 200 i 250 mm, el<br />
tub es col·locarà sobre solera de 10 cm de sorra i es reblirà fins a 10 cm <strong>per</strong> sobre del<br />
tub, amb sorra. Aquesta solera es col·locarà sobre una capa de formigó de neteja i<br />
anivel<strong>la</strong>ment de 10 cm de gruix.<br />
Els baixants seran de tub de PVC sèrie C de ∅ 110, 125, 160 mm. A peu de cada<br />
baixant es re<strong>al</strong>itzarà un <strong>per</strong>icó de 30x30 cm, amb maó c<strong>al</strong>at, arrebossat i lliscat<br />
interiorment.<br />
Es re<strong>al</strong>itzarà un <strong>per</strong>icó de pas de 45x45 cm en tots els punts de trobada de varis tubs,<br />
amb paret de maó c<strong>al</strong>at, arrebossat i lliscat interiorment.<br />
Al l<strong>la</strong>rg del recorregut es re<strong>al</strong>itzaran diversos <strong>per</strong>icons de registre de l’inst<strong>al</strong>.<strong>la</strong>ció.<br />
Al fin<strong>al</strong> de <strong>la</strong> xarxa gener<strong>al</strong> es re<strong>al</strong>itzarà un <strong>per</strong>icó sifònic, amb tapa registrable, amb<br />
paret de maó c<strong>al</strong>at, arrebossat i lliscat interiorment.<br />
Es connectarà <strong>la</strong> xarxa gener<strong>al</strong> interior amb el c<strong>la</strong>vegueram del carrer; es re<strong>al</strong>itzarà<br />
segons normativa municip<strong>al</strong>.<br />
3.5.- PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL<br />
Fins que no s’aprovi el DB HR Protecció enfront del soroll, <strong>per</strong> protegir els ocupants<br />
dels edificis de les molèsties que ocasiones els sorolls, i aconseguir un nivell acústic<br />
acceptable, es complirà amb les condicions mínimes exigides a <strong>la</strong> norma Bàsica<br />
d’Edificació NBE-CA-88 sobre condicions acústiques <strong>al</strong> edificis. D’aplicació <strong>al</strong>s edificis<br />
de nova p<strong>la</strong>nta destinats a usos residenci<strong>al</strong> privat o públic, sanitari i docent.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
3.6.- ESTALVI D’ENERGIA<br />
HE-1 LIMITACIÓ DE DEMANDA ENERGÈTICA.<br />
Veure annex LIDER<br />
HE-2 RENDIMENT DE LES INSTAL.LACIONS TÈRMIQUES.<br />
Veure annex LIDER<br />
HE-3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL.LACIONS D’IL.LUMINACIÓ.<br />
1. Àmbit d’aplicació:<br />
Al tractar-se d’un edifici de nova edificació i no estar c<strong>la</strong>ssificat com a cas<br />
d’exempció, li és de plena aplicació <strong>la</strong> secció HE-3 “Eficiencia Energética de <strong>la</strong>s<br />
Inst<strong>al</strong>aciones de Iluminación”.<br />
2. Procediment de Verificació:<br />
Per a l’aplicació d’aquesta secció s’ha seguit <strong>la</strong> seqüència de verificacions<br />
proposada en <strong>la</strong> present secció:<br />
1)Càlcul del v<strong>al</strong>or d’eficiència energètica de <strong>la</strong> il·luminació VEEI en cada zona<br />
constatant que no s’ha sobrepassat el v<strong>al</strong>or límit.<br />
2)Comprovació de l’existència d’un sistema de control.<br />
3)Verificació del P<strong>la</strong> de manteniment que compleixi amb l’apartat 5.<br />
Documentació justificativa<br />
A <strong>la</strong> memòria del proje<strong>cte</strong>, <strong>per</strong> a cada zona figuren junt <strong>al</strong>s càlculs:<br />
a) L’índex del loc<strong>al</strong> (K) utilitzat en el càlcul.<br />
b) El nº de punts considerats en el proje<strong>cte</strong><br />
c) El factor de manteniment (Fm) previst<br />
d) La il·luminància mitja horitzont<strong>al</strong> mantinguda (Em) obtinguda<br />
e) L’índex d’enlluernament unificat UGR obtingut.<br />
f) Els índex de rendiment del color (Ra) de les làmpades seleccionades.<br />
g) El v<strong>al</strong>or d’eficiència energètica de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció VEEI resultant dels càlculs.<br />
h) Les potències del conjunt: làmpades més l’equip auxiliar.<br />
3. Cara<strong>cte</strong>rització i quantificació de les exigències<br />
3.1 V<strong>al</strong>or d’eficiència energètica de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció<br />
a) L’eficiència energètica d’una inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció d’il·luminació d’una zona, es determina<br />
a través del v<strong>al</strong>or d’eficiència energètica de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció VEEI (W/m 2 ) <strong>per</strong> cada<br />
100 lux mitjançant <strong>la</strong> següent expressió:<br />
essent<br />
P - <strong>la</strong> potència tot<strong>al</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>da en làmpades més els equips auxiliars.<br />
S - <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície il·luminada (m 2 ).<br />
Em - <strong>la</strong> il·luminància mitja horitzont<strong>al</strong> mantinguda (lux).<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
) Amb <strong>la</strong> fin<strong>al</strong>itat d’establir els corresponents v<strong>al</strong>ors d’eficiència energètica límit de<br />
<strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció VEEI (W/m 2 ), s’estableix <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació en dos grups segons l’ús de<br />
<strong>la</strong> zona:<br />
Grup 1: Zones de no representació o espais en els que el criteri del disseny, <strong>la</strong><br />
imatge o l’estat anímic que es vol transmetre a l’usuari amb <strong>la</strong> il·luminació, el<br />
confort visu<strong>al</strong>, <strong>la</strong> seguretat i l’eficiència energètica.<br />
Grup 2: Zones de representació o espais on el criteri de disseny, imatge o l’estat<br />
anímic que es vol transmetre a l’usuari amb <strong>la</strong> il·luminació són preponderants fronts<br />
els criteris d’eficiència energètica<br />
Els v<strong>al</strong>ors d’eficiència energètica límit en els recintes interiors de l’edifici obje<strong>cte</strong> del<br />
present proje<strong>cte</strong> (esco<strong>la</strong> bressol) s’estableix en <strong>la</strong> següent tau<strong>la</strong>. Aquests v<strong>al</strong>ors<br />
inclouen <strong>la</strong> il·luminació gener<strong>al</strong> i <strong>la</strong> il·luminació d’accent.<br />
Grup Zona d’activitat diferenciada VEEI<br />
límit<br />
1-Zones de no Administratiu en gener<strong>al</strong> 3.5<br />
representació<br />
Aules 4<br />
Zones comunes 4.5<br />
Magatzems, arxius, s<strong>al</strong>es tècniques i 5<br />
cuines<br />
Recintes interiors assimi<strong>la</strong>bles a grup 1 4.5<br />
2-Zones de<br />
Administratiu en gener<strong>al</strong> 6<br />
representació<br />
S<strong>al</strong>es d’a<strong>cte</strong>s, auditoris, s<strong>al</strong>es d’usos 10<br />
múltiples i s<strong>al</strong>es de reunions<br />
Recintes interiors assimi<strong>la</strong>bles a grup 2 10<br />
4. Sistemes de control i regu<strong>la</strong>ció<br />
a) Totes les zones disposaran, com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat<br />
manu<strong>al</strong> quan no es disposi d’un <strong>al</strong>tre sistema de control, no acceptant-se els<br />
sistemes d’encesa i apagat en els quadres elèctrics com a únic sistema de control.<br />
Les zones d’ús esporàdic disposaran d’un control d’encesa i apagat <strong>per</strong> sistema de<br />
detecció de presencia o sistema de temporització.<br />
b) S’ha inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>t un sistema d’aprofitament de <strong>la</strong> llum natur<strong>al</strong> que regulen el nivell<br />
d’il·luminació en funció de l’aportació de llum natur<strong>al</strong> en <strong>la</strong> primera línia par<strong>al</strong>·le<strong>la</strong><br />
de lluminàries situades a una distància inferior a 3 metres de <strong>la</strong> finestra, i en totes<br />
les situades sota els lluernaris.<br />
5. Produ<strong>cte</strong>s de <strong>la</strong> construcció<br />
a)Equips<br />
Es compleixen els criteris d’eficiència imposats en el Rei<strong>al</strong> Decret 838/2002.<br />
Per a làmpades de descàrrega i h<strong>al</strong>ògens de baix voltatge, s’exigeixen nivells<br />
inferiors <strong>al</strong> dels equips convencion<strong>al</strong>s. S’utilitzen reactàncies electròniques <strong>per</strong> t<strong>al</strong><br />
de complir amb <strong>la</strong> present secció.<br />
b)Control de recepció en obra de produ<strong>cte</strong>s<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
En <strong>la</strong> recepció dels materi<strong>al</strong>s del sistema d’il·luminació, es requerirà, com a<br />
condició necessària <strong>per</strong> a l’acceptació de materi<strong>al</strong>, que s’adjunti un certificat del<br />
materi<strong>al</strong> i de <strong>la</strong> seva homologació.<br />
6. Manteniment i conservació:<br />
Conjuntament amb el proje<strong>cte</strong> executiu s’annexarà el p<strong>la</strong> de manteniment i<br />
conservació dels elements de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció d’il·luminació <strong>per</strong> t<strong>al</strong> de procedir <strong>al</strong><br />
corre<strong>cte</strong> manteniment dels paràmetres luminotècnics adequats i l’eficiència<br />
energètica de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció VEEI.<br />
S’estableixen que els paràmetres de qu<strong>al</strong>itat de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció acceptats com a<br />
mínim, són els que s’estableixen en <strong>la</strong> norma UNE 12464.1”Iluminación en lugares<br />
de trabajo. Parte I: Lugares de trabajo interiores”, y en <strong>la</strong> “Guía Técnica para <strong>la</strong><br />
ev<strong>al</strong>uación y prevención de riesgos <strong>la</strong>bor<strong>al</strong>es”.<br />
Marc Jurídic complementari<br />
UNE 12464.1: Norma Europea sobre <strong>la</strong> iluminación para interiores.<br />
RAEE Re<strong>al</strong> Decreto sobre aparatos eléctricos y electrónicos y <strong>la</strong> gestión de<br />
residuos.<br />
RoHS Directiva 2002/95CE: Restricciones a <strong>la</strong> utilización de determinadas<br />
sustancias peligrosas en aparatos eléctricos.<br />
Re<strong>al</strong> Decreto 838/2002. Requisitos de eficiencia energética de los b<strong>al</strong>astos de<br />
lámparas fluorescentes.<br />
UNE 12646.1<br />
Aquesta norma, a <strong>la</strong> que s’ha de recórrer en l’origen de tots els proje<strong>cte</strong>s<br />
d’il·luminació <strong>per</strong> a llocs de treb<strong>al</strong>l en interiors recomana el compliment no només<br />
quantitatiu, sinó qu<strong>al</strong>itatiu de dos aspe<strong>cte</strong>s de <strong>la</strong> tasca visu<strong>al</strong>:<br />
- Confort visu<strong>al</strong><br />
- Rendiment de colors<br />
Dins del confort visu<strong>al</strong> estaran englobats paràmetres t<strong>al</strong>s que com <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció de<br />
lluminàries entre tasca i entorn, o el control estri<strong>cte</strong> de l’enlluernament produït <strong>per</strong><br />
les fonts de llum, o inclòs el mode d’evitar enlluernament reflexats en les pant<strong>al</strong>les<br />
d’ordinadors.<br />
Requisits d’il·luminació segons l’activitat:<br />
Els requisits d’il·luminació són determinades <strong>per</strong> <strong>la</strong> satisfacció de tres necessitats<br />
humanes bàsiques:<br />
- Confort visu<strong>al</strong>: en el que els treb<strong>al</strong><strong>la</strong>dors tenen una sensació de benestar, d’un<br />
mode indire<strong>cte</strong> també contribueix a un elevat nivell de <strong>la</strong> productivitat.<br />
- Prestacions visu<strong>al</strong>s: en el que els treb<strong>al</strong><strong>la</strong>dors són capaços de re<strong>al</strong>itzar les<br />
tasques visu<strong>al</strong>s, inclòs en circumstàncies difícils i durant <strong>per</strong>íodes més l<strong>la</strong>rgs.<br />
- Seguretat<br />
Establiments Educatius<br />
Les inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions d’il·luminació de les diverses dependències que composen un<br />
centre educatiu, han d’estar dotades de sistemes que proporcionen un entorn<br />
visu<strong>al</strong> confortable i suficient, segons les diverses tasques i activitats que es<br />
desenvolupen durant tot el <strong>per</strong>íode d’ensenyament. Aplicant els criteris de qu<strong>al</strong>itat<br />
adequats <strong>al</strong> disseny, inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció i manteniment de tots aquells elements que<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
intervenen en <strong>la</strong> obtenció d’una bona il·luminació, s’obtindrà els resultats del<br />
confort visu<strong>al</strong> requerits, tot això garantitzant <strong>la</strong> màxima eficiència energètica <strong>per</strong><br />
tant, els mínims costos d’explotació.<br />
Una bona il·luminació proporciona <strong>al</strong>s estudiants i professors, un ambient<br />
agradable i estimu<strong>la</strong>nt, és a dir, un confort visu<strong>al</strong> que els <strong>per</strong>met seguir <strong>la</strong> seva<br />
activitat sense demandar d’ells un esforç visu<strong>al</strong>, reduint el cansament i m<strong>al</strong> de cap<br />
produïts <strong>per</strong> <strong>la</strong> il·luminació adequada.<br />
En una inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció d’enllumenat d’un loc<strong>al</strong> destinat a un centre educatiu, podem<br />
trobar una problemàtica específica, t<strong>al</strong> com:<br />
- Lluminàries que produeixen enlluernaments dire<strong>cte</strong>s o indire<strong>cte</strong>s.<br />
- Làmpades de tem<strong>per</strong>atura de color i potència inadequada a <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció, que<br />
tant <strong>per</strong> defe<strong>cte</strong> com <strong>per</strong> excés, poden fer indesxifrable l’escriptura sobre el p<strong>la</strong> de<br />
treb<strong>al</strong>l.<br />
Aquestes i d’<strong>al</strong>tres causes donen lloc a una m<strong>al</strong>a il·luminació.<br />
Per <strong>al</strong>tra banda és molt important <strong>la</strong> utilització d’il·luminació eficient, mitjançant<br />
lluminàries d’<strong>al</strong>t rendiment, que incorporen equips de baix consum i làmpades<br />
d’<strong>al</strong>ta eficiència lluminosa, unides a l’ús de sistemes de regu<strong>la</strong>ció i control adequats<br />
a les necessitats del loc<strong>al</strong> a il·luminar, el que <strong>per</strong>metrà tenir bons nivells de confort<br />
sense sacrificar l’eficiència energètica.<br />
Els nivells obtinguts asseguren <strong>per</strong> a cada dependència els següents nivells<br />
mínims:<br />
Tipus de dependència Em (lux) UGR L R a<br />
Magatzems 100 25 80<br />
Vestíbul d’entrada 200 22 80<br />
Aules de guarderia 300 19 80<br />
Passos 100 25 80<br />
S<strong>al</strong>a de professors 300 19 80<br />
Cuina 500 22 80<br />
HE-4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA.<br />
La contribució so<strong>la</strong>r mínima d’aigua c<strong>al</strong>enta sanitària, d’acord amb <strong>la</strong> present secció<br />
del CTE, és aplicable <strong>al</strong>s edificis de nova construcció y rehabilitació d’edificis existents<br />
de qu<strong>al</strong>sevol ús en els que existeixi una demanda d’aigua c<strong>al</strong>enta sanitària i/o<br />
climatització de piscina coberta. Per tant, l’edifici obje<strong>cte</strong> del present proje<strong>cte</strong> requereix<br />
de l’esmentada inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció so<strong>la</strong>r donat que no es pot acollir a cap dels casos<br />
d’exempció.<br />
Procediment de verificació.<br />
a) Obtenció de <strong>la</strong> contribució so<strong>la</strong>r mínima d’acord amb l’apartat 2.1.<br />
b) Compliment de les condicions de disseny i dimensionament de l’apartat 3.<br />
c) Compliment de les condicions de manteniment de l’apartat 4.<br />
1. Cara<strong>cte</strong>rització i quantificació de les exigències.<br />
1)La contribució so<strong>la</strong>r mínima anu<strong>al</strong> és <strong>la</strong> fracció entre els v<strong>al</strong>ors anu<strong>al</strong>s de l’energia<br />
so<strong>la</strong>r aporta i <strong>la</strong> demanda energètica anu<strong>al</strong>, obtinguts a partir de los v<strong>al</strong>ores mensu<strong>al</strong>s.<br />
En les taules 2.1 i 2.2 s’indiquen, <strong>per</strong> a cada zona climàtica i diferents nivells de<br />
demanda d’aigua c<strong>al</strong>enta sanitària (ACS) a una tem<strong>per</strong>atura de referència de 60 ºC.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
D’acord amb <strong>la</strong> zona climàtica corresponent <strong>al</strong> municipi de <strong>Sabadell</strong>, <strong>la</strong> demanda tot<strong>al</strong><br />
de ACS de l’edifici i <strong>la</strong> font energètica de recolzament se’n deriva que <strong>la</strong> contribució<br />
so<strong>la</strong>r ha de su<strong>per</strong>ar el 50%. La inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció està preparada <strong>per</strong> a tenir una cobertura del<br />
60%.<br />
2)Donat que en el mes d’agost <strong>la</strong> contribució so<strong>la</strong>r re<strong>al</strong> sobrepassa el 110% de <strong>la</strong><br />
demanda energètica, s’adoptarà qu<strong>al</strong>sevol de les següents mesures:<br />
a) Dotar a <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció de <strong>la</strong> possibilitat de dissipar els excedents (a través d’equips<br />
específics o mitjançant <strong>la</strong> circu<strong>la</strong>ció nocturna del circuit primari);<br />
b) Tapat parci<strong>al</strong> del campo de captadors. En aquest cas el captador està aïl<strong>la</strong>t de<br />
l‘esc<strong>al</strong>fament produït <strong>per</strong> <strong>la</strong> radiació so<strong>la</strong>r i, a <strong>la</strong> vegada, evacua los possibles<br />
excedents.<br />
tèrmics residu<strong>al</strong>s a través del fluid del circuit primari (que seguirà atravessant el<br />
captador);<br />
c) Buidat parci<strong>al</strong> del camp de captadores. Aquesta solució <strong>per</strong>met evitar el<br />
sobreesc<strong>al</strong>fament,<br />
<strong>per</strong>ò donada <strong>la</strong> pèrdua de part del fluid del circuit primari, ha de ser reposat <strong>per</strong> un fluid<br />
de<br />
cara<strong>cte</strong>rístiques simi<strong>la</strong>rs havent-se incloure’s aquest treb<strong>al</strong>l en aquest cas entre les<br />
tasques del<br />
contra<strong>cte</strong> de manteniment;<br />
d) Desviament dels excedents energètics a <strong>al</strong>tres aplicacions existents.<br />
En el casos b i c s’haurà de programar les o<strong>per</strong>acions a re<strong>al</strong>itzar consistents en el<br />
buidat parci<strong>al</strong> o tapat parci<strong>al</strong> del camp de captadors i reposició de les condicions<br />
inici<strong>al</strong>s. Aquestes o<strong>per</strong>acions es re<strong>al</strong>itzaran una abans i l’<strong>al</strong>tre després de cada <strong>per</strong>íode<br />
de sobreproducció energètica. No obstant, es recomanen aquestes solucions només<br />
en el cas que l’edifici tingui un servei de manteniment continu.<br />
3)Addicion<strong>al</strong>ment, durant tot l’any es vigi<strong>la</strong>rà <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció amb l’obje<strong>cte</strong> de prevenir els<br />
possibles danys produïts <strong>per</strong> sobreesc<strong>al</strong>fament.<br />
4)La orientació i <strong>la</strong> inclinació del sistema de generació i les possibles sombres sobre el<br />
mateix són inferiors a les disposades a <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 2.4 (HE-4 CTE).<br />
5) Es considerarà com a orientació òptima el sud i <strong>la</strong> inclinació òptima, depenent del<br />
<strong>per</strong>íode de utilització, un dels v<strong>al</strong>ors següents:<br />
a) demanda constant anu<strong>al</strong>: <strong>la</strong> <strong>la</strong>titud geogràfica;<br />
b) demanda preferent a l’hivern: <strong>la</strong> <strong>la</strong>titud geogràfica + 10 º;<br />
c) demanda preferent a l’estiu: <strong>la</strong> <strong>la</strong>titud geogràfica – 10 º.<br />
Per tant, <strong>la</strong> inclinació β, prendrà un v<strong>al</strong>or de 51º.<br />
2.Càlcul i dimensionament<br />
1)Càlcul de <strong>la</strong> demanda.<br />
Per a v<strong>al</strong>orar les demandes es prendran els v<strong>al</strong>ors unitaris que apareixen a <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 3.1<br />
de <strong>la</strong> present secció.<br />
En qu<strong>al</strong>sevol cas, una esco<strong>la</strong> bressol es considera com a “Escue<strong>la</strong>s” i, <strong>per</strong> tant, li<br />
correspon una demanda de 3 litres de ACS a 60º <strong>per</strong> dia i <strong>al</strong>umne. Donat que <strong>la</strong><br />
capacitat del centre és <strong>per</strong> a 107 <strong>al</strong>umnes, <strong>la</strong> demanda tot<strong>al</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció so<strong>la</strong>r<br />
és de 321litres (60º)/dia. La transposició en termes energètics li correspondria d’acord<br />
amb <strong>la</strong> següent expressió.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
Q = V.ρ . C . T =15.408kc<strong>al</strong>=64.405’44kJ→Q’=46003.88kJ(v<strong>al</strong>or corregit). Es compleix<br />
en escreix.<br />
e ∆<br />
2)Addicion<strong>al</strong>ment es tindran en compte les pèrdues c<strong>al</strong>orífiques en distribució /<br />
recircu<strong>la</strong>ció de l’aigua <strong>al</strong>s punts de consum.<br />
3)Per <strong>al</strong> càlcul posterior de <strong>la</strong> contribució so<strong>la</strong>r anu<strong>al</strong>, s’estimarà les demandes<br />
mensu<strong>al</strong>s prenent en consideració el nombre d’unitats corresponents a <strong>la</strong> ocupació<br />
plena.<br />
4)En el cas que es justifiqui un nivell de demanda de ACS que presenti diferències de<br />
més del 50% entre els diversos dies de <strong>la</strong> setmana, es considerarà <strong>la</strong> corresponent <strong>al</strong><br />
dia mig de <strong>la</strong> setmana i <strong>la</strong> capacitat d’acumu<strong>la</strong>ció serà igu<strong>al</strong> a <strong>la</strong> del dia de <strong>la</strong> setmana<br />
de més demanda.<br />
Zona Climàtica<br />
La radiació so<strong>la</strong>r glob<strong>al</strong> mitja diària anu<strong>al</strong> sobre su<strong>per</strong>fície horitzont<strong>al</strong> (H) <strong>per</strong> a<br />
<strong>Sabadell</strong> donat que li <strong>per</strong>toca <strong>la</strong> zona climàtica III:<br />
15.1≤H≤16.6 MJ/m 2 ó 4.2≤H≤4.6 kWh/m 2<br />
3.Condicionament gener<strong>al</strong> de <strong>la</strong> inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>ció<br />
Ja està explicat a <strong>la</strong> memòria en els apartats d’inst<strong>al</strong>·<strong>la</strong>cions.<br />
Càlcul de les pèrdues <strong>per</strong> orientació i inclinació.<br />
S’ha utilitzat l’àbac de referència <strong>per</strong> a determinació dels angles d’inclinació i<br />
orientació.<br />
Càlcul de les pèrdues <strong>per</strong> sombres<br />
S’ha utilitzat el diagrama de trajectòries del sol i les dades de l’annex B.<br />
4.Manteniment<br />
Pel que fa <strong>al</strong> manteniment, s’haurà d’actuar <strong>per</strong> dos fronts diferenciats:<br />
- P<strong>la</strong> de vigilància: Es procedirà d’acord amb el punt 4.1 de <strong>la</strong> HE-4<br />
- P<strong>la</strong> de manteniment: Es procedirà d’acord amb el punt 4.2 de <strong>la</strong> HE-4<br />
HE-5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA.<br />
L’ús educatiu no està inclòs a <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> 1.1 que determina l’àmbit d’aplicació del present<br />
apartat del CTE, <strong>per</strong> tant, l’edifici no ha de disposar de cap sistema de captació i<br />
transformació d’energia so<strong>la</strong>r <strong>per</strong> procediment fotovoltaic.<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007
I.4.- COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS<br />
4.1.<br />
Per a <strong>la</strong> redacció del proje<strong>cte</strong> s’ha tingut en compte <strong>la</strong> normativa gener<strong>al</strong> aplicable a<br />
l’edificació, així com el “Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qu<strong>al</strong> es regulen el primer<br />
cicle de l’educació infantil els requisits dels centres.”<br />
4.2.<br />
“Codi d’Acccessibilitat”<br />
Tots els espais de circu<strong>la</strong>ció, estança o comunicació d’ús públic i d’accés restringit<br />
compleixen els requeriments de disseny i accessibilitat vigents, <strong>per</strong> <strong>la</strong> qu<strong>al</strong> cosa es pot<br />
considerar l’edifici obje<strong>cte</strong> d’aquest proje<strong>cte</strong> com a <strong>adaptat</strong>.<br />
El proje<strong>cte</strong> de l’Esco<strong>la</strong> Bressol complpeix els requeriments que estableixen les<br />
instruccions i <strong>la</strong> normativa que són aplicables en <strong>la</strong> redacció de proje<strong>cte</strong>s d’ús públic<br />
en matèria de supressió de barreres arquitectòniques:<br />
• Llei 13/1982 d’integració soci<strong>al</strong> dels Minusvàlids, Títol IX, sec. 1a sobre<br />
Mobilitat i Barreres Arquitectòniques (arreu de l’Estat)<br />
• Llei 20/1991 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres<br />
Arquitectòniques. DOGC 04.12.91.<br />
• Decret 135/1995 de desplegament de <strong>la</strong> Llei 20/1991 de promoció de<br />
l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació<br />
del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95.<br />
S’han tingut en compte les especificacions del CT en <strong>al</strong>lò que aquest és més restrictiu.<br />
4.3.<br />
TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA<br />
Termini tot<strong>al</strong>:<br />
El termini d’execució previst <strong>per</strong> a <strong>la</strong> re<strong>al</strong>ització de <strong>la</strong> tot<strong>al</strong>itat de les obres és de 10<br />
mesos.<br />
C<strong>la</strong>ssificació de l’empresa:<br />
La c<strong>la</strong>ssificació que haurà de tenir l’empresa adjudicatària de les obres és:<br />
Grup C - Edificacions<br />
Subgrup 2 - Estructures de fàbrica i formigó<br />
Categoria E - Anu<strong>al</strong>itat mitjana entre su<strong>per</strong>ior a 2.400.000 €<br />
<strong>Sabadell</strong>, abril de 2007<br />
Josep P<strong>al</strong>au i Grau, arquite<strong>cte</strong><br />
Cap del programa d’Obres d’Equipaments<br />
ESCOLA BRESSOL CREU ALTA<br />
AJUNTAMENT DE SABADELL<br />
I. Memòria abril 2007