PIEL de FOTO #15

Mirko Cecchi
Raúl Olivencia del Pino, pessimista organitzat
És un suburbi d’una ciutat qualsevol, dissenyat per
qualsevol arquitecte que mai hi viurà. Sembla arquitectura
soviètica o de l’època franquista. És un
lloc on la gent viu desitjant sortir d’allí. Ell és una
ombra. No té possibilitats de millora social. El seu
futur està tancat, quadriculat i de formigó.
Juraj Borko, artista
Em fa pensar en el meu país, Eslovàquia. És un paisatge
típic quan mires des de la finestra. És l’arquitectura
dels països comunistes de l’Est d’Europa.
És depriment. Ell està explorant aquest espai buit
i silenciós. Acaba d’arribar al lloc, no viu allí. Té
una actitud reflexiva. Encara que l’espai està en ruïnes,
crec que és com si hi hagués algú visquen-t’hi.
Eva Nemethova, fotògrafa
Em transmet la soletat d’una gran ciutat. Podria
ser una metròpoli de Brasil. Encara que hi hagi
molta gent visquen-t’hi, t’hi trobes sol. I cada una
de les persones sent el mateix. El subjecte està
lluny de l’espai, està transformant el seu entorn i
la lletra A en la paret vol senyalar el punt de sorida
del seu nou camí.
Gabriella Bonaccorso, constructora peregrina
“No estic segura de voler viure allí com una abella
en un rusc. Provablement no necessito quasi
res. No veig ni una mica de verd. Sou molts i no us
concec. Jo em quedo aquí, tancat en mi mateix,
per observar. De sobte trobaré el que vull. Qui
sap si us n’adonareu que sóc aquí”. Això és el que
està sentint.
Paolo Falsaperla, pilot d’avions
És un barri popular on existeix molt l’abandó.
Molts edificis estan inacabats i alimenten la degradació
de la zona. Aquest home viu en l’edifici
de davant. Avui mira des d’una altre perspectiva la
seva vida i imagina com podria haver sigut. Pot ser
tot es complementa donant un sostre a tots els que
viuen al carrer.
Agata Catania, mestressa de casa
Aquest home viu en una casa abandonada en el vell
mig de la metròpoli. Pot ser es va quedar sense feina
i es veu obligat a viure en aquestes condicions. Està
sol, trist i desanimat per aquest motiu. És una zona
obrera de la perifèria , constituïda per molts edificis,
tots iguals, on viuen moltes persones que no es
coneixen entre elles.