0_18801_1

VILA-REAL JUNTA CENTRAL SEMANA SANTA 2015
Cofradía de la Virgen de los Dolores
Jesús enmig dels
que pateixen
injustícies
28
Manuel Martin Nebot
Sacerdot
En aquests dies presents i en els més recents del passat
en els que tant hem patit i estem patint per la
intransigència d’aquells que reclamen els seus drets,
sense respectar els dels altres va caure a les meues mans
el següent escrit, que m’ha fet pensar i resar molt i que,
ací, compartís amb tots els qui em llegiu. L’escrit diu així:
“Jo no fui Charlie. A mi també m’haguera agradat
ser Charli, però tan sols vaig ser un xiquet nigerià
assassinat pel mateix tipus de gent, amb 130 companys
fa tan sols uns mesos. Nosaltres no provocàvem
a ningú de forma conscient. La nostra única
provocació era anar al ‘cole’. A mi també m’haguera
agradat ser Charli, per a que la meua mort
no haguera caigut en l’oblit. M’haguera agradat
ser Charli, per a que la gent s’haguera manifestat
per la meua mort i la mort dels meus 130
companys. M’haguera agradat ser Charli,
per a que tots els mandataris dels països
hagueren pronunciat declaracions com
les que han fet quan va passar lo de
Paris. M’haguera agradat ser Charli,
per a que la nostra matança haguera
motivat al menys 10 minuts
de TV. Està clar que nosaltres no
vam ser Charli, el que em deixa
en l’ànima la pau de no haver estat
objecte de la gran hipocresia
que regna en aquest món”.
En la lectura, meditació i pregària
d’aquest text em van passar pel
cap i pel cor moltes, moltíssimes
coses, sentiments i pensaments...
entre elles vaig recordar un altre text
de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller,
(erròniament, alguns l’atribueixen
a Bertolt Brecht) un pastor
luterà alemany que en el temps dels
nazis va escriure aquest text que tracta
sobre les conseqüències de no resistir
les tiranies en els primers intents del seu
establiment... originàriament no es tractava