02.04.2015 Views

FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna

FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna

FILOLOGIA ROMANZA - Dipartimento di Filologia Moderna

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Dipartimento</strong> <strong>di</strong> <strong>Filologia</strong> <strong>Moderna</strong><br />

<strong>FILOLOGIA</strong> <strong>ROMANZA</strong><br />

TESTI DEL CORSO PER LA LAUREA MAGISTRALE<br />

IN <strong>FILOLOGIA</strong> MODERNA<br />

Prof. Costanzo Di Girolamo<br />

2009-2010<br />

UNIVERSITÀ DI NAPOLI FEDERICO II


Cantilena <strong>di</strong> Santa Eulalia<br />

Valenciennes, Bibliothèque municipale, ms. 150, c. 141v


Cantilena <strong>di</strong> Santa Eulalia<br />

ca. 880<br />

Valenciennes, Orléans, Bibliothèque municipale, ms. 150<br />

Buona pulcella fut Eulalia.<br />

Bel avret corps, bellezour anima.<br />

Voldrent la veintre li Deo inimi,<br />

Voldrent la faire <strong>di</strong>aule servir.<br />

5 Elle no’nt eskoltet les mals conselliers<br />

Qu’elle Deo raneiet, chi maent sus en ciel,<br />

Ne por or ned argent ne paramenz<br />

Por manatce regiel ne preiement.<br />

Niule cose non la pouret omque pleier<br />

10 La polle sempre non amast lo Deo menestier.<br />

E por o fut presentede Maximiien,<br />

Chi rex eret a cels <strong>di</strong>s soure pagiens.<br />

Il li enortet, dont lei nonque chielt,<br />

Qued elle fuiet lo nom chrestiien.<br />

15 Ell’ent adunet lo suon element:<br />

Melz sostendreiet les empedementz<br />

Qu’elle perdesse sa virginitét;<br />

Por os furet morte a grand honestét.<br />

Enz enl fou lo getterent com arde tost.<br />

20 Elle colpes non avret, por o nos coist.<br />

A czo nos voldret concreidre li rex pagiens.<br />

Ad une spede li roveret tolir lo chieef.<br />

La domnizelle celle kose non contre<strong>di</strong>st:<br />

Volt lo seule lazsier, si ruovet Krist.<br />

25 In figure de colomb volat a ciel.<br />

Tuit oram que por nos degnet preier<br />

Qued auuisset de nos Christus mercit<br />

Post la mort et a lui nos laist venir<br />

Par souue clementia.<br />

Cantica virginis Eulalie<br />

Concine suavissona cithara,<br />

Est opere quoniam precium<br />

Clangere carmine martyrium.<br />

Tuam ego voce sequar melo<strong>di</strong>am<br />

Atque laudem imitabor ambrosiam.<br />

Fi<strong>di</strong>bus cane melos, eximium,<br />

Vocibus ministrabo suffragium.<br />

Sic Pietate sic humanum ingenium,<br />

Fu<strong>di</strong>sse fletum compellamus ingenitum.<br />

Hanc puellam nam iuvente sub tempore,<br />

Nondum thoris maritalibus habilem,<br />

Hostis equi flammis ignis inplicuit<br />

Mox columbe evolatu obstipuit.<br />

Spiritus hic erat Eulaliae,<br />

Lacteolus, celer, innocuus.<br />

Nullis actis regi regum <strong>di</strong>splicuit,<br />

Ac idcirco stellis caeli se miscuit.<br />

Famulos flagitemus ut protegat,<br />

Qui sibi laeti pangunt armoniam.<br />

Devoto corde modos demus innocuos<br />

Ut nobis pia Deum nostrum conciliet<br />

Eius nobis ac adquirat auxilium<br />

Cuius sol et luna tremunt imperium.<br />

Nos quoque mudet a criminibus<br />

Inserat et bona sideribus,<br />

Stemmate luminis aureoli<br />

Deo famulantibus.<br />

Sancta Fides<br />

Sec. XI, secondo terzo<br />

Liden, Bibliotheek der Rijksuniversiteit, ms. Voss. lat. O.60<br />

Legir au<strong>di</strong> sotz eiss un pin<br />

Del vell temps un libre Latin;<br />

Tot l’escoltei tro a la fin.<br />

Hanc non fo senz q’el nonl declin;<br />

5 Parled del pair’al rei Licin<br />

E del linnadg’al Maximin.<br />

Cel meirols saintz en tal train<br />

Con fal venairels cervs matin:<br />

A clusals menan et a fin;<br />

10 Mortz los laissavan en sopin.<br />

Jazon els camps cuma fra<strong>di</strong>n;<br />

Nolz sebelliron lur vizin.<br />

Czo fo prob del temps Constantin.<br />

Canczon au<strong>di</strong> q’es bella’n tresca,<br />

15 Que fo de razo Espanesca;<br />

Non fo de paraulla Grezesca<br />

Ne de lengua Serrazinesca.<br />

Dolz’e suaus es pius que bresca<br />

E plus qe nulz pimentz q’om mesca;<br />

20 Qui ben la <strong>di</strong>z a lei Francesca,<br />

Cuig me qe sos granz pros l’en cresca<br />

E q’en est segle l’en paresca.<br />

Tota Basconn’et Aragons<br />

E l’encontrada delz Gascons<br />

Sabon quals es aqist canczons<br />

25 E ss’es ben vera ’sta razons.<br />

Eu l’au<strong>di</strong> legir a clerczons<br />

Et a grama<strong>di</strong>s, a molt bons,<br />

Si qon o monstra·l passions<br />

En que om lig estas leiczons.<br />

30 E si vos plaz est nostre sons,<br />

Aisi con·l guidal primers tons,<br />

Eu vos la cantarei en dons.<br />

. . . . .


Quant li solleiz<br />

Sec. XII, prima metà<br />

BnF, ms. lat. 2297<br />

Quant li solleiz converset en Leon.<br />

en icel tens qu’est ortus Pliadon,<br />

per unt matin<br />

une pulcellet o<strong>di</strong>t molt gent plorer<br />

et son ami dolceraent regreter, 5<br />

et si lli <strong>di</strong>s:<br />

«Gentilz pucellet, molt t’ai o<strong>di</strong>t plorer<br />

et tum ami dolcement regreter,<br />

et chi est illi?»<br />

La virget fud de bon entendement, 10<br />

si respon<strong>di</strong>t molt avenablement<br />

de son ami:<br />

«Li miens amis, il est de tel paraget<br />

que nëuls on n’en seit conter lignaget 15<br />

de l’une part.<br />

Il est plus gensz que soleiz enn ested:<br />

vers lui ne pued tenir nulle clartez,<br />

tant parest belsz.<br />

Blans est et roges plus que jo nel sai <strong>di</strong>ret; 20<br />

li suensz senblansz nen est entreiz cent miliet,<br />

ne ja nen iert.<br />

Il <strong>di</strong>st de mei que jo eret molt bellet;<br />

si m’aimet tant, toz temps li soi novelet,<br />

soe mercid.<br />

Dolçor de mel apelet il mes lèvres, 25<br />

desosz ma languet est li laiz et les rees,<br />

et jo sai beem.<br />

Nuls om ne vit arom et ungement<br />

chi tant biem oillet con funt mi vestement<br />

al som plaisir. 30<br />

[. . .]»<br />

Ramon Llull (1232?-1316)<br />

Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill<br />

Llibre d’amic e d’amat<br />

Dix l’amic:<br />

– Turmenten-me los secrets de mon amat, com<br />

les mies obres los revelen, e cor la mia boca los té<br />

secrets e no els descobre les gents.<br />

Les con<strong>di</strong>cions d’amor són que l’amic sia sofirent,<br />

pacient, humil, temorós, <strong>di</strong>ligent, confiant, e<br />

que s’aventur a grans perills a honrar son amat. E<br />

les con<strong>di</strong>cions de l’amat són que sia vertader,<br />

liberal, piadós, just, a son amic.<br />

Encercava l’amic devoció en los munts e en los<br />

plans, per veer si era servit son amat; e atrobà’n<br />

defalliment en cascú d’aquests llocs. E per açò cavà<br />

en la terra, si hi atrobaria lo compliment, pus<br />

que per terra devoció ha defalliment.<br />

– Digues, aucell que cantes d’amor al meu a-<br />

mat: Per què em turmenta ab amor, qui m’ha pres a<br />

ésser son servidor?<br />

Respòs l’aucell:<br />

– Si no sostenies treballs per amor, ab què amaries<br />

ton amat?<br />

Consirós anava l’amic en les carreres de son<br />

amat, e encepegà, e caec enfre espines, les quals li<br />

foren semblants que fossen flors, e que son llit fos<br />

d’amors.<br />

Demanaren a l’amic si camiaria per altre son<br />

amat. Respòs, e <strong>di</strong>x:<br />

– E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran<br />

bé, eternal, infinit en granea, poder, saviea,<br />

amor, perfecció?<br />

Cantava e plorava l’amic cants de son amat, e<br />

deia que pus ivaçosa cosa és amor en coratge<br />

d’amador, que llamp en resplendor, ni tro en oïment;<br />

e pus viva és aigua en plor que en ondes de<br />

mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.<br />

Demanaren a l’amic per què era son amat<br />

gloriós. Respòs:<br />

– Per ço cor és glòria.<br />

Digueren-li per què era poderós. Respòs:<br />

– Per ço cor és poder.<br />

Ni per què és savi:<br />

– Per ço cor és saviea.<br />

Ni per què és amable:<br />

– Per ço cor és amor.<br />

Llevà’s matí l’amic, e anava cercant son amat;<br />

e atrobà gents qui anaven per la via, e demanà si<br />

havien vist son amat. Respongueren-li <strong>di</strong>ent quan<br />

fo aquella hora que son amat fo absent a sos ulls<br />

mentals. Respòs l’amic, e <strong>di</strong>x:<br />

– Anc, pus hac vist mon amat en mos pensaments,<br />

no fo absent a mos ulls corporals, cor totes<br />

coses vesibles me representen mon amat.<br />

Ab ulls de pensaments, llanguiments, de sospirs<br />

e de plors, esguardava l’amic son amat; e ab<br />

ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòr<strong>di</strong>a, libe-


alitat, l’amat esguardava son amic. E l’aucell cantava<br />

lo plaent esguardament damunt <strong>di</strong>t.<br />

Les claus de les portes d’amor són daurades de<br />

consirers, sospirs e plors; e el cordó de les claus és<br />

de consciència, contrició, devoció, satisfació; e el<br />

porter és de justícia, misericòr<strong>di</strong>a.<br />

Tocava l’amic a la porta de son amat ab colp<br />

d’amor, esperança. Oïa l’amat lo colp de son amic<br />

ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les<br />

portes deïtat e humanitat, e entrava l’amic veer son<br />

amat.<br />

Propietat e comunitat s’encontraren, e es mesclaren,<br />

per ço que fos amistat e benvolença enfre<br />

l’amic e l’amat.<br />

Dos són los focs que escalfen l’amor de l’amic:<br />

la un és bastit de desigs, plaers, e cogitacions; l’altre<br />

és compost de temor, llanguiment, e de llàgremes<br />

e de plors.<br />

Desirà l’amic soli<strong>di</strong>tat, e anà estar tot sol per ço<br />

que hagués companyia de son amat, ab lo qual està<br />

tot sol enfre les gents.<br />

Estava l’amic tot sol, sots l’ombra d’un bell<br />

arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li<br />

per què estava sol. E l’amic respòs que sol<br />

fo com los hac vists e oïts, e que d’abans era en<br />

companyia de son amat.<br />

Ab senyals d’amor se parlaven l’amic e l’amat;<br />

e ab temor, pensaments, llàgremes e plors recomptava<br />

l’amic a l’amat sos llanguiments.<br />

Dubtà l’amic que son amat no li fallís a ses<br />

majors necessitats. Desenamorà l’amat son amic.<br />

Hac contrició, pene<strong>di</strong>ment, l’amic en son cor; e<br />

l’amat reté al cor de l’amic esperança, caritat; e als<br />

ulls llàgremes e plors, per ço que retornàs amor en<br />

l’amic.<br />

Eguals coses son propinqüitat e llunyedat enfre<br />

l’amic e l’amat; cor enaixí com mesclament d’aigua<br />

e de vi, se mesclen les amors de l’amic e l’amat;<br />

enaixí con calor e llugor, s’encadenen llurs<br />

amors; e enaixí com essència e ésser, se convenen<br />

e s’acosten.<br />

Dix l’amic a son amat:<br />

– En tu és mon sanament e mon llanguiment; e<br />

on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment,<br />

e on pus me llangueixs, major sanitat me<br />

dónes.<br />

Respòs l’amat:<br />

– La tua amor és segell e emprenta on mostres<br />

los meus honraments a les gents.<br />

Veia’s pendre l’amic, e lligar, e ferir e auciure<br />

per amor de son amat. Demanaren-li aquells qui el<br />

turmentaven:<br />

– On és ton amat?<br />

Respòs:<br />

– Ve’l-vos en lo muntiplicament de mes amors<br />

e en la sustentació que em fa de mos turments.<br />

Dix l’amic a l’amat:<br />

– Anc no fugí ni em partí de tu a amar, depús<br />

que t’hac conegut; cor en tu, e per tu e ab tu fui on<br />

que fos.<br />

Respòs l’amat:<br />

– Ni jo, depús que tu m’haguist conegut e<br />

amat, no t’oblide, ni null temps no fiu contra tu<br />

engan ni falliment.<br />

Anava l’amic per una ciutat com a foll, cantant<br />

de son amat; e demanaren-li les gents si havia perdut<br />

son seny. Respòs que son amat havia pres son<br />

voler, e que ell li havia donat son enteniment; per<br />

açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab<br />

què remembrava son amat.<br />

Dix l’amat:<br />

– Miracle és contra amor, d’amic qui s’adorm<br />

oblidant son amat.<br />

Respòs l’amic:<br />

– E miracle és contra amor si l’amat no desperta<br />

l’amic, pus que l’ha desirat.<br />

Pujà-se’n lo cor de l’amic en les altees de l’amat,<br />

per ço que no fos embargat a amar en l’abís<br />

d’aquest món. E con fo a l’amat, contemplà’l ab<br />

dolçor e plaer; e l’amat baixà’l a aquest món, per<br />

ço que el contemplàs ab tribulacions e ab llanguiments.<br />

Demanaren a l’amic:<br />

– Quals són tes riquees?<br />

Respòs:<br />

– Les pobretats que sostenc per mon amat.<br />

– E qual és ton repòs?<br />

– Lo llanguiment que em dóna amor.<br />

– E qui és ton metge?<br />

– La confiança que he de mon amat.<br />

– E qui és ton maestre?<br />

Respòs, e <strong>di</strong>x que les significances que les<br />

creatures donen de son amat.<br />

Cantava l’aucell en un ram de fulles e de flors,<br />

e lo vent menava les fulles e aportava odor de les<br />

flors. Demanava l’amic a l’aucell què significava<br />

lo moviment de les fulles ni l’odor de les flors.<br />

Respòs:<br />

– Les fulles signifiquen en llur moviment,<br />

obe<strong>di</strong>ència; e l’odor, sufre e malanança.<br />

Anava l’amic desirant son amat, e encontrà’s<br />

ab dos amics qui ab amors e ab plors se saludaren,<br />

e s’abraçaren e es besaren. Esmortí’s l’amic: tan<br />

fortment li remembraren los dos amics son amat.<br />

Cogità l’amic en la mort, e hac paor tro que<br />

remembrà son amat. E cridà a les gents qui li estaven<br />

davant:<br />

– Ah, senyors! Amats per ço que mort ni perills<br />

no temats, a honrar mon amat.


Boeci<br />

Sec. XI, seconda metà<br />

Orléans, Bibliothèque municipale, ms. 444<br />

I<br />

Nos iove omne, quan<strong>di</strong>us qu’e nos estam,<br />

de gran follia per folledat parllam;<br />

quar no nos membra per cui viuri esperam,<br />

qui nos soste tan quan per terra annam,<br />

e qui nos pais, que no murem de fam, 5<br />

per cui salv esmes per pur tan que·ll clamam.<br />

II<br />

Nos iove omne menam tal mal iovent<br />

que us non o preza, si·s tarda son parent,<br />

senor ni par, si·ll mena malament,<br />

ni l’us ves l’aitre si·s fai fals sacrament. 10<br />

Quant o a fait, miia no s’en repent,<br />

enivers Deu no·n fai emendament.<br />

Pro non es gaire, si penedenza·n prent:<br />

<strong>di</strong>s que l’a presa, miia nonqua la te,<br />

que epslor forfaiz sempre fai epsament; 15<br />

e laisa·n Deu, lo grant omnipotent,<br />

ki·l mort e·l viu tot a in iutiament;<br />

eps li satan son en so mandament.<br />

Ses Deu licencia ia non faran torment.<br />

III<br />

. . . . . . . . foren ome fello; 20<br />

mal ome foren, aora sunt peior.<br />

Volg i Boecis metre quastiazo;<br />

auvent la gent fazia en so sermo,<br />

creessen Deu, qui sostenc passio,<br />

per lui aurien trastut redemcio. 25<br />

Mas molt s’en penet, quar non i mes foiso,<br />

anz per eveia lo mesdren e preiso.<br />

IV<br />

Donz fo Boecis, corps ag bo e pros,<br />

cui tan amet Torquator Mallios.<br />

De sapiencia no fo trop nuallos; 30<br />

tant en retenc que de tot no·n fo blos.<br />

Tan bo essemple en laiset entre nos,<br />

no cuid qu’en Roma om de so saber fos.<br />

V<br />

Coms fo de Roma, e ac ta gran valor<br />

aprob Mallio, lo rei emperador: 35<br />

el era·l meler de tota la onor,<br />

de tot l’emperi·l tenien per senor.<br />

Mas d’una causa u nom avia genzor:<br />

de sapiencia l’apellaven doctor.<br />

VI<br />

Quan veng la fis Mallio Torquator, 40<br />

donc venc Boeci ta gran dolors al cor,<br />

no cuid aprob altre dols li demor.<br />

VII<br />

Morz fo Mallios Torquator dunt eu <strong>di</strong>g.<br />

Ecvos e Roma l’emperador Teiric;<br />

del fiel Deu no volg aver amig. 45<br />

VIII<br />

No credet Deu lo nostre creator;<br />

per zo no·l volg Boecis a senor,<br />

ni gens de lui no volg tener s’onor.<br />

IX<br />

Eu lo chastia ta be ab so sermo,<br />

e Teirix col tot e mal sa razo, 50<br />

per grant evea de lui volg far fello.<br />

Fez u breu faire per gran decepcio,<br />

e de Boeci escriure fez lo nom,<br />

e si·l tramet e Grecia la regio.<br />

De part Boeci lor manda tal raizo, 55<br />

que passen mar guarnit de contenço:<br />

eu lor redra Roma per traazo.<br />

Lo senz Teiric miga no fo de bo:<br />

fez sos mes segre, si·lz fez metre e preso.<br />

X<br />

El capitoli, l’endema al <strong>di</strong>a clar, 60<br />

lai o solien las altras leis iutiar,<br />

lai veng lo reis sa felnia menar.<br />

Lai fo Boecis e foren i soi par;<br />

lo reis lo pres de felni’a reptar,<br />

qu’el trametia los breus ultra la mar: 65<br />

a obs los Grex Roma volia tradar.<br />

Pero Boeci anc no venc e pesar.<br />

Sal en estant e cuidet s’en salvar;<br />

l’om no·l laiset a salvament annar;<br />

cil li faliren qu’el soli’aiudar; 70<br />

fez lo lo reis e sa charcer gitar.


Lirica pretrobadorica<br />

Alba bilingue <strong>di</strong> Fleury<br />

Inizio sec. XI<br />

Città del Vaticano, Biblioteca Apostolica Vaticana, Reginense Latino 1462, fine VIII - inizio IX secolo,<br />

c. 50v.<br />

Phebi claro nondum orto iubare<br />

Fert aurora lumen terris tenue<br />

Spiculator pigris clamat surgite<br />

L’alba par um& mar atra sol<br />

Poypas abigil miraclar tenebras<br />

En incautos ostium insi<strong>di</strong>e<br />

Torpentesque gliscunt intercipere<br />

Quos suad& preco clamat surgere<br />

Lalba part um& mar atra sol<br />

Poypas abigil miraclar tenebras<br />

Ab arcturo <strong>di</strong>sgregatur aquilo<br />

Poli suos condunt astra ra<strong>di</strong>os<br />

Orienti ten<strong>di</strong>tur septemtrio<br />

Lalba part um& mar atra sol<br />

Poypas abigil<br />

Non ancora sorto l’astro luminoso <strong>di</strong> Febo,<br />

l’aurora porta alle terre una tenue luce.<br />

La vedetta grida ai pigri: «Alzatevi!».<br />

L’alba...<br />

Ecco che i nemici in agguato gli incauti<br />

bramano aggre<strong>di</strong>re e i sonnolenti<br />

che l’araldo esorta e sollecita ad alzarsi.<br />

L’alba.. .<br />

Da Arturo si <strong>di</strong>stacca Aquilone,<br />

le stelle del cielo celano i loro raggi,<br />

il Carro si protende verso Oriente.<br />

L’alba...<br />

Frammento Bischoff<br />

ca. 1070-80<br />

London, British Library, ms. Harley 2750<br />

Canzone <strong>di</strong> Natale bilingue<br />

Sec. XI<br />

Paris, BnF, lat. 1139, f. 48r<br />

Las, qui non sun sparvir astur,<br />

qui po<strong>di</strong>s a li vorer,<br />

la sintil imbracher,<br />

se buchschi duls baser,<br />

dussiri e repasar tu dulur.<br />

In hoc anni circulo<br />

Vita datur seculo<br />

Nato nobis parvulo<br />

De Virgine Maria.<br />

Mei amic e mei fiel<br />

Laisat estar lo gazel<br />

Aprendet u so noel<br />

De Virgine .<br />

Fons de suo rivulo<br />

Nascitur pro populo<br />

Necto mortis vinculo<br />

De V.<br />

Lais l’om <strong>di</strong>re chi non sab<br />

Qu’eu lo·l <strong>di</strong>rai ses nul gab<br />

Mout n’em issit a bo chab<br />

De V M.<br />

. . . . .


Giraut de Borneil<br />

(-1199?)<br />

Reis glorios, verays lums e clartatz,<br />

Dieus poderos, senher, si a vos plaz,<br />

al mieu companh siatz fizels aiuda,<br />

qu’ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda,<br />

et ades sera l’alba! 5<br />

Bel companho, si dormetz o velhatz?<br />

Cal que fazatz, en estans vos levatz,<br />

qu’en orient vey l’estela creguda<br />

qu’amena·l jorn, qu’ieu l’ai be conoguda,<br />

et ades sera l’alba! 10<br />

Bel companho, en chantan vos apel:<br />

non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel<br />

que vai queren lo jorn per lo boscatge,<br />

et ai paor que·l gilos vos assatge,<br />

et ades sera l’alba! 15<br />

Bel companho, yssetz al fenestrel<br />

e regardatz las ensenhas del cel:<br />

conoisseretz s’ie·us sui fizels messatge;<br />

se non o faitz, vostres n’er lo dampnatge,<br />

et ades sera l’alba! 20<br />

Bel companho, pos mi parti de vos,<br />

hieu non dormi ni·m moc de ginolhos,<br />

ans preguiei Dieu, lo filh Sancta Maria,<br />

que·us mi rendes per leyal companhia,<br />

et ades sera l’alba! 25<br />

Bel companho, la foras als peiros<br />

mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos,<br />

enans velhes tota nuech tro al <strong>di</strong>a;<br />

ara no·us platz mos chans ni ma paria,<br />

et ades sera l’alba! 30<br />

Coblas aggiunte:<br />

C 1<br />

Bel companho, quar es trop enueyos<br />

que quant intrem pel portal ambedos<br />

esgardetz sus, vis la genser que sia,<br />

de mi·us partitz, lai tenguetz vostra via,<br />

e ades sera l’alba!<br />

M ün1 Bel nos compan, beno au<strong>di</strong>i vostrum cant,<br />

multu mi pilsa kinti trabalal tant,<br />

ca tu mi trai del fund del para<strong>di</strong>s:<br />

mon leit o fait, cumbla noi flor de lis,<br />

edesera l’alba!<br />

T 1<br />

T 2<br />

Gloriosa ce tut lo mon capdella,<br />

merce te clam, c’en preant t’en apella,<br />

ce·l mieu conpagn prendas e gidagie<br />

o si ce vos li trametas messagie,<br />

per c’ill conosca l’alba!<br />

Bel doltz conpagn, ai Dieus, non m’entendes:<br />

si vos ama tant sela c vos es pres<br />

con ieu fais vos, ce a nuoc no dorm,<br />

aiso vos pleu e vos gur e vos afi<br />

c’ai gardada l’alba!<br />

R 1 T 3 Bel dos conpanh, tan soy en ric sojorn<br />

qu’ieu no volgra mays fos alba ni jorn,<br />

car la gensor que anc nasques de mayre<br />

tenc et abras, per qu’ieu non prezi gaire<br />

lo fol gilos ni l’alba!


C Parigi, BnF, fr. 856; membr., sec. XIV, copiato a Narbona


ex glorius uerai luz e clardaz<br />

deu p[ ]rus sener si aus plast<br />

al meu cumpane siai lial aiuda<br />

kilunu(n) uid poi la noit fo uiguda ·<br />

edeseralalba ·<br />

bil uus cu(m)pan i(n)cantar uus apel<br />

no(n) dormaz plus kiaucantar laucel<br />

ki ua kerend luiurn p(er)labusale<br />

eai pagur kil gilus no(n) uasale<br />

simaluost p(re)nd uestre siral damage ·<br />

edeseralalba<br />

beluos co(m)pan faitala finestrela<br />

etenes m(en)t alesenge del cel<br />

canoscerez sison fidel mesage ·<br />

granpagurai kil gilus no(n) uasale<br />

simaluost p(re)nd uost grand siraldamage<br />

edeseralalba ·<br />

beluos co(m)pan poi mi parti da uos ·<br />

poimi no(n) dormi pus sestangenuchuns ·<br />

a p(ri)gar deus lu filde s(an)c(t)a maria ·<br />

ki mi ri(n)<strong>di</strong>s mia lial co(m)pania · edesera lalba ·<br />

bel uos co(m)pan · sidormiz oi uilaz<br />

cal kifazas sta · suliuas i(n) aurieet la stela es c(ri)scuta ·<br />

cadaun gorn be(n) lai canuscuda adeseralalba ·<br />

bel nos co(m)pan beno au<strong>di</strong>i uostru(m)cant<br />

multu mi pilsa kinti t(ra)balal tant<br />

ca tu mi t(ra)i del fund del para<strong>di</strong>s ·<br />

monleit o fait cu(m) bla noi flor de lis · edesera lalba ·<br />

München, Bayerische Staatsbibliothek, ms. lat. 759 (Vict. [= Petrus Victorius] 52), c. 1r (guar<strong>di</strong>a), membr.;<br />

fine sec. XIII - inizio XIV, copiato in Sicilia<br />

M ün<br />

S g<br />

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 146; membr., sec. XIV, copiato in Catalogna


Ms. T (Toledo) del Libro de<br />

buen amor, Biblioteca Nacional<br />

de España, Vitr. 6/1, c. 6r.<br />

Juan Ruiz, Arcipreste de Hita<br />

Libro de buen amor<br />

ca. 1330-1343<br />

IESUS NAZARENUS REX JUDÆORUM. ESTA<br />

ES ORAÇIÓN QU’EL AÇIPRESTE FIZO Á DIOS,<br />

QUANDO COMENÇÓ ESTE LIBRO SUYO<br />

1<br />

Señor Dios, que á los jodíos, pueblo de per<strong>di</strong>çión,<br />

Sacaste de cabtivo del poder de Faraón,<br />

A Daniel sacaste del poço de Babilón:<br />

Saca á mi coytado desta mala presión.<br />

2<br />

Señor, tú <strong>di</strong>ste graçia á Ester la reyna,<br />

Ant’el rrey Asuero ovo tu graçia <strong>di</strong>na.<br />

Señor, dame tu graçia é tu merçed ayna,<br />

Sácame desta lazeria, desta presión [...].<br />

3<br />

Señor, tú que sacaste al Profeta del lago,<br />

De poder de gentiles sacaste á Santiago,<br />

A santa Marina libreste del vientre del drago:<br />

Libra a mí, Dios mío, desta presión do yago.<br />

4<br />

Señor, tú que libreste á la santa Susaña,<br />

Del falso testimonio de la falsa conpaña:<br />

Líbrame tú, mi Dios, desta coyta tan maña,<br />

Dame tu misericor<strong>di</strong>a, tira de mí tu saña.


5<br />

A Jonás, el Profeta, del vientre de la ballena,<br />

En que moró tres días dentro en la mar llena,<br />

Sacástelo tú sano, como de casa buena:<br />

Mexías, tú me salva sin culpa é sin pena.<br />

6<br />

Señor, á los tres niños de muerte los libreste,<br />

Del forno del grand fuego syn lisión...,<br />

De las ondas del mar á sant Pedro tomeste:<br />

Señor, de aquesta coyta saca al tu açipreste.<br />

7<br />

Aun tú, que <strong>di</strong>xiste á los tus servidores<br />

Que con ellos serías ante reys dezidores<br />

E les <strong>di</strong>rías palabras, que fabrasen mejores:<br />

Señor, tú sey comigo, guárdame de traydores.<br />

8<br />

Nonbre profetizado fué grande Hemanuel<br />

Fijo de Dios muy alto, Salvador de Ysrael;<br />

En salutaçión al ángel Grabiel<br />

Te fizo çierta desto, tu fueste çierta dél.<br />

9<br />

Por esta profeçía é la salutaçión,<br />

Por el nonbre tan alto, Hemanuel, salvaçión:<br />

Señora, dame graçia, dame consolaçión,<br />

Gáname del tu fijo graçia é ben<strong>di</strong>çión.<br />

10<br />

Dame graçia, Señora de todos los señores,<br />

Tira de mí tu saña, tira de mí rencores:<br />

Ffaz que todo se torne sobre los mescladores,<br />

Ayúdame, Gloriosa, Madre de pecadores.<br />

Cántica de loores de Santa María<br />

1678 Quiero seguir a ti, flor de las flores,<br />

siempre desir cantar de tus loores;<br />

non me partir de te servir<br />

mejor de la mejores.<br />

1679 Grand fiança he yo en ti, Señora,<br />

la mi esperança en ti es toda hora,<br />

de tribulaçión sin tardança<br />

venme librar agora.<br />

1680 Virgen muy santa, yo paso atribulado,<br />

pena atanta con dolor atormentado<br />

en tu esperança coyta atanta<br />

que veo, ¡mal pecado!<br />

1681 Estrella del mar, puerto de folgura,<br />

de dolor complido et de tristura<br />

venme librar et conortar,<br />

Señora del altura.<br />

1682 Nunca falleçe la tu merçed complida,<br />

siempre guaresçes de coytas et das vida,<br />

nunca peresçe nin entristeçe<br />

quien a ti non olvida.<br />

1683 Sufro grand mal sin meresçer, a tuerto,<br />

esquivo tal por que pienso ser muerto,<br />

mas tú me val’, que non veo ál<br />

que me saque a puerto.<br />

Pero López de Ayala<br />

Rimado de Palacio<br />

Sec. XIV, fine<br />

799 Señor, Tú que a Isaac no dexaste perder<br />

en el tu sacrefiçio, que quería fazer<br />

Abraham, el su padre, por te complir plazer,<br />

Tú me libra, Señor, de mal tan alongado,<br />

e muestra tu grandeza e tu real poder,<br />

como sabes, Señor, acorrer al cuitado.<br />

800 Señor, Tú que a Josep, de todos los hermanos<br />

lo libraste de muerte e de pensares vanos,<br />

Tú me libra, Señor, e acorre con tus manos<br />

en la prisión do yago con tristura e cuidado;<br />

e muestra me salida e los caminos llanos,<br />

que pueda yo servir te como tengo pensado.


Chanson de Roland<br />

Versione <strong>di</strong> Oxford; sec. XII, metà<br />

2384 Veire Pate[r]ne, ki unkes ne mentis,<br />

seint Lazaron de mort resurrexis<br />

e Danïel des leons guaresis,<br />

guaris de mei l’anme de tuz perilz<br />

pur les pecchez quë en ma vie fis!<br />

3100 Veire Paterne, hoi cest jor me defend,<br />

ki guaresis Jonas tut veirement<br />

de la baleine ki en sun cors l’aveit,<br />

e esparignas le rei de Niniven<br />

e Danïel del merveillus turment<br />

enz en la fosse des leons o fut enz,<br />

le .iii. enfanz tut en un fou ardant;<br />

la tue amurs me seit hoi en present:<br />

par ta mercit, si te plaist, me cunsent<br />

que mun nevold pois[se] venger, Rollant!<br />

Couronnement de Louis<br />

Sec. XII, metà<br />

Uguccione da Lo<strong>di</strong><br />

Libro<br />

Sec. XIII, prima metà<br />

215 Deo, qe guarì[s] Daniel del laco del lëon<br />

e traìsi Ionàs del ventre del pesson,<br />

en lo qual el sostene molto grand passïon,<br />

li filii d’Israel de man de Faraon,<br />

et a Longì faìssi verasïo perdon,<br />

220 qe de la lança Te ferì a bandon<br />

qe ’l sangue e l’aqua ie ven soto ’l menton<br />

(en veritad ben saver lo dev’on,<br />

c’aluminadho fo de salvacïon,<br />

clamà soa colpa, Iesù li fe’ perdon);<br />

225 sì com’è vera la nostra oracïon<br />

qe en la cros perdonàs al laron<br />

e traìs de l’inferno Eva e ’l compagno[n],<br />

Davìd profeta, Ieremïa e Naon,<br />

no ie ’n lassàs negun qe fosse bon,<br />

230 mai pur quelor ch’a Ti menà tençon<br />

(quelor no avrà çamai remissïon),<br />

sì com’eu credo sença ogna tençon:<br />

verasio Deu, pare Signor del tron,<br />

<strong>di</strong>g mei peccadhi fai-me remissïon.<br />

766 En sainte croiz fu vostre cors penez<br />

et vo chier membre travaillié et lassé.<br />

Longis i vint, qui fu bien eürez,<br />

ne vos vit mie, ans vos oï parler,<br />

e de la lance vos feri el costé,<br />

li sans e l’aive li cola al poing clers.<br />

Terst a ses uelz, si choisi la clarté,<br />

bati sa colpe per grant umilité,<br />

iluec li furent si pechié pardoné.<br />

956 Deus, – <strong>di</strong>st li cuens – qui formastes saint Loth,<br />

defent mei, sire, que je n’i muire a tort!<br />

1018 Si cil n’en pense qui Longis fist pardon,<br />

ja n’iert conquis, trop a d’armes fuison.<br />

Arnaut Daniel<br />

Doutz braitz e critz<br />

1179<br />

33 Dieus lo cauzitz,<br />

per cui furon assoutas<br />

las fallidas que fe Longis lo cecx,<br />

voilla q’ensems eu e midons jagam<br />

en la cambra on amdui nos mandem<br />

uns rics covens don tan gran joi aten<strong>di</strong><br />

que·l sieu bel cors baisan, rizen descobra<br />

e que·l remir contra·l lum de la lampa.


Gonzalo de Berceo<br />

Milagros de Nuestra Señora<br />

Sec. XIII, prima metà<br />

142 Era un ladrón malo que más querié furtar<br />

que ir a la eglesia nin a puentes alzar;<br />

sabié de mal porcalzo su casa gobernar,<br />

uso malo que priso, no lo po<strong>di</strong>é dejar.<br />

151 Ende al día tercero vinieron los parientes,<br />

vinieron los amigos e los sus conocientes<br />

vinién por descolgallo rascados e dolientes,<br />

se<strong>di</strong>é mejor la cosa que metién ellos mientes.<br />

143 Si facié otros males, esto no lo leemos,<br />

152 Trobáronlo con alma alegre e sin daño,<br />

serié mal condempnarlo por lo que non sabemos,<br />

mas abóndenos esto que <strong>di</strong>cho vos a vemos,<br />

si ál fizo, perdóneli Cristus en qui creemos.<br />

non serié tan vicioso si yoguiese en vano;<br />

<strong>di</strong>cié que so los piedes tenié un tal escaño,<br />

non sintrié mal ninguno si colgase un año.<br />

144 Entre las otras malas, habié una bondat<br />

que li valió en cabo e <strong>di</strong>oli salvedat;<br />

cre<strong>di</strong>é en la Gloriosa de toda voluntat,<br />

saludábala siempre contra la su magestat.<br />

145 Dicía Ave María e más de escriptura,<br />

siempre se inclinaba contra la su figura,<br />

<strong>di</strong>cía Ave María e más de escritura,<br />

tenía su voluntat con esto más segura.<br />

146 Como qui en mal anda en mal ha a caer,<br />

hobiéronlo con furto est ladrón a prender;<br />

non hobo nul consejo con qué se defender,<br />

judgaron que lo fuesen en la forca poner.<br />

147 Levólo la justicia pora la crucejada,<br />

do estaba la forca por concejo alzada;<br />

prisiéronli los ojos con toca bien atada,<br />

alzáronlo de tierra con soga bien tirada.<br />

148 Alzáronlo de tierra cuanto alzar quisieron,<br />

cuantos cerca estaban por muerto lo tovieron;<br />

si ante lo sopiesen lo que después sopieron,<br />

no li hobieran fecho eso que li ficieron.<br />

149 La Madre glorïosa, duecha de acorrer,<br />

que suele a sus siervos ennas cuitas valer,<br />

a esti condempnado quísoli pro tener,<br />

membróli el servicio que li solié fer.<br />

150 Metióli so los piedes do estaba colgado<br />

las sus manos preciosas, tóvolo alleviado:<br />

non se sintió de cosa ninguna embargado,<br />

non sovo plus vicioso nunca nin más pagado.<br />

153 Cuando lo enten<strong>di</strong>eron los que lo enforcaron,<br />

tovieron que el lazo falso gelo dejaron;<br />

fueron mal repen<strong>di</strong>dos que no lo degollaron,<br />

tanto gozarién d’eso cuanto después gozaron.<br />

154 Fueron en un acuerdo toda esa mesnada,<br />

que fueron engañados enna mala lazada,<br />

mas que lo degollasen con foz o con espada;<br />

por un ladrón non fuese tal villa afontada.<br />

155 Fueron por degollarlo mancebos más livianos,<br />

con buenos seraniles grandes e adïanos;<br />

metió Sancta María entre me<strong>di</strong>o las manos,<br />

fincaron los gorgueros de la golliella sanos.<br />

156 Cuando esto vi<strong>di</strong>eron que no’l po<strong>di</strong>én nocir,<br />

que la Madre gloriosa lo querié encobrir,<br />

hobiéronse con tanto del pleito a partir,<br />

hasta que Dios quisiese dejáronlo vevir.<br />

157 Dejáronlo en paz que se fuese su vía,<br />

ca ellos non querién ir contra Sancta María,<br />

mejoró en su vida, partióse de folía:<br />

cuando cumplió so corso murióse de su día.<br />

158 Madre tan pïadosa, de tal benignidat,<br />

que en buenos e en malos face su pïadad,<br />

debemos ben<strong>di</strong>cirla de toda voluntat;<br />

los que la ben<strong>di</strong>sieron ganaron grand rictat.<br />

159 Las mañas de la Madre con las d’El que parió<br />

semejan bien calañas qui bien las conoció;<br />

Él por bonos e malos, por todos descen<strong>di</strong>ó,<br />

Ella, si la rogaron, a todos acorrió.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!