La festa gegant de MatarÃ³ - CapGros.com

More documents

Recommendations

Info

66 núm.1026 Salut i Bellesanúm.1026 Salut i Bellesa67Catalunya té un dèficit de 15.000 infermeresper poder equiparar-se amb Europa| laMalla.netEl nombre de professionals d’infermeriaque falten al sistema sanitari català perequiparar-se amb Europa arriba a laxifra de 15.000. Així ho ha asseguratla degana del Col·legi d’Infermeria deCatalunya, Mariona Creus, en el marcde la presentació d’un estudi sobrela demanda universitària i la falta depersonal d’infermeria que ha realitzatla directora de l’Escola Universitàriad’Infermeria de l’Hospital de Sant Paude Barcelona, Júlia Esteve.Segons aquest informe, el nombrede personal d’infermeria a Catalunyaés de 5,4 per cada mil habitants, unataxa que s’ha anat reduint en els últimsanys per l’augment de la població i queestà lluny d’arribar a la mitjana europea,que és de 8,4 professionals per cadamil persones. Per aquest motiu, Creusha demanat a la Generalitat la creacióde cinc-centes noves places a lesuniversitats catalanes.A més, la degana ha considerat “insuficient” que el Consell Interuniversitarihagi acordat afegir 95 places, ja que“no garanteix un sistema de salut dequalitat, efi cient i resolutiu”.Actualment, el 37% de les placesuniversitàries d’infermeria a Catalunyales ofereixen els centres públics, mentreque a Espanya és del 63%. Per a JúliaEsteve, el percentatge actual d’ofertapública i privada “posa en qüestió l’anheladaigualtat d’oportunitats educativesrespecte a la igualtat d’oportunitats enl’accés a la formació universitària”. “Elscentres adscrits i la universitat privadasón els que han donat resposta a lesnecessitats de formació professional aCatalunya”, ha afegit l’autora.Menys demandaL’estudi constata que hi ha hagut unaprogressiva reducció de la demanda depersonal infermer entre els anys 2000i 2006, fi ns a situar-se en un 10,6%.Júlia Esteve atribueix aquest descensa l’elevat cost dels estudis, l’escassaestabilitat professional del col·lectiu, lesdifi cultats per conciliar la vida laboral ifamiliar, el nivell d’ingressos i les poquesexpectatives de promoció.L’informe també especifi ca queel nombre de titulats entre els anys2000 i 2006 ha caigut un 22,33%. Amés, Catalunya és ara un exportadorde professionals d’aquest sector, fetque ha originat la contractació aquíd’infermeres d’altres països.Només la meitat dels nens de Catalunyaes raspalla les dents cada dia| laMalla.netTot i ser una pràctica bàsica d’higienei salut, encara hi ha molts nens que notenen l’hàbit de rentar-se les dentscada dia. De fet, segons una enquestarealitzada pel grup Vital Dent entre mésde 8.500 nens d’entre 6 i 11 anys, nomésel 60% dels menors espanyols esraspalla les dents cada dia, mentre queel 34% només ho fa “alguna vegada” il’1,3% no se les renta mai. Catalunyaés la comunitat on els nens tenen pitjorhigiene dental.Segons aquest estudi, les nenesmantenen una millor higiene dental, jaque el 69% es renta sempre les dentsdavant del 59% dels nens que tenenadquirit aquest hàbit. A més, s’ha detectatque els nens acostumen a raspallar-sede manera més irregular: el 39% vaassegurar rentar-se les dent nomésalguna vegada, davant el 29% de lesnenes, que són més constants.Per comunitats, els nens de La Riojasón els quals més es renten les dentstots els dies (77,5%), seguits pels deCastella-la Manxa (73,4%) i els deMadrid (72%). Per contra, els menorscatalans (50%) són els quals mantenenpitjor higiene dental. Tampoc es rentengaire les dents els nens murcians (53%)i els andalusos (50%).Cal tenir en compte que prop de lameitat dels nens no es raspalla les dentsper higiene sinó perquè els obliguen elsseus pares. Això demostra que l’actituddels adults és vital perquè els nenstinguin una bona higiene bucal.S’ha perdut la por al dentistaperò s’hi va pocL’estudi també recull que el 84%dels nens espanyols ha visitat algunavegada al dentista. Aquesta dada mostraque els nens ja no tenen por a aquestespecialista i els pares valoren, cadavegada més, la importància d’acudir arevisions perquè els seus fi lls gaudeixind’una bona salut dental. Tot i això, nomésel 53% acudeix a la consulta almenysuna vegada a l’any, mentre que el 45%ho fa “de tant en tant”.
68 núm.1026 núm.1026 69
Page 9: Punts d’interèsPi16 núm.1026 Re
Page 12 and 13: 22 núm.1026 quedem?núm.1026 23Pro
Page 14 and 15: 26 núm.1026 quedem?núm.1026 27Pro
Page 16 and 17: 30 núm.1026 quedem?núm.1026 31Rhy
Page 19 and 20: Cc36 núm.1026 núm.1026 Cartellera
Page 21 and 22: 40 núm.1026 Matarónúm.1026 Matar
Page 23 and 24: 44 núm.1026 Matarónúm.1026 Matar
Page 25 and 26: SpPàg. 48núm. 1026 | esports@capg
Page 27 and 28: 52 núm.1026FirmesOpinióJoan Mora
Page 29 and 30: 56 núm.1026 Gastronomianúm.1026Es
Page 31 and 32: Mrnúm.1026 Motor61Pàg. 60núm.102
Page 33: 64 núm.1026 Salut i Bellesanúm.10
Page 37 and 38: NrPàg. 72núm. 1026Josep Maria Fer
Page 39 and 40: 76 núm.1026 TV DILLUNS 21núm.1026
Page 41 and 42: Sp80 núm.1026 Directori denúm.102
Page 43 and 44: 84 núm.1026 Anuncis classificatsn
Page 45 and 46: 88 núm.1026 núm.1026 Guia immobil
Page 47 and 48: 92 núm.1026 núm.1026 93
Page 49 and 50: 96 núm.1026 núm.1026 97
Page 51 and 52: 100 núm.1026 núm.1026 101
Page 53 and 54: 104 núm.1026 núm.1026 105
Page 55 and 56: 108 núm.1026 núm.1026 109
Page 57 and 58: 112 núm.1026 núm.1026 113
Page 59: 116 núm.1026

La festa gegant de MatarÃ³ - CapGros.com

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?