SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

AJUNTAMENT PLE
A Sabadell el 06/07/2010, al Saló d'Actes de l'Ajuntament, sota la presidència de
l’alcalde es reuneix, en sessió extraordinària, el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, amb
l’assistència dels següents membres:
President :
Assistents:
Manuel Bustos Garrido
Sra, Maria Ramoneda Roma
Sr. Lluís Monge Presència
Sra. Marta Farrés Falgueras
Sr. Juan Carlos Sánchez Salinas
Sra. Montserrat Capdevila Tatché
Sr. Joan Manau Valor
Sr. Ricard Estrada Arimon
Sra. Concepció Manzano Zambudio
Sr. Francisco Bustos Garrido
Sr. Albert Beltran Ruiz
Sr. Josep Ayuso Raya
Sr. Ramon Burgués Salse
Sr. Carles Rossinyol Vidal
Sr. Antoni Font Renom
Sr. Jose Beltran Taixà
Sra. Lourdes Ciuró Buldó
Sra. Rosa Roig Vidal
Sra. Maria Carmen Garcia Suarez
Sr. Pere Vallverdú Llop
Sr. Juan Miguel Mena Arca
Sra. Maria Sol Martinez Torres
Sr. Jordi Soriano José
Sra. Patricia Martínez Ruiz
Sr. Isidre Soler Clarena
Sra. Virginia Domínguez Álvarez
Sr. Magi Rovira i Font
Secretari general
Interventora acctal
Sr. Emili Tapias Sola
Sra. Montserrat Soley Crusellas
A les 18 de la tarda, i atès que hi ha el quòrum de constitució que estableix Article 98,c)
del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya, la Presidència declara oberta la sessió i es
passen a tractar els diferents punts de l’ordre del dia:
1

ORDRE DEL DIA PER A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT PLE
DEL DIA 06/07/2010 , A LES 18:00 HORES.
1.- Declaració institucional de la Junta de Portaveus relativa a la Sentència del
Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut de Catalunya.
A) PART RESOLUTIVA
1.-ALCALDIA
2.- Aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària del dia 1de juny de 2010.
2.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA
Relacions Institucionals
3.- Fixar el calendari de les festes locals per a l'any 2011
3.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS CENTRALS
4.- Aprovar el Document de Seguretat per a la protecció de dades personals
4.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES I
CONVIVÈNCIA
Educació
5.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de l'Escola Bressol Municipal Calvet
d'Estrella i Escola Bressol Municipal Joan Montllor, així com els pressupostos
corresponents al servei lectiu i de menjador i l'aportació municipal prevista, per al
curs 2010-2011.
6.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Espronceda i de l'Escola Bressol Municipal La Romànica, així com els
pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador i l'aportació municipal
prevista, per al curs 2010/2011.
7.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Arraona i del Centre d'Educació Infantil Familiar Andreu Castells, així
com els pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador i l'aportació
municipal prevista, per al curs 2010/2011.
8.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Can Llong-Castellarnau, així com el pressupost corresponent al servei
lectiu i de menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
2

9.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Can Puiggener, així com el pressupost corresponent al servei lectiu i de
menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
10.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Joaquim Blume, així com el pressupost corresponent al servei lectiu i de
menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
11.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Vapor Buxeda Nou, així com el pressupost corresponent al servei lectiu i
de menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
12.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Creu Alta, ixí com el pressupost corresponent al servei lectiu i de
menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
13.- Aprovar les bases reguladores específiques dels ajuts a la formació, per al curs
2010/11.
Cooperació i Solidaritat
14.- Ratificar el decret 5947/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a la
Fundació Benèfica Quetzal com a col·laboració a una campanya d'emergència a
Guatemala.
15.- Ratificar el decret 5935/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a
l'Associació Share com a col·laboració a una campanya d'emergència a
Guatemala.
16.- Ratificar el decret 5946/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a Vida i
Pau com a col·laboració a una campanya d'emergència a Guatemala.
17.- Ratificar el decret 5949/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a Pro
Educart com a col·laboració a una campanya d'emergència a El Salvador.
5.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'URBANISME
Urbanisme
18.- Donar-se per assabentat de l'aprovació definitiva de la Modificació del Text refós
del Pla especial de la unitat d'actuació 94 del Pla general municipal d'ordenació de
Sabadell, entre la via Massagué i el raval de Dins (PMU-92).
19.- Donar-se per assabentat de l'aprovació definitiva del Pla especial urbanístic
d'assignació d'ús de la reserva d'equipament local situada al Polígon II del sector
de Can Llong (PE-106).
20.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica i la cessió d'una finca municipal a
favor de l'Ajuntament de Terrassa.
3

21.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica i la cessió d'una finca municipal a
favor de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
22.- Convalidar la tramitació del Pla de millora urbana Cases a Sant Oleguer en
substitució de la tramitació de la Modificació puntual del Pla general municipal
d'ordenació de Sabadell a l'àmbit de Nostra Llar (MPG-82), i verificar el Text
refós de la mencionada Modificació.
23.- Aprovar la rectificació anual de l'Inventari General de Béns i Drets de
l'Ajuntament a 31 de desembre de 2009.
24.- Aprovar l'inici de la contractació de la concessió administrativa de domini públic
d'una porció de solar de l'equipament municipal de les cotxeres d'autobusos al c.
del Bruc.
25.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica i la cessió d'una finca municipal a
favor de la Generalitat de Catalunya.
26.- Aprovar l'alteració jurídica i la cessió d'una finca municipal a favor del Bisbat de
Terrassa.
Sostenibilitat i Gestió d'ecosistemes
27.- Aprovar les modificacions de les bases específiques reguladores de l'atorgament
de subvencions destinades a desenvolupar programes d'actuacions relacionades
amb el medi natural.
28.- Aprovar les modificacions de les bases específiques reguladores de l'atorgament
de subvencions destinades a actuacions de desenvolupament rural en el sector
agrari.
29.- Aprovar definitivament la modificació del text del Reglament de règim d'ús dels
horts de titularitat municipal i per l'atorgament de llicències d'ús privatiu del
domini públic.
30.- Aprovar inicialment el nou text de l'Ordenança de soroll i vibracions de Sabadell.
31.- Aprovar la modificació del Mapa de Capacitat Acústica del municipi de Sabadell.
32.- Constituir l'Associació d'Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya
(ELFOCAT) i aprovar els seus Estatuts.
6.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PARTICIPACIÓ, RELACIONS
CIUTADANES I ESPAI PÚBLIC
Espai Públic
4

33.- Aprovar l'expedient de contractació mitjançant procediment obert subjecte a
regulació harmonitzada del contracte d'obres que s'anomena Projecte executiu de
la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus urbans del centre de Sabadell.
34.- Aprovar inicialment, amb la consideració d'obra local ordinària d'iniciativa pública
el Projecte executiu de la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus urbans
del centre de Sabadell
35.- Aprovar la modificació de la concessió de prestació del servei de transport urbà de
Sabadell, per tal de desadscriure i desafectar d'aquesta concessió una porció de
terreny.
7.-ASSUMPTES URGENTS
B) PART DELIBERATIVA I DE CONTROL
8.-GRUPS MUNICIPALS
36.- Proposició del grup municipal de CiU sobre mesures concretes d'austeritat a
aplicar de forma urgent.
37.- Proposició del grup municipal d'ICV-EUiA a favor de la valoració mensual del Pla
d'austeritat i de les mesures aprovades al Ple del 22 de juny de 2010.
38.- Proposició del grup municipal del PP relatiu a la prohibició de vestimentes o
accesoris que impedeixin la identificació i comunicació visual.
39.- Proposició del grup municipal de CiU per fomentar la disponibilitat dels serveis i
equipaments lúdics i culturals durant els mesos de juliol i agost.
40.- Proposició del grup municipal d'EpS a favor del Campus universitari de Sabadell.
41.- Proposició dels grups municipals d'ICV-EUiA, EpS i ERC a favor de no autoritzar
a la nostra ciutat espectacles amb animals.
9.-DISPOSICIONS OFICIALS, COMUNICACIONS DIVERSES, PRECS I
PREGUNTES
Hi intervé l’Alcalde, que diu abans de començar el Ple en sessió ordinària i d’acord amb
el criteri de la Junta de Portaveus donaré lectura a la resolució, a la moció, que vam
prendre per majoria el passat divendres i després de la meva lectura hi haurà
intervencions dels grups municipals.
5

1.- Declaració institucional de la Junta de Portaveus relativa a la Sentència del
Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut de Catalunya.
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell en referència al rebuig del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre el recurs presentat contra l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
El Tribunal Constitucional, desacreditat durant aquest procés, ha allargat una decisió
que, segurament, ja no estava legitimat per prendre. El procés ha estat més llarg i més
polèmic del desitjable, i ha generat descontentament i desgast entre la societat. Han estat
tres anys en els quals s’ha posat en dubte la legalitat de la voluntat del poble de
Catalunya i, consegüentment, les seves institucions.
Malgrat això, aquells que volien impossibilitar el desenvolupament de l’autogovern de
Catalunya no han triomfat. Les institucions, i en gran mesura els ens locals, portem
quatre anys desplegant l’Estatut, i per tant desplegant l’autogovern i els drets socials
dels catalans i les catalanes arreu del territori.
La sentència n’anul·la 14 articles, en reinterpreta uns altres 23 i n’accepta el preàmbul,
negant eficàcia jurídica a l’al·lusió de Catalunya com a nació. L’Estatut es pot seguir
desplegant, però no estem satisfets amb la sentència. L’Ajuntament de Sabadell també
vol renovar el seu compromís, un cop més, amb l’Estatut, acordat entre el Parlament de
Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya,
així com defensar-ne la seva constitucionalitat íntegra.
Per tot això, la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Sabadell adoptà els següents
ACORDS:
PRIMER.- Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Sabadell a la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut.
SEGON.- Expressar la indignació per un procés i un Tribunal Constitucional que
considerem desacreditat i mancat de legitimitat moral, i per una sentència que, per tant,
no s’hauria d’haver produït.
TERCER.- Defensar la constitucionalitat íntegra de l’Estatut, aprovat per les Corts
Generals, el Parlament de Catalunya i el poble de Catalunya, com a expressió
democràtica de la voluntat de Catalunya d’autogovernar-se.
QUART.- Oferir el nostre suport i la nostra col·laboració amb la resta d’institucions
públiques catalanes per superar aquest entrebanc, i mantenir el compromís per seguir
desenvolupant i desplegant tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat.
6

CINQUÈ.- Aquest Ajuntament es posa al costat i a disposició del president de la
Generalitat i del Parlament de Catalunya per tal que encapçalin el posicionament del
conjunt de Catalunya, i perquè segueixin treballant per assolir plenament els objectius
fixats a l’Estatut.
SISÈ.- Donar suport a la manifestació convocada per al dia 10 de juliol, i animar els
nostres conciutadans i conciutadanes a participar-hi massivament per fer sentir la nostra
veu, el nostre sentiment d’afirmació nacional i la nostra voluntat de governar-nos,
demostrant que som una nació i que formem un sol poble.
SETÈ.- Notificar aquest acord als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la
Presidència de la Generalitat, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques, al Tribunal Constitucional, als grups polítics de les
Corts Generals i al Govern d’Espanya.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, bé, primer de
tot dir que per raons personals no vaig poder assistir a la junta de portaveus, però
recordar que havíem presentat una moció lleugerament diferent. Però fent honor a la
unitat assumim ara i aquí aquesta moció aprovada per la Junta de Portaveus i li donem
suport.
Dit això, voldria fer un petit repàs de la situació d’ERC respecte l’Estatut. Vostès saben
que el meu partit no va donar suport en el referèndum a l’Estatut, però que un cop
aquest va estar aprovat pel poble de Catalunya, com a partit democràtic i que
reconeixem la sobirania del poble de Catalunya, el vam acceptar acatar i l’hem defensat
allà on ha calgut.
La sentència d’ara del Tribunal Constitucional ens ha tirat per terra aquest procés i amb
això jo crec que coincidim en bona part amb la gran majoria de les forces polítiques de
Catalunya. I en aquest sentit també demanem i donem suport, demanem la participació i
donem, suport a la manifestació del proper dissabte. Fins al punt que també des de
Sabadell organitzem un sistema per anar-hi.
Dit això, m’agradaria també deixar clar el punt de vista d’ERC respecte aquest tema.
Per a nosaltres amb aquesta sentència la via estatutària ha quedat en una via morta i a
partir d’aquí s’obre un camí que haurem de prendre decididament quan la majoria del
poble de Catalunya, evidentment, ho vulgui un camí cap a la plena sobirania.
I aquesta és la posició i la visió que des d’ERC tenim del problema que ens han creat,
recordem-ho, des de fora, perquè aquí, finalment, vam acceptar les condicions, vam fer
el pacte i són ells, des de l’Estat espanyol a través de Tribunal Constitucional, que han
trencat aquest pacte.
Moltes gràcies.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu des de l’EpS
volem manifestar el més absolut rebuig a la declaració política del màxim poder judicial
de l’aparell de l’Estat espanyol.
7

El problema de fons de la sentència no és solament si el Tribunal Constitucional limita
l’ús de la nostra llengua, les competències de l’Administració de justícia, impedeix
ampliar les competències fiscals de Catalunya i fins i tot limita l’actuació del síndic.
Una sentència, recordem-ho, sobre l’Estatut que ja va sortir descafeïnat de la cuina del
parlament de Catalunya i va ser bandejat per les Corts espanyoles desprès de ser
ribotejat pel Sr. Alfonso Guerra tot i les promeses del Sr. Zapatero de respectar l’Estatut
aprovat pel Parlament de Catalunya.
Per a l’EpS el més preocupant de la sentència és el retrocés democràtic que significa el
fet d’anul·lar la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament en un
referèndum, la dels seus representants legítimament escollits i les seves llegítimes
institucions.
Que la concepció política de 10 membres d’un tribunal posat a dit per dos partits tingui
més valor que la voluntat d’un poble i la de les seves institucions vol dir que la
democràcia espanyola té un greu problema.
Però no ens enganyem, el problema no és l’Estatut ni el Tribunal Constitucional. El
veritable problema és l’Estat uniformador i la seva Constitució. El fet d’haver tancat en
fals en el seu moment el tema de les nacionalitats.
Una Constitució que en el seu títol preliminar ho deixa ben clar. Només hi ha una nació:
l’espanyola. “Patria común e indivisible de todos los españoles.“ Només hi ha un sol
poble sobirà: l’espanyol. Només hi ha una llengua: l’espanyola. I una sola bandera:
l’espanyola. Només hi ha una autoritat: l’espanyola. La resta és perifèria i folklore.
En realitat el Tribunal Constitucional tant sols ha fet altaveu de la voluntat política dels
qui defensen l’Espanya “una y grande.“ El PP i el PSOE i tota la brunete mediàtica.
Tots ells intolerants, i bel·ligerants fins a les darreres conseqüències, cap a tot allò que
soni a diversitat i que no sigui homogeneïtat. No volen admetre els nostres drets com a
poble, ni la nostra història, ni els nostres trets diferencials; sinó que persegueixen la
submissió de Catalunya a Espanya.
Pensem que s’ha acabat l’ambigüitat. Cal dir les coses pel seu nom i que la via
estatutària i constitucional no poden garantir els drets democràtics i les justes
aspiracions nacionals de Catalunya. Però cal mirar endavant. Des de les organitzacions i
les institucions democràtiques hem de continuar treballant i lluitant per la dignitat i els
drets democràtics com a ciutadans i com a catalans, perquè som una nació i nosaltres
decidim.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, bé, la
democràcia, òbviament, com tots sabem, exigeix el respecte escrupolós de l’estat de dret
i de la Constitució. Totes les controvèrsies polítiques han de respectar les regles de joc
democràtic que són la garantia de les nostres llibertats. Fora del marc constitucional no
hi ha cap altra alternativa democràtica.
En aquest procés volem deixar molt clar que no hi ha hagut vencedors ni vençuts.
Només guanya la democràcia i l’estat de dret que són els valors de tots els demòcrates.
8

El Tribunal Constitucional ha emès el seu judici sobre l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Tots els demòcrates, amb independència de les postures defensades fins avui
sobre la matèria objecte d’aquesta resolució, tenen el deure i la responsabilitat ètica de
reconèixer que no hi ha legitimitat democràtica al marge de la Constitució i que aquesta
determina que és el Tribunal Constitucional qui interpreta les lleis, inclosa una llei tant
important com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Amb la resolució, el Tribunal Constitucional garanteix un Estatut plenament
constitucional.
Davant de la greu situació econòmica que pateix el país fem una crida a la
responsabilitat de tots els partits i institucions públiques per concentrar els esforços en
donar suport a una crisi econòmica que ha deixat sense feina a milers de catalans.
Ara no és el moment de generar enfrontaments institucionals, sinó d’abocar-nos que
Catalunya torni a ser una economia generadora d’ocupació.
Reclamem el desenvolupament lleial de l’Estatut, ara plenament constitucional, per part
de tots els governs, espanyol i català, i el compliment de la sentència per part de tots.
Encoratgem tots els partits democràtics, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, a
donar per tancat el debat sobre la constitucionalitat de l’Estatut i a centrar-nos en els
problemes reals dels ciutadans, com ara la creació de llocs de treball, la seguretat, la
immigració, l’educació, la sanitat i el manteniment de les pensions.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu, en
primer lloc voldria explicar que el meu grup va demanar que s’aprovés en Junta de
Portaveus una resposta unitària contra la sentència del Tribunal Constitucional. Ho
vàrem fer el dia 30 de juny amb un escrit adreçat a l’alcalde.
Aquella proposta es va concretar el passat divendres en la moció que ara estem
debatent. Per tant, el que vull ressaltar és que no és la moció d’alcaldia, no és la moció
del nostre grup ni de cap grup, és la moció del consens.
Per aquesta raó lamentem profundament que l’alcalde, un cop més, hagi volgut
aprofitar-se d’una proposta col·lectiva. I més quan no va ser, ni tan sols, a iniciativa
inicial de l’alcalde. Em remeto a la premsa on ho diu clarament: “Ayer una moción
propuesta por alcaldía en defensa del Estatut de Catalunya.“ Hi havia dos grups polítics
que havien presentat mocions i que van decidir retirar-les, i hi havia un grup que no
l’havia presentat en honor d’una moció unitària.
Estem parlant de valors. Estem parlant de Catalunya. No hi ha dret que ningú pretengui
usurpar el que és un dret i el que és un sentiment del tots grups.
Dit això, davant de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel
PP, màxim responsable de la situació en què es troba el poble de Catalunya, ICV-EUiA
vol expressar les consideracions següents:
expressem el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional,
9

demanem i exigim respecte al contingut íntegre dels acords polítics de convivència i
autogovern referendats pel poble de Catalunya,
el Tribunal Constitucional està desacreditat i moralment deslegitimat i està abocant les
institucions catalanes a un futur incert,
demanem i animem els ciutadans i ciutadanes de Sabadell a no quedar-se al marge i a
tenir una resposta democràtica, ferma i unitària coherents amb els valors que ens han
mantingut units fins ara,
demanem també i animem totes les entitats, associacions, la societat civil i el conjunt de
sabadellencs i sabadellenques a mostrar el seu rebuig, un rebuig unànime a una
sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya a nivell d’autogovern, on
pot arribar dins de l’Estat espanyol,
i per aquesta raó ICV-EUiA convoca i fa una crida a la ciutat de Sabadell a participar a
la manifestació del proper dia 10 de juliol sota el lema: “Som una nació. Nosaltres
decidim. Volem tot l’Estatut.”
Catalunya és una nació de ciutadans i ciutadanes lliures, democràticament legitimada,
integradora i plural, que vol conduir el seu futur. Una nació que en tot moment ha donat
proves de la seva solidaritat i de la seva responsabilitat, així com de la seva voluntat de
pacte i entesa, que al llarg de la història ha hagut de fer front a múltiples dificultats, però
que mai no ha renunciat, ni ha de renunciar, a les seves aspiracions d’autogovern.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, amb
aquesta sentència s’ha trencat un pacte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya que
venia expressat en dues lleis polítiques la Constitució i l’Estatut d’autonomia. Per això,
com a lleis polítiques que són, són les úniques que estan referendades pels ciutadans.
Això tanca la porta al model que havia funcionat fins ara i que ens ha deixat molt clar el
Tribunal Constitucional el que ens han dit des de l’Estat espanyol o des d’algunes
institucions de l’Estat espanyol.
Espanya es reconeix a si mateixa com un ens homogeni al qual Catalunya s’ha de
sotmetre, encara que sigui contra la voluntat democràticament expressada dels seus
ciutadans.
Segon, també ens han deixat ben clar que Catalunya va néixer el 1978 com a un poder
delegat de l’Estat espanyol. Abans no hi havia res, es veu.
Tercer, també ens han dit que a Catalunya la llengua castellana ha de tenir preeminència
sobre la llengua pròpia del país.
I finalment també ens han dit que els catalans no tenim dret a rebre de l’Estat
contraprestacions proporcionals als impostos que paguem.
Davant d’aquest canvi de model de relació entre ambdós pobles propiciat per una
decisió unilateral d’una de les parts, cal una reacció contundent, clara i, sobretot, ferma i
sostinguda en el temps. Dit d’una altra manera, ara cal expressar clarament la nostra
opinió. Però, a més, hem de buscar altres models de relació amb Espanya i treballar per
definir aquesta nova realitat.
Per això varem presentar una moció a aquest Ple. Una moció de rebuig de la sentència i
de suport al Parlament de Catalunya en les actuacions que emprengui aquesta cambra
10

per defensar els drets polítics, socials i econòmics dels catalans, i per donar suport
també a la mobilització ciutadana del proper dia 10 de juliol.
Creiem que per fer aquest nou camí que ara s’obre és imprescindible caminar-lo amb el
màxim nombre de persones possible i, per tant, no hi ha lloc per personalismes ni
partidismes. Per això varem preferir renunciar a la votació de la moció que vam
presentar perquè fos debatuda en aquest Ple i sumar-nos a la proposta que va plantejar el
PSC, sempre que es recollís els nostres posicionaments i es traslladés a aquest Ple la
possibilitat d’aquestes explicacions, i aquests detalls, que estem fent en aquests
moments.
Des dels poders de l’Estat espanyol sembla que es dóna per conclòs l’Estat de les
autonomies i es dóna marxa endarrere utilitzant argúcies jurídiques per trencar pactes
polítics. Doncs, davant d’això cal respondre amb un missatge clar: no renunciarem mai
al que som, però també cal una estratègia nítida. Hem de treballar per demostrar a
tothom que aquí som capaços de fer les coses millor, més bé que enlloc. Aquesta és
l’única forma que tenim d’aconseguir el respecte que necessitem per convèncer tots els
catalans de les possibilitats reals que tenim com a poble de decidir el nostre futur i de
fer-ho, a més, aconseguint més benestar per a totes les persones que viuen en el nostre
país.
És per això que és important participar a la manifestació convocada el proper dissabte
10 de juliol. Per deixar clar el missatge, però tenint molt clar i present que, de forma
immediata, ens hem de posar a treballar per aconseguir aquest respecte, tant des de fora
del nostre país com des de dins del mateix país.
Ara és hora de defensar el dret de decidir del nostre país
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, en primer
lloc, per part del grup municipal PSC, ressaltar l’acord i el consens de 4 grups
municipals que van donar suport i van millorar i vam aportar la proposta que va
presentar l’alcaldia de la ciutat i li vam demanar a l’alcalde que fes la declaració
institucional a l’inici d’aquest Ple. Sembla que és una de les mostres institucionals que
ara es manifestava amb les quals les institucions catalanes, i en aquest cas la nostra, la
principal de la ciutat, l’Ajuntament de Sabadell, vol donar resposta a la sentència del
Tribunal Constitucional en relació amb l’Estatut de Catalunya.
En primer lloc, per part del PSC he de dir que en la nostra opinió no hi ha res per sobre
de la voluntat expressada pels ciutadans i ciutadanes en un referèndum. Hem de
recordar que l’Estatut d’autonomia no tant sols és aprovat per les dues cambres, pel
Congrés dels Diputats i pel Parlament de Catalunya, sinó que va ser sotmès a l’opinió
ciutadana en un referèndum, que molt majoritàriament va donar suport a aquell text. Per
tant, recordar una vegada més que el Tribunal Constitucional no està per rectificar
l’opinió ciutadana, sinó per servir el poble. I en aquest cas ens sembla que l’expressió ja
manifestada pel president de la Generalitat, de defensar el text íntegre que van aprovar
les cambres i que va ser sotmès a referèndum, és la nostra posició.
Durant aquest 4 anys també hem pogut veure com el Tribunal Constitucional es
manifestava en una situació anòmala. Anòmala perquè, fins i tot a les notícies recollides
aquests dies, vèiem que bona part de la negociació que s’establia a l’entorn de la votació
11

d’alguns dictàmens no era en base i criteri jurídic, sinó a vegades sota l’opinió personal
d’alguns jutges o alguns magistrats i sobre el seu parer cultural o intel·lectual.
Ens sembla que en aquests moments, i arran d’aquesta resolució, d’aquesta sentència del
Tribunal Constitucional, també és el moment de la política, l’hora de la política.
Per aplicar una mica els principis clàssics de justícia, fortalesa, saviesa i temprança,
perquè les necessitarem.
Saviesa per saber resoldre aquest desencontre entre la nostra nació i el conjunt de
l’Estat.
Necessitarem temprança per fer pedagogia i dir que aquelles opinions que s’havien
manifestat en alguns àmbits mediàtics i polítics no han estat certes. Després de quatre
anys de desenvolupament de l’Estatut, Espanya no s’ha trencat i molts de nosaltres
treballarem perquè no es trenqui i per evitar que s’esquerdi. Per evitar que la situació
actual acabi generant situacions de desconfiança de trencament, d’esquerdament, entre
les institucions catalanes i espanyoles.
Per tant, dels del PSC dir també que donem suport a les iniciatives i a l’impuls que el
president del Govern de la Generalitat i els grups que són al Parlament de Catalunya
estan fent al llarg d’aquests dies; i també convoquem, doncs, a la manifestació del
proper dissabte a Barcelona, no tant per la defensa del que diu l’Estatut, que com s’ha
manifestat en aquesta sala, doncs, hi ha opinions diferents, sinó pel com ha anat al llarg
d’aquests últims 4 anys i pel que ha significat, doncs, un principi a vegades de
desencontre entre les institucions del nostre país i algunes de les institucions que
representen l’Estat.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, moltes gràcies. Tal com vam acordar passarem al Ple
ordinari. En qualsevol cas, agrair a la majoria dels grups el to institucional que mereix,
en aquest cas, el fet institucional d’aquesta resolució que, tal com he dit a l’inici de la
meva intervenció, és de la Junta de Portaveus. Per tant, a la majoria dels grups agrairlos
fins i tot la discrepància i el to institucional que han tingut en les seves
intervencions.
12

A) PART RESOLUTIVA
1.-ALCALDIA
2.- Aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària del dia 1de juny de 2010.
Es sotmet a la consideració del ple Municipal l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la
sessió ordinària del dia 1 de juny de 2010, i és aprovada per unanimitat.
2.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA
Relacions Institucionals
3.- Fixar el calendari de les festes locals per a l'any 2011
Atès el que disposa l’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors, segons la redacció que
estableix la Llei 11/1994 en el seu article quart, apartat quatre el qual indica que de les
catorze festes laborals, dues tindran caràcter local.
Atès l’article 46 del RD 2001/1983, de 28 de juliol, segons el qual les dues festes locals
que per tradició li siguin pròpies a cada municipi s’hauran de determinar a proposta del
Ple de l’Ajuntament.
Atès que a Sabadell és norma establerta per la tradició que l’Aplec de la Salut es celebri
cada any el dilluns després del segon diumenge de maig.
Atès igualment que de fa anys ha esdevingut de consuetud que la Festa Major de la
ciutat es faci coincidir amb el primer cap de setmana de setembre, sempre que
s’escaigui plenament dintre del mes, comptat també el divendres en què comença a
celebrar-se.
Vista l’Ordre de l’11 de maig de 2010 del Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a
l’any 2011.
Atès que s’ha de comunicar als Serveis Territorials a Barcelona del Departament de
Treball de la Generalitat les dues festes locals de Sabadell per tal que puguin ser
incloses a l’oportuna Ordre de l’esmentat departament i tinguin el caràcter de retribuïdes
i no recuperables a efectes laborals i d’inhàbils a efectes administratius.
Aquesta Comissió Informativa de l’Àrea de Presidència, a petició de Relacions
Institucionals, proposa l’adopció dels següents
13

ACORDS
PRIMER.- Fixar com a festes locals per a l’any 2011 les dues següents:
- Aplec de la Salut: dilluns dia 9 de maig
- Festa Major: dilluns dia 5 de setembre
SEGON.- Proposar les dues festes esmentades al punt anterior al Departament de
Treball de la Generalitat de Catalunya per tal que, mitjançant la corresponent Ordre del
Conseller que estableixi el calendari laboral anual de Catalunya, tinguin a Sabadell el
caràcter de retribuïdes i no recuperables a efectes laborals i d’inhàbils a efectes
administratius.
TERCER.- Fer públiques les dates de les dues festes locals esmentades per a
coneixement general de la ciutat.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Monge, que diu, breument,
arribats a aquestes dates doncs aprovem, com bé s’ha dit, doncs, els calendaris de festes
locals. Les festes locals, diguem-ne, que acompanyaran el nostre calendari. Els criteris
són els mateixos que cada any. En aquest cas l’aplec de la Salut es celebra cada any el
dilluns després del segon diumenge de maig i la Festa major, el cap de setmana de Festa
major, sempre es celebra el primer cap de setmana de setembre complet, incloent-hi el
divendres.
Així doncs, es proposa aprovar celebrar l’aplec de la Salut el dilluns dia 9 de maig, la
Festa major, el dia festiu de Festa major, el dilluns dia 5 de setembre per a l’any 2011.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
14

3.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS CENTRALS
4.- Aprovar el Document de Seguretat per a la protecció de dades personals
ATÈS que el ple i efectiu compliment dels requeriments establerts per la Llei Orgànica
15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i el Reial
Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de
desenvolupament de la LOPD , respecte a les dades de caràcter personal dels ciutadans
que recapta, emmagatzema i tracta l’Ajuntament, en exercici de les seves competències
com a Administració Pública, comporten l’adopció de les mesures adients per a atènyer
la protecció de la confidencialitat, seguretat i integritat de les dades personals
contingudes en fitxers de titularitat municipal.
ATÈS que per al millor desenvolupament de la protecció de les dades personals el Ple
de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el 22 de març de 2006, el Document de
Seguretat dels fitxers amb dades de caràcter personal de l’Ajuntament, preveient la
seva actualització periòdica i adequació en tot moment a les disposicions legals vigents
(Art. 3.1) . Aquest document, vigent fins a la data d’avui, ha contribuït de forma
important al desplegament d’un alt nivell de protecció d’aquests drets ciutadans, tant pel
que fa a la protecció de les dades com als drets ciutadans d’accés, rectificació, oposició i
cancel·lació de les mateixes.
ATÈS que corresponia una nova actualització del Document de Seguretat, que
incorporés millores de caràcter tècnic i organitzatiu, i fes extensives les mesures de
protecció tant als fitxers informatitzats com als expedients físics (en paper o en suports
de gravació de dades), així com la seva adequació a les disposicions legals vigents en la
matèria.
ATÈS que la Comissió municipal de Seguretat per a la Protecció de Dades Personals
s’ha constituït com a Comissió d’Estudi, a efectes del que preveu l’art. 62.1 del decret
179/1995 pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i
que aquesta Comissió, en la seva reunió de 25 de maig de 2010 , ha avaluat i informat
favorablement el nou document, tal i com consta a l’acta que s’adjunta com annex a
I’informe tècnic.
VIST el que estableix l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i per l’article 162 del
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya quant al procediment per a l’aprovació de les
ordenances municipals.
VIST que l’òrgan competent per adoptar els acords presents és el Ple municipal de
conformitat amb el que disposen els articles 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i 114 del
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.
Per tot l’exposat, la Comissió Informativa de Serveis Centrals, a petició del tinent
d’Alcalde de l’Àrea de Serveis Centrals, proposa al Ple l'adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Aprovar inicialment, amb caràcter de Reglament Intern, el Document de
Seguretat per a la Protecció de Dades Personals que s’adjunta com Annex al present
acord, i que substitueix l’anterior Document de Seguretat dels fitxers amb dades de
caràcter personal de l’Ajuntament de l’any 2006.
15

SEGON.- Sotmetre a informació pública aquests acords juntament amb el projecte de
Reglament per un termini de trenta dies, mitjançant anuncis a publicar en el Butlletí
Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un mitjà de
comunicació escrita diària i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, per tal que els
interessats puguin formular les reclamacions i al·legacions oportunes. Si no se’n
presentés cap, els esmentats acords i ordenança restarien definitivament aprovats sense
la necessitat de fer cap acord posterior.
TERCER.- Disposar la difusió del Document de Seguretat mitjançant
publicació a la web municipal i altres medis que es considerin oportuns.
la seva
QUART.- Donar trasllat a l’ Agència Catalana de Protecció de Dades de l'adopció dels
presents acords, i del propi Document de Seguretat, tal com estableix la normativa
vigent.
CINQUÈ.- Facultar a l’Alcalde President, o regidor en qui tingui delegat, per a la
signatura de tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels acords
precedents.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat amb els vots a favor del PSC, PP,
EpS i ERC i l’abstenció de CIU i ICV-EUiA.
16

4.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES I
CONVIVÈNCIA
Educació
5.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de l'Escola Bressol Municipal
Calvet d'Estrella i Escola Bressol Municipal Joan Montllor, així com els
pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador i l'aportació municipal
prevista, per al curs 2010-2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 7 d’abril de 2006 va adjudicar a l’empresa
Agrupació d’Educadores, SCCL, amb CIF F64090095, el contracte de gestió de serveis
públics, mitjançant concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió de l’Escola
Bressol Municipal Calvet d’Estrella i de l’Escola Bressol Municipal Joan Montllor.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és de dos anys des de la
data de l’adjudicació, i el contracte administratiu va precisar que la vigència del
contracte s’iniciarà el dia 1 d’agost de 2006, essent el contracte prorrogable per períodes
anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte comptant les
possibles pròrrogues pugui excedir de 8 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informe de data de 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, ha expressat, mitjançant escrit de
data 8 de juny de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula desena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat els pressupostos del servei lectiu i de menjador de
l’Escola Bressol Municipal Calvet d’Estrella i de l’Escola Bressol Municipal Joan
Montllor, per al curs 2010/2011, que s’adjunten, els quals serveixen de base per
preveure l’aportació municipal.
Atès que dels pressupostos presentats per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 227.856,30 € per a l’Escola Bressol Municipal Calvet
d’Estrella i 219.891,65 € per a l’Escola Bressol Municipal Joan Montllor, per al curs
2010/11.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar l’auditoria
econòmica del curs 2008-2009 en relació a l’EB Calvet d’Estrella, de la qual es deriva
un superàvit per import de 8.459,88 €, per la qual cosa l’informe tècnic de data 11 de
juny de 2010 considera que la proposta d’autorització i disposició de despesa per al curs
2010-2011 que cal aprovar és d’un import de 219.396,42 €, un cop minorat el superàvit
preexistent.
17

Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar el tancament
econòmic del curs 2008-2009 en relació a l’EB Joan Montllor, del qual es deriva un
superàvit per import de 1.499,24 €, i que l’acord cinquè de l’esmentat dictamen va
establir que aquest import minorarà l’aportació municipal que es prevegi per al curs
2010-2011, per la qual cosa l’informe tècnic de data 11 de juny de 2010 considera que
la proposta d’autorització i disposició de despesa per al curs 2010-2011 que cal aprovar
és d’un import de 218.392,41 €, un cop minorat el superàvit preexistent.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 10.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
Vist l’informe del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons el qual s’han
revisat els pressupostos presentats per l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, per al
curs 2010/11, i es proposa procedir a la seva aprovació, i de la previsió de les
aportacions municipals corresponents que es derivin, així com que els superàvits del
curs 2008-2009 en relació al dos centres minori l’aportació municipal prevista per al
curs esmentat.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, es farà efectiva de
forma fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a la part
dispositiva del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa al Ple l’adopció dels
següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió de l’Escola Bressol Municipal
Calvet d’Estrella i de l’Escola Bressol Municipal Joan Montllor, adjudicat per la Junta
18

de Govern Local en data 7 d’abril de 2006, a l’empresa Agrupació d’Educadores,
SCCL, amb CIF F64090095, per un període d’un any, des del dia 1 d’agost de 2010 fins
el dia 31 de juliol de 2011, de conformitat amb la clàusula tercera del plec regulador.
SEGON.- Aprovar els pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador de
l’Escola Bressol Municipal Calvet d’Estrella i de l’Escola Bressol Municipal Joan
Montllor, per al curs 2010/2011, presentats per l’empresa Agrupació d’Educadores,
SCCL, que s’adjunten en annex al present dictamen, els quals serveixen de base per
preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
dels esmentats pressupostos, per un import de 227.856,30 € per a l’Escola Bressol
Municipal Calvet d’Estrella, i 219.891,65 € per a l’Escola Bressol Municipal Joan
Montllor, de conformitat amb el que estableix el plec de clàusules administratives que
regeix l’esmentat contracte i en base al pressupost presentat, d’acord amb l’informe del
Servei d’Educació de data 11 de juny de 2010. Tanmateix, la despesa que s’aprova i el
pagament efectiu de l’aportació municipal per l’EB Joan Montllor es minorarà en
l’import de 1.499,24 €, en concepte de superàvit del curs 2008-2009 no reingressat a
l’Ajuntament. La despesa que s’aprova en concepte de l’aportació municipal per a l’EB
Calvet d’Estrella es minorarà en l’import de 8.459,88 €, en concepte de superàvit del
curs 2008-2009, de conformitat amb l’esmentat informe tècnic.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal,
segons el següent detall:
- Per a l’EB Calvet d’Estrella, per import total de 219.396,42 € (corresponent a
l’aportació municipal prevista minorada en l’import del superàvit del curs 2008-2009),
que s’imputarà de la següent manera:
- La quantitat de 105.468,27 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007529, referència 22010012238,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 113.928,15 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
- Per a l’EB Joan Montllor, per import total de 218.392,41 € (corresponent a l’aportació
municipal prevista minorada en l’import no reingressat a l’Ajuntament en concepte de
superàvit del curs 2008-2009), que s’imputarà de la següent manera:
- La quantitat de 108.446,58 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007386, referència 22010012184,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 109.945,83 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
19

CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
Agrupació d’Educadores, SCCL, de l’aportació municipal esmentada, de la següent
manera:
Per a l’EB Calvet d’Estrella:
- any 2010: 113.928,15 €, en 2 pagaments, el primer en el mes de setembre,
per import de 56.964,08 €, i el segon en el mes desembre, per un import de
56.964,07 €.
- any 2011: L’import de 113.928,15 € es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
56.964,08 € i el segon per un import de 28.482,04 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import del segon pagament, i el 50%
restant, per import de 28.482,03 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria,
fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats financers
corresponents al curs 2010-2011.
Per a l’EB Joan Montllor:
- any 2010: 108.446,58 €, en 2 pagaments, el primer en el mes de setembre,
per import de 53.473,67 € (un cop restat el superàvit del curs 2008-09), i el
segon en el mes desembre, per un import de 54.972,91 €.
- any 2011: L’import de 109.945,83 € es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
54.972,91 € i el segon per un import de 27.486,46 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import del segon pagament, i el 50%
restant, per import de 27.486,46 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria,
fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats financers
corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, si em permet
presentaria conjuntament els punts 5 al 12, que tots fan referència al mateix tema.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, pot presentar-los. Però, en qualsevol cas, no és exempt
que algú pugui demanar votació separada. Si no, votarem conjuntament.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, regidors,
regidores, les escoles d’educació infantil i familiar han estat i són un dels eixos centrals
de la política de la Regidoria d’Educació d’aquests últims anys.
Hi havia un important retard en la implementació d’un servei que dóna resposta a les
necessitats educatives dels infants i de conciliació de la vida laboral i familiar de les
persones. L’hem impulsat de manera que en 10 anys hem passat de les encara no 100
20

places d’escoles bressol a les 1.153 actuals que ofereixen les 11 escoles bressol
distribuïdes arreu de la ciutat.
Actualment contemplant el conjunt de l’oferta educativa de les escoles bressol
públiques, les subvencionades i les privades, que compten amb una llarga tradició a la
ciutat, tenim unes taxes d’escolarització molt respectables del 34,1% i si ens centrem en
els 2-3 anys arribem fins al 58%.
No sé quin ha de ser el sostre, perquè crec que l’objectiu no ha de ser l’escolarització
plena de tots els infants de 0 a 3 anys. De totes maneres, en això ens haurem de posar
d’acord més endavant.
D’altra banda, tampoc crec en els models únics d’atenció a la infància i de suport a les
famílies en aquesta edat. Per això hem desenvolupat també una important oferta d’espai
familiar, espai quitxalla, aprenguem en família i primeres passes, per disposar d’una
important xarxa de suport a l’educació i a les famílies per aquells que no opten per una
modalitat d’escola bressol clàssica.
Entenem també que la primera infància és una etapa clau en el desenvolupament de les
persones i per això hem de promoure la igualtat d’oportunitats també en l’accés al
servei. En aquest sentit hem treballat per disposar d’un sistema de beques que ho fes
possible, al qual, en aquest curs, s’ha destinat 445.000 € i que ha donat suport a un 42%
dels nens escolaritzats.
La creació d’aquest servei ha suposat una inversió molt important a la ciutat. Més de 14
milions d’euros, dels quals 9.600.000 són d’aportació municipal. Però també ho és la
despesa anual destinada al seu funcionament, que, en la seva concreció, és el que avui
hem d’aprovar.
Un pressupost de 5.439.434 € distribuïts als 11 centres. 3.349.051 € dels quals
corresponen a l’aportació municipal.
Haureu observat que és una proposta de finançament bàsicament continuista amb la dels
darrers anys, perquè, a la prestació del servei i les auditories que en fem, hem pogut
constatar que s’ajusta a les necessitats i permet la prestació d’un servei de qualitat.
També, a la vegada, portem a aprovació la prorroga al contracte a les empreses que ho
estan gestionant. Entenem que ha de ser així perquè estan portant a terme una bona
tasca, tant pedagògica com de gestió del servei.
I aquesta no és només una opinió meva, de l’equip de Govern, dels auditors o dels
tècnics de l’ajuntament, sinó també dels propis usuaris del servei. Els aspectes
qualitatius i quantitatius s’han desenvolupat en paral·lel en aquest pla i en aquests
moments podem parlar d’un model propi d’escoles bressol plenament consolidat. Un
model amb visió integral d’etapa i dels serveis que presten en cada un dels centres:
servei d’acollida, menjadors, escolarització, espais familiars.
Un dels indicadors que ho avala és el manteniment de la sobre demanda malgrat que hi
ha places noves any darrera any. Aquest és un indicador clar de valoració ciutadana del
servei; però, com que aquest podria venir esbiaixat per la necessitat del servei, per la
21

proximitat, per uns preus més econòmics que els dels centres privats o subvencionats,
hem volgut disposar de l’opinió explícita de cada família. Per això cada any passem una
enquesta a totes les famílies que ens permet recollir elements per a la reflexió i per la
millora continua. I us puc afirmar que el servei rep una valoració altament satisfactòria,
en concret un 8,3 sobre 10 punts.
El servei el presten directament 138 professionals que mereixen les meves felicitacions
per l’important procés que han fet d’ajustar cada projecte a les necessitats de l’entorn,
per treballar els vincles amb el cicle educatiu posterior, per la voluntat de formar-se
contínuament, perquè hi ha xarxa entre totes elles i amb tots els serveis de la ciutat que
s’adrecen als infants més petits, per la complicitat i treball conjunt amb les famílies i,
sobretot, per la voluntat de millora contínua en tants i tants aspectes.
Només a títol d’exemple citaré el projecte europeu d’educació artística a la primera
infància que porten a terme entre dos escoles bressol de la ciutat, el teatre La Sala i els
partenaires corresponents de Geringai, Anglaterra.
En definitiva, crec que el que avui portem a provació s’ajusta a les necessitats de la
ciutadania, als principis d’una educació de qualitat i als criteris d’eficàcia i eficiència en
la gestió del servei.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, des
d’EpS estem satisfets de l’augment de places en aquests anys que, com vostès saben,
també va ser una de les primeres campanyes que varem fer com a EpS: “Una escola
bressol cada any.” Però tot i així pensem que estem lluny del sostre que es necessita a
una ciutat com la nostra avui en dia i per tant pensem que s’han de seguir creant noves
places.
Però, per centrar-nos en els punts que es porten avui a aprovació, no podem donar
suport a les pròrrogues dels contractes de gestió de les escoles bressol municipals,
perquè des d’EpS defensem la gestió directa dels serveis municipals i per tant no
donarem suport a cap d’aquests dictàmens i no tenim inconvenient que és votin
conjuntament.
La externalització de serveis resulta més cara per als municipis i molt sovint una pèrdua
de qualitat en la prestació de servei de precarització de les condicions de la plantilla.
Així doncs, el nostre vot serà en tots els punts d’abstenció.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora Martinez, que diu, en
principio agradecer al regidor, al Sr. Ramon Burgués, la explicación, amplia
explicación, que nos ha dado sobre la gestión en escoles bressol. Recordar que lo que
hay en los puntos es aprobar el contrato de gestión de cada una de las escuelas i no es
aprobar o no aprobar la gestión que se ha hecho desde la regidoría.
En ese tema solo decir que nuestro grupo también se abstendrá porqué hay un elemento
que el Sr. regidor en su explicación ha obviado. Y es que en cada una de esas escuelas
hay una empresa o hay una cooperativa que gestiona de una manera diferenciada con el
resto y que desde nuestro grupo estaremos siempre en contra de esa gestión privada, sea
22

de la índole que sea, cuando estamos hablando de educación y estamos hablando de
escoles bressol, por tanto manifestar que nos abstendremos en todos esos puntos.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé, doncs,
nosaltres votarem a favor. Votarem a favor de tots els dictàmens i, a més a més, jo crec
que és just expressar la satisfacció, perquè realment hi ha hagut en aquests anys un
important increment del nombre de places d’escoles bressol. Creiem que això realment
obeeix a donar aquest servei a una necessitat real de la ciutadania i que, per tant, no ens
hem de quedar aquí. També estic d’acord amb ell que potser no s’ha de tendir a
l’escolarització del 100%, però sí que encara queda avançar molt.
I lligant aquesta necessitat d’avançar molt amb aquest tema amb la crisi, el fet és que la
realitat, posant totes aquests escoles bressol a dins el mapa de Sabadell, dins d’un plànol
de Sabadell, veiem clarament que hi ha algunes zones que no es dóna aquest servei.
Encara no es dóna aquest servei amb la intensitat que seria necessari i que, de fet, qui el
dóna, bàsicament, són escoles privades. Escoles bressol privades.
Nosaltres amb això el que volem dir i volíem recordar i reiterar a la proposta que ja
varem fer en el seu moment en el sentit que creiem que seria interessant analitzar la
possibilitat de concertar escoles privades bressol en aquelles àrees, en aquells àmbits de
Sabadell, que des de les administracions no s’han pogut donar encara aquest servei.
Som conscients que el sistema que funciona habitualment és que la Generalitat paga una
tercera part, l’Ajuntament una altra tercera part i els pares dels nens, doncs, paguen una
altra tercera part. No estem plantejant que des de l’Ajuntament al fer el concert
d’aquestes places en zones on no s’està donant aquest servei l’Ajuntament assumeixi les
dues terceres parts; però només que assumís la tercera part que està assumint als altres
llocs jo crec que ja seria força interessant.
Per tant, encoratjar l’equip de Govern, doncs, que continuïn treballant en aquesta línia i
demanar-li que explori aquesta altra possibilitat, que jo crec que podria redundar en un
millor servei als ciutadans de Sabadell, de tot Sabadell.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, bé, només
uns petits comentaris. En principi agrair a tots els grups, sobretot els que hi voten a
favor, els altres són per discrepàncies, els que s’abstenen són per discrepàncies d’altres
qüestions.
A veure, jo crec que en tot cas el model de gestió s’havia d’haver discutit quan es va
establir el servei. Els recordo que el servei es va establir l’any 96, no pas actualment, i
que nosaltres no governàvem. Per tant, algú governava en aquella època i va establir el
servei d’aquesta manera.
Però bé, jo crec que aquesta gestió que vostès diuen privada, jo no ho comparteixo. És
una gestió pública, és una gestió completament pública, ja que l’Ajuntament garanteix
la planificació, el control i l’avaluació sempre que es pugui garantir des de
l’Administració, des del servei públic, la planificació, el control i l’avaluació el servei es
pot prestar de determinades formes. Per això sí que ho garantim des de l’administració.
I, per tant, sí que hi ha diferències quant a l’adaptació al seu entorn, però no hi ha
diferències quant al tema de serveis que s’ofereixen.
23

A tots els districtes de la ciutat —ja en vam estar parlant amb el Sr. Carles Rossinyol i
el seu grup—, tots els districtes de la ciutat tenen oferta d’escola bressol municipal.
Alguns districtes i amb proporcions bastant igualada. És veritat que hi ha diferències,
però que és bastant igualada.
A veure, nosaltres i jo personalment considero, i ho he dit, no sé fins on hem d’arribar.
Ni quin sostre hem d’aconseguir. Potser si miréssim els paràmetres europeus, que els
agafen dels 2 als 3 anys, diuen que s’ha d’escolaritzar un 62%. Estem al 58%. Per tant,
bàsicament, estem als paràmetres europeus. Per tant, potser és un tema que, com he dit
abans, l’hauríem de discutir.
Per tant, hem de continuar fent escoles públiques? És un tema a discutir. Si no,
probablement, s’hi haurà de buscar determinades solucions. En aquest sentit, la LEC ho
preveu, la LEC ho preveu, i, com vostès saben molt bé, el calendari de desenvolupament
de la LEC ho marca com a competència de la Generalitat i el calendari de desplegament
de la LEC, que es va consensuar amb determinades forces polítiques i amb vostès en
concret, preveu estudiar això en 2-3 anys. Per tant, jo crec que hem d’esperar que la
LEC es vagui desenvolupant i determinar què s’ha de fer en cadascuna d’aquestes
circumstàncies.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
24

6.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Espronceda i de l'Escola Bressol Municipal La Romànica, així com els
pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador i l'aportació
municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 7 d’abril de 2006 va adjudicar a l’empresa
6Tell, Treball Educació i Lleure, SCCL, amb CIF F62349808, el contracte de gestió de
serveis públics, mitjançant concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Espronceda i de l’Escola Bressol Municipal La
Romànica.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és de dos anys des de la
data de l’adjudicació, i el contracte administratiu va precisar que la vigència del
contracte s’iniciarà el dia 1 d’agost de 2006, essent el contracte prorrogable per períodes
anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte comptant les
possibles pròrrogues pugui excedir de 8 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informes de data 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa 6Tell, Treball Educació i Lleure, SCCL, ha expressat, mitjançant
escrits de data 8 de juny de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula desena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat els pressupostos del servei lectiu i de menjador
del Centre d’Educació Infantil i Familiar Espronceda i de l’Escola Bressol Municipal la
Romànica, per al curs 2010/2011, que s’adjunten, els quals serveixen de base per
preveure l’aportació municipal.
Atès que dels pressupostos presentats per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 331.648,82 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Espronceda i de 221.874,26 € per a l’Escola Bressol Municipal La Romànica, per al
curs 2010/11.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar les auditories
econòmiques del curs 2008-2009 en relació al CEIF Espronceda i a l’EB La Romànica,
de les qual es deriva un superàvit per import de 39.478,37 € i de 20.260,45 €,
respectivament, per la qual cosa l’informe tècnic de data 11 de juny de 2010 considera
que la proposta d’autorització i disposició de despesa per al curs 2010-2011 que cal
aprovar és d’un import de 292.170,45 € respecte al CEIF Espronceda, i de 201.613,81 €
en relació a l’EB La Romànica, un cop minorat en cada cas el superàvit preexistent.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 10.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
25

Vistos els informes del Servei d’Educació, de data 11de juny de 2010, segons el qual
s’han revisat els pressupostos presentats per l’empresa 6Tell, Treball Educació i Lleure,
SCCL, per al curs 2010/11, i es proposa procedir a la seva aprovació, i de la previsió de
les aportacions municipals corresponents que es derivin, així com que els superàvits del
curs 2008-2009 en relació als dos centres minorin l’aportació municipal prevista per al
curs esmentat.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa 6Tell, Treball Educació i Lleure, SCCL, es farà efectiva
de forma fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a la part
dispositiva del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa al Ple l’adopció dels
següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del Centre d’Educació Infantil i
Familiar Espronceda i de l’Escola Bressol Municipal La Romànica, adjudicat per la
Junta de Govern Local en data 7 d’abril de 2006, a l’empresa 6Tell, Treball Educació i
Lleure, SCCL amb CIF F62349808, per un període d’un any, des del dia 1 d’agost de
2010 fins el dia 31 de juliol de 2011, de conformitat amb la clàusula tercera del plec
regulador.
SEGON.- Aprovar els pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Espronceda i de l’Escola Bressol Municipal La
Romànica, per al curs 2010/2011, presentats per l’empresa 6Tell, Treball Educació i
Lleure, SCCL, que s’adjunten en annex al present dictamen, els quals serveixen de base
per preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
dels esmentats pressupostos, per un import de 331.648,82 € per al Centre d’Educació
26

Infantil i Familiar Espronceda, i 221.874,26 € per a l’Escola Bressol Municipal La
Romànica, de conformitat amb el que estableix el plec de clàusules administratives que
regeix l’esmentat contracte i en base al pressupost presentat, d’acord amb els informes
del Servei d’Educació de data 11 de juny de 2010. Tanmateix, la despesa que s’aprova
en concepte de l’esmentada aportació municipal es minorarà en l’import de 39.478,37 €
en relació al CEIF Espronceda, i en l’import de 20.260,45 € en relació a l’EB La
Romànica, en concepte de superàvits del curs 2008-2009, de conformitat amb
l’esmentat informe tècnic.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal,
segons el següent detall:
- Per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Espronceda, per import total de
292.170,45€ (corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en l’import del
superàvit del curs 2008-2009), que s’imputarà de la següent manera:
- La quantitat de 126.346,04 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007502, referència 22010012227,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 165.824,41 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
- Per a l’Escola Bressol Municipal La Romànica, per import total de 201.613,81€
(corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en l’import del superàvit del
curs 2008-2009), que s’imputarà de la següent manera:
- La quantitat de 90.676,68 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007507, referència 22010012229,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 110.937,13 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
6Tell, Treball Educació i Lleure, SCCL, de l’aportació municipal esmentada, de la
següent manera:
Per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Espronceda:
- any 2010: 165.824,41€, en 2 pagaments els mesos de setembre i desembre, el
primer per un import de 82.912,21 € i el segon per import de 82.912,20 €.
- any 2011: L’import de 165.824,41 € es preveu liquidar-lo en 3 pagaments, el
primer per un import de 82.912,21€ el mes de març i el segon per un import
de 41.456,10€ el mes de juny. Per tant, només es farà efectiu al mes de juny
el 50% de l’import d’aquest segon pagament, i el 50% restant, per import
de 41.456,10 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria, fent-se efectiu aquest
27

tercer pagament un cop aprovats els estats financers corresponents al curs
2010-2011.
Per l’Escola Bressol Municipal La Romànica:
- any 2010: 110.937,13 €, en 2 pagaments, els mesos de setembre i desembre,
el primer per un import de 55.468,57 € i el segon per import de 55.468,56 €.
- any 2011: L’import de 110.937,13 €, es preveu liquidar-lo en 3 pagaments, els
dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de 55.468,57 € el
mes de març i el segon per un import de 27.734,28 € el mes de juny. Per tant,
només es farà efectiu al mes de juny el 50% de l’import d’aquest segon
pagament, i el 50% restant, per import de 27.734,28 €, s’ajustarà al resultat de
l’auditoria, fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats
financers corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
28

7.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Arraona i del Centre d'Educació Infantil Familiar Andreu Castells, així
com els pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador i l'aportació
municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 7 d’abril de 2006 va adjudicar a l’empresa
Gedi Gestió i Disseny, SCCL, amb CIF F59128041, el contracte de gestió de serveis
públics, mitjançant concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Arraona i del Centre d’Educació Infantil i Familiar
Andreu Castells.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és de dos anys des de la
data de l’adjudicació, i el contracte administratiu va precisar que la vigència del
contracte s’iniciarà el dia 1 d’agost de 2006, essent el contracte prorrogable per períodes
anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte comptant les
possibles pròrrogues pugui excedir de 8 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informes de data 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa Gedi Gestió i Disseny, SCCL, ha expressat, mitjançant escrit de
data 8 de juny de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula desena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat els pressupostos del servei lectiu i de menjador
del Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona i del Centre d’Educació Infantil i
Familiar Andreu Castells, per al curs 2010/2011, que s’adjunten, els quals serveixen de
base per preveure l’aportació municipal.
Atès que dels pressupostos presentats per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 327.032,87 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Arraona i de 271.662,75 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Andreu Castells,
per al curs 2010/11.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar les auditories
econòmiques del curs 2008-2009 en relació al CEIF Arraona i al CEIF Andreu Castells,
de les qual es deriva un superàvit per import de 11.333,33 € i de 1.526,84 €,
respectivament, per la qual cosa l’informe tècnic de data 11 de juny de 2010 considera
que la proposta d’autorització i disposició de despesa per al curs 2010-2011 que cal
aprovar és d’un import de 315.699,54 € respecte al CEIF Arraona, i de 270.135,91 € en
relació al CEIF Andreu Castells, un cop minorat en cada cas el superàvit preexistent.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 10.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
29

Vistos els informes del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons els qual
s’han revisat els pressupostos presentats per l’empresa Gedi Gestió i Disseny, SCCL,
per al curs 2010/11, i es proposa procedir a la seva aprovació, i de la previsió de les
aportacions municipals corresponents que es derivin, així com que els superàvits del
curs 2008-2009 en relació als dos centres minorin l’aportació municipal prevista per al
curs esmentat.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa Gedi Gestió i Disseny, SCCL, es farà efectiva de forma
fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a la part dispositiva
del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa al Ple l’adopció dels
següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del Centre d’Educació Infantil i
Familiar Arraona i del Centre d’Educació Infantil i Familiar Andreu Castells, adjudicat
per la Junta de Govern Local en data 7 d’abril de 2006, a l’empresa Gedi Gestió i
Disseny, SCCL, amb CIF F59128041, per un període d’un any, des del dia 1 d’agost de
2010 fins el dia 31 de juliol de 2011, de conformitat amb la clàusula tercera del plec
regulador.
SEGON.- Aprovar els pressupostos corresponents al servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona i del Centre d’Educació Infantil i Familiar
Andreu Castells, per al curs 2010/2011, presentats per l’empresa Gedi Gestió i Disseny,
SCCL, que s’adjunten en annex al present dictamen, els quals serveixen de base per
preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
dels esmentats pressupostos, per un import de 327.032,87 € per al Centre d’Educació
Infantil i Familiar Arraona, i 271.662,75 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
30

Andreu Castells, a l’empresa Gedi Gestió i Disseny, SCCL, de conformitat amb el que
estableix el plec de clàusules administratives que regeix l’esmentat contracte i en base
al pressupost presentat, d’acord amb els informes del Servei d’Educació de data 11 de
juny de 2010. Tanmateix, la despesa que s’aprova en concepte de l’esmentada aportació
municipal es minorarà en l’import de 11.333,33 € en relació al CEIF Arraona, i en
l’import de 1.526,84 € en relació al CEIF Andreu Castells, en concepte de superàvits del
curs 2008-2009, de conformitat amb l’esmentat informe tècnic.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal,
segons el següent detall:
- Per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona, per import total de 315.699,54 €
(corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en l’import del superàvit del
curs 2008-2009), que s’imputarà de la següent manera:
- La quantitat de 152.183,11 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007527, referència 22010012236,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 163.516,43 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
- Per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Andreu Castells, per import total de
270.135,91 € (corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en l’import del
superàvit del curs 2008-2009), que s’imputarà de la següent manera:
- La quantitat de 134.304,54 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007521, referència 22010012234,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 135.831,37 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
Gedi Gestió i Disseny, SCCL, de l’aportació municipal esmentada, de la següent
manera:
Per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona:
- any 2010: 163.516,44 €, en 2 pagaments els mesos de setembre i desembre,
per un import cadascun de 81.758,22 €.
- any 2011: L’import de 163.516,43 € es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, per un import de 81.758,22 € el
primer i el segon per un import de 40.879,11 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import del segon pagament, i el 50%
restant, per import de 40.879,10 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria, fent-
31

se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats financers
corresponents al curs 2010-2011.
Per al Centre d’Educació Infantil i Familiar Andreu Castells:
- any 2010: 135.831,38 €, en 2 pagaments, els mesos de setembre i desembre,
per un import de 67.915,69 € cadascun.
- any 2011: L’import de 135.831,37 €, es preveu liquidar-lo en 3 pagaments, els
dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de 67.915,69 € i el
segon per un import de 33.957,84 €. Per tant, només es farà efectiu al mes de
juny el 50% de l’import d’aquest segon pagament, i el 50% restant, per import
de 33.957,84 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria, fent-se efectiu aquest tercer
pagament un cop aprovats els estats financers corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS
32

8.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Can Llong-Castellarnau, així com el pressupost corresponent al servei
lectiu i de menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 30 de març de 2007 va adjudicar a l’empresa
Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395-E, el contracte de gestió de serveis públics,
mitjançant concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Can Llong-
Castellarnau.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és des de la data de
l’adjudicació fins el 31 de juliol de 2008, i que el contracte serà prorrogable per
períodes anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte
comptant les possibles pròrrogues pugui excedir de 7 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informe de data de 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa Fundació Pere Tarrés ha expressat, mitjançant escrit de data 8 de
juny de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula onzena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat el pressupost del servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Llong-Castellarnau, per al curs 2010/2011,
que s’adjunta, el qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
Atès que del pressupost presentat per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 341.997,67 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Can Llong-Castellarnau, per al curs 2010/11.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar l’auditoria
econòmica del curs 2008-2009 en relació al CEIF Can Llong-Castellarnau, de la qual es
deriva un superàvit per import de 5.007,13 €, i que l’acord tercer de l’esmentat dictamen
va establir que aquest import minorarà l’aportació municipal que es prevegi per al curs
2010-2011, en la forma i condicions que s’estableixin en l’acord que adopti el Ple de
l’Ajuntament de pròrroga contractual, aprovació del pressupost del curs 2010-2011 i
determinació de l’aportació municipal prevista.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 11.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
Vist l’informe del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons el qual s’ha
revisat el pressupost presentat per l’empresa Fundació Pere Tarrés, per al curs 2010/11,
i es proposa procedir a la seva aprovació, i de la previsió de l’aportació municipal
33

corresponent que es derivi, així com que el superàvit del curs 2008-2009 en relació al
CEIF Can Llong es minori amb l’aportació municipal prevista per al curs esmentat.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa Fundació Pere Tarrés, es farà efectiva de forma
fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a la part dispositiva
del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa a la Junta de Govern Local
l’adopció dels següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Can Llong-
Castellarnau, adjudicat per la Junta de Govern Local en data 30 de març de 2007, a
l’empresa Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395-E, per un període d’un any, des
del dia 1 d’agost de 2010 fins el dia 31 de juliol de 2011, de conformitat amb la clàusula
tercera del plec regulador.
SEGON.- Aprovar el pressupost corresponent al servei lectiu i de menjador del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Can Llong-Castellarnau, per al curs 2010/2011, presentat
per l’empresa Fundació Pere Tarrés, que s’adjunta en annex al present dictamen, el qual
serveix de base per preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
de l’esmentat pressupost, per un import de 341.997,67 € per al Centre d’Educació
Infantil i Familiar Can Llong-Castellarnau, a l’empresa Fundació Pere Tarrés, de
conformitat amb el que estableix el plec de clàusules administratives que regeix
l’esmentat contracte i en base al pressupost presentat, d’acord amb l’informe del Servei
d’Educació de data 11 de juny de 2010. Tanmateix, el pagament efectiu de l’esmentada
aportació municipal es minorarà en l’import de 5.007,13 €, en concepte de superàvit del
curs 2008-2009 no reingressat a l’Ajuntament.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal, per
import total de 336.990,54 € (corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en
34

l’import no reingressat a l’Ajuntament en concepte de superàvit del curs 2008-2009),
segons el següent detall:
- La quantitat de 165.991,70 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007394, referència 2200012186,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 170.998,84 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395-E, concessionària de la gestió del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Can Llong-Castellarnau, de l’aportació municipal
esmentada, de la següent manera:
- any 2010 : 165.991,70 €, en 2 pagaments, el primer en el mes de setembre,
per import de 80.492,29 € (un cop restat el superàvit del curs 2008-09), i el
segon en el mes desembre, per un import de 85.499,41 €.
- any 2011: L’import de 170.998,84 €, es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
85.499,42 € i el segon per un import de 42.749,71 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import d’aquest segon pagament, i el
50% restant, per import de 42.749,71 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria,
fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats financers
corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
35

9.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Can Puiggener, així com el pressupost corresponent al servei lectiu i de
menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 30 d’abril de 2009 va elevar a definitiva
l’adjudicació provisional del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió
administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Can Puiggener, a favor de
l’empresa Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, amb CIF F-59128041.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és des de la data de
l’adjudicació fins el 31 de juliol de 2010, i que el contracte serà prorrogable per
períodes anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte
comptant les possibles pròrrogues pugui excedir de 5 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informe de data de 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, ha expressat, mitjançant escrit de
data 8 de maig de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula onzena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat el pressupost del servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener, per al curs 2010/2011, que
s’adjunta, el qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
Atès que del pressupost presentat per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 352.778,19 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Can Puiggener, per al curs 2010/11.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 11.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
Vist l’informe del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons el qual s’ha
revisat el pressupost presentat per l’empresa Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, per al curs
2010/11, i es proposa procedir a la seva aprovació, així com de la previsió de l’aportació
municipal corresponent que es derivi.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, es farà efectiva de forma
fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a la part dispositiva
del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
36

Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa a la Junta de Govern Local
l’adopció dels següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Can Puiggener,
elevada l’adjudicació provisional a definitiva per la Junta de Govern Local en data 30
d’abril de 2009, a l’empresa Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, amb CIF F-59128041, per
un període d’un any, des del dia 1 d’agost de 2010 fins el dia 31 de juliol de 2011, de
conformitat amb la clàusula tercera del plec regulador.
SEGON.- Aprovar el pressupost corresponent al servei lectiu i de menjador del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener, per al curs 2010/2011, presentat per
l’empresa Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, que s’adjunta en annex al present dictamen, el
qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
de l’esmentat pressupost, per un import de 352.778,19 € per al Centre d’Educació
Infantil i Familiar Can Puiggener, de conformitat amb el que estableix el plec de
clàusules administratives que regeix l’esmentat contracte i en base al pressupost
presentat, d’acord amb l’informe del Servei d’Educació de data 11 de juny de 2010.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal,
segons el següent detall:
- La quantitat de 176.389,10 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007381, referència 22010012181,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 176.389,09 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
Gedi, Gestió i Disseny, SCCL, amb CIF F-59128041, concessionària de la gestió del
37

Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener, de l’aportació municipal
esmentada, de la següent manera:
- any 2010: 176.389,10 €, en 2 pagaments els mesos de setembre i desembre,
per un import cadascun de 88.194,55 €.
- any 2011: L’import de 176.389,09 €, es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
88.194,55 € i el segon per un import de 44.097,27 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import d’aquest segon pagament, i el
50% restant, per import de 44.097,27 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria,
fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats financers
corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
38

10.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Joaquim Blume, així com el pressupost corresponent al servei lectiu i de
menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 30 de març de 2007 va adjudicar a l’empresa
Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn, SCCL, Joaquim Blume, UTE, amb CIF U-
64541782, el contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió
administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Joaquim Blume.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és des de la data de
l’adjudicació fins el 31 de juliol de 2008, i que el contracte serà prorrogable per
períodes anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte
comptant les possibles pròrrogues pugui excedir de 7 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informe de data de 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn, SCCL, Joaquim Blume,
UTE, ha expressat, mitjançant escrit de data 8 de juny de 2010, la seva conformitat a
l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula onzena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat el pressupost del servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Joaquim Blume, per al curs 2010/2011, que
s’adjunta, el qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
Atès que del pressupost presentat per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 354.978,76 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Joaquim Blume, per al curs 2010/11.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar l’auditoria
econòmica del curs 2008-2009 en relació al CEIF Joaquim Blume, de la qual es deriva
un superàvit per import de 40.902,83 €, per la qual cosa l’informe tècnic de data 11 de
juny de 2010 considera que la proposta d’autorització i disposició de despesa per al curs
2010-2011 que cal aprovar és d’un import de 314.075,93 €, un cop minorat el superàvit
preexistent.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 11.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
Vist l’informe del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons el qual s’ha
revisat el pressupost presentat per l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn,
SCCL, Joaquim Blume, UTE, per al curs 2010/11 i es proposa procedir a la seva
aprovació, i de la previsió de l’aportació municipal corresponent que es derivi, així com
39

que el superàvit del curs 2008-2009 en relació al CEIF Joaquim Blume es minori amb
l’aportació municipal prevista per al curs esmentat.
.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn, SCCL,
Joaquim Blume, UTE, es farà efectiva de forma fraccionada, i que la distribució dels
pagaments és la que s’estableix a la part dispositiva del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa al Ple l’adopció dels
següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Joaquim Blume,
adjudicat per la Junta de Govern Local en data 30 de març de 2007, a l’empresa
Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn, SCCL, Joaquim Blume, UTE, amb CIF
U64541782, per un període d’un any, des del dia 1 d’agost de 2010 fins el dia 31 de
juliol de 2011, de conformitat amb la clàusula tercera del plec regulador.
SEGON.- Aprovar el pressupost corresponent al servei lectiu i de menjador del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Joaquim Blume, per al curs 2010/2011, presentat per
l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn, SCCL, Joaquim Blume, UTE, que
s’adjunta en annex al present dictamen, el qual serveix de base per preveure l’aportació
municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
de l’esmentat pressupost, per un import de 354.978,76 € per al Centre d’Educació
Infantil i Familiar Joaquim Blume, a l’empresa Agrupació d’Educadores, SCCL, -
Entorn, SCCL, Joaquim Blume, UTE, de conformitat amb el que estableix el plec de
clàusules administratives que regeix l’esmentat contracte i en base al pressupost
presentat, d’acord amb l’informe del Servei d’Educació de data 11 de juny de 2010.
Tanmateix, la despesa que s’aprova en concepte de l’esmentada aportació municipal es
minorarà en l’import de 40.902,83 €, en concepte de superàvit del curs 2008-2009, de
conformitat amb l’esmentat informe tècnic.
40

QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la despesa pluriennal, per import total
de 314.075,93 € (corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en l’import del
superàvit del curs 2008-2009), segons el següent detall:
- La quantitat de 136.586,55 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007513, referència 22010012231,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 177.489,38 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
Agrupació d’Educadores, SCCL, - Entorn, SCCL, Joaquim Blume, UTE, concessionària
de la gestió del Centre d’Educació Infantil i Familiar Joaquim Blume, de l’aportació
municipal esmentada, de la següent manera:
- any 2010: 177.489,38 €, en 2 pagaments els mesos de setembre i desembre,
el primer per un import de 88.744,69 € cadascun.
- any 2011: L’import de 177.489,38 € es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
88.744,69 € el primer i el segon per un import de 44.372,35 €. Per tant,
només es farà efectiu al mes de juny el 50% de l’import d’aquest segon
pagament, i el 50% restant, per import de 44.372,34 €, s’ajustarà al resultat
de l’auditoria, fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els
estats financers corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
41

11.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Vapor Buxeda Nou, així com el pressupost corresponent al servei lectiu
i de menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 d’abril de 2008 va adjudicar a l’empresa 6
Tell, Treball, Educació i Lleure, SCCL, amb CIF F-62349808, el contracte de gestió de
serveis públics, mitjançant concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del
CEIF Vapor Buxeda Nou.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és des de la data de
l’adjudicació fins el 31 de juliol de 2009, i que el contracte serà prorrogable per
períodes anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte
comptant les possibles pròrrogues pugui excedir de 6 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informe de data de 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa 6 Tell, Treball, Educació i Lleure, SCCL, ha expressat, mitjançant
escrit de data 8 de juny de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula onzena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat el pressupost del servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou, per al curs 2010/2011, que
s’adjunta, el qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
Atès que del pressupost presentat per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 360.308,68 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Vapor Buxeda Nou, per al curs 2010/11.
Atès que la Junta de Govern Local de data 11 de juny de 2010 va aprovar l’auditoria
econòmica del curs 2008-2009 en relació al CEIF Vapor Buxeda Nou, de la qual es
deriva un superàvit per import de 36.733,77 €, i que l’acord tercer de l’esmentat
dictamen va establir que aquest import minorarà l’aportació municipal que es prevegi
per al curs 2010-2011, en la forma i condicions que s’estableixin en l’acord que adopti
el Ple de l’Ajuntament de pròrroga contractual, aprovació del pressupost del curs
2010/2011 i determinació de l’aportació municipal prevista.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 11.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
Vist l’informe del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons el qual s’ha
revisat el pressupost presentat per l’empresa 6 Tell, Treball, Educació i Lleure, SCCL,
per al curs 2010/11, i es proposa procedir a la seva aprovació, i de la previsió de
l’aportació municipal corresponent que es derivi, així com que el superàvit del curs
42

2008-2009 en relació al CEIF Vapor Buxeda Nou es minori amb l’aportació municipal
prevista per al curs esmentat.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa 6 Tell, Treball, Educació i Lleure, SCCL, es farà
efectiva de forma fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a
la part dispositiva del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a l’aplicació pressupostària 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa a la Junta de Govern Local
l’adopció dels següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Vapor Buxeda Nou,
adjudicat per la Junta de Govern Local en data 11 d’abril de 2008, a l’empresa 6 Tell,
Treball, Educació i Lleure, SCCL, amb CIF F-62349808, per un període d’un any, des
del dia 1 d’agost de 2010 fins el dia 31 de juliol de 2011, de conformitat amb la clàusula
tercera del plec regulador.
SEGON.- Aprovar el pressupost corresponent al servei lectiu i de menjador del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou, per al curs 2010/2011, presentat per
l’empresa 6 Tell, Treball, Educació i Lleure, SCCL, que s’adjunta en annex al present
dictamen, el qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
de l’esmentat pressupost, per un import de 360.308,68 € per al Centre d’Educació
Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou, de conformitat amb el que estableix el plec de
clàusules administratives que regeix l’esmentat contracte i en base al pressupost
presentat, d’acord amb l’informe del Servei d’Educació de data 11 de juny de 2010.
Tanmateix, el pagament efectiu de l’esmentada aportació municipal es minorarà en
l’import de 36.733,77 €, en concepte de superàvit del curs 2008-2009 no reingressat a
l’Ajuntament.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal, per
import total de 323.574,91 € (corresponent a l’aportació municipal prevista minorada en
43

l’import no reingressat a l’Ajuntament en concepte de superàvit del curs 2008-2009),
segons el següent detall:
- La quantitat de 143.420,57 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007391, referència 22010012185,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 180.154,34 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa 6
Tell, Treball, Educació i Lleure, SCCL, amb CIF F-62349808, concessionària de la
gestió del Centre d’Educació Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou, de l’aportació
municipal esmentada, de la següent manera:
- any 2010: 143.420,57 €, en 2 pagaments dos pagaments, el primer en el mes
de setembre, per import de 53.343,40 € (un cop restat el superàvit del curs
2008-09), i el segon en el mes desembre, per un import de 90.077,17 €.
- any 2011: L’import de 180.154,34 €, es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
90.077,17 € i el segon per un import de 45.038,59 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import d’aquest segon pagament, i el
50% restant, per import de 45.038,58 €, s’ajustarà al resultat de l’auditoria,
fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats financers
corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
44

12.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió del Centre d'Educació Infantil i
Familiar Creu Alta, ixí com el pressupost corresponent al servei lectiu i de
menjador i l'aportació municipal prevista, per al curs 2010/2011.
Atès que la Junta de Govern Local de data 30 d’abril de 2009 va elevar a definitiva
l’adjudicació provisional del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió
administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Creu Alta, a favor de l’empresa
Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395-E.
Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador del
contracte, que estableix que la durada inicial de la concessió és des de la data de
l’adjudicació fins el 31 de juliol de 2010, i que el contracte serà prorrogable per
períodes anuals per mutu acord de les parts, sense que la durada total del contracte
comptant les possibles pròrrogues pugui excedir de 5 anys.
Atès que el servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell manifesta la seva voluntat
de prorrogar l’esmentat contracte, vista la correcta prestació del servei per part de
l’empresa adjudicatària, segons informe de data de 11 de juny de 2010.
Atès que l’empresa Fundació Pere Tarrés, ha expressat, mitjançant escrit de data 8 de
maig de 2010, la seva conformitat a l’esmentada pròrroga.
Atès que, segons allò establert a la clàusula onzena, apartat 2.3 del plec regulador,
l’empresa concessionària ha presentat el pressupost del servei lectiu i de menjador del
Centre d’Educació Infantil i Familiar Creu Alta, per al curs 2010/2011, que s’adjunta,
el qual serveix de base per preveure l’aportació municipal.
Atès que del pressupost presentat per l’empresa es deriva una previsió d’aportació
municipal per un import de 339.021,29 € per al Centre d’Educació Infantil i Familiar
Creu Alta, per al curs 2010/11.
Atès que, de conformitat amb el que estableix la clàusula 11.2.3 del plec regulador del
contracte, l’aportació municipal pel servei lectiu es liquidarà de forma fraccionada
sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, i llevat que la Corporació
estimi altra forma de liquidació per causes justificades.
Vist l’informe del Servei d’Educació, de data 11 de juny de 2010, segons el qual s’ha
revisat el pressupost presentat per l’empresa Fundació Pere Tarrés, per al curs 2010/11,
i es proposa procedir a la seva aprovació, així com de la previsió de l’aportació
municipal corresponent que es derivi.
Atès que, segons l’esmentat informe tècnic, la forma de pagament de l’aportació
municipal prevista a l’empresa Fundació Pere Tarrés es farà efectiva de forma
fraccionada, i que la distribució dels pagaments és la que s’estableix a la part dispositiva
del present dictamen.
Atès que l’esmentada despesa té caràcter pluriennal en afectar a dos exercicis
pressupostaris (any 2010 i 2011).
45

Vist l’informe favorable del servei d’Intervenció, segons el qual existeix consignació
pressupostària amb càrrec a la partida 406-3243A-47900.
Vistos els preceptes legals d’aplicació, en especial els articles 67 i 157 del Reial Decret
Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes
de les administracions públiques, la Disposició transitòria primera, apartat segon, de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic, així com el plec de
clàusules regulador del contracte i la resta de normativa aplicable.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació proposa a la Junta de Govern Local
l’adopció dels següents
A C O R D S
PRIMER.- Aprovar la pròrroga del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant
concessió administrativa, l’objecte del qual és la gestió del CEIF Creu Alta, elevada
l’adjudicació provisional a definitiva per la Junta de Govern Local en data 30 d’abril de
2009, a l’empresa Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395-E, per un període d’un
any, des del dia 1 d’agost de 2010 fins el dia 31 de juliol de 2011, de conformitat amb la
clàusula tercera del plec regulador.
SEGON.- Aprovar el pressupost corresponent al servei lectiu i de menjador del Centre
d’Educació Infantil i Familiar Creu Alta, per al curs 2010/2011, presentat per l’empresa
Fundació Pere Tarrés, que s’adjunta en annex al present dictamen, el qual serveix de
base per preveure l’aportació municipal.
TERCER.- Aprovar la previsió d’aportació municipal per al curs 2010/11 que es deriva
de l’esmentat pressupost, per un import de 339.021,29 € per al Centre d’Educació
Infantil i Familiar Creu Alta, de conformitat amb el que estableix el plec de clàusules
administratives que regeix l’esmentat contracte i en base al pressupost presentat,
d’acord amb l’informe del Servei d’Educació de data 11 de juny de 2010.
QUART.- Aprovar l’autorització i disposició de la respectiva despesa pluriennal,
segons el següent detall:
- La quantitat de 169.510,64 € amb càrrec a la partida 406-3243A-47900 del
Pressupost vigent, número d’operació 920100007375, referència 22010012175,
segons informe d’Intervenció.
- La quantitat de 169.510,65 € en l’exercici de l’any 2011, en l’obligació de
contraure en els successius pressupostos la despesa anual corresponent a la resta
del període del contracte.
CINQUÈ.- Aprovar la distribució del pagament de la despesa pluriennal, a l’empresa
Fundació Pere Tarrés, amb CIF R-5800395-E, concessionària de la gestió del Centre
46

d’Educació Infantil i Familiar Creu Alta, de l’aportació municipal esmentada, de la
següent manera:
- any 2010: 169.510,64 €, en 2 pagaments els mesos de setembre i desembre,
per un import cadascun de 84.755,32 €.
- any 2011: L’import de 169.510,65 €, es preveu liquidar-lo en 3 pagaments,
els dos primers els mesos de març i juny, el primer per un import de
84.755,32 € i el segon per un import de 42.377,66 €. Per tant, només es farà
efectiu al mes de juny el 50% de l’import d’aquest segon pagament, i el
50% restant, per import de 42.3777,67 €, s’ajustarà al resultat de
l’auditoria, fent-se efectiu aquest tercer pagament un cop aprovats els estats
financers corresponents al curs 2010-2011.
SISÈ.- Notificar formalment el contingut dels presents acords als interessats, amb
indicació dels recursos que procedeixin contra els mateixos.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
PP i ERC i l’abstenció de ICV-EUiA i EpS.
47

13.- Aprovar les bases reguladores específiques dels ajuts a la formació, per al
curs 2010/11.
Atès que el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell té la voluntat d’atorgar
diverses modalitats d’ajuts a la formació, amb la voluntat de donar suport a la
continuació dels ensenyament postobligatoris a l’alumnat resident a Sabadell, així com
incentivar els intercanvis lingüístics que fomentin l’aprenentatge de llengües
estrangeres, i la potenciació del caire educatiu que té el temps de lleure amb el foment
de la formació dels monitors/es i responsables d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Atès que s’han redactat les bases reguladores específiques per l’atorgament d’ajuts a la
formació, per al curs 2010/11 les quals es concreten en quatre modalitats:
- Ajuts per a la participació en intercanvis a l’estranger
- Ajuts per als alumnes que cursen cicles formatius i batxillerat
- Ajuts per als alumnes que cursen estudis universitaris
- Ajuts per a la formació de monitors/es i directors/es d’activitats de lleure infantil i
juvenil
Vist l’article 10è de l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament de Sabadell,
que estableix que per totes les subvencions que s’hagin de concedir mitjançant
concurrència competitiva s’hauran d’aprovar les corresponents bases específiques, que
s’aprovaran conjuntament o prèviament a la convocatòria, i que no podran contradir
l’ordenança general.
Vist l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens locals, que estableix que les bases reguladores s’han
de sotmetre a informació pública com a mínim per un termini de 20 dies, i s’han de
publicar en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d’anuncis de la corporació,
inserint una referència d’aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Vist l’informe tècnic de data 14 de juny de 2010, pel qual es proposa l’aprovació de les
bases reguladores específiques dels ajuts a la formació, per al curs 2010/11, que
s’adjunten com annex I, i de la convocatòria corresponent, amb una consignació
pressupostària per fer front a les obligacions derivades de la concessió dels ajuts de
74.550,00 €.
Vist allò establert a l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament de Sabadell;
la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions; el Reial Decret 887/2006,
de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei general de subvencions;
l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens locals, així com la restant normativa d’aplicació.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria d’Educació, proposa al Ple l’adopció dels
següents
48

ACORDS
PRIMER.- Aprovar les bases reguladores específiques dels ajuts a la formació, per al
curs 2010/11, que atorga el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell, que
s’adjunten com annex I, i que es concreten en quatre modalitats:
- Ajuts per a la participació en intercanvis a l’estranger
- Ajuts per als alumnes que cursen cicles formatius i batxillerat
- Ajuts per als alumnes que cursen estudis universitaris
- Ajuts per a la formació de monitors/es i directors/es d’activitats de lleure infantil i
juvenil
SEGON.- Ordenar la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al
tauler d’anuncis de l’Ajuntament de les bases reguladores específiques per a
l’atorgament d’ajuts a la formació per al curs 2010/2011, (annex I), i sotmetre a
informació pública les esmentades bases reguladores durant un termini de vint dies com
a mínim, en els termes establerts a l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny,
pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
TERCER.- Facultar el regidor d’Educació per tal que subscrigui tots els documents
necessaris per a l’efectivitat dels anteriors acords.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, el concepte
d’equitat va molt lligat a la formació. Per tant, els batxillerats, la formació professional,
la universitat o els intercanvis a l’estranger signifiquen oportunitats per a les persones,
per a totes les persones, i també per a aquelles que tenen pocs recursos o menys recursos
econòmics.
Per això l’Ajuntament de Sabadell convoca els Ajuts a l’estudi des del curs 2006-2007.
Per tant, el proper curs serà el 4t curs que es convoquen. Es destina una quantitat global
de 74.000 €, aproximadament, que és equivalent al sou, o a les retribucions, que hauria
de percebre l’alcalde.
El període de presentació de les sol·licituds acompanyades de la documentació
corresponent serà del 20 de setembre al 8 d’octubre de 2010 i, com vostès saben, es fan
4 modalitats:
els alumnes que participen en intercanvis a l’estranger,
els alumnes que cursen cicles formatius i batxillerat,
els alumnes que cursen estudis universitaris,
i per a la formació de monitors i monitores, directors i directores de lleure infantil i
juvenil.
De totes maneres aquest any presenta dues novetats, o dues propostes de canvi, que es
van consensuar i es van proposar i les va proposar el Consell Escolar Municipal.
Una em sembla que a instància d’EpS i l’altra a instància d’ERC i el Consell Municipal
els va donar suport i, per tant, nosaltres les assumim.
49

La quantitat que es donarà als alumnes dels cicles formatius i batxillerat serà variable.
Fins ara era de 1.000 € i a partir d’aquest any, o en aquesta convocatòria, serà variable.
Entre 500 i 1000 €. En funció de les sol·licituds presentades. D’aquesta manera, atès el
context social en el qual ens trobem, s’ha optat per beneficiar al màxim d’alumnes
possibles.
L’altre canvi és la reserva d’una quantitat d’una part d’aquests 74.000 €, de 1.500 €, per
als ajuts a la formació de monitors i monitores, directors i directores d’esplai en el sentit
que si compleixen els requisits se’ls adjudicarà automàticament l’ajut.
Cas que alguna d’aquestes diferents convocatòries no hi hagués suficients sol·licituds i
restessin diners, aquests anirien a d’altres ajuts i es podrien, d’aquesta manera, lligar.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, només anunciar
que efectivament va ser així. La proposta no va ser iniciativa d’ERC, sinó que vam
recollir la sensibilitat d’aquest grup i creiem que val la pena reservar per a la gent, per a
les persones, per als joves, en aquest cas, que es dediquen, la majoria de vegades de
forma desinteressada, a educar també fora de l’escola els nens i nenes de Sabadell i
crèiem que valia la pena garantir-los, com a mínim, un mínim de quantitat de diners
perquè si hi havia demanda poguessin beneficiar-se d’això.
Les altres línies d’aquestes subvencions les valorem; però, val a dir que són més de cara
a la formació personal de qui rep la subvenció. I, en canvi, aquesta entenem que va
directament destinada a terceres persones i, per tant, li volíem donar un plus de
manteniment de garantia que això arribaria als destinataris cas que hi hagués demanda.
Per tant, ha estat així i hi votarem a favor.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, bé,
breument, només per expressar la satisfacció pel fet que s’hagi recollit la petició que
vam fer ja fa uns mesos. Aquesta petició de repartir els diners estava motivada pel fet
que a la convocatòria 2009-2010 es van atorgar 71 ajuts; però 116 alumnes, que
complien requisits, es van quedar sense ajut perquè no hi havia prou dotació.
Anteriorment no s’havien donat aquestes circumstàncies, però ara passa això. Hi ha
moltes més peticions que ajuts i ens semblava que això era injust perquè, tot i complir
els requisits, molts alumnes, molts més que beneficiats, quedaven fora.
Per tant, només hi ha dues opcions: o augmentar la dotació o repartir-ho entre més
alumnes. Amb aquesta quantitat que serà, com ha dit el ponent, d’un mínim de 500 €,
evidentment, no es cobreixen imports del que realment costen uns estudis; però continua
sent un ajut important, per menys de 500 sí que pensem que no hauria de ser, però
continua sent un ajut important i valorem que beneficiarà més gent. I, d’altra banda,
celebrem que s’hagi trobat una fórmula per als ajuts a la modalitat de lleure i que no es
vegin perjudicats.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, nosaltres,
evidentment, li donem suport. Creiem que és una iniciativa força interessant. L’únic és
que ens quedarem una mica intranquils perquè, és clar, he entès que era equivalent al
sou de l’alcalde i ara, és clar, ens hem quedat intranquils perquè realment l’alcalde es
quedi sense sou per aquests ajuts.
50

Tot i que pensem que no es tracta d’això, sinó que és un tema d’incompatibilitats de
sous i que llavors ja, evidentment, té les seves percepcions per un altre lloc.
Però bé, tret d’aquest tema —que ja sé que de forma reiterada des de l’equip de Govern
des de ja fa 3 o 4 anys es va fent aquesta cantarella que això representa el sou de
l’alcalde i nosaltres cada vegada diem el mateix, perquè creiem que les coses han de
quedar clares i no fer veure coses que no són—, doncs, tret d’aquest tema en concret,
que he volgut posar de manifest, evidentment, li donem suport.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, no és que jo aquesta cantarella no l’he dit mai.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, a veure jo ho
he recordat i ho continuaré recordant.
Jo en cap moment ni els 4 anys he dit que fos el sou de l’alcalde. Jo he dit que era
equivalent la partida, equivalent al sou de l’alcalde. Que no és el mateix.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
51

Cooperació i Solidaritat
14.- Ratificar el decret 5947/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a
la Fundació Benèfica Quetzal com a col·laboració a una campanya d'emergència
a Guatemala.
ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Fundació Benefica Privada Quetzal, amb nº de NIF G-62799184 i adreça postal
carrer del Comerç, número 8 (CP 08203, Sabadell), en el següent número de compte
corrent 0081 0052 03 0001752985, del Banc Sabadell, a abonar íntegrament en el
moment de la seva aprovació.
ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
52

ATÈS que per Decret núm. 5947/2010 del Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, de data 7 de juny de 2010, es va aprovar l’atorgament de
l’esmentada subvenció extraordinària de 2.000€ a favor de l’entitat Fundació Benèfica
Privada Quetzal, amb número de NIF G-62799184, com a col·laboració a la campanya
d’emergència a la tempesta tropical “Agatha” a Guatemala”.
ATES que a l’esmentat decret s’acordà sotmetre aquest acord a la ratificació del Ple
municipal a la propera sessió que es celebri.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
Per la qual cosa, la comissió informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, proposa al Ple
l’adopció dels següents:
A C O R D S
PRIMER.- Ratificar el Decret 5947/2010 de data 7 de juny de 2010 i que literalment
diu:
“ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Fundació Benefica Privada Quetzal, amb nº de NIF G-62799184 i adreça postal
carrer del Comerç, número 8 (CP 08203, Sabadell), en el següent número de compte
53

corrent 0081 0052 03 0001752985, del Banc Sabadell, a abonar íntegrament en el
moment de la seva aprovació.
ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
VIST l’informe emès per la Intervenció Municipal en el sentit d’existir crèdit suficient
en el pressupost municipal vigent, segons informe favorable de la Intervenció
municipal i partida pressupostària 408/2322A/48200.
ATES que l’informe tècnic preveu l’aprovació de l’atorgament per decret d’aquesta
tinença d’alcaldia a ratificar pel Ple municipal atesa la urgència de la situació
motivadora.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
És per tot el que precedeix que, com a tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, en ús de les atribucions que m’han delegat l’Alcaldia en virtut
del decret de 27 de juny de 2007,
R E S O L C
PRIMER.- Aprovar l’atorgament d’una subvenció extraordinària de 2.000€ a favor de
la Fundació Benefica Privada Quetzal, amb nº de NIF G-62799184, com a col·laboració
a la campanya d’emergència a la tempesta tropical “Agatha”, a Guatemala.
SEGON.- Imputar la despesa a la partida pressupostària 408/2322A/48200 del
pressupost municipal vigent.
TERCER.- Aprovar que l’esmentada aportació es faci efectiva en el moment de la seva
aprovació, al compte corrent Número 0081 0052 03 0001752985 del Banc Sabadell,
sense necessitat de justificació atesa la seva finalitat i motivació.
QUART.- Sotmetre aquests acords a la ratificació del Ple municipal a la propera sessió
que es celebri.
54

CINQUÈ.- Traslladar aquests acords a l’interessat així com als departaments
corresponents als efectes oportuns.”
SEGON.- Traslladar aquest acords als departaments corresponents als efectes oportuns.
Hi intervé la regidora del grup municipal de PSC senyora Manzano, que diu, Alcalde,
si no hi ha inconvenient, com ja he apuntat, presentaré els 4 punts de manera conjunta,
ja que són ratificacions.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, d’acord independenment que algun grup pugui demanar
votació separada.
Hi intervé la regidora del grup municipal de PSC senyora Manzano, que diu, ja que han
seguit el mateix procès i, per tant, serien, com bé s’ha dit, els 14, 15, 16 i 17. Per tant,
ratificar el decret 5947/2010, de data del 7 de juny de 2010, d’aprovació d’atorgament
d’una subvenció extraordinària de 2.000 € a favor de la Fundació Benèfica Quetzal,
com a colaboració a la campanya d’emergència de la tempesta tropical Agata a
Guatemala.
Ratificar el decret 5935/2010, de data del 7 de juny de 2010, d’aprovació d’atorgament
d’una subvenció extraordinària de 2.000 € a favor de l’Associació Share, com a
colaboració a la campanya d’emergència a la tempesta tropical Agata a Guatemala.
Ratificar el decret 5946/2010, de data del 7 de juny de 2010, d’aprovació d’atorgament
d’una subvenció extraordinària de 2.000 € a favor de l’Associació Vida i Pau, com a
colaboració de la campanya d’emergència a la tempesta tropical Agata a Guatemala.
I per últim, ratificar el decret 5949/2010, de data del 7 de juny de 2010, d’aprovació
d’atorgament d’una subvenció extraordinària de 2.000 € a favor de l’entitat Pro Educar,
com a colaboració a la campanya d’emergència a la tempesta tropical Agata a El
Salvador.
L’aportació de les 4 subvencions amb un valor total de 8.000 € va dirigida a 4 entitats
de Sabadell, membres del Consell de Solidaritat i Cooperació que treballen a la zona de
la catàstrofe i que han iniciat diferents campanyes d’ajut humanitari.
Les 4 subvencions, amb caràcter d’emergència, van passar per la Comisssió informativa
del dia 30 de juny i les presentem al Ple per a la seva ratificació.
Hi intervé la regidora del grup municipal de CIU, senyora Roig, que diu, en acabar
l’últim plenari del Consell de Solidaritat varem poder conèixer de primera mà els 45
projectes subvencionats per aquest Ajuntament. Vagi per endavant la nostra felicitació
per l’oportunitat dels projectes, però sobretot per la tasca desinteressada que estan
realitzant gran quantitat de voluntaris que dediquen molts esforços i moltes hores per
millorar les condicions de vida a petites comunitats d’una bona colla de països en vies
de desenvolupament.
55

Avui estem tractant d’un altre tipus d’ajut, el d’una campanya d’emergència a
Guatemala i El Salvador a causa de la tempesta tropical Àgata del 29 de maig.
La ciutat de Sabadell, de la mà d’aquest Ple, donarà 2.000 € a 4 entitats que formen part
del Consell de Solidaritat: l’Associació Share, la Fundació Benèfica Quetzal,
l’Associació Vida i Pau per a Guatemala i, per últim, Pro Educar per al Salvador. En
total una quantitat de 8.000 €.
No acabem d’entendre el sentit de la dispersió d’aquesta petita ajuda directa. No creiem
que sigui la millor manera de canalitzar els ajuts d’emergència. Per una qüestió
d’eficiència i eficàcia, des de CiU pensem que aquests diners de Sabadell, com també
els de tants i tants altres ajuntaments catalans, haurien d’arribar a Guatemala o a El
Salvador mitjançant l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament, responsable
de gestionar les polítiques d’acció humanitària del nostre país.
Per tant, el nostre vot serà d’abstenció.
Per acabar voldria dir que des de CiU vam demanar a la regidora de Cooperació i
Solidaritat informació detallada sobre les entitats de Consell. De quants treballadors
disposen, del nombre de voluntaris. Bé, informació mínima, però indispensable, ja que
de la mà d’aquestes entitats es du a terme el compromís solidari de la ciutat de Sabadell
amb els països en vies de desenvolupament o, com el cas d’avui, països afectats per
catàstrofes naturals.
Malgrat això, les dades no se’ns han fet arribar, segons la regidora, unes per
desconeixement —creiem que la Regidoria les hauria de tenir— i d’altres per prudència
envers les entitats. Prudència que no entenem ja que, com a regidors d’aquest
Ajuntament, és una informació a la qual tenim dret.
Hi intervé la regidora del grup municipal de PSC senyora Manzano, que diu, l’ajuda
humanitària entenem que és indispensable sobretot en el cas de catàstrofes i en les
emergències. El criteri és buscar una entitat especialitzada, en alguns casos s’ha donat,
com ara la Creu Roja, per dir-ne una, i, per tant, doncs, per l’emergència o entitats del
Consell, que treballen a la zona. I pel que fa al que és postemergència, doncs, pensem
que això és bo canalitzar-lo a través del Fons Català de Cooperació al
Desenvolupament.
Fins ara així ho hem fet perquè des del Consell de Solidaritat així s’ha valorat i s’ha
acordat. En aquest cas com que hi ha 4 entitats que treballen a la zona i és un acord del
Consell de Solidaritat de fer-ho a través d’elles i per això s’ha diversificat del que seria
l’aportació econòmica.
Quant a les dades que la Sra. regidora ens demanava de les entitats, entenem que les
entitats, no podem entrar nosaltres. Bé, algunes, com bé ha dit vostè les desconeixem i
d’altres perquè creiem que el contrari seria, doncs, demanar-los que es poguessin sentir
coaccionades per nosaltres, per l’Ajuntament, Quants treballadors tenen? Bé, doncs, no
ho sé. Vull dir que no. Pensem que sigui un assumpte nostre, i, per tant, per això no hem
passat aquestes dades.
56

El compromís que teníem des d’aquí des de l’Ajuntament, des del Ple Municipal, era
passar la informació de tot això de les emergències i jo crec que s’ha fet. Als grups
municipals se’ls ha fet arribar aquesta informació i, per tant, fins aquí.
Hi intervé la regidora del grup municipal de CIU, senyora Roig, que diu, bé, creiem que
el rigor de la gestió del diner públic requereix més informació i que aquesta informació
pugui incomodar les entitats del Consell ens sembla que no és així. Em sembla que
l’Ajuntament l’hauria de conèixer i per tant tots els grups municipals que formem part
d’aquest Consistori.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, si em permet, la Sra. Manzano, més que res perquè
segurament hem dit coses que potser poden generar dubtes.
El Fons Català de Cooperació a la ciutat de Sabadell i l’Ajuntament col·laborem en
alguns aspectes que centralitzem, no Sra. Manzano, tota l’ajuda, a vegades es canalitza a
través del Fons Català, perquè és el més útil. Però també, les emergències especialment,
però tots recordem en aquesta sala de plens el gran debat que va haver-hi per la
confiança de les nostres entitats a través del debat que es va produir quan Sabadell
Solidari va passar a ser un Consell. I tots reivindicàvem la solidesa, la fermesa, la
honestedat, el voluntariat. I nosaltres el que hem mantingut és aquest criteri de donar
suport i confiar en les entitats que des de sempre han prestat en aquestes tasques
solidàries a diversos països.
És evident, i d’això en dono fe, perquè em consta per més d’una ocasió que he tingut
l’oportunitat de treballar amb la Sra. Conxa Manzano, que els recursos, que vostè
demana rigor, els recursos que l’Ajuntament destina als projectes de solidaritat estan
fiscalitzats sencers, sense exclusió.
Tots els recursos que gestionava Sabadell Solidari i que gestiona avui el Consell de
Solidaritat, els projectes que estan subvencionats pels recursos de l’Ajuntament, estan
fiscalitzats.
Una altra cosa és la seva organització i els socis que tinguin i la seva gestió. Això és una
cosa que, evidentment, a nosaltres, crec que com a Ajuntament, no ens correspon veure.
Ho dic, més que res, per posar les coses al seu lloc. Els recursos públics, perquè quedi
ben clar, que no hi hagi cap dubte, que destina l’Ajuntament de Sabadell a través de les
entitats a projectes de caràcter solidaris estan fiscalitzats al 100%.
Per tant, estigui vostè, i el seu grup, tranquil·la i tots els ciutadans que hagin pogut
escoltar la interpretació.
I una altra cosa és l’organització interna de les entitats que poden tenir més o menys
socis, poden tenir gerent o no tenir gerent i la seva manera de funcionar per a les
polítiques solidaris.
I sobre el Fons Català de Cooperació, li ben asseguro que és un sistema bastant habitual,
en la immensa majoria dels moments. És veritat que en alguns ajuntaments el pes de la
solidaritat és superior en percentatge el que destinen a través del Fons Català de
Cooperació i menys el que tenen de pròpia gestió del seu municipi. Però, per sort, a la
nostra ciutat hi ha un ventall d’entitats molt fortes, un voluntariat molt ferm amb una
57

llarga tradició solidària, a qui nosaltres vam comprometre el nostre suport i les nostres
consideracions.
Només per aclarir una mica el sentit de la solidaritat que avui ens porten del punt 14 al
17.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, ICV-
EUiA, EpS, i ERC i l’abstenció de CIU i PP.
58

15.- Ratificar el decret 5935/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a
l'Associació Share com a col·laboració a una campanya d'emergència a
Guatemala.
ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Share, amb nº de NIF G-63668529 i adreça postal carrer de Sant Quirze,
número 56 (CP 08202, Sabadell), en el següent número de compte corrent 0182 2376 10
0200808183, del Banc Bilbao Vizcaya, a abonar íntegrament en el moment de la seva
aprovació.
ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
ATÈS que per Decret núm. 5935/2010 del Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, de data 7 de juny de 2010, es va aprovar l’atorgament de
l’esmentada subvenció extraordinària de 2.000€ a favor de l’Associació Share, amb
59

número de NIF G-63668529, com a col·laboració a la campanya d’emergència a la
tempesta tropical “Agatha” a Guatemala”.
ATES que a l’esmentat decret s’acordà sotmetre aquest acord a la ratificació del Ple
municipal a la propera sessió que es celebri.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
Per la qual cosa, la comissió informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, proposa al Ple
l’adopció dels següents:
A C O R D S
PRIMER.- Ratificar el Decret 5935/2010 de data 7 de juny de 2010 i que literalment
diu:
“ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Share, amb nº de NIF G-63668529 i adreça postal carrer de Sant Quirze,
número 56 (CP 08202, Sabadell), en el següent número de compte corrent 0182 2376 10
0200808183, del Banc Bilbao Vizcaya, a abonar íntegrament en el moment de la seva
aprovació.
60

ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
VIST l’informe emès per la Intervenció Municipal en el sentit d’existir crèdit suficient
en el pressupost municipal vigent, segons informe favorable de la Intervenció
municipal i partida pressupostària 408/2322A/48200.
ATES que l’informe tècnic preveu l’aprovació de l’atorgament per decret d’aquesta
tinença d’alcaldia a ratificar pel Ple municipal atesa la urgència de la situació
motivadora.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
És per tot el que precedeix que, com a tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, en ús de les atribucions que m’han delegat l’Alcaldia en virtut
del decret de 27 de juny de 2007,
R E S O L C
PRIMER.- Aprovar l’atorgament d’una subvenció extraordinària de 2.000€ a favor del
Associació Share, amb nº de NIF G-63668529, com a col·laboració a la campanya
d’emergència a la tempesta tropical “Agatha”, a Guatemala.
SEGON.- Imputar la despesa a la partida pressupostària 408/2322A/48200 del
pressupost municipal vigent.
TERCER.- Aprovar que l’esmentada aportació es faci efectiva en el moment de la seva
aprovació, al compte corrent Número 0182-2376-10-0200808183 del Banc Bilbao
Vizcaya, sense necessitat de justificació atesa la seva finalitat i motivació.
QUART.- Sotmetre aquests acords a la ratificació del Ple municipal a la propera sessió
que es celebri.
CINQUÈ.- Traslladar aquests acords a l’interessat així com als departaments
corresponents als efectes oportuns.”
61

SEGON.- Traslladar aquest acords als departaments corresponents als efectes oportuns.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, ICV-
EUiA, EpS, i ERC i l’abstenció de CIU i PP.
62

16.- Ratificar el decret 5946/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a
Vida i Pau com a col·laboració a una campanya d'emergència a Guatemala.
ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Viladecavalls Vida i Pau, amb nº de NIF G-63013494 i adreça postal carrer de
Sant Martí, número 78 (CP 08232, Viladecavalls), en el següent número de compte
corrent 2074 0007 74 3070461233, de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, a abonar
íntegrament en el moment de la seva aprovació.
ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
ATÈS que per Decret núm. 5946/2010 del Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, de data 7 de juny de 2010, es va aprovar l’atorgament de
l’esmentada subvenció extraordinària de 2.000€ a favor de l’entitat Viladecavalls Vida i
63

Pau, amb número de NIF G-63013494, com a col·laboració a la campanya d’emergència
a la tempesta tropical “Agatha” a Guatemala.
ATES que a l’esmentat decret s’acordà sotmetre aquest acord a la ratificació del Ple
municipal a la propera sessió que es celebri.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
Per la qual cosa, la comissió informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, proposa al Ple
l’adopció dels següents:
A C O R D S
PRIMER.- Ratificar el Decret 5946/2010 de data 7 de juny de 2010 i que literalment
diu:
“ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Viladecavalls Vida i Pau, amb nº de NIF G-63013494 i adreça postal carrer de
Sant Martí, número 78 (CP 08232, Viladecavalls), en el següent número de compte
corrent 2074 0007 74 3070461233, de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, a abonar
íntegrament en el moment de la seva aprovació.
64

ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
VIST l’informe emès per la Intervenció Municipal en el sentit d’existir crèdit suficient
en el pressupost municipal vigent, segons informe favorable de la Intervenció
municipal i partida pressupostària 408/2322A/48200.
ATES que l’informe tècnic preveu l’aprovació de l’atorgament per decret d’aquesta
tinença d’alcaldia a ratificar pel Ple municipal atesa la urgència de la situació
motivadora.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
És per tot el que precedeix que, com a tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, en ús de les atribucions que m’han delegat l’Alcaldia en virtut
del decret de 27 de juny de 2007,
R E S O L C
PRIMER.- Aprovar l’atorgament d’una subvenció extraordinària de 2.000€ a favor del
Viladecavalls Vida i Pau, amb nº de NIF G-63013494, com a col·laboració a la
campanya d’emergència a la tempesta tropical “Agatha”, a Guatemala.
SEGON.- Imputar la despesa a la partida pressupostària 408/2322A/48200 del
pressupost municipal vigent.
TERCER.- Aprovar que l’esmentada aportació es faci efectiva en el moment de la seva
aprovació, al compte corrent Número 2074 0007 74 3070461233 de la Caixa d’Estalvis
de Terrassa, sense necessitat de justificació atesa la seva finalitat i motivació.
QUART.- Sotmetre aquests acords a la ratificació del Ple municipal a la propera sessió
que es celebri.
CINQUÈ.- Traslladar aquests acords a l’interessat així com als departaments
corresponents als efectes oportuns.”
65

SEGON.- Traslladar aquest acords als departaments corresponents als efectes oportuns.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, ICV-
EUiA, EpS, i ERC i l’abstenció de CIU i PP.
66

17.- Ratificar el decret 5949/2010 d'atorgament d'una subvenció extraordinària a
Pro Educart com a col·laboració a una campanya d'emergència a El Salvador.
ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Pro Educart, amb nº de NIF G-17931544 i adreça postal carrer de Regàs,
número 103 baixos 2a (CP 08203, Sabadell), en el següent número de compte corrent
2100 0050 28 0103248805, de la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, a abonar
íntegrament en el moment de la seva aprovació.
ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
ATÈS que per Decret núm. 5949/2010 del Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, de data 7 de juny de 2010, es va aprovar l’atorgament de
l’esmentada subvenció extraordinària de 2.000€ a favor de l’entitat Pro Educart, amb
67

número de NIF G-17931544, com a col·laboració a la campanya d’emergència a la
tempesta tropical “Agatha” a El Salvador.
ATES que a l’esmentat decret s’acordà sotmetre aquest acord a la ratificació del Ple
municipal a la propera sessió que es celebri.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
Per la qual cosa, la comissió informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones i
Convivència, a petició de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, proposa al Ple
l’adopció dels següents:
A C O R D S
PRIMER.- Ratificar el Decret 5949/2010 de data 7 de juny de 2010 i que literalment
diu:
“ATÈS que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat treballa en sis eixos d’actuació, un
dels quals és ajudar a prevenir i pal·liar el sofriment de les persones afectades per
catàstrofes d’origen natural o humà, a restablir els seus drets fonamentals i la seva
dignitat humana i a reduir la seva vulnerabilitat davant les catàstrofes.
ATÈS que l’inici de la tempesta tropical Agatha , el darrer 29 de maig, ha afectat
bàsicament als països de Guatemala i El Salvador, afectant greument els municipis de
Huehuetenango, Guatemala, Sololá, Escuintla, Suchitepequez, Retalhuleu, San Marcos,
Quetzaltenango, Totonicapán, Chimaltenango de Guatemala, i la zona del Bajo Lempa
del centre-est del Salvador.
ATÈS que la tempesta tropical ha afectat a centenars de morts i milers de damnificats,
encara que de moment no hi ha dades definitives, ha provocat la inundació als tres
països de centenars de comunitats que estan actualment aïllades i s’ ha enregistrat una
pèrdua important d’habitatges, estructures, vies de comunicacions, edificis sanitaris,
socials, educatius, etc.
ATÈS que els diferents organismes i entitats de Sabadell, membres del Consell de
Cooperació i Solidaritat, han iniciat diferents campanyes d’ajuda humanitària demanant
la col·laboració d’ajuntaments i institucions supramunicipals per donar de suport a la
població damnificada.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell realitzarà una aportació econòmica de 2.000€ a
l’entitat Pro Educart, amb nº de NIF G-17931544 i adreça postal carrer de Regàs,
número 103 baixos 2a (CP 08203, Sabadell), en el següent número de compte corrent
2100 0050 28 0103248805, de la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, a abonar
íntegrament en el moment de la seva aprovació.
68

ATÈS que en relació a la justificació de la subvenció l’article 30.7 de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, General de Subvencions, estableix que les subvencions que es
concedeixin en atenció a la concurrència d’una determinada situació en el preceptor,
com és aquest cas, no requeriran més justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà
admissible en dret, de l’esmentada situació de forma prèvia a l’atorgament de la
subvenció, quedant en aquest cas constància del fet motivador de l’atorgament.
VIST que l’informe jurídic recull que l’article 30.7 de llei de la Llei 38/2003, General
de subvencions preveu que les subvencions que es concedeixin en atenció a la
concurrència d’una determinada situació en el destinatari, no requeriran més justificació
que l’acreditació per qualsevol mitjà admès en dret de la situació de forma prèvia a la
concessió de la subvenció, com és aquest cas.
VIST l’informe emès per la Intervenció Municipal en el sentit d’existir crèdit suficient
en el pressupost municipal vigent, segons informe favorable de la Intervenció
municipal i partida pressupostària 408/2322A/48200.
ATES que l’informe tècnic preveu l’aprovació de l’atorgament per decret d’aquesta
tinença d’alcaldia a ratificar pel Ple municipal atesa la urgència de la situació
motivadora.
VIST l’article 22.2.c) de la Llei 38/2003, General de subvencions, i restant normativa
d’aplicació.
ATÈS que el Ple Municipal és l’òrgan competent, en virtut del previst a l’article 15 de
l’Ordenança Municipal de Subvencions aprovada per l’Ajuntament Ple en sessió de 23
de desembre de 2008.
És per tot el que precedeix que, com a tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les
Persones i Convivència, en ús de les atribucions que m’han delegat l’Alcaldia en virtut
del decret de 27 de juny de 2007,
R E S O L C
PRIMER.- Aprovar l’atorgament d’una subvenció extraordinària de 2.000€ a favor de
l’entitat Pro Educart, amb nº de NIF G-17931544, com a col·laboració a la campanya
d’emergència a la tempesta tropical “Agatha” a El Salvador.
SEGON.- Imputar la despesa a la partida pressupostària 408/2322A/48200 del
pressupost municipal vigent.
TERCER.- Aprovar que l’esmentada aportació es faci efectiva en el moment de la seva
aprovació, al compte corrent Número 2100 0050 28 0103248805 de la Caja de Ahorros
y Pensiones de Barcelona, sense necessitat de justificació atesa la seva finalitat i
motivació.
QUART.- Sotmetre aquests acords a la ratificació del Ple municipal a la propera sessió
que es celebri.
69

CINQUÈ.- Traslladar aquests acords a l’interessat així com als departaments
corresponents als efectes oportuns“.
SEGON.- Traslladar aquest acords als departaments corresponents als efectes oportuns.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, ICV-
EUiA, EpS, i ERC i l’abstenció de CIU i PP.
70

5.-COMISSIÓ INFORMATIVA D'URBANISME
Urbanisme
18.- Donar-se per assabentat de l'aprovació definitiva de la Modificació del Text
refós del Pla especial de la unitat d'actuació 94 del Pla general municipal
d'ordenació de Sabadell, entre la via Massagué i el raval de Dins (PMU-92).
Atesa la Modificació del Text refós del Pla especial de la unitat d’actuació 94 del Pla
general municipal d’ordenació de Sabadell, entre la via Massagué i el raval de Dins (exp.:
PMU-92), promogut per la societat I.Batall, SL, tramitat i aprovat per l’Ajuntament de
Sabadell.
Atès que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb data 21 d’abril de
2010, ha resolt el següent:
“Aprovar definitivament, a l’efecte de l’article 95 del Text refós de la Llei d’urbanisme,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, la modificació del Pla especial de la
unitat d’actuació 94 del Pla general municipal d’ordenació, entre la via Massagué i el
Raval de Dins, de Sabadell, promoguda pel senyor Pere Mañero Valencia, en representació
de la mercantil I.Batall, SL, i tramesa per l’Ajuntament.
(...)”
Vist el que disposa l’article 95 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, així com allò establert a l’article 100 del
mateix text legal i demés preceptes legals d’aplicació, en especial l'article 114 del Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya, que no exigeix una majoria qualificada per l'adopció de l'acord
que segueix.
Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Regidoria
d’Urbanisme proposa al Ple l’adopció del següent:
ACORD
ÚNIC.- DONAR-SE PER ASSABENTAT de la resolució del Conseller de
Política Territorial i Obres Públiques de 21 d’abril de 2010, per la que s’aprova
definitivament la Modificació del Text refós del Pla especial de la unitat d’actuació 94 del
Pla general municipal d’ordenació de Sabadell, entre la via Massagué i el raval de Dins
(exp.: PMU-92).
El Ple resta assabentat.
71

19.- Donar-se per assabentat de l'aprovació definitiva del Pla especial urbanístic
d'assignació d'ús de la reserva d'equipament local situada al Polígon II del sector
de Can Llong (PE-106).
Atès el Pla especial urbanístic d’assignació d’ús de la reserva d’equipament local situada al
Polígon II del sector de Can Llong (exp.: PE-106), d’iniciativa pública, promogut per
l’Ajuntament de Sabadell a instàncies del Departament d’Educació de la Generalitat
Atès que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data 13 de maig
de 2010, ha adoptat l’acord següent:
“-1 Aprovar definitivament el Pla especial d’assignació d’ús de la reserva d’equipament
local situada a la masia de Can Llong, de Sabadell, promogut i tramès per l’Ajuntament.
(...)”
Vist el que disposa l’article 78 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, així com allò establert a l’article 100 del
mateix text legal i demés preceptes legals d’aplicació, en especial l'article 114 del Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya, que no exigeix una majoria qualificada per l'adopció de l'acord
que segueix.
Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Regidoria
d’Urbanisme proposa al Ple l’adopció del següent:
ACORD
ÚNIC.- DONAR-SE PER ASSABENTAT de la resolució de la Comissió
Territorial d’Urbanisme de Barcelona de data 13 de maig de 2010 per la qual s’aprova
definitivament el “Pla especial urbanístic d’assignació d’ús de la reserva d’equipament
local situada al Polígon II del sector de Can Llong (exp.: PE-106).
.
El Ple resta assabentat.
72

20.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica i la cessió d'una finca
municipal a favor de l'Ajuntament de Terrassa.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell i de Terrassa són propietaris, en règim de
proindivís, de la finca registral número 13.375, inscrita al Registre de la Propietat núm.
1 de Terrassa, Tom 2365, llibre 1263 de la Secció 2ª de Terrassa, foli 069.
ATÈS que en ocasió de la dissolució de la Mancomunitat dels Ajuntaments de Sabadell
i Terrassa acordada el 24 de desembre de 1992, posteriorment en sessió de 23 de febrer
de 1993 es va acordar determinar la successió universal per parts iguals dels
Ajuntaments de Sabadell i Terrassa en la titularitat dels terrenys propietat de la
Mancomunitat, “amb la particularitat que cada Ajuntament decidirà respecte dels
terrenys que estiguin ubicats en el seu terme municipal, el moment adequat en el que els
esmentats terrenys podran ser destinats a finalitats públiques, en interès comarcal o
municipal i habitatges protegits, seguint els tràmits legalment establerts.”
ATÈS que l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat una “Modificació Puntual del POUM
per aparcament de vehicles pesants a la Mancomunitat” que regula l’ordenació
d’aquest equipament d’acord amb el “Projecte Constructiu de l’aparcament de vehicles
pesants a Terrassa, clau TX-07261”, per la Direcció General del Transport Terrestre del
Departament de Política territorial i Obres Públiques, i que també preveu, entre d’altres
extrems, el reajustament de l’àmbit que actualment ocupen les instal·lacions
d’emmagatzematge de materials dedicats al manteniment i al funcionament de la xarxa
viària, gestionat de aquesta Direcció General, que han quedat incloses dins l’àrea de
futura implantació de l’aparcament. En aquest sentit, la memòria d’aquesta figura de
planejament ha previst la reubicació de les esmentades instal·lacions en una porció de
terreny pròxima, de 3.706,31 m², de forma triangular delimitada per la carretera de
Sabadell a la Mancomunitat, pel recinte de l’IES Egara que es correspon en part amb el
límit del límit de terme entre ambdós municipis i el recinte del Real Club de Golf,
inclosa dins la finca registral 13.375, de la qual s’haurà de segregar.
ATÈS que en data 13/05/2010 l’Ajuntament de Terrassa ha comunicat l’aprovació
inicial de l’expedient d’alteració de la qualificació jurídica d’aquesta porció de sòl, i
l’expedient de cessió gratuïta a favor de la Generalitat de Catalunya, per a la reubicació
de les instal·lacions d’emmagatzematge esmentades. Aquests acords han estat presos per
la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Terrassa en sessió de data 9/04/2010.
VIST que l’Ajuntament de Terrassa proposa la signatura d’una acta o conveni de cessió
entre ajuntaments que reguli la dissolució del condomini existent sobre la finca que
queda afectada per la reubicació de les instal·lacions de la Direcció General del
Transport Terrestre, mitjançant la cessió gratuïta a favor de l’Ajuntament de Terrassa de
la plena propietat de la finca perquè aquest últim la transmeti com a propietari únic a la
Generalitat de Catalunya. La causa de la cessió es troba en els acords mateixos de la
dissolució de la mancomunitat de municipis, quan establia com a destí de les finques
que en formaven part finalitats públiques, en interès comarcal o municipal i habitatges
protegits i que preveu la facultat de direcció de cada Ajuntament respecte dels terrenys
que estiguin ubicats en el seu terme municipal. L’operació compleix aquesta finalitat,
donat que l’actual operació patrimonial que es proposa aprovar és conseqüència de la
73

permuta prèviament comunicada i aprovada per ambdós ajuntaments amb el Consell
Comarcal del Vallès occidental i la cessió gratuïta de terreny a la Generalitat de
Catalunya per executar el “Projecte Constructiu de l’aparcament de vehicles pesants a
Terrassa, clau TX-07261”, que porta implícit la declaració d’interès públic i requereix
disposar de la possessió del terreny afectat per l’equipament abans d’executar-lo i per
tant facilitar el trasllat de totes les càrregues físiques que impedeixin la seva execució.
VIST que per tal de poder practicar les operacions registrals prèvies i la cessió a favor
de la Generalitat de Catalunya és necessari procedir a l’aprovació dels mateixos pactes
per l’Ajuntament de Sabadell, com ja s’estableix en els acords presos per l’Ajuntament
de Terrassa, que acorden la ratificació dels mateixos per l’Ajuntament de Sabadell, i el
donar compte de l’expedient al Departament de Governació i Relacions Institucionals
(Direcció general d’administració Local), als efectes de l’article 49 del Reglament de
Patrimoni dels Ens Locals de Catalunya. Es creu convenient instruir l’expedient de
cessió a favor de l’Ajuntament, donat que es el promotor de l’operació urbanística i es
segueix la coherència de l’anterior expedient de cessió aprovat pel Ple de l’Ajuntament
de Sabadell en data 6 d’abril de 2010.
VIST que la cessió gratuïta de béns patrimonials municipals és prevista als articles 211 i
212 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 49 a 50 del
Reglament de patrimoni dels ens locals D. 336/1988, de 17 d’octubre. Per a procedir a
aquesta cessió s’han de complir els següents requisits, acreditats amb la instrucció de
l’expedient oportú.
- Que la finalitat de la cessió sigui en benefici de la població de l’ens local.
- Que la finalitat de la cessió no es pot aconseguir amb el manteniment del domini
o el condomini de l’immoble, ni tampoc amb la constitució d’un dret real a favor
de l’administració autonòmica,
- I també que l’immoble en qüestió no és inclòs en cap pla d’ordenació, reforma o
adaptació que el faci necessari a aquest Ajuntament.
VIST que en aquest supòsit, es compleixen els esmentats requisits, acreditats en la
“Modificació Puntual del POUM per aparcament de vehicles pesants a la
Mancomunitat” aprovat per l’Ajuntament de Terrassa i en el projecte d’obres promogut
i tramitat per la Direcció General de Transport Terrestre del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques (DPTOP), on s’ha de buscar la causa del trasllat del
magatzem que aquesta Direcció General té en la zona de la mancomunitat. No obstant
l’anterior, l’Ajuntament te l’obligació de salvaguardar el compliment d’aquesta finalitat
pública i per tant, cal fer constar expressament que els béns revertiran automàticament a
l’Ajuntament de Sabadell en cas que no es destinin a les finalitats previstes, o que se’n
modifiqui l’afectació, tal com preveu l’article 50 de l’esmentat Reglament de patrimoni
dels ens locals.
VIST que la cessió de domini requereix prèviament la naturalesa patrimonial dels béns
i per tant el Ple de l’Ajuntament haurà d’aprovar simultàniament l’expedient d’alteració
de la qualificació jurídica, desafectant el terreny del domini públic i qualificant-lo com a
bé patrimonial. Aquest expedient i el de cessió gratuïta de domini s’han de sotmetre a
informació pública durant el termini de 20 i 30 dies respectivament, que correran
simultàniament per economia procedimental, condicionant els acords de cessió al bon fi
de la seva publicació i aprovació definitiva, una vegada transcorregut el termini sense
que s’hagin presentat al·legacions o reclamacions a l’expedient.
74

VIST que la competència per l’adopció dels acords d’alteració de la qualificació jurídica
i cessió gratuïta de domini correspon al Ple de l'Ajuntament, que en l’últim cas
requereixen del vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la corporació, de
conformitat amb el que disposa l’article 47.2. m) i n) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les Bases de Règim Local.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a proposta del
tinent d’alcalde, proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Donar-se per assabentat dels acords adoptats per la Junta de Govern de
l’Ajuntament de Terrassa de data 9 d’abril de 2010 pel que fa a la transmissió d’una
porció de terreny a favor de la Generalitat de Catalunya inclosa dins de la finca registral
13.375, de titularitat conjunta de l’Ajuntament de Sabadell i de Terrassa en règim de
proindivís.
SEGON.- Aprovar el model i la signatura de l’Acta de segregació i cessió d’uns
terrenys destinats a la reubicació de les instal·lacions i serveis de la xarxa viària de la
Direcció General del Transport Terrestre a l’àmbit de la Mancomunitat en el terme
municipal de Terrassa que pacta la dissolució del condomini entre l’Ajuntament de
Sabadell i l’Ajuntament de Terrassa de la finca que es descriu a continuació:
“RÚSTICA: Porció de sòl de forma irregular, que ocupa una superfície de
TRES MIL SET-CENTS SIS METRES QUADRATS I TRENTA-UN
DECÍMETRES QUADRATS (3.706,31 m²). Limita: al Sud mitjançant vial
d’accés a l’antiga Mancomunitat, amb la finca registral 13.375 propietat dels
Ajuntaments de Terrassa i Sabadell, en proindivís, de la que se segrega; al Nord
i a l’Oest amb finca del Real Club de Golf El Prat; a l’Est amb la part de la
finca 13.375 de la que se segrega ocupada per les instal·lacions per l’obtenció
del permís de conduir.”
Ref. Cadastral: Forma part de la parcel·la 13 del polígon 8 amb referència
cadastral 08279A008000130000WE.
Aquesta porció forma part i s’ha de segregar de la finca registral número 13.375,
inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Terrassa, Tom 2365, llibre 1263 de la
Secció 2ª de Terrassa, foli 069.
TERCER.- Aprovar amb caràcter previ i inicialment l’expedient per a declarar
l’alteració de la qualificació jurídica de la finca descrita en l’acord anterior, desafectantla
del domini públic i qualificant-la com a bé patrimonial.
QUART.- Sotmetre aquest expedient a informació pública durant el termini de 20 dies
hàbils, tal com preceptua l’article 20.2 del Reglament del Patrimoni dels ens locals de
Catalunya, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la
Província i la fixació en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament per tal que s’hi pugui
presentar, si s’escau, reclamacions i al·legacions. Transcorregut aquest termini
s’entendrà definitivament aprovada l’alteració de la qualificació jurídica d’aquest bé en
els termes expressats, si no s’haguessin presentat al·legacions o reclamacions a
l’expedient respectiu.
75

CINQUÈ.- Aprovar la dissolució de condomini sobre la finca registral que es segregarà
de la finca registral 13.375 descrita en el primer acord i adjudicar la porció segregada a
favor de l’Ajuntament de Terrassa per cessió gratuïta en compliment dels acords de
dissolució de la Mancomunitat dels Ajuntaments de Sabadell i Terrassa.
La finalitat de la cessió del domini es fa en benefici de la població; i es concreta
com una mesura prèvia i necessària per a l’execució de la implantació de l’àrea
d’activitats logístiques i d’estacionament de vehicles pesants en el terme de
Terrassa. No obstant, aquesta cessió s’extingirà automàticament d’acord amb
l’establert a l’article 50.1 del Reglament del Patrimoni les ens Locals i 211 i 212
del Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.
SISÈ.- Sotmetre de forma simultània aquest expedient de cessió a informació pública
per un període de 30 dies, com preceptua l’article 49.3 del Reglament del Patrimoni dels
ens locals de Catalunya, mitjançant inserció d’edictes al Butlletí Oficial de la Província i
taulell d’anuncis de l’Ajuntament, per tal que puguin ser presentades al·legacions o
reclamacions. Transcorregut el qual termini entendrà aprovada definitivament la cessió
si no s’hagués produït cap reclamació o al·legació.
SETÈ.- Donar compte d’aquests acords al Departament de Governació i
Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que
preveu l’article 40.1-c i 49.3 del Reglament del Patrimoni dels ens locals de Catalunya.
VUITÈ- Notificar aquest acords a l’Ajuntament de Terrassa.
NOVÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, perquè en l’exercici del seu
càrrec realitzi les actuacions i subscrigui quants documents sigui necessaris per el
perfeccionament d’aquests acords, així com rectificar els errors materials que es puguin
produir en la seva adopció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, ara fa uns
quants plens, em sembla que va ser al Ple d’abril, vam tractar un punt semblant, des del
punt de vista jurídic exactament igual, arran de la dissolució de la Mancomunitat
Sabadell - Terrassa, que gestionava una sèrie de terrenys, diguem-ne fronterers, entre
tots dos municipis, es va establir un acord pel qual deia que cada Ajuntament decidirà
respecte dels terrenys que estiguin ubicats en el seu terme municipal en el moment
adequat en què els esmentats terrenys podran ser destinats a finalitats públiques en
interès comarcal o municipal i habitatges protegits.
Aquelles finques, com aquestes situades al barri de Can Barba, van restar en règim de
proindivís en el Registre de la Propietat i en aquest moment en el qual l’Ajuntament de
Terrassa està tirant endavant la construcció d’un aparcament de camions a l’àmbit de la
Mancomunitat, diríem entre l’edifici que té la Conselleria d’Interior, els Mossos
d’Esquadra a la Mancomunitat i al propi mercat, i fa una sèrie de moviments d’altres
serveis i necessiten, així ens ho han manifestat, d’aquesta finca. I, per tant, nosaltres el
que fem estrictament avui és alterar la seva qualificació jurídica; és a dir, passar-la de
domini públic a bé patrimonial per cedir-la a l’Ajuntament de Terrassa en el règim i
d’acord amb el conveni de dissolució que és va establir l’any 92.
76

Això no treu, òbviament, que sobre l’actuació que l’Ajuntament de Terrassa vol tirar
endavant en aquell punt, que és, com deia, la construcció d’un aparcament de camions,
el Govern, i amb coneixement de tots els grups, va presentar una sèrie d’al·legacions,
que encara no han estat respostes, posant algun dubte no sobre els temes de sòl, sinó
sobre la mobilitat que obligarà a bona part de la trama viària que està en aquell punt;
pensant, si més no, que hi ha un servei bàsic i essencial com és el de la Policia
Autonòmica. Però, stricto sensu, el dictamen que avui portem a aprovació del Ple és
dissoldre aquest proindivís i passar aquesta finca a bé patrimonial per cedir-la a
l’Ajuntament de Terrassa.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, bé, no donarem
suport a aquest punt pels mateixos motius que en el passat mes d’abril no varem donar
suport a la sèrie de segregacions i alteracions jurídiques de diverses finques de
l’Ajuntament de Terrassa amb l’objectiu de construir un aparcament de camions. No
repetiré els arguments d’aleshores. En tot cas, sí que no entenem el perquè no es va fer
ja en el Ple d’abril el fet de portar aquest nou retall que ara es proposa també alterar la
consideració juntament amb les altres finques.
En tot cas, recordar que tant l’aparcament de camions com aquest nou espai que, com
hem pogut veure, diu que és per construir una nau per ubicar maquinària industrial. Tant
un com l’altra són finques. Aquestes finques afectades van ser requalificades en el seu
moment per l’Ajuntament de Terrassa que eren qualificades de sistema d’espais lliures a
equipament.
I, a més a més, són finques que el Pla territorial de Regió Metropolitana aprovat
recentment les qualifica com a espai de protecció especial d’interès natural i ambiental.
I, a més a més, tant aquella finca d’aparcament de camions com aquesta que ara es porta
a consideració del Ple estan dintre d’un espai, doncs, que es troben dintre de la via verda
entre Sant Llorenç del Munt i Collserola; que, per altra banda, compten amb el total i
sincer suport d’EpS.
Per tant, declinem ser corresponsables encara que sigui indirectes de fer un aparcament
de camions o una nau de maquinària en un espai declarat d’interès natural i ambiental.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, de
fet coincidim plenament amb l’argumentari que acaba d’expressar el Sr. Solé i a
nosaltres en el passat Ple d’abril, on el Govern també va aportar una proposta d’acord
similar a aquesta que se’ns presenta avui, ja varem manifestar el nostre desacord.
Tampoc jo no repetiré tots els arguments que vam fer servir l’altra vegada. Simplement
recordant més que es tracta d’una zona qualificada d’espai verd en funcions de corredor
No considerem que sigui acceptable fer una cessió patrimonial per destinar-la a un ús
diferent del previst inicialment; és a dir, a un equipament. Si no és que es pugui
compensar amb un espai equivalent.
Volem doncs que es conservi l’estàndard establert i previst en el Pla general. En tot cas,
hauria d’haver-hi una figura de planejament, ja sigui de modificació del Pla o d’un pla
d’infraestructures, que no és el cas.
Per tant, nosaltres tampoc no donarem suport a aquesta proposta.
77

Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, dues
consideracions. Primera, és que em sembla que s’han equivocat de Ple i algunes de les
consideracions que fan són pròpies del Ple del municipi veí, de l’Ajuntament de
Terrassa, perquè la compensació en els estàndards de sistemes o les qualificacions del
sòl correspon a aquella Sala de plens, no a aquesta.
Hem de pensar que estem parlant d’unes finques que estan situades en el terme
municipal de Terrassa i jo dono absolutament per suposat que l’Ajuntament de Terrassa
compleix amb la normativa vigent, amb el seu planejament i amb tota l’ordenació
urbanística que el Govern de la Generalitat té establerta. Per tant, les llicències d’ús que
es puguin donar cap a un aparcament de camions s’han de fer amb les qualificacions
correctes.
Les al·legacions que l’Ajuntament va presentar en el seu moment estaven dirigides a
aspectes relacionats amb la mobilitat, que sí que hi ha una incidència directa amb el
terme municipal de Sabadell i amb alguns dels serveis locals i alguns dels serveis
autonòmics que ja he dit abans estan situats a l’àmbit de la Mancomunitat.
Respecte a la cessió que deia el Sr. Vallverdú, doncs li he de dir que aquest és un
conveni que ve de l’època de l’alcalde Farrés sent ell membre d’ICV i que, per tant,
nosaltres el que fem és complir una sèrie d’acords establerts entre dos municipis de
manera legítima. Ens sembla que entra dins de l’absoluta lògica de l’autonomia
municipal que en la dissolució d’un ens com la Mancomunitat cadascun dels municipis
decideixi sobiranament sobre les finques que estan en el seu terme municipal. Ressolem
la situació del proindivís, que és una situació jurídica registral molt determinada. Per
tant, entenem que el que fem és continuar amb una voluntat que el seu partit va
manifestar aleshores en el seu moment.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, a veure Sr. Joan
Carles. Ni ens hem equivocat de Ple ara, ni al passat mes d’abril quan també varem
votar en contra.
Vostè el que no pot negar és la sobirania de l’EpS de votar el que cregui convenient i,
per tant, doncs, escolti, si li agrada bé i sinó també.
Vostès posen a consideració alterar la qualificació jurídica d’un terreny que,
efectivament, pertany a l’Ajuntament de Terrassa i qui té la màxima responsabilitat de
la qualificació és l’Ajuntament de Terrassa. Ho sabem perfectament. Ara bé, això no
treu dret que nosaltres, com a EpS, no compartim el fet que aquesta alteració de la
qualificació tingui un objectiu concret que és fer una nau, doncs, de maquinària i un
aparcament de camions. I, per tant, com que no ho compartim em sembla que tenim el
dret, i vostès l’han de respectar la nostra posició, la nostra visió, el nostre dret, a
discrepar d’aquesta tramitació.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, Sr.
Sánchez, no ens hem equivocat de Ple. Efectivament sabem que estem al Ple de
Sabadell i no de Terrassa. Si estiguéssim al de Terrassa segurament hauríem dit coses
bastant diferents, a més a més.
78

Reitero tot el que he dit abans. Ho reitero. Estem convençuts que el Ple de l’Ajuntament
de Sabadell s’ha de manifestar en el sentit que no està d’acord que es doni l’ús que es
pretén donar a aquesta finca. I nosaltres, doncs, també com a grup, doncs, tenim tot el
dret d’expressar la nostra opinió i de votar allò que considerem més adient i amb
consciència. I això és el que estem fent.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, certament
vostè votaria i diria coses diferents perquè l’aparcament de camions i l’actuació que
nosaltres donem pas d’imposar al Govern de l’Ajuntament de Terrassa on vostès
formen part. Segurament, vostè a Terrassa faria coses bastant diferents de les que fa a
Sabadell.
Ja els he dit que hi ha una equivocació quan parlem de les qualificacions urbanístiques.
No sobre la sobirania de vostès en la seva explicació en el seu vot. Per tant, Sr. Soler, no
tergiversi les meves paraules. He dit que s’equivoquen de Ple a l’hora de fer judicis de
valors sobre la qualificació urbanística de les finques i, en el cas del Sr. Vallverdú, sobre
la compensació en els estàndards de sistemes que necessita el canvi de qualificació que
l’Ajuntament de Terrassa ha fet sobre l’activitat. Crec, i ho tornaré a repetir, que és el
propi Ajuntament de Sabadell que hi ha al·legat, per motius d’afectació directa en
termes de mobilitat, però em sembla que, en temes de caràcter urbanístic i de
qualificació urbanística i d’allò que marca la llei d’urbanisme, insisteixo, el Ple és un
altre.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC,
CIU, PP i ERC i els vots en contra ICV-EUiA i EpS.
79

21.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica i la cessió d'una finca
municipal a favor de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
ATÈS que l’Ajuntament és propietari d’una porció de terreny annexa a l’edifici de
l’hospital del Taulí i el parc públic confrontant, qualificat de sistema general
d’equipament sanitario-assistencial (clau C.2) per la Modificació de Pla General a
l’àmbit del Parc Taulí, aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i
Obres Públiques en data 8 d’abril de 2005.
ATÈS que en data 23 de desembre de 2005, la Junta de Govern Local va aprovar la
posada a disposició del terreny que es dirà en la part dispositiva, sense perjudici de la
cessió del solar pel títol que sigui escaient, d’acord amb l’establert en el Text Refós de
la Llei municipal i de règim local de Catalunya i concordants del Reglament del
Patrimoni dels ens locals, la qual va ser acceptada pel Consell de Govern de la
Corporació Sanitària Parc Taulí del dia 19 de gener de 2006.
ATÈS que la Corporació Sanitària Parc Taulí ha executat les obres d’ampliació de
l’hospital Taulí en virtut de la llicència d’obres majors 2005LLMJ00133 atorgada per
acords de la Junta de Govern Local de 28 d’abril de 2006.
VIST que resta pendent de regularitzar la propietat registral d’aquesta finca mitjançant
la figura de la cessió gratuïta de domini a favor d’aquesta administració pública,
utilitzant-la novament per la transmissió d’aquesta finca igual que es va fer quan els
membres adherits al consorci, entre ells l’Ajuntament de Sabadell, van aportar
definitivament mitjançant cessió gratuïta els béns afectats al consorci, en compliment
dels seus estatuts, l’escriptura de constitució del mateix i els acords presos pels diversos
membres fundadors, entre ells els aprovats pel Ple de l’Ajuntament en sessió
extraordinària de 24 de març de 1995, pels qual s’aprovava procedir a la cessió del
domini a favor de l’esmentat consorci de 5 porcions de terreny municipals ubicades en
l’àmbit d’afectació de l’equipament sanitari assistencial.
VIST que de conformitat amb els articles 211 i 212 del text Refós de la Llei Municipal i
de Règim Local de Catalunya i l’article 49 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals
de Catalunya, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, els ens locals poden cedir
gratuïtament els seus béns patrimonials a altres administracions públiques si aquesta es
fa en benefici de la població i aquests no estan afectats per cap pla d’ordenació, reforma
o adaptació que el faci necessari a l’ens local.
VIST que l’execució d’aquest equipament sanitari no es pot assolir mantenint l’ens
local el domini del bé objecte de cessió atès que la competència i gestió de l’equipament
com a sistema de caràcter general, recau en l’administració específica, en aquest cas la
Corporació sanitària Parc Taulí, creada per decret del Departament de Sanitat i
Seguretat Social de 7 de gener de 1998, pel qual es modifica la redacció dels Estatuts
del Consorci Hospitalari, que passa a denominar-se Corporació Sanitària Parc Taulí de
Sabadell.
VIST que els articles 80.1 de la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases de Règim Local,
l’article 6 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, el Patrimoni de les Administracions
80

Públiques i el 7 del Reglament del Patrimoni dels ens Locals, preveuen la inalienabilitat,
la inembargabilitat, la imprescriptibilitat i la no subjecció a cap tribut dels bens de
domini públic i els comunals, mentre conservin aquest caràcter. No obstant, els
esmentats textos legals segons expliciten respectivament els articles 81 i 20, autoritzen
l’alteració de la qualificació jurídica dels bens si s’acredita l’oportunitat i la legalitat del
canvi d’afectació.
VISTOS els articles 204 i 205 del Text refós de la llei municipal i del règim local de
Catalunya, i el 20 i 28 del Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya abans
esmentats, normativa que regula la tramitació i resolució dels expedients destinats a
l’alteració jurídica dels béns de les entitats locals, que preveu sotmetre aquest expedient
a informació pública durant el termini de 20 dies, mitjançant la inserció dels
corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província i la fixació en el taulell
d’anuncis de l’Ajuntament per tal que s’hi pugui presentar, si s’escau, reclamacions i
al·legacions.
VIST els informes tècnic i jurídic que consten a l’expedient que justifiquen l’oportunitat
i legalitat de la incoació d’aquest expedient administratiu.
VIST que la competència per l’adopció dels acords d’alteració de la qualificació jurídica
i cessió gratuïta de domini correspon al Ple de l'Ajuntament, i que respecte a la cessió de
domini requereix del vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la
corporació, de conformitat amb el que disposa l’article 214 del Text refós de la llei
municipal i de règim local de Catalunya.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la seva
tinença d’alcaldia, proposa al Ple l’adopció del/s següent/s
ACORDS
PRIMER.- Aprovar amb caràcter previ i inicialment l’expedient per a declarar
l’alteració de la qualificació jurídica de la finca que tot seguir es descriurà, desafectantla
del domini públic i qualificant-la com a bé patrimonial:
"Urbana. Porció de terreny de forma irregular situada a l’indret del parc Taulí, amb
una superfície de DOS MIL VUIT-CENTS DEU METRES NORANTA-UN
DECÍMETRES QUADRATS (2.810,91 m²), qualificada de sistema general
d’equipament sanitario-assistencial (clau C.2). LIMITA: al Nord i Nord-est, amb
l’edifici Hospital del parc Taulí; al Sud, amb resta de finca de la que es segrega; a
l’Est, amb l’edifici anomenat santa Fe; i a l’Oest, amb resta de finca de la que es
segrega.”
Inscripció registral.- Consta inscrita en el Registre de la Propietat 2 de Sabadell, finca
58.019, tomo 3901, llibre 1679, llibre 168.
Títol.- Pertany a l’Ajuntament de Sabadell per títol de segregació.
Qualificació Urbanística.- sistema general d’equipament sanitario-assistencial (clau C.2)
segons la Modificació puntual del Pla General municipal d’Ordenació de Sabadell a
l’àmbit hospitalari del Parc Taulí, aprovada definitivament pel Conseller de Política
Territorial i Obres Publiques en data 4 de juliol de 2008 (DOGC 6.08.2008)
Valoració.- 991.407,96 €
81

SEGON.- Sotmetre aquest expedient a informació pública durant el termini de 20 dies,
tal com preceptua l’article 20.2 del Reglament del Patrimoni dels ens locals de
Catalunya, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la
Província i la fixació en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament per tal que s’hi puguin
presentar, si s’escau, reclamacions i al·legacions, transcorregut el termini s’entendrà
definitivament aprovada l’alteració de la qualificació jurídica d’aquest bé en els termes
expressats, si no s’haguessin presentat al·legacions o reclamacions en l’expedient
respectiu.
TERCER.- Simultàniament a l’alteració de la seva qualificació jurídica, aprovar cedir
amb caràcter gratuït a favor de la Corporació sanitària Parc Taulí el domini sobre la
finca a que es fa referència en l’acord primer, la situació registral de la qual ha estat
descrita abans.
La finalitat de la cessió del domini que es fa en benefici de la població; es concreta en
que es destini a equipament sanitari assistencial. No obstant, aquest bé revertirà a
l’Ajuntament en cas que deixi de mantenir-se la seva destinació en els 30 anys següents
d’acord amb l’article 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals i articles 211 i
212 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
QUART.- En compliment del que disposa l’article 49.3 del Reglament del Patrimoni
dels ens locals de Catalunya, sotmetre simultàniament aquest expedient de cessió a
informació pública per un període de 30 dies mitjançant inserció d’edictes al Butlletí
Oficial de la Província i taulell d’anuncis de l’Ajuntament per tal que puguin ser
presentades al·legacions o reclamacions. Transcorregut el termini entendrà aprovada
definitivament la cessió si no s’hagués produït cap reclamació o al·legació.
CINQUÈ.- De conformitat amb el que preveu l’article 40.1.c) i 49.3 del Reglament del
Patrimoni dels ens locals de Catalunya donar compte d’aquests acords al Departament
de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.
SISÈ.- Una vegada resolt definitivament l’expedient d’alteració de la qualificació
jurídica del bé i el de cessió de domini, practicar en l’Inventari General de Bens i Drets
Municipals l’anotació del bé en l’epígraf de “Béns i drets revertibles”.
SETÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Sr. Juan Carlos Sánchez
Salinas, perquè en l’exercici del seu càrrec subscrigui tots els documents públics o
privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució dels anteriors acords,
així com rectificar els errors materials que es puguin produir en la seva adopció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, si el que fem
és finalitzar o entrar en la part final de la finalització del procés de l’ampliació dels
82

edificis de la Corporació Sanitària de Parc Taulí, l’Ajuntament, ara fa 5 anys, va oferir,
va posar a disposició de la Corporació Sanitària una finca de 2.810 m per tal de fer
l’ampliació de l’hospital que tots vostès coneixen i que en aquests moments està en
funcionament.
En aquests moments la Corporació Sanitària ha de fer declaració d’obra nova i, per tant,
ha de tenir la titularitat del sòl i el que fem és, doncs, variar la qualificació jurídica
d’aquesta finca. Treure-la del domini públic i passar-la a bé patrimonial per tal que
estigui cedida per cedir-la a la Corporació Sanitària i que puguin inscriure-la al seu nom
i fer aquesta declaració d’obra nova.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé aquí, de
fet, és que s’haurien de dir les coses pel seu nom. El que ens porten és a esmenar una
pífia. El que porten a aquest Ple, en aquest punt, és esmenar una pífia, perquè el que
estem fent, de fet, és que el que ha passat, de fet, és que la Corporació Sanitària Parc
Taulí va realitzar unes obres en un terreny que era demani públic —si, ara estem
canviant la qualificació— que era demani públic i, bé, això pot passar a qualsevol. Però
amb l’agreujant que nosaltres els hem donat la llicència. La llicència d’obres i que, per
tant, d’alguna manera havien de saber que era demani públic, perquè, si no, no hauríem
pogut donar la llicència d’obres.
Això ens pot passar a tothom. Quan algú s’equivoca el que diu clarament és: “Ens hem
equivocat i ara es tracta d’esmenar això.”
El que també veig és que, de fet, el que passa és que el concepte demani públic deu ser
diferent el de l’Estat del de l’Ajuntament de Sabadell, perquè m‘ha vingut al cap el tema
de la caserna de la Guàrdia Civil, que es veu que el fet que allò fos demani públic
implicava una sèrie de coses molt greus i uns problemes indefugibles per part de la
Guàrdia Civil.
I, en canvi, aquí, que hi ha hagut aquest problema, doncs, no hi ha cap problema.
Posem un punt a l’ordre del dia, ho requalifiquem i no passa res. I, a més a més, ho fem
de franc i no pas demanant 3 milions d’euros.
Jo crec que realment deu haver-hi una barra de mesurar molt diferent quan parlem de
l’Administració de l’Estat, el demani públic de l’Administració de l’Estat, i el demani
públic d’aquí l’Ajuntament.
Per tots aquests motius el que farem nosaltres serà abstenir-nos.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu em sorprèn
molt que després de 3 anys a la Comissió Informativa d’Urbanisme vostè pugui dir
segons quines coses. Ho deixaré aquí.
Vostè ha de saber si ha llegit l’expedient que es va posar a disposició de la Corporació
Sanitària del Parc Taulí la cessió del solar pel títol que fos escaient amb una obligació
després, pocs mesos desprès, d’atorgament de la llicència d’obres que va passar per les
Juntes de Govern, però s’havia de consolidar en la tramitació del projecte quin era el
sostre que s’acabava disposant d’aquella peça. I vostè ho sap. I ho sap perquè va donar
suport a una modificació del Pla general en l’àmbit del Parc Taulí l’any 2008.
83

Per tant, l’any 2008 i cap a finals de l’any 2008 quan nosaltres portem al Ple
l’assabentat de l’aprovació definitiva d’aquesta modificació del Pla general, que es va
fer en paral·lel, com permet la llei, a la construcció de l’ampliació del Parc Taulí, per no
entorpir la inversió que en aquell moment va decidir el Govern de la Generalitat. I és va
fer no pas en base a cap pífia, Sr. Rossinyol. Vostè hauria de saber que la cessió entre
administracions, al Govern de la Generalitat en aquest cas, perquè és qui finançava la
inversió en la Corporació Sanitària.
L’acord de la mobilitat en l’entorn de la Corporació, la llicència d’obres i la tramitació
de la modificació del Pla general present per consolidar el sostre, que en el projecte
recollia en aquell punt, és un aspecte ja que el Govern de la Generalitat va aprovar les
inversions crec, si no recordo malament, d’uns 14 milions d’euros en aquell edifici. En
un moment donat i tots vam haver de córrer i, per tant, es va fer de comú acord amb la
Corporació i amb ple coneixement de vostès. Per tant, jo crec que hi ha alguns adjectius
que vostè utilitza que no son escaients per una matèria com aquesta. I el que s’ha fet, al
marge de cedir en primer lloc, cedir el sòl. Per què? Doncs, perquè tingués la seguretat
la Corporació Sanitària que podia tirar endavant unes obres, perquè el Govern de la
Generalitat tingués l’absoluta seguretat que la seva inversió anava a una finca que era
pública.
Al mateix temps, es va esperar la consolidació del projecte per poder posar el sostre que
recollia aquell projecte i es va fer per una via de modificació de Ple que l’any 2008 va
passar per aquesta mateixa sala. Per tant, en tot cas, diríem que és cert que al llarg de
l’any 2009 podíem haver fet aquesta alteració de la qualificació jurídica, que no de la
qualificació urbanística.
El que estem dient aquí és passar del domini públic a bé patrimonial. Comparar aquesta
cessió que fem a la Corporació Sanitària d’un espai que fins ara era vial i que des de fa
uns mesos és un equipament sociosanitari amb una cessió que es va fer amb una altra
administració, en aquest cas de l’Estat, durant més de 40 anys, doncs, em sembla que és
una mica confondre els termes i crec que ni és, ni s’escau per aquest dictamen, ni crec
que s’escau per tenir un debat que pugui ser entenedor pel conjunt de la ciutadania.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé, jo crec
que ara vostè pot donar-li les voltes que vulgui, però em permetrà que li llegeixi el
primer acord del que estem dient ara, el primer acord del dictamen que ens porten a
consideració que és aprovar amb caràcter previ inicialment l’expedient per declarar
l’alteració de la qualificació jurídica de la finca que tot seguit es descriurà, desafectantla
de domini públic i qualificant-la com a bé patrimonial.
Jo m’estic referint a això i vostè sap de sobres que abans de fer i cedir qualsevol cosa
per fer qualsevol obra per qualsevol tipus d’equipament a la Generalitat —ho estem fent
a cada Ple— primer es fa desafectació i després es fa la cessió, com ho estem fent en
altres punts d’aquest mateix Ple. Al punt 25, per exemple. Vostè ho sap de sobres.
Per tant, no canviem els termes de les coses. Vostè sap perfectament del que estem
parlant. Saben perfectament que es van cedir sense fer les afectacions com a bé de
domini públic que és. I l’hi recordo que això, el concepte de domini públic, era un
84

d’aquells conceptes que vostès varen fer servir com a element fonamental que no
permetia gran cosa més amb el tema de la caserna de la Guàrdia Civil.
I per això li he recordat això i per això li he recordat també els 3 milions d’euros.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, ja entenc que
vostè estigui dolgut perquè no li van donar la raó a l’Audiència Nacional. Però aquí
estem parlant d’una altra cosa Sr. Rossinyol. Hi insisteixo. Quan nosaltres fem la
desafecció del domini públic i ho passem a bé patrimonial com a condició sine qua non
és perquè la Generalitat demana aquesta condició. Podríem fer-ho d’un altra manera
De fet, aquesta cessió de la propietat del sòl és fa amb els governs del Govern tripartit.
No es feia amb anterioritat. Hi havia altres fórmules de cessió dels drets del terreny
sense cedir la propietat per poder fer les inversions que la Generalitat havia d’establir
per a escoles, CAP o qualsevol altre equipament de caràcter públic autonòmic.
Per tant, insisteixo, jo crec que vostè intenta agafar conceptes que no són comparables i
intenta donar una semblança d’error quan no hi és, perquè, en aquest cas, vostè sap
perfectament que en tota la tramitació de la modificació del Pla general del Parc Taulí; i
que esperem que en el futur s’hagi de tornar a modificar perquè puguin haver-hi noves
ampliacions i noves millores en aquest punt de la ciutat, doncs, es van explicar aquest
conjunt de situacions. I, per tant, res a dir. I algunes de les paraules que ha dit en la seva
primera intervenció em sembla que no corresponen a una persona que està present a la
Comissió Informativa d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, ICV-
EUiA, PP, EpS, i ERC i l’abstenció de CIU.
85

22.- Convalidar la tramitació del Pla de millora urbana Cases a Sant Oleguer en
substitució de la tramitació de la Modificació puntual del Pla general municipal
d'ordenació de Sabadell a l'àmbit de Nostra Llar (MPG-82), i verificar el Text
refós de la mencionada Modificació.
Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 6 d’octubre de 2009, va adoptar, entre
d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment el Pla de millora urbana “Cases a Sant
Oleguer” (exp.: PMU-98), així com de remetre’l a la Comissió Territorial d’Urbanisme de
Barcelona per la seva ulterior aprovació definitiva.
Atès que en data 28 de gener de 2010 (registre d’entrada URB2010001187 de 4 de
febrer de 2010), la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, va resoldre el
següent:
“-1 Suspendre l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana, cases a Sant Oleguer,
promogut i tramès per l’Ajuntament de Sabadell, fins que mitjançant un text refós que
es presentarà per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional
de l’expedient i diligenciat, s’incorporin les prescripcions següents:
1.1. Cal excloure la possibilitat de construir part del sostre de 35 m 2 dels cossos
auxiliars en planta primera, per tal com contravé les determinacions del
planejament general vigent amb caràcter de norma bàsica als efectes previstos
a l’article 6.3.a) de la normativa del Text refós del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell, sens perjudici que es pugui tramitar una modificació
de planejament general que admeti la reubicació d’aquest sostre.
1.2. Cal excloure el plurihabitatge com a ús compatible en el cas d’agrupacions de
planta baixa i dos plantes pis, atès que implicaria l’aparició d’habitatges de
dimensions excessivament reduïdes i amb dificultats per donar compliment a la
normativa vigent en matèria d’habitabilitat i accessibilitat.
1.3. Cal clarificar la redacció de l’apartat primer de la disposició transitòria, i en
cas que les construccions auxiliars en situació de disconformitat que no s’hagin
adaptat a les determinacions del nou planejament en un termini de 4 anys restin
subjectes a enderrocament, establir expressament que els serà d’aplicació el
règim de fora d’ordenació.
1.4. Cal corregir les errades materials detectades en els plànols d’ordenació
descrites a la part valorativa d’aquest acord.
-2 Indicar a l’Ajuntament que per tal de mantenir les característiques formals actuals
del barri, es recomana de restringir la construcció de les plantes primeres dels cossos
auxiliars exclusivament en aquells espais no confrontants a vialitat o testers d’illa amb
forta visibilitat des de vials. En concret, les edificacions als carrers de Buenos Aires,
d’Osaka, d’Alcoi, de Bradford i de Sao Paulo, així com en les cantonades de
l’edificació de PB+2 situat a la cruïlla dels carrers d’Esmirna i d’Osaka i de PB+1 a la
cruïlla del carrer d’Esmirna i d’Alcoi, així com en la part posterior del tercer habitatge
del carrer de Verviers amb visibilitat des del carrer de Biella. A més, es recomana
eliminar l’augment injustificat del gàlib ocupable pels cossos d’ampliació en planta
86

aixa respecte el previst pel TRPGMOS i que desmereixen la configuració de
l’alineació vigent de les edificacions construïdes, en els 16 habitatges cantoners de les
2 illes delimitades pels carrers Gaudí, passejos de Sant Oleguer i de Béjar i l’avinguda
d’Egara, i els 2 habitatges situats en la confluència del carrer de Norköpping, el
passeig de Béjar i l’avinguda d’Egara, i ajustar aquestes alineacions d’aquests cossos
d’ampliació de planta baixa a les previstes pel TRPGMOS vigent.
(...)”
Atès que la regulació dels cossos auxiliars, continguda en el Pla de millora urbana,
implica la modificació de l’article 397 del Text refós del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell, determinació que ostenta el caràcter de bàsica. S’ha optat per
convalidar la tramitació del Pla de millora urbana “Cases a Sant Oleguer”, en
substitució de la tramitació de la Modificació puntual del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell a l’àmbit de “Nostra Llar”.
Atès que d’acord amb l’article 83, en relació amb l’article 94, del Decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme la
tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal i del planejament urbanístic
derivat és la mateixa.
Atès que els articles 66 i 67 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions
públiques i procediment administratiu comú recullen els principis de conservació i
convalidació dels actes i tràmits administratius, per tal d’evitar la duplicitat de
tramitacions.
Atès que el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació
de Sabadell a l’àmbit de “Nostra Llar” incorpora les prescripcions imposades per la
Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, envers el Pla de millora urbana “Cases
a Sant Oleguer”, en l’acord adoptat en sessió de 28 de gener de 2010.
Vist l’informe jurídic favorable emès, amb data 17 de juny de 2010, per part dels
serveis jurídics de la Secció de Planejament d’aquest Ajuntament, així com l’informe
tècnic emès, amb data 14 de juny de 2010, per part dels serveis tècnics de la Secció de
Planejament, constant ambdós en l’expedient administratiu.
Atès que un cop convalidada la tramitació del Pla de millora urbana, en substitució de la
tramitació de la Modificació puntual del Pla general, i introduïdes les prescripcions
esmentades més amunt, de conformitat amb l’article 90 del Decret legislatiu 1/2005, de 26
de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, correspon al Ple com a
òrgan competent que va aprovar el tràmit anterior, la verificació de la introducció en el
planejament de les esmenes prescrites i la presentació del text refós a l’aprovació definitiva
de l’òrgan competent.
Vist el contingut dels preceptes aplicables del Decret legislatiu 1/2005, Llei 7/1985, de
2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,
pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i altra
normativa de vigent aplicació.
87

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria d’Urbanisme, proposa al Ple l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- CONVALIDAR la tramitació del Pla de millora urbana “Cases a Sant
Oleguer” en substitució de la tramitació de la Modificació puntual del Pla general
municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit de “Nostra Llar”.
SEGON.- VERIFICAR que en el Text refós de la Modificació puntual del Pla general
municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit de “Nostra Llar” (exp.: MPG-82), elaborat
pels Serveis Tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, s’han introduït les
prescripcions fixades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, envers el
Pla de millora urbana “Cases a Sant Oleguer”, en la seva resolució adoptada en la sessió
de 28 de gener de 2010.
TERCER.- Remetre a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, tres exemplars del Text
refós de la Modificació, degudament diligenciats, conjuntament amb la certificació
d’aquests acords per a la seva ulterior tramitació i aprovació per l’òrgan competent.
QUART.- Facultar el tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, senyor Juan Carlos
Sánchez Salinas, perquè subscrigui els documents necessaris per a la formalització dels
precedents acords.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, ara fa uns
mesos, al mes d’octubre de l’any passat, vam iniciar la tramitació d’un pla de millora
urbana per tal de resoldre una situació que es donava a l’àmbit del barri de Nostra Llar.
Saben vostès que el Pla general d’ordenació urbana de l’any 93 donava un major sostre
que els habitatges de 35 metres, que els disposava bàsicament en planta baixa. La
disposició d’aquell sostre en les diferents plantes baixes, i tenint en compte la
parcel·lació que tenen les propietats en aquell barri, feia o bé que una part del volum no
es pogués disposar o bé que s’acabés menjant la pràctica totalitat de l’espai lliure que
quedava entre les edificacions, o entre les edificacions i el límit de finca.
S’havien anat executant alguns d’aquests drets i és veritat que, mica en mica, el barri
podia perdre el criteri paisatgístic que es va establir en el moment de la seva
construcció. L’Associació de Veïns ens va demanar poder ordenar aquesta
circumstància i el que es va fer, per la via d’un Pla de millora urbana, és ordenar que
aquesta disposició, aquesta possibilitat de 35 metres quadrats de sostre que donava el
pla general, posar-los en planta baixa en planta pis; i dèiem, fins i tot, de quina manera
s’havia de posar, precisament per garantir aquest criteri paisatgístic.
El que ens ha dit la Comissió d’Urbanisme de Barcelona és que aquest paràmetre
urbanístic es considera norma bàsica. El fons de la qüestió seria correcte, però no ho
88

podem fer per la via d’un Pla de millora urbana, sinó el mateix però per la via d’una
modificació del Pla general.
Per tant, sense tocar ni sostres ni volums, doncs, el que faríem és la mateixa normativa
fer-ho per la via de la modificació del Pla general.
Al mateix temps hi havia dues circumstàncies que ens hauria agradat poder resoldre.
Una, difícil. Que és els volums que s’havien construït al seu moment fruit d’aquests
drets que hi havia abans fins i tot de l’aprovació inicial del Pla de millora urbana.
Aquests quedarien en volum disconforme. I també resoldre algunes de les divisions
horitzontals que s’havien fet abans de la llei de l’any 2002. I, en aquest cas, la
Generalitat tampoc no ho permet i per tant quedarien en ús disconformes algunes de les
divisions que s’havien fet de propietat horitzontal, per tant, en alguns dels habitatges de
planta baixa i de dos pisos.
Per altra banda diríem que el no tocar els arguments del caràcter urbanístic, el que serien
els criteris urbanístics, aquesta convalidació que va ser la proposta que es va acordar
amb la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques és la que portem avui a
aprovació del Ple.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, si no recordo
malament nosaltres vam estar d’acord amb el fons de la qüestió. El que passa és que no
acabem d’entendre aquest sistema de la convalidació. Porto 19 anys tractant d’una
manera o d’una altra temes urbanístics i aquesta figura no l’havia vist mai.
Jo em plantejo que, tot i l’acord amb la Generalitat que ens expressava el Sr. tinent
d’alcalde, la possibilitat que algun tercer pogués, via recursos, invalidar aquesta
convalidació i jo plantejo que potser malgrat tot poder seria millor repetir la tramitació i
no pas aquesta figura que, de veritat, a mi em resulta extraordinàriament estranya.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, tot i deixar clar
que des de l’EpS compartim, i així hi vam votar a favor en el seu moment, que hi hagi
un instrument que permeti regular les modificacions urbanístiques necessàries amb
l’objectiu de mantenir la tipologia i el paisatge del conjunt residencial de les cases de
Sant Oleguer, haig de dir que no podem donar suport a l’opció que des del govern es fa
al fet de convalidar la tramitació d’un pla de millora urbana per una modificació de Pla
general.
La veritat és que ens ha sorprès que hagi hagut de ser la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona qui hagi esmenat la plana de la tramitació i algunes de les
consideracions que planteja que va proposar el Govern al Pla de millora urbana.
Pensem que es tracta no tant sols d’una simple rectificació d’aspectes formals de
tramitació, sinó que hi ha prescripcions de la comissió territorial d’urbanisme com el fet
d’excloure la possibilitat de construir el sostre dels cossos auxiliars de planta baixa, o
excloure el plurihabitatge com a ús compatible, o la possibilitat que s’enderroquin, que
s’hagin d’enderrocar, en un termini de 4 anys les edificacions disconformes en el
plantejament, les restriccions de la construcció de les plantes primeres del cossos
auxiliars, etc.
89

Pensem que són qüestions de prou importància com perquè s’iniciï de nou la tramitació,
la redacció i la tramitació, com a modificació de pla i no convalidant el Pla de millora.
Per tant, jo els demano, els ho demano molt sincerament, que retirin aquest punt, que
comencin, que reiniciïn la tramitació com a modificació de pla per tal que hi hagi tot el
procés, totes les garanties, la participació que hi ha d’haver en un procés d’aquest tipus.
Pensem que és prou important i que, en tot cas, si no s’ha fet bé no passa res. Rectificar,
i començar de nou.
Per tant, els demano que retirin aquest punt, aquest dictamen i que, en tot cas, es
comenci la tramitació de nou com a modificació de pla. Del contrari, no hi donarem
suport.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu, bé, el
nostre grup va ser l’únic que es va abstenir en aquest punt de l’ordre del dia del Ple
d’octubre del 2009. Ens varem precisament referir als dubtes que ens produïa la
proposta que portava el Govern. Vaig acabar la meva intervenció dient per segona
vegada que nosaltres ens absteníem i literalment deia: “i que el que faríem és una
consulta a la Generalitat de Catalunya i a partir d’aquí, en tot cas, veuríem després de
tenir la consulta què és el que faríem.”
Consulta que varem fer el 16 de novembre. Varem registrar-la a la Generalitat de
Catalunya a la Comissió d’Urbanisme i que, en definitiva, després ens varem contestar
dient que la resposta a la nostra consulta s’incorporava com a al·legació, precisament, a
l’expedient que havia presentat el Govern.
Al·legació que, en definitiva, per part de la Generalitat ve a donar-nos absolutament la
raó amb tot allò que havíem plantejat en aquest Ple. Els nostres dubtes sobre si això
s’havia de fer de la manera que plantejava el Govern o no, sobre si s’havia o no de fer
una modificació del Pla general, si era objecte de modificació el Pla general i sobre si
era compatible, per exemple, el plurihabitatge o no ho era; a part de la possibilitat de
construir part del sostre del 35 metres quadrats.
Tot això és el que ha contestat la Generalitat. Miri, jo li diria: nosaltres no estem d’acord
ni en el fons ni en la forma del que vostès estan plantejant, perquè nosaltres creiem
fermament que al que es va, en el fons, és a un increment important del sostre en un
conjunt de cases que per a nosaltres té un valor patrimonial important.
Però, a part d’això, li diré, Sr. Sánchez, he recuperat l’acta d’aquell Ple. Vostè en
aquella acta, en aquell Ple, va estar tan dur amb mi com avui ho ha estat amb altres
regidors de l’oposició. Pràcticament em va dir que no sabia què deia. Pot buscar l’acta,
Sr. Sánchez. Em va dir, si vol que li digui textualment que “de cap manera, de cap
manera, sabia el que estava dient i que és una ordenació que no necessita, òbviament,
d’una modificació del planejament i que amb un Pla especial és més que suficient.” I no
sé quantes coses més i que, a més, “quins assessors tenia, que li presentés els meus
assessors.” I no sé quantes coses més. I ho va dir amb un convenciment, Sr. Sánchez,
que el tema és que, a partir d’aquí, tot el que diu amb convenciment, el que ha dit abans
i el que dirà en l’any que ens queda, ho dubtarem absolutament.
90

Perquè ho va dir amb un convenciment, amb un convenciment, que estava dient
barbaritats, com avui ha passat amb altres regidors, com avui ha passat, que,
francament, vam fer la pregunta a la Generalitat i hem esperat que arribés al punt
d’avui.
Jo li demano, com li ha demanat també el Sr. Isidre Soler, que comencem pel principi.
Que, realment, si vostès volen fer aquesta modificació, ho facin correctament. Començo
per dir si hi ha un informe del secretari en aquest expedient que digui que no cal fer un
procediment de modificació del Pla general per fer el que s’està fent. Començo per
preguntar-ho. I també segueixo demanant-li, igual que ho ha fet algun altre portaveu,
que comenci pel principi. És legítim. Vostès volen fer això, facin-ho; però facin un
procediment correcte.
Nosaltres el que estem fent com a oposició, com sempre, en tot cas, és, en la mesura que
podem, perquè tenim les limitacions que tenim, evidentment, és intentar vetllar perquè
allò que es porta en aquest Ple es porti en condicions de norma, de llei i de procediment.
Vostè no ho estava fent bé i jo no crec que sigui per desconeixement, Sr. Sánchez,
perquè vostè... —el Sr. Rossinyol deu portar 3 anys a la comissió, però vostè porta
molts anys. I estic segura que vostè sabia que el risc que hi hagués aquesta resposta,
possiblement, per part de la Generalitat existia.
Per tant, no és per desconeixement. Si no és per desconeixement, el tema és per què?
Per què no fem tant sovint les coses amb els procediments que s’han de fer? Aquesta és,
en tot cas, la pregunta. I jo li dic, si o es fa d’aquesta manera, no només votarem en
contra, tornarem a anar a l’empara de la Generalitat a fer les consultes corresponents i a
partir d’aquí també estudiarem si podem fer alguna altra cosa, perquè no ens queda més
remei. No per res. Perquè el que li estem demanant és que fem les coses correctament.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé,
nosaltres en aquest cas ens abstindrem. ens abstindrem perquè, tot i que estem
convençuts que és necessari adequar des del punt de vista urbanístic el barri de Sant
Oleguer a les necessitats que s’han anat generant, perquè és veritat que el Pla urbanístic
preveu una sèrie de possibilitats d’increment de sòl i que s’ha de regularitzar d’alguna
manera perquè mantingui el caràcter especial d’aquest barri; però, és clar, nosaltres en
aquest procediment la veritat és que no coneixem la lletra petita, no hem estat coent els
criteris que han informat les decisions que s’han pres i, per tant, creiem que, per una
senzilla raó de prudència, doncs, aconsella aquesta abstenció. I, per tant, aquest serà el
nostre vot.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, sí diverses
consideracions. La decisió de les figures urbanístiques que tiren endavant a l’hora de fer
modificacions del Pla general es discuteixen en les reunions tècniques que tenim a
l’àrea, la meva participació en moltes ocasions, i es debaten molts dels arguments que
vostès han manifestat. I s’acaba optant a aquella figura que, des del punt de vista tècnic,
des del punt de vista polític, es considera més vàlida. I, en molts casos, amb la prèvia
consideració del Departament d’Urbanisme, com passa en molts ajuntaments que
demanen informes previs o que demanen algun tipus d’explicació o de, diríem,
d’informe que pugui resoldre alguns elements de controvèrsia.
91

En aquest cas nosaltres pensàvem que aquesta controvèrsia no havia de ser. Discrepo
del que ha dit vostè, Sra. Garcia. No s’incrementa el sostre. Són els 35 metres que es
van donar al Pla general de l’any 93, que van aprovar vostès i nosaltres i totes les forces
que estaven en aquell Ple.
Respecte a la resta d’insinuacions que ha fet, crec que la qualifiquen a vostè bastant bé.
Jo crec que una persona que fa aquests tipus d’insinuacions en una sala com aquesta
segurament no està preparada per tenir la responsabilitat que vostè ostenta; però, a partir
d’aquí, vostè sabrà, sota la seva responsabilitat, què és el que creu que pot dir i no pot
dir en aquesta sala.
Per la resta, dir que en aquests moments la convalidació, que és una figura que ja
s’havia fet en alguna altra ocasió, ha estat fruit de la negociació tècnica entre els
departaments d’urbanisme i el Departament de Política Territorial. Per què? Doncs,
perquè hi ha tota una previsió per part de veïns de fer obres d’adequació d’algunes
ampliacions de cuines, d’algunes ampliacions i millores dels immobles. I tornar a
començar per fer tot el procés ens endarreria molt aquesta possibilitat.
Nosaltres entenem que amb aquesta convalidació i amb les explicacions que es van
poder donar a la Comissió Informativa els temes de volum, que s’havien quedat difícils,
doncs, queden en volum disconforme, per tant, com moltes d’altres edificacions que
tenim a la ciutat de Sabadell.
En el cas de les situacions que hi havia de divisió de propietat horitzontal d’una realitat
plurifamiliar en allà és perquè en algunes situacions —dues que tinguem nosaltres
controlades— en planta baixa i dos s’havia fet aquesta divisió horitzontal. Abans de
l’any 2002 no es necessitava la llicència d’Urbanisme i, per tant, la gent anava a la
notaria i al registre de la propietat i ho feia. Per tant, deuen ser bastant antigues, però era
també per resoldre algunes circumstàncies de caràcter particular.
Aquesta figura urbanística és l’acordada amb el Govern de la Generalitat, precisament,
per atenció al que seria les peticions i les expectatives de l’àmbit veïnal. Per tant, des del
nostre punt de vista, pot ser una figura que resoldrà aquest conflicte que, com moltes
altres coses, també és d’interpretació i discussió tècnica, en aquest cas, de caràcter molt
tècnic, entre els nostres equips i els equips del Govern de la Generalitat. Per tant,
nosaltres mantindríem aquesta figura per tal de donar sortida, doncs, al que és
l’ordenació; cosa que finalment és el que volem i el que es parla d’aquests metres de
més que donava el Pla general, que es poden posar no només en planta baixa i que
haurien de millorar les condicions dels habitatges del barri de Nostra Llar.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, gairebé he de
reiterar-me amb l’exposició inicial. Compartim el fons i el contingut. I entenem les
presses i la necessitat; però la veritat és que també tenim molts dubtes sobre la
possibilitat... Vaja, temem la possibilitat que algun tercer afectat, d’alguna manera,
pogués tirar endarrere tot aquest procediment, amb la qual cosa, probablement, encara
hi sortiríem perdent més que no pas tornant a reiniciar el procés, que, per altra banda,
cada vegada jo crec que hi ha prou agilitat per fer-lo de manera ràpida, havent-hi ja un
gran acord, com a mínim, de fons.
92

Per tant, des d’aquest punt de vista, em sap greu, però, no hi podrem donar suport.
Tampoc no ens hi oposarem, perquè no podem votar en contra d’una cosa amb la qual
estem d’acord; però no hi podem donar suport perquè creiem que la forma no és
l’adequada.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, a veure Sr. Joan
Carles, que sigui una decisió tècnica i política, això no ho dubtem pas. Però, escolti,
quan un no encerta, quan ha pres una opció equivocada, evidentment, cal rectificar;
però, en tot cas, cal rectificar bé. I això és el que plantegem. Plantegem que rectifiqui,
que es faci ben fet i que, per tant, la figura de la convalidació no entenem, doncs, que
sigui la correcta. Entenem que és millor iniciar la tramitació de nou mitjançant la
modificació del Pla, perquè aportarà més transparència, aportarà més nitidesa al procés.
I pensem que una qüestió, diguéssim, d’urgències o de presses, perquè hi hagi alguns
compromisos o hi hagi algunes possibles llicències, no ha d’invalidar aquest procés de
transparència.
Per tant, si continuen endavant en la tramitació, en l’aprovació, d’aquest dictamen no hi
donarem pas suport; però, que quedi molt clar que no hi donarem suport per una qüestió
de procés. En tot cas, que deixem ben clar que sí que estem a favor d’ordenar
urbanísticament les cases de Sant Oleguer.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu Sr.
Joan Carles Sánchez, tornaran a quedar a l’acta, per a la posteritat, les seves
afirmacions.
Miri, no li doni la volta. Aquí no s’està qüestionant si jo estic preparada o no per estar
on estic, perquè és que no sóc la regidora, ni la tinent d’alcalde d’urbanisme. Sap què
passa? És que resulta que és vostè, és vostè, qui ho és, Sr. Joan Carles Sánchez. Qui va
portar aquest punt en aquest Ple, qui, en tot cas, ens va intentar convèncer que estava
perfectament plantejat com vostès ho plantejaven, qui va posar no només en dubte, sinó
qui en va reiterar —aquí és a l’acta, diverses vegades— que en qui ens assessoraven i
que no tenia ni el més mínim dubte que s’estigués fent bé.
I la Generalitat li ha hagut de dir que els nostres dubtes, que aquí plantejàvem de
manera raonable, en tot cas, eren certs. I vostè ara ha de venir amb el punt a plantejar
una cosa, i una forma, i una sortida que continuem sense veure-la correcta. I que el que
li estem dient és: de la mateixa manera que no ha funcionat allò i no és que insinuï,
repeteixo... Vostès amb la mania que insinuo, si és que no insinuo, Sr. Joan Carles
Sánchez, és que el considero una persona formada, molt formada i molt capaç
En el que realment tinc dificultats i dubtes és a pensar que, en tot l’argumentari que ja li
varem donar, vostè no s’adonés que hi havia aquest risc. Per tant, no és una insinuació.
Ja sé que vostè és una persona formada, per moltes raons. I, per tant, dubto del perquè
va insistir de portar aquest punt d’aquesta manera. Com ara dubto del perquè no
rectifica i ho fa a través d’una modificació correcta al Pla general en la qual, a través
d’aquest procediment, tots podrem, de dins i de fora, podrem opinar sobre el que està
plantejant el Govern.
93

Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu no es tracta de
rectificar o de no rectificar. Hem rectificat en altres ocasions. I hem introduït, en moltes
ocasions, els criteris que la Generalitat ha aportat als documents urbanístics.
El que la Sra. Garcia planteja com un gran error és la pràctica habitual en el que és les
tramitacions urbanístiques, en la qual, en moltes ocasions, hi ha un nivell de
discrepància molt alt amb el Govern de la Generalitat en la interpretació de la norma i,
en ocasions, sempre acaba prevalent l’opinió de la Generalitat com a Administració
superior. I el que fem és incorporar-ho. I per això, en moltes ocasions, hem portat texts
refosos, noves modificacions o aprovacions inicials per resoldre algunes de les
discrepàncies que tenim.
Crec que pel que deia vostè, Sr. Soler, respecte als paràmetres urbanístics, no hi ha
variació. Crec que vostè ho sap. Vostè coneix en profunditat aquest dictamen i sap que
ni des del punt de vista del sostre, ni de l’edificabilitat no hi ha cap variació. Tant sols
de quina manera es posa aquest sostre, que era el problema originari. Per tant, des del
punt de vista de la transparència, de la netedat a què vostè feia esment, aquesta figura,
que s’ha acabat acordant amb el Govern de la Generalitat, doncs, hauria de ser suficient.
Miri, Sra. Garcia, respecte a les actes, queden moltes coses dites a les actes. I no entraré
de nou en un dels debats més durs que hem tingut en aquesta Sala de plens quan vostè
va acusar directament a alguna regidora de delictes penals. I vostè sí que no ha
rectificat, ni ha demanat cap tipus d’excusa, quan a vostè ni els tribunals no li han donat
la raó.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC i PP el
vot en contra ICV-EUiA i l’abstenció de CIU, d’EpS i ERC.
94

23.- Aprovar la rectificació anual de l'Inventari General de Béns i Drets de
l'Ajuntament a 31 de desembre de 2009.
ATÈS que els ens locals han de portar un inventari valorat dels seus béns i drets, el qual
ha de comprendre els béns de domini públic i els patrimonials, els drets i els valors
mobiliaris d’acord amb l’article 226.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 de novembre,
que aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i l’article
100 del Reglament del patrimoni dels ens locals, aprovat per decret 336/1988, de 17
d’octubre i en aquest mateix sentit, l’article 32.1 i 4 de la Llei 33/2003, de 3 de
novembre, del Patrimoni de les administracions públiques, que tenen caràcter de
normativa bàsica i que únicament fan referència a l’obligació mínima d’inventariar els
béns immobles i els drets reals sobre els mateixos.
ATÈS que, a tenor dels articles 222.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, i 103
del Reglament de Patrimoni esmentats, l’inventari ha de ser objecte d’actualització
continuada, sens perjudici de la seva rectificació i la seva comprovació, que s’ha de fer
cada any, en el primer cas, i cada cop que es renovi la corporació, en el segon.
ATÈS que l’Inventari general de béns i drets vigent de l’Ajuntament de Sabadell és el
tancat a 31 de desembre de 2008, aprovat per acords de rectificació adoptats per
l’Ajuntament Ple en la sessió celebrada el dia 12 de gener de 2010. En conseqüència,
s’escau aprovar la rectificació anual de l’inventari general, d’acord amb la normativa
abans esmentada.
ATÈS que els serveis municipals de la Secció de Patrimoni han format la rectificació de
l’inventari general, reflectint-hi les incidències de tota mena que han experimentat els
béns i drets municipals durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre
de 2009, com ara l’increment d’altes i baixes dels elements patrimonials que
conformaven l’anterior inventari aprovat o els augments i disminucions de valor
generats atès de les operacions jurídiques de tràfic de béns, com són modificacions en el
planejament urbanístic, constitució de gravamens o operacions registrals.
VIST que aquesta rectificació dóna com a resultat un valor global del patrimoni
municipal de desglossat segons el següent quadre resum per epígrafs:
95

VIST que l’expedient format per a la rectificació de l’inventari que es proposa s’ajusta a
les prescripcions legals, amb els informes i els plànols corresponents.
ATÈS que durant l’exercici 2009 també s’han dut a terme operacions que han modificat
els béns afectats al Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge que es va constituir per
acords del Ple de l'Ajuntament en sessió celebrada en data 26 d’abril de 2006, amb
incorporacions per decret del tinent d’Alcalde de l’Àrea d’Urbanisme núm. 5899/2008,
de 18 de juny i l’anterior vigent és aprovat conjuntament amb l’Inventari pel ple de 12
de gener de 2010, tenint en compte les baixes i modificacions, el conjunt de béns que
actualment en formen part són:
96

Adreça Nom del Bé Sup. QUAU ALT VALOR
c. Francesc Izard, 23, 25 Habitatges mestres 1.560,00 c-1 2006 2.152.884,24
c. Balaguer, 16-48 Habitatges mestres 14.805,9 c-1 2006 1.714.430,75
rda. Roureda, 14 Habitatges mestres 1.575,90 c-1 2006 1.710.139,00
c. Turina, 11-21 Habitatges mestres 3.996,00 c-1 2006 1.381.285,90
c. Noguera Pallaresa, 29 Habitatges mestres 5.248,00 c-1 2006 944.850,72
C. Sol i Padris, 60 Solar Complex 2.138,22 c-2 2006 130.061,33
c. Annibal, 3 3r 1a Habitatges 62,00 2-1e 2006 22.593,74
ptge. Escoles, 5 i 7 Habitatges mestres 802,20 2-1d 2006 1.092.159,36
c. Florit, 44 Habitatges mestres 410,00 1- 2006 223.671,16
av. Josep Tarradellas, 13 Habitatges mestres 461,10 2-1c 2006 493.224,96
c. de Sant Isidor, 38 - 48 Habitatges mestres 1.413,50 2-2b 2006 2.011.928,24
c. A (parc.5) de Can Terciari 8.974,64 4-E2 2006 3.744.757,30
c. illa Aurea, 12 A i 12 B Habitatges mestres 360,00 2-1c 2006 2.039.792,70
rda. Santa Maria, 94-104 Habitatges mestres 184,00 1-6a 2006 1.161.472,56
Solar c. Diego de Habitatges 4.461,00 e-1 2008 1.611.402,42
Solar c. Serra Camaro, Habitatges 7.320,00 e-1 2008 1.596.492,00
rda. d'Europa, 566 Reserva sòl HP 4.464,93 2-B2 2009 2.171.862,84
Valor total parcel·les PMSiH 2009 (inclòs alta) 24.203.009,2
VIST que l’actualització continuada del Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge, es
durà a terme en el marc de la regulació que fa el reglament del Patrimoni dels Ens
Locals de Catalunya de forma general per l’Inventari consolidat de la corporació, i per
tant s’haurà d’actualitzar continuadament (article 102 RPELC). Aquests béns immobles
també formen part de l’Inventari municipal general, per la qual cosa, el valor aquí
indicat no es comptabilitza novament dins el resum de l’inventari general perquè seria
una duplicitat.
VIST que l’article 105.3 del Reglament del patrimoni prescriu que l’inventari general
l’ha d’autoritzar el secretari de la corporació, amb el vistiplau del president i una còpia
d’aquest i de les seves rectificacions, i s’ha de trametre al Departament de Governació
de la Generalitat.
VIST que l’òrgan municipal competent per adoptar aquests acords és el plenari
municipal, d’acord amb els articles 222.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, i
105.1 concordant del Reglament del Patrimoni.
Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d‘Urbanisme, a proposta de la
Tinença d’Alcaldia, proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar la rectificació anual de l’Inventari general de béns i drets de
l’Ajuntament de Sabadell amb efectes del 31 de desembre de 2009, que incorpora les
variacions patrimonials produïdes durant el període comprès des de l’1 de gener al 31 de
desembre de 2009 pel què fa a l’increment de les altes i baixes produïdes en els
elements patrimonials, també els adscrits al Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge, i
dels augments i disminucions de valor experimentats des de l’anterior inventari general
aprovat, d’acord amb el desglossament transcrit en la part expositiva.
97

SEGON.- Trametre una còpia de la rectificació així aprovada al Departament de
Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, autoritzada pel
secretari de la corporació i amb el vist i plau de l’alcalde-president, als efectes del que
disposa l’article 105.3 del Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, l’inventari
general de Béns i Drets de l’Ajuntament a 31 del 12 de l’any 2009 respecte a l’exercici
de 2008, el que hi ha és unes baixes per valor de 5 milions d’euros. Baixes lligades
bàsicament a alguns solars que es van vendre a VIMUSA i desprès la cessió d’algun
solar de la Generalitat per a la construcció d’equipaments. I les altes, doncs, arriben als
21,2 milions d’euros. Dintre d’aquestes, doncs, hi ha uns procesos d’expropiació, lligats
a la Llei de barris, hi ha alguna ampliació d’algunes compensacions, com ara la
inscripció del local que serà de l’Associació de Veins de Covadonga, i alguns altres
processos d’expropiació fruit de les peticions que ens feien els particulars i lligades al
que és la gestió del Pla general.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots e favor del PSC, PP i
ERC i l’abstenció de CIU, ICV-EUiA i EpS.
98

24.- Aprovar l'inici de la contractació de la concessió administrativa de domini
públic d'una porció de solar de l'equipament municipal de les cotxeres
d'autobusos al c. del Bruc.
ATÈS que l'Ajuntament és titular d’una porció de terreny al nord-oest del solar delimitat
pels carrers del Bruc, de Vergós, de Buxeda i passeig del Comerç de Sabadell, dins el
recinte de les cotxeres municipals, inscrita l’inventari de béns i drets municipals sota
l’epígraf I.2.a – 5.128
ATÈS que la societat Gas Natural Distribución SDG, S.A. (a partir d’ara GNDist) ha
presentar sol·licitud per establir en el solar esmentat una Estació de Regulació i Mesura
de gas natural que donarà servei a la ciutat de Sabadell, mitjançant la construcció d’un
edifici d’una planta al seu càrrec que ocuparà una part de l’actual recinte de les cotxeres
de la TUS. Aquesta sol·licitud demana ocupar aquest solar a títol de concessionari d’una
concessió d’us privatiu del domini públic, prevista en l’article 57.1 del Reglament de
patrimoni dels ens locals de Catalunya.
ATÈS que aquest equipament està gestionat per l’adjudicatària de la concessió del
transport públic municipal, transports Urbans de Sabadell, SA, qui a tingut prèvia a
l’expedient i ha presentat escrit on manifesta la seva acceptació per separar aquesta part
de l’equipament de l’actual concessió de la que es beneficiaria, perquè en el futur podria
fer possible l’establiment d’una estació de gas natural comprimit vehicular per a la flota
d’autobusos urbans de Sabadell, entre d’altres possibles usuaris.
ATÈS que el projecte d’edifici a construir en la finca municipal compleix el
planejament urbanístic i de cara a aquesta finalitat es va aprovar una modificació de
l’estudi de detall 50, aprovat definitivament per la Comissió territorial d’Urbanismes de
Barcelona en sessió de 17 de desembre de 2009, a iniciativa de GNDist, per donar
cabuda a la instal·lació d'una estació de regulació i mesura (ERM) per el
subministrament a la xarxa de gas natural de la ciutat de Sabadell i d’una planta de
subministrament de gas natural comprimit (GNC) per al combustible d’autobusos i
altres vehicles de la flota de Transports Urbans de Sabadell. Aquestes dues
instal·lacions es situarien la primera en planta baixa i la segona en planta primera en el
xamfrà del c. Bruc i Vergós i en la coberta els refrigeradors de les instal·lacions
anteriors. En un primer moment però, l’empresa GNDist només requereix encabir-hi
l’ERM i per tant edificarà únicament l’edifici en planta baixa preparat per suportar una
primera planta i coberta.
VIST que el projecte concret que presenta la societat GNDist inclou tots els documents
que indica l’article 65 del RPELC que ha de contenir un projecte de concessió. En el
supòsit concret, les referències a l’obra civil a executar, el tràmit d’aprovació i control
de la mateixa es remet a una llicència d’obres, donat que la característica de la mateixa i
el seu destí no es objecte d’un projecte municipal. Cal tenir en compte, però, que les
instal·lacions de l’ERM tenen una regulació general específica que no la subjecten a
llicència municipal sinó a una autorització general de l’estat atorgada a l’empara del RD
1434/2002, de 27 de desembre, pel que regula les activitats de transport,
subministrament i procediment d’autorització d’instal·lacions de gas natural. En aquest
99

sentit, GNDist. és titular de la concessió administrativa, meritada després en
Autorització Administrativa, per a la distribució en exclusiva de gas natural al terme
municipal de Sabadell des de l’any 1966 atorgada pel Ministerio de Industria y Energia
per temps indefinit. Això fa que, d’acord amb l’actual normativa vigent, sigui la única
mercantil que pugui procedir a la distribució d’aquest combustible a Sabadell.
VIST que la memòria que presenta aquesta societat recull a grans trets una operació
global per substituir el combustible diesel per gas natural en els autobusos de transport
urbà. Aquesta iniciativa ha de ser consensuada entre l’Ajuntament, la distribuïdora i la
concessionària de transport urbà (actualment TUS) i requereix d’una inversió important
que degut a la situació econòmica actual no és convenient dur a terme encara. De totes
maneres l’interès municipal existeix i així es concreta en l’informe emès per la secció de
mobilitat de data 18 de juny de 2010 i en l’aprovació de la modificació de l’ED-50 que
ja recull la possibilitat d’instal·lar duna planta de subministrament de gas natural
comprimit (GNC) per al combustible d’autobusos i altres vehicles de la flota de
Transports Urbans de Sabadell a la planta primera de l’edifici que justifica amb
arguments finalistes el perquè l’ocupació del domini municipal proposada per GNDist
de cara a instal·lar l’ERM en el recinte de les cotxeres de la TUS és d’interès públic
municipal: aquesta és una primera fase d’un projecte mes global en el qual la inversió
executada beneficiarà les característiques i condicions econòmiques amb que es
subministrarà el combustible de gas natural a l’Ajuntament.
VIST la figura de l’ERM no és aliena a la persecució de l’interès general donat que
aquest tipus d’instal·lacions poden gaudir del reconeixement de la utilitat publica
conforme estableix el RD 1434/2002, de 27 de desembre esmentat, si aquesta
instal·lació es situés en terreny privat.
VIST que la utilització privativa del domini públic que comporta transformació i/o
modificació del mateix resta sotmesa a concessió administrativa, d’acord amb el que
disposa l’article 218.4 del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya
(DL 2/2003, de 28 d'abril), i 57.1 i 59 del Reglament del patrimoni dels ens locals de
Catalunya (Decret 336/1988, de 17 d’octubre). En concret, l’article 64 d’aquest text
legal, complementat pel procediment d’adjudicació específic que regula l’article 96 de
la Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques en el que sigui aplicable regula
la potestat d’un tercer de demanar l’ocupació de forma privativa d’un bé de domini
públic mitjançant sol·licitud que adjunti un projecte de concessió, que haurà de ser
recollida per la corporació declarant “l’oportunitat” de l’ocupació o “justificant la
necessitat o conveniència de la mateixa pel compliment de fins públics”, que són els
redactat que fan servir alternativament els articles esmentat per recollir l’aprovació i
declaració de l’interès públic de la proposta que presenta un particular.
VIST que les concessions s’atorguen d’acord amb la normativa reguladora de la
contractació administrativa en règim de concurrència, no obstant l’article 137.4.c en
relació a l’article 93 apartat 1 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions
públiques permet la utilització del procediment d’adjudicació directa del contracte de
concessió del domini públic quan sigui necessari per donar compliment a la realització
d’un fi d’interès general per persona diferent a una administració pública o en general
qualsevol persona de dret públic o privat que pertanyi al sector públic o una entitat
sense ànim de lucre, declarada d’utilitat publica i per tant, on la llei preveu l’obertura de
procediments de lliure concurrència (concurs o invitació a tercers) s’ha d’interpretar
100

com a procediment d’adjudicació directa, respectant, però la regulació corresponent a
terminis o publicacions de la licitació.
VIST que el plec de clàusules administratives particulars que regiran aquesta
contractació, caldrà sotmetre’l al preceptiu tràmit d’exposició pública en el tauler
d’anuncis de la Corporació i en el BOP i DOGC per un termini de 30 dies des de la
darrera publicació, d’acord amb l’article 66 del Reglament del patrimoni, interpretat de
conformitat amb l’article 277.1 del Text refós de la llei municipal i de règim local de
Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
VIST que l’atorgament d’aquesta contractació no origina despeses a càrrec de
l’Ajuntament, per la qual cosa no s’escau efectuar la consignació pressupostària prèvia
que determina l’article 93.3 de la LCSP.
VIST en document adjunt a aquest dictamen l’esborrany del plec de condicions
regulador de la present contractació, presentat per l’interessat, informat favorablement
pels serveis jurídics municipals i per l’interventor, conforme a l’article 275 del D.L.
2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local
de Catalunya.
VIST que l’òrgan competent per adoptar aquests acords és el Ple segons les atribucions
atorgades per Acord del ple de 27 de juny 2007, modificat el 9 d’octubre de 2009.
Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la tinença
d’alcaldia, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Declarar l’oportunitat de l’ocupació sol·licitada per l’empresa Gas Natural
Distribución SDG, SA, en base a la memòria explicativa dels fins de la concessió,
incorporada al projecte de concessió presentat en data núm URB2010006739 17 de juny
de 2010.
SEGON.- Admetre a tràmit i acordar aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores
de la concessió administrativa de domini públic d’una porció de terreny situada al nordoest
del solar delimitat pels carrers del Bruc, de Vergós, de Buxeda i passeig del comerç
de Sabadell per tal de construir i explotar una estació de regulació i mesura de gas
natural, presentat per Gas Natural Distribución SDG, SA.
TERCER.- Sotmetre aquests documents a informació pública per un termini de 30 dies
mitjançant la inserció d’anuncis en el tauler d’anuncis de la Corporació, en el Butlletí
Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el
benentès que s’entendran aprovats definitivament i sense necessitat d’adoptar cap altre
acord de forma expressa, si durant aquest termini no es presenten al·legacions ni
reclamacions en contra.
QUART.- Acordar simultàniament convocar a la societat Gas Natural Distribución, SA
a l’adjudicació del contracte a l’empara de l’article 137.4 c) en relació amb l’article 93
de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques,
perquè presenti la documentació:
101

a) Fotocòpia compulsada del Document Nacional d'Identitat de la persona que
legalment representi l’adjudicatari i el poder notarial de representació.
b) Declaració responsable signada pel proponent de no incórrer en cap supòsit de
prohibició per a contractar conforme a l’article 49 del LCSP amb el compromís
de, formalitzar en cas de resultar adjudicatari, una declaració expressa i
responsable, atorgada davant d’una autoritat municipal, segons model municipal
c) Certificació administrativa positiva d’estar al corrent de les obligacions
tributàries exigides en els paràgrafs b), c) i d) de l’article 13.1 del RGLCAP,
expedida per l’òrgan competent de l’administració tributària estatal,
d) Document acreditatiu d’estar donat d’alta a l’IAE en l’exercici corrent o,
l’últim rebut degudament abonat, en l’epígraf corresponent a l’objecte del
contracte i en relació amb les activitats que realitzi en la data de presentació de les
proposicions.
e) Certificació administrativa positiva d’estar al corrent de les obligacions de
Seguretat Social de l’article 14.1 del RGLCAP, expedida per l’òrgan competent i
en iguals termes que recull l’apartat b) anterior.
f) Declaració responsable del proponent que, en relació als seus treballadors,
compleix estrictament amb les mesures de prevenció de riscos laborals establerts
per la normativa vigent, incloses les obligacions en matèria de formació i
vigilància de la salut amb el compromís de presentar la documentació necessària i
suficient que justifiqui la veracitat de la declaració anterior.
El termini per presentar-la acabarà el mateix dia de finalització del termini d’exposició
pública del plec de clàusules, al Servei d’Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell,
mitjançant presentació en les oficines situades en el c. del Sol, 5a pl., de 9.00h a 14.00h o
qualsevol altre que prevegi el dret administratiu. L’Ajuntament podrà requerir a l’empresa
la presentació d’altres documents i les precisions o aclariments que consideri oportuns per
aconseguir un millor anàlisis de la sol·licitud presentada.
CINQUÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Sr. Juan Carlos Sánchez
Salinas, perquè en l’exercici de llur càrrec formalitzi les actuacions i subscrigui els
documents que siguin necessaris per a l’efectivitat d’aquests acords.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, en motiu de
les variacions de la que era la propietat on eren els serveis tècnics de Gas Natural, Gas
Natural planteja la necessitat d’ubicar el que és el regulador de gas. Un dels reguladors
de gas que hi ha a la ciutat.
En aquest cas nosaltres el que veiem és l’oportunitat que aquest regulador que és,
diríem, la transformació del que podria ser la electricitat en alta i mitja tensió a baixa
tensió, és a dir, hi ha un regulador que permet la distribució en xarxa a la ciutat; poder
disposar d’ell a la parcel·la en la qual hi ha en les cotxeres dels autobusos urbans —és
una parcel·la prou gran— i poder disposar allà de 114 metres per a la ubicació d’aquest
regulador.
I que, per tant, en les futures renovacions de la flota d’autobusos es pugui plantejar, de
manera real, l’ús del gas com a combustible per a la flota d’autobusos i també per a
altres serveis d’interès públic com podrien ser els taxis.
102

Lligat a aquesta situació el que hi ha també és l’aplicació d’un cànon per l’ocupació
d’aquell espai de 5.000 € per any, si no recordo malament; però, el més interessant ens
va semblar, precisament, que era, per una banda, la necessitat d’ubicar aquest espai,
però que en un futur, doncs, una flota important per a nosaltres, com és la del transport
públic urbà de la ciutat, pugui tenir accés a aquest combustible a la seva mateixa seu i,
per tant, aquest criteri d’oportunitat és el que ha motivat, doncs, tant aquest expedient
com, crec, l’expedient 34, que està presentat per l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai
Públic.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, la
implantació de gas natural comprimit, que no hem de confondre amb el gas liquat de
petroli, en les flotes municipals pròpies o concessionades és una bona política a curt i
mig termini.
Les emissions de gasos contaminants disminueixen d’una forma molt important.
Algunes emissions contaminants pràcticament es poden reduir fins i tot a 0.
Per a una ciutat que és eminentment plana com la ciutat de Sabadell cal esperar que es
produeixi una lleugera reducció en aquest capítol.
Considerem també positiu que aquesta inversió sigui a càrrec de la companyia de Gas
Natural.
I per acabar, doncs, ens agradaria, ens permetríem fer alguns suggeriments. Ens
agradaria, doncs, proposar que la TUS pogués estudiar o analitzar el model que s’està
aplicant a Barcelona, estenent tota al flota d’autobusos de gas, com ja, de fet, s’està
preveient i, en tot cas, que s’equipi transitòriament, doncs, amb filtres de partícules els
autobusos que són de dièsel.
Una altra mesura que ens agradaria proposar també és que s’estudiés si el gas natural
produït en la fermentació de l’abocador de Vacarisses es podria utilitzar com a
combustible per a aquests autobusos.
I, finalment, estudiar també la possibilitat d’estendre en un futur, doncs, a la resta de la
flota de vehicles municipals, camions d’escombraries i neteja, també l’ús d’aquest
combustible.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, té molta raó
Sr. Vallverdú. El dipòsit de Collcardús durant molts anys acabarà generant gas metà. Hi
ha un sistema de captació propi de les instal·lacions d’aquestes característiques i hi ha
una planta transformadora, a hores d’ara ja funcionant, de la qual tant sols se’n
serveixen una sèrie de vehicles que funcionen dintre d’aquell espai.
L’única dificultat que hi ha, a hores d’ara, per poder utilitzar aquest gas és anar a
buscar-lo, diríem. És en un indret dintre de l’espai del dipòsit de Collcardús, però podria
donar servei perfectament als serveis que vostè mencionava.
Falta veure l’autonomia d’alguns d’aquests autobusos, per l’àmbit on està situada la que
seria la benzinera de gas, el gasòmetre, per entendre’ns. I després la facilitat en alguns
moments de l’any de poder accedir dintre del dipòsit. Hem de recordar que aquell
103

abocador és de titularitat privada. Ara hi haurà un accés públic amb la construcció del
nou CTR, però, òbviament, el gas que s’està produint allà podria donar els mateixos
usos que el que distribueix Gas Natural.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
104

25.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica i la cessió d'una finca
municipal a favor de la Generalitat de Catalunya.
ATÈS les necessitats escolars de la població de Sabadell que requereix d’un solar a la
zona de Can Llong per a la construcció d’un futur institut d’educació secundaria que
doni servei a aquest barri i al de Castellarnau, segons s’informa el servei d’Educació de
l’Àrea de serveis a les persones i convivència d’aquest Ajuntament.
ATÈS que l’Ajuntament de Sabadell disposa d’un solar de propietat municipal de
característiques idònies per la construcció de l’equipament esmentat amb una superfície
de 9.534,29 m² situat en el Polígon II del Pla parcial “Can Llong”, situada entre la
perllongació dels carrers de Copenhaguen i de Varsòvia, en projecte i el carrer de
Berlín, també en projecte.
VISTS els informes tècnics i jurídics que consten a l’expedient, pels quals s’acredita la
situació física i jurídica de les finques afectades per aquest expedient, les quals consten
a l’inventari de béns i drets de l’Ajuntament com a béns de domini públic afectats a
servei públic, epígraf I2a/4.270. Per tant, de cara a l’aprovació de la cessió gratuïta de
domini caldrà aprovar de forma prèvia i simultàniament a la l’expedient d’alteració de
la qualificació jurídica, per patrimonialitzar el terreny, obrint els corresponents terminis
d’audiència per a la instrucció d’ambdós expedients.
VIST que de conformitat amb els articles 211 i 212 del text Refós de la Llei Municipal i
de Règim Local de Catalunya i l’article 49 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals
de Catalunya, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, els ens locals poden cedir
gratuïtament els seus béns patrimonials a altres administracions públiques si aquesta es
fa en benefici de la població i aquests no estan afectats per cap pla d’ordenació, reforma
o adaptació que el faci necessari a l’ens local, com s’acredita en els informes tècnics i
jurídic que consten a l’expedient, els termes dels qual es mantenen per a la motivació
del present.
VIST que respecte a l’expedient d’alteració jurídica, els articles 81 de la Llei 7/1985
reguladora de les bases de règim local i l’article 20 del Reglament del patrimoni dels
ens locals autoritzen l’alteració de la qualificació jurídica dels béns si s’acredita
l’oportunitat i la legalitat del canvi d’afectació, i en els articles 204 i 205 del
TRLMRLC, i 28 del RPEL es regula el procediment administratiu per aprovar-ho.
Respecte a l’oportunitat i la legalitat de l’alteració, la competència en l’ensenyament
secundari recau exclusivament en la Generalitat sense intervenció de les corporacions
locals i, per tant, la finalitat de l’actuació no es pot portar a terme mantenint l’ens local
el domini del bé o constituint sobre el mateix un dret real.
VIST que la competència per l’adopció dels acords d’alteració de la qualificació jurídica
i de cessió gratuïta de domini corresponen al Ple de l'Ajuntament, que en l’últim cas
requereixen del vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la corporació, de
conformitat amb el que disposa l’article 214 del Text refós de la llei municipal i de
règim local de Catalunya.
105

Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a proposta del
tinent d’alcalde, proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar amb caràcter previ i inicialment l’expedient per declarar l’alteració
de la qualificació jurídica de la finca que es descriu a continuació, desafectant-la del
domini públic i qualificant-la com a bé patrimonial:
Descripció: Porció de terreny en el Terme municipal de Sabadell, barri de Can Llong,
inclosa en el Polígon II del Pla parcial “Can Llong”, situada entre la
perllongació dels carrers de Copenhaguen i de Varsòvia, en projecte, i el carrer
de Berlín, també en projecte. Té forma sensiblement rectangular i una superfície
de NOU MIL CINC-CENTS TRENTA-QUATRE METRES QUADRATS AMB
VINT-I-NOU DECÍMETRES QUADRATS (9.534,29 m²). Està qualificada com a
“Reserva d’equipament local” (clau c-0) per a l’IES Can Llong. LIMITA: al
Nord, amb límit amb el sector de sòl urbanitzable "Castellarnau", finca de
l'Ajuntament de Sabadell del c. Viena, 7 la registral 64961 del Registre 1,
actualment cedida a la Generalitat, per a la construcció del CEIP Can Llong II –
Castellarnau; al Sud, amb futur carrer de Berlín, resta de la finca registral
15.331 i de la finca registral 29.138, incloses en l’àmbit del Polígon II de “Can
Llong” i camí municipal anomenat d'en Berard a Can Rull; a l’Est, amb futur
carrer de Varsòvia, resta de la finca registral 29.138, inclosa en l’àmbit del
Polígon II de “Can Llong”; i a l’Oest, amb futur carrer de Copenhaguen, resta
de la finca registral 6.366 i de la finca registral 13.175, incloses en l’àmbit del
Polígon II de “Can Llong”.
Títol: Pertany la totalitat del ple domini a l’Ajuntament de Sabadell per diversos títols
d’acta d’ocupació directa de 26/10/2009 i 31/12/2009.
Qualificació Urbanística: El planejament general vigent és el Text Refós del Pla
General Municipal d’Ordenació de Sabadell, aprovat en data 31 de juliol de 2000
(D.O.G.C. 2.10.2000). La qualificació urbanística és (clau c.0) reserva d’equipament
local, en virtut del Pla parcial de Can Llong (PP-1), aprovat definitivament per la
Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 8 de febrer de 1995 (DOGC.- 26.04.95).
El Ple d’1 de desembre de 2009, ha aprovat provisionalment el Pla Especial urbanístic
d’assignació d’ús de la reserva d’equipament local, qualificant de sistema local
d’equipament educatiu (clau c.1).
Inscripció registral: Pendent d’agrupació de les finques municipals següents:
• FINCA A. Consta inscrita en el Registre de la propietat de Sabadell núm. 1 al
tom 2.904, llibre 900, foli 123, finca núm. 51.214.
• FINCA B. Consta inscrita en el Registre de la propietat de Sabadell núm. 1 al
tom 4.080; Llibre 1.804; Foli 18; Finca núm. 74.461.
• FINCA C. Consta inscrita en el Registre de la propietat de Sabadell núm. 1 al
tom 4.080; Llibre 1.804; Foli 21; Finca núm. 74.463.
• FINCA D. Consta inscrita en el Registre de la propietat de Sabadell núm. 1 al
tom 4.079; Llibre 1.803; Foli 222; Finca núm. 74.457.
• FINCA E. Consta inscrita en el Registre de la propietat de Sabadell núm. 1 al
tom 4.078; Llibre 1.804; Foli 61; Finca núm. 85.880.
• FINCA F. Camí d’en Berard a Can Rull, pendent immatricular.
106

Càrregues: lliure de càrregues, en virtut de l’acta d’ocupació directa de 22/10/2009 que
extingeix el dret d’extracció d’aigua que grava les porcions de sòl objecte d’ocupació
directa A, B, C, D i E.
Referència cadastral: FINCA A 3513006 DG2031A 0001SD, FINCA B part est de la
3315011 DG2031A 0001PD, pendent de regularitzar, FINCA C part est de la 3315004
DG2031A 0001PD, pendent de regularitzar, FINCA D part est de la 3315012 DG2031A
0001LD, pendent de regularitzar, FINCA E part oest de la 3513005 DG2031 A0001,
pendent de regularitzar i FINCA F no en té.
SEGON.- Sotmetre aquest expedient a informació pública durant el termini de 20 DIES
hàbils, tal com preceptua l’article 20.2 del Reglament del Patrimoni dels ens locals de
Catalunya, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la
Província i la fixació en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament per tal que s’hi pugui
presentar, si s’escau, reclamacions i al·legacions. Transcorregut aquest termini, si no
s’han presentat al·legacions o reclamacions a l’expedient, s’entendrà definitivament
aprovada l’alteració de la qualificació jurídica d’aquest bé en els termes expressats.
TERCER.- Cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya, el domini de la
finca descrita en l’acord primer, una vegada aprovat definitivament l’expedient
d’alteració de la qualificació jurídica i inscrita en el Inventari de Béns del Municipi com
a bé patrimonial, lliure de càrregues i servituds, inscrita al Registre de la Propietat com
a finca única, per destinar-la a la construcció i posada en funcionament d’un institut
d’educació secundària.
QUART.- La finca objecte de cessió s’ha de destinar a equipament escolar mitjançant la
seva construcció i/o ús per a tal finalitat.
En cas contrari, si la finca cedida no es destina a la finalitat esmentada en el termini 5
anys o deixa de destinar-se a dita finalitat dins dels 30 anys següents, el bé cedit
revertirà de forma automàtica de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent, en els termes
que resulten de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el
Reglament de Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya.
CINQUÈ.- La construcció de l’equipament escolar a que fa referència aquest acord
podrà ser dut a terme per la pròpia Generalitat de Catalunya o per un tercer mitjançant
qualsevol negoci jurídic, si bé la prestació del servei educatiu en el mateix haurà de
efectuar-lo únicament la Generalitat de Catalunya
El solar és apte per al seu correcte destí com a equipament escolar, no té cap
condicionant medioambiental i disposarà de serveis i accessos. Correspondrà a
l’Ajuntament qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a
l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena
satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol
obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres.
SISÈ.- En compliment del que disposa l’article 49.3 del Reglament del Patrimoni dels
ens locals de Catalunya, sotmetre aquest expedient de cessió a informació pública per
un període de 30 dies mitjançant inserció d’edictes al Butlletí Oficial de la Província i
taulell d’anuncis de l’Ajuntament per tal que puguin ser presentades al·legacions o
reclamacions. Transcorregut el qual termini entendrà aprovada definitivament la cessió
si no s’hagués produït cap reclamació o al·legació.
107

SETÈ.- De conformitat amb el que preveu l’article 40-1-c i 49.3 del Reglament del
Patrimoni dels ens locals de Catalunya donar compte d’aquests acords al Departament
de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.
VUITÈ.- Notificar aquests acords a la Delegació Territorial del Vallès Occidental i a la
Direcció General de centres docents del Departament d’Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya i demés departament municipals competents per raó de la matèria.
NOVÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, perquè en l’exercici del seu
càrrec realitzi les actuacions i subscrigui quants documents sigui necessaris per el
perfeccionament d’aquests acords, així com rectificar els errors materials que es puguin
produir en la seva adopció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, bé, molt
ràpidament. És la cessió d’una finca de 7.200 metres quadrats a la Generalitat per tal de
construir el nou IES al barri de Can Llong. Crec que s’ha explicat abastament a la
Comissió Informativa i, per tant, són els primers passos perquè la construcció d’aquest
equipament, que té ja una demanda real en l’àmbit del districte quart i en el barri de Can
Llong, doncs, pugui ser una realitat al més aviat possible.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, només
ressaltar que com el regidor d’Urbanisme ha dit són els primers passos. És el que cal fer
abans de començar les obres. Desafectar-lo de domini públic, cedir-lo i que després es
puguin fer les obres.
Més que res per recordar el que havíem comentat abans a l’altre punt.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, li recordo que
aquest no era el procediment habitual de les administracions, que aquesta és una
obligació, que incorpora el Govern tripartit, de la qual alguns ajuntaments van discrepar.
La negociació, ara ja fa uns quants anys, era que o fèiem la cessió de la propietat o no hi
havia inversions en matèria d’equipaments en els municipis que no ho fem. El Sr.
Burgués va ser en bona part d’aquestes negociacions, perquè els primers equipaments
que es van trobar en aquesta situació van ser els equipaments educatius, i abans es feia
d’una altra manera.
Per tant, ho fem així, diríem, acceptant el criteri que ha imposat la Generalitat de
Catalunya. Podria ser un altre.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
108

26.- Aprovar l'alteració jurídica i la cessió d'una finca municipal a favor del
Bisbat de Terrassa.
ATÈS que l’Arquebisbat de Barcelona i l’Ajuntament de Sabadell, van subscriure un
conveni el dia 22 de juliol de 1998 destinat a regular la utilització i conservació dels
terrenys del Parc de Nostra Senyora de la Salut i dels edificis religiosos, entre d’altres
aspectes. En virtut d’aquest, l’Ajuntament de Sabadell havia de cedir a l’Arquebisbat de
Barcelona el ple domini dels terrenys on es situa el Reial Santuari de la Mare de Déu de
la Salut i l’anomenada Rectoria - Casa del Capellà amb les corresponents edificacions, a
fi de que l’Església Catòlica els continuï destinant a culte religiós i els gestionés i
administrés sota la seva autoritat, d’aquesta manera la responsabilitat en la gestió del
Reial Santuari correspondrà en exclusiva a l’Església Catòlica, que n’adquirirà la plena
propietat, i la gestió de l’anomenat Parc de La Salut correspondrà en exclusiva a
l’Ajuntament de Sabadell en la seva condició de propietari i autoritat municipal.
ATÈS que aquests pactes s’aproven en el marc de la dissolució i liquidació de la Junta
administrativa de Real Santuari de la Mare de Deu de la Salut i la derogació íntegra del
seu reglament i com a conseqüència dels mateixos, en el conveni de 1998, les parts
denunciaven el conveni anomenat “Pactes de la Concòrdia” de 1926 i la cancel·lació en
el registre de la propietat de la càrrega inscrita en la finca municipal 8625 del registre de
la propietat 2 de Sabadell que limita els usos municipals sobre la mateixa en els termes
que es recollien en els pactes esmentats i del reglament que regulava la Junta
administrativa de Real Santuari de la Mare de Deu de la Salut.
ATÈS que el Ple de l’Ajuntament en sessió de 29 de juliol de 1998 va ratificar la
signatura d’aquest conveni i en execució d’aquests document, simultàniament, es va
aprovar instruir el corresponent expedient de cessió de domini de béns municipals a
l’empara de l’article 49.3 del Reglament del Patrimoni dels Ens Local de Catalunya i
l’aprovació de l’inici d’expedient d’alteració de la qualificació jurídica dels terrenys de
propietat municipal en els quals s’ubiquen les edificacions religioses desafectant-los del
domini públic i qualificant-los com a béns patrimonials.
ATÈS que amb posterioritat, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar per acords de la Junta
de Govern Local de data 11 de juliol de 2008 el text i la signatura d’una conveni
subscrit el dia 21 de juliol del mateix any amb el bisbat de Terrassa, que modifica el
conveni subscrit en data 22 de juliol de 1998, amb l’arquebisbat de Barcelona, en el
sentit concret, pel que fa als terrenys objecte de cessió a l’Església Catòlica, que la
porció de terreny existent entre les edificacions de l’església del Santuari de la Mare de
Deu de la Salut i l’edifici annex (casa del Capellà) passarà a ser propietat del Bisbat de
Terrassa degut a l’existència d’instal·lacions en el subsòl i per tant, la finca a cedir
modifica la seva descripció i la seva superfície.
ATÈS que el Bisbat de Terrassa té la voluntat, expressada per escrit, de transmetre de
forma anticipada el terreny situat a Sant Julià d’Altura que forma part de l’operació de
permuta, a l’espera de la transmissió de la finca municipal en un moment posterior, com
a contraprestació i d’aquest forma executar parcialment determinats compromisos dels
convenis. En la mateixa carta també es sol·licita l’elevació a públic de la cessió gratuïta
109

del Santuari de la Salut i la rectoria, i per tant, cal aprovar els acords adients per poder
dur a terme el compliment dels compromisos municipals de cessió.
VIST que la modificació del conveni esmentat en l’apartat anterior varia la finca objecte
de cessió i el beneficiari d’aquesta que en virtut de la nova demarcació territorial de
diòcesis creada l’any 2004, actualment és el Bisbat de Terrassa enlloc de l’Arquebisbat
de Barcelona qui representa els interessos de l’església a Sabadell, i per tant es
convenient instruir l’expedient de cessió novament aprovant de forma simultània també
l’alteració de la qualificació jurídica desafectant del domini públic i qualificant de
patrimonial, deixant sense efecte els acords adoptats pel Ple de l’Ajuntament en sessió
de 29 de juliol de 1998 respecte al relatiu a aquestes operacions, per adequar-les als
termes dels pactes adquirits en el conveni subscrit entre l’Ajuntament de Sabadell i el
Bisbat de Terrassa en data 21 de juliol de 2008, el qual amplia la superfície de cessió
més enllà dels edificis construïts.
VIST que a l’expedient consta informe favorable de la Direcció General
d’Administració local emès en data 15 de desembre de 2008 a la cessió gratuïta,
condicionada a la desafectació del domini públic de la finca i a la seva inscripció en el
registre de la propietat, d’acord amb el que estableix l’article 40.1.s) del RPEL, últim
pas que s’ha dut a terme mitjançant la inscripció en el registre de la propietat de la
segregació de la finca. Caldrà notificar aquests nous acords a aquesta direcció per
ratificar l’informe favorable emes l’any 2008.
VIST que la cessió gratuïta de béns patrimonials municipals és prevista als articles 211 i
212 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 49 a 50 del
Reglament de patrimoni dels ens locals D. 336/1988, de 17 d’octubre. Per a procedir a
aquesta cessió s’han de complir els següents requisits, acreditats amb la instrucció de
l’expedient oportú.
- Que la finalitat de la cessió sigui en benefici de la població de l’ens local.
- Que la finalitat de la cessió no es pot aconseguir amb el manteniment del domini
o el condomini de l’immoble, ni tampoc amb la constitució d’un dret real a favor
de l’administració autonòmica,
- Que el beneficiari ha de ser una administració pública o una entitat privada sense
ànim de lucre que els hagi de destinar a fins d’utilitat pública o interès social,
contribuint al compliment d’interessos locals.
- I també que l’immoble en qüestió no és inclòs en cap pla d’ordenació, reforma o
adaptació que el faci necessari a aquest Ajuntament.
VIST que en aquest supòsit, es compleixen els esmentats requisits, acreditats en els
pactes recollits en el conveni de 22 de juliol de 1998 signat entre l’Ajuntament de
Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell, en el qual les parts mantenen l’autoritat de
l’església Catòlica sobre el edificis afectats al culte per garantint l’afectació a l’ús
religiós del Santuari de la Salut i la rectoria, donat que únicament l’Església catòlica
gestiona i controla aquesta confessió religiosa i per tant aquesta finalitat no es pot
aconseguir amb el manteniment del domini o el condomini de l’immoble per la
corporació, ni tampoc amb la constitució d’un dret real a favor de l’Ajuntament de
Sabadell. No obstant l’anterior, l’Ajuntament te l’obligació de salvaguardar el
compliment d’aquesta finalitat pública i per tant, en el conveni i en la formalització de
la cessió gratuïta cal fer constar expressament que els béns revertiran automàticament a
l’Ajuntament de Sabadell en cas que no es destinin a les finalitats previstes, o que se’n
110

modifiqui l’afectació, tal com preveu l’article 50 de l’esmenta’t Reglament de
patrimoni dels ens locals.
VIST l’article 81 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local i l’article 20
del Reglament de patrimoni dels ens locals que autoritzen l’alteració de la qualificació
jurídica dels bens demanials i en aquest sentit l’article 213 i 214 del Text refós de la llei
municipal i del règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28
d'abril, regula la tramitació i resolució dels expedients destinats a l’alteració jurídica
dels bens de les entitats locals, establint que s'ha d'incoar expedient en el qual se
n'acrediti l'oportunitat i la legalitat, oportunitat que s’empara en els convenis subscrits
entre l’Ajuntament de Sabadell i l’arquebisbat de Barcelona, en un primer moment i
posteriorment amb el Bisbat de Terrassa.
VIST, respecte a la legalitat, l’article 24 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de
Catalunya pel qual es pot procedir a la desafectació de béns de domini públic i
comunals si durant un període de 25 anys no s'han utilitzat d'acord amb la seva afectació
prevista, supòsit aplicable a les edificacions de l’església del Santuari de la Mare de Deu
de la Salut i l’edifici annex (casa del Capellà), així com les instal·lacions soterrades
dependents d’aquestes situades en el subsòl del terreny situat entre les edificacions, que
han estat afectades a l’ús religiós des de temps immemorial, mitjançant l’administració
de la Junta Administrativa del Santuari de la Mare de Deu de la Salut i en virtut de la
transacció i conveni de 18 de febrer de 1926 anomenats ”Pactes de la Concòrdia”, que
s’extingeixen de mutu acords amb la signatura del conveni amb l’arquebisbat de
Barcelona l’any 1998, s’establia que l’Ajuntament, a causa de la finalitat religiosa de
l’indret, s’obligava a no fer us de l’immoble sinó és a utilitat de Santuari i en favor del
seu culte, entre d’altres obligacions.
VIST que consta a l’expedient informe tècnic emès per aquesta secció de delimitació de
la finca objecte d’alteració així com memòria del Tinent d’Alcalde emesa en data 30 de
gener per la ratificació del conveni signat en data 2008, que es vigent per la motivació
del present expedient.
VIST que els expedients d’alteració de la qualificació jurídica i de cessió gratuïta de
domini s’han de sotmetre a informació pública durant el termini de 20 i 30 dies
respectivament, que correran simultàniament per economia procedimental, condicionant
els acords de cessió al bon fi de la seva publicació i aprovació definitiva, una vegada
transcorregut el termini sense que s’hagin presentat al·legacions o reclamacions a
l’expedient.
VISTA la competència del Ple de l'Ajuntament per l’adopció d’aquest acords, que
requereixen del vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la corporació,
respecte a l’aprovació de la cessió gratuïta de domini de béns municipals, de
conformitat amb el que disposa l’article 114.3 m) del D.L 2/2003, de 28 d'abril, pel qual
s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Tinença
d’Alcaldia d’Urbanisme, proposa al Ple l’adopció del/s següent/s
ACORDS
111

PRIMER. Deixar sense efecte els acords adoptats pel Ple de l’Ajuntament en sessió de
29 de juliol de 1998 respecte al relatiu a la instrucció dels expedients d’alteració de la
qualificació jurídica dels terrenys de propietat municipal on s’ubiquen les edificacions
del Santuari de la Mare de Déu de la Salut i l’anomenada Rectoria - Casa del Capellà i
el de cessió gratuïta de domini d’aquests béns patrimonials a favor de l’Arquebisbat de
Barcelona, mantenint vigent la resta d’acords.
SEGON.- Aprovar amb caràcter previ i inicialment l’expedient per a declarar l’alteració
de la qualificació jurídica de la finca que tot seguir es descriurà, en execució parcial del
conveni signat en data 21 de juliol de 2008 entre l’Ajuntament de Sabadell i el bisbat de
Terrassa, desafectant-la del domini públic i qualificant-la com a bé patrimonial:
Descripció: Porció de terreny de MIL DOS-CENTS ONZE metres quadrats (1.211 m²),
en el terme municipal de Sabadell a l’indret de la Salut, de forma rectangular irregular
per altres rectangles menors adjacents sobre la qual hi ha edificat el següent:
a) Edifici del SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT que ocupa una
superfície de 775 m², en planta, amb dos porxos, un a la façana sud i un altre a la
façana oest.
b) Edifici de la RECTORIA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA
SALUT que ocupa una superfície de 180 m², d’una planta, forma rectangular i
pati a la part posterior.
LIMITA: Al Nord, Sud, Est i Oest, amb resta de finca de la que se segrega o sigui
amb terrenys del parc de La Salut, propietat de l’Ajuntament de Sabadell
Situació jurídica.- Consta a l’inventari general de béns i drets municipal amb la
naturalesa de bé de domini públic, ús públic, sota l’epígraf núm. I.1.a/7.139.
Qualificació urbanística.- Sistema general de Parc Periurbà (Clau D-2), en virtut del
Text Refós del Pla General d’Ordenació de Sabadell, aprovat definitivament el
31.07.00 (DOGC 02.01.00). Edifici i entorn inclòs en la fitxa núm. 109 del Pla Especial
del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell (PEPPAS) i fitxes núm. 50 i 51 de la seva
revisió (PE-47 PEPPS).
Inscripció registral.- Consta inscrita al Registre de la Propietat de Sabadell núm 2, tom
1083, llibre 1861, foli 23, finca 62653, a nom de l’Ajuntament de Sabadell.
Càrregues.- Sobre la porció segregada que es trametrà al Bisbat de Terrassa es
constituirà una servitud de pas d’us públic.
TERCER.-. Sotmetre aquest expedient a informació pública durant el termini de 20
dies, tal com preceptua l’article 20.2 del Reglament del Patrimoni dels ens locals de
Catalunya, en relació amb l’article 86.2 de la Llei 30/92 reguladora de la llei de bases de
règim local, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la
Província i la fixació en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament. Transcorregut aquest
termini sense que s’hagin presentat reclamacions i al·legacions a l’expedient s’entendrà
definitivament aprovada l’alteració de la qualificació jurídica d’aquest bé en els termes
expressats.
QUART.- Aprovar la cessió gratuïta de domini de la finca descrita en l’acord segon a
favor del Bisbat de Terrassa, a l’empara de l’article 49 del Reglament de Patrimoni dels
Ens Locals, i sotmetre l’expedient a informació pública per un període de 30 dies de
forma simultània, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial
de la Província i la fixació en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament, perquè es puguin
presentar reclamacions i al·legacions a l’expedient.
112

Si la finca cedida deixa de destinar-se a l’ús religiós, el bé objecte de cessió revertirà
automàticament de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent, en els termes que resulten
de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de
Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya.
CINQUÈ.- Instar la formalització de la cessió, una vegada resolt definitivament
l’expedient d’alteració de la qualificació jurídica del bé i practicar a l’Inventari General
de Bens i Drets Municipals les anotacions adients.
SISÈ.- Donar compte d’aquesta operació a la Direcció General d’Administració Local
als efectes de ratificar l’informe emès per aquesta en data 15 de desembre de 2008.
SETÈ.- Facultar al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, perquè en l’exercici del seu
càrrec realitzi les actuacions i subscrigui quants documents sigui necessaris per el
perfeccionament d’aquests acords, així com rectificar els errors materials que es puguin
produir en la seva adopció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, l’any 98 es va
establir un conveni entre l’Ajuntament de Sabadell i aleshores l’Arquebisbat de
Barcelona fruit de la dissolució i liquidació de la Junta Administrativa Real del santuari
de la Mare de Déu de la Salut.
En aquell conveni de l’any 98 s’establien 2 acords. El primer era la cessió gratuïta de
l’Ajuntament, en aquell cas, a l’Arquebisbat del Santuari de la Mare de Déu de l’edifici
del santuari i de la rectoria, o de la casa del capellà, com surt en alguns dels escrits.
El segon acord era una permuta i una resolució de diferents conflictes de caire històric.
Per una banda era la cessió de l’Arquebisbat a l’Ajuntament d’una part de la plaça de les
termes que està en titularitat seva i que, òbviament, està en ús com a espai públic; un
tros del carrer Permanyer, si no recordo malament ja està incorporat a l’Escola Teresa
Claramunt des de la seva construcció, i els espais de l’entorn de l’ermita de Sant Julià.
Aquesta permuta s’equilibrava, per part de l’Ajuntament, amb l’aportació d’un solar a
Ca n’Oriac, en concret a la ronda Navacerrada, que estava avaluat no amb el mateix
preu que les 3 propietats que l’Arquebisbat posava en aquesta permuta.
L’any 2008 es va variar aquest conveni, entre d’altres motius, per la necessitat de
disposar de sòl d’equipaments en una part de ciutat, a la part de llevant de la ciutat, on,
diríem, el planejament no ha aconseguit més sòl d’equipament. És una zona, doncs, amb
sòl urbà consolidat, molt construïda i teníem la necessitat de recuperar aquell espai,
entre d’altres coses, per situar la Biblioteca del Nord.
Per tant, aquesta modificació del conveni de l’any 2008 manté la cessió del santuari i la
rectoria de la mateixa manera que estava en el conveni original. La permuta es fa entre
l’Ajuntament i, en aquest cas, el Bisbat de Terrassa, el qual aporta la finca de la plaça de
les Termes, del carrer Permanyer, i Sant Julià d’Altura i nosaltres un solar a Can Llong.
113

D’aquesta manera, doncs, vam poder tirar endavant el que és la construcció de la
Biblioteca del Nord i disposar darrere... Saben vostès que queda un espai prou important
per poder tenir nous equipaments i, per tant, ampliació de serveis o nous serveis en uns
barris on l’obtenció de sòl públic, doncs, comença a ser difícil.
Avui estrictament el que fem és la desafectació del domini públic i la qualificació com a
bé patrimonial per cedir, en aquest cas al Bisbat de Terrassa, el que és el santuari de la
Salut i de la rectoria i, per tant, continuem en els treballs per tal que la resta de permuta,
doncs, es pugui produir en els propers mesos.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, bé efectivament,
ens plantegen deixar sense efecte el conveni de l’any 98 entre l’Ajuntament de Sabadell
i l’Arquebisbat de Barcelona, en aquell moment. Un conveni que, com bé ha dit, preveia
la cessió del domini del santuari de la Salut i de la rectoria i un intercanvi de propietats
que, en aquell moment, estava valorada i perquè, en aquell moment, hi havia un interès
mutu.
Repeteixo, aquell conveni del 98 el trobem valorat, justificat, raonat i, per tant, doncs,
res a dir. També, com també s’ha dit, a l’any 2008 ja es va, d’alguna manera, alterar o
es va modificar aquest conveni. Val a dir, ja no amb l’Arquebisbat, sinó amb el Bisbat
de Terrassa.
Ara ens plantegen deixar sense efecte el conveni del 98 i aprovar la cessió del santuari
de la Salut i la rectoria amb un acord de Ple. Però la veritat és que no ho veiem clar. En
absolut. Pensem que si cal modificar alguna cosa arran del canvi de titulars de
l’Arquebisbat de Barcelona pel Bisbat, tal com sembla que es justifica, per aquest sentit,
el que calia, en tot cas, és fer un nou conveni on quedessin reflectides, valorades i
justificades les modificacions que es plantegen.
En concret, en el dictamen trobem a faltar una proposta, la justificació de les
modificacions, el perquè ara aquests canvis, una relació valorada i actualitzada, doncs,
tal com existia en els dos convenis i una tercera concreció que és la que més ens
preocupa, que és què passa amb tot el patrimoni que hi ha al santuari.
En concret, amb els dibuixos les pintures d’en Toni Vilarrufat, així com amb el
mobiliari existent. Una relació de bens patrimonials que queda molt clara en el conveni
de l’any 98, però que no sabem què passarà perquè no està escrit ni perquè tampoc no
s’ha explicat què passarà en el moment en què es deixi sense efecte aquest conveni de
l’any 98.
Per tant, de la mateixa manera que en el conveni del 98 i del 2008 quedava clar,
explícitament, als punts quins són els acords, ara, davant d’aquest acord difús que es
plantegen, doncs, demanem que es faci un nou conveni amb tots els drets, amb tots els
canvis, amb tota la valoració dels bens patrimonials i, per tant, que quedi molt clar, que
quedi molt clar, què és el que es cedeix i que, per tant, que tothom sàpiga a que atenirse.
Per tant, si no es fa via un nou conveni, nosaltres no hi donarem suport.
114

Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, el
conveni subscrit l’any 98 és un conveni ampli de cessió i permuta de diferents béns
immobles i mobles. I, des del nostre punt de vista, des del nostre grup, doncs, té sentit
en la seva integritat i no tret de context, tal com el Govern pretén tramitar-ho en el dia
d’avui.
Posteriorment, a l’any 2008 s’ha signat un nou conveni, que esmena el del 98, que no va
ser ratificat en Ple, que només es va aprovar en Junta de Govern Local i tenim, per tant,
doncs, dubtes que pugui ser així. I, a més a més, la copia del conveni del 2008 que se’ns
ha lliurat, doncs, ni tan sols està segellada per Secretaria. Simplement incorpora dues
signatures, i res més.
Tot això, doncs, ens genera dubtes. Ens genera dubtes. igualment, doncs, el fet que els
elements, els béns mobles, que hi figuraven a l’any 98 i els dibuixos, doncs, no constin
de cap de les maneres.
En el dictamen que el Govern presenta avui només es parla de la cessió per part de
l’Ajuntament al Bisbat de Terrassa del santuari de la Salut i la casa del capellà.
Com deia, però, en el conveni signat al 98 entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat també
s’inclou la successió a favor de l’Ajuntament de la col·lecció de dibuixos del pintor
Vilarrufat i també de 158 objectes catalogats en el seu dia pel Museu de Sabadell i
repartits en 4 espais.
Per una altra banda, aquest mateix conveni preveu la permuta entre l’Ajuntament i el
Bisbat d’un terreny de propietat municipal i 3 parcel·les propietat del Bisbat. De tot això
avui tampoc no se’n diu res, no se’n parla.
El nostre grup ja va manifestar, en la passada comissió informativa on es va tractar
aquest tema, i ho tornem a reiterar en el dia d’avui en aquest Ple, que aquesta operació
només la podem entendre des de la seva globalitat. I per aquesta raó ja vam proposar a
la passada Comissió Informativa, i també ho proposem avui, que es dugués a
consideració d’aquest Ple el conjunt d’operacions que donin compliment íntegre al
conveni de l’any 98.
Només així pot tenir sentit aquesta cessió que avui es pretén consolidar. Només amb
aquest acord i sense executar la resta de condicions que preveu l’esmentat conveni es
produeix una pèrdua injustificada de patrimoni, que, per altra banda, doncs, sí que hi
figura un informe del secretari on es valora en més de 435.000 € la propietat que es
pretén, doncs, cedir al Bisbat de Terrassa.
Nosaltres, doncs, proposem, per tot això que he explicat, que es retiri aquest punt de
l’ordre del dia i es torni a portar quan es donin les condicions per poder donar
compliment íntegre dels acords del conveni de l’any 98, mitjançant el conjunt d’acords
de cessió i permuta per ambdues parts de manera simultània.
Si no és així, doncs, nosaltres, evidentment, no podrem donar suport a aquesta proposta.
115

Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, igual ho hem
expressat malament. Avui no portem un nou conveni. El que portem és l’aplicació de la
modificació del conveni original.
Respecte als dubtes del que seria part del patrimoni cultural que hi ha dins del santuari,
si vostès llegeixen el primer acord diu: “deixar sense efecte els acords adoptats pel Ple
de l’Ajuntament, en sessió del 29 de juliol del 98, respecte a la instrucció dels drets
d’alteració i qualificació jurídica dels terrenys de propietat municipal on s’ubiquen les
edificacions del santuari Mare de Déu i una rectoria casa del capellà.” Per què? Perquè
han fet una ampliació per la servitud que hi ha entre la casa i el santuari i en el seu
voltant per si han de poder fer qualsevol tipus d’actuació. Diu: “mantenint vigent al
resta d’acords.”
Per tant, els acords que no afecten directament el que és el terreny, els metres quadrats,
que és el que va motivar que aquest dictamen vingués al Ple, doncs, estan plenament
vigents. Per tant, no hi ha cap dubte que, respecte a les obligacions que es tenien,
respecte a bona part del patrimoni cultural que hi ha allà i on de treballar els del Museu
d’Història, doncs, queden plenament vigents. No hi ha variacions substancials respecte
al conveni del 98.
Respecte a les parcel·les, el que hi ha és un canvi de la parcel·la que hi ha a Ca n’Oriac,
per un interès municipal, com he explicat abans, per un solar a Can Llong, del qual,
també, a l’expedient que es va aprovar per Junta de Govern l’any 2008, hi consta,
doncs, l’avaluació econòmica, com no pot ser d’una altra manera.
Es va fer per Junta de Govern perquè en aquell moment la competència delegada per als
convenis de permuta estava delegada a la Junta de Govern. Si no, doncs, s’hagués portat
al Ple, s’hagués donat l’explicació. Tot i així, en el seu moment, aquell conveni, o la
modificació del conveni primer, va passar per la Comissió Informativa d’Urbanisme i
crec que l’altre dia ho van comentar vostès a la Comissió Informativa actual.
Per altra banda, dir que comencem el procés d’acompliment d’aquest conveni. En
aquests moments s’està treballant, per part nostra, en aquest solar de Can Llong per
poder fer la permuta i ens consta que el Bisbat, doncs, està treballant tant en la presa de
decisions en el seu àmbit de decisió, diríem, per treure del seu domini, diríem, el que
són la finca de la plaça de les Termes i de l’àmbit de Sant Julia d’Altura i hem d’esperar
que pugui fer també el mateix amb el carrer Permanyer. I d’aquesta manera, doncs, de
manera simultània, nosaltres fer l’acord per la permuta del que seria el solar de Can
Llong aquí, en el mateix moment en què es puguin fer també la seva presa d’acords al
seu àmbit de decisió corresponent.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, Sr. Joan Carles
Sánchez, no em dirà vostè que no és prou enrevessada la comprensió de tot plegat, de
tots els processos, doncs, de deixar sense efecte un conveni, de mantenir, doncs, un
conveni del 2008, etc.
Per tant, nosaltres en honor del que és la transparència, del que és que quedi clar, que
quedi constància, exactament, doncs,de quins són els nous acords que a partir d’ara hi
haurà entre l’Ajuntament de Sabadell i el Bisbat de Terrassa, el que demanem és que
això es faci via un nou conveni on quedi reflectit, assentat, totalment.
116

Deixem sense efectes un conveni que era amb una altra titular, que era l’Arquebisbat de
Barcelona i, per tant, potser, també seria hora de fer el conveni, d’arribar als acords
entre els titulars. El titular que avui en dia és el Bisbat de Terrassa i l’Ajuntament de
Sabadell.
Per tant, nosaltres no donarem suport a la forma d’intercanviar o de concretar aquests
acords, o a l’actualització d’aquests acords, entre el Bisbat de Terrassa i l’Ajuntament
de Sabadell.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, Sr.
Joan Carles, sí que hem entès el que estem portant avui a votació. Crec que sabem llegir
i sabem entendre. El que no sé és si no ens sabem explicar, o vostè no ens vol entendre a
nosaltres.
Ja he dit que en el conveni del 98 hi estem d’acord, l’entenem, però l’entenem en la
seva globalitat. No pas tret a peces de context. Fins i tot també estaríem d’acord amb la
modificació que es plantejava l’any 2008, la substitució de la parcel·la de Ca n’Oriac
per la de Can Llong. També ho entenem això. Amb el que no estem d’acord, i ja ho hem
dit i ho reitero una altra vegada, és que aquesta vegada, avui, només es porti, doncs, la
part de cessió d’una part de tot el conveni. Nosaltres el que estem dient és que es faci en
tota la seva integritat, que, vaja, que si diu: “ja hi estem treballant, el Bisbat de Terrassa
ja hi està treballant”, doncs, ens sembla molt bé. Creiem que és el que cal fer, que
seguim treballant i quan estigui tot a punt llavors, en aquest moment, portin en la seva
globalitat totes les operacions simultàniament i això ens clarificarà i quedarà, doncs, ben
entenedor per a tothom el que estem fent. Però en aquests moments l’únic que estem
fent és una pèrdua de patrimoni.
I, per tant, amb això nosaltres, doncs, no podem estar-hi d’acord.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, ja els deia al
principi que el conveni incorpora dues operacions. De fet es podien haver fet dos
convenis per separat.
La cessió es manté des del primer moment i el que després hi haurà és una permuta. Per
poder fer la permuta nosaltres estem esperant que ells puguin prendre les decisions en el
seu àmbit, com els hi he dit abans. Creiem que serà en breu, però nosaltres hem de
continuar complint amb els compromisos que teníem i, per tant, mantenim la cessió del
santuari i de la rectoria, que en cap moment ha estat en discussió. L’Ajuntament, des del
moment en què es dissol la Junta Administrativa del Real Santuari de la Mare de Déu de
la Salut, acorda en aquell moment això. Pocs anys després ho porta en un conveni. I el
que fem és complir aquest conveni. Conveni que es va aprovar l’any 98 amb aquest
criteri i es va ratificar amb una modificació l’any 2008.
Per tant, entenen que no hi ha cap pèrdua de patrimoni. La pèrdua de patrimoni aquesta
es faria igualment. Seria l’equilibri, en el cas de la permuta, el que s’ha de garantir i crec
que amb els informes econòmics que hi ha als acords que es van aprovar l’any 2008,
doncs, queden perfectament salvaguardats.
117

Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU i
PP i les abstencions dels grups municipals d’ICV-EUiA, EpS i ERC.
118

Sostenibilitat i Gestió d'ecosistemes
27.- Aprovar les modificacions de les bases específiques reguladores de
l'atorgament de subvencions destinades a desenvolupar programes d'actuacions
relacionades amb el medi natural.
ATÈS que la Junta de Govern Local en sessió del dia 8 de maig de 2009 va aprovar les
bases específiques reguladores i els annexos en relació a l’atorgament de subvencions
destinades a desenvolupar programes d’actuacions relacionades amb el medi natural.
ATÈS l’informe tècnic de data10 de juny del 2010, el qual proposa la introducció d’una
sèrie de modificacions en relació al període de presentació de sol·licituds i a la
composició de la comissió qualificadora.
ATÈS que els canvis proposats no contradiuen el contingut dels articles 9 i 10 de
l’Ordenança General de subvencions, aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament
en sessió de 23 de desembre de 2008, en el marc de la Llei 38/2003, de 17 de novembre,
General de subvencions i el Reglament que la desenvolupa, aprovat per Reial Decret
887/2006, de 21 de juliol.
VIST l’article 124 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens local, aprovat per
Decret 179/1995, de 13 de juny, que preveu que les bases, una vegada aprovades, s’han
de sotmetre a informació pública durant un termini mínim de vint dies, mitjançant la
seva publicació en el Butlletí Oficial de la província i en el tauler d’anuncis de la
corporació, amb una referència d’aquest anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
VISTES les competències atribuïdes al Ple, entre les quals figura la relativa a
l’assumpte objecte d’aquest dictamen.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar les modificacions de les bases específiques reguladores de
l’atorgament de subvencions destinades a desenvolupar programes d’actuacions
relacionades amb el medi natural, en el sentit de:
(i) Modificar el paràgraf primer de la base quarta, en relació a les
condicions de presentació de la sol·licitud.
On diu:
“El termini de presentació de sol·licituds serà des de l’1 al 15 de juny de cada
any, sempre i quan s’hagi aprovat i publicat prèviament la corresponent
convocatòria.”
Ha de dir:
119

(ii)
“El termini de presentació de sol·licituds serà de quinze dies a comptar
des de l’endemà de la publicació oficial de la corresponent
convocatòria.”
Redefinir la composició de la comissió qualificadora, prevista a la base,
apartat segon de la base setena.
On diu:
“Les sol·licituds presentades seran valorades per una comissió
qualificadora presidida pel regidor/a del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes i de la qual formaran part el/la tinent/a d’alcalde de l’Àrea
de Serveis Centrals, el/la cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes i el/la tècnic/a de la Secció Ripoll i del Rodal.”
Ha de dir:
“Les sol·licituds presentades seran valorades per una comissió
qualificadora presidida pel regidor/a del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes i de la qual formaran part el/la tinent/a d’alcalde de l’Àrea
de Serveis Centrals, el/la cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes, el/la tècnic/a de la Secció Ripoll i del Rodal, i el/la
tècnic/a lletrat/da responsable de l’assessorament del servei, que actuarà
com a secretari/a”.
SEGON.- Publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al tauler d’anuncis
de la corporació i a la “web” municipal el text íntegre de les bases, així com un anunci
de referència al mateix al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, atorgant un
termini de vint dies a comptar de l’endemà de l’esmentada publicació per a la
presentació d’al·legacions o impugnacions. Transcorregut aquest termini sense que
s’hagi formulat cap al·legació o impugnació l’acord d’aprovació inicial esdevindrà
definitiu.
TERCER.- Autoritzar la refosa en un text únic de les bases amb les seves
modificacions, facultant al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme per a la seva
aprovació i publicació oficial a la pàgina web municipal.
QUART.- Notificar aquests acords als òrgans corresponents als efectes oportuns.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
120

28.- Aprovar les modificacions de les bases específiques reguladores de
l'atorgament de subvencions destinades a actuacions de desenvolupament rural
en el sector agrari.
ATÈS que la Junta de Govern Local en sessió del dia 15 de maig del 2009 va aprovar
les bases específiques reguladores i els annexos en relació a l’atorgament de
subvencions destinades a actuacions de desenvolupament rural en el sector agrari.
ATÈS l’informe tècnic de data 10 de juny del 2010, el qual proposa la introducció
d’una sèrie de modificacions en relació al període de presentació de sol·licituds i a la
composició de la comissió qualificadora.
ATÈS que els canvis proposats no contradiuen el contingut dels articles 9 i 10 de
l’Ordenança General de subvencions, aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament
en sessió de 23 de desembre de 2008, en el marc de la Llei 38/2003, de 17 de novembre,
General de subvencions i el Reglament que la desenvolupa, aprovat per Reial Decret
887/2006, de 21 de juliol.
VIST l’article 124 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens local, aprovat per
Decret 179/1995, de 13 de juny, que preveu que les bases, una vegada aprovades, s’han
de sotmetre a informació pública durant un termini mínim de vint dies, mitjançant la
seva publicació en el Butlletí Oficial de la província i en el tauler d’anuncis de la
corporació, amb una referència d’aquest anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
VISTES les competències atribuïdes al Ple, entre les quals figura la relativa a
l’assumpte objecte d’aquest dictamen.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar les modificacions de les bases específiques reguladores de
l’atorgament de subvencions destinades a actuacions de desenvolupament rural en el
sector agrari en el sentit de:
(iii)
Modificar el paràgraf primer de la base quarta, en relació a les
condicions de presentació de la sol·licitud.
On diu:
“El termini de presentació de sol·licituds serà des del 15 al 30 de juny de
cada any, sempre i quan s’hagi aprovat i publicat prèviament la
corresponent convocatòria.”
Ha de dir:
“El termini de presentació de sol·licituds serà de quinze dies a comptar
des de l’endemà de la publicació oficial de la corresponent
convocatòria.”
121

(iv)
Redefinir la composició de la comissió qualificadora, prevista a l’apartat
segon de la base setena.
On diu:
“Les sol·licituds presentades seran valorades per una comissió
qualificadora presidida pel regidor/a del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes i de la qual formaran part el/la tinent d’alcalde de l’Àrea
de Serveis Centrals, el/la cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes i el/la tècnic/a de la Secció Ripoll i del Rodal.”
Ha de dir:
“Les sol·licituds presentades seran valorades per una comissió
qualificadora presidida pel regidor/a del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes i de la qual formaran part el/la tinent d’alcalde de l’Àrea
de Serveis Centrals, el/la cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió
d’Ecosistemes, el/la tècnic/a de la Secció Ripoll i del Rodal i el/la
tècnic/a lletrat/da responsable de l’assessorament del servei, que actuarà
com a secretari/a.”
SEGON.- Publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al tauler d’anuncis
de la corporació i a la “web” municipal el text íntegre de les bases, així com un anunci
de referència al mateix al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, atorgant un
termini de vint dies a comptar de l’endemà de l’esmentada publicació per a la
presentació d’al·legacions o impugnacions. Transcorregut aquest termini sense que
s’hagi formulat cap al·legació o impugnació l’acord d’aprovació inicial esdevindrà
definitiu.
TERCER.- Autoritzar la refosa en un text únic de les bases amb les seves
modificacions, facultant al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme per a la seva
aprovació i publicació oficial a la pàgina web municipal.
QUART.- Notificar aquests acords als òrgans corresponents als efectes oportuns.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
122

29.- Aprovar definitivament la modificació del text del Reglament de règim d'ús
dels horts de titularitat municipal i per l'atorgament de llicències d'ús privatiu del
domini públic.
Atès que el tinent d’alcalde d’Urbanisme, mitjançant Decret 2775/2010, de 12 de març,
va resoldre la creació de la Comissió d’Estudi encarregada de la modificació del
Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal i per l’atorgament de
llicències d’ús privatiu del domini públic, aprovat en sessió plenària de 25 de febrer de
2008.
Atès que el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment, en sessió de 6 d’abril de 2010,
la modificació dels articles 6 i 19 del Reglament esmentat, la qual ha estat objecte
d’informació pública mitjançant la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de
Barcelona núm. 98, de data 24 d’abril de 2010, al DOGC núm. 5615, de 26 d’abril de
2010, al Diari de Sabadell, de 28 d’abril del 2010 i a la web municipal.
Atès que durant el període d’informació pública s’han presentat al·legacions per part de
l’Associació La Ruda, amics de Can Deu per l’Agricultura ecològica.
Atès que aquestes han estat resoltes per part de la Comissió d’Estudi, tal i com consta a
l’acta de la reunió celebrada el 10 de juny de 2010 i que consta a l’expedient.
Vistos l’article 4.1 a) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local
(LBRL), en concordança amb l’article 8.1a) del Text refós de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya, aprovat per Decret 2/2003, de 28 d’abril (TRLRLC), que
garanteixen al municipi la competència i la potestat normativa en l’àmbit de llurs
competències.
Vistos els articles 52.2 d) i 98 d) del TRLRLC que determinen que la competència per
a l’aprovació de les ordenances municipals correspon al Ple de la corporació amb
caràcter indelegable i que els acords en referència a les mateixes s’aproven per majoria
simple.
Vistos els articles 65.2 i 70.2 de la LBRL, l’article 178 del TRLRLC i els articles 64 a
66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret
179/1995, de 13 de juny, que contenen el procediment d’aprovació definitiva de les
ordenances locals.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
123

PRIMER.- Desestimar les al·legacions presentades per l’Associació La Ruda, amics de
Can Deu per l’Agricultura ecològica, en base a les consideracions que obren en l’acta de
la Comissió d’Estudi i que es transcriuen a continuació:
“La modificació dels articles 6 i 19 del Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat
municipal i per l’atorgament de llicències d’ús municipal, aprovada inicialment pel Ple
de l’Ajuntament amb el suport de tots els grups municipals i en exercici de la potestat
reglamentària que exerceix el municipi en l’àmbit de les seves competències, té com a
principal objectiu, en un context de crisi econòmica i social, que el conreu hortícola
destinat a l’autoconsum sigui, un element de suport a l’economia domèstica de les
unitats familiars més desfavorides.
Aquesta iniciativa, en tot cas, no priva de la concurrència a les diferents convocatòries a
les persones amb un nivell d’ingressos superiors, que podran formar part del sorteig en
el cas que el número de sol·licituds no superi el número de parcel·les que es posen a
disposició per part de l’Ajuntament, en la mesura que es determini, i també de la llista
d’espera que vindrà a cobrir les possibles vacants.”
.../...
.../...
SEGON.- Aprovar definitivament la modificació dels articles 6 i 19 del Reglament de
règim d’ús dels horts de titularitat municipal i per l’atorgament de llicències d’ús
privatiu del domini públic, d’acord amb la redacció següent:
“Article 6.- Règim Econòmic de les llicencies
Els adjudicataris de les parcel·les d’horts quedaran obligats a satisfer la taxa establerta
per les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics en concepte d’utilització
privativa del domini públic, que es meritarà anualment durant la vigència de la llicència.
La manca de pagament de l’esmentada taxa dins el termini establert per a la seva
realització, facultarà a l’Ajuntament per a la seva exigibilitat per la via de
constrenyiment, de conformitat amb la Llei general tributària i la demés normativa de
desenvolupament, sens perjudici de la potestat de revocació de la llicència que té
l’Ajuntament de conformitat amb la base tretzena.
L'Ajuntament repercutirà simultàniament amb aquesta taxa, la resta de conceptes que ha
de fer front l’adjudicatari, que es regulen més detalladament en els article específics
d’aquest reglament, per satisfer el preu dels serveis que l'Ajuntament posa a la seva
disposició, com és l’assegurança de responsabilitat civil o el consum d’aigua pel reg.
Els usuaris de l’horta hauran de dipositar una fiança de 100 €, que hauran d’ingressar a
la Tresoreria Municipal, com a requisit previ al lliurament de la parcel·la i subscripció
de la formalització de l’adjudicació que preveu l’article 25, en un termini de 15 dies des
de la notificació de l’adjudicació de la llicència. L’import d’aquesta fiança s’executarà
per cobrir possibles danys o desperfectes, si es dóna el cas, i es retornarà a la finalització
del termini de la llicència d’ús privatiu de la parcel·la d’horta.
Estaran exempts del dipòsit de la fiança esmentada, aquells adjudicataris que hagin
acreditat una renda que no superi 0,6 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de
Catalunya (IRSC).”
124

“Article 19 Procediment de selecció
El sistema d'adjudicació de les llicències d’us privatiu del domini públic sobre parcel·les
municipals d’horts es farà en règim de lliure concurrència mitjançant sorteig públic, en
aplicació de l’article 92 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les
administracions públiques.
No obstant, l’Ajuntament de Sabadell tindrà la potestat d’aprovar una reserva d’un 15%
del nombre de parcel·les que surten a concurs per adjudicar amb preferència a menors de
35 anys. També es podrà fer una reserva de zones d’horta per a la producció ecològica.
Aquestes reserves caldrà esmentar-la específicament en cada convocatòria que s’iniciï.
La llista definitiva de persones que participaran en el sorteig públic, estarà formada pels
interessats participants que compleixin amb les condicions i els supòsits següents:
• Ser persona física, major d’edat. Només es podrà presentar una sol·licitud per unitat
familiar, entenent-se per unitat familiar aquelles persones que convisquin en un
mateix domicili.
• A la data de l’inici del procés de sol·licituds, cal estar empadronat a Sabadell amb
una antiguitat mínima de 5 anys ininterromputs o acreditar haver estat empadronat
un mínim de 5 anys, durant els últims 10 anys.
• No disposar, a títol de propietari, arrendatari o similar, de cap altre hort o terreny de
conreu, ja sigui dins del terme municipal de Sabadell o dins de la comarca del
Vallès Occidental.
• Per l’adjudicació de les parcel·les es tindran en compte els següents supòsits:
En el cas que els sol.licitants amb ingressos per sota de 2 vegades l’IRSC superin el
nombre d’horts a adjudicar, el sorteig es farà únicament entre aquests sol.licitants.
En el cas que els sol.licitants amb ingressos per sota de 2 vegades l’IRSC no superin
el nombre d’horts a adjudicar, es farà un primer sorteig entre aquests sol.licitants i, un
segon sorteig entre els sol.licitants que superin 2 vegades l’IRSC per adjudicar la resta
dels horts.
També podran ser adjudicats els horts municipals a les associacions i entitats que figurin
inscrites en el registre municipal d’entitats, quan s’acreditin, mitjançant la presentació
dels seus estatuts, finalitats de caire pedagògic, terapèutic o social i presentin un projecte
de gestió per promocionar el treball de l’hort. En aquest cas, caldrà la designació d’una
persona física responsable de l’entitat, amb la qual es mantindran totes les relacions
derivades de l’adjudicació i es farà responsable del compliment d’aquest Reglament. “
TERCER.- Aprovar el Text refós del Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat
municipal i per l’atorgament de llicències d’ús privatiu del domini públic, amb les
modificacions aprovades, a efectes de la facilitar la seva lectura i comprensió, d’acord
amb el document que s’adjunta com a document núm. 1
QUART.- Notificar aquests acords als interessats que han formulat al·legacions.
CINQUÈ.- Traslladar els acords a la Delegació del Govern del Ministeri
d’Administracions Públiques i als Serveis Territorials del Departament de Governació i
125

Administracions Públiques, a efectes que, en el termini de quinze dies hàbils següents a
la notificació, puguin formular els recursos que estimin procedents.
SISÈ.- Publicar els acords precedents en el Butlletí Oficial de la Província de
Barcelona, juntament amb el Text refós del Reglament, una vegada transcorregut el
termini fixat en l’acord anterior sense que s’hagin fet observacions al respecte, així com
una referència de l’anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
SETÈ.- Inserir l’anunci en el tauler d’anuncis de la corporació a la web municipal per
tal que siguin consultats per part dels ciutadans que estiguin interessats.
VUITÈ.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat, perquè
subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels precedents
acords, i rectificar en qualsevol moment els errors materials que es poguessin produir.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, nosaltres
compartim el tema del Reglament dels horts en el seu conjunt. Ja vam fer, doncs, les
seves consideracions en el seu moment. Però pensem que s’haurien d’haver incorporat
les al·legacions plantejades per l’entitat La Ruda, que proposa un tema que entenem que
és raonable com és el fet de fer una reserva, un tant per cent, del nombre de parcel·les
per aquelles persones amb rendes baixes i que no poden accedir a les condicions
econòmiques mínimes que requereix el Reglament.
De passada també voldria dir que reclamo que les al·legacions que plantegi qualsevol
persona o entitat quedin recollides a la informació lliurada, per tal de poder valorar les
diverses propostes, cosa que no s’ha fet en aquesta ocasió.
Per tant, tot i que compartim en la seva globalitat el Reglament, també compartim la
proposta que fa l’entitat La Ruda i, com que no ha estat acceptada, ens abstindrem.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, ja varem
deixar clar el que pensàvem de les modificacions d’aquest Reglament quan es va portar
a la seva aprovació inicial. En aquell moment ja li vam donar suport, malgrat que
creiem que és una mesura estèril, ja que confon l’oci amb l’economia productiva o amb
les mesures socials.
És un cop d’efecte, amb un tema anecdòtic, per amagar la incapacitat del Govern per
assumir polítiques valentes davant de la crisi; fet que es va poder veure a l’últim Ple
extraordinari sobre el Pla d’austeritat.
Per tant, un cop més, malgrat tot el que he comentat, donarem suport a aquesta
modificació; però amb aquesta poca fe en relació a les finalitats, realment, que
persegueix aquesta modificació.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Estrada, que diu, bé, no volia
intervenir, però ja que hi ha hagut intervencions, doncs, intervindré.
126

Bé. Jo vull recordar que en el Ple passat o fa un parell de plens, em sembla creure
recordar, es va provar inicialment, amb l’aprovació de tots els grups, per tant per
unanimitat, la proposta que vam portar. I el text era el que era, i era que en un context de
crisi econòmica i social, etc., doncs, es proposava una modificació puntualíssima del
Reglament dels horts. Concretament l’article 19 que és el que fa referència a l’accés a
aquestes parcel·les.
Aquest era l’objectiu i el motiu bàsicament. I aquí, doncs, evidentment, doncs, amb el
grup de CiU, tot i que va fer una intervenció, doncs, amb el mateix estil o la mateixa
sintonia que ha fet ara, s’hi va adherir, malgrat les aportacions, doncs, que va fer de
comentari.
Aquesta és la voluntat. Aquest és el tema que ens ha mogut i pel qual, doncs, la
comissió tècnica que ha valorat l’aportació de La Ruda, amics de Can Deu per a
l’agricultura ecològica, doncs, ha estat desestimat. No hi ha més.
El criteri no és d’oportunitat, és de necessitat. Nosaltres sabem, perquè en aquest
moment en tenim coneixement, perquè en aquest moment hi ha hagut un concurs públic
d’adjudicació de 49 parcel·les, hem vist les necessitats reals. No és allò que “ens ho han
semblat i ens ho comenten i etc.”, sinó que hem valorat que hi ha una massa social
determinada de ciutadans determinats que tenen aquesta demanda i tenen, doncs, unes
rendes per càpita, perquè, doncs, al Reglament, això es demana que doncs cobreixen
aquesta franja. I ens sembla que és en aquest moment oportú, jo mateix vaig motivar,
doncs, el convèncer el mateix alcalde de dir “anem a remoure un moment aquest
Reglament, perquè, doncs, és un moment, doncs, en què hi ha una demanda
determinada a aquesta oferta.”
I en aquest sentit, dient-me, de sumar i donar solució, a ajudar a donar solucions no pas
donar solucions, però ajudar a donar solucions, es va fer, doncs, aquesta proposta.
No hi ha més. És molt senzill i és molt concís. I així de clar i concret.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, CIU,
ICV-EUiA, PP i ERC i l’abstenció de EpS.
127

30.- Aprovar inicialment el nou text de l'Ordenança de soroll i vibracions de
Sabadell.
Atès que el Ple Municipal, en sessió de 2 de juny de 2009, va aprovar inicialment el
Text de l’Ordenança de soroll i vibracions de Sabadell, així com el Mapa de Capacitat
Acústica de la ciutat de Sabadell.
Atès que els acords, juntament amb el text de l’Ordenança i el Mapa es van publicar al
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 141, de data 13 de juny de 2009, al
tauler d’anuncis de l’Ajuntament i una referència, al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya núm. 5401, de 16 de juny de 2009, per tal que fossin objecte d’informació
pública fins el 30 de setembre de 2009.
Atès que dintre del termini establert, únicament es van presentar al·legacions al text de
l’Ordenança per part del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell i tota una sèrie de
recomanacions i suggeriments elaborats pel Síndic Municipal de Greuges de Sabadell.
Atès que la Comissió d’Estudi, constituïda en virtut del Decret 10976/2008, de 20 de
novembre, del regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, es va reunir el 9 de
novembre de 2009 a efectes de valorar les al·legacions i recomanacions presentades.
Atès que el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten
els annexos (en endavant Reglament), va entrar en vigor el 17 de novembre de 2009
(DOGC 5506) i té com a finalitat adequar els preceptes de la llei catalana als de caràcter
bàsic estatal continguts en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll amb efectes
d’evitar la incertesa jurídica.
Atès que la Comissió d’Estudi segons acta de 18 de juny de 2010, proposa novament
l’aprovació inicial del text de l’Ordenança de soroll i vibracions de Sabadell, una
vegada s’ha procedit a adequar el seu contingut al Reglament, en base a l’ordenança
tipus redactada per la Comissió de treball integrada pel Departament de Medi Ambient
i Habitatge, la Diputació i un grup de municipis (entre els quals figura Sabadell) i s’han
tingut en consideració les al·legacions parcialment estimades per la pròpia Comissió en
data 9 de novembre de 2009.
Vistos l’article 4.1 a) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local (LBRL),
en concordança amb l’article 8.1del Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya, aprovat per Decret 2/2003, de 28 d’abril (TRLRLC), que garanteixen al
municipi la competència i la potestat normativa en l’àmbit de llurs competències.
Vist l’article 66 del TRLRLC que estableix que els ens locals ostenten competències en
matèria de sostenibilitat ambiental, d’acord amb l’abast que es fixa a la normativa de
règim local i a la legislació sectorial respectiva.
Vist l’article 6 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll en concordança amb
l’article 21 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
128

acústica, que reserven als ens locals les facultats d’elaborar i aprovar les ordenances
reguladores en matèria de contaminació acústica.
Vist l’article 7 del Decret 179/2009 de 10 de novembre, pel qual s’aprova Reglament de
la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se
n’adapten els annexos, que concreta les competències atribuïdes als ens locals en
aquesta matèria.
Vistos els articles 52.2 d) i 98 d) del TRLRLC que atribueixen la competència per a
l’aprovació de les ordenances municipals al Ple de la corporació amb caràcter
indelegable i per majoria simple.
Vistos els 49 i 70.2 de la LBRL, l’article 178 del TRLRLC i els articles 58 a 66 del
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de
13 de juny, que contenen el procediment d’aprovació i modificació de les ordenances
locals.
Vistes les competències atribuïdes al Ple, entre les quals figura la relativa a l’assumpte
objecte d’aquest dictamen.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar inicialment el nou text de l’Ordenança de soroll i vibracions de
Sabadell, per tal d’adaptar-la al contingut del Decret 179/2009 de 10 de novembre, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica i se n’adapten els annexos.
SEGON.- Sotmetre aquest acord, juntament amb el text de l’Ordenança, a informació
pública fins el 30 de setembre de 2010, mitjançant la publicació de l’anunci
corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al tauler
d’anuncis de l’Ajuntament, per tal que els interessats puguin formular les reclamacions i
al·legacions oportunes. Transcorregut aquest termini sense que s’hagin formulat
aquestes, el text de l’Ordenança restaria aprovat definitivament sense la necessitat
d’adoptar cap altre acord de manera expressa.
TERCER.- Facultar a l’alcade-president o regidor en qui delegui o tingui delegat per a
la signatura de tots el documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels acord
precedents.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Estrada, que diu, voldria fer la
intervenció dels punts 30 i 31 conjuntament, en tot cas, si correspon.
129

Voldria fer una intervenció inicial que a mi m’hauria agradat poder fer, poder presentar,
en aquest Ple avui. Una no ordenança sobre el soroll i fer en aquest Ple una proposta de
declaració sobre l’harmonia i el silenci.
Penso que hauria estat més positiu, però no és el cas. I, per tant, doncs, haurem de
parlar, doncs, del soroll. Tot i que, com vaig explicar fa un any i vam portar la primera
ordenança sobre aquest tema, és una qüestió que va lligada, ens agradi o no, també al
nivell de vida i a l’entorn social que tenim avui aquí.
Recordem. La Unió Europea al 2002, ràpidament, determina una directiva, la 49, de 25
de juny de 2002, sobre l’establiment d’un marc comú europeu per prevenir i reduir, amb
caràcter preferent, els efectes nocius de l’expansió en la població del soroll ambiental.
En aquest entorn i en aquest context, al 2002 mateix es proclama una llei catalana sobre
el soroll. Al 2003 hi ha una llei estatal sobre el ruido i, per tant, i és una llei bàsica. Al
2005 hi ha un reglament de la llei del ruido estatal, que desplega la llei estatal. Per tant,
aquí ja hi ha un problema de competències.
I és al novembre de 2009 quan la llei catalana gaudeix d’un reglament. Mentrestant,
recordar que el Ple municipal del juny de 2009, ara fa un any, justament, vam aprovar
inicialment una proposta de text/ordenança, i el corresponent mapa sònic de capacitat
acústica.
Ambdós documents van ser posats a exposició pública i van presentar-se al·legacions,
per part del grup municipal EpS, i recomanacions i suggeriments, per part del Síndic
Municipal de Greuges. Això era al mes de setembre, que s’acabava, doncs, el període
d’al·legacions i, per tant, durant el mes d’octubre i novembre de 2009 els serveis tècnics
municipals van començar a valorar aquestes aportacions, al·legacions, tant del grup
municipal com del propi Síndic de Greuges.
Mentrestant, concretament a finals del novembre de 2009, per tant, farà menys d’un
any, la Generalitat de Catalunya publica al DOGC el Reglament de la Llei del Soroll del
2002, el qual determina que en un període de 2 anys s’han d’adaptar les ordenances
municipals a l’esmentat Reglament.
Bé, sembla, doncs, lògic pensar a parar tot el procés i tornar a començar la tramitació, i
així guanyar temps i poder tenir, al més aviat possible, una nova proposta d’ordenança i
també de mapa de densitat acústica ajustat a la nova normativa general.
Aquesta proposta va ser feta als grups municipals en el marc de la sessió informativa
corresponent de l’Àrea d’Urbanisme i també aquest regidor que els parla va comentarho
personalment al Síndic Municipal de Greuges.
Així, doncs, ens vam posar mans a l’obra i conjuntament amb el Departament de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de
Medi Ambient, la Federació de Municipis de Catalunya i tècnics municipals d’alguns
ajuntaments —entre els quals hi hem estat nosaltres, concretament Sabadell, Mataró,
Hospitalet i d’altres— es va constituir un grup de treball per redactar una ordenança
tipus. Aquest document, un cop obtingut, va ser posat a disposició i ha estat, doncs,
treballat conjuntament amb el protocol de la sostenibilitat del canvi climàtic per un
130

estudi de text, article per article, perquè esdevingui la nova ordenança que avui portem,
doncs, a aquest Ple.
S’han fet 3 reunions, d’aquest protocol, el 9 de març, el 22 d’abril i el 21 de maig
d’aquest 2010. També s’ha constituït una comissió tècnica integrada per diferents
departaments municipals: urbanisme, policia, sostenibilitat, òbviament, via pública,
serveis jurídics, entre d’altres.
El resultat és aquest text d’ordenança que vostès tenen. A partir del text model ha
incorporat algunes al·legacions del grup municipal d’EpS i també algunes aportacions
del Síndic de Greuges que va fer, doncs, al seu dia, a l’anterior ordenança. Per tant, hi
ha hagut aquest nou cos jurídic, o d’aportacions jurídiques, que han donat compliment
al Reglament, que és el text aquest que avui es porta.
En aquesta nova proposta de text, he de dir que s’ha fet algun estalvi de redactat
normatiu de l’ordenança, que a l’anterior hi havia, ja que el Reglament recull qüestions
que ara ja estan introduïdes de ple en aquesta ordenança i en el propi Reglament.
Per exemple, a l’anterior ordenança que varem portar feia variacions entre maneres de
valorar el soroll. Si era per iniciativa privada o era per iniciativa pública. En aquest
moment, doncs, només hi ha una manera de valorar el soroll que és homogènia vingui
de privada o pública.
Vull ressaltar, però, que el text, que el nou text, determina horaris d’activitat per fer
soroll, diguem-ne, a l’ambient públic, fins a les 21h. I que es poden iniciar les activitats
a partir de les 7 del matí
Hi ha la introducció de la intervenció acústica i les actuacions ambientals subjectes a
llicència i utilització o comunicació, cosa que també preveu paper reglament, i la
redacció del pla d’acció en un termini màxim d’un any des de l’aprovació definitiva de
l’ordenança.
Aquesta, diguem-ne, és una millora, o una proposta que es fa, doncs, la pròpia
ordenança que retalla i s’agafa el compromís, a l’ordenança, que retalla la proposta del
propi reglament que dura fins a 2 anys; en aquest cas, diguem-ne, l’escurcem.
És una ordenança feixuga, llarga, complexa, molt tècnica. L’ordenança consta de 44
articles, de dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, una inspecció de
robatori, una disposició final i 12 annexos. Per tant, doncs, és una paperassa important,
aquesta ordenança.
Pel que fa al mapa de sonoritat acústica, que es va aprovar inicialment al Ple de juny de
2009, el qual no va ser objecte de cap al·legació, podríem dir que és vigent, d’acord amb
aquella ordenança que van aprovar el 2009.
Però ara s’ha hagut d’actualitzar i posar en concordança amb el Reglament de la llei
catalana, del novembre de 2009. Per tant, quines variacions hi ha hagut entre un mapa
del 2009 i el mapa nou que proposem? Doncs, bàsicament, que hi ha una disminució
general de 5 decibels en algunes zones de ciutat, d’acord, doncs, amb el propi reglament
131

i configuren, per tant, una proposta de capacitat acústica màxima més positiva per a les
persones.
Ambdós documents, per tant, i amb 2 mapes han estat confeccionats, tant l’un com
l’altre, diguem-ne, l’anterior que està aprovat, tot i que ara l’hem hagut de tornar a
validar i posar-lo d’acord amb el reglament, pel laboratori d’enginyeria acústica i
mecànica de la UPC.
Bé. Finalment, el dictamen. Es preveu un període d’al·legacions que durarà fins al dia
30 de setembre de 2010. Per tant, doncs, sembla que tots aquests mesos de juliol i agost
i al setembre és un tema complex.
I és per això que, en tot cas, els demano, doncs, els sol·licito el seu vot favorable a
aquesta proposició inicial d’aquests dos documents.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, el primer que
hem de dir el grup d’ERC és que ens alegrem que tornem a aprovar una ordenança de
soroll i el mapa de capacitat acústica. Ens n’alegrem perquè això vol dir que estem més
a prop de l’aprovació final i definitiva, que jo crec que és un signe, doncs, de
civilització.
Regular el soroll o el silenci, com deia el regidor, és una necessitat en la societat actual.
És una demanda que implica un cert grau també de benestar. Fins ara no ens n’havíem
preocupat; però aquest és un problema que tots els que estem aquí sembla que som
conscients que afecta la vida i la salut de moltes persones i, per tant, convé que
l’aprovem i que l’aprovem aviat, i que pugui entrar en vigor i, sobretot, sobretot, que
aconseguim aquests límits d’immissió que marca el mapa de capacitat acústica.
Per tant, des d’ERC hi donarem suport. Això no vol dir que no ens reservem la
possibilitat de donar suport a algunes de les al·legacions que, de ben segur, vindran,
perquè segur que no és la millor de les possibles ordenances que hi ha, i també si durant
aquest temps ens sorgís alguna nova idea, o alguna cosa, també ens reservaríem la
possibilitat, fins i tot, de presentar alguna al·legació com a grup.
Però d’entrada creiem que l’important és que s’aprovi i que pugui entrar en vigor,
doncs, sense trencar res, però com més aviat millor.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu certament aquesta
ordenança de sorolls i vibracions porta un procés d’elaboració més llarg del que seria
desitjable. Des que al febrer de 2008 s’aprovés la moció d’EpS a aquest mateix Ple, en
la qual vam proposar, precisament, fer una nova ordenança municipal. També, com s’ha
dit, al juny de 2009 es va aprovar aquesta nova ordenança fruit d’aquella proposta, que
després s’ha hagut d’adaptar a la nova llei catalana de protecció contra la contaminació
acústica.
Al setembre de 2009 vam presentar al·legacions al nou text de l’ordenança, com sempre
fem en tots els texts i totes les propostes que fa l’equip de Govern, per tal de millorarlos
i que ara estan recollides, en part, el que van ser les nostres aportacions.
132

S’ha recollit, per exemple, que l’Administració faciliti informació. La informació
sol·licitada sobre la situació acústica en algun punt de la ciutat. S’ha recollit que la
informació del mapa de capacitat acústica sigui permanentment actualitzat —això penso
que és un tema d’informació important— o que els plans d’acció s’han d’aprovar en un
termini d’un any i no pas en dos a partir de l’aprovació definitiva.
Altres propostes, en canvi, no s’han aprovat. Com ara és la proposta que els plans
d’acció valorin les actuacions a realitzar per tal que siguin previstes en el pressupost
corresponent, perquè el Sr. Manau ,doncs, les tingui ja en compte, doncs, com deu tenir
molt en compte, un document que no sé quin és.
Esperem, doncs, que finalment Sabadell pugui disposar d’un instrument bàsic per
millorar la qualitat de vida de la ciutat i perquè es puguin garantir els drets dels
ciutadans i ciutadanes en un tema com el dels sorolls, que preocupa i afecta moltes
persones per les seves negatives conseqüències, especialment a la salut.
Per altra banda, confiem també que el pla d’acció es pugui iniciar quan abans millor per
a la minoració de la contaminació acústica en l’àmbit de via pública, dels vehicles, de
les activitats, etc. Perquè faci reduir de manera efectiva la immissió de sorolls a la
nostra ciutat.
Per tot això, doncs, evidentment, donarem suport a aquesta nova ordenança.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, Sr. Estrada, ja
sap el que penso al respecte d’aquesta feina. Només era per dir que en el seu moment
recordo que potser es va comentar que el fet d’haver volgut ser capdavanters ens ha
portat a això. Ens ha portat ha haver d’esperar aquests 2 anys i escaig a poder-nos trobar
en aquesta situació.
Situació que, òbviament, ens alegra i creiem que una ciutat com la nostra necessitava,
per una banda, el que és l’ordenança i aquest nou mapa de capacitat acústica del nostre
municipi.
Per tant, entenem que estem a la recta final, tal com ha estat, jo diria, que amb
al·legacions... En principi personalment no crec que se’n produeixin gaires. Entenc que
hi ha hagut temps suficient com per debatre aquest tema i, per tant, podríem entrar en
una fase d’aprovació ràpida.
Ara, sí que voldria afegir-me a una petició que ha fet el portaveu d’EpS, i és que una
ciutat com la nostra, que està en constant evolució, quan parlem, en aquest cas, d’un
mapa de capacitat acústica, sí que —així com una ordenança, possiblement, ens pot
permetre tenir-la durant molt més temps vigent sense haver de fer actualitzacions—, sí
que demanaria que es tingués en compte aquesta opinió, insisteixo, potser poc tècnica,
però sí que creiem que el que és el mapa acústic demanarà d’una actualització més
freqüent.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, Sr.
Estrada, he llegit la intervenció que varen fer fa un any. Un any i un mes exactament. I,
lamentablement, li he de dir que podem subscriure íntegrament la intervenció que van
fer aleshores, que no ens va permetre, doncs, donar-hi suport a l’aprovació.
133

D’una banda, aquest nou text d’ordenança ha passat, des del nostre punt de vista, sense
pena ni glòria per la Comissió Informativa. Ha estat un vist i no vist. Ja fa ara un any,
doncs, més o menys, tots els grups vam expressar el nostre desig que s’hagués pogut
treballar amb més temps i participació, per part dels grups municipals. Això no va ser
així l’altra vegada i tampoc no ha estat així aquesta vegada. Vostè mateix a la
intervenció que acaba de fer ha reconegut que era feixuga, llarga, complexa, etc. I,
escolti, si hem de ser sincers, això s’ha portat, s’ha vist en mig minut i res més. I no s’ha
pogut treballar, per part dels grups municipals, amb el temps i amb la dedicació que
hauria merescut aquesta ordenança per la importància que té.
L’altre punt que ja li vaig comentar ara fa un any i que tornem a posar al damunt de la
taula a la seva consideració és que no hem tingut cap notícia d’allò que vam destacar
com al més important, per a nosaltres, més que la pròpia ordenança: disposar d’un pla
d’acció que incorporés un conjunt de mesures per mitigar les causes d’emissió del soroll
i per tal de millorar la qualitat acústica.
Vostè ens va contestar llavors que aquest pla d’acció el faríem a continuació i, de fet,
doncs, és veritat que hem estat treballant en aquesta ordenança, que la deuen haver
treballat vostès. Nosaltres n’hem tingut coneixement fa una setmana escassament i del
pla d’acció no n’hem sabut res.
Per tant, doncs, nosaltres novament, i lamentablement, constatem que estan més
preocupats per l’estètica que per les mesures efectives que millorin la qualitat de vida
dels ciutadans.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU senyor Beltran Taixà, que diu, haig de
dir que el tenir una bona ordenança de sorolls incrementarà el benestar i la qualitat de la
vida dels ciutadans. Objectiu que el grup de CiU compartim. Ara bé, nosaltres veiem,
també, que després d’haver aprovat inicialment el 2 de juny de 2009 el text de
l’ordenança de soroll i vibracions, així com el mapa de la capacitat acústica, ara ens en
presenten un altre, que aquest sí que s’adequa als preceptes de la llei catalana, al de
caràcter bàsic estatal, continguts a la Llei 37/ 2003 del 17 de novembre.
Nosaltres creiem que aquest pas ens l’haguéssim pogut estalviar si no haguéssim volgut
córrer tant. Potser va ser un dels primers en tenir una ordenança. O bé si haguéssim
tingut unes bones comunicacions fluides amb els diferents departaments
mediambientals i habitatge de la Generalitat, etc.
No obstant això, ja que es tracta d’aprovar inicialment el nou text, el grup municipal de
CiU s’abstindrà.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Estrada, que diu, bé, en tot cas,
agrair les aportacions del grup municipal d’ERC. Gràcies pel suport que donarà per
aprovar inicialment aquesta proposta d’ordenança i el mapa de capacitat acústica.
També les aportacions que van fer en el seu dia, doncs, amb les al·legacions de la
primera ordenança el grup d’EpS. I també les aportacions que ha fet en aquest Ple,
doncs, el grup municipal del PP.
134

Vull recordar, però, que vam ser, en aquella època, ara fa un any, capdavanters com a
ciutat gran de fer l’ordenança del soroll. Avui també som capdavanters de fer una
ordenança del soroll amb la nova reglamentació. Per tant, serem la primera ciutat de
més de 50.000 habitants, doncs, que també està en aquest procés i, per tant, doncs, això
és així.
Vull recordar al grup d’ICV-EUiA, com ja he explicat a la meva intervenció, que
l’ordenança s’ha confeccionat bàsicament, a part de tècnicament, i en el procés que he
explicat de Federació de Municipis, departaments de medi ambient i habitatge, tècnics
municipals de Mataró, d’Hospitalet, de Sabadell i d’altres municipis... Vilanova i la
Geltrú, etc.
També s’ha treballat durant 3 sessions en el protocol per a la sostenibilitat i el canvi
climàtic, a la qual vostès i tots els grups municipals estan convocats a assistir-hi, si
volen, evidentment. Però també estan convocats a assistir-hi, com així hi han assistit
alguns regidors d’alguns altres grups municipals i han participat activament en els
debats.
Per tant, sí que s’ha treballat. No a la Comissió Informativa, perquè aquests temes, com
que són llargs i feixucs, entenem que necessiten un temps. I entenem que hi ha un marc
que hem establert aquí de comú acord per fer-ho en el protocol de la sostenibilitat, que
és un lloc de debat tranquil, on no tenim, allò, el temps massa reglat per treballar
aquests temes tècnics.
Discrepàncies en el debat? vostè va fer el discurs fa un any i em sembla molt bé, però en
aquest moment vull recordar-li que hi ha un procediment per aquestes coses. El pla
d’acció no es pot fer sobre una ordenança i un mapa sònic que no serà vàlid i que l’hem
de renovar.
Per tant, el pla d’acció es fa després de l’ordenança i d’aprovar el mapa sònic. Això és
un procés de 3 potes. S’ha de tenir clar. L’ordenança primer s’ha d’aprovar el mapa
sònic i el pla d’acció, que dóna resposta per arreglar les coses que no estan ben
arreglades al mapa sònic, i posar el mapa sònic en sintonia amb aquest reglament i
aquesta ordenança.
Per tant, no podem posar el carro davant del cavall, perquè, si no, doncs, ens
entrebancarem tos plegats i, a més a més, és que així està preceptivament explicat al
Reglament i a la Llei.
Bé. Jo discrepo que vostè expliqui que és un tema d’estètica. No és un tema d’estètica,
sinó que és un tema de compromís d’aquest Ple. Haver corregut tant, Sr. Bertran, haver
corregut tant a portar aquest tema al Ple, perquè és que en aquest Ple, com ens ha
recordat bé el Sr. Soler, va haver-hi una moció per treballar el tema de l’ordenança del
soroll amb una certa celeritat. Compromís que vam acceptar i compromís en què ens
vam posar a treballar, perquè sabíem que hi havia demores al Reglament de la llei
catalana. Ho sabíem. Però no sabíem... Vam fer trucades a la Direcció General
corresponent del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual... “sí està a
disposició pública, està treballant, no sabem dies, no sabem quan, aneu fent.” Vull dir,
aquests són comentaris de la pròpia directora general.
135

Per tant, amb aquesta celeritat, les presses al compromís, ens obliga a tirar el tema
endavant i també volem fer-ho participadament, també en el marc del protocol de
l’ajustament del canvi climàtic. Per tant, la vocació i la funció del Govern en aquest
tema ha estat donar transparència, donar participació. És un tema complex. Sector
social, sector polític, grups municipals que hi fossin presents a l’hora d’establir aquesta
nova proposta de text.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, evidentment no
em toca fer de Govern, però sí que vull recordar que aquesta moció, tal com he dit
abans, al febrer de 2008, es va aprovar per majoria. En tot cas el PP es va abstenir i per
tant es va aprovar per majoria. I tothom era conscient, doncs, del compromís que prenia
aquest Ajuntament per tirar endavant una actualització, una nova ordenança municipal,
d’un tema fonamental per a la qualitat de vida de la ciutat i de la ciutadania com és tenir
un instrument que reguli el que són els sorolls i les vibracions a la ciutat.
Per tant, és veritat, doncs, que hi ha hagut més entrebancs dels necessaris, dels que
s’haguessin volgut. I, en tot cas, el que pensem que el resultat final, que no podia ser
d’una altra manera com és unir, o sigui, fer una ordenança d’acord amb la llei catalana
contra la contaminació acústica. I, en tot cas, el que sí demanem és que a partir d’ara, un
cop s’hagi aprovat definitivament, doncs, no ens entretinguem més del compte en
realitzar el pla d’acció, que pensem que ha de ser un instrument definitiu per poder tenir
la qualitat de vida suficient en l’esfera de sorolls a la ciutat.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Vallverdú, que diu, Sr.
Estrada, no sé si he de deduir de les seves paraules que una vegada aprovada
l’ordenança del juny de l’any passat no ens vam posar a treballar en el pla d’acció,
perquè ens vam posar, doncs, a treballar immediatament, o tot seguit, en el nou text de
l’ordenança. Llavors encara entenc menys, si es van encadenar els dos texts, per què es
va portar al mes de juny a l’aprovació si ja sabíem que havíem de començar a treballar
amb el nou text. Llavors encara ho entenc menys.
Entenia que hi havia un lapsus de mesos al mig, entre un text i el nou text, que ens
hagués permès almenys començar a treballar allò que nosaltres entenem que és el més
important, que és el pla d’accions de mesures per mitigar.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU senyor Beltran Taixà, que diu, jo
només volia contestar el Sr. regidor Ricard Estrada. És que al voler ser capdavanters i
les presses, que abans ens ha comentat, ens ha portat a aquesta situació, a aprovar un
nou text. Circumstància que ens ha portat, sigui pels motius que siguin —per les
presses, pel que he comentat abans—, a fer una despesa d’uns quants milers d’euros,
que corresponen a la part de l’estudi, la redacció de l’anterior ordenança que es va estar
preparant.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Estrada, que diu, jo penso que
m’he explicat molt bé i, en tot cas, les meves explicacions les trobaran en l’acta
d’aquesta sessió i, per tant, allà les podran seguir. Repetiria i, per tant, no és el cas,.
Perdonin que sigui així de breu, però hi ha més mocions avui i, per tant, doncs, tindrem
temps per continuar enraonant.
136

A veure, jo només vull avançar que el Govern vol avançar. Tenim un compromís de
tirar endavant l’ordenança del soroll. Estem convençuts que aquest és un tema sensible a
la societat. Tenim converses, hem tingut converses, doncs, periòdicament amb el Síndic
de Greuges, doncs, al qual hi ha ciutadans que van i li expliquen coses. Per tant, sabem,
doncs, que hi ha una remor de fons sobre aquest tema i, per tant, tenim molta pressa de
fer les coses? No, no tenim pressa. Les volem fer bé i d’acord amb la llei. Per tant, si
vam fer una primera aprovació inicial és perquè, doncs, hi havia un compromís del Ple
amb aquesta i donàvem acompliment a aquest compromís del Ple.
Punt i final. Ni presses, ni no presses.
I dos. Dir-los que el calendari que tenim en aquest moment previst és que el 30 de
setembre, diguem-ne, s’acaba el termini de presentació d’al·legacions. Per tant,
normalment es presenten el dia 30. Per tant, doncs, a partir del 5, 6, 7 i 8 les
començarem a rebre. Les veurem, les analitzarem, les estudiarem, les valorarem i
incorporarem, o no, ja ho discutirem, ja en parlarem; potser convocarem, si fos el cas,
un nou protocol de la sostenibilitat per parlar de què fem o què no fem —tot i que no és
perceptiu, ho valorarem al moment oportú—, i l’objectiu seria que al Ple de desembre o
al Ple de gener, en funció de com marxin les coses, poder portar novament a aprovació
definitiva aquest text d’ordenança i mapa de capacitat acústica per, immediatament,
complir l’ordenança. I alguna disposició addicional parla del mapa de capacitat acústica.
Òbviament, després ens posarem a treballar al mapa de capacitat acústica, perquè si no
tenim l’ordenança aprovada, no podem fer el mapa de capacitat acústica i, per tant, avui
no m’hi puc posar, ni l’equip tècnic de l’Ajuntament s’hi pot posar, ni ningú s’hi pot
posar, perquè no tenim aquest document de base per poder començar a treballar.
Per tant, aquest és el calendari i aquest és el compromís del Govern respecte a aquest
tema tant sensible.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, PP,
EpS i ERC i les abstencions de CIU i ICV-EUiA.
137

31.- Aprovar la modificació del Mapa de Capacitat Acústica del municipi de
Sabadell.
Atès que el Ple Municipal, en sessió de 2 de juny de 2009, va aprovar inicialment junt
amb el Text de l’Ordenança de soroll i vibracions de Sabadell, el Mapa de Capacitat
Acústica de la ciutat de Sabadell.
Atès que aquest va ser objecte de trasllat al Departament de Medi Ambient i Habitatge i
de publicació oficial en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 141, de
data 13 de juny de 2009, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5401, de
16 de juny de 2009 i a la web municipal.
Atès que dintre del termini establert, no es van presentar al·legacions al respecte, motiu
pel qual va quedar aprovat definitivament.
Atès que els serveis tècnics municipals, informen sobre la conveniència de modificar el
Mapa de Capacitat Acústica del municipi de Sabadell, per tal d’adaptar-lo al contingut
del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els
annexos.
Vist l’article 9 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica, en concordança amb l’article 7 del Decret 179/2009 de 10 de novembre, pel
qual s’aprova Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica i se n’adapten els annexos, que determina la competència dels
ajuntaments per a l’elaboració del mapa de capacitat acústica amb els nivells d’immissió
dels emissors acústics als quals és aplicable la Llei que estiguin inclosos a les zones
urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, les zones del medi natural, a l’efecte de
determinar la capacitat acústica del territori mitjançant l’establiment de les zones de
sensibilitat acústica en l’àmbit municipal.
Vist el decret 245/2005, de 8 de novembre, que fixa els criteris per a l’elaboració dels
mapes de capacitat acústica.
Vista la competència per a l’adopció d’aquest acord correspon al Ple de l’Ajuntament,
donat el caràcter estratègic del mapa.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar la modificació del Mapa de Capacitat Acústica del municipi de
Sabadell, per tal d’adaptar-lo al contingut del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel
138

qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica i se n’adapten els annexos.
SEGON.- Sotmetre aquest acord, juntament amb la documentació referida al mapa, a
informació pública fins el 30 de setembre de 2010, mitjançant la publicació de l’anunci
corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de referència al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la web municipal.
TERCER.- Facultar a l’alcade-president o regidor en qui delegui o tingui delegat per a
la signatura de tots el documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels acord
precedents.
QUART.- Donar trasllat d’aquest acord al Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Sotmès el dictamen a votació ordinària és aprovat, amb els vots a favor del PSC, PP,
EpS i ERC i les abstencions de CIU i ICV-EUiA.
139

32.- Constituir l'Associació d'Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya
(ELFOCAT) i aprovar els seus Estatuts.
ATÈS que el Ple de l’Ajuntament, en sessió de 2 de març de 2010, va acordar iniciar els
tràmits per a la constitució d’una associació sense ànim de lucre i d’àmbit català
integrada per altres entitats locals propietàries d’espais forestals, amb les finalitats de:
millorar l’acció forestal als boscos de propietat dels ens locals; implicar els governs
locals en la gestió i la política forestal d’àmbit local o nacional; dur a terme una
estratègia davant Europa i el Mediterrani, mitjançant la col·laboració amb altres entitats
que tinguin finalitats similars i la participació en programes i projectes europeus i
internacionals; representar i defensa els interessos dels seus membres davant la resta
d’administracions i la societat i qualsevol altra relacionada amb el seu objecte.
ATÈS l’informe tècnic de data 22 de juny del 2010, el qual valora la conveniència de
constituir l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya
(ELFOCAT), a la vista del projecte d’estatuts redactats i nomenar el representant de
l’Ajuntament a l’esmentada associació.
VISTOS els articles 133 a 136 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya (TRLRLC), en concordança amb la Disposició Addicional Cinquena de la
Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases i del règim local (LRBRL), que
preveuen la facultat dels ens locals de constituir associacions, d’àmbit estatal o
autonòmic per a la protecció i promoció de llurs interessos comuns, les quals es
regularan pels seus estatuts i per la seva normativa específica.
VISTOS els articles 321-1 a 321-6 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, per la qual s’aprova
el Llibre Tercer del Codi civil del Catalunya, que regulen la naturalesa i els requisits de
constitució de les associacions per part de persones jurídico-públiques, sempre que les
normes per les quals es regeixen no ho prohibeixin i que l’acord sigui adoptat per un
òrgan competent.
VISTOS els articles 52.2 b) del TRLRLC en relació al 22.2 b) i 47.2 g) de la LRBRL
que atribueixen la competència per adoptar l’acord de creació i d’aprovació dels estatuts
de l’associació al Ple municipal i per tant, per extensió, l’objecte d’aquesta resolució.
Per la qual cosa la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la
Regidoria de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
PRIMER.- Constituir l'Associació d'Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya
(ELFOCAT) i aprovar els seus Estatuts.
SEGON.- Manifestar la voluntat d'aquest Ajuntament de formar part de la mateixa com
a soci.
140

TERCER.- Facultar el Sr. Ricard Estrada i Arimon, regidor de Sostenibilitat i Gestió
d'Ecosistemes, amb DNI 39010315S, per firmar l'Acta Fundacional en nom de
l'Ajuntament de Sabadell, així com tots aquells documents que resultin necessaris per la
constitució d'aquesta i nomenar-lo com a representant de l'Ajuntament de Sabadell.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
141

6.-COMISSIÓ INFORMATIVA DE PARTICIPACIÓ, RELACIONS
CIUTADANES I ESPAI PÚBLIC
Espai Públic
33.- Aprovar l'expedient de contractació mitjançant procediment obert subjecte a
regulació harmonitzada del contracte d'obres que s'anomena Projecte executiu de
la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus urbans del centre de
Sabadell.
ATÈS que l’Ajuntament Ple, en sessió de data 6 de juliol de 2010, va aprovar
inicialment, amb la consideració d'obra local ordinària d’iniciativa pública el anomenat
“Projecte executiu de la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus urbans del
centre de Sabadell”, redactat pels enginyers industrials Jaime Polo i Enric Blasco de
IDP INGENIERÍA Y ARQUITECTURA, amb un pressupost d'execució per contracta
de 9.749.919,22€ (18% IVA inclòs), i un termini d’execució de 17 mesos.
ATÈS que aquest Ajuntament no disposa dels mitjans suficients per executar
directament aquesta obra, es considera necessari contractar una empresa per tal que
porti a terme l’execució del projecte esmentat.
ATÈS que aquest Ajuntament disposa de Plec de clàusules administratives particulars
"tipus", aprovats el 30.05.2008, per regular les contractacions d’obres quan el
procediment d'adjudicació sigui obert i que és el marc de referència que s’ha utilitzat
per elaborar el Plec de Clàusules Administratives Particulars que regirant tant
l’adjudicació com l’execució d’aquest contracte, a la vista de l’informe tècnic emès a
l’efecte.
ATÉS que aquest contracte està subjecte a regulació harmonitzada, en els termes que
disposa l’articles 13 i 16 de la LCSP, i que el seu procediment de licitació i adjudicació
es realitzarà mitjançant el procediment obert que regula aquesta LCSP en els seus
articles 122.2 en relació amb el 141 i següents, així com amb el 126 en quan a la
publicitat de la convocatòria de la licitació, el qual resta subjecte a regulació
harmonitzada.
ATÈS que la secció de Serveis Jurídics de l’Area de Relacions Ciutadanes i Espais
Públics ha elaborat l’expedient de contractació d’aquest obra del que formen part: el
Plec General d’Obres, el projecte objecte d’execució, el Plec de clàusules
administratives particulars, elaborat a partir del Plec “tipus” esmentat, així com el
quadre resum de característiques.
ATÈS que en base al projecte d’obres aprovat, el pressupost de licitació resulta ser de
9.749.919,22 euros dels que 8.262.643,41 euros corresponen al valor estimat del
contracte i 1.487.275,81 euros al 18% de l’IVA, preveient-se un termini d’execució
d’obra de 17 mesos, corresponent-li un CPV 45222100-0.
VISTOS els informes preceptius de la Intervenció Municipal acreditatius de
l’existència de crèdit suficient i adequat següents:
142

- Partida 622/1620A/60900 del Pressupost de l’any 2010 per import de 5.364.859,97
€.
- Partida que es determini per l’any 2011 per import de 2.980.132,29 €.
- Partida que es determini per l’any 2012 per import de 1.404.926,96 €.
VIST que per l’import del pressupsot de licitació l’organ de contractació competent és
el Ple municipal.
Per la qual cosa l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai Públic proposa al Ple l’adopció
dels següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar els Plecs de clàusules administratives particulars que, de
conformitat amb el particular tipus, regiran el contracte d’obres que s’anomena
“Projecte executiu de la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus urbans del
centre de Sabadell”, així com el quadre resum de característiques, amb un codi CPV
45222100-0, les quals, juntament amb la de l’acord segon següents, resten en qualsevol
cas condicionats a l’aprovació definitiva del projecte tècnic d’aquestes obres.
SEGON.- Aprovar l’expedient de contractació mitjançant procediment obert
subjecte a regulació harmonitzada, per un valor estimat del contracte de 8.262.643,41
€, essent l’IVA d’import 1.487.275,81 € , resultant un pressupost de licitació de
9.749.919,22 €, de conformitat amb l’article 94 en relació amb els 14.1, 122.2, 126.1,
141.1 i següents de la LCSP.
TERCER.- Autoritzar la despesa per a la contractació anteriorment aprovada i per
igual import al preu de licitació d’aquesta, la qual tindrà caràcter plurianual, de
conformitat amb el que s’estableix en l'article 174 del Reial decret 2/2004, de 5 de març,
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, amb el desglossat que
s’indica en la part expositiva i de conformitat amb els informes emesos al respecte per
la Intervenció municipal també descrits anteriorment.
QUART.- Ordenar l’enviament de l’anunci, en primer lloc, al Diari Oficial de la Unió
Europea i un cop fet això publicar l’anunci de licitació al Butlletí Oficial de l’Estat, en
els termes establerts per la LCSP.
CINQUÈ.- Nomenar els membres de la mesa de contractació que asistirà a aquest
òrgan de contractació i que serà la competent per la valoració de les ofertes que es
presentin, de conformitat amb el que disposa l’article 21 i segúents del Reial Decret
817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la LCSP:
President: La Cap del Servei d’Obres Publiques.
Secretari: El cap de la secció de serveis jurídics de l’àrea de Relacions Ciutadanes i
Espai Públic, i com a substitut, la tècnica superior en dret adscrita a aquesta secció
Vocals:
- El Cap de la secció de serveis jurídics de l’àrea de Relacions Ciutadanes i Espai
Públic, per delegació del Secretari General
143

- L’Interventor de Fons de la Corporació i com a substitut el cap de la secció de
control intern, adscrit a aquesta Intervenció municipal.
- Cap de secció de Resius i Neteja Viaria.
SISÈ.- Facultar el regidor delegat d’Espai Públic perquè pugui signar tots els
documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels
precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,
si es donés el cas.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Francisco Bustos, que diu, si
no hi ha cap problema explicaria tots dos el 33 i el 34 encara que després podés ser la
votació diferenciada.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, sí.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Francisco Bustos, que diu,
doncs, tant amb el 33 com amb el 34 estem presentant l’aprovació del projecte ja sigui
com a inici del procés d’adjudicació de les obres del projecte de la central i la xarxa de
recollida pneumàtica de residus urbans al centre de Sabadell.
A l’actualitat a la ciutat de Sabadell tenim 3 centres de recollida pneumàtica. La primera
és la de l’eix Macià, que té, recull, una fracció i dóna servei a 5.200 ciutadans. La
segona és la que tenim a Can Llong, que recull 2 fraccions i que dóna servei a 12.300
ciutadans i que pot arribar a 14.900 ciutadans. La tercera és a Can Gambús, que podria
recollir 3 fraccions i que quan estigui en ple funcionament podrà donar servei a 13.550
ciutadans.
Aquesta quarta que presentem és la del centre. Donarà servei... serà de 4 fraccions i
donarà servei a 9.500 ciutadans. I amb aquesta seria, quan estigui acabada... que la
previsió d’obres és que duri del 2010-2012, per tant, que estigui en servei l’any 2013,
que pugui donar servei, que podem donar servei a la ciutadania, a 43.200 habitants,
ciutadans, que vol dir el 21% de la ciutat de Sabadell.
És la primera que es realitza en una zona ja consolidada, urbanitzada. No és com les
anteriors que s’han fet en una zona de nova construcció i que s’ha aprofitat l’establiment
de diferents serveis per poder posar la pneumàtica. En aquest cas serà una instal·lació en
un carrer ja consolidat que s’haurà d’obrir i posar la canonada.
Estem parlant d’una inversió de 10 milions d’euros. Una part important, el 80%, per ser
concret, ve d’aportació del Fons de Cohesió Europeu i l’altre 20% és d’aportació
municipal.
Aquesta central, el projecte que presentem està basat en anar a recollir de forma
pneumàtica les deixalles de la zona de vianants del centre. Anar a buscar una zona
complicada de recollida per la situació, la seva forma, que no té contenidors sobre la
vorera, si no que el sistema de recollida és de quita i pon, que diem, que, a la una de la
tarda, arriba un camió, descarrega els contenidors, després els ciutadans dipositen als
contenidors diferents, que són 5 contenidors diferents, dipositen el material que han de
144

posar a cadascun d’ells, després vénen els camions per buidar-los, fer el buidatge
d’aquests contenidors, i després, a última hora de la matinada, ve un altre camió per
endur-se els contenidors buits.
Per això, amb aquesta que és una mica poc sostenible de recollir la brossa, fent aquesta
prioritat d’arribar a la zona de vianants; no obstant això, fa tot el camí i tots els carrers,
arribar fins el centre, també s’aprofita per recollir els contenidors, les 4 fraccions de què
estàvem parlant anteriorment.
Què vol dir això? Vol dir que el projecte preveu eliminar 300 contenidors del carrer, que
vol dir 600 metres lineals, que vol dir 5 quilòmetres lineals de canonada, i que vol dir
que també hi ha un estalvi. Per això parlava dels camions, no només la zona de vianants,
sinó també la resta, que també s’ha de passar a recollir la brossa en camions. Estem
estalviant 30.000 quilòmetres de circulació d’aquests camions a l’any que vol dir una
disminució d’emissió de CO2 de 7,8 tones a l’atmosfera, per la qual cosa creiem també
com una zona positiva.
No ho he explicat, però la central en el projecte preveu que vagi on és l’altra central de
l’eix Macià, al costat d’aquesta central, per fer una ampliació de la que ja hi ha allà al
parc Catalunya.
Els avantatges per als ciutadans i ciutadanes d’aquest sistema, n’hi ha diversos. En
destacaré 4. Un primer seria l’eliminació de pudor que puguin produir i de sorolls del
servei de recollida. Un altre és la facilitat d’ús tant per a la gent gran, com per a infants,
com per a persones amb mobilitat reduïda, a causa de la seva alçada per poder dipositar
als contenidors. I un altre que el sistema està operatiu 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
En qualsevol moment qualsevol ciutadà pot ficar la brossa en aquestes bústies, perquè té
un sistema que, quan està ple, el cicló el xucla i el buida, la qual cosa no cal que el
diumenge festiu no es puguin dipositar les escombraries.
I només per donar una dada, a l’actualitat la ciutat de Sabadell estem donant servei amb
aquesta recollida pneumàtica al 8,5% de la ciutadania. Per donar dades, a Espanya és un
9%, a Catalunya un 4%, a Europa un 0,20%. I poso l’ exemple, també, perquè és on
varen començar aquests sistemes, als països nòrdics un 8%. O sigui que Sabadell està en
aquest moment ja per sobre amb el 8,5%.
Posant en marxa aquesta central arribaríem a l’any 2013 al 13%, però si comptem també
que estigui ja en ple funcionament la de Can Gambús arribaríem a un 21%, que
comentava amb anterioritat i que vol dir un gran servei a molts ciutadans.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, ja sé que havia
demanat brevetat, però és que el tema és interessant. I més per a alguns que hi hem
tingut, diguéssim, contactes des del punt de vista polític des de fa molts anys.
Vejam, a mi m’agradaria fer unes quantes observacions. Primer, Sr. Bustos, els
percentatges són enganyosos, perquè aquest sistema només és útil i pràctic per
concentracions de ciutats denses. Per altres tipus de conurbacions urbanes més disperses
és pràcticament inviable. Per tant no podem comparar ciutats amb països. Ho dic perquè
és una mica enganyós.
145

I m’agradaria també que algun dia ens expliqués els percentatges d’algunes ciutats
nòrdiques, que segur que estan per sobre d’aquest 20% a què Sabadell aspirem, i que
vagi per endavant el suport d’ERC a aquest procés.
Però a mi m’agradaria no enganyar, doncs, els oients, els que ens acompanyen, amb
percentatges que comparen coses que no tenen la mateixa base.
Dit això, des d’ERC creiem que aquest és un molt bon sistema de recollida
d’escombraries entre d’altres coses, i no sé si ho ha destacat prou el Sr. regidor, perquè
també estalvia un munt d’energia no només de soroll, no només d’ocupació de la via
pública, sinó també ajuda a minvar el canvi climàtic, perquè per quilogram
d’escombraries el cost energètic és molt menor.
I també li diria una altra cosa. El fet de fer totes les fraccions amb aquest últim sistema,
doncs, també permet augmentar, d’una manera pràctica, d’una manera molt fàcil, els
percentatges de recollida selectiva, i també per a nosaltres és un valor afegit.
De totes maneres, i tot i que votaré a favor del punt, a mi em queden uns dubtes. Uns
dubtes... si aquesta solució que plantegem de la central aquí a l’eix Macià i unes
connexions fins al centre és la millor que podíem tenir. Ho vaig plantejar al primer
moment quan es va presentar a la Comissió Informativa el projecte inicial, els grans
trets, no el projecte concret que aprovem avui; perquè jo crec que realment els
avantatges d’aquest sistema són tant elevats que jo plantejava —i la veritat és que no sé
si finalment es va fer— estudiar un sistema que, encara que fos provisionalment a
aquest, pogués després penjar d’alguna altra central per estendre, per poder estendre, en
fases posteriors aquest sistema de recollida pneumàtica a, per exemple, a la rambla, en
què tenim un problema claríssim de recollida d’escombraries i que, en canvi, ens queda
a l’altre extrem de la central. I segur que trobaríem espais on això es pogués fer.
No sé si finalment ho han treballat o no, però a mi em queda la recança que aquest
projecte, que és bo i que és positiu, no ens impedeixi evolucionar més en un sector com
és el del centre que ho necessita molt.
Evidentment, ens queden oberts altres sectors de la ciutat que en algun moment, i
aprofitant una conjuntura favorable, jo crec que l’Ajuntament s’hauria de plantejar
també d’estendre aquest sistema pels seus avantatges.
Dit això, repeteixo, votarem a favor, però amb una certa recança, si em permet, Sr.
Bustos.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, bé, en tot cas, des
d’EpS considerar que aquesta és una aposta important, que fa la ciutat, amb una inversió
que —no sé si ho ha dit el ponent o no— el 80% prové dels fons europeus i la resta, el
20%, ve directament de l’Ajuntament i que confiem, doncs, que en el futur, doncs, els
fons europeus puguin continuar finançant projectes d’aquest tipus.
Considerant que és una millora, quant a la millora de la qualitat de l’espai públic, pel
fet, doncs, de treure uns elements com són els contenidors, evidentment, millora també,
tal i com he explicat, tot el tema de rebaixa del que és l’actual contaminació acústica
que produeixen els camions, i que és molta, i que és un dels elements que més queixes i
146

més distorsions hi ha a nivell de queixes de sorolls. I un altre factor important és el tema
de la salubritat pública, quant a, diguéssim, reduir, doncs, uns elements sobretot a
l’estiu, doncs, que són perjudicials fins i tot per a la salut.
També considerem que, tot i que es faci en un sector determinat del centre, aquest
projecte, aquesta aposta, hauria d’anar creixent. Se’ns va dir que pot créixer, l’actual
ampliació que es fa, pot créixer una mica en un altre sector del centre, però que ja no
podrà créixer més i que, per tant, caldrà buscar noves centrals pneumàtiques, noves
ubicacions, per poder anar estenent, doncs, el conjunt de la recollida pneumàtica a tota
la ciutat; perquè també entenem que hi ha d’haver una equitat en aquest sentit. Vull dir
que està bé que el centre tingui una millora en aquest sistema, però pensem que tota la
ciutat es mereix tenir les mateixes condicions, la mateixa millora. Per tant, és un tema
que ara comença, ara s’amplia. I que el desitjable seria que en un futur no molt llunyà
tot Sabadell també pogués gaudir dels avantatges, doncs, que té la recollida pneumàtica.
Hi intervé la regidora del grup municipal del PP, senyora Patricia Martinez, que diu,
nosotros, el PP, va a aprobar este proyecto lógicamente porque, si no, estaríamos
contradiciéndonos nosotros mismos, ya que desde inicio del mandato, en este mandato,
como regidora que estoy dentro del Área del Espacio Público y Territorio, ya en
reiteradas ocasiones, he hecho esta petición, ya que el centro era una necesidad
imperiosa de que se hiciera la recogida neumática de residuos.
Por lo tanto, no tengo nada más que decir ni nada más que comentar, porque ya lo ha
argumentado muy bien mi compañero, el Sr. Soler, d’EpS, que es una mejora para la
ciudadanía —compartimos algo en alguna ocasión. Es una mejora para el espacio
público, para la salubridad y, por lo tanto, nosotros lo vamos a aprobar y esperemos que
en plenos sucesivos, y que no a mucho plazo, también podamos aprobar otros proyectos
de esta naturaleza.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Mena, que diu, a veure,
jo abans de res sí que m’agradaria una mica posar sobre la taula que, quan parlem de la
recollida pneumàtica, els experts en l’àmbit de la gestió dels residus parlen que serà les
clavegueres del segle XXI, o ja hauria de ser el clavegueram del segle XXI. Jo crec que
això ens pot donar una imatge de la importància que pot tenir un sistema de recollida
d’aquest tipus, pels avantatges i perquè, segurament, serà un pas important en les
nostres societats el dia que arribem a la fita que proposava, i que, evidentment, nosaltres
compartim, el Sr. Soler que tota la ciutat, doncs, tingui aquest tipus de recollida
pneumàtica.
Jo no repetiré quins són els avantatges que té la recollida pneumàtica, perquè em sembla
que els companys que m’han precedit en el torn de paraula ja ho han fet d’una manera
abastament important.
Sí que m’agradaria, doncs, una mica ressaltar que estem, evidentment, d’acord que
s’incorpori aquest tipus de recollida. I, estratègicament, també des d’ICV-EUiA
compartim la zona que s’ha triat per fer l’extensió d’aquest tipus de gestió de recollida
dels residus. Senzillament perquè es tracta de carrers estrets. Per tant, suposarà menys
espai de contenidors i suposarà també menys molèsties per als veïns i les veïnes
d’aquesta zona.
147

Tenim al costat una zona comercial molt important de la nostra ciutat que segurament
també podrà fer un molt bon ús d’aquest tipus de recollida pneumàtica i, per tant, això
és important a l’hora, també, de planificar estratègicament el comerç a la nostra ciutat i,
evidentment, l’ampliació de la central de l’eix Macià; perquè, en definitiva, el que estem
fent és optimitzar l’aposta que en el seu dia va fer el Govern Farrés en aquesta ciutat i
concretament a l’eix Macià de desenvolupament de la recollida pneumàtica.
Per tant, si parlem d’un sistema de recollida de residus tant bo, tant important i que
aporta només beneficis per a la ciutadania, què és el que fa que no estigui estès per tota
la ciutat? Doncs, segurament, és el tema econòmic. Té un problema de preu que fa que
sigui, probablement, inviable en determinades zones de la ciutat.
Aquí, evidentment, el tema econòmic, probablement, l’hem solucionat amb el 80% de
les aportacions del Fons de Cohesió Europeu. Per tant, tal com ha dit el regidor d’Espai
Públic, actualment ja tenim la recollida pneumàtica a l’eix Macià, la tenim a Can Llong,
la tindrem, o no, a Can Gambús en funció, al final, i depenent del volum final
d’ocupació d’aquest barri i, malauradament, segurament, la podríem haver tingut a
d’altres zones de la ciutat. A més em ve al cap, i ho varem parlar a la Comissió
Informativa d’Espai Públic, on va sortir aquest tema, doncs, la nova zona residencial del
barri de Torre Romeu, que també hi va un nombre important de veïns i veïnes que
viuran allà i que, segurament, hauria estat una zona, doncs, com a mínim, a poder
estudiar si era viable o no era viable la imposició d’aquest tipus de sistema de gestió de
residus. En la línia del que comentava abans el company de l’EpS, bé, que segurament
haurem de garantir també l’equilibri a la ciutat en tots els aspectes i també en el tema de
la gestió dels residus.
Segurament, també, ens podríem haver, doncs, plantejat algun tipus d’implantació de la
recollida pneumàtica. Hi ha ciutats que van optar per la via —en el seu moment, quan el
tema immobiliari, de construcció de pisos, doncs, estava en ple auge— que era imputar
a les constructores el preu, d’alguna manera, del cost de la recollida pneumàtica i que,
doncs, en el seu moment, que jo tingui coneixement, aquí a l’Ajuntament de Sabadell,
no vam optar per aquest tipus de solució, que en d’altres ciutats. Parlo del que parlava
abans que era del barri Torre Romeu, que és la que la zona residencial, diguéssim, més
ampla de la ciutat que en aquests moments no té recollida pneumàtica.
Per tant, jo crec que aquesta és la línia. Jo crec que sí que és veritat que hem de fer una
aposta important pel tema de la recollida pneumàtica, però que segurament hauríem de
buscar un equilibri en tota al ciutat.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé, aquesta
proposta que avui es sotmet al Ple, de veritat, és que ens satisfà molt. I ens satisfà molt
perquè és, al final, la plasmació d’un tema pel qual nosaltres, des de fa molt temps, hem
estat batallant. Fins al punt que això era una qüestió que ja portàvem en el nostre
programa electoral i que, a més a més, ha generat actuacions per part del grup municipal
de CiU. Fins i tot en aquesta Sala de plens.
Recordo ara una moció que vam plantejar en què venia a dir que aprofitant les obres del
Ferrocarril de la Generalitat, doncs, es qüestionés, es mirés d’aprofitar aquestes obres
per estudiar aquests sistemes alternatius de recollida de les escombraries i no anar amb
els contenidors, els camions, etc., que és el que estem fent, que fem ara.
148

Per tant, nosaltres, ja ho he dit, ens satisfà molt perquè, al final, veiem realitzat un dels
projectes que nosaltres creiem que era indispensable, que l’Ajuntament es poses les
piles en aquest tema.
Quan a la ubicació elegida per començar a fer aquest projecte, ens sembla raonable. Ens
sembla molt raonable perquè, precisament, és una zona molt densa, en què hi ha
problemes, com ja s’ha comentat abans, de circulació dels camions. Tot aquest sistema
de treure, posar, al final, el que és, és un enrenou impressionant i que, fins i tot, podria
ser especialment carregós, des del punt de vista comercial, perquè això té allò que en
zones de vianants, plenes de botigues i les hores en què s’ha de fer aquest repartiment
de contenidors, potser, a vegades, provocava alguns, certs, problemes.
La ubicació de la central pensem que té molt de sentit en la mesura que estan
optimitzant recursos. Evidentment, se n’hi hauran de fer d’altres, perquè és una aposta
interessant per a la ciutat; però d’entrada optimitzar allò que ja existeix, doncs, sense
cap mena de dubte, nosaltres a això li donem suport perquè té tot el sentit del món.
Quan a la necessitat d’estendre-ho al 100% de la ciutat, jo crec que aquí, com tot, no
podem caure en maximalismes. Evidentment, és un bon sistema i s’ha d’estendre a tots
aquells llocs on econòmicament tingui sentit fer-ho. Les zones molt disperses potser no
—com ja ho ha comentat abans el regidor d’ERC— és un sistema que, potser, no té tant
sentit com en zones molt densament poblades.
Per tant, creiem que sí que ha d’anar en aquesta línia, en aquesta línia per a tota la
ciutat, i especialment en aquelles zones on econòmicament té més sentit.
Per tant, donarem suport a la proposta que avui se’ns presenta aquí al Ple.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Francisco Bustos, que diu, bé.
Molt breument, per agrair a tots les seves aportacions i les seves reflexions i el seu vot
favorable a aquest projecte i fer només 3 consideracions. Tampoc no tindré ganes
d’entrar molt a debat, però sí reconèixer que el nou planejament, en totes les zones
noves que s’edifiquen, ja hi ha la càrrega de la recollida pneumàtica, com ara és Can
Llong i Can Gambús, per exemple. A les obres que ja hi ha consolidades, com és per
exemple la zona que estem fent al centre, això no ho preveu.
I una altra cosa que volia comentar, que sí, que sí que es podrà estendre, que és un
primer projecte, però que després es podria estendre per arribar a més llocs.
I només en el tema de la comparació, el percentatge. Si vol el regidor el Sr. Magí
Rovira, podríem comparar-nos amb ciutats similars com ara Hospitalet, Badalona o
Terrassa, i a veure qui guanya.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
149

34.- Aprovar inicialment, amb la consideració d'obra local ordinària d'iniciativa
pública el Projecte executiu de la central i xarxa de recollida pneumàtica de
residus urbans del centre de Sabadell
ATÈS que la Cap del Servei d’Obres Públiques, mitjançant informe de data 21 de juny
d’enguany proposa l’aprovació inicial del projecte d’obres anomenat “Projecte executiu
de la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus urbans del centre de Sabadell”,
redactat pels enginyers industrials Jaime Polo i Enric Blasco de IDP INGENIERÍA Y
ARQUITECTURA, amb un pressupost d'execució per contracta de 9.749.919,22€ (18%
IVA inclòs), i un termini d’execució de 17 mesos, l’objecte del qual és l’ampliació,
millora, modernització adaptació, adequació o reforç d’un bé immoble ja existent.
ATÈS el caràcter d'obra local ordinària, de conformitat amb l’article 234 del Decret
2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya, en concordança amb l’article 8 i següents del Decret 179/1995, de
13 de juny, que aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.
VIST el que disposen l’article 235.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local
de Catalunya, i els articles 36 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels
ens locals, quant a la tramitació i aprovació dels projectes d'obres locals ordinàries.
VIST que l’aprovació inicial d’aquest projecte d’obres ordinàries no implica despesa
pública.
VIST que per l’import del pressupost de licitació l’organ de contractació competent és
el Ple municipal.
Per la qual cosa l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai Públic proposa al Ple l’adopció
dels següents
ACORDS
PRIMER.- Aprovar inicialment, amb la consideració d'obra local ordinària d’iniciativa
pública el “Projecte executiu de la central i xarxa de recollida pneumàtica de residus
urbans del centre de Sabadell” redactat pels enginyers industrials Jaime Polo i Enric
Blasco de IDP INGENIERÍA Y ARQUITECTURA, amb un pressupost d'execució per
contracta de 9.749.919,22€ (IVA inclòs), i un termini d’execució de 17 mesos.
SEGON.- Sotmetre el projecte esmentat a informació pública per un termini de trenta
dies, de conformitat amb el que preveu l’article 235.2-c) de l’esmentat Text refós de la
Llei municipal i de règim local de Catalunya, transcorregut el qual sense haver-se
formulat reclamacions o al·legacions, quedarà aprovat definitivament sense necessitat
d'adoptar cap altre acord de manera expressa.
TERCER.- Facultar el regidor d’Espai Públic per què pugui signar tots els documents
pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels precedents
acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials, si es donés
el cas.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
150

35.- Aprovar la modificació de la concessió de prestació del servei de transport
urbà de Sabadell, per tal de desadscriure i desafectar d'aquesta concessió una
porció de terreny.
ATÈS que TRANSPORTS URBANS DE SABADELL, Societat Cooperativa Catalana
Limitada, (TUS) és l’adjudicatària segons l’acord del Ple municipal , de data 28 de
juliol de 1981, de la concessió administrativa per la prestació del servei de transport
urbà de Sabadell.
ATÈS que el Document base regulador de les relacions entre l’Ajuntament de Sabadell
i l’empresa concessionària del transport urbà de Sabadell, aprovat en sessió plenària
29/12/99, substitueix el plec de condicions econòmiques i administratives que regulen la
concessió en totes les matèries específiques objecte de regulació.
ATÈS que Gas Natural Distribución SDG, S.A. mitjançant instància de 17/06/2010
(Registre d’Entrada URB2010006739) demana a aquest Ajuntament, disposar d’una
part del terreny de les actuals cotxeres d’autobusos, en concret 113,99 m2 situats a la
cantonada dels carrers de Bruc i Vergós amb la finalitat d’instal.lar una estació de
regulació i mesura (ERM) de subministrament de gas per autobusos de GNC, introduint
la tecnologia del gas natural comprimit a utilitzar en properes renovacions de flota, així
com per altres possibles usuaris.
ATÈS que TRANSPORTS URBANS DE SABADELL, Societat Cooperativa Catalana
Limitada, mitjançant escrit de data 18 de juny de 2010, presta conformitat i accepta
renunciar a aquests terrenys a fi de possibilitar que Gas Natural Distribución SDG, S.A
instal.li l’estació d’ERM que en el futur podria fer possible l’establiment d’una estació
de gas natural comprimit vehicular per a la flota d’autobusos urbans i en el benentés que
tant les obres com el posterior ús de l’edifici a construir i dels serveis i instal.lacions en
ell instal.lats no podran generar cap despesa ni dificultats, molèsties o impediments al
normal desenvolupament de les activitats pròpies de TUS SCCL i que es mantidran els
compromisos municipals respecte del retorn de la inversió en les cotxeres.
ATÈS que la cessió dels 113,99 m2 de referéncia, afectes al servei públic de transport
urbà a favor de Gas Natural Distribución SDG, S.A, -que es portarà a terme mitjançant
l’atorgament d’una concessió administrativa demanial-, implica la desadscripció
d’aquests bens demanials de la concessió de servei públic de transport urbà de la que es
adjudicatària l’empresa TUS SCCL.
ATÈS que des del Servei de Mobilitat Transit i Tramport s’ha emès un informe, de data
18 de juny de 2010, pel que es posa de manifiest que des del punt de vista tècnic es
considera favorable la futura introducció d’aquesta tecnologia, tant per factors
econòmics com ambientals, així aquesta implantació significaria la disminució
d’emissions, el soroll, la diversificació de fonts energètiques, imatge tecnologica amb
gas natural amb diversificació de combustibles (petroli i gas), estalvi econòmic.
ATÈS que encara que l’ocupació en si no comporta un benefici per l’Ajuntament, cal
entendre-la com una primera fase de cara a la instal·lació d’una estació de
subministrament de gas natural vehicular en la coberta de la ERM que en un futur
151

millorarà la càrrega d’aquest combustible a la flota d’autobusos ja que rebaixarà els
costos d’implantació de l’estació de subministre i de retruc les despeses externes a
repercutir sobre el preu del combustible per l’empresa subministradora que pot ajudar a
millorar el preu de venta del combustible a l’Ajuntament o a l’empresa concessionària
del transport públic.
VIST l’informe favorable de la Intervenció Municipal en tant que la modificació
concessional i desadscripció de béns demanials a la concessió no comporta cap tipus de
despesa per l’erari municipal.
VIST l’article 248, 249 I 250.2.c del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova
el Reglament d’Obres, Activitats i serveis dels ens locals, (ROAS).
VIST l’article 53 i següents de Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel que s’aprova el
Reglament de patrimoni dels ens locals, en referència a la utilització dels béns de
domini públic.
ATÈS que la desadscripció de bens demanials d’una concessió de servei públic per raó
de la matèria correspon al Ple Municipal
Per tot l’exposat anteriorment, aquesta delegació, en virtut de les competències
conferides, i a proposta de la Comissió Informativa, eleva a l'Ajuntament Ple l’adopció
dels següents
ACORDS
PRIMER.- APROVAR la modificació de la concessió de prestació del servei de
transport urbà de Sabadell gestionat per TUS, SCC, per tal de desadscriure d’aquesta
concessió 113,99 m2 situats a la cantonada dels carrers de Bruc i Vergós , ocupats
actualment per les cotxeres d’autobusos, amb la finalitat d’atorgar ,mitjançant
l’expedient tramitat per el servei de patrimoni de l’ajuntament, una concessió demanial
a favor de Gas Natural Distribución SDG, S.A per la instal.lació d’una estació de
regulació i mesura (ERM).
SEGON.- DESADSCRIURE 113,99 m2 de domini públic situats a la cantonada dels
carrers de Bruc i Vergós , ocupats actualment per les cotxeres d’autobusos de la
concessió de prestació del servei de transport urbà de Sabadell adjudicada pel ple
municipal en data 28 de juliol de 1981 a l’empresa TUS, SCC,
TERCER.- FACULTAR el Regidor d’Espai Públic de l’Àrea de Relacions Ciutadanes
i Espai Públic perquè pugui signar tots els documents pertinents i dictar els actes que
siguin necessaris per a l'efectivitat dels precedents acords, inclosos els de rectificació i/o
esmena per possibles errors materials, si es donés el cas.
Sotmès el dictamen a votació ordinària, és aprovat per unanimitat.
152

Hi intervé l’Alcalde, que diu, abans de fer un recés de 5 minuts acabo de rebre la
confirmació de la recuperació del cadàver del company regidor de Martorell, Manuel
Caballero, que era regidor de Medi Ambient, Serveis Urbans i Via Pública, que ahir a la
nit van recuperar el seu cadàver. S’ha confirmat que era ell i que ara estan intentant
repatriar el seu cadàver cap a Martorell.
Des d’aquí, en nom de la ciutat de Sabadell i estic segur que de tot el Consistori,
traslladarem al seu alcalde i a la ciutat de Martorell les nostres condolences i la nostra
solidaritat per a la família i per a tot l’Ajuntament.
(RECÉS)
7.-ASSUMPTES URGENTS
B) PART DELIBERATIVA I DE CONTROL
8.-GRUPS MUNICIPALS
36.- Proposició del grup municipal de CiU sobre mesures concretes d'austeritat a
aplicar de forma urgent.
Atès que la greu situació de crisi econòmica ha fet imprescindible que des de tots els
àmbits econòmics es prenguin les mesures necessàries per racionalitzar i optimitzar les
despeses per fer front a la disminució dels ingressos i al dèficit públic.
Atès que a Sabadell, el grup municipal de Convergència i Unió, conscients de la
importància de la crisi econòmica generada des de 2008, ha estat plantejant al Ple
Municipal diverses mesures tant per pal·liar l’efecte de la crisis, com per reduir la
despesa municipal. Essent algunes d’aquestes mocions el paquet de mesures per pal·liar
la crisi econòmica debatuda el juliol del 2008, la creació d’un banc d’aliments debatuda
el desembre de 2008, la revisió dels tributs i preus públic debatuda el març de 2009,
creació d’un alberg i menjadors socials debatuda el juny de 2009, la reducció del
personal eventual de 22 a 11 persones debatuda el desembre de 2009, i, finalment, la
realització d’un Pla municipal d’austeritat debatuda l’abril de 2010.
Atès que les mesures per reduir la despesa municipal plantejades pel grup municipal de
Convergència i Unió han estat sistemàticament desestimades pel govern municipal i,per
tant, també ho va estar el Pla municipal d’austeritat amb el vot negatiu del PSC i
l’abstenció del PP en la votació efectuada al Ple del passat mes d’abril.
Atès que ara, davant la greu situació, els municipis catalans volen establir un marc
d'actuació conjunt i marcar els criteris generals comuns a aplicar, fet pel qual tant la
Federació de Municipis de Catalunya com de l'Associació Catalana de Municipis han
convocat reunions dels seus òrgans de govern pel proper divendres 28 de maig amb
l’objectiu de fer una anàlisi d'aquestes mesures.
Atès que considerem que les recomanacions de les entitats municipalistes i del mateix
govern de l’Estat o de la Generalitat, no podran entrar a fons en la singularitat tan del
pressupost com de l’estructura de l’ajuntament de Sabadell.
153

Atès que un Pla Municipal d’Austeritat, fruit del consens de totes les forces polítiques
representades en aquest ple, va més enllà de la solució conjuntural de manca de recursos
per fer front a les despeses del 2010 i que pretén establir els criteris estructurals
diferents pel que fa al funcionament municipal introduint com a prioritats els principis
d’economia, eficiència i eficàcia de la gestió pública, tot això tenint present la necessitat
de racionalitzar i reduir l’estructura de l’administració local.
Atès que fins el dia d’avui no ha estat possible obtenir el suport de l’equip de govern per
vertebrar un Pla d’aquesta envergadura, el grup municipal de Convergència i Unió sent
la necessitat de posar sobre la taula un conjunt de mesures que considerem aplicar de
forma inajornable.
Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple d’adopció dels
següents
ACORDS
Primer.- Racionalitzar la despesa municipal a partir de l’anàlisi dels següents cinc
àmbits de gestió: organització municipal, inversions i convenis, estudis i treballs
tècnics, política de publicitat i propaganda i despesa corrent.
Segon.- Pel que fa a l’organització municipal:
• Reorganitzar i reduir el nombre de d’àrees i regidories
• Reduir en un 50% la despesa en els serveis que ja presten altres
administracions
• Reducció del 50% dels comissionats
• Simplificar l’entramat societari de l’Ajuntament de Sabadell
Tercer.- Pel que fa a les inversions i convenis
• Suspendre l’aplicació del conveni sobre l'antiga caserna de la Guàrdia
Civil que suposa estalviar 3 milions d’Euros.
• Ajornar les inversions en via pública, donat que el FEIL 2009 i el
FEOSL 2010 ja han cobert les necessitats en aquest àmbit.
• Rebutjar tota subvenció que impliqui una despesa addicional per part de
l’Ajuntament excepte les destinades a promoció econòmica o serveis
socials i tingui relació amb algun programa d’actuació de l’Ajuntament
prèviament existent i dotat pressupostàriament.
Quart.- Pel que fa a estudis i treballs tècnics
• Qualsevol estudi o treball tècnic que sigui necessari s’encomanarà als
tècnics municipals.
• Suspensió de noves contractacions per l’elaboració de programes i
estudis que no es puguin realitzar per tècnics municipals, llevat que
siguin absolutament imprescindibles pel bon funcionament dels serveis
públics que actualment està prestant l’Ajuntament
Cinquè.- Pel que fa a política de comunicació, publicitat i propaganda
• Reducció de la periodicitat de totes les publicacions municipals a la
meitat.
• Reducció de les campanyes institucionals en un 50%.
154

Sisè.- Pel que fa a despesa corrent
• No cobrir les places vacants a menys que sigui estrictament necessari pel
bon funcionament dels serveis públics durant els exercicis 2010 i 2011.
• Reduir el nombre de persones al servei de l’administració publica local
refent la relació de llocs de treball per eliminar aquelles places no
cobertes fins ara.
• Reduir, per trams del 5%, 10% o 15%, les retribucions de càrrecs electes
i eventuals, segons l’import de la seva retribució.
• Renegociació de tots els contractes de lloguer de l’Ajuntament per
adequar-los als actuals preus de mercat.
• Deixar de prestar aquells serveis que no són competència municipal i que
no resulten vitals pels ciutadans.
• Refinançar el deute amb les entitats de crèdit
• Revisar i renegociar, si s’escau, els contractes amb les empreses
subministradores d’aigua, gas i electricitat que proveeixen l’Ajuntament
de Sabadell.
• Aplicar les recomanacions fetes en els informes tècnics sobre
subministraments d’aigua, gas i electricitat que ja s’han realitzat i que no
s’han aplicat.
• Reduir les despeses per càterings a les festes de reconeixements i
lliuraments de premis en un 50% com a mínim.
• Reducció els viatges de representació, així com l’assistència a
congressos, seminaris que suposin una despesa en allotjament i transport
en un 50% com a mínim.
• Reducció de les despeses d’atencions protocol·làries i de representació en
un 25% com a mínim.
• Reducció de les despeses postals en un 10% com a mínim
• Reducció de les despeses de telèfon en un 10% com a mínim.
• Reducció de les despeses de material d’oficina en un 10% com a mínim.
• Reducció de les despeses per adquisició de premsa, revistes i altres
publicacions en un 10% com a mínim
• Reducció de les despeses en serveis professionals en un 10% com a
mínim.
Setè.- Altres propostes
• Contractar la gestió de la Fira Sabadell a una entitat especialitzada per
evitar que continuï generant pèrdues.
• Pel que fa als regidors i personal de l’Ajuntament que perceben un sou
de l’Ajuntament, les dietes que cobren per l’assistència a reunions com a
representants de l’Ajuntament a empreses, a altres administracions o a
qualsevol entitat s’ingressaran a l’erari municipal.
• No es crearan noves festes, ni commemoracions, ni actes de
reconeixement que impliquin qualsevol tipus de despesa durant el que
resta del 2010 i 2011 si no és per acord explícit del Ple.
Vuitè.- Per tal de portar un seguiment de l’aplicació de les mesures anteriors,
mensualment l’equip de govern donarà compte als membres de la Comissió Especial de
Comptes de l’Ajuntament de Sabadell de la liquidació de les despeses i pagaments
realitzats per l’Ajuntament, així com de les seves societats, organismes autònoms i de
155

qualsevol altre ens sobre el qual l’Ajuntament en tingui el control. Aquesta liquidació
contindrà informació detallada corresponent a les dades disponibles en la setmana
anterior al dia de la reunió de la Comissió.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, ja en
aquesta segona part del Ple el que faré serà exposar la motivació de la moció sobre
mesures concretes d’austeritat a aplicar de forma urgent .
Com recordaran tots els presents, i els que no també, el dia 1 de juny vam presentar
dues mocions el grup municipal de CiU. Una que feia referència a instar l’equip de
Govern i, perquè entre tots plegats poguéssim debatre i aprovar un pla d’austeritat. I una
segona moció en la qual nosaltres directament ja plantejàvem 31 mesures que creiem
que eren importants, indispensables que s’havien d’aplicar de forma immediata
relacionades amb aquest pla d’austeritat.
La primera va sortir aprovada. Vam deixar sobre la taula la segona amb el compromís
que, depèn de com anés tot plegat, doncs, la retiraríem.
El Ple sobre el pla d’austeritat és va celebrar el passat 22 de juny. Allà vam debatre tots
plegats què enteníem per pla d’austeritat, per austeritat, quines eren les mesures que
creiem que s’havien d’implementar.
No ens vam acabar de posar d’acord en el contingut del pla d’austeritat, però sí que hi
ha un tema que va quedar no resolt, no tractat, en aquella sessió del 22 de juny. I en
concret és el punt vuitè, en el qual nosaltres el que fèiem era plantejar un mecanisme de
control de les mesures aprovades en el pla d’austeritat.
Pensem que és important que aquestes mesures s’apliquin. Es important que hi hagi
aquest seguiment de les mesures de control al marge que estiguem en desacord amb el
Pla concret que és va aprovar. Creiem que una cosa no treu l’altra i, per tant, el que vam
intentar és consensuar un redactat per tenir un mecanisme de control. De totes les coses,
de tots els elements que configuren el Pla d’austeritat aprovat el 22 de juny.
Això ha portat que amb el equip de govern, amb el PSC arribéssim a un consens i amb
algunes modificacions en relació a la proposta que nosaltres fèiem inicialment, doncs,
arribéssim a un redactat. Redactat que hem traslladat a tots els grups municipals amb
representació aquí al Ple. I que, per tant, crec que tothom en disposa.
Les variacions que plantejàvem nosaltres? Nosaltres plantejaven unes reunions de
control mensuals. Les quals es fessin a la Comissió Especial de Comptes. I en aquestes
reunions mensuals, doncs, es tingués accés a la liquidació del pressupost i un mínim
anàlisi de les diferents actuacions contingudes en el Pla d’austeritat i que si, a més a
més, tenien alguna translació pressupostària, doncs, que també quedessin quantificades i
ben remarcades.
Fruit de les negociacions, en comptes de fer-ho a la Comissió Especial de Comptes ens
plantejaven fer-ho en una altra comissió. Concretament la que presideix el Sr. Manau i
en comptes de fer-ho mensual fer-ho bimensual.
156

Tenint en compte que les liquidacions del pressupost en aquests moments es fan cada
tres mesos, penso que és un avanç raonable i, per tant, jo crec que tot plegat pot ser un
bon mecanisme per fer aquest seguiment.
A efectes d’acta, i perquè no hi hagi dubtes sobre el text que sotmeten ara a votació, és:
En primer lloc retirem tots els punts de les diferents mesures, de les 31 mesures que
nosaltres plantejàvem; no perquè no hi estiguem d’acord, no perquè no pensem que són
absolutament necessàries, sinó perquè entenem que això ja va ser objecte de debat el dia
22 i que, per tant, no tindria sentit tornar-ho a plantejar ara.
I mantenim l’últim punt, que ara seria un punt únic, que diria així:
“Per tal de portar un seguiment de l’aplicació de les mesures aprovades en el Ple
extraordinari del 22 de juny, de forma bimensual l’equip de Govern donarà compte als
membres de la Comissió Informativa de Serveis Centrals de la liquidació del pressupost
de l’Ajuntament, així com de les seves societats, organismes autònoms i de qualsevol
altre ens sobre el qual l’Ajuntament en tingui control.
Aquesta liquidació contindrà informació detallada corresponent a les dades disponibles
en la setmana anterior al dia de la reunió de la Comissió.
Així mateix, juntament amb aquesta liquidació pressupostaria s‘informarà
detalladament de l’evolució de l’execució del conjunt de mesures aprovades en
l’esmentat Ple extraordinari, indicant, en seu cas, el seu reflex pressupostari.”
Per tant, el que demano és el vot favorable de tot els grups municipals per a aquesta
proposta que jo crec que, d’alguna manera, tanca el Pla d’austeritat que es va aprovar,
no pas amb els nostres vots, però que es va aprovar en aquest Ple el passat 22 de juny.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, li demano disculpes Sr. regidor, perquè vostè ha fet
arribar aquesta esmena.
El problema és que no la tinc jo. El que és correcte o no, no ho sé. No sé si l’ha fet
arribar a Presidència o a Alcaldia. Però no l’ha fet arribar.
Bé, tots els grups son coneixedors de l’esmena?
Doncs bé, comencem.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, Sr. Rossinyol,
li haig de dir un parell de coses prèvies. Primera, que si hagués mantingut les 31
propostes, segurament des d’ERC no els hauríem pogut donar suport. Perquè amb
moltes coincidim. En algunes, fins i tot, que no es vam arribar a aprovar al mes passat,
però n’hi havia algunes que, sincerament, no hagués trobat el suport del grup municipal
d’ERC.
Però com que aquest no és el cas, ens centrarem en el que ens planteja. I haig de fer una
altra prèvia i és que hi veig aquí, i ja hem desmentiran si és el cas, però hi veig aquí un
157

tema d’oportunitat o de conflictes. Depèn de com es miri, perquè justament la moció
que va al darrere presentada per ICV-EUiA va en el mateix sentit.
Suposo que m’aclariran si al final l’acord ha estat amb tots els grups i la proposta és
aquesta, o com ha anat això.
Però un cert d’oportunisme m’ha de reconèixer, Sr. Rossinyol, que sí que hi és.
Però, vaja, també li reconec que era un punt, un punt encara que fos l’últim de la seva
moció. Però, bé.
Anant al contingut, i per no estendre’m més; el seguiment jo el donava implícit. Ara,
des que es va aprovar el Pla d’austeritat, jo el donava per implícit. Creia que les
comissions informatives ho podrien fer, però si ara es concreta en aquest sistema, doncs,
per falta d’un de millor, i entenc que aquí és fins on vol arribar l’equip de Govern, no
serem nosaltres qui ens hi oposarem.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, bé,
malgrat que vostès han canviat totalment la seva moció inicial en què enumeraven tot un
seguit de mesures, per aquest únic punt de donar compte, que efectivament té molt a
veure amb la moció que havia plantejat ICV-EUiA, malgrat aquest canvi donarem
suport a la moció perquè ens sembla positiu augmentar el nivell de transparència de la
gestió municipal.
Vostès proposen un nivell de rendiment de comptes intern en una comissió de
l’Ajuntament, i em sembla bé, evidentment. Que potser no calia una moció per això?
Però també considerem necessari un nivell més públic en què es posarà en evidència
que el que el Govern anomena Pla d’austeritat no és tan ambiciós com el que requereix
la situació actual.
Per tant, donarem suport a la moció. Però si la moció del grup d’ICV-EUiA tira
endavant, considerarem que no és contradictòria.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, bé, òbviament,
el canvi que ens ha proposat el portaveu de CiU és substancial amb el que el principi
proposaven. Comparteixo el criteri que en el seu moment és un tema que, quant a
l’aplicació de mesures d’austeritat, es va debatre àmpliament en aquest Saló de plens.
Es va prendre una sèrie de decisions i, efectivament, estem i compartim plenament
d’acord amb aquest concepte de fer un seguiment dels acords presos en aquells
moments de tal manera que de forma bimensual puguem anar veient l’evolució de tot
allò que és va acordar.
Ens sembla perfecte. Li darem suport. L’únic que, en principi, jo entenia que vostès en
la seva demanaven que la informació fóra dada en la Comissió Especial de Comptes.
Veig que després ens ho han passat a la Comissió de Serveis Centrals de forma
bimensual.
La periodicitat ens sembla correcta i només és el dubte que ens ha sortit —però,
insisteixo, que estem plenament d’acord amb aquesta moció— és el perquè del canvi de
la Comissió Especial de Comptes a la de Serveis Centrals.
158

Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu,
nosaltres varem presentar automàticament el dia següent, certament, una moció que, en
tot cas en el seu moment, avui aquesta nit ja es debatrà; però, que, realment, anava, o va,
en la línia del que finalment ha quedat la moció de CiU.
Mireu, mirin, doncs, cap problema. És legítim que si agaféssim una unitat de 100, doncs
el 99% s’ha retirat, per entendre’ns, de la moció i queda un 1% que es manté d’aquesta
moció. Cap problema i, a més a més, penso que això en política s’ha d’entendre i
aquestes són les regles del joc democràtiques; i, en tot cas, podem cadascú de nosaltres
pensar el que volem, però això és lícit.
Segurament hauria estat també, hauria estat, com a mínim, com a formes, tenint en
compte que la nostra moció era tan similar, o és tan similar, hauria estat desitjable que
possiblement, en aquest cas, els tres grups, el Govern, CiU i el nostre grup potser
s’hagués assegut per veure si en comptes de dedicar una doble sessió, diguéssim, una
moció que és tant similar, doncs podíem haver arribat a algun acord per evitar un doble
debat.
No ha estat així, el meu grup, Sr. Rovira, no. Li agraeixo, a més a més, el que ha dit. No
en tenia ni idea. Per tant, ens hem trobat amb aquesta modificació de la moció
exactament igual que la resta de grups.
Malgrat això, com que també comparteixo amb el grup d’EpS que no són
contradictòries, perquè aquí hi ha un nivell de informació i de valoració i avaluació que
es planteja a la Comissió Informativa. I nosaltres, realment, la nostra moció el que vol
és que hi hagi una explicació pública perquè no només els grups municipals puguin
estar assabentats de l’evolució d’aquest Pla d’austeritat, sinó que tingui també un
contingut més públic.
Per tant, nosaltres també donarem suport a aquesta moció. Cap problema. I en el seu
moment defensarem la nostra.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Manau, que diu, lògicament,
com s’ha dit una de les funcions de l’oposició és el control de l’acció de Govern i,
lògicament, per tant, doncs, quan CiU va plantejar aquest cas sobre el Pla d’austeritat, el
plantejament, doncs, en vam estar parlant.
La qüestió de la Comissió de Serveis Centrals no és un tema de presidències, perquè la
Comissió Especial de Comptes també la presideixo jo mateix, sinó que en la conversa
que vam tenir amb CiU és més un tema que la Comissió Especial de Comptes, com diu
el seu nom, és una comissió especial, té un caràcter més extraordinari, que és
constitueix i és reuneix a l’entorn de tot el procés de liquidació del pressupost. I com
que a la Comissió de l’Àrea de Serveis Centrals des de fa un temps també ja venim, a
iniciativa del Govern, donant de manera trimestral l’estat d’execució del pressupost;
doncs vam ajuntar una mica les dues coses. És a dir, al final el Pla d’austeritat tindrà
unes repercussions en el pressupost, doncs, ho fem d’una manera més sovint, no pas
cada trimestre, sinó cada dos mesos.
159

Un punt de l’ordre del dia de la Comissió de Serveis Centrals estarà dedicat
específicament a l’estat d’execució del pressupost i el Pla d’austeritat.
No hi ha més raó que aquesta. I ens sembla que és un àmbit, també, on es pot treballar
d’una manera més còmoda, i entrar molt més en profunditat en els temes a l’àmbit de la
Comissió Informativa de Serveis Centrals.
I avançant-me a alguna cosa que s’ha dit, i en tot cas ja en parlarem en la següent
moció, per a nosaltres sí que no són complementàries. Una és substitutiva de l’altra. I,
per tant, les actes de l’Ajuntament de Sabadell, com les de tots els ajuntaments, són
actes públics i, en tot cas, a partir de la informació que cada grup municipal té, doncs,
tant el propi Govern com els grups municipals podran fer, lògicament, els seus
posicionaments públics sobre tot el tema.
I, lògicament, quan tindrem el debat de pressupostos i modificacions de pressupostos
recurrentment anirà sortint també aquí en el Ple i, per tant, d’una manera també pública
tota l’evolució del Pla d’austeritat i de tota l’evolució del propi pressupost.
Per tant, el que vam fer, com dic, és això. A partir de la proposta de CiU, doncs, vam
coincidir amb la proposta i, per tant, amb el grup municipal PSC votarà a favor
d’aquesta moció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé, està clar
que tot depèn de com és vol mirar. Doncs, si la moció de CiU és oportunista? Jo, escolti,
és que m’és molt complicat entendre això, perquè la primera que és va presentar va
esser de CiU.
La idea d’establir un mecanisme de control, això va estar presentat com a moció en
aquest Ple i tothom disposava pel Ple de l’1 de juny.
Bé, ja ho dic, no vull entrar en aquest debat perquè penso que és un debat estèril, però
no sé quina és la moció oportunista si la primera o la segona. Tenint en compte que la
primera moció, que per això la debatem ara, en primer lloc que les altres, perquè ja
estava presentada per CiU en el seu moment.
I perquè, quan a la idea de per què s’ha retirat el 99% i el 1%?, jo crec que és un tema
de coherència i de correcció, diguem-ne, política, en aquest sentit.
Nosaltres vam agafar el compromís que si s’aprovava la realització d’un Pla
d’austeritat, nosaltres retiraríem aquestes 31 mesures, o les deixaríem sobre la taula.
Vull recordar que el mes d’abril nosaltres vam presentar una moció per demanar que es
fes aquest pla d’austeritat. Llavors, com que no va sortir aprovada aquesta proposta, vull
recordar que —i públicament ho vam dir-ho i així consta en els mitjans de
comunicació— nosaltres vam decidir, ja que a l’abril no va ser possible que aquest Ple
aprovés la realització d’un pla d’austeritat, doncs, vam agafar el compromís de fer una
sèrie de propostes concretes d’austeritat que creiem que eren fonamentals i
imprescindibles.
160

Al mes de juny, per totes les circumstàncies per tots conegudes, per les decisions del
Govern Central, etc., vam pensar que es feia especialment oportú tornar a presentar la
moció que havíem presentat a l’abril. I, a més a més, vam presentar les 31 mesures,
perquè el que vam acordar i vam dir —i, a més, ja dic, públicament i conegut per
tothom— és que si s’aprovava la realització d’aquest pla d’austeritat amb la voluntat
que participessin tots els grups municipals i que a veure si així ens podíem posar
d’acord per tenir una carta de ruta de cara al futur en temes d’austeritat, que considerem
que són primordials, especialment en les dates que corren amb la crisi; doncs nosaltres
deixaríem sobre la taula la moció que havíem presentat.
I així vam fer-ho. I com que la primera moció va ser aprovada, com que el Pla
d’austeritat, la realització del Pla d’austeritat, va ser aprovat, vam deixar aquesta moció
que contenia com a últim punt aquestes mesures de seguiment i de control sobre la
taula.
I això va ser així. I crec que a més és constatable per tothom. Per tant, així va ser. El dia
22 es va fer el Ple extraordinari. No ens vam posar d’acord amb l’equip de Govern i, per
tant, no vam poder donar suport al Pla d’austeritat que ens vam plantejar, però la moció
continuava sobre la taula. Hi havia aquest últim punt que no es va debatre el dia 22.
Ha continuat viu i per això, jo crec que per coherència, hem retirat el 99% que són els
31 punts perquè és un tema que ja ha estat debatut. Podríem ara tornar a reprendre
aquella discussió però crec que seria una discussió estèril que només serviria per,
diguem-ne, ganes de protagonisme, cosa que jo crec que no toca.
I, en canvi, deixem aquell punt que creiem que és important i que no va esser objecte de
discussió en aquell moment. Per això avui portem aquest punt.
Quant al seguiment implícit, ja entrant en temes més concrets que planteja el Sr. Magí,
bé, vostè ja sap com funciona tot plegat. Realment s’ho pensava que hi hauria un
seguiment implícit? Em sorprèn, la veritat. Jo crec que aquestes coses val la pena
concretar-les i, a més a més, de la forma, amb la periodicitat i amb quins documents
volem que és concreti. I per això nosaltres vam posar-ho en el seu moment i ho
continuem defensant ara.
Bé, hi ha una sèrie de temes que suposo serà més pertinent parlar-ne quant parlem de la
moció d’ICV-EUiA.
Pel tema que planteja el Sr. Soriano, d’aquest canvi de comissió; de fet, no és una
decisió d’ara. Suposo que al correu del grup potser... Bé, no sé si hi ha hagut algun
problema, ja ho verificarem; però la idea era que tots el grups municipals rebessin el
nou text. I em consta que s’ha fet. Ho verificaré per si de cas hi hagués hagut algun
error, però inicialment ho havien d’haver rebut.
Em sembla que potser són aquests els temes principals que s’han plantejat. I, per tant,
agrair a tots plegats, doncs, el suport que es dóna a aquesta moció.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, a Presidència he ratificat que no ha arribat la proposta de
modificació. Per tant, ni a Secretaria ni a Presidència, perquè poguéssim tenir-la a
l’expedient.
161

Ho dic. Ara ja està. Més que res per les properes esmenes que és puguin desenvolupar
des que es presenten fins que es defensen. Tinguin la consideració de fer-nos-les arribar.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, Sr. Rossinyol,
rectificaré. Potser l’oportunista no ha estat vostè, sinó el grup municipal del PSC,
d’aprofitar la seva moció per poder escapar-se de debatre la segona. Per tant, jo entenc
el seu punt de vista. Comprenc que vostè ho tenia ja a la seva llista de temes, però
entengui que ha estat, si més no, d’alguna manera utilitzat. Entenc jo.
I sobre el seguiment implícit, jo ja li he dit que li donaré suport, perquè crec que és molt
millor això; però també entengui que tenim la capacitat, si ho hem de fer en una
comissió com a regidors, els membres de la comissió de demanar en qualsevol moment,
fins i tot amb 48 hores d’antelació, qualsevol informació que després el Govern ens
presenta a la comissió.
Vull dir que si que hi ha mecanismes que no haurien de passar per aquest Ple si l’únic
que volem és tenir informació per als regidors. De totes maneres, ja li dic, ordenar-ho i
clarificar-ho creiem que és positiu i, per tant, li donaré suport.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu, sí,
molt breument. Més que res, Sr. Carles Rossinyol, perquè malgrat pugui pensar el que
pugui pensar, en el nostre cas, nosaltres no li hem dit si ha estat oportunista o no. I, per
tant, sap greu que vostè consideri que la segona ho ha pogut ser.
Nosaltres varem fer la segona, al dia següent del Ple. En tot cas, en cap moment
pensàvem que, una moció que vostès havien presentat amb trenta i escaig de punts,
poguessin acabar després portant-la per aprovar un punt.
Però li asseguro que és igual. Nosaltres no volem ni el mínim, per entendre’ns,
problema en aquest sentit.
Vostès han fet el que consideraven que havien de fer com a grup, legítimament, doncs,
han plantejat fer, i ho han pactat amb el Govern i és molt legítim.
Possiblement nosaltres, veient que hi havia dues mocions que podien ser tant similars,
ens hauríem posat en contacte, doncs, en aquest cas, amb el grup que ho proposava a la
primera, que eren vostès.
Però això no importa, no té la menor importància. Ni ha de suposar, en absolut, cap
mena de problema. I no sembli cap tipus de retret per part nostra, perquè no ho és.
Nosaltres estem convençuts que, de la mateixa manera que nosaltres li estem dient que
votarem a favor de la seva moció, vostès no poden estar, o potser sí..., però penso que
d’estar en desacord que hi hagi una explicació en el Ple mensual o bimensual, jo penso
que també comptem amb el seu suport i, si no, ja ens ho explicaran en el moment del
debat de la moció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé, potser,
no pretenia ara en aquests moments entrar en el contingut de la segona, però, pels
162

comentaris que s’han fet, crec que és necessari fer-ho. Jo no crec, Sr. Magí, que hàgim
estat utilitzats. I no ho crec perquè és que jo crec, em dóna la sensació que són dos
mocions, que partim de dos idees diferents.
Nosaltres a la moció que vam presentar l’1 de juny, els 31 punts més la mesura de
control, ja prevèiem que aquesta actuació de control no es faria en el Ple, sinó que es
faria en una Comissió Informativa. La que sigui, en una Comissió Informativa.
I això era especialment volgut i decidit així per part nostra. I per una senzilla raó:
perquè la dinàmica d’un debat reglat, que és el Ple, és difícil de poder aclarir
determinats temes.
Entenem que, precisament, si una comissió de control és perquè hi hagin una sèrie de
tècnics, els responsables polítics, i que és pugui establir un diàleg. I que podem sorgir
dubtes. Han d’haver-hi respostes. I tot això en l’àmbit d’un Ple municipal no és
possible.
Sabem tots plegats, sobradament, que és un debat molt reglat. Amb uns temps tancats en
què les rèpliques, les dupliques i aquí s’acaba el tema.
I, per tant, creiem que no és el lloc adequat per fer aquest tipus de control. Senzillament
per aquest motiu. I per això en aquell moment ja vam plantejar-ho d’aquesta manera. I
ara no hem tingut cap inconvenient de canviar l’àmbit, però sempre i quan fos dins
d’una comissió informativa que permetés aquest debat.
I, a la Sra. García comentar-li que, ella ha anat dient: “Que haguessin pogut posar-se en
contacte amb nosaltres.” És que nosaltres és el que hem pensat també. Tenint en compte
que ja hi havia una primera moció presentada, ens va sobtar que se’n presentés una en
una línia molt similar i que no se’ns digués res.
Com li he dit abans, la primera que és va presentar va ser la nostra. Els qui vam
plantejar aquesta idea vam ser nosaltres. Que, evidentment ,segur que molta gent hi
havia pensat, però la veritat és que l’1 de juny, en aquest Ple, la moció presentada era
aquesta: la de CiU.
Sotmesa la proposició a votació, s’aprova per unanimitat , amb el següent únic acord:
Únic.- Per tal de portar un seguiment de l’aplicació de les mesures aprovades en el Ple
extraordinari del 22 de juny, de forma bimensual l’equip de govern donarà compte als
membres de la Comissió Informativa de Serveis Centrals de la liquidació del pressupost
de l’Ajuntament, així com de les seves societats, organismes autònoms i de qualsevol
altre ens sobre el qual l’Ajuntament en tingui el control. Aquesta liquidació contindrà
informació detallada corresponent a les dades disponibles en la setmana anterior al dia
de la reunió de la Comissió. Així mateix, juntament amb aquesta liquidació
pressupostària s’informarà detelladament de l’evolució de l’execució del conjunt de
mesures aprovades en l'esmentat Ple extraordinari indicant, en el seu cas, el seu reflex
pressupostari .
163

Hi intervé l’Alcalde, que diu, la portaveu de ICV-EUiA en el recés m’ha demanat
intercanviar el punt 37 pel punt 41. Els grups municipals hi tenen cap inconvenient?
d'acord.
41.- Proposició dels grups municipals d'ICV-EUiA, EpS i ERC a favor de no
autoritzar a la nostra ciutat espectacles amb animals.
• Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica i també de
moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les
necessitats etològiques, els procuri benestar (article 2.2 del Text Refós de la Llei de
protecció dels animals. Decret legislatiu 2/2008 de 15 de juny).
• Tots els animals, independentment de l’espècie, tenen dret a ser respectats, a no ser
víctimes de maltractament, esforços desmesurats, ni ser objecte d’actes cruels ni
espectacles que els impliquin patiment físic o psicològic.
• Entre els animals que s’exhibeixen als circs n’hi ha de salvatges que, encara que
hagin nascut en captivitat, mantenen els seus instints naturals. El seu procés
d’aprenentatge de comportaments antinaturals per a la seva espècie es fa mitjançant
la violència.
• En els circs els animals solen viure sota condicions penoses a causa de la manca
d’espai vital, llargs desplaçaments i alimentació i higiene de poca qualitat.
• La presència d’animals salvatges en espais públics pot comportar un risc per a la
salut pública per la possible transmissió de malalties, així com el risc de fugida de les
instal·lacions d’un circ posant en perill persones, béns i la vida del propi animal.
• El manteniment d’animals salvatges en els circs no contribueix ni aporta cap benefici
a la conservació de les espècies, no ofereix una educació mediambiental apropiada i
afavoreix una visió tergiversada i falsa dels animals fins el punt de ser antieducativa
per als infants.
• El respecte al medi ambient i a la natura també comporta el respecte a aquells éssers
vius amb els qui compartim el planeta.
• La legislació vigent determina que ningú no ha de provocar sofriments o
maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por (article 2.3 del Text
Refós de la Llei de protecció dels animals).
• Així mateix resta prohibit exhibir els animals de manera ambulant com a reclam,
sotmetre’ls a treballs inadequats, mantenir-los lligats gran part del dia i mantenir-los
en locals en condicions que els puguin afectar tant físicament com psicològicament
(article 5 del Text Refós), tal i com succeeix amb els animals dels circs.
• Les administracions han de vetllar per la protecció i el benestar dels animals que es
troben de manera permanent o temporal a Catalunya. (article 1 del Text Refós de la
Llei de protecció dels animals).
• Diversos països d’arreu del món han prohibit l’actuació d’espectacles amb animals
als seus territoris.
• A l’estat espanyol diversos municipis també han prohibit els circs amb animals i
s’han declarat ciutats lliures de circs amb animals, entre els quals s’hi troben els
municipis catalans de Barcelona, Lleida, Banyoles, Cabrera de Mar, Platja d’Aro,
Castelldefels, Sant Joan de les Abadesses, Blanes, Moià, Castelló d’Empúries, Rubí,
164

La Bisbal, Vilassar de Dalt, Girona, L’Escala, Sant Boi del Llobregat, Sant Quirze
de Basora, Sant Cebrià de Vallalta, Ripollet, Tarragona, Sant Adrià del Besòs, Sant
Feliu de Guíxols, Mataró, Lloret de Mar, Pallejà, Sitges, Vic, Pals i Cerdanyola del
Vallès.
És per això que, PROPOSA:
1. Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Sabadell amb els principis ètics, socials
i mediambientals respecte els animals domèstics, de companyia o salvatges i de no
permetre cap tracte o situació que els hi pugui causar maltractament, esforços
desmesurats, actes cruels ni espectacles que els impliquin patiment físic o psicològic.
2. Declarar que aquest Ajuntament és contrari a l’exhibició d’animals salvatges en circs
que es trobin de manera permanent o temporal al nostre municipi.
3. No permetre la instal·lació en el terme municipal de Sabadell de circs amb animals,
encara que aquests no participin en l’espectacle.
4. Notificar aquest acord al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la
Federació de Municipis de Catalunya, a l’associació de Municipis de Catalunya, a la
coalició d’associacions Infocircos i a l’associació animalista Libera.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, portem aquesta
moció al Ple per tal de no permetre la instal·lació del circ amb animals a la nostra
ciutat, perquè considerem que és tracta d’un tema prou important i que entenem que cal
definir-ho d’una vegada.
Aquesta seria la tercera vegada que es tracta aquest tema en l’àmbit municipal. Ja en la
junta de portaveus de l’any 2005, a instància nostra, de l’EpS, varem fer un
plantejament. L’any 2008, també a instància d’ ICV-EUiA, també va presentar una
moció molt semblant. Sense que, malauradament, aquest tema, aquesta proposta
progressés en sentit positiu.
Hem decidit portar-ho al Ple, val a dir també a instància de l’entitat Libera, alguns dels
membres de la qual ens acompanyen, que fa molts anys que treballa en la defensa dels
drets dels animals i concretament en l’eradicació dels animals com a elements
d’espectacles circenses.
Hem fet un redactat de la moció, tenint en compte, afegint, tenint en compte les
consideracions de la nova llei catalana de protecció d’animals. En concret el text refós
de protecció d’animals.
I, per tant, una moció a la qual hem convidat a sumar-s’hi tots els grups municipals,
perquè entenem que és una proposta prou important perquè fos de consens.
Malauradament, tan sols ICV-EUiA s’hi ha sumat, de la mateixa manera que ERC s’ha
sumat a la proposta inicial i que, en tot cas, doncs, confiem, confiem que arran del debat
s’hi pugui sumar i hi pugui donar suport la resta de grups municipals.
Les raons principals que ens porten a plantejar la moció i que planteja el redactat, i per
tal de no estendrem, són per una banda la situació de maltractament físic i psíquic que
pateixen els animals d’un circ. Uns éssers vius que tenen els seus drets i que solen viure
165

en unes condicions molt sovint penoses, amb manca d’higiene, estressats pels continus
viatges, manca d’espais vitals, etc.
Simplement per ser un reclam d’un espectacle que no aporta res a l’estima dels animals
ni al coneixement del seu medi.
En tot cas destacaré, ho dic perquè més enllà d’això la nova llei catalana, el text refós de
protecció dels animals, sí que determina en concret, i llegeixo textualment, que “ningú
ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o
de por.”
Així mateix la llei catalana prohibeix exhibir animals de manera ambulant com a
reclam, sotmetre’ls a treballs inadequats, mantenir-los lligats gran part del dia,
mantenir-los en locals en condicions que els pugui afectar tan físicament com
psicològicament. Tal com succeeix amb els animals dels circs.
Per altra banda, també diu la llei catalana que les administracions han de vetllar per la
protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanent o temporal a
Catalunya.
També volem dir que aquest és un tema, vull dir que no és cap descobriment ni cap,
diguéssim, proposta innovadora d’aquí. És tot un procés d’arreu del món. Dels països
que han entès que aquest tipus d’espectacles són uns espectacles denigrants, que no
tenen sentit avui en dia i que, per tant, doncs, s’han d’eliminar dels seus territoris.
A l’Estat Espanyol diversos municipis també han prohibit els circs amb animals i s’han
declarat ciutats lliures de circs amb animals.
No m’estendré. Hi ha 29 municipis d’arreu de Catalunya que ja han fet aquest tipus de
pas, que ja han fet aquesta declaració. Municipis de tota mena, però vull ressaltar el de
Barcelona, el de Lleida, el de Rubí, el de La Bisbal, de Sant Boi del Llobregat, del
Ripollet, Tarragona, Mataró, Cerdanyola del Vallès, que fa, doncs, poc més de 15 dies o
tres setmanes que també va aprovar una moció en aquest sentit.
Per tant, entenem que és un procés, diguéssim, d’entendre que determinats actes,
determinats espectacles, avui en dia no tenen raó de ser i que, per tant, no és anar contra
el circ, sinó que és anar contra la part del circ que mostra animals com a reclam.
Per tant, el que proposa en concret la moció és en primer lloc manifestar el compromís
de l’Ajuntament de Sabadell amb els principis ètics, socials i mediambientals, respecte
als animals domèstics de companyia o salvatges, i de no permetre cap tracte o situació
que els pugui causar maltractament, esforços desmesurats, actes cruels, ni espectacles
que els impliqui patiment físic o psicològic.
Declarar que aquest Ajuntament, l’Ajuntament de Sabadell, és contrari a l’exhibició
d’animals salvatges en circs que es trobin de manera permanent o temporal al nostre
municipi.
Tercer, no permetre la instal·lació en el terme municipal de Sabadell de circs amb
animals, encara que aquests no participin en l’espectacle.
166

I, finalment, el quart punt és notificar aquest acord al Govern de Catalunya, al
Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació de
Municipis de Catalunya i a La Coalició d’Associacions Infocircos i a l’Associació
Animalista Libera.
Per tant, repeteixo, no és una moció en contra dels circs. És una moció que planteja,
entenem, una qüestió d’ètica, una qüestió de respecte perquè aquest tipus d’espectacles,
doncs, és deixin de fer.
Per tant, esperem el suport de tots els grups municipals per poder, d’alguna manera,
eradicar aquests tipus d’espectacles al nostre municipi.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora Martinez, que diu, los
circos venden la idea de diversión, trucos desarrollados por medio de estímulos
positivos, alegrías, chistes y mofa segura. Pero hay un punto de vista, y hoy desde
nuestro grupo queremos evidenciar en esta moción conjunta con los grupos de EpS y
ERC.
Las condiciones en que se obliga a vivir a los animales de los circos son precarias e
inadecuadas. Si recurrimos al principio básico de que los animales salvajes deben vivir
en su lugar de origen entre sus congéneres, en su hábitat natural y en plena libertad para
correr, cazar, desarrollarse como lo manda su especie, podemos afirmar que los
animales no fueron puestos en el planeta para estar prisioneros de por vida para ser
atormentados por sus domadores, ni para ridiculizarlos en espectáculos que los obligan
a realizar acciones en contra de su naturaleza.
Los animales del circo no sólo están sujetos a las incomodidades de su vivienda, sino
que también sufren las tensiones provocadas por los ruidos, los continuos movimientos
y las luces.
Sufren el traslado de un lugar a otro viviendo en jaulas donde casi no pueden moverse, y
carecen de condiciones higiénicas adecuadas. En ellas el animal pasa la mayor parte de
su vida condenado a languidecer entre barrotes y a someterse a puntas de castigo, a
pruebas reñidas contra su naturaleza.
Una animal salvaje, en muchos casos, enorme y de gran cuerpo se le doma a base de
castigo físico y de diferentes tipos: hambre, sed.
El estado cautivo de los animales no provee valor educativo alguno. No nos dicen nada
sobre su comportamiento natural, porque los animales son obligados a actuar en un
entorno totalmente artificial.
Los circos ofrecen una visión de la realidad distorsionada y, por lo tanto, no son
educativos para los niños que son el público mayoritario de estos espectáculos.
Educar en el respecto al medio ambiente y a la naturaleza también comporta el respecto
a aquellos seres vivos con los que compartimos el planeta.
Por lo que para el grupo de ICV-EUiA los circos con animales son anacronismos que no
deberían tener cabida en el mundo de los espectáculos con valores humanos y morales.
167

Una sociedad avanzada i sensibilizada apuesta por los circos de fantasía, que basan sus
representaciones en la variada gama de ingenio y habilidad de las personas que lo
componen. Sin recurrir a la explotación de animales cautivos en condiciones miserables.
La legislación vigente determina que nadie puede provocar sufrimientos o maltratos a
los animales, así como causarles estados de ansiedad o miedo. Así pues, esta prohibido
exhibir a los animales de manera ambulante como reclamo, someterlos a trabajos
inadecuados, mantenerlos atados en gran parte del día y mantenerlos en locales en
condiciones que les puedan afectar tanto físicamente como psicológicamente.
Yo no me extenderé en los diferentes artículos, que la ley de protección de animales
dice y explicita en concreto sobre como deben de ser tratados los animales, porque ya
mi compañero Isidre Soler lo ha explicado de una forma manifiesta. Sí decir, como el ha
dicho, que dentro del Estado Español hay infinidad de municipios que también han
prohibido los circos dentro de sus localidades. Por lo tanto, Sabadell no sería una
excepción; todo lo contrario, estaríamos avanzando en cuanto al respeto a los animales y
al medio ambiente.
Decir también, como ha expresado antes el portavoz de l’EpS, que nuestro grupo ya
hace un año presentó una moción exactamente igual en la Junta de Portavoces. I decir
también que desde nuestra sensibilidad nuestro representante en el Senado, Joan Joseph
Nuet, también pidió e hizo una pregunta en el Senado mostrando nuestra sensibilidad
por esta situación que padecen los animales en cautividad, los animales, concretamente,
en los circos ambulantes.
Por tanto, yo, al igual que mi predecesor, pido el apoyo y pido el voto afirmativo para
esta moción del resto de los grupos de este consistorio.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, comparteixo els
arguments dels portaveus que m’han precedit en la paraula i voldria només afegir unes
quantes coses.
Jo voldria dir que quan el grup d’EpS que ens va convidar a presentar conjuntament
aquesta moció, jo, personalment, tinc una certa prevenció en aquests casos, perquè per a
mi, i també per al meu partit, primer són les persones i després els animals.
I, per tant, em costa dedicar temps que podríem dedicar a altres temes que en aquest.
Però és cert que no tenim perquè fer patir gratuïtament els animals. I parlo de
gratuïtament perquè no hi ha cap necessitat avui en dia de mantenir els circs. Tots
sabem, tots tenim records de la infància, els que tenim més edat, que en un cert moment
això tenia o podia haver tingut, fins i tot per generacions anteriors, algun sentit. Ara tots
estaran d’acord amb mi que no en té cap. Tots podem veure els animals gràcies a unes
magnífiques gravacions, que a més ofereixen gratuïtament per canals oberts, en el seu
medi natural, fent allò que fan habitualment i amb unes mínimes intervencions per part
dels humans amb ells.
I, per tant, tota la part educativa, que en algun moment la curiositat, que en algun
moment podien haver representat els animals del circ, crec, que estaran d’acord amb mi,
ha perdut tot el seu sentit.
168

Per tant, parlar dels circs sense animals no és cap pèrdua. Al revés el Circ ha demostrat
que els de més èxit, tant catalans com estrangers, que els que més triomfen i els que més
audiència tenen no són precisament els que encara tenen animals, —si em permeteu,
perquè crec que s’ha de dir així— animals maltractats.
I un últim argument complementari també, crec que evitar aquests espectacles també
contribueix a la sostenibilitat global. El fet de treure animals d’una manera o altra del
seu hàbitat natural per passejar-los, animals salvatges em refereixo, per passejar-los per
les ciutats i pels pobles no crec que sigui un acte a favor de la natura des de cap punt de
vista.
Per tant, jo també els demanaria com els meus predecessors que a pesar que estem
parlant d’animals, a pesar que primer són les persones, a pesar de tot. Tampoc no cal
exercir una violència, un maltractament gratuït als animals i bé que és mereixen la
nostra consideració i la prohibició d’unes practiques que no serveixen, si em permeten,
per a res.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, jo crec que
després d’haver escoltat els tres representants dels grups ponents, doncs, amb un 90%
podem estar-hi tots d’acord, quan s’està parlant dels drets que tenen els animals a ser
defensats, protegits, cuidats. I jo crec que això, a més, s’ha produït també un fet que la
societat nostra ha evolucionat i, afortunadament, hi ha molta més consciència en aquest
aspecte. Encara hi ha situacions que no són com haurien de ser.
Però no solament amb els animals del circ, sinó inclòs, jo crec que també, en animals
domèstics també hi ha hagut canvi important. Abans el gos era el gos, i se’l tractava i
se’l tenia a la porta i avui dia el gos pràcticament i a vegades és allò que hi ha qui diu
que és un membre més de família.
No crec que s’hagi d’arribar a aquests extrems. Són opinions personals. Però en
qualsevol dels casos és cert que hi ha hagut un canvi important en aquest aspecte.
Dit això, és a dir, en tota la primera part, insisteixo, que pràcticament podríem estar
d’acord. Però hi ha una cosa que a mi no m’acaba de fer el pes, per dir-ho d’alguna
manera, i és que aprovant aquesta moció estem fent una miqueta, percepció personal o
del nostre grup, és allò que ojos que no ven, corazón que no siente.
Estem dient, no volem els circs a Sabadell, traslladi’ls a altres municipis que no ho
tinguin prohibit. Però en qualsevol dels casos, el que aquí estem demanant és que els
circs seguiran, seguiran havent-hi circs, no estem demanant, seguiran havent-hi circs
amb animals, i, en qualsevol dels casos, el que diem és: “i a poder ser, que no sigui aquí
a Sabadell.”
Jo crec que aquesta moció, que en el seu moment recordo que ja és va treballar, en
aquell moment semblava que fins i tot la llei de protecció catalana no estava
degudament desenvolupada.
En aquest moment jo crec que ho està, i el que sí que em sembla, és a dir amb aquesta
primera part de textos podríem estar d’acord, però jo crec que el que s’hauria d’haver
demanat, en aquest cas, a les autoritats és —en aquest cas Govern de Catalunya o
169

Congrés de Diputats, és a dir Govern de l’Estat— que realment és vetlli i s’apliqui
estrictament i rigorosament aquesta llei.
Amb això crec que realment ho estaríem solucionant. Mentre diguem no ho vull a casa
meva, però el que facin a casa els veïns no m’afecta, no ens acaba de completar.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Font, que diu, tot i que
d’entrada, li reconeixem a aquesta proposició una indubtable bona voluntat i afany de
protegir els animals, CiU s’hi abstindrà per la raó següent, o per les raons següents.
En primer lloc perquè una gran part de la seva motivació, pel que fa al tracte degut a
tots els animals, ja bé emparada en el que disposa la legislació vigent. Amb la qual cosa
estem duplicant preceptes i normatives sense cap necessitat. Si el Parlament ja ha
legislat en aquesta qüestió, que és compleixi. I no ens pertoca a nosaltres esmenar-li la
plana.
En segon lloc, perquè la proposició ens genera serioses contradiccions que, si més no,
s’haurien d’aclarir. La prohibició de maltractaments o actes cruels contra animals de
companyia o salvatges és del tot lloable. Tal com s’especifica al punt 1. Però agafada al
peu de la lletra ens genera més d’un dubte. És més indigna la vida d’una animal que està
sota la carpa d’un circ que la dels cavalls de la Fira del Cavall? Que els cavalls que
passen per la passada de Sant Antoni? La de tants ocells cantaires, tradició prou estesa
a molts barris de la nostra ciutat, engarjolats de per vida en minúscules gàbies?
Què farem amb la pesca, Sr. Estrada? Aquesta pesca esportiva que es permet també en
algun tram del riu Ripoll. I que això, el problema, el problema potser és una qüestió de
mida. Que és permet pescar un peix i un cop se l’ha pescat se li treu l’ham i se’l torna a
tirar al riu? Aquí no fem res? Vetllem pels tigres i no vetllem pels peixos? O per les
carpes? No és un maltractament també?
O no podríem lluitar o deixar lluitar contra la proliferació dels coloms problemàtica que
val a dir de passada que Sabadell no n’és aliena. Ni Sabadell, ni cap altra ciutat. Què
farem amb els coloms? No podríem fer res atès al respecte al punt 1.
La bonhomia d’aquest redactat i portat a l’extrem podria causar un enorme problema
per allò que esmentàvem de la dignitat de l’animal. És prou digne que un gos visqui de
per vida a la gossera municipal?
Per no parlar dels cadells de qualsevol bèstia que estigui en una botiga d’animals de
companyia?
En tercer lloc, i per acabar i per últim, pel que fa a les disposicions específiques que ens
ocupen en relació al circ només recordar que en temps de crisi i de dificultats, no
hauríem d’esser nosaltres, l’Ajuntament d’aquesta ciutat, qui posem més pals a les rodes
a la supervivència de moltes famílies que viuen i que fan una activitat perfectament
lícita.
És per això que ens abstindrem.
170

Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, molt
ràpidament, perquè els arguments s’han anat donant. En aquesta moció coincideixo amb
una de les ponents, amb la Sra. Martínez. És força semblant a una que el grup de ICV-
EUiA va presentar al març de l’any passat.
Nosaltres en aquell moment ja vam manifestar la nostra opinió i avui no serà d’una altra
manera. Nosaltres votarem en contra d’aquesta moció, perquè entenem que hi ha una
altra manera que és fer complir la llei.
Hi ha una llei que és de protecció dels animals i, per tant, s’ha de fer complir. Entenem
que en la mesura que es fa complir aquesta llei impedeix, per exemple, que moltes
experiències de circ és puguin dur a terme a la nostra ciutat; perquè segurament
incompleixen els mateixos criteris i els articles que vostès han anat assenyalant en les
diferents exposicions.
Ara bé, com deia el Sr. Font, la llei de protecció dels animals no prohibeix el circ amb
animals. I, per tant, aquesta és una activitat lícita.
Nosaltres entenem que l’obligació de l’Ajuntament, i entenem també que, en aquest cas,
els Mossos d’Esquadra, doncs, serà el compliment de la llei quan es donin aquestes
activitats a la nostra ciutat. Això ja ho vam avançar l’any passat en la discussió a la
Junta de Portaveus. Aquest és el nostre compromís.
És l’obligació que hem de fer complir a les activitats que vulguin desenvolupar-se amb
animals a la nostra ciutat. Però entenem que no hem d’anar més enllà. La llei és prou
rigorosa. En tot cas reglamentar el compliment d’aquestes mesures de garanties
d’habitabilitat i de benestar dels animals, com a animals, com s’ha dit, no pas atorgarlos
valors humans, que no estaríem en aquesta tessitura.
Per tant, el grup del PSC, com ja va fer fa un any i com ja va fer amb anterioritat en la
que va presentar l’EpS, votarem en contra de la moció amb el compromís de l’aplicació
de la llei. Que crec, sincerament, que, per altra banda, una aplicació rigorosa del marc
legal actual impedeix que bona part del circs que tradicionalment han vingut a la ciutat,
doncs, és puguin establir de nou.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, bé, sincerament,
lamentem aquestes excuses de mal pagador, per no donar suport a una proposta que ens
sembla que és bàsicament ètica.
No ho entenem, no ho entenem. Vull dir. A veure, des d’intentar dir que un 10% no
acaba de fer el pes aquesta moció, perquè passem a molts d’altres municipis, doncs,
primer, que no és veritat. Hi ha molts altres municipis que ja han fet aquest pas i en tot
cas li recomanaria al Sr. Soriano del PP, perquè no plantegen, si tanta sensibilitat té,
aquest 90% que ha dit, perquè no plantegen, doncs, mocions en els municipis que vostès
hi són, mocions semblants per també eradicar aquest tipus d’espectacles denigrants per
als animals.
Pensem que no és una qüestió de bona voluntat, Sr. Toni Font. És una qüestió, com
deia, d’ètica, d’entendre que avui en dia hi ha determinats espectacles que per molt
negoci... ja he vist per on anava vostè. Vostè el que li pesa és la pèrdua d’una part del
171

negoci. Cosa que vostè, i és legítim, però a vostè si que els preocupa. Els preocupa més
la pèrdua, diguéssim, de rendibilitat, del balanç econòmic dels circs que no pas el
tractament dels animals.
Vostès sempre veuen el prisma de la vida en funció de la rendibilitat econòmica i no
dels drets; siguin de les persones o siguin dels animals, que també els tenen.
Perquè, a veure, és veritat que hi ha preocupacions importants i que primer són les
persones. I tant! Però em sembla que dedicar mitja hora escassa en aquest Ple tampoc no
és cap pèrdua de temps si la proposta, doncs, és positiva.
La legislació vigent no empara els drets dels animals. No empara. Els empara però no
prohibeix, no regula, no fa, no evita que hi hagi aquest tipus de maltractes, que no hi
hagi aquest tipus d’espectacles.
Jo al Sr. Joan Carles Sánchez li faig una pregunta. Si la legislació vigent, que vostè diu
que empara i que, per tant, doncs, ja està regulat, quants circs ha prohibit el seu Govern
que acampin aquí? Cap, ni un. Per tant, la despreocupació de les seves competències, la
despreocupació de l’exercici de les seves obligacions com a Govern de ciutat, doncs,
segurament que les ha deixat.
Per tant, repeteixo, no defugim del problema amb demagògies. No defugim que hi ha
altres problemes. Perquè, és veritat que hi ha altres problemes, però aquest també n’és
un. I no el podem menystenir. I en una societat com la actual em sembla que no tenir
aquesta sensibilitat, doncs, és un problema.
En els altres municipis en què vostès, tant vostès com CiU governen, no ho sé, o deuen
ser diferents o deuen tenir possiblement més sensibilitat que vostès a l’hora de respectar
determinats drets, a l’hora de prohibir determinats espectacles que entenem denigrants.
Sincerament, no ho entenem. I em sembla que no ho entendrà, no només aquella gent
que és sensible a aquest tipus de pràctiques, sinó que la major part de la ciutadania de
Sabadell no entendrà que un Govern encapçalat pel PSC, doncs, no doni suport a un fet
tant normal, un fet on la majoria de municipis que vostès governen sí que han fet aquest
pas perquè entenen que avui en dia aquest comportaments, aquestes pràctiques, aquest
tipus d’espectacles no hi cap. Ja no tenen sentit.
No sé si tenien sentit al segle XVIII, al segle XIX o al segle XX. Al segle XXI ni hi
caben. No tenen cap mena de sentit. Per tant ja ho sé que a vostès els costa molt de
rectificar. Ja ho sé que vostès, doncs, quan han decidit una cosa, escolten poc. Però els
agrairia que en aquesta ocasió que escoltin. Que si en el seu moment l’any 2008 o 2009
varen votar en un sentit determinat, doncs, que rectifiquin, perquè em sembla que hi
guanyarà, no només la qualitat de vida dels animals, sinó la dignitat d’un Ajuntament,
d’una institució, com l’Ajuntament de Sabadell, que diu representar els interessos de tot
Sabadell.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora Martinez, que diu,
algunas cuestiones. Algunas que me parecían de lógica. Trabajar por las personas, hoy
más que nunca, es trabajar por la sostenibilidad y es trabajar por la defensa del medio
ambiente.
172

También es trabajar por las personas en un mundo donde ya no es discutible que
necesitamos y con urgencia ir preservando, ir cuidando la naturaleza que tenemos,
trabajar por las personas además de darle trabajo, además de mantener sus necesidades
básicas cubiertas, también es procurarle un entorno mucho mejor en cuanto a medio
ambiente.
Por lo tanto no voy a entrar en ese debate. Ni en esa discusión. Porque además me
parece limitada.
Yo creo que no podemos seguir en la misma línea de políticas antiguas, tanto en
sostenibilidad como en preservación de la naturaleza.
Declarar Sabadell la ciudad libre de circos, no solamente hace que se aplique una ley.
Es ir avanzando en que ese tipo de prácticas no se lleven a cabo.
La mayoría del maltrato que se da a los animales del circo, no se da en la actuación. Se
da durante el traslado, se le da preparándolo para esa actuación, se le da en el camino y
se le da incluso cuando se le retira de su medio natural. Por lo tanto no esta el maltrato
en la actuación del circo, esta en todo el proceso que significa esa forma de vida. Y es
una forma de vida a costa de seres vivos que padecen.
Llevar este discurso a los extremos es al final no tener argumentos para defenderlo.
Señores no nos comemos los leones, ni los elefantes, ni los osos. Sí que nos comemos,
Sr. Antoni Font, pues los peces y la caza. Es otra cosa y en cualquier momento
podríamos tener otro debate si podría estar libre o no y si la caza tiene que ser acotada o
no. Porque además lo es y es reglada en algún, en algún no, en muchos momentos de la
época. Y yo no entiendo mucho de caza.
Y hay un tema que sí que me ha parecido del todo, bastante, inadmisible. Y es el
argumento del Sr. Soriano en cuanto que hay una ley que se cumpla. Y es legítimo y es
lícito. Hay una ley que se cumpla. Pero me sorprende.
Hay una ley que dice que todos los ciudadanos, cuando entramos en espacios públicos,
tenemos que ser identificados. Y dentro de un rato vamos a discutir una propuesta y una
moción que presenta usted, para que esa ley se regule. Sr., hay una ley. Sin embargo
usted y yo sabemos que las leyes también tienen que ser ayudadas desde la institución
para cumplirlas.
Yo lamento la postura y, sinceramente, además lo lamento de una manera sincera. A mi
me gusta que nuestra ciudad sea pionera y además que sea ejemplo en muchas ocasiones
de avance. Y declarar Sabadell ciudad libre de circos con animales es avanzar en
progreso y en compromiso de sostenibilidad.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, sí, només volia
matisar un tema. El Sr. Sánchez ens parlava de complir la llei i és podria entendre, no
dic que vostè ho hagi dit, però és podria entendre que prohibint els circs amb animals
estem anant més enllà del que diu la llei, o contradient-la, o fins i tot algú ha insinuat
que no era, parlo del Sr. Soriano, ha insinuat que no era una competència municipal,
sinó que era una competència de l’Estat o de la Generalitat.
173

Jo només els voldria recordar que la instal·lació d’un circ normalment, habitualment, i
em sembla que en el cas de Sabadell sempre és així es fa en terrenys municipals.
I, per tant, l’aplicació si s’aprovés, malauradament sembla que no serà així, d’aquesta
ordenança entraria dins de les facultats potestatives de l’Ajuntament de cedir, o no, un
terreny municipal per a instal·lar-ho. Per tant, no estaríem contradient cap llei, no
estaríem anant més enllà de les nostres competències i no estaríem regulant una cosa
que no fos a la nostra capacitat de regular.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Font, que diu, Sr. Soler, la seva
ètica no li permet desqualificar les persones que no pensin com vostè. I no són excuses
de mal pagador. El que no sabem és on vol anar a parar amb l’excusa del circ. O sí que
ho sabem. I com que ho sabem no ho compartim. I amb vostè coincideixen 26
ajuntaments. Els 800 restants pensen una altra cosa. Per tant, també tindran una part de
raó.
Sra. Marisol, vostè pot vetllar pels animals tant com vulgui, però molts ajuntaments de
Catalunya estan patint veritables problemes per culpa de la legislació en relació a les
gosseres municipals. Molts. Massificació d’animals domèstics que han de mantenir de
per vida. I, si no, mirin a Barcelona què està passant.
Aquesta bonhomia està portant que s’estiguin destinant més recursos en vetllar per
aquests gossos que han quedat al carrer, que no per atendre a altres necessitats molt més
peremptòries.
Per acabar, no entenem que les coses, malgrat ser del tot perfectibles, també han canviat
i molt en el mon del circ. Per tot i que està molt bé que vulguem protegir totes les
especies, però l’ecologisme també ens ha de fer sensibles, sobretot als problemes de les
persones.
I evidentment a les famílies que avui en dia viuen de l’activitat del circ. I no hi tenim
cap interès econòmic, per entendre’ns, en aquest sector ni amb aquest negoci. Però, si
més no, tenen tot el dret a continuar la tradició, a continuar la seva empresa.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Sánchez, que diu, sí,
ràpidament. Defensar l’aplicació de la llei no és, entenc, situar-se en els extrems ni va
contra la ètica. És aplicar la llei. I li he de dir, per evitar algun discurs una mica
grandiloqüent, Sr. Soler, des de l’aprovació del text refós i en el moment en què ICV-
EUiA va presentar la moció i vam agafar aquells acords a la Junta de Portaveus, no
s’han presentat activitats de circ amb animals a la ciutat de Sabadell a l’últim any.
I he pogut consultar amb el regidor de Via Pública que és qui acaba donant la llicència i
el permís per l’ocupació de l’espai públic i no ha estat així. Sí que hi ha el criteri donat a
les persones que estan a la via pública que davant la petició possible d’una activitat
d’aquest tipus, doncs, es vetlli pel compliment de la llei.
Nosaltres entenem que aquest és el marc en el qual ens em de situar. La defensa de la
llei, en la línea del que deia el Sr. Magí Rovira, ens sembla que ha de ser suficient per
174

vetllar per aquells principis a què vostè feia esment i amb els quals ha vertebrat la
proposició.
Per tant, difícilment podríem entendre l’aprovació de lleis al Parlament de Catalunya i
després que els municipis anéssim a prohibir allò que no prohibeix la llei.
Jo crec que s’ha de fer i s’ha de garantir el compliment en aquest cas de la Llei de
protecció d’animals. Insisteixo i crec que si som rigorosos amb això, les activitats que
porten els animals en males condicions, segurament, no tindran cap tipus de cabuda a la
ciutat de Sabadell. I per tant jo crec que aquest és el nostre compromís amb les persones
que tenen la sensibilitat amb els animals, però també amb el compliment de la norma
que aquest país s’ha dotat.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, la moció
precisament el que pretén és que s’acompleixi la llei. Perquè és cert i ens agradaria que
la llei fos més concreta, més taxativa, i que, en tot cas, prohibís d’una manera clara
aquest tipus d’espectacles.
És veritat, no ho fa. Ho prohibeix en genèric. Però també el que fa la llei és que atorga
les competències per vetllar aquest tipus de prohibicions que planteja als municipis. I,
per tant, és aquí on els diferents municipis, i suposo que tots aquest 29 municipis de
Catalunya i tota la resta de l’Estat Espanyol deuen ser estranys, deuen ser diferents, o
potser han entès que el que fan prohibint-ho, declarant-se ciutat lliure de circs amb
animals, el que estant fent és precisament assumint les seves competències i regular-les.
Prenent una posició política davant d’un fet i davant que la llei, doncs, no és el taxativa
que entenem que hauria de ser en aquest sentit.
Per tant no estem fent res més que demanar que les competències municipals, doncs,
s’apliquin en un cas concret.
I no és que no ens preocupin, Sr. Antoni Font, els problemes de les persones. I tant!
Dediquem la major part del nostre temps a solucionar o a intentar resoldre problemes de
les persones.
Ara bé, també cal dir que no tots els circs o que hi ha circs que han pres l’opció, entenen
l’opció respectuosa, de no fer espectacles amb animals. I són precisament aquest circs
els que avui en dia tenen un major volum de públic i que, per tant, tenen també un major
volum de negoci.
I, per tant, ningú no ha prohibit els circs. En tot cas prohibim, o s’hauria de prohibir,
que no s’instal·lin aquells circs que portin animals com a reclam. Per què? Perquè és
una manera també de fer canviar les dinàmiques d’aquest tipus d’espectacles, aquest
tipus de propostes d’oci.
Per tant no contraposem el fet d’una moció que demana un respecte per als animals al
que ens hem de dedicar als drets de les persones. I tant! I això és el que fem la major
part del temps.
175

Per tant, no sé si pensen canviar de vot o no, però sí que, en tot cas, els que han
manifestat que no donen suport a la moció, hem de repetir que o lamentem. Ho
lamentem. Ens agradaria que hi hagués un compromís unànime i clar d’aquest
Ajuntament a favor, ja dic, d’un respecte a uns animals, a uns essers vius que, en
definitiva, també tenen els seus drets, i tenim també l’obligació de respectar-los i de
posar els mitjans perquè siguin respectats.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora Martinez, que diu, una
cuestión sólo a título de broma. Sr. Toni, Toni Font, no he acabado de entender qué ha
pretendido decir que hagamos con “los gossos de la gossera.” Sé que hay muchos, sé
que son caros, pero no he acabado de entender su postura. No sé al final qué haremos.
Yo creo que era una broma, ya lo he dicho al principio.
Yo creo que hay algo que pienso que compartimos todos y que ha quedado de una
forma evidente. La moción que estos tres grupos presentábamos, pretendíamos que
Sabadell diera un paso más allá de la propia ley. No dudamos en que se cumple la ley,
ni muchísimo menos, ni que se hará cumplir, y también sabemos que, desde hace mucho
tiempo, no hay o no vienen circos con animales a Sabadell.
Pero es que esto es el futuro. La apuesta por el futuro es apostar por espectáculos que
sean espectáculos de circo que fomenten el entretenimiento, la fantasía, la convivencia,
la risa, una serie de valores muy diferentes a lo que son los circos con animales, que lo
que están haciendo es una exposición, un espectáculo, del sufrimiento de un animal.
Por lo tanto, yo creo que no nos queda demasiadas cosas que decir. Sabadell podría
haber dado un paso en adelante. No lo hará y no lo hará pues porque la mayoría de la
representación democrática de este consistorio ya ve que hay una ley que es suficiente.
Nunca hay una ley suficiente en el amparo de los animales, porque es una ley que
permite, de alguna forma, decidir a otros qué es un maltrato o no. Y la ley habla
también, porque vuelvo a poner otro ejemplo, la ley habla también de que exponer a los
animales en una exposición, también es una forma de maltrato.
Por lo tanto el circo, no es necesario que discutamos, es una situación de maltrato hacia
los animales.
Sotmesa la proposició a votació no s’aprova, amb el vot a favor dels grups municipals
d’ ICV-EUiA, EpS i ERC, el vot en contra del grup municipal PSC i l’abstenció dels
grups municipals de CIU i PP.
176

38.- Proposició del grup municipal del PP relatiu a la prohibició de vestimentes o
accesoris que impedeixin la identificació i comunicació visual.
La pluralitat cultural i religiosa és un valor positiu en la mesura en que tots respectem
uns principis de convivència comuns per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o els
drets i les llibertats fonamentals dels altres.
Així mateix la democràcia exigeix un reconeixement universal de la igualtat de drets i
d’oportunitats per raó de gènere, la lluita contra tota mena de violència de gènere o de
pràctiques que atemptin contra la dignitat de la dona o que signifiquin alguna mena de
discriminació.
La pràctica de la utilització de robes que dificulten la identificació i la comunicació
planteja un problema de seguretat i és, en els casos del vel integral, una símbol de valors
culturals que legitimen la dominació de les dones pels homes.
Per aquestes raons proposem al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sabadell, l’adopció
dels següents acords:
Primer.- Prohibir, d’acord al procediment legalment establert, fer servir vestimentes o
accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la
comunicació visual tant en la via pública com en els edificis i equipaments municipals
(cívics, culturals, educatius, esportius i altres...) o espais de pública concurrència que no
tinguin finalitats religioses, mitjançant la seva regulació en les ordenances municipals i
altres normatives locals.
Segon.- Només s’establiran excepcions en relació a la celebració de les festes
tradicionals, així com per raons de seguretat pel que fa a les forces i cossos policials o
per raons de salut i higiene en el treball.
Tercer.- L’Ajuntament de Sabadell durà a terme accions de sensibilització i de formació
de tots els col·lectius socials de la ciutat encaminades a garantir el respecte a la dignitat
de la dona des dels valors de la plena igualtat i la convivència.
Quart.- L’Ajuntament de Sabadell procedeixi a instar a les Corts Generals i al Parlament
de Catalunya per tal d’adoptar les iniciatives legislatives necessàries per estendre
aquesta prohibició al conjunt dels municipis.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, intentarem ser
breus malgrat que el tema no ho permet.
Avui estem aquí per parlar i per fer una proposta. És a dir, som conscients que la
pluralitat cultural i religiosa, i és el que estem proposant, és un valor positiu en la
mesura que tots respectem uns principis de convivència comuns per protegir la
seguretat, l’ordre, la salut o els drets i les llibertats fonamentals dels altres.
177

Així mateix, la democràcia exigeix un reconeixement universal de la igualtat de drets i
oportunitats per raó de gènere. La lluita contra tota mena de violència de gènere o de
pràctiques que atemptin contra la dignitat de la dona o que signifiquin alguna mena de
discriminació.
La pràctica de la utilització de robes que dificulten la identificació i la comunicació
planteja un problema de seguretat. I és, en els casos del vel integral, un símbol de valors
culturals que legitimen la dominació de les dones pels homes.
Per aquestes raons, el nostre grup planteja, en aquest Ple de l’Ajuntament de Sabadell,
l’adopció dels següents acords.
És a dir, primer, prohibir, d’acord amb el procediment legalment establert, la utilització
de vestimenta o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la
identificació i la comunicació visual, tant a la via pública com en els edificis i
equipaments municipals.
O bé, en aquest cas, estem parlant també d’incloure espais de pública concurrència, que
no tinguin finalitats religioses, mitjançant la seva regulació amb les ordenances
municipals i altres normatives locals.
Entenem, en aquest cas com a excepció, les festes pròpiament tradicionals, o bé en
aquells casos que, per determinades actuacions, els Cossos i Forces de Seguretat
necessitin la utilització d’alguna d’aquestes peces.
És per això que la nostra formació, en aquest sentit, insta l’Ajuntament de Sabadell que
dugui a terme accions, a fi de garantir la sensibilització i la formació de tots el
col·lectius socials de la ciutat, encaminades a garantir el respecte a la dignitat de la dona
des dels valors de la plena igualtat i la convivència.
És per tots aquest motius que portem avui aquesta moció, que tots vostès coneixen, en
aquest plenari per tal de ser sotmesa a consideració de tots els grups polítics aquí
presents per a la seva aprovació, o no, —en aquest cas, però, esperem que sigui per a la
seva aprovació— i posterior trasllat dels acords, que s’hagin pres en aquest plenari, al
Parlament de Catalunya i al Congres dels Diputats, perquè sigui des d’allà,
concretament, on és prenguin les mesures que s’estimin oportunes, a fi i efecte
d’estendre-les a tots els municipis.
És a dir, en aquest cas no ens estem cenyint a un tema únicament i exclusiva de
l’Ajuntament de Sabadell, sinó que estem parlant que aquesta prohibició s’estengui a
tots els municipis.
Aquest és el nostre plantejament i és el que ens agradaria que els grups presents en
aquest Ajuntament donessin suport a aquesta proposta.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, jo avui també
haig de tornar a parlar d’oportunitat.
178

Vejam, en primer lloc m’agradaria dir-li, Sr. Soriano, que la seva moció —no parlaré
d’oportunisme, sinó d’oportunitat— no és oportuna. No és oportuna perquè, que jo
sàpiga, a Sabadell no tenim un conflicte d’aquest tipus. No en tenim cap que m’hagi
arribat, que he preguntat i m’he interessat pel tema i he parlat amb el Govern de la ciutat
i m’han confirmat que aquest no és un problema de Sabadell.
Vostès que, quan parlem de temes com l’Estatut, ens plantegen que ens ocupem
justament del que preocupa la ciutadania. Jo penso que l’Estatut preocupa la ciutadania
i, en canvi, el burca i l’Hijab només el preocupa si algú els intenta plantejar la
preocupació. Però, si no en veiem cap pel carrer, aquest no és el cas.
I ho dic perquè em sembla, a més a més, que el nivell de situació actual no és aquest Ple
el millor lloc per discutir sobre burques i sobre aquesta situació. Jo crec que el millor
lloc per discutir-ho és, com és va plantejar en el seu moment la Comissió Informativa
Especial, per poder treballar des d’on s’ha de treballar. Des del territori, amb mediació.
Perquè hi ha una cosa que està clara. Jo estic a favor que la gent s’identifiqui, jo estic a
favor que totes les persones vagin amb la cara destapada, perquè els puguem reconèixer.
Estic a favor que hi hagi unes normes de convivència que ens permetin, doncs, això,
reconèixer-nos mútuament; però el que vostè planteja —no parlo de les qüestions
d’educació, amb les quals podria compartir, parlo del tema de la prohibició directa
aquesta—, el que planteja pot arribar, en alguns casos —i per això no li podrem donar
suport—, pot arribar, en alguns casos, a castigar precisament la víctima.
Entenc que les persones, les dones, per parlar clarament, que a vegades es veuen, entenc
jo que, d’una manera o altra, obligades a portar això, no són les que han de patir
precisament la prohibició. Em sembla que és anar, diguéssim, en la direcció contraria de
penalitzar precisament la víctima.
Crec que el tema de l’educació, el tema del diàleg, el tema d’arribar a entendre també
aquesta situació i arribar a garantir a fer entendre a les dones que tenen la llibertat
d’anar com vulguin. Però la llibertat d’anar com vulguin implica, també, la llibertat
d’anar sense aquest tipus de vestimenta.
Evidentment, si el tema s’enfoca des d’un punt de vista de seguretat, aquí podríem
coincidir en bona part. Però aquí, com que ja s’ha dit al Ple prèviament, aquí ja tenim
una llei que ho empara i, per tant, que ja obliga a les persones a identificar-se.
Potser no, ara no em voldria arriscar. Però hi ha una llei que ens obliga, fins i tot, a
portar un document. Que és més important el document que portem —la llei espanyola,
per cert que, que segurament el seu partit la va votar en el seu moment—, que era més
important el document que no pas la persona. Jo amb això tampoc no hi coincideixo,
però l’hem d’acatar.
Aquesta mateixa llei ens obliga a identificar-nos sempre que cal. Per tant, tenim una
cobertura legal per a això.
En canvi, el que vostè ens planteja, la prohibició, jo crec que seria un pas
contraproduent. Primer, perquè no tenim el problema, perquè segurament crearem el
problema amb aquesta prohibició i perquè, sobretot, el camí és un altre. El de defensa de
179

la dignitat de les persones, dels homes i de les dones i, sobretot, sobretot, de la seva
llibertat.
I la seva llibertat, la llibertat de cada un, també és la llibertat dels altres. I no veig que la
seva proposta —d’una manera absolutament incoherent amb els seus postulats, que li he
sentit dir a vegades aquí— vagi a favor de la llibertat. No la veig per aquesta via.
I crec, realment, que respon, ara sí, a un oportunisme. A un oportunisme més de tipus
electoralista, de voler entrar en un tema que saben que pot fer mal a alguna part del seu
electorat, perquè hi ha algun grup, que, per sort, no té presència en aquest Ajuntament,
que és dedica a encendre certes qüestions que a mi no m’agradaria pas que
s’encenguessin.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, Sr. Soriano, la
veritat és que lamentem haver de parlar d’aquest tema per tal com està plantejat i per
quines són les finalitats que hi ha al darrera de la seva moció.
Ens fan debatre sobre un problema artificial, sobre una irrealitat, per un interès
exclusivament partidista i electoralista.
Lamentem que el PP, que mai no presenta cap moció al Ple, ara forci un debat que no té
res a veure amb els problemes reals de la ciutat, ni del país.
Sr. Soriano, vostè sap perfectament que ni el burca ni l’hijab no són cap problema a
Sabadell. No hi ha problema, perquè no hi ha cap dona a Sabadell, ni al Vallès, ni
probablement a tot Catalunya que porti aquest tipus d’indumentària.
El seu és un debat populista. Mai millor dit. No hi ha problema, però el volen crear a
base de portar aquests tipus de mocions als diferents ajuntaments. I així —tot i ser
conscients que es tracta d’una mentida— vostès juguen a allò que com més gran sigui la
mentida, probablement més gent se la creurà.
Realment és tot una paradoxa. Vostès volen treure rendibilitat política i fan
electoralisme, no pas resolent problemes de la ciutat i de la gent, sinó creant-los.
Però al seu discurs sí que hi ha un problema. El seu discurs és un discurs hipòcrita i
xenòfob. Perquè, en realitat, al PP no li preocupa ni els drets fonamentals, ni la
violència de gènere, ni la discriminació de les dones, ni el burca.
No tinc constància que hagin presentat cap moció reclamant mai que les dones i ni els
homes immigrants, per exemple, no estiguin discriminades, per exemple, per raó de
salari. En realitat el PP el que vol és barrejar-ho tot i criminalitzar la immigració. No és
tracta de drets ni de vestimenta, sinó d’immigració, que vostès veuen com una amenaça;
però que no tenen cap inconvenient a l’hora de treure’ls suc.
Quant als valors de la diversitat i de la multiculturalitat, a un li falla i se sent insegur,
recorre a l’estigmatització i la prohibició. I això és el que els passa a vostès.
Miri, nosaltres no som pas partidaris ni del burca ni de l’hijab. Com tampoc som
partidaris de determinades vestimentes d’algunes persones en àmbits públics,
180

especialment a les escoles. Com tampoc som partidaris de determinats hàbits insofribles
d’algunes religioses. Però tampoc som partidaris de la prohibició. Som partidaris que, si
es dóna el cas, s’obri el sentit comú. De la mateixa manera, que una persona amb casc
de moto o amb un altre tipus de cobriment, també se l’ha de treure a l’hora d’identificarse
en un espai públic.
La via de la prohibició, en aquest cas del burca, no és la solució. Si algun dia apareix a
la ciutat aquesta problemàtica, el que caldrà fer serà actuar amb mesures de mediació.
Que, per cert, si tant els preocupa aquest tema, haurien pogut plantejar un debat seriós
en el marc de Nova Ciutadania. Però no ho han fet.
La prohibició pot comportar, precisament, una reacció identitària en alguns col·lectius.
I, sobretot, el que més ens preocupa és que la prohibició pot suposar la isolació de les
dones que el vesteixen.
L’EpS defensa que les persones tinguin formació i informació per triar lliurement,
respectant les convencions socials.
Definitivament, Sr. Soriano, prohibir no és el camí i, per tant, no esperin pas, ni de
lluny, el nostre suport a aquesta moció.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu, bé. Sr.
Soriano, malgrat vostè, o sigui el PP, són formalment els propietaris d’aquesta moció, la
meva intervenció serà... —en el fons no, perquè ho comparteixo totalment, el que han
dit els meus companys anteriorment— però, en tot cas, miri, no els donaré el
protagonisme d’aquesta moció.
I miri, Sr. Soriano, no li donaré... vostè ho va veure, m’imagino, Sr. Soriano, miri, vostè
ho va veure el dissabte, això.
Doncs, “un reglamento prohibirá el velo integral en los edificios municipales por
seguridad.” Esto ya se ha dicho. I avui estem al Ple, el dimarts. Però el dissabte, el
dissabte el Govern del PSC ha anunciat que “un reglamento prohibirá el velo integral en
los edificios municipales por seguridad.”
Por tanto, Sr. Soriano, vostès no són ja els protagonistes. Representa que els han tret
aquest protagonisme. Si la Sra. Alícia Sánchez-Camacho no sabia que aquí, a Sabadell,
es fan les coses diferents, jo crec que a partir d’aquesta moció s’adonarà que a Sabadell
es poden gestionar, que el Govern i el PP pot gestionar perfectament un marró com
aquest. Un marró com el del vel integral i el de l’hijab.
Perquè aquesta moció és un marró. Un marró que a vostè, segurament, li va encolomar
la seva direcció i que han sabut molt bé, des de el meu punt de vista, negociar a nivell
de Sabadell.
Per tant, a continuació de la meva intervenció, m’adreço, amb el seu permís, Sr Soriano,
deixo d’adreçar-me a vostè, perquè realment ja està desfasat el que vostè planteja. Això
ja està decidit, per entendre’ns, pel Govern de Sabadell. O sigui que jo m’adreço a
l’alcalde, m’adreço, en tot cas, al Govern de la ciutat, que és qui ha plantejat, en
definitiva, la prohibició del vel en general.
181

Què en pensa el meu grup? Doncs, en primer lloc que el PSC i el Sr. Manuel Bustos no
han tingut la coherència que altres alcaldes socialistes sí que han tingut. I s’han apuntat
a allò fàcil, a alimentar el debat. Un debat innecessari al nostre país i inexistent a la
nostra ciutat.
S’han apuntat al rèdit electoral. Estan fent una instrumentalització partidista i
electoralista d’aquest tema. I, realment, jo els desitjo que no els surti bé. Ja que si
realment vostè pensessin que aquest és un problema i que, per tant, han d’intervenir, ja
sigui per raons ideològiques, culturals o socials, equivocats o no, vostès, amb la seva
actitud, tindrien coherència.
Però és que ni tant sols s’ho creuen. Fan això i ni tant sols s’ho creuen. Té més
coherència, en aquest cas, que l’hagués plantejat el PP. Però vostès ho fa simplement
per nedar i guardar la roba. Per no quedar-se fora de qualsevol possibilitat, per si de cas
el fet que sigui el PP qui ho planteja a vostès els deixa malparats.
En segon lloc, ICV-EUiA som una coalició laica, que parteix del principi que tota la
ciutadania, homes i dones, gaudim dels mateixos drets i que som igual davant de la llei.
Sense que la pertinença a qualsevol tipus d’associació modifiqui al seu gaudi. És a dir,
ni el limita ni l’amplia. I tampoc ha d’eximir del compliment de les lleis.
Però això, que és un principi, un principi que és la guia de les nostres accions polítiques
en drets civils, polítics, socials, laborals i religiosos, i que hem demostrat sobradament
ser capdavanters en la defensa dels drets reals que afecten problemes reals. Dit això, ens
mullarem en el nus d’aquest tema.
El nostre grup no parla tant sols per l’opinió dels regidors, ni de la nostra coalició, sinó
que, des del moment que el PP ho va anunciar, ens hem preocupat per saber —a part de
saber que a la ciutat no hi ha burques ni hijab—, per saber què en pensen les
associacions de Sabadell.
Cap d’elles ens ha plantejat cap problema. Les associacions, en general... Cap problema.
I hem parlat també amb les entitats musulmanes de Sabadell. Amb l’associació Anasiha,
amb l’associació Paz y comunicación i amb La associación musulmanas subsaharianas.
I ens han manifestat moltes coses. Ens han manifestat problemes i dificultats reals i
quotidianes que tenen ells i les seves famílies. Però no donen crèdit que s’estigui parlant
a Sabadell d’un problema inexistent.
I ells es pregunten per què, i nosaltres els hem contestat que es fa per guanyar “un
puñado de votos.” Ells pensen que això és propi de persones extremistes i radicals, i jo
els dic que, d’això, n’hi ha en totes les cultures i en totes les cases. I que no ho tinguin
en compte, que no ho tinguin en compte, i que no facin el joc amb aquesta actuació.
En la segona intervenció m’estendré una mica més al respecte.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Font, que diu, d’’entrada els
pregaria que abandonem l’estereotip de la seguretat, com a pretext de la prohibició del
burca, és un recurs tant fàcil com inconsistent abordar el problema des d’aquest punt de
vista. No estarem ni més ni menys segurs pel fet de prohibir el burca.
182

Ara bé, segurament, a Sabadell no hi ha urgència per tractar aquest tema. Però defugir el
debat és més arriscat que deixar-lo córrer des de l’espontaneïtat social.
És, per tant, que nosaltres considerem que l’argument que s’ha esmentat, que
quantitativament l’ús del burca no és encara un problema, no té cap mena de lògica. A
partir de quant serà un problema? El problema no és el nombre, sinó el que representa.
L’utilitzin més o menys dones. El problema està en l’ús en si mateix.
Si parlem del burca, parlem de valors de llibertat i de la dignitat de la nostra societat.
L’ús del burca no s’entén com un acte de llibertat personal. La llibertat ha de ser
emparada i protegida fins i tot davant de qui hi renuncia. Perquè la dignitat de la
persona, a la nostra societat i a la nostra civilització, és un bé col·lectiu que no pot
conviure amb la discriminació per sexe o per religió.
CiU votarà a favor de la moció presentada pel PP, tot i que entenem que la qüestió que
es tracta ha de ser legislada per l’Estat i pel Parlament de Catalunya.
El tractament del burca no pot variar ciutat a ciutat, ni poble a poble, sinó que ha de ser
uniforme i general a tot arreu, on es defensin els mateixos principis d’igualtat i de
llibertat. I això ho vam dir recentment al Senat i així ho vam votar i així ho continuarem
fent en aquest Ple.
Tot i així mentre aquesta legislació general no arribi, nosaltres sí que som partidaris de
la seva aportació a Sabadell.
Prohibir el burca no és una qüestió religiosa ni cultural, sinó que és una qüestió de
llibertat. Tant se val que hi hagi moltes o poques dones obligades a portar-lo. Perquè
mentre n’hi hagi una aquesta qüestió s’ha de regular.
Avui el Ple té la capacitat de retornar la dignitat a les dones quan entrin a espais públics,
i no s’hi val a dir que si els impedim entrar, les dones es quedaran a casa. Ben al
contrari. El que fem és enviar un missatge a tothom en el sentit que defensem els
principis de llibertat i d’igualtat i que en això no hi ha mitges tintes, ni actituds
porugues, ni afany de mirar cap un altre costat. No ho estem fent en tants altres casos i
aquesta no serà l’excepció.
I no es tracta de dir que són valors de la cultura occidental, sinó valors recollits, en
caràcter universal, per Nacions Unides. No estem parlant de com ens hem de vestir.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, no cauré en
la trampa de contestar la portaveu de ICV-EUiA, perquè no és la seva moció, i, si vol,
ho podem debatre en un altre moment. Sí que estava convençut que vostè és guiava pels
titulars dels diaris i avui ho ha confirmat. És a dir, vostè només ha llegit el titular del
diari, la qual cosa no ha expressat el Govern sinó un periodista.
El Govern considera que aquesta moció no és pròpia del Ple municipal, sinó, tal com
vostè ha dit, Sr. Soriano, de la Junta de Portaveus ja que afecta més enllà de la nostra
ciutat.
183

Prohibir determinades pràctiques no correspon, des del nostre punt de vista, a l’àmbit
municipal sinó a l’Estat, que és qui ha de garantir una igualtat de drets i deures dels
ciutadans i ciutadanes en tot el territori.
Però garantir la seguretat en els equipaments públics i que l’accés als equipaments
respongui als principis democràtics de convivència i de dignitat per a totes les persones
sí que ens correspon als ajuntaments.
Per això la Junta de Portaveus va aprovar, en base de garantir la seguretat de tots els
ciutadans i ciutadanes del nostre municipi, l’elaboració d’un reglament general d’accés
als edificis municipals. Que, entre altres coses, garanteixi la identificació visual de les
persones que accedeixin als equipaments públics de la ciutat.
Per tant, per seguretat és necessari limitar l’ús de vestimentes o accessoris. No sols els
que s’han dit, sinó altres que cobreixin la cara i que dificultin la identificació i la
comunicació visual, sigui quina sigui la seva naturalesa
També vam manifestar a la Junta de Portaveus, i ho manifestem aquí, que volem
treballar amb el consens polític i amb el diàleg amb les entitats islàmiques, tal com ens
hem reunit diverses vegades per parlar d’aquest tema.
Creiem que és el moment del diàleg, que és el moment de la mediació, que és el
moment de dialogar amb les entitats islàmiques; però també amb la ciutadania en
general.
Per tots aquests motius exposats, li demanaria, Sr. Soriano, que retirés la seva moció. En
cas contrari el nostre grup no podrà donar suport a la moció presentada.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, bé seguiré
dient que intentaré ser breu en aquest cas. Era d’esperar quan és presentava aquesta
moció que sortirien tres conceptes bàsics, i ja ho veia. Se’ns titllarà d’oportunistes, se’ns
titllarà, en aquest cas, que a Sabadell no tenim problema, se’ns titllarà que això d’una
forma o altra no afecta la combativitat cultural de la nostra ciutat.
I sí que hi ha un punt, que, els he de ser sincers, creia que no sortiria, però compartíem. I
era que, precisament, hi ha una part que és formativa, educativa. És a dir, no tot ha de
ser la prohibició. I més d’una vegada tinc el regidor de Medi Ambient, que no té res a
veure amb tot això, però que m’ha sentit, que quant vostè presenta mocions, més d’una
vegada li he dit: “Vostè està sempre prohibint.”
Hi ha una qüestió de culturalitat, d’educació, que aquesta sí que, sense dubte, hauríem
de fer.
I bé. Efectivament, veig que no ens hem equivocat gaire en aquest aspecte. Hi ha la part
de, òbviament, que som xenòfobs, que realment som hipòcrites. Aquesta no l’havíem
valorada perquè normalment ja és produeix a tots els plens i ja és habitual. Per la qual
cosa no la teníem com una cosa especial, atípica en aquest aspecte.
A veure, parlar d’electoralisme en aquest moment, doncs, em sembla un recurs molt
fàcil i que sovint, jo crec que al parlar d’electoralisme, es confon amb responsabilitat.
184

Però al partir de la base que cada municipi té problemes diversos i en aquest aspecte sí
que he de dir que no sempre coincidents amb les realitats d’altres. Però en aquest cas sí
que crec que cal adoptar mesures de tipus generalistes. Ho hem dit abans. Hem d’aplicar
mesures de tipus generalistes i, sobretot, en aquelles decisions que, en aquest cas, tenen
una repercussió del dia a dia dintre dels nostres ciutadans.
És cert, no la tenim avui dia, però el que no podem fer tampoc és esperar a “quan
tinguem el problema, veurem què passa llavors en aquell moment.”
Ja no parlo del tema que s’ha referit sobre la dona, sinó d’un tema que ja va més enllà,
que és inclòs el tema seguretat. Però també jo crec que d’una manera o altra el que calen
portar a terme determinades observacions idèntiques per al conjunt dels ciutadans. És a
dir, en aquest moment estem parlant que les observacions que s’han d’aplicar són per al
conjunt de la ciutadania. I que en el dia a dia per als nostres ciutadans hi ha d’haver
conductes i normes de idèntic compliment per a tothom. I quan dic tothom són aquells
que viuen i resideixen als municipis, en aquest cas.
No tenim aquest problema a Sabadell, és cert. És a dir, Sabadell, jo sincerament no
sabria dir-los si tenim un burca o no el tenim, o si tenim un hijab o no el tenim, en
aquest cas. No m’atreviria en aquest moment a assegurar amb tanta fermesa com s’ha
fet en aquest cas.
Ara bé, quan hi ha un debat obert del qual no només en parla el nostre país, sinó que
també se n’està parlant a molts països d’Europa, entenem que en aquest cas és un
problema que cal abordar.
I, si bé ens podem trobar, com es diu, que a la nostra ciutat, a dia d’avui, no hi ha dones
que portin el burca, l’hijab o qualsevol vestimenta que realment els tapi totalment el seu
rostre —insistia, els deia que el desconec—, si que hem de ser conscients que
l’experiència d’altres ciutats i, per què no, d’altres països, ens ha de servir, en aquest
cas, com a model d’actuació.
Pot ser a nivell preventiu? Sí. Potser anticipant-nos a un fet que encara no es produeix i
que en el si de la nostra ciutat, però que és possible que és produeixi en un futur.
Quantes ordenances o decrets es prenen com a mesures que garanteixen uns drets? I que
limiten actuacions d’uns ciutadans que puguin perjudicar a d’altres? Doncs, francament,
forces.
I si és entrar en l’argument que potser aquest no és el lloc on debatre aquest tema, com
s’ha sentit, i que les competències d’un ajuntament són unes i que potser competen a
una instància superior bordar-ho, els diré que moltes mocions presentades en aquest,
concretament en aquest Ple, responien a inquietuds de la nostra societat i no de la nostra
ciutadania.
I aquí és on jo crec que algú no ho té clar. Parlem de la nostra societat i no ciutadania. I
crec que quan parlem de ciutat es té molt clar que parlem de fora. I són temes que han
estat debatuts, són temes que han estat debatuts aquí. Hem estat debatent temes.
185

Però, escolti’m, el tema dels transgènics. Francament no sé si ens afecta tant la nostra
ciutat, jo crec que afecta la societat. Ara no crec que ens afecti tan la nostra ciutadania, i
s’han debatut en aquesta mateixa sala.
Per tant, és possible que hi hagi una formació... Potser el Sr. Isidre Soler considera que
els transgènics són més importants que el tema dels drets de determinades persones,
com estem parlant aquí. Això és cert... nosaltres som xenòfobs i som hipòcrites.
Insisteixo, doncs, que no es tracta d’un tema o d’un problema de ciutats, sinó que és un
tema de societat. Hi ha una qüestió que no ha sortit, però que jo crec que no podem en
aquest cas. I és un tema també de la culturalitat.
És a dir, no hi ha, ni hi ha hagut mai, per part de la meva formació, cap manca de
respecte per a la cultura musulmana, a pesar que es vulgui dir, o s’utilitzi en aquest
moment, o que es parli d’oportunismes.
Senzillament, qüestionar l’ús de determinades vestimentes, amb quina finalitat i quines
en poden ser les seves repercussions en el conjunt de la societat, no crec que sigui una
vulneració a cap cultura.
Perquè, en definitiva, l’ús del vels, i en concret de determinats vels, no és mencionat
específicament a cap llibre del Corán. Si algú ho sap, crec que no. Llevat que siguin
edicions personalitzades. I, en aquest cas, estem parlant del llibre sagrat de l’Islam.
De fet, el burca, i m’estendré poc però ho intentaré, apareix en els deserts molt abans de
l’arribada de l’Islam, i la seva utilització respon clarament a un fet proteccionista.
Protegir les dones dels forts vents del desert i a l’hora dels raptes d’alguns grups que les
assaltaven.
Les nenes en edat de procrear, i que podien ser raptades, utilitzaven el burca perquè així
no eren distingides d’aquelles persones, d’aquelles senyores d’edat superior, en aquest
cas. El burca s’introduïa ja a principis del segle XX a les dones d’un edèn, d’un
governant, amb l’objecte d’evitar ser vistes pels altres homes.
Aleshores es converteix en una peça utilitzada per les classes altes. I el que fan és que
aïllen, així , aquestes persones de la mirada de la resta del poble.
A la dècada dels 50 continua sent utilitzat per les classes altes. Generalitzant-se el seu ús
en una clara voluntat d’imitar-lo. El que es va considerar un símbol en aquell moment
d’estatus socials. El burca complet apareix com a una vestimenta obligatòria en el
mandat dels talibans.
El procés d’aquesta vestimenta, en el decurs de la història, respon a un moviment social
ben diferent de l’actual. I el seu ús, avui, el que fa és evitar una plena integració de la
dona musulmana a la societat europea que l’acull.
La societat actual, a nivell de món, entén la igualtat entre home i dona en idèntiques
possibilitats, en tots els aspectes de la vida.
186

Insisteixo, no hi ha cap intenció de no respectar una cultura. Però, com hem vist, l’ús
d’aquestes vestimentes no respon ni a un tema religiós ni cultural. Sinó a una
interpretació de l’Islam, sempre per part d’homes, és a dir, sempre impositiva.
És llibertat, això? Nosaltres, que representem la societat democràtica que propugna la
igualtat... És democràtic això? Entenem que no.
Les diferents cultures avui afortunadament arriben a tots els països, però és la
convivència entre totes elles, amb el país que les acull, el que proporciona aquesta
riquesa. I no pas l’encobriment de reconèixer i acceptar per part d’una societat moderna
models i símbols de desigualtat o de submissió.
Per últim, si m’ho permeten, per no entrar en aquests qualificatius que ens han donat.
Hem permeto recollir les paraules d’una dona, amb més autoritat que jo per parlar
d’aquest tema, i que parla com a dona i com a musulmana. La Sra. Fàtima Ayache,
sociòloga argelina, quan diu: “El burca no existe en el Islam es un símbolo de
integrismo puro de mujer sumisa. Aceptar el burca en España, país que me ha dado la
libertad y me ha permitido tener voz propia, es un insulto.”
No crec que això sigui ser hipòcrites.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, Sr. Soriano, jo
crec que hi ha una part del seu argumentari que podria compartir: les paraules de la Sra.
Fàtima; perquè segur que les compartim, no només vostè i jo, sinó la majoria dels
regidors d’aquest Ple.
Però no és des d’aquest punt de vista que vostè ens presenta aquesta moció.
Comparteixo i li agraeixo, per cert, la seva ressenya històrica sobre el tema del burca.
Hem après alguna cosa avui aquí. Però el que no compartim és aquest fet de prohibir ara
aquí i amb una moció el burca.
Perquè no creiem que aquesta sigui la millor manera de defensar el dret d’aquestes
dones. Perquè, abans d’arribar aquí, jo crec que tenim una feina important que vostè
planteja en un dels seus apartats: “L’Ajuntament de Sabadell —diu el tercer— durà a
terme accions de sensibilització i formació de tots els col·lectius socials de la ciutat
encaminades a garantir el respecte i la dignitat de la dona des dels valors de la plena
igualtat i la convivència.” Aquest és el punt amb el qual estarien d’acord. De fet, bona
part d’això és fa. I és per aquest camí que nosaltres entenem que s’ha de treballar aquest
tema; perquè vostè mateix ho ha reconegut, no hi ha un problema a Sabadell amb això.
Per tant, la millor manera de no tenir problemes és evitar-los, no prohibir-los, no
amagar-los. I prohibir-los és amagar-los. I, encara que el Sr. Font ens digui que no,
prohibir això pot portar a amagar el problema. Jo crec que és molt millor conèixer-lo i
solucionar-lo, que no pas amargar-lo, que és el que crec que és faria amb la prohibició.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’EpS, senyor Soler, que diu, Sr. Soriano,
cadascú llegeix el que llegeix, però per exemple la Sra. Marta Nussbaum, que és
filòsofa, diu: “que no hay razón para impedir que una mujer lleve el burca”; o diu: “la
gente pone en cuestión la igualdad de los otros cuando se siente insegura”. Això és
possiblement el que els passa a vostès. O també dones musulmanes diuen: “sin hijab, no
187

saldré a la calle”. Perquè sàpiga vostè que la gran majoria de dones que porten el burca
no és imposat, sinó que és voluntari. Per tant, aquest és un altre debat.
No. No m’estic inventant les coses. Si volem ser pioners, si volem ser pioners amb els
drets de les persones —si us plau, els demanaria una mica de respecte!—, si volem ser
pioners amb els drets de les persones els ben asseguro que no és la via de la prohibició
sinó la via de defensar-los.
Però l’EpS, ja ho ha dit des de un principi, no som evidentment partidaris d’aquest tipus
de vestimenta, però tampoc defugim el debat. I, en tot cas, el que reclamem és que
aquests debats és facin als llocs adequats. Que em sembla que aquest Ajuntament no en
té.
I el que lamentem és que es porti aquest debat a aquest Ple i, en canvi, no s’hagi portat a
les comissions, als àmbits corresponents on poder-ho fer.
En tot cas, recordar al Sr. Burguès que nosaltres també som partidaris del consens, i
tant, i sempre ho hem defensat i vostè ho sap molt bé. Però, en tot cas i ho reclama vostè
d’una manera insistent... en tots aquests temes hi ha d’haver consens.
El que ens ha sorprès és que el seu partit, i vostè no hi ha posat cap objecció, és que
portés, precisament el PSC, portés a la Junta de Portaveus una proposta, un debat, sense
el corresponent consens.
Per tant, aquí em sembla que tots plegats tenim contradiccions. Els ben asseguro que
des de l’EpS, si fa falta, continuarem debatent aquest tema, però sobretot en l’àmbit que
creiem que, realment, es pot debatre i que realment es pot arribar a un tipus de solució
que no sigui precisament la prohibició.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu, Sr.
Soriano, hem descobert un orador en vostè que desconeixíem. I sap per què? Perquè és
la primera moció que, en tres anys, vostè ha portat al Ple. I és clar, és que no havíem
gaudit de vostè encara en cap moció. I la veritat és que avui ens ha demostrat que quan
vostè vol, realment, pot fer una intervenció, doncs, així, amplia i amb tot rigor.
Si tinguéssim molt de temps estaria encantada de poder abordar moltes de les qüestions
que vostè ha dit.
Fins i tot, fins i tot —ja ho se que hi haurà un murmullo—, però fins i tot entenc
perfectament el que està dient el Sr. Isidre Soler. Ho entenc perfectament, perquè el
tema es tant llarg, tant profund i tant complex com, per exemple, si nosaltres podem
decidir què, o no, fan de manera voluntària moltes dones de la nostra societat. De la
nostra societat. Què fan de manera totalment conscient, conscient i voluntària, moltes
dones de la nostra societat. Per tant, no jutjaré jo això.
Del que, en tot cas, avui estem parlant és d’una moció que no és la protagonista que és
la del Sr. Soriano. D’una moció que sí que és protagonista que és la del Govern, que es
va aprovar a la Junta de Portaveus amb el vot d’abstenció, només amb el vot favorable
del Govern, que és la que marca la pauta.
188

Perquè, Sr. Soriano, és que la de vostè, la veritat és que ja no. Ja no. M’entén? Perquè és
que ja està. És que ells ja van vendre aquest tema. I això es diu en l’àmbit mediàtic.
Això ja ho ha venut el Govern. El Govern ja ha venut que hi haurà un reglament, Sr.
Ramon Burgués, i és el senyor periodista Ángel Jurado del Diario Sabadell, a qui tinc
molt respecte.
I aquí vostè parla, en aquest article, parla bastant. I vostè aquí diu que hi haurà “un
reglamento que prohibirá el velo integral en los edificios municipales por seguridad”. I
nosaltres li diguem: encara que hi hagués alguna dona en burca, votaríem que no a això
seu i a això del Sr. Soriano. Per què? Perquè estaríem condemnant aquesta dona,
l’estaríem condemnant, precisament, a una situació molt pitjor de la que podria tenir en
cas que portés un hàbit que ella no volgués.
I només per això estaríem plantejant fer una altra tasca diferent en l’àmbit de
sensibilització i sobretot a les comunitats, a les entitats musulmanes i a la Federació
d’Associacions d’Immigrants.
Treballaríem aquest tema. No ho faríem per la via de la prohibició.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Font, que diu, si com s’ha dit
en aquest Ple, a Sabadell no s’ha donat cap cas, no és millor pronunciar-se ara? Després
serà més difícil i és podrà dir que el que ha estat tolerat durant tant de temps no podrà
ser impedit per la simple raó que hagi augmentat el nombre de dones que vagin amb
aquest vel.
Nosaltres entenem que aquesta no és una qüestió de dretes o esquerres. Estem parlant de
valors de llibertat i de dignitat a la nostra societat. No té cap sentit defugir el debat sobre
l’ús del burca o del vel integral a Catalunya. Ni a Sabadell tampoc.
El debat ja és al carrer. Podem posar-nos les venes als ulls que vulguem, però el debat ja
és al carrer i és a les cases. I políticament hauria de ser assumit com a un tema rellevant,
sobre el qual les institucions i aquest Ajuntament també s’hi hauria de pronunciar.
Sr. Burgués, no ens enganyem, a la Junta de Portaveus nosaltres entenem que la moció
presentada pel PSC no deixava de ser una proposició sobre el burca que se’ns
presentava sota un burca.
Si el que volen és regular el burca, fem-ho. Si el que volen és fer-ho sense que sembli
que ho fem, de debò que acabarem traslladant un mal missatge a la societat. I en aquesta
qüestió no ens la podríem jugar, tampoc.
I, Sr. Soler, permeti’m que el contesti. És que ara és progressista anar amb burca? Si una
dona se’l posa perquè vol, també tindrà el dret de treure’s el burca quan vulgui i on
vulgui.
Però és que el que nosaltres ens preocupa, sobretot, és que una dona li sigui imposat el
burca i l’hagi de portar, perquè algú l’hi imposi, perquè nosaltres no tenim prou valor de
fer complir les nostres lleis, per no defensar els principis universals de llibertat i
d’igualtat.
189

Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, Sr. Soriano,
nosaltres podem compartir algunes de les coses que vostè ha manifestat avui, sobretot
en la seva segona exposició. Però també és veritat que nosaltres considerem que en
aquests moments hem d’anar avançant per buscar el consens amb el diàleg amb les
associacions islàmiques.
És veritat. Ho hem estat fent i ho continuarem fent. I també amb les dones islàmiques, i
també amb les dones islàmiques. I també amb la ciutadania en general. Tots, entre tots...
Nosaltres no hem volgut amagar res, no hem volgut amagar res, sinó que entre tots hem
de mirar quines coses són permissives i quines no. Quins límits hem de posar i quins no.
I en base al consens, al diàleg i a la mediació.
S’ha dit que el burca i l’hijab no formen part de la religió islàmica, sinó de costums
culturals de determinats grups. Per tant, aquí ningú no qüestiona la religió islàmica. I
hem de continuar parlant.
Entès d’ERC i CiU sabien que teníem preparat per a la setmana que ve una Comissió
Informativa per parlar d’aquest tema. I jo espero que la resta de grups també hi
assisteixin. Espero que la resta de grups també hi assisteixin, perquè les comissions
informatives de Nova Ciutadania, a vegades, ens hi trobem molt pocs. A vegades ens hi
trobem molt pocs per debatre aquest temes.
Per tant, estava previst per la setmana que ve. Per tant, aprofitem aquest espai per poder
buscar, per poder continuar dialogant i buscar les solucions adequades.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, abans de fer
cloenda, és a dir, comparteixo coses de les que s’han dit, i sobretot el concepte que la
prohibició ha de venir acompanyada d’un treball fet a la Comissió de Convivència
d’aquest Ajuntament.
Ara bé, em cenyeixo, també, en bona part, al que he intentat traslladar. És a dir, és cert
que el problema no el tenim a la nostra ciutat. I nosaltres hem de cercar solucions a
nivell general. Per tant, el treball amb les associacions i col·lectius a la nostra ciutat s’ha
de fer com a pas previ, però hi ha d’haver quelcom que ho reguli. I aquest quelcom que
ho reguli ha de ser un ens no pas des del nostre municipi. Per la senzilla raó, des de el
meu punt de vista, que llavors ens trobaríem persones de determinats col·lectius que
quan vinguin al nostre municipi tindran unes normes, se n’aniran a Terrassa i en tindran
unes altres, i quan vagin a Barcelona en tindran unes altres.
Per tant, hem de legislar? Hem de legislar, però hem de legislar perquè a tot arreu hi
hagi la mateixa normativa.
I després comparteixo, en bona part, la tasca de la Comissió de Convivència i és que el
grau de sensibilitat de les diferents comissions dels diferents municipis no seran,
malauradament, mai el mateix.
I aquí és on el grau de sensibilitat nostre envers aquests col·lectius pot jugar una bona
tasca. Aquí, realment, el que nosaltres hem intentat avui era debatre el fet o la prohibició
d’utilitzar vestimentes i accessoris que cobreixin totalment la cara.
190

Ara bé, això realment ve davant d’una necessitat de començar a actuar per tal d’aturar o,
millor dit, per tal de garantir la convivència i la igualtat entre tots. Aquesta és l’autèntica
finalitat.
Hi ha un concepte seguretat que aquí ja és ve aplicant. Però hem volgut traslladar, si
eliminen aquest aspecte, sens dubte treballarem per millorar aquesta dignitat.
I aquí jo crec que tots hi hauríem d’estar d’acord i espero que hi estiguem d’acord. Hi
haurà formacions que ja s’han pronunciat i altres que hi daran suport i altres que —
possiblement, més endavant— quan s’adonin que és un problema en l’àmbit de país, en
l’àmbit de Catalunya, en l’àmbit d’Espanya, llavors, com ha dit, crec que ha sigut el Sr.
Antoni Font, llavors haurem de córrer per regular aquest cas. És a dir, regulem. I si no
tenim el problema, tot això que tenim; però regulem ja.
Jo he intentat, també, que en el decurs de les meves intervencions que quedés molt clar
que no hi ha hagut cap voluntat d’ofendre cap col·lectiu. Som molt respectuosos en
aquest aspecte i ho seguirem sent.
Ara bé, el que sí intentem dir és que les igualtats entre les persones que acullen i els que
són acollits han de ser sempre les mateixes. Amb els mateixos drets i les mateixes
obligacions.
El respecte a tota tradició que no entri en conflicte amb cap principi democràtic com és
la llibertat de triar, però de triar, com és deia, no pas que sigui una tria imposada, en
aquest cas, d’expressar i de sentir el que no entri en conflicte amb la convivència, en el
dia a dia, i que no entri en conflicte amb la seguretat, és per això que realment hem de
treballar.
El que hem intentat traslladar aquí és, el que tractem, és objecte de debat en aquest
moment a tot Europa. Ja no és un problema de dir “és que a Sabadell no tenim aquest
problema o a Barcelona no el tenen.”
En alguns casos, inclòs, ja s’han publicat lleis prohibitives i en altres a través de decrets
o, inclòs, de les pròpies ordenances municipals o policials on realment ja són
executades.
I en alguns casos ens estem referint a països on el col·lectiu musulmà viu des de fa
moltíssims anys. I ara, en aquest moment, han abordat, de la mateixa manera que estem
fent aquí, és a dir, han abordat aquest tema per garantir la dignitat de les dones i no en
aquest aspecte, bàsicament, per un tema purament de seguretat.
Els temes socials, ja s’ha comentat que són generals de moltes ciutats i, en aquest cas,
de molts països. Però cal tractar-los des de les administracions petites, però, per acabar
amb aquest cas, a l’administració gran per tal d’unificar criteris. I és el que plantegem
en aquest cas.
I entenem que el tractament d’aquest tema s’ha debatut com d’altres. Com, en aquest
cas, doncs, hi ha hagut temes on s’ha arribat a tractar de la mutilació genital femenina,
dels matrimonis forçats o altres temes que podrien ser tant o més desagradables, però
que també han hagut de ser tractats.
191

Definir que el vel més permès és l’hijab, el més estès per occident i que únicament
cobreix el cap. Jo crec que, en aquest cas, significa en àrab protecció. És el que estàvem
intentant dir.
Però en aquest moment, diguem, haver protecció en aquest moment, de què? En aquesta
societat actual nostra, quan es parla de la utilització d’aquestes vestimentes des de un
concepte de protecció?
Creiem que ja no toca. Realment, contra què s’han de protegir aquestes persones
nouvingudes a les nostres societats? Creiem que s’han de protegir? Si és així hem de
pensar quina és la nostra actitud envers aquestes persones.
I, en aquest cas, si la dona musulmana s’ha de protegir, diu sí, però, en aquest cas,
entenc jo, que és contra allò que no li permet fruir de la vida com a la resta de les dones.
I deia algú que recentment s’està essent excessivament paternalista amb d’Islam. Jo crec
que el que hem de ser paternalistes amb tot el que faci avançar la societat. I, sobretot,
d’alguna manera o altra, el que ens faci tirar endavant a tots, sense permetre que cap
religió transgredeixi cap dret.
I no voldria allargar-me més. Abans, Sr. Alcalde, m’he referit a una dona musulmana.
Acabaré, en aquest cas, i ho faré amb una dona catalana on diu: “el burca, aquella túnica
que tapa completament la dona i la sotmet a un apartheid físic, social i visual. És la
metàfora més precisa de l’esclavitud.”
Moltes gràcies. I espero que, en aquests cas, moltes formacions que ja han dit que hi
donaran suport, els ho agraïm. Ho agraïm a tots per la seva participació, per les seves
aportacions.
Entenem que hi ha formacions que, malgrat voldrien donar-hi suport, no ho poden fer
en aquest aspecte. Altres no han entès el nostre missatge, però, en qualsevol dels casos,
gràcies a tots per la seva atenció i espero que en el seu vot reflecteixin l’interès de la
nostra moció.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, m’hauran de permetre que, com a alcalde president de la
sessió plenària, i no només per al·lusions directes. No seria raonable després del que es
va expressar, es va aprovar a la Comissió de Portaveus sense cap vot en contra, sense
cap vot en contra. I també per les manifestacions que, de manera obsessiva, es vénen
produint sobre l’alcalde.
No tinc cap inconvenient en expressar en aquest cas el perquè el Govern va proposar, a
través del grup que li donava suport, que és el PSC, una moció que volia donar resposta
a les preocupacions que s’han expressat per part de vostè, Sr. Soriano, i per part també
d’algun altre grup.
Nosaltres considerem que els valors democràtics de la societat en la qual, sens dubte,
tots compartim, s’han de preservar. I a vegades s’han d’establir reglamentacions i també
prohibicions. Perquè, en el fons, i en aquest cas, el protagonista de la nostra convivència
són els valors democràtics que hem construït al llarg de la curta història de la
democràcia del nostre país; curta, comparada amb d’altres països que tenen tradició
192

democràtica més extensa que la nostra. Però alguns encara no són, ni tant sols,
democràtics. Encara estan en situacions dictatorials que no tenen la llibertat que a
nosaltres ens ha costat tant arribar-hi.
És per això que jo crec en els reglaments. Crec en les lleis i crec en les prohibicions que
impedeixen aquestes llibertats que tant ha costat construir per part de les dones, per part
dels homes, pel conjunt de la societat.
A l’esperit de la moció que nosaltres, responsablement, i que jo com a alcalde
assumeixo la responsabilitat màxima, vam portar a la Junta de Portaveus, no tenia un
altre objectiu que intentar ordenar, si volen vostès, tractar aquest tema sensible d’una
manera també rigorosa i amb la no tensió que pot provocar un debat d’aquestes
característiques en un Ple en el qual només hi ha uns punts en els quals ens hem de
posicionar.
Aquest era l’interès i així ho vam explicitar. És evident, sempre hi ha qui pensa que té
un interès diferent o que és provocat. Sempre hi ha el maquiavelisme que acompanya
les intervencions que alguns situen en aquest àmbit. Dons, miri, una vegada més no té
res a veure l’interès que nosaltres teníem, i espero que vostès entenguin, i també els
grups que hi han intervingut, el que estic dient.
Simplement, tractar tot aquest tema, amb la serenitat, amb el rigor, i no entrar en
aquesta dinàmica que s’ha provocat al nostre país —d’ajuntaments que diuen que sí,
d’ajuntaments que diuen que no, d’ajuntaments que no diuen ni sí ni no—, sinó tractar
el tema, com crec, sincerament, com a alcalde, que podríem haver tractat aquest tema a
la Comissió Informativa corresponent, a la Comissió de la Convivència, que, per cert, es
va tractar i es va acordar, fins i tot, fer un debat seré, rigorós, lluny del debat que
segurament ningú no hagués volgut que es pogués produir.
És per això que vam votar amb un sí. No pas per guanyar titular. Jo tampoc, i ho declaro
solemnement, tampoc no estic obsessionat amb els mitjans de comunicació, no. Jo no
tinc obsessions. Aquesta tampoc no la tinc. Però és evident que, Sr. Soriano, tenim raó,
com vostè té raó. Té raó. Sí senyor! Vostè ha fet una segona intervenció acadèmica, que
es pot compartir o no, però el rigor de les coses s’ha de respectar.
I crec també que quan hi ha hagut algunes intervencions en les quals s’expliciten amb
rotunditat sí o no, jo, de veritat, no ho comparteixo.
Perquè jo no sóc ningú —no sé si algú creu que sí—, jo, com a alcalde, no sóc ningú per
dir si una dona el porta perquè vol o perquè hi està obligada. Perquè no he parlat amb
cap dona que el porti. És més, no crec que hi hagi ningú que hagi parlat amb totes les
dones que el porten. I dir sí o no és taxatiu i rotund, sense discussió.
Jo crec en la democràcia i en la llibertat que hem construït, i crec en la igualtat de drets,
i crec en uns valors que nosaltres tenim. I ho dic ben alt, que quedi ben clar. Jo com a
alcalde, com a ciutadà, com a ésser humà, crec en aquests valors que ens donen la
convivència i la llibertat.
Hi havia coses de la nostra societat antiga que es van prohibir i abolir. Per sort! I
segurament algú els defensava i alguns (i l’altre dia al debat ens va sortir algun
193

exemple) no volien deixar de tenir la condició d’esclaus. Per raons diverses, perquè
sempre havien nascut esclaus i no volien, tenien por. I per sort algú va arribar i va dir:
“això s’ha de prohibir.”
Aquesta és l’evolució de la nostra societat que hem construït, i que ha costat molt de
construir. I la societat s’ha de protegir a si mateixa. I no pot ser que alguns puguin
trencar aquesta convivència, ni tan sols que puguin anar elaborant elements que puguin
limitar el que hem treballat tant, sota cap paraigües de solemnitat. Siguin com siguin.
Respecte a tothom. Especialment a aquells que defensen els valors de llibertat i de
democràcia.
És per això que, malgrat el PSC avui votarà que no, jo vull deixar ben clara quina és la
nostra posició. Que és un tema que s’ha de regular? És clar que sí! I que s’ha de regular
per a tots igual. No pot ser que un ajuntament digui que sí i el del costat no. Ha de ser
una homologació i ha de quedar ben clar. On correspongui. Jo no sé si és a les Corts
Generals o si després de la retallada de l’Estatut ha de ser a Catalunya. Però algú ha de
donar referència de què significa la regulació de l’espai públic i com podem anar. I una
altra cosa és el que s’ha d’aprovat a la Comissió de la Junta de Portaveus.
Que és evident que és una responsabilitat nostra qui accedeix als edificis públics
municipals. És per això que s’ha de reglamentar, però sense fer més soroll. Ni més
titulars o menys titulars. Sinó amb serietat i amb responsabilitat. Per cert, així com
sempre hem intentat nosaltres administrar i gestionar la responsabilitat que tenim de
governar la ciutat.
Per tant, vull expressar la meva preocupació, perquè és un debat que s’origina en un
moment determinat i que després, crec, que aquest debat el que amaga són d’altres
debats. I és converteixen com tema estrella, i s’ha d’entendre. I segurament la societat
ha d’aprendre que no passa res perquè discrepem. Fins i tot d’algunes tradicions. Jo hi
ha algunes tradicions que no comparteixo. Per què he de compartir algunes tradicions?
Les respecto, però no les comparteixo.
Tot sigui dit de pas, el Parlament de Catalunya ara ha de votar sí o no a las corridas de
toros. Algú podria dir: “És que és tradició, s’hauria de mantenir.” I aquells diputats que
voten en contra? Què passa aquí? Seran irrespectuosos amb la tradició? Jo crec que no
fa gaire aquí s’han discutit coses que anaven contra la tradició. Aquí s’han defensat
apassionadament, democràticament. I no per això estem vulnerant cap dret de cap
ciutadà.
En definitiva, voldria expressar la preocupació que tinc perquè alguns debats,
segurament, es plantegen en termes que no serien els que necessita la societat de
missatge i de responsabilitat.
Malgrat tot, de veritat, que espero que aquests treballs, que el senyor regidor ha
anunciat, puguin continuar. Continuar, no pas iniciar-se. Que alguns han descobert que
ara estem treballant per a la convivència i la integració de totes les cultures a la nostra
ciutat. No, no. Des de fa molts anys venim treballant. Costa molt aquesta convivència i
no permetrem que ningú la trenqui. Tingui l’interès que tingui.
194

Perquè la convivència és el valor més absolut i més preuat, més sensible i més delicat,
que té la nostra ciutat i que nosaltres volem preservar. I treballarem amb totes les
nostres forces per preservar-la i que mai no vingui a trencar allò que ha costat tan de
temps construir.
Sotmesa la proposició a votació no s’aprova, amb el vot a favor dels grups municipals
de CIU i PP i el vot en contra del grups municipals de PSC, ICV-EUiA, EpS i ERC.
195

39.- Proposició del grup municipal de CiU per fomentar la disponibilitat dels
serveis i equipaments lúdics i culturals durant els mesos de juliol i agost.
Cada cop hi ha més sabadellencs que per raons diverses passen les vacances a la ciutat,
fet pel qual resulta especialment oportú que durant aquest període els equipaments
municipals destinats a activitats lúdiques i culturals estiguin oberts, prestant el servei pel
qual han estat concebuts també durant els mesos de juliol i d’agost.
La diversificació d’horaris, la necessitat de coordinar les vacances dels treballadors a les
empreses, la voluntat de tenir els establiments oberts o les circumstàncies de cada
família, fan que durant els mesos d’estiu la ciutat estigui tan viva com ho pot estar
durant la resta de l’any. Amb la circumstància afegida que els ciutadans disposen de
més temps per dedicar a activitats culturals i d’oci.
Per altra banda, considerem que especialment aquest any -i precisament per causa de la
greu crisi econòmica- l’Ajuntament, amb l’ànim de donar servei als sabadellencs que
resten a la ciutat durant el mesos de juliol i d’agost, ha de fomentar activitats
ludicoculturals en les instal·lacions municipals, promovent tallers o facilitant que els
grups d’esplai utilitzin aquests serveis, en ambdós casos, pagant el corresponent cost del
servei.
Cal tenir present que el que es planteja és que els usuaris es facin càrrec del cost del
servei. Això implica, per una banda, una despesa mínima per part de l’Ajuntament i, per
altra banda, el fet que aquestes activitats dirigides als nens i nenes de la nostra ciutat no
resulti massa onerós pels pares.
En aquests moments de les set biblioteques que disposa la ciutat de Sabadell, Can Deu
està tancada per obres i pel que fa a les altres sis, tres tanquen des del 2 d’agost a l’1 de
setembre -concretament les biblioteques de Can Puiggener, La Serra i Els Sefreigs-,
dues -la del Nord i la del Sud- tant el juliol com l’agost només obren per la tarda i
finalment, la del Vapor Badia durant el més de juliol obre de 10h a 21h i l’agost, de 15h
a 21h. Els museus resten tancats durant el mes d’agost, de la mateixa, manera que els
centres cívics. I, finalment, el gimnàs municipal resta tanca 15 dies.
Paral·lelament, cal tenir present que el programa 30 nits es desenvolupa, de forma
intensiva, des de el 29 de juny fins el 29 de juliol, sense tenir en compte que, espaiant
més l’oferta, es podria donar oferta cultural també en algunes nits d’agost.
Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels
següents
ACORDS
Primer.- Mantenir obertes les instal·lacions de biblioteques, museus municipals, centres
cívics i gimnàs municipal durant els mesos de juliol i agost en horari de matí i tarda.
196

Segon.- Promoure a les biblioteques i museus municipals, durant els mesos de juliol i
agost, la realització de tallers d’estiu adreçats als nens i nenes que restin a la ciutat.
Tercer.- El cost d’aquests tallers d’estiu ha de ser finançat pels usuaris del servei.
Quart.- Espaiar les actuacions del programa 30 nits de forma que el mateix nombre
d’actuacions es reparteixi entre els mesos de juliol i d’agost. Aquest criteri s’aplicarà, en
la mesura del que sigui possible aquest any 2010, i s’haurà de tenir en compte per a la
programació del 30 nits de l’any 2011.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, bé, doncs,
ara hi haurà un canvi de rumb.
Després de parlar de drets fonamentals de les persones ara parlarem d’oci. És el que
tenen els Plens. Com s’ha comentat abans, ens hem d’anar posicionant un punt darrere
de l’altre de transcendència, d’importància i molt diferent.
I ara, doncs, jo us comentaré aquesta proposta que, des del grup municipal de CiU,
sotmetem a aquest Ple. De fet es podria resumir tot plegat en un titular: Sabadell obert
per vacances. Això és el que estem proposant nosaltres des de CiU: Sabadell obert per
vacances.
En aquesta moció plantegem dos temes, bàsicament. Per una banda que hi ha una sèrie
d’equipaments que creiem que és necessari, és convenient, que funcionin també els
mesos de juliol i agost.
I per altra banda, també un altre tema, que creiem que té el seu interès, que és
replantejar el 30nits. Perquè siguin trenta nits, però no forçosament trenta nits al mateix
mes.
Com a antecedent, tot plegat. Hem de tenir present que moltes persones, crec que és de
domini més que públic, doncs, senzillament, no tenen la possibilitat de sortir de
vacances o que si la tenen, per motius de la seva feina, les han de fer en altres mesos o
que en fan només una part de quinze dies o una setmana.
En resum, per situacions molt diverses, per canvis socials que s’han anat gestant a la
nostra societat, podríem afirmar que el mes d’agost és un mes viu. Un mes viu com tota
la resta de mesos a la nostra ciutat. I, a més a més, amb unes característiques molt
concretes, doncs, precisament perquè són mesos en què la gent disposa de més hores,
perquè pot estar de vacances. Gent, nois, noies.
I, per tant, això, resulta que, des de les administracions, nosaltres hem de ser capaços
d’assumir aquest canvi. Aquest canvi que s’ha gestat i que és així ara, realment.
I, per tant, totes aquestes persones que habitualment ja poden utilitzar determinades
instal·lacions relacionades amb l’oci, o amb la cultura; però que els mesos de juliol i
agost tindrien una possibilitat extra, en el sentit que tenen molta més disponibilitat
197

temporal per dedicar-se a aquestes activitats, doncs, es troben que des de l’administració
està tancat. Tancat per vacances.
I això és el que nosaltres plantegem canviar. Ens estem referint a biblioteques, centres
cívics, museus. I, per tant, el que plantegem és que aquestes instal·lacions, que han estat
pensades per donar un servei, aquest servei també el donin durant el mes d’agost.
Això per una banda. I per l’altra el que comentàvem del 30nits. El 30nits és un
programa que s’ha centrat al mes de juliol. Per les raons que jo he exposat abans, creiem
que és perfectament possible que s’estengui també al mes d’agost.
No pas incrementant la despesa, no pas incrementant el nombre d’espectacles que es
facin, sinó repartir-los d’una forma mes àmplia en aquests dos mesos.
Per tant, a més a més, creiem que tenint en compte que el mes de juliol hi ha una
coincidència amb moltes festes majors que fan una sèrie d’actes. Seria interessant
coordinar, d’alguna manera, aquest programa de 30nits amb aquests actes que
organitzen determinades associacions de veïns per celebrar la festa major, perquè podria
permetre, doncs, aquesta dilatació del programa de 30nits.
Per tant, és això que els sotmetem. Per les hores que són tampoc ara no m’estendré més
i demanem el seu vot, perquè creiem que realment és una proposta que, dins de les seves
possibilitats, doncs, podria millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, la línea que
marca aquesta moció creiem que és encertada. Vejam, tots sabem i coneixem, i a
vegades ens hem trobat amb la necessitat de quedar-nos l’estiu a Sabadell. I, la veritat,
s’agraeix, doncs, poder tenir alguna activitat més enllà de mirar la televisió, si em
permeten.
Per tant coincidiríem en el punt primer de mantenir obertes les instal·lacions de
biblioteques, museus municipals, centres cívics i gimnàs municipal, durant els mesos de
juliol i agost. També en promoure que les biblioteques i museus és facin tallers.
El que ja no em sembla tant coherent és aquest punt tercer, perquè és molt taxatiu. No és
que estigui en contra que els usuaris paguin una part, o que paguin el cost del cost del
servei; però, de la manera que diu el punt tercer, jo crec que exclouria, també, la
possibilitat que es poguessin donar ajudes, o fer escalats, o justament donar facilitats a
aquelles persones, que, també n’hi ha a Sabadell, malauradament, que no poden anar de
vacances per motius justament econòmics. No poden sortir de la ciutat.
Per tant, el tema d’ aquesta taxativitat del punt tercer, de veritat, ens fa dubtar de si és
que no hem entès bé la línea de la proposta o és que hi ha una incoherència a dins de les
propostes.
I pel que fa al programa 30nits, i sobretot això que ha afegit ara el Sr. Rossinyol de
coordinar-ho també amb les festes majors de barris, no és una mala proposta; però jo
crec que per a aquest any difícilment hi serem a temps. I, en canvi, tenim molt de temps
per treballar i escoltar també les visions tècniques, que, la veritat, no m’ha donat temps,
198

en aquest dies, des que el seu grup va presentar la moció, per contrastar-ho amb tècnics i
amb les persones que formen part de les entitats que tiren endavant les festes majors.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, tot i
estar d’acord amb la necessitat de posar sobre la taula el buit d’oferta cultural que hi ha
durant el mes d’agost, de fet, tant el grup proposant com el Govern saben que nosaltres
també hem manifestat en algunes ocasions aquest vuit. El cert és que no compartim els
acords que proposen.
Pensem que, per una banda no s’ha de barrejar el programa 30nits, que compleix una
funció al mes de juliol, amb les activitats que s’haurien d’organitzar a l’agost.
Estem molt d’acord que la situació ha anat canviant en els darrers anys. I que ja no hi ha
vacances col·lectives a l’agost, que és evident que hi ha una vida diferent a l’agost que
la de fa un parell de dècades o una dècada.
I, en canvi, l’Ajuntament continua amb la inèrcia de les vacances a l’agost
indiscriminadament.
Estem molt d’acord, per tant, que cal estudiar aquesta realitat i proposar alternatives al
lleure i a l’oferta cultural. Però també pensem que si no hi ha un esforç extraordinari de
programació d’activitats, aquest buit difícilment s’omplirà només obrint museus i
biblioteques.
Cal, doncs, rectificar la dinàmica i dissenyar un programa d’activitats culturals que
pugui anar lligat als equipaments municipals. Però també buscant la complicitat
d’entitats i, probablement, també de locals que fan música en viu o altres activitats.
Pensem que s’ha de buscar aquesta complicitat amb algunes activitats que ja es fan a la
ciutat. I potenciar aquest tipus d’activitats. Cal estudiar, doncs, una oferta àmplia,
atractiva, de qualitat, que arribi a públics diversos; però no limitant-se únicament a obrir
equipaments.
Així, doncs, entenem i compartim el neguit, però no pas la solució proposada,
excessivament concreta al nostre parer.
Per aquest motiu ens abstindrem.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, compartim la
moció que presenta en aquest cas CiU. I dic que la compartim, en bona part,
bàsicament, perquè que d’alguna manera o altra és cert que la situació dels estius ha
canviat. Ha canviat moltíssim. La situació econòmica ajuda, també. Els hàbits, els
costums, les vacances de les famílies cada vegada estan més repartides, en aquest
aspecte.
I. per tant, plantejar-nos en aquest moment d’establir un programa d’oci ampli que doni
solució i alternativa a les necessitats de la gent jove i no tant jove a la nostra ciutat,
òbviament, ens sembla adient.
199

Aquí tenim alguns aspectes que són els que ens farien dubtar. I és que d’alguna manera
o altra estem dient d’obrir museus, poliesportius, etc., tallers d’activitats. I, en qualsevol
dels casos, creiem que potser seria bo establir quins serien els més adients, pensant una
mica amb la capacitat que puguin tenir, o amb aquesta demanda que puguin tenir, aquest
tipus d’establiments o d’activitats.
Hi ha l’apartat de cost, que aquí coincidim precisament amb el que abans es deia. Dèiem
el cost d’aquests tallers d’estiu hauria de ser finançat pels usuaris de serveis.
Aquí és on d’una forma o altra estarem gravant l’economia familiar. Però, per altra
banda, també quan és parla d’obrir les instal·lacions, això ens fa preveure un increment
de la despesa en aquest moment. Amb el supòsit que fos sufragat per l’Administració.
Creiem, en definitiva, que hauríem d’anar a buscar un entremig de fer valoració. Dir
quins són els centres que entenem que s’han d’obrir.
I quant al tema del 30nits, com ja s’ha dit, crec que seria bo també que es treballés amb
temps per a l’any vinent. No dic ja perquè el 30nits sigui espaiat amb juliol i agost, però
sí perquè és prevegi que pugui haver-hi activitats a l’agost. O bé perquè és deixin de fer
al juliol o bé perquè es planteja la conveniència de fer-ne una sèrie molt més amplia.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Mena, que diu, a veure,
estem d’acord des de ICV-EUiA, bàsicament, amb tres aspectes de la moció que avui
proposa CiU. Que segurament són aspectes de fons i no tant de forma. La necessitat
d’optimitzar els equipaments culturals també a l’estiu, una més oferta cultural a l’estiu i
repensar el format del 30 nits.
En principi des d’ICV-EUiA ens abstindrem davant d’aquesta moció, però també els
avanço que estem molt disposats a canviar el sentit del nostre vot i espero que sigui en
positiu.
Punt per punt. Si passem una mica punt per punt en quines són les propostes que ens fa
CiU. El primer i el segon punt, que parlen de mantenir obertes les instal·lacions i parlen
de promoure les biblioteques i els museus, i dur a terme tallers d’estiu, nosaltres
preguntaríem: amb quin objectiu? Quin és l’objectiu que volem cobrir amb aquesta
obertura de les instal·lacions?
La lògica a nosaltres ens diu que el que cal primer és dissenyar un programa d’activitats
que sigui, doncs, atractiu per a la ciutat i després buscar quins són els espais més adients
per dur a terme aquests tipus d’activitats i no pas fer-ho al revés. És a dir, no obrir tots
els equipaments que tinguem a la ciutat, i després ja veurem què fem, sinó dissenyar un
programa d’activitats per a l’estiu i, en funció d’això, decidir quins són els equipaments
de la ciutat que necessitem perquè aquestes activitats tinguin èxit.
El segon punt, doncs, tornaré a repetir, el cost d’aquests tallers d’estiu han de ser
finançats pels usuaris del servei. Amb mi em sembla, segurament, una contradicció amb
tot el cos de la moció que presenten; perquè segurament estem convençuts que hi ha
famílies que no marxaran de vacances per qüestions purament professionals, perquè han
de quedar-se a treballar a l’agost, però, malauradament, i aquest estiu molt més que
200

d’altres, hi haurà moltes famílies que no puguin marxar perquè la seva situació
econòmica no els ho facilita.
Per tant, tenim els nostres dubtes que els usuaris potencials que no poden marxar de
vacances per qüestions econòmiques puguin assumir, encara que sigui petit, el cost del
servei que CiU està proposant.
Seria molt més lògic buscar mecanismes de finançament i de socialització de
determinades activitats culturals a l’estiu.
I el quart punt, quan parlen d’espaiar el programa del 30nits, jo crec que no només cal
espaiar el programa del 30nits. No recordo si va ser fa dues o tres comissions
informatives de la presidència els grups que estaven presents —on precisament a l’ordre
del dia parlàvem del 30nits— jo recordo, concretament, que CiU ja plantejava aquesta
proposta d’ampliar o espaiar el programa també a l’agost. Recordo que també la
companya Virginia de l’EpS plantejava aspectes de mobilitat en el format del 30nits. I
des de ICV.EUiA, el que jo personalment vaig plantejar era la necessitat que el 30nits
arribés a tots els barris de la ciutat i no és quedes només en un o dos districtes, com és el
cas ara.
Per tant, sí que estem d’acord i sí que estem convençuts que cal repensar aquest 30nits,
perquè doni un servei òptim a la nostra ciutat.
Què és el que proposem o què és el que proposaríem des d’ICV-EUiA? Doncs, en el
marc de la Comissió Informativa de la Presidència discutir i, si és possible, consensuar
una nova fórmula de 30nits que sigui més equilibrada, que sigui més extensiva al
territori, que sigui més accessible. I també, doncs, dissenyar un programa d’activitats
infantils i juvenils per als mesos d’estiu i, evidentment, associar-los a quins són els
espais més adients i més adequats per poder dur a terme aquest programa infantil i
juvenil, que doni, doncs, una altra possibilitat als nens i a les nenes, als joves i a les
joves, que, per un motiu o per un altre, s’han de quedar a Sabadell durant el mes
d’agost.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Monge, que diu, jo començaré
la meva intervenció manifestant el nostre vot que, en aquest cas, serà en contra de la
moció. I serà així per diferents motius que intentaré abreujar i esquematitzar al màxim
per l’hora que és.
En primer lloc perquè entenem que és una proposta amb moltes contradiccions.
La primera contradicció la trobem dins de la mateixa moció. En algun moment, i em
sembla que això ho ha apuntat el representant de ICV-EUiA, vénen a dir: “Aquest any
especialment que és un any de crisi, que hi ha gent que no pot sortir, proposem fer
activitats a la ciutat; però de pagament.”
Per tant, que els usuaris paguin. Això nosaltres ho entenem com a una contradicció,
perquè per si mateix és contradiu.
La segona, just a continuació, la mateixa moció ens diu alguna cosa com: “Això
implica, per una banda, una despesa mínima per part de l’Ajuntament i per altra banda
201

el fet que aquestes activitats dirigides als nens i a les nenes de la nostra ciutat, no
resultin gaire onerosos per als pares.”
Més allà de la redacció, si l’Ajuntament no li costa, o és mínim, i si no és onerós per a
les famílies, algú ens hauria d’explicar quin sentit té. Justament qui ho paga? Qui paga
l’activitat i qui fa front a les despeses? No ja de personal, de neteja, de consums, sinó el
que implica la pròpia organització de qualsevol activitat que, per se, té unes despeses.
I la tercera gran contradicció. Jo no volia dir perquè d’alguna forma des de CiU s’ha
retirat la moció. Però d’igual forma que s’ha retirat la moció del Pla d’austeritat, ha dit
que es defensaven els punts . En aquests punts, en un moment, parlen de reduir el
nombre de persones del servei de l’Administració Pública Local, referent a la relació de
llocs de treball, per eliminar aquelles places no cobertes fins ara. És a dir, reduint
personal.
Per tant no podem parlar de contractar personal per a l’estiu perquè estem parlant ja de
reduir, fins i tot, les places.
Però més endavant, en concret tres punts més avall, ens diu i llegeixo textualment:
“Deixar de prestar aquells serveis que no són competència municipal i que no resultin
vitals per als ciutadans.” Això dit des de la mateixa CiU, per tant, sense entrar en allò
que vostès poden considerar com a vitals, que segurament ens reduirien molt, agafant el
terme amb un sentit estricte. Repeteixo. Fa un mes ens demanaven, doncs, tancar
serveis, reduir persones, i ara aquesta moció porta implícit augmentar serveis i, per tant,
comptar, d’una forma o altra, amb persones.
Però més enllà d’aquesta contradicció, m’he centrat en aquests tres punts, però podia
haver-n’hi més, hi ha altres factors pels quals també considerem inviable la seva
proposta.
Els treballadors municipals vostès saben que tenen dret a vacances. I en principi s’han
de fer per conveni en un temps concret. Aquesta voluntat, que normalment són els
mesos de juliol i agost, correspon justament amb aquells períodes on la presència de
persones en els equipaments, tret els esportius, piscines, bassa, etc.. és més significativa.
Per tant, en aquest sentit, és correcte. Coincideixen, convergeixen els dos interessos i les
dues necessitats. Per tant, què faríem? Què hauríem de fer? Obviant la contractació de
noves persones, hauríem de fer treballar persones quan hi ha menys gent i, en canvi,
eliminar-les quan aquestes persones, o quan hi ha més públic en aquest equipaments?
Allò de fer vacances quan hi ha més feina. Seria tot un contrasentit, que penso que no
seria gaire interessant.
En els darrers vint anys molts equipaments han estat oberts durant aquest període de
vacances. I les dades, les dades objectives —una altra cosa són les percepcions—, les
dades objectives ens demostren la seva insostenibilitat.
Li podria donar dades, però, com que veig que se m’està acabant el temps, no
m’entretindré.
202

Tampoc estem d’acord en cedir la gestió a personal extern. Bé siguin entitats o bé siguin
esplais —parlen vostès— per una qüestió de seguretat de l’equipament, de les persones
que l’utilitzen, però també dels béns que tenim dipositats com per exemple el cas dels
museus.
Ràpidament. 30nits. 30 nits enguany per poder-la sostenir hem hagut de concentrar
infraestructures. Allargar-ho seria molt més car i caldria comptar amb les entitats que ho
organitzen.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, gràcies a
tothom per les intervencions i crec que sí que cal fer algunes matisacions perquè potser
no s’han entès, o no hem sigut capaços de traslladar la idea que movia aquesta moció.
Temes generals. I desprès ja anirem concretant en alguns temes més concrets.
El tema de cost. El tema del cost. Que si s’ha de pagar, que si no s’ha de pagar. La
contradicció que comentava que havia semblat veure al Sr. Monge. Vejam, estem en
una situació de crisi i, per tant, d’una forma coherent crec que les propostes que hem de
fer hem de mirar en allò que sigui possible que impliquin un menor cost per a
l’Administració.
I s’han de prioritzar una sèrie de coses, s’han d’elegir una sèrie de possibilitats. Però
que el que estem plantejant aquí, precisament, és per una banda, com a servei, entenem
que, els serveis de l’Ajuntament, els han de prestar els dotze mesos.
Especialment aquells que són utilitzats els dotze mesos i especialment aquells que, en
determinats moments, s’utilitzen especialment i, per tant, seria el cas del que estem
parlant ara. Del mes de vacances.
Per fer això, en un moment de bonança econòmica, ens podríem plantejar perfectament
incrementar la despesa, doncs, oferint aquests nous serveis a costa de l’erari públic —al
final és l’erari de tots plegats, que paguem entre tots plegats. Però com que això no
sembla raonable, el que estem dient és que el cost del servei el pagui. Vejam, al servei
que hi haurà? Per una banda obrir les instal·lacions —que això ho ha de pagar, enteníem
l’Ajuntament, perquè no és cap servei municipal. I aquí hi havia un petit increment de
cost per a l’Ajuntament, amb això que estàvem plantejant. Però el servei en si, d’això
se’n farien càrrec les famílies.
Per què dèiem que era interessant també per a les famílies i per a l’Ajuntament? Doncs,
perquè aquest tipus de servei s’està prestant en empreses privades, en què, a part del
cost del servei, s’hi carrega el benefici. Això existeix. I llavors el que estàvem plantejant
nosaltres, precisament, és que l’Ajuntament pogués oferir això a un cost menor per a les
famílies, perquè es feia, doncs, d’aquesta altra manera. Això és el que estàvem
plantejant nosaltres.
I ara ja anem, potser, punt per punt. Bé, pel tema del cost no sé si he respost al que
comentava el Sr. Magí.
És que, és clar, no és que volguéssim establir ara algun sistema en el qual volguéssim
discriminar la gent que poguessin pagar o no pagar, sinó que ens agradaria un tipus de
203

serveis que el pogués tenir tothom. Però que, ja dic, en un moment de crisi hem hagut
de fer una proposta, que enteníem nosaltres, raonable.
Pel tema de 30nits. Senyalar una cosa, també, que crec que és important. Al 30nits,
nosaltres fa gairebé dos anys que estem plantejant la possibilitat de repensar-ho i
d’espaiar-ho.
Som conscients que ara, en aquests moments, no hi ha temps de modificar el programa
d’aquest any. Per això a la mateixa moció ja és diu en allò que sigui possible. Si hi
hagués alguna cosa, doncs, traslladar-ho al mes d’agost i, si no, pensar-ho per a l’any
que ve. Però tenint present que des de fa ja dos anys nosaltres estem plantejant que és
repensi 30nits i que el programa s’estengui també al mes d’agost.
Pel que fa a que seria interessant donar un tipus de servei més general. De repensar
l’oferta lúdica a l’estiu. Tot això és el que estem plantejant. Però per assumir ara, en
aquests moments, unes ofertes majors, per assumir ara en aquests moments un
replantejament que impliqui una despesa major, creiem que no és el moment.
Per tant, apostem per fer un primer pas. Per intentar obrir, en aquests moments, aquells
establiments, aquells serveis que ja existeixen i dotar-los, d’alguna manera, d’algun
contingut interessant perquè la gent els utilitzi i, llavors, en el futur, ja podríem
implantar nous serveis relacionats amb aquests establiments. Quan l’economia vagi
millor, perquè això, evidentment, les coses s’han de pagar.
I tornant ja també al tema de les contradiccions. Hi ha una cosa que em sorprèn. El Sr.
Monge qüestiona molt el fet que s’hagi de pagar determinats serveis relacionats amb oci
i com per exemple les biblioteques i això que estàvem comentant; però, escolti, això és
el que estant fent vostès amb la Fira de Sabadell, per Nadal. No estem demanant res
diferent del que vostès ja estan fent. Que sigui dit de passada, també va ser proposta de
CiU. Per tant, no ho sé.
En resum, el que em dóna la sensació és que tothom, majoritàriament, està dient que sí
que hi ha una manca d’oferta cultural, d’activitats culturals, a l’estiu, que cal replantejar
el 30nits, i, per tant, jo davant d’aquesta coincidència i d’aquesta constatació el que
plantejo és que si hi hagués el compromís, per part de l’equip de Govern, d’assumir la
voluntat de negociar amb les diferents forces polítiques i, evidentment, amb CiU també,
el repensar l’oferta d’oci i el 30nits, el que jo els plantejaria seria deixar sobre la taula
aquesta moció per poder-la debatre i concretar-la d’alguna manera, i al mes de
setembre, doncs, poder-ho fer amb unes concrecions que ens semblin adequades a totes
les forces polítiques. Si no hi hagués aquesta voluntat per part de l’equip de Govern,
evidentment, després la posaríem a votació.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, que hi
ha manca d’oferta cultural a l’agost això és evident i tots els grups hi estem d’acord.
Vull dir, això està clar. Qualsevol que sigui aquí a l’agost ho sap.
Una altra cosa és barrejar-ho amb 30nits. Com he dit abans jo penso que és un error
pensar que un 30nits pot funcionar a l’agost. Vull dir a de ser un programa diferent. No
cal, no cal copiar les coses. Vull dir, a l’agost hi ha d’haver unes activitats adequades al
mes d’agost.
204

Que em sembla que no coincideixen amb les que ara és fan al juliol. Que es pot repensar
el 30nits? També, no hi tinc cap inconvenient, però que no es tracta de repartir un dia sí,
un dia no, fer les activitats, això no solucionaria res.
En tot cas, sí que voldria dir al Sr. Monge que la gestió cultural, encara? Aquest
Ajuntament presta un servei cultural tot l’any. Sí, bé, ho ha dit el Sr. Monge en resposta
al ponent, (—bé, si l’he interpretat malament, després quan tingui la paraula m’ho diu).
Però em sembla que això no és una excusa per no programar res.
En tot cas, pensem, i si hi ha un compromís per part de l’equip de Govern de pensar en
alguna cosa perquè es podria oferir a l’agost, amb les característiques del mes d’agost i
estudiant quin tipus de públic, quin tipus de servei, i quin tipus d’entitats hi podrien
participar; doncs, endavant. Però vull dir que em sembla que això no pot ser excusa per
no pensar alguna cosa.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Mena, que diu, abans he
proposat i a mi em sembla que seria el més coherent.
Tenim dos aspectes. Un, el tema del 30nits, que estic d’acord amb el que deia en aquest
cas la portaveu de l’EpS. No es pot barrejar amb el programa d’activitats que vostès
proposen, que jo entenc que també va orientat a un altre tipus de públic pel que es queda
al agost, que no surt de Sabadell.
Per tant, tenim, diguéssim, sobre la taula dos aspectes. El tema del 30nits. Com cal
repensar-lo? Espaiar-lo en el temps pot ser una opció. Espaiar-lo en el territori en pot ser
una altra, que és la que defensàvem nosaltres. I buscar altres mecanismes que tinguin
més èxit per al 30nits; doncs també podria ser una altra sortida.
I dissenyar un programa d’activitats que vagi en la línia de fomentar les activitats
culturals i ampliar l’oferta cultural a la nostra ciutat durant el mes d’agost; doncs,
evidentment, també potser una nova sortida.
Del que jo estic convençut és que no dissenyarem ara, amb vint minuts que tenim de
Ple, quina ha de ser aquesta proposta ni de quina manera s’ha de repensar o s’ha de
remodelar el 30nits.
Per tant, segurament, el més lògic, el més coherent seria emplaçar-nos a la Comissió
Informativa de la Presidència. Allà podem portar a terme un debat molt més extens i,
segurament, tenim sobre la taula totes les dades d’espais, de preus, de recursos, etc. I a
partir d’aquí, doncs, arribar a una mica de consens sobre quina és la necessitat cultural
que té aquesta ciutat al mes d’agost.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Monge, que diu,
telegràficament, perquè no tenim temps. No hi ha cap entitat, cap ni una, ni de lleure, ni
cultural, ni associativa, que hagi demanat, hagi fet aquest plantejament. I a mi això em
sembla significatiu.
205

Dos. 30nits. 30nits que l’organitzem. Per tant, aquestes entitats que organitzem 30nits,
en cap cas, ho han manifestat i quan se’ls ho ha plantejat no hi han estat d’acord. Per
tant, a mi em sembla que també és una qüestió de respecte.
No obstant això, també cal tenir en compte que enguany 30nits ha pogut sobreviure,
donada la situació econòmica, perquè hem concentrat, i vostès ho saben, en punts més
limitats, les produccions. Allargar-ho durant tot el mes d’agost, ni que sigui saltejant-ho,
ho faria econòmicament insostenible.
I, efectivament, es podria fer durant l’agost. El que sí que penso és que hem d’agafar
com a referències la resta de ciutats del nostre país. Totes, totes les ciutats, jo no en
conec cap, segueixen el mateix patró de baixa pel que significa l’activitat de determinat
tipus d’activitat cultural pel que fa al mes d’agost.
Fins i tot, fins i tot ciutats turístiques de costa concentren aquesta activitat cultural
durant els mesos de juliol. Per tant, jo no crec que nosaltres ens situem en un espai
significativament diferent. Tenim uns recursos, cal optimitzar-los i, més especialment,
en aquest temps de crisi.
Allò de vital! Si em permet, no ho he dit jo. Ho posa a la moció de CiU.
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, doncs,
entenc que no hi ha aquesta voluntat, per part de l’equip de Govern, de debatre sobre un
possible canvi del model d’oci a l’estiu. Per tant, a la nostra ciutat hi ha activitats
culturals.
Miri, diu coses molt sorprenents, perquè vostè mateix diu: “30nits no s’ha plantejat mai
allargar-ho al mes d’agost.” Ho acaba de dir ara. I diu: “I no hi estan d’acord.” Escolti,
si no s’ha plantejat mai, com sap si hi estan d’acord o no? Vull dir, em sembla que és
allò de dir no perquè no i, a més, és que no; i s’ha acabat.
Jo crec que no hi ha la voluntat, per part de l’equip de Govern, precisament, de
replantejar això. L’equip de Govern no se n’ha assabentat encara que hi ha molta gent,
doncs, que el mes d’agost no va de vacances tot el mes d’agost.
Doncs, i, a més a més, una cosa és la baixa de l’activitat cultural i l’altra cosa és el
desert cultural que hi ha al mes d’agost aquí a Sabadell. Coses que són molt diferents.
Per tant, lamento aquesta manca de predisposició de l’equip de Govern a explorar
possibilitats. Possibilitats que el que han de fer és donar servei als ciutadans i que,
escolti, i a més, ara, emparar-se i dir: “No, no. És que vostès van plantejar que hi havia
serveis que no es podien donar i la crisis que s’havia de...”
Escolti, doncs, miri, li dono una solució molt fàcil. Què entenc jo entre serveis vitals i
no vitals? Doncs, enviar una sèrie de gent gran a Croàcia, jo crec que no feia falta que
vagin tant lluny i si això servia perquè hi ha gent que no pot sortir de vacances durant el
mes d’agost puguin tenir alguna cosa que fer algun dia, de tant en tant, perquè això seria
servei.
206

Jo crec que això seria aquestes prioritats, del que estem parlant. Ja sé que a vostès en
això no hi entren, no els agrada, no els interessa i quan se’ls diu sembla com si no
parlessin de vostès; però, bé, és la diferència. És la diferència de model el que estem
plantejant.
No fa falta enviar gent a Croàcia en època de crisi. Gent que necessiti, o que sigui
interessant, o que se’ls fa aquest servei per poder anar de vacances la gent gran,
perfecte! Escolti, però aquí, a prop. I, en canvi, les possibles despeses que això pugui
generar ho podríem utilitzar per donar servei a altres persones.
En fi, una vegada més, doncs, lamento aquest enroc de l’equip de Govern en què no vol
entrar a debatre determinades qüestions i, bé, espero que al menys, per part de les altres
forces polítiques, doncs, puguin ser receptius a aquesta proposta que fèiem.
Sotmesa la proposició a votació no s’aprova, amb el vot a favor del grup municipal de
CIU, el vot en contra del grup municipal de PSC i l’abstenció dels grups municipals de
ICV-EUiA, PP, EpS i ERC.
207

40.- Proposició del grup municipal d'EpS a favor del Campus universitari de
Sabadell.
L’educació és un dret bàsic de caràcter universal, que constitueix una eina fonamental
per a la construcció d’una societat plenament democràtica i socialment cohesionada,
basada en la igualtat d’oportunitats.
A Sabadell hi ha una llarga tradició d’ensenyaments superiors, a partir de l’antiga
Escola de Comerç, fundada el 22 de setembre de 1942, impulsada per l’Ajuntament de
Sabadell, el Banc de Sabadell, el Gremi de Fabricants, l’Institut Industrial de Terrassa i
la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell. Aquesta escola va ser l’embrió
de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, que es va integrar a la Universitat
Autònoma de Barcelona el 10 de maig de 1972.
Per la seva banda, l’antiga Escola Universitària d’Informàtica, creada pel decret
259/1988, de 12 de setembre, va iniciar la seva activitat acadèmica el curs 1988/1989 i
impartia les enginyeries tècniques d’Informàtica de Gestió i Informàtica de Sistemes.
Fa un any les dues escoles universitàries de Sabadell van desaparèixer i es van fusionar
amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria en la nova Escola d’Enginyeria de la UAB,
d’acord amb l’ordre de 22 de juny de 2009, i amb la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials en la nova Facultat d’Economia i Empresa de la UAB, d’acord amb
l’ordre de 12 de juny de 2009.
Recentment la Universitat Autònoma de Barcelona ha reduït l’oferta d’estudis al
campus de Sabadell. Després de 21 anys d’història, l’antiga Escola d’Informàtica,
situada inicialment al c. Creueta i després al c. Emprius, que acollia al voltant de 1000
alumnes cada curs, no ofertarà noves places. Pel curs 2010/2011 l’Escola d’Enginyeria
de la UAB no ofereix cap grau al campus de Sabadell, concentrant tots els nous
accessos al campus de Bellaterra.
L’antiga Escola d’Empresarials, que en la darrera dècada ha acollit una mitja de 1500
alumnes cada curs, ara, convertida en Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials,
únicament ofertarà dos graus de futur incert pel curs 2010/2011.
Si no s’oferten noves titulacions, la situació apunta cap a la desaparició del Campus
universitari de Sabadell, fet que comportaria una important pèrdua de l’oferta
universitària a la nostra ciutat i un pas enrere del pes de Sabadell en el món universitari,
en un moment en què el coneixement i la formació són eines fonamentals per disposar
d’oportunitats que facilitin un millor futur humà, social i econòmic.
És voluntat d’aquest Ajuntament fomentar l’oferta universitària a la ciutat, recollint
l’herència de l’Escola de Comerç i la trajectòria de les escoles universitàries
d’Informàtica i d’Empresarials, així com reforçar el projecte de Sabadell ciutat del
coneixement per tal de vincular la formació i la recerca a la realitat socioeconòmica del
territori.
208

Per tot això PROPOSA:
Primer: Reafirmar l’aposta de l’Ajuntament de Sabadell pel manteniment del campus
universitari de Sabadell.
Segon: Instar a la Universitat Autònoma de Barcelona a potenciar el campus de
Sabadell i reconsiderar la reducció d’oferta, així com a estudiar la implantació de noves
titulacions a la nostra ciutat.
Tercer: Traslladar aquests acords a la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona,
al degà de la Facultat d’Economia i Empresa, i al Director de l’Escola d’Enginyeria.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, a
Sabadell hi ha una llarga tradició d’ensenyaments superiors, com saben. Per una banda
l’antiga Escola de Comerç —fundada l’any 1942, impulsada per l’Ajuntament, el Banc
de Sabadell, el Gremi de Fabricants, l’Institut Industrial de Terrassa i la Cambra—, que
va ser l’embrió de l’Escola Universitària d’Estudis d’Empresarials, que es va integrar a
la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1972.
Per altra banda, l’Escola Universitària d’Informàtica, que va ser creada l’any 1988,
impartia les enginyeries tècniques d’Informàtica de gestió i d’Informàtica de sistemes.
Fa un any aquestes dues escoles van desaparèixer com a tals i es van integrar a l’Escola
d’Enginyeria i a la Facultat d’Economia i Empresa.
Aquests canvis, de caire organitzatiu, tenen també una certa importància. Des del punt
de vista de la implantació a la ciutat. No deixen d’implicar una pèrdua de força i de
lideratge. Ja no hi ha escoles universitàries a Sabadell, sinó que el nostre Campus és un
apèndix del de Bellaterra.
Però, sobretot, el que ens inquieta és la reducció d’oferta a la ciutat. Desprès de vint-iun
anys enguany ja no s’ofereix cap titulació d’informàtica; és a dir, els estudis
d’informàtica que cursaven aproximadament mil estudiants desapareixeran de Sabadell.
D’altra banda la Facultat d’Economia i Empresa, que fins ara acollia una mitjana de
1.500 alumnes per curs, oferirà dos graus: Comptabilitat i finances, i Empresa i
tecnologia. Per simplificar en nombre d’estudiants. Aquest fet significa que els darrers
anys hi havia aproximadament 550 places de primer curs i aquest any es veuran
reduïdes a 230.
Som conscients que la universitat viu un moment de canvi. Hi ha un procés d’adaptació
a l’espai europeu, d’implantació de graus, una pèrdua d’alumnes, un augment de
competitivitat entre universitats, hi ha un greu problema de finançament, hi ha un
discurs continuat de voler-se adaptar a la realitat de les necessitats del mercat del treball.
El que no volem, en cap cas, és que aquest procés acabi amb el tancament del nostre
Campus.
209

Sabadell és actualment marca universitària i des de l’EpS defensem que ho continuï
sent. La universitat aporta una activitat potent, dinamisme i possibilitats d’atraure
activitats de recerca.
Sabadell, malauradament, ja ha perdut altres oportunitats en el terreny del coneixement.
I no podem deixar de fer referència als projectes de Gran via digital i a la Ciutat del
coneixement, que no s’han fet realitat.
No ens podem permetre, doncs, perdre el que queda del Campus universitari de
Sabadell. Pensem que és el moment de refermar la voluntat de l’Ajuntament per
continuar sent ciutat universitària. És el moment de recordar els lligams històrics i de
treballar conjuntament per buscar noves titulacions que permetin mantenir i potenciar la
universitat a la ciutat.
Els hem fet arribar una modificació que hem introduït, recollint una demanda del grup
municipal de CiU per donar suport explícit als estudis que començaran l’any vinent del
grau d’Empresa i tecnologia, molt vinculats a l’activitat universitària de la ciutat. I hem
considerat convenient incloure-hi també el suport a l’altre grau que s’impartirà,
Comptabilitat i finances, que són dos nous graus que es comencen a fer a Sabadell.
En definitiva, els acords que proposem són:
Primer, reafirmar l’aposta de l’Ajuntament de Sabadell pel manteniment del Campus
universitari de Sabadell.
Segon, instar la Universitat Autònoma de Barcelona a potenciar el Campus de Sabadell
i reconsiderar la reducció d’oferta; així com estudiar la implantació de noves titulacions
a la nostra Ciutat, a més de fomentar els nous graus de Comptabilitat i finances i
d’Empresa i tecnologia, que permetran que la nostra ciutat continuï vinculada als estudis
d’economia i empresa.
Tercer, traslladar aquests acords a la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona,
al degà de La Facultat d’Economia i Empresa i al director de l’Escola d’Enginyeria.
Esperem, doncs, que comparteixin els objectius de la moció i que pugui rebre el seu
suport.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ERC senyor Rovira, que diu, jo li volia
agrair a l’EpS que ens hagi plantejat aquest tema, perquè, personalment, vaig estar fa
temps empenyent des de la discreció, i a través dels contactes del partit, perquè aquests
graus de què avui parlem, doncs, es poguessin reconèixer. Des de la modèstia de
l’aportació d’un pobre regidor d’una ciutat de la segona corona, doncs, vaig fer el que
vaig poder, perquè semblava que el tema s’havia encallat i, finalment, i suposo que no
va ser pas gràcies a la meva intervenció, però, això és va reconèixer.
Ara aquests dos graus estan fins i tot en perill, perquè, entenem, que no se’ls ha donat la
publicitat que hagués sigut necessària i, fins i tot, hi ha alguna manifestació, per part de
la Universitat, de la possibilitat que no es tirin endavant, sinó hi ha un nombre mínim
d’estudiants. Això ens preocupa moltíssim.
210

Per això li volem agrair a l’EpS que hagi posat aquest tema sobre la taula i voldríem
aprofitar, més enllà de donar suport a la moció, per demanar a l’alcalde que realment
sigui un tema que el preocupi, que s’hi impliqui; perquè, evidentment, ell com a alcalde
de la ciutat i responent a un conveni que tenim signat amb la Universitat —que si la
meva vista fos prou bona ho podria llegir, però ja en aquestes hores no puc—,que
reafirmava tant el compromís de Sabadell amb l’Autònoma com el compromís de
l’Autònoma amb el Campus de Sabadell. I en aquest sentit jo crec que tenim
l’obligació, té, Sr. alcalde, la obligació de lluitar perquè aquest campus de l’Autònoma a
Sabadell es mantingui.
I deixi’m només unes notes. Tant els graus de Comptabilitat i finances com el d’Empres
i tecnologia són nous; però no només són nous, són fins i tot pioners. Concretament el
d’Empresa i tecnologia tinc entès —i ja em corregiran si algú creu que no és així—, el
d’Empresa i tecnologia és únic a l’Estat Espanyol. Està, diguéssim, inspirat en graus
similars d’altres llocs d’Europa i té al darrera una demanda, un suport, més aviat, diria,
un suport important d’empreses que estarien al darrere d’això.
Per tant, creiem que hi ha una oportunitat. Creiem que aquí amb el canvi de facultats
tenim en perill el Campus de Sabadell i, per tant ,que hi ha una feina important a fer.
I, des d’aquest punt de vista, reiterem l’agraïment a l’EpS. Evidentment, votarem a
favor, però, és més, demanaríem a l’alcalde que s’impliqués en aquest tema, perquè ell
sí que tindrà la capacitat de reactivar-lo.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, serem breus
tots. No voldria repetir les paraules del regidor d’ERC, però sí que és cert que la Zona
universitària o el Campus universitari de Sabadell estava una mica oblidat en aquest
aspecte. Ara bé, també entenem que la competència que hi ha és molt pròxima; és a dir,
la tenim aquí al costat, perquè, vulguem o no, el Campus de l’Autònoma, com aquell
que diu, és el campus de... Per possibilitats és molt més llaminer i, per tant, en aquest
aspecte, és fer compatible el Campus nostre amb el propi de l’Autònoma.
Entenem que és una tasca feixuga, però sí que creiem i compartim el criteri que s’hauria
de lluitar perquè no es perdi.
No estem tant d’acord... —i dic que no estem d’acord per desconeixement, en aquest
moment, perquè no hi he pogut aprofundir— és quant al tema d’aquest nous graus. Si
aquests nous graus que aquí es proposa són els que podrien donar aquesta viabilitat a la
potenciació del Campus universitari de Sabadell.
En el que sí que podem estar d’acord, i hi donarem suport, és en l’aspecte que creiem
que s’ha de treballar perquè, d’una forma u altra, el Campus de Sabadell tingui vida. No
sé si com a complement de l’Autònoma o bé amb personalitat pròpia, però sí que
s’hauria de treballar en aquesta línea.
Hi intervé el regidor del grup municipal d’ICV-EUiA, senyor Mena, que diu, des del
grup municipal ICV.EUiA compartim al 100% la preocupació de l’EpS sobre el futur
del Campus universitari de la nostra Ciutat. És cert que la nostra ciutat, Sabadell, com
deia el Sr. Soriano, estratègicament es troba molt a prop de dues de les universitats més
importants del país i de l’Estat Espanyol, l’Autònoma de Barcelona i la Universitat de
211

Barcelona. Aquest fet, no obstant això, s’ha de convertir en una potencialitat de
Sabadell de cara a dissenyar el futur de la nostra ciutat.
Des de la nostra coalició sempre hem defensat que l’educació no és només un sistema
reglat, sinó una forma d’entendre Sabadell, d’entendre els seus barris i les relacions
entre els ciutadans i les ciutadanes. Cal, per tant, concretar un model educatiu de ciutat
des de l’ensenyament més bàsic, passant per totes les etapes de la formació reglada, fins
a arribar a l’edat universitària.
Ara permetin-me que dugi a terme una petita reflexió. L’actual Campus universitari de
Sabadell va ser una aposta clara, valenta i decidida de l’anterior Govern de la ciutat, que
buscava situar la nostra ciutat al mapa educatiu i universitari de Catalunya, entenent que
només així Sabadell podria continuar sent una ciutat de referència a molts nivells, també
en el àmbit universitari.
Evidentment, a ningú se li escapa que el Campus de Sabadell s’havia de trobar
estratègicament ubicat a la ciutat. En un avantatjós nus de comunicacions. L’estació de
la Renfe, els Ferrocarrils de La Generalitat de Catalunya, l’Estació d’autobusos i la gran
via amb sortida directa a la C-58, situada també al bell mig del projecte de la Gran via
digital, que havia de convertir Sabadell en una ciutat capdavantera en les noves
tecnologies. I aquí al Campus universitari jugava un paper fonamental a l’hora de
projectar una oferta universitària vinculada al model de producció i de ciutat que
Sabadell havia previst.
Amb la gestió de l’actual equip de Govern no tenim la Gran via digital i, a aquest pas,
tampoc no tindrem el Campus universitari de Covadonga. Sabadell, per molts aspectes,
necessita ser una ciutat de referència, també en l’àmbit universitari i, en situacions com
les que avui discutim, estem novament perdent pistonada.
Cal un campus universitari fort a Sabadell, perquè és fonamental projectar una oferta
educativa forta, diferent, amb arrels al territori i a l’entorn, i amb visió de futur; perquè
en aquests moments al formació ha de ser una aposta fonamental de qualsevol ciutat que
vulgui ser competitiva i perquè cal garantir que la ciutat continuï sent un referent per a
la comarca i per a Catalunya, també quant a la formació universitària es refereix.
Per tant, què pensem ICV-EUiA davant aquesta situació i què pensem que és el que
caldria fer? Des de la coalició estem d’acord sobretot en el segon punt de la moció, on
s’insta a la Universitat Autònoma a potenciar el Campus de Sabadell i reconsiderar la
reducció d’oferta, així com estudiar la implantació de noves titulacions a la nostra
ciutat.
Creiem que des del Govern de la ciutat s’ha de ser proactiu; és a dir, ens hem d’adreçar
a la Universitat Autònoma a demostrar l’interès de la ciutat per acollir titulacions
universitàries al Campus de Sabadell. Hem d’aprofitar la bona planificació urbanística
que es va fer en el seu moment, garantint prou sòl educatiu universitari al Campus de
Covadonga per donar cabuda a noves titulacions universitàries.
Per tant, Sr. alcalde, des del nostre grup li demanem, l’encoratgem —i tindrà tot el
nostre suport, com sempre, en benefici de la ciutat— a treballar per projectar el futur del
Campus universitari de Sabadell, a mantenir trobades amb la rectora de la Universitat
212

Autònoma i a impulsar una intensa col·laboració institucional amb la Universitat per tal
de contribuir al progrés social i a la socialització i divulgació dels coneixements, alhora
que consolidem i ampliem el Campus universitari de Covadonga.
Hi intervé la regidora del grup municipal de CIU, senyora Ciuró, que diu, com a
consistori no podem, de cap manera, mantenir-nos al marge i d’esquena a la realitat que
avui viu el Campus de l’Autònoma de Sabadell, que fa, fins i tot, perillar la seva
viabilitat a mig termini.
La nostra ciutat té una trajectòria de més de 67 anys o de més de 60 anys, diríem,
gaudint d’ensenyaments superiors. Finalment van acabar cristal·litzant en unes escoles
universitàries d’empresarials i informàtica i que avui en dia han estat, doncs, com s’ha
explicat per par de l’EpS, refoses i dependents absolutament, ara ja, de l’Autònoma de
Bellaterra.
La bona feina feta —hi ha un ensenyament superior a la nostra ciutat— ha portat a
formar tècnics qualificats i competents i han valgut a aquesta universitat un
reconeixement estatal.
L’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, avui per avui, és la tercera escola en
nivell de qualitat de tot l’Estat Espanyol.
Empreses de la ciutat, entitats i Campus de Sabadell vénen col·laborant estretament i
aquests esforços ajuden a consolidar la innovació i afavoreixen el desenvolupament
econòmic i industrial de Sabadell.
No podem assistir impassibles a com es malbarata tot aquest esforç i capital humà, ja
que qui hi perd som tots. Avui i per avui, tal com s’ha dit, es deixaran de fer els graus
d’enginyeria al Campus de Sabadell i, a més a més, no es donaran cursos dins del que
són els estudis d’informàtica.
Això entenem que és un greu perjudici per al Campus de Sabadell i ho és, així mateix,
per a tota la ciutat.
Des de CiU entenem que la ciutat s’ha de posar al costat del Campus de Sabadell
encapçalada, això si, pel seu Ajuntament i ajudar a fer front, per evitar, que diferents
moviments, que responen a estratègies que no són la nostra i que no ens afavoreixen,
acabin relegant el nostre Campus a un reducte de màsters, possiblement privats, i que
escuraran els nous graus i titulacions cap a altres pols d’atracció, com ara puguin ser
Barcelona o altres àrees amb tradició universitària.
Des de CiU entenem que cal donar suport al desenvolupament dels títols de grau al
Campus universitari de Sabadell. Dèiem especialment al grau d’Empresa i tecnologia,
perquè és un grau creat i impulsat des de Sabadell i per gent de Sabadell que,
recentment, s’ha vist aprovat per ANECA, que és l’entitat estatal que valida els
continguts que han de tenir aquests títols i aquests graus.
ANECA ha conclòs que la memòria que va presentar el cos tècnic i docent del Campus
de Sabadell ha estat excel·lentment treballada, i millor justificada, i ha procedit a la
213

validació dels continguts d’aquest grau, que permetria que el Campus de Sabadell, com
bé s’ha dit, fos pioner i l’únic de tot l’Estat Espanyol en impartir-lo.
Estem disposats a perdre aquesta oportunitat sense incidir de manera activa i lluitar pel
Campus de Sabadell?
Entenem que és un tema pel qual sí que val la pena lluitar i que val la pena agafar-s’hi
amb il·lusió. L’Ajuntament de Sabadell pot i ha de ser actor principal i ha de vetllar per
l’acompliment del conveni que al seu dia es va signar amb la Universitat Autònoma.
Hem de vetllar perquè es respecti el compromís de l’Autònoma d’impartir matèries
relacionades amb l’empresa, la tecnologia i la recerca al Campus de Sabadell. Això és el
que deia, si més no, el conveni signat al seu dia.
Aquesta és una aposta estratègica de ciutat i s’ha de fer la pressió social i institucional
que calgui perquè la recerca i la investigació siguin possibles al Campus de Sabadell. Si
la ciutat hi creu, tenim un prou pes social per tirar endavant la docència dels graus,
especialment el d’Empresa i tecnologia, i els altres graus que es proposen per Sabadell,
com a base per a la docència de màsters i de postgraus amb personal docent de qualitat,
que permetin la recerca i la investigació a Sabadell.
No hi ha recerca si no hi ha la base, que és la docència del grau. Per tant, i nosaltres
donaríem suport a aquesta moció que ens presenta l’EpS i li havíem proposat que
especialment esmentés al punt segon el fomentar, doncs, aquest punt que ha recollit, els
nous graus de Comptabilitat i finances i Empreses i tecnologia, que permeten que la
nostra ciutat continuï vinculada als estudis d’economia i empresa.
Ens agradaria que recollís també que s’insta la Universitat Autònoma de Barcelona, en
virtut de la legitimació que té l’Ajuntament de Sabadell que és el conveni que va signar.
Si no, no tenim cap altra legitimació per instar la contrapart perquè faci aquestes o
aposti per aquests títols de grau a la Universitat.
També li dèiem a l’EpS si volia afegir al text de la seva moció que es demanés als
òrgans de govern de l’Autònoma una moratòria, perquè realment la inscripció en
aquests títols de grau ha estat curta. S’han marcat unes fites que han de ser 40 alumnes
per grau i es temen que no s’arribin a aquests 40 alumnes per grau necessaris per tirar-lo
endavant. Per tant, demanàvem que s’inclogués aquesta moratòria i que es suprimís,
doncs, la necessitat que aquest primer any es sol·licitin aquestes 40 inscripcions.
Si tenen a bé, doncs, recollir aquestes al·legacions nosaltres, doncs, donaríem suport a la
seva moció.
Hi intervé el regidor del grup municipal de PSC senyor Burgués, que diu, fa la
impressió que ara estem sortint de l’ou i descobrim ara la universitat. Aquest equip de
Govern ja fa temps que està treballant en aquesta línia i en la línia que vostès proposen.
A veure, tots som conscients que a l’inici dels ajuntaments democràtics, i el seu
posterior desenvolupament, a Sabadell li va costar trobar el camí d’enfortir
suficientment la universitat a la nostra ciutat. Fins i tot a finals dels anys 80 es va tancar
la d’estudis d’arquitectura, que s’havien iniciat l’any 73, i que sí que es van consolidar a
214

Sant Cugat. D’aquí se’n van anar l’any 80, a finals de l’any 80, i se’n van anar a Sant
Cugat i allí sí que s’hi han consolidat.
Posteriorment, com ens recordava la ponent, s’han impulsat diferents ofertes a la nostra
ciutat. L’Escola Universitària d’Estudis Empresarials que juntament amb la posterior
creació de l’Escola Universitària d’Informàtica van donar lloc a l’actual Campus
universitari de Sabadell. Recordem que també hi ha d’altres coses.
També recordem que a l’any 89, per donar resposta a les necessitat de la societat i la
indústria, es va crear l’Escola Superior de Disseny, construint el seu propi Campus.
Tampoc no podem oblidar, i crec que seria injust oblidar-ho, la important tasca
universitària que realitza la Corporació Parc Taulí, on la Universitat Autònoma de
Barcelona realitza docència i recerca biomèdica, amb un total de 654 alumnes, que
moltes vegades, d’això, ens n’oblidem. I tampoc ens podem oblidar el recent nou
organisme científic que és l’Institut Català de Paleontologia, amb seu aquí a Sabadell al
Museu Miquel Crusafont. Un espai de difusió fonamental en la recerca científica
avançada i on es preveu que s’acullin els investigadors visitants o el Pla estratègic de
Riu Sec, amb tota la part de pràctiques.
Per tant, fa temps que estem treballant en aquesta línia de potenciar la universitat aquí.
És veritat que al mes de juny de l’any passat les dues escoles universitàries, la
d’Empresarials i la d’Informàtica, es van fusionar amb la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials i amb l’Escola d’Enginyers de la Universitat Autònoma de
Barcelona, respectivament. En un període de canvis, en el marc de la reforma
universitària en l’àmbit estatal, coincidint amb la implantació dels nous estudis de
l’anomenat Pla Bolonia.
La Universitat Autònoma de Barcelona és la nostra universitat. És el nostre campus, és
el campus de Sabadell. Per aquesta raó l’Ajuntament de Sabadell ha tingut, i té encara,
molta més relació amb aquesta Universitat que amb d’altres universitats.
Com vostès han recordat, al març de 2005, l’Ajuntament de Sabadell i la Universitat
Autònoma van signar un protocol d’intencions i compromisos a propòsit de la
col·laboració futura en el marc de la docència, la recerca i la transferència de
coneixements de la ciutat de Sabadell, on es recullen una sèrie de compromisos que
vostès també han enumerat. Per tant, jo no ho faré.
Hem tingut, i l’alcalde ha tingut, diverses converses amb la rectora de la Universitat,
amb l’equip directiu de la universitat, i d’aquestes converses, que hem tingut amb la
Universitat, i concretament amb la rectora, podem dir:
La Universitat Autònoma està plenament compromesa a mantenir el Campus de
Sabadell amb la màxima ocupació i el millor nivell.
Estan estudiant quines són les activitats docents i de recerca més adients. I la definició
es farà de manera conjunta amb l’Ajuntament.
Consideren que és convenient esperar al final del període d’inscripció a les universitats
per tenir un coneixement acurat de la demanda per especialitats.
215

Les seves línies de treball s’inclinen a portar a Sabadell estudis de graus, postgraus i
màsters, vinculats, a més a més del que estan fent, a carreres tècniques i s’està parlant ja
d’algunes carreres que es podrien portar a Sabadell.
I, a més, cal tenir present la voluntat expressada per la Universitat Autònoma de
Barcelona d’enfortir els estudis vinculats a les Ciències de la Salut a Sabadell, que
també tots aquests estudis són estratègics per a la nostra ciutat.
Per tant, nosaltres hem defensat, i continuarem defensant, el Campus aquí a Sabadell. I
donaríem suport a la proposta de moció que vostès fan i amb l’afegit que s’hi ha fet, si
afegíssim, entre altres, que quedaria redactat de la següent manera: “...a més de
fomentar els nous graus de Comptabilitat i finances i Empreses i tecnologia, entre
d’altres, que permetin que la nostra ciutat...” Si hi poguéssim afegir això hi votaríem, hi
podríem, votar a favor.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, jo li ho explico.
És a la esmena que ha presentat CiU, i que vostès han acceptat, que diu: “a la nostra
ciutat, —Se situa al paràgraf segon?— a més de fomentar els nous graus de
Comptabilitat i finances i d’Empresa i tecnologia, entre d’altres.”
Per no limitar-nos, perquè, precisament, el regidor acaba de fer públic algunes altres
línies universitàries amb què estem treballant, discretament, com diria el Sr. Magí,
perquè vinguin a la nostra ciutat.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, bé, en
primer lloc agrair a tots els grups la seva voluntat d’acord. Penso que compartim la
preocupació, tots els grups del consistori, la preocupació pel futur del Campus de
Sabadell, que tots considerem que és un bon actiu per a la ciutat.
I, concretament, bé sense estendrem gaire, però sí que voldria dir a CiU que em sembla
que ja hem incorporat una esmena que recull, jo entenc que recull —l’esmena que ja
tenen vostès en vermell—, que recull el sentit de les seves propostes. No voldríem
entrar en el detall concret d’aquest tema que proposaven de la moratòria, perquè pensem
que no està en les nostres mans suggerir això, la veritat, i, en canvi, sí que ens sembla
que recull la voluntat general.
Pel que deia el regidor d’Educació, a veure és evident que a Sabadell hi ha altres línies
d’implantació universitària. Vaja no hem entrat en aquest detall perquè del que estem
parlant, en aquesta moció, és estrictament del Campus universitari que és actualment a
Covadonga.
Tots coneixem el treball de l’Institut de Paleontologia. També ha passat per aquest Ple
el Pla estratègic de Sant Pau de Riusec i, evidentment, estem molt satisfets que
recentment s’hagi incorporat la unitat docent del Parc Taulí. Per tant, no és contradictori
amb el que proposem. Que la Universitat, la UAB, la Universitat Autònoma de
Barcelona és la nostra universitat? Penso que, en general, Sabadell ho sent així. És la
nostra Universitat. Tant perquè tenim un Campus propi, i altres activitats universitàries,
com perquè per proximitat també és la Universitat on estudien a Bellaterra molts dels
nostres estudiants. Per tant, penso que també hi ha acord.
216

La Universitat està compromesa a mantenir el Campus? Sí, és cert. La Universitat
Autònoma de Barcelona vol mantenir aquest Campus. Una altra cosa és que no sàpiga
com. I aquest és el moment, aquest és el moment clau en què està en aquest moment el
Campus de l’Autònoma. La Universitat Autònoma de Barcelona, la seva rectora, el seu
equip de Govern, volen mantenir aquest Campus, com segurament ara l’alcalde també
ens ampliarà, però no està clar quins estudis es poden potenciar.
Per això a la nostra moció no tenim cap problema a acceptar, entre d’altres, aquesta
esmena que ens fa el Govern, però crec que ja quedava prou obert, de tota manera,
estudiar la implantació de noves titulacions a la nostra ciutat. Això és un punt a estudiar.
La implantació de noves titulacions a la nostra ciutat, però també fomentar els nous
graus que la Universitat ha decidit posar en funcionament aquest any.
Per tant, vaja, estudis de medicina? Fantàstic! Si volguessin anar a Covadonga, cap
problema. És massa lluny del Taulí.
Estudis de gestió aeronàutica que són damunt la taula? Evidentment, és una aposta que
seria important, però tampoc no estem parlant de gran quantitat d’alumnes. Surten amb
60 o 65 places, però normalment no es cobreixen.
Vull dir que necessitem alguna cosa més. Necessitem impulsar més coses
Estudis d’infermeria? Jo penso que aquesta seria una bona opció. És una opció que des
d’EpS ja havíem proposat, en algun moment, que hi hagués una escola d’infermeria.
Pensem que aquesta és una bona opció
Especialitzar-se en temes de comerç i empresa, centres de post grau, qualsevol cosa que
pugui consolidar, que pugui consolidar el nostre Campus. Per tant de propostes n’hi ha
moltes i el que cal és el lideratge de l’Ajuntament.
Que ja s’està treballant aquesta línia? Evidentment.
Que estaria bé tenir un acord de Ple unànime en aquesta línia? Jo penso que sí. Penso
que és l’acord d’aquest Ple, l’acord del conjunt del Consistori, que pot reforçar aquesta
voluntat, pot fer més clara la voluntat de la ciutat de continuar acollint la Universitat i,
per tant, de buscar les fórmules, que calgui, de les oportunitats que hi ha en aquest
moment sobre la taula.
Hi intervé la regidora del grup municipal de CIU, senyora Ciuró, que diu, uns petits
aclariments. El tema de l’esmena que han acceptat, doncs, evidentment, el propietari de
la moció en relació a la que fa l’equip del PSC, tot i que des d’aquest grup municipal
considerem que és una mica reiterativa, perquè ja es diu: “així com estudiar la
implantació de noves titulacions a la nostra ciutat”; doncs, entenem que entre d’altres ja
quedaria recollit del que diu la transacció, però, bé, evidentment el propietari de la
moció és qui decideix.
Per altra banda, el tema que ens agradaria que el fet que s’introduís aquesta moratòria,
doncs, pogués ser vist amb bons ulls per part de la ponent, perquè no es tracta d’intentar
217

egular els terminis d’inscripció, sinó permetre que si aquest primer any no s’arriba als
40 matriculats, en aquest grau, doncs, es pugui ampliar i donar una segona oportunitat
l’any que ve i que no sigui aquest any, com sembla que són les decisions que venen dels
òrgans de Govern de l’Autònoma, doncs, que es tancarà si aquest primer any no s’arriba
als 40 matriculats. Per tant, una moratòria en el sentit que no es tanqui. No pas
d’ampliar terminis d’inscripció, sinó que no es tanqui, si no s’arriba als 40 alumnes en
aquest grau aquí al Campus de Sabadell.
Finalment, demanar-li al Sr. Burgués un aclariment, perquè tal com ens ha dit que sí que
hi ha un nivell de compromís entre els òrgans de Govern de l’Autònoma i l’Ajuntament
per tirar endavant, doncs, actuacions concretes al Campus. Li demanaria si li consta que
hi havia hagut una dotació econòmica que hi havia prevista una inversió d’uns diners
tangibles al Campus de Sabadell, tant per part de l’Autònoma com per part de
l’Ajuntament, i que al fer el pas endarrere el Campus de l’Autònoma i no invertir a
Sabadell l’Ajuntament també ha fet el seu pas endarrere i, per tant, ha quedat la cosa
somorta.
Si això ens ho pot verificar o desmentir.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, jo el que voldria expressar amb les primeres paraules és
de reconeixement a la Universitat i de respecte al seu òrgan de Direcció i de Govern
com és l’Excel·lentíssima Magnífica Rectora, perquè, la seva autonomia, la Universitat
sempre ha estat molt sensible en la seva defensa i la seva orientació.
La segona consideració és que des de la incorporació de la nova rectora no només he
tingut l’oportunitat de treballar amb ella com a alcalde de Sabadell, sinó els alcaldes de
referència de les comarques. La innovació que la actual rectora al seu parer era
necessari, hem coincidit fent reunions col·lectives de diversos alcaldes i alcaldesses amb
la rectora per veure la dimensió universitària de la nostra comarca liderada,
evidentment, per la nostra ciutat.
És evident que el nou equip directiu ha reafirmat el seu compromís amb la nostra ciutat.
Tant és així que a l’any 2009 —no estem parlant de l’any 80, com deia el regidor—,
l’any 2009 és quan s’instal·la, s’imparteix, el segon cicle formatiu de Medicina al Taulí,
que no és mèrit de ningú; perquè si vostès fan un retret a l’alcalde, doncs el mèrit és de
la Universitat, el Taulí i de l’equip directiu, tant del Taulí com de la Universitat, amb el
suport, evidentment, de l’Ajuntament i de l’alcalde, perquè l’Hospital de Sabadell,
l’Hospital Parc Taulí, es converteix en un referent d’Hospital universitari. Això és, sens
dubte, un valor afegit al nostre Hospital.
És evident que estem treballant des de fa temps, perquè també tenim la informació. El
que nosaltres no defensarem és aspectes de caràcter unilateral o personal de coses que
algú trasllada, perquè resulta que es preocupa pel seu. Nosaltres defensem la Universitat
i per això l’esmena diguem “entre d’altres”; perquè és evident que estem treballant
perquè Sabadell continuï sent el que ha estat i fins i tot a l’any 2009 es van incorporar
nous ensenyaments a l’Autònoma. No parlem de l’ESDI, no parlem d’altres
ensenyaments, perquè ja estan consolidats. Però que ningú tingui cap dubte que
nosaltres treballarem, com ha dit el Sr. Rovira, moltes vegades des de la discreció, per
no vulnerar la sensibilitat d’aquell a qui li correspon la competència de definir o quina
és la seva aposta universitària i quina és la ciutat que ho fa.
218

Hi intervé la regidora del grup municipal d’EpS, senyora Domínguez, que diu, l’esmena
del PSC, ja ho he dit abans, no tenim inconvenient en recollir-la, tot i que considerem
que ja estava recollit
Li reitero al grup municipal de CiU que pensem que hi ha, a l’esmena que hem recollit,
hi ha la voluntat que havien expressat i no ens agradaria entrar en aquest detall tant
concret de la moratòria, perquè també entra dins de l’autonomia universitària. Si hi ha
una voluntat de mantenir els estudis va a parar al mateix lloc, a la decisió de l’equip de
Govern i de la rectora.
Per últim dir que confiem que s’aprovi per unanimitat i que confiem que això signifiqui
un compromís municipal en aquest sentit, en el sentit que acabem d’aprovar.
També demanaria que se’ns informés, de l’avançament de les gestions i la possibilitat
que es pugui potenciar el Campus en algun moment i que el Govern lideri aquesta
recuperació del pes universitari de Sabadell.
Evidentment, en aquest punt sempre ens tindran al costat.
Sotmesa aquesta proposició a votació, s’aprova per unanimitat, aprovació obtinguda en
votació ordinaria i amb "esmenes in voce" quedant aprovats els següents acords:
,
Primer: Reafirmar l’aposta de l’Ajuntament de Sabadell pel manteniment del campus
universitari de Sabadell.
Segon: Instar a la Universitat Autònoma de Barcelona a potenciar el campus de
Sabadell i reconsiderar la reducció d’oferta, així com a estudiar la implantació de noves
titulacions a la nostra ciutat, a més de fomentar els nous graus de Comptabilitat i
Finances i d’Empresa i Tecnologia, entre d’altres, que permeten que la nostra ciutat
continuï vinculada als estudis d’Economia i Empresa.
Tercer: Traslladar aquests acords a la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona,
al degà de la Facultat d’Economia i Empresa, i al Director de l’Escola d’Enginyeria.
219

37.- Proposició del grup municipal d'ICV-EUiA a favor de la valoració mensual
del Pla d'austeritat i de les mesures aprovades al Ple del 22 de juny de 2010.
Atès que en el passat Ple extraordinari del 22 de juny de 2010 es va aprovar la
modificació de l'acord del Ple municipal de 27 de juny de 2007, relatiu als drets
econòmics dels membres electes per a l'exercici dels seus càrrecs, derivada del pla
d'austeritat.
Atès que en el passat Ple extraordinari del 22 de juny de 2010 es va aprovar la
modificació de les retribucions dels empleats i de les empleades de l'Ajuntament de
Sabadell, d'acord amb el Reial Decret Llei 8/2010.
Atès que en el passat Ple extraordinari del 22 de juny de 2010 es va aprovar modificació
de la plantilla i de la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de Sabadell, derivada del
pla d'austeritat.
Atès que en el passat Ple extraordinari del 22 de juny de 2010 es va aprovar la
modificació pressupostària núm. 4, derivada del pla d'austeritat.
Atès que en el passat Ple extraordinari del 22 de juny de 2010 es va aprovar la
sol.licitud d'una operació de crèdit per finançar inversions municipals.
Atès que en el passat Ple extraordinari del 22 de juny de 2010 es va aprovar el pla
d'austeritat de l'Ajuntament de Sabadell i el conjunt de mesures per a la seva execució,
detallades a continuació:
1. DESPESES DE PERSONAL
1.1 Reducció dels sous càrrecs electes d’acord amb recomanacions de la
Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
1.2 Reducció de l’import de les indemnitzacions per assistència dels/de les
regidors/es a òrgans col·legiats en un 5% i de les indemnitzacions per
assistència a la Junta de Portaveus en un 7,15%.
1.3 Reducció en un 2% de les assignacions als grups municipals.
1.4 Reducció del sou dels/de les empleats/des de l’Ajuntament, del personal dels
Organismes Autònoms de l’Ajuntament i del personal directiu de les
empreses públiques de l’Ajuntament d’acord amb RDLL 8/2010.
1.5 Disminució progressiva del nombre de personal eventual que presta servei a
l’Ajuntament.
1.6 Amortització de les places vacants per jubilació, tret d’en casos molt
justificats.
220

1.7 Substitucions de baixes mèdiques únicament en casos molt justificats, per
tractar-se de llocs unipersonals imprescindibles o llocs de treball en serveis
com salut, serveis socials o educació.
1.8 Nomenament de personal de reforç únicament en casos molt justificats.
1.9 Reducció d’un 5% de la dotació anual per a hores extres d’acord amb RDLL
8/2010.
1.10 Reducció addicional de la dotació d’hores extres tot i l’amortització de
places vacants.
1.11 Restricció a la creació de noves places.
1.12 No assignació de nous factors de complement específic, tret d’en casos molt
justificats per necessitats del servei.
2. DESPESES CORRENTS I D’ESTRUCTURA
2.1 Revisió sistemàtica de les partides de despesa i les activitats/actuacions que
financen. Establir quines es poden ajustar i generar estalvi per destinar a
d’altres àmbits d’actuació prioritaris.
2.2 Revisar amb criteri restrictiu i reduir la dotació de les següents partides de
despesa:
Impressions pròpies, publicacions i butlletins municipals
Despeses de representació i protocol·làries
Compra de llibres i subscripcions
Telèfons mòbils
Dietes i formació fora de Catalunya
2.3 Restringir la tramitació de despeses pluriennals de caràcter corrent.
2.4 Reduir en un 5% les subvencions a tercers de cara al 2011.
2.5 Reduir les transferències 2010 previstes als Organismes Autònoms d’acord
amb el romanent 2009 de què disposin i l’aplicació del RDLL 8/2010 al
personal.
3. OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS I SERVEIS
3.1 Supressió i/o fusió d’entitats/àmbits de l’Ajuntament per estalviar costos i
ser més eficients.
3.2 Revisar i redissenyar l’organització dels serveis municipals per optimitzar
recursos. Tendir a la centralització de funcions quan sigui possible.
221

3.3 Acabar d’implantar l’e-administració com a mesura de major eficiència i
estalvi.
4. INVERSIONS
4.1 Revisar, ralentitzar i reprogramar les inversions previstes.
4.2 Restringir la tramitació d’inversions pluriennals.
4.3 Tramitar un crèdit extraordinari per finançar inversions prioritàries.
Per tot l’exposat , el Grup Municipal d’ICV-EUiA proposa el següent acord:
Primer.- Que el Govern realitzi, de manera mensual a cada ple municipal, una valoració
quantitativa i qualitativa del Pla d’austeritat i de les mesures aprovades al Ple
extraordinari del 22 de juny de 2010.
Hi intervé la regidora del grup municipal d’ICV-EUiA, senyora García, que diu,
tranquils, que jo crec que donaré una bona notícia.
Miri, hem començat el dia 6 el Ple. Estem al dia 7. Jo no sé si dir-los això. Secretari, jo
creia que, fins i tot, no podien ni passar aquestes coses. O que es s’hauria de fer un ple
extraordinari; però, en tot cas, deixem la moció damunt de la taula per una raó.
Primera, realment, crec que és un mal tracte que encara continuem una hora més en
aquest Ple. I segon, tampoc és totalment, també hi ha una part d’egoisme, en aquest cas,
perquè pensem que després de les vacances, al mes de setembre, o fins i tot al mes
d’octubre, esperem, com a mínim, convèncer, potser, en aquest cas a CiU, perquè
aquesta mateixa moció, doncs, la voti a favor, ja que és possible que valorem què ha
passat a les comissions informatives i si és convenient o no que hi hagi també alguna
sessió plenària on es doni compte del Pla d’austeritat.
Resta sobre la taula.
222

9.-DISPOSICIONS OFICIALS, COMUNICACIONS DIVERSES, PRECS I
PREGUNTES
Hi intervé el regidor del grup municipal de CIU, senyor Rossinyol, que diu, molt
ràpida.
En un mitjà de comunicació ha sortit avui que aquí a Sabadell es posaria una pantalla
gegant per seguir els partits de futbol del mundial.
La pregunta era confirmar si realment és així i, en el cas que sigui realment així, qui ho
finança i, a més a més, si l’Ajuntament té constància que, si es fa un acte públic
d’aquesta mena, si s’han pres les mesures de seguretat necessàries per a la possible
concentració de gent que pot haver-hi.
Hi intervé l’Alcalde, que diu, a la ciutat de Sabadell, amb motiu de la final de
l’Eurocopa, hi va haver un operador d’un local d’oci que va demanar permís per
instal·lar una carpa a la Plaça de l’Argub i es va instal·lar i no va haver-hi cap incident a
l’entorn de la final de la copa d’Europa, que va guanyar Espanya.
El mateix operador d’oci va demanar permís per instal·lar la final de la Champions del
Barça que, en aquest cas, preveient que seria molta més gent, es va instal·lar en un altre
lloc del parc Catalunya i, per cert, que va guanyar el Barça i no va haver-hi cap incident
a l’entorn on hi havia la carpa. Després és evident que a tot Catalunya, a tot Catalunya,
va haver-hi incidents, per alguns que interpreten i equivoquen que celebrar la victòria
del Barça o de la selecció espanyola, doncs, no es tracta de trencar res.
I en aquesta ocasió el mateix operador ha demanat el permís per instal·lar en aquest cas
on es va instal·lar la carpa, en el mateix lloc que el de la final de la copa d’Europa de la
selecció espanyola, en què no va haver cap incident.
Per tant, l’Ajuntament farà les mesures que corresponen de cessió per, en qualsevol cas,
per garantir el seguiment.
I, evidentment, l’Ajuntament no finança, facilita, evidentment —és clar— l’ús de
l’espai públic si està demanat correctament, com es va fer pel Barça i com es va fer per
l’anterior copa.
Per tant, sí, estem segurs que no ha d’haver-hi cap incident, perquè no n’hi ha hagut en
els altres dos esdeveniments, que, per cert, en tots dos hi vaig estar una part, la primera
part, dels dos encontres i molt seguida... i sobre tot, és a dir, famílies senceres gaudint
de l’esport i en aquest cas d’un esdeveniment esportiu que, la immensa majoria, no tots,
la immensa majoria té interès per seguir.
Si vostè va per allà segur que ens veurem a la primera part, a la segona ja no, però a la
primera sí.
S’aixeca la sessió a les 12’25 hores.
223

224