La festa gegant de Mataró - CapGros.com

42 núm.1026 Matarónúm.1026 Mataró43Acord entre el govern i el PPC perimpulsar el mar com a motor econòmic| Judith VivesPolítica | Una encaixada de mansentre l’alcalde, Joan Antoni Baron, i elcap del grup del PPC, Pau Mojedano,va simbolitzar dimarts 15 la voluntatd’impulsar un treball comú per potenciarel mar com el motor d’un nou sectoreconòmic. Els populars, que hanrecollit en un document les propostesper potenciar l’activitat nàutica imarítima de la ciutat, s’integraran enla Comissió del Front Marítim que esconstituirà al novembre. El govern, acanvi, es compromet a assumir lespropostes del PPC i debatre-les enla comissió.Els populars han plasmat les líniesbàsiques del projecte marítim en unaproposta de resolució que s’aprovaràal ple de setembre amb el suport delgovern. El projecte es basa en treseixos: l’impuls a l’activitat econòmicai industrial vinculada amb el mar i lanàutica; l’aposta pel coneixement,àmbit relacionat amb el TecnoCampus,i l’ecologia,per fer de Mataró un centreespecialitzat en ciències marines aprofitant, per exemple, l’alguer. Mojedanodefensa un projecte que recupera latradició nàutica de Mataró i vol convertirlaen “la ciutat marítima més importantentre Barcelona i Niça”.L’alcalde destaca la incorporaciódel PPC a la comissió –hi van votaren contra- perquè farà possible “unconsens més ampli”. La comissióanalitzarà “les oportunitats reals delmar” i tindrà en compte documentscom el Pla de Ports de la Generalitati el Pla Estratègic del Port. MojedanoEl govern assumirà lespropostes del PPC iles portarà a debat a laComissió del Front de MarBaron i Mojedano | J. V.insisteix en què el projecte va més enllàde l’ampliació del port, que el PPC vadefensar a les municipals i que Baronva ser criticar. “No estàvem d’acorden les concrecions perquè en aquellmoment s’havia de tenir en compte elpla de ports, que defi neix el creixement”,justifi ca Baron. “Aquest projecte és méstransversal, i ha de servir per obrir undebat sobre a importància del mar ala ciutat”, diu Mojedano, que apuntaque ja es podrien tirar endavant ideescom la Fira del Mar. Baron vol tractar eldebat com un tema de ciutat”.Mataró estrena una línia d’autobusosdirecta fins a l’aeroport de GironaLa línia que surt de Mataró davant l’estació de la Renfe. | R. GALLOFRÉ|Salva FernàndezPolítica | Mataró va estrenar dimecrespassat, dia 16, una líniadirecta d’autobusos que connecta lacapital del Maresme amb Granollersi l’Aeroport de Girona. El servei va acàrrec de l’empresa Barcelona Bus,que donarà sis autobusos d’anadadiaris de dilluns a diumenge, inclòs elmes d’agost. El primer cotxe sortirà del’estació de Renfe a les 4.00h de lamatinada, mentre que el darrer serveiho farà a les 19.15h. En sentit contrari,el primer bus en sortir de l’Aeroport deGirona cap a Mataró ho farà a les 5.10de la matinada, mentre que el darrersortirà a les 22.15. El preu del bitlletserà de 10 euros per l’anada i18 eurosanada i tornada. A les 10 del matí dedimecres s’ha fet una expedició ambautoritats i periodistes en un bus queno comptava amb cap client.L’alcalde de Mataró, Joan AntoniBaron, junt amb l’alcalde de Granollers,Josep Mayoral, han presentat el nouservei. Baron ha destacat la importànciade la capital maresmenca de tenir“transport públic fi ns un aeroport dereferència”. Per la seva banda, Mayoral haremarcat el fet que “Mataró i Granollerss’uneixin per poder fer grans coses”iha dit que les dues ciutats juntes tenen“molta feina per fer”.Propietaris de rondaBarceló veuen inviablepagar les càrregues| J. V.Urbanisme | Una vintena de propietarisafectats pel projecte urbanística la zona de la ronda Barceló handemanat al govern municipal que“suspengui i replantegi” la reparcel·laciódel sector. Aquests propietaris s’hanunit en una associació d’afectats pertal de defensar els seus interessos,que veuen amenaçats sobretot perl’excés de càrregues a les quals haurande fer front com a conseqüència de lareurbanització del sector de la rondaBarceló, que inclou també l’illa de CanLa ronda Barceló | R. G.Fàbregas i de Caralt. La nova associacióadverteix que la situació de crisieconòmica, que afecta principalment alsector immobiliari, fa del tot “inviable”per a aquests propietaris complir ambles obligacions, les càrregues i lesdespeses derivades de la reparcel·lació.Per això, l’entitat demana al govern quereplantegi “el pagament de les quotesd’urbanització que se’n deriven”, segonsexplica l’advocada de l’associació,Montserrat Rodríguez.El regidor d’Urbanisme, RamonBassas, reconeix que els efectes de lacrisi provoquen un decalatge més llargentre el moment en què els propietarispaguen les quotes d’urbanització i elmoment en què s’obtenen els benefi cis.“Els propietaris volen cobrar més delque han pagat, però ara el mercatestà estancat i tardaran més a cobrar”,explica. Per això, afegeix el regidor,el govern “buscarà mesures” per tald’acompassar aquests ritmes. “No anema arruïnar ningú”, afegeix Bassas, queexplica que les mesures no afectaranals ritmes d’urbanització.