Sumari - IES Montilivi

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaSumariL’arribada a l’Institut..... 2L’Institut en números..... 3, 40Taula rodona amb exalumnes..... 4Activitats educatives..... 8, 9, 10, 27, 28Viatges..... 10, 26, 29, 44Entrevistes..... 12, 34, 38, 42, 46Poemes..... 19Investigació..... 36Opinió..... 20, 37Activitats extraescolars..... 14, 15, 16, 1718, 22, 23, 48Treball..... 30No a la GUERRA..... 23, 24, 25Suplement: La ComunicacióEdita: IES-SEP MONTILIVI - GIRONAAquesta publicació ha estat posible gràcies a la col·laboració dels alumnes i professors.Nota: Els textos i articles d’aquesta revista no han estat sotmesos a una correcció ortogràfica professional.

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaEDITORIALAquest “Esquitx” del curs 2002/03 és una mostra, un recordatoriparcial de la vida de l’institut. Mirant per aquest forat del pany podemfer-nos càrrec d’alguns aspectes de Montilivi.Les dades estadístiques poden servir per fer valoracions diverses.No oblidem aquella dita que “ hi ha veritats, mentides i estadístiques“. Per tant cal precaució abans de treure conclusions.Les dades estadístiques de residència de l’alumnat mostren la relacióde l’institut amb la ciutat de Girona i les poblacions de l’entorn. Volíemconèixer l’opinió dels “alcaldes de l’ESO”, per això trobareu les entrevistesamb l’alcaldessa de Girona i l’alcalde de Vilablareix. Perproblemes de dates de tancament de la revista no hem pogut incloureel diàleg mantingut amb els batlles d’Aiguaviva, Fornells i Quart.Altres entrevistes recullen l’opinió d’algunes de les personalitats quehan participat en alguna xerrada, acte o sessió formativa de l’institut.L’apartat amb més gruix de la revista és el reportatge d’activitats.Evidentment és un recull d’una part d’aquestes activitats, però quesón representatives del nostre tarannà. Acostumen a combinar, a lavegada, l’interès per alguna faceta acadèmica, tecnològica oprofessional amb l’esperit de lleure, fer pinya, desenvolupamentd’interessos i motivacions... Com veureu n’hi ha que tenen un caràctermés festiu, altres són tradicionals, altres, finalment, reivindicatives.Entre les últimes cal destacar que es va començar protestant contrala “Ley de Calidad” i s’ha acabat amb l’astorament provocat per lainvasió de l’Iraq. En tots els casos l’institut ha procurat compaginarl’eficàcia en l’organització de la reclamació amb la necessitat de noperdre competència professional i formació acadèmica.Altres seccions de la revista expressen opinions personals, mostrenconcursos i certàmens, articles de creació, etc.Aprofitem aquesta portada per agrair la col·laboració de totes lespersones que amb el seu esforç i professionalitat han tirat endavantles activitats i han donat caliu, vida i sentit a Montilivi.1

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaL’arribada a l’InstitutEl primer dia que vaig arribar a l’Institut em pensava que em costaria molt adaptar-me, fer amics, peròno va ser així!!!!!!Tenia la por al cos, perquè no sabia com em cauria la gent, etc.Em pensava que tindria un munt de deures, els professors et castigarien més sovint però no era així.!!!!!Els professors eren molt amables (almenys el primer dia!!!)Els amics els vaig fer de seguida, perquè tothom estava igual de nerviós, tothom necessitava amics perexplicar-los les sensacions que tenien, què pensaven dels profes, etc.Era el primer dia de classe, a primera hora el grup A tenia Tecnologia i ens va anar molt bé perquè laprofessora ens va tractar molt bé. La primera setmana ningú ens possava deures, encara no renyavengaire a ningú, era la vida perfecta!!!!!Això només va durar la primera setmana. La segona ja van canviar les coses, perquè vam començar atreballar fort, això sí, de mica en mica. Va anar passant el temps i................l’excursió de tutoria haviaarribat, tothom anava, aquell dia, amb motxilles petites i buides, hi portaven tan sols menjar, i no hiportaven cap llibre, ni un!!!!!!Era una excursió per gaudir, no prendre apunts, ni res d’això.En fi, ara tot ha passat, torna a ser aquella vida que no m’agrada gens, fer deures cada dia, estudiar lalliçó, aguantar els professors més pesats.En fi, ja ho deveu saber com és, però aquesta ha sigut la meva experiència d’entrada a l’InstitutMontilivi.Aleix Freixas Torras 1r ESO AA la sala d’actes el primer diaEsperant amb nervis, quin grup em tocarà?2

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaL’Institut en númerosNúmero d'alumnes 1.398Total noies 656Total nois 742Alumnes estrangers 77Països de procedència 26Alumnes que viuen al municipi de Girona 579Alumnes que viuen a les comarques gironines 795Alumnes que viuen a les comarques de Barcelona 24Alumnes d'ESO 460Alumnes de BATXILLER 153Alumnes de CFGM 307Alumnes de CFGS 439Alumnes del curs promoció 39Número de professores/professors 129Número de professores 72Número de professors 57Promig d'edat professores 44Promig d'edat professors 47Promig d'edat professores/professors 46L’ESQUITXamb el suport del’Associació de Mares i Pares de l’Institut3

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaTaula rodona amb exalumnespromoció 1996-2002(1a. promoció d’ESO)Tal com anunciàvem al darrer número de L’ESQUITX, us oferim aquí el resum de la taularodona que es va fer un dissabte al matí amb uns quants alumnes que acabaven l’any passat, enla qual ens parlaven de les seves experiències al llarg dels sis anys que van passar a l’escola.Mar: Quan vaig arribar em sentia..., no ho sé,era una sensació molt estranya. Vaig quedar sorpresade veure tanta gent que no coneixia. Encarasort que la Carme i jo veníem juntes de l’escolade Vilablareix.Quants nens i nenes hi havia a la vostraescola?Mar: En tota la escola? Uns 50.I de 50, vau passar a 1.200.Carme: En una mateixa classe érem 14 alumnesque fèiem tres cursos diferents. Per això, quanvam arribar aquí...Eduard: Bé, quan jo vaig arribar ja hi havia enDani Martín, en Xavier Patiño i alguns altres queeren de la meva escola. Allà estàvem dividits enA i B. Quan vaig arribar aquí ens van separar. Al’altra escola hi havia molta rivalitat entre A i B.Quan jugàvem un partit de futbol era com un partitde Barça-MadridGerard: I vosaltres quin equip éreu?Eduard: El Barça!!! Aquí no hi ha hagut tantarivalitat, hi ha hagut més bon rotllo.Anna: Sí, i quan vam pujar al bus la primeravegada, què? Ens vam trobar amb tot de gentque no coneixíem, era una sensació molt rara.Eduard: Això que hi hagués alumnes quepoguessin anar amb autobús i altres no, em feiamolta ràbia a.Anna: Per què?Eduard: Doncs perquè jo visc a Girona mateix,però també m’hauria agradat que em vinguessina buscar amb autobús. De vegades havia de venira peu i era mitja hora! I a més, vosaltres teníeuel dinar gratis.Carme: A l’Edu el que no li agradava era que noli paguessin el menjar.Edu: No és pas veritat!Aquest és un tema interessant. A més, és moltreal.Edu: Això esta bé per pobles com Celrà on potsanar a dinar a casa de manera fàcil i ràpida, peròGirona és més gran i, de vegades, has de ferllargues caminades per arribar a l’escola.Vols dir que a tu et costava tant anar a casacom a altres anar a Vilablareix, i en canviells tenien transport i dinar, i tu no.Edu: Exacte.Gerard: Però a l’autobús hi havia moltes vegadesque anaves molt estret o que, fins i tot, haviesd’anar assegut a l’escala.Això, no sé si ho podem escriure perquè ésil·legal!Anna: De vegades havíem d’agafar una furgonetaperquè l’autobús s’oblidava de venir-nos abuscar. O sigui que...Edu: Bé, però algú us venia a buscar.David: Això si venien, perquè alguna vegades niens venien a recollir.Carme: Doncs mira, aquell dia no anàvem a cole!Gerard: Quines poques ganes de treballar!Carme: Ostres! I aquell dia que van tirar un fanala terra fent marxa enrera...i va fer patapam!Tots: Va ser molt divertit.I per exemple, en arribar aquí vau venir moltsamics junts, però després, per circumstànciesdiverses, uns i altres heu seguit camins diversos.Heu conservat els vincles d’amistatamb aquells que no han seguit el mateix camíacadèmic? O s’ha produït algundistanciament?Anna: Home, les amistats han canviat força. A lameva classe, érem tretze, tres de les quals éremnoies. Vaig arribar amb elles i ara quasi bé ja noles veig mai. Quan vas pel carrer, les saludes i hiparles una estona, però res més. No és el mateix.Però, en canvi, ara estàs amb altra gent amb quino hauries pensat mai que acabaríeu essent amics.Mar: Nosaltres, per exemple ens coneixíem devista quan estàvem a Vilablareix, ella anava a unaclasse i nosaltres a una altra i no coincidíem gaire.Ha estat ara, a batxillerat, que ens em conegut,com si diguéssim. Hi ha companys que han marxati que ara els trobes pel carrer i... sí, els saludes ihi parles una estona, però quedar per quedar, no.Edu: Aquí tenim un avantatge. Al Sobrequés, perexemple, tots són de Girona, en canvi4

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaaquí, som de llocs diferents.Sí, perquè aquí hi ha diversitat deprocedències; Quart, Fornells, Vilablareix,Aiguaviva... i això està molt bé, no?Carme: Qui ho decideix que els alumnesd’aquests pobles han de venir aquí?Bé, totes les escoles dels voltants de Gironaesta adscrites a un institut. En canvi, les deGirona no està gens clar a quin institut estanadscrites. Hi ha una certa tendència naturalde la gent a inscriure els fills a l’institutdel sector, però Ensenyament no vol “regular”de manera oficial les adscripcions.Edu: Però de l’escola Casià Costal, hi ha alumnesque van al Sobrequés, al Vives i aquí.És cert. Tothom pot portar els fills on vol. I,com que les adscripcions no estan regulades,de vegades passa això.Edu: Depèn de la zona en què vius, i de si tensalgun germà a un altre lloc i vas...Giro: Jo no vaig poder anar al Sobrequés perquèvisc al carrer Terri, cantonada amb caldes deMontbui. Així que em va tocar venir aquí tot ique m’hauria anat millor anar allà perquè està mésa prop de casa.I què et sembla, vas fer sort venint aquí, ono?Giro: Ja em va anar bé perquè, com que tinc elsmeus avis que viuen aquí a prop, hi podia anar ivenir sempre que volia, quedar-m’hi a dinar i, devegades, a dormir i tot.Bé, tu ara ho planteges des del punt de vistageogràfic i de comoditat de desplaçament,però el que no sabrem mai és si en una altraescola t’ho hauries passat millor o hauriessortit més ben format.Giro: Home, penso que el fet que em toqués devenir aquí em va beneficiar, perquè la gent que vaal Sobrequés ja la coneixia del Migdia i del barri.Sempre havíem anat junts però en venir aquí, hefet nous amics, conegut gent nova. Ara tinc mésamics que no pas si hagués anat allà.Us pot quedar algun regust dolent d’aquests6 anys a l’escola? Alguna cosa que, segonsvosaltres, no hagi anat prou bé?Gerard: El que no acaba de funcionar mai sónels delegats. Jo vaig ser-ho a 1r i 2n d’ESO i a2n de Batxillerat, i l’experiència no va pas serpas bona. Falta molta més coordinació i tenir unsentit més profund del què vol dir ser delegat.I a que és degut això? És un problemaespecífic d’aquest centre o és general?Gerard: Home, jo crec que és problema delsque fem de delegats. Tampoc no hi ha una culturad’assistir a reunions, de perdre hores de pati peranar a una reunió...I a 2n BAT encara més perquè,com que al cap de poc temps tu ja no estaràsaquí, penses que no val la pena d’escarrassar-te.David: Si almenys els temes de les reunions fossinmés interessants...,potser hi aniríem,però sovint són una tonteria. A més, l’escola hauriade donar més capacitat de decisió als alumnes.Qui l’hauria de donar?David: El Consell Escolar.Gerard: I també s’haurien de donar a conèixermés els delegats a tot el centre perquè, en realitat,quasi mai ningú no sap ni qui són.Edu: Una és l’Azahara i l’altre no sé qui és.Potser una part del problema és que en aquestcentre tenim molts alumnes, amb interessosdiversos. Hi ha ESO, batxillerats i moltscicles formatius. En total entre 1.250 i 1.300alumnes que fan horaris i matèries diferentsi que, en molts casos, no tenen gaire res aveure els uns amb els altres. Això dificultaque els delegats puguin parlar entre ells i hihagi una bona coordinació d’aquestsdelegats.Gerard: Crec que passaria el mateix.Anna: No només això. Quan tens algun problema,ho dius al delegat o a la tutora –que per algunacosa hi són!-, i al cap de dos mesos continuahavent-hi el mateix problema i al cap de quatretambé. Jo crec que no t’escolten i fan el que volen.Mar: Una altre cosa, nosaltres sempre hem sigut5

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaels que em hagut de pagar els plats trencats. Vulldir que a nosaltres se’ns ha negat gairebé tot i aals que han vingut darrere, de seguida els han ditque sí a tot.Per exemple?Gerard: Disposar de taquilles, anar a esquiar,viatges...Voleu dir que vosaltres heu hagut d’obrircamí, talment com els passa als germansgrans a les famílies.Mar: Vam haver de lluitar molt perquè finalmentens portessin a la neu.Edu: A 1r d’ESO ho vaig notar molt perquè,quan anava al Cassià Costal, a 5è vam anar aAlbí i a 6è a Futuroscope. En canvi aquí, el primerany, ens van negar la possibilitat de fercolònies i el segon només ens van donar tres diesper anar a fer el crèdit de síntesi.Anna: A 4t d’ESO no ens van deixar sortird’Espanya perquè érem massa petits i en canvi al’any següent van anar a París i l’altre a Itàlia.Edu: A 4t d’ESO només ens van deixar anar aMallorca!Tots: Però en ho vam passar molt bé!Edu: Sí, però...Maldo: Vull referir-me a allò que s’ha dit queno se’ns fan gaire cas. Els alumnes de batxilleratfa temps que ens queixem per problemes en algunade les matèries obligatòries de les PAAU.No pot ser que, a dues setmanes d’acabar el curs,encara ens falti acabar la meitat del llibre. Ensqueixem però ningú no ens fa cas. Després, elsque en rebrem les conseqüències a les PAAU,serem nosaltres.Edu: Hi ha de tot!Anna: Sí, jo crec que hi ha profes molt bons.N’hi ha d’altres que, tot i fer bé la seva feina, lapodrien fer encara millor. També n’hi ha que valenmoltíssim. A aquests els haurien de posar abatxillerat perquè ens preparessin per a laSelectivitat. Hi ha moltes coses de les PAAU queles mires i penses, com es deu fer això?Ester, què opines dels cicles? Ets l’únicaque en fas en aquest grup, veritat?Ester: Estan bé. M’agrada. De totes maneres,l’any passat vaig fer una matèria en la qual no hientenia res. Aquest any, però, que repeteixo, totva molt bé. Ho entenc tot i vaig aprovant totesles matèries.Edu: D’aquí a 30 anys o així, haurem de fer unsopar!Tots: Abans!, abans!.Edu: D’aquí a cinc anys! D’aquí a cinc anys!Això està molt bé. Quins altres temes voleutocar?Giro: Ara bé el tema de l’avorriment!Carme: I la imaginació i de la capacitat de creacióen les classes!Anna: Això és veritat. Quan les classes sóncreatives i imaginatives passen més bé.I tu Ester, què hi dius?Ester: Saps allò que s’ha dit abans que falta pocper acabar el curs i encara vas per la meitat delllibre? Doncs nosaltres, en una assignatura, noméshem fet tres o quatre lliçons i no tindrem tempsd’acabar! Aquest any, no hem tingut temps de ferni la meitat de coses que vam fer l’any passat.Anem molt lents.Giro: A nosaltres això també ens va passar elcurs anterior en alguna matèria.Alguna cosa més que us quedi en el tinter?Anna: A mi m’ha anat molt bé l’experiència enaquesta escola. Jo era molt tímida i quasi no haviasortit del meu poble. El fet de venir aquí m’haajudat molt a obrir-me amb l’altra gent. M’ha anatmolt bé.Mar: A mi el que m’ha agradat molt, és que hemfet moltes activitats i totes m’han agradat. Apart d’estudiar, hem fet moltes altres coses.Carme: L’altre dia estàvem recordant l’obra deteatre que vam fer aquí a la nit.Potser va ser poc explotada després del’enrenou que ens va comportar muntar-la.Mar: I records de moltes activitats.Carme: I els sopars que fèiem aquí a la nit. Eramolt guai. No ho sé. . . ens ajuntàvemtots aquí, profes i alumne i havia molt bon rotllo iera molt guai. . . i el viatge a Itàlia, també vaser molt guai!Tots: Sí, molt guai, molt guai, igual que Mallorca.Anna: Si, però a Itàlia, tots ens coneixíem més iérem més amics.Carme: Érem pocs i molt ben avinguts. A l’ESOvam conèixer els del C i D i a batxillerat hemconegut a les altres, i ens hem entès molt bé,. . .no sé...Giro: Al principi la gent era molt diferent, peròara al final hi havia molta companyonia i tots éremmolt amics. Al començament hi havia més rivalitat.Després de primer de BAT en van plegar uns6

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaquants. A primer de batxillerat estàvem molt unitsperò a segon ja va ser la bomba! Al viatge a Itàlia,molt bé, més que a Mallorca, va ser molt diferent!Mar: També s’ha notat molt que a ESO hi haviados grups, A i B, i C i D.Carme: I també els profes ens ho feien notar.Mar: I ara ens hem acabat ajuntant amb gentamb qui mai no havies parlat.Edu: Ara amb la separació de ciències i lletres,podies conèixer a més gent.Mar: Amb l’Anna ho hem dit, tants anys deconèixer-nos i no havíem parlat mai!Anna: A mi m’ha passat, jo sóc la única de l’A/B que ha fet ciències. Tots els altres són del C/Do nous, a penes els coneixia, i no hi havia gairerelació, en canvi ara...Què vols dir que els profes us ho fèiem notar?Edu: Que quan anàvem d’excursió anàvemseparats o fins i tot a llocs diferents.Anna: I en els crèdits variables A/B anaven a uncostat i C/D en un altre, n’hi havia molt pocs queeren de tots.Això és més preocupant. Quan dieu que usfèiem notar la diferència, nosaltresintentàvem que fos equilibrat. Hi havia dosequips docents. Però per nosaltres tots éreuiguals. Al segon cicle, els professors d’unequip docent van passar a l’altre i viceversa.És clar que les reunions de cada equip docentes fan per separat i, potser uns decidien d’anara Barcelona i els altres a un altre lloc o noanar enlloc. Aquesta és l’única diferènciaque se m’acut que hi podia haver.Giro: No ens podíem ajuntar perquè ensseparàveu.Anna: No és pas a les excursions on coneixes lagent, sinó que és als CV. És allà on els veus cadadia i i fa que et coneguis més. Hi havia molt pocscrèdits per tots dos equips junts. Jo crec que n’hihauria d’haver més.És un xic complicat perquè hi havia elscrèdits de franja curta i els de franja llarga i,clar, la coincidència dels dos equips docentsnomés es podia produir en els de franja llarga,que eren menys que els altres.Anna: Home, ja portàvem quatre anys aquí i joencara no coneixia la Carme ni la Mar. Sabia queeren elles però no sabia quina era una i quina eral’altra, i això que portàvem quatre anys estudiantjuntes!Edu: És clar, com que sempre ens separaven!Encara van anar sortint més temes, però això és només un resum, transcrit de la cinta que es vaenregistrar, d’allò que els exalumnes han cregut més interessant de destacar.7

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats educativesVisita a l’ÓptimusDins del currículum del CFGM d’EquipsElectrònics de Consum, el desembre passat, elsalumnes de 1r vam anar a visitar la fàbricaÒptimus, empresa líder a Espanya i de lesprimeres d’Europa en el sector d’equips de so imegafonia.La visita va ser molt interessant, vam poder veureels diferents processos de disseny i fabricaciód’equips de megafonia, altaveus i amplificadors.Les explicacions del tècnic van ser molt amenesi molt interessants, va ser una visita molt positiva.Visita a la Sala de BallEl matí del passat 12 de desembre del 2002, totel conjunt de primers (1A,1B,1C,1D) del CFGMd’Equips Electrònics de Consum vàrem visitar lainstal·lació de so i llum de la sala de festes deGirona: LA SALA DE BALL. Aquesta visitas’emmarcava dins el crèdit 1 (“Instal·lacions deSo”). Gran part de la visita es va fer des de lacabina del DJ.La visita ens va semblar molt interessant ja queno és habitual veure una instal·lació de soprofessional com la que tenen en aquest local, engeneral aquesta visita se’ns va fer una mica curtaja que no hi va haver gaire temps perquè ensexpliquessin les coses detalladament. Tot el queens van explicar a l’institut ens va servir perentendre les funcions de cada un dels aparells dela sala.Referent a la instal·lació podem dir que era debaixa impedància i la qualitat de so era molt bona,a més tots els altaveus estaven col·locats de talmanera que s’aconseguís el millor so i la menordistorsió. Aquesta instal·lació tenia una potènciacentralitzada de 3000 W, a més tenien uns filtresactius controlats des de la cabina i els passiuscontrolats des dels bafles.De la distribució ès pot destacar que els woofersestaven separats dels mitjos i els aguts. Tot elque és control de llum també es regula des de lacabina amb una taula de control. Cada vegadafan servir més el PC per modificar i retocar el sofinal, el nivell de so aproximadament sol ser de100dB encara que quanta més gent hi ha més hande pujar aquest nivell per tal que se senti per totala sala.En definitiva, la visita va estar molt bé, ens va agradarmolt, i de tant en tant va bé per trencar ladinàmica de la classe encara que tenim en compteque és una classe igual com una del centre i s’had’estar atent en tot moment.Carles Mesas i Dani Serrano1r B EEC8

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats educativesACTIVITAT DEL PERIÓDICOFa dues setmanes va venir en Xavier, un redactor del diari “el Periódico”, per explicar-nos als alumnes de4t d’ESO l’activitat que faríem. Per l’explicació va utilitzar cartells iun vídeo, i ens va dir que hauríem de fer un diari de la classe; per aixòens vam dividir en diferents seccions: local, esports, opinió, espectacles,cultura, societat i nacional. Ens aquests grups vam haver d’escriurequatre notícies. També vam haver de decidir qui serien fotògrafs imaquetadors. Els fotògrafs farien fotos per posar al diari; i elsmaquetadors decidirien l’estructura del diari i posarien les noticiesfetes pels redactors i les fotos al seu lloc. Durant la setmana que ensvan deixar entre l’explicació d’en Xavier i el dia de realització deldiari, vam haver d’entregar les notícies a la professora, perquè ensles corregís. Desprès de passar aquella setmana van venir en Xavieri la Marta. Primer de tot van treure un horari, el qual hauríem deseguir. Després ens vam dividir segons les seccions establertes icadascú va decidir quines fotos voldria, quins titulars, quin format depàgina... Seguidament els redactors van anar a teclejar les notícies a l’ordinador, els fotògrafs van anar afer fotos i els maquetadors es van posar a treballar amb els ordinadors. Tot seguit de fer tot això i va haverun descans. Posteriorment vam decidir el format de la portada, les notícies que hi anirien, les fotos i elstitulars. Decidit tot això es va anar imprimint el diari mentre que tots fèiem una valoració sobre el treball.La gent va dir que havia estat una experiència molt maca i molt divertida, però de poca durada. També esva dir que hagués estat bé que tothom hagués pogut intercanviar-se els papers a l’hora de fer de redactor,maquetador o fotògraf. Després ens van repartir els diaris, que per cert van quedar molt macos, i se’n vananar.Adrià Alonso Pérez4t ESO – CSORTIDA A LA BIBLIOTECAEl dilluns dia 2 de desembre de 2002 els alumnesde segon d’ESO vam anar a la biblioteca de Girona.Primer ens van portar a la sala infantil, que és finsals catorze anys, i ens van feruna explicació sobre coms’havien de fer els treballs.Primer de tot ens van dir quehavíem d’entrar en el temamirant a una enciclopèdia elsignificat del tema que volíemfer. Després havíem de consultaruna enciclopèdiaespecialitzada. I finalmenthavíem de buscar l’informacióen una de monogràfica.També ens van explicar els tipus de bibliotequesque hi havia: publiques, escolars, privades,universitàries i nacionals.La biblioteca de Girona és una biblioteca pública,però no es com les altres, sinó que allà conservenuns documents de Girona molt vells. Aquestsdocuments són llibres que estaven abans alsmonestirs.Acabada l’explicació ens van partir en dos grupsper fer activitats. Una de les activitats consistia enquè ens donaven un full on posava una referènciad’un llibre i nosaltres l’haviende buscar i apuntar-ne el títol .L’altra activitat va ser a la salad’adults i amb els catàlegsveure si a la biblioteca tenienun determinat un llibre.A la biblioteca de Girona, comque és molt petita, no hi cabentots els llibres i tenen unmagatzem molt gran on tenenla majoria dels materials idocuments de la biblioteca.Tenen previst cap al 2005 ampliar i fer-la molt mésgran.Va ser una visita molt interessant i vam aprendremoltes coses que no sabíem.Marina Batallé Serra2n. d’ESO- D9

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaVisita ExpoquimiaLa visita a EXPOQUIMIA a Barcelona ha estatmolt interessant, però ens ha faltat temps per acabarde veure-la tota. És molt gran.. M’ha agradatmolt perquè tot i ser una fira comercial hi ha cosesdivertides. Hem vist tota classe d’aparells deActivitats educativesd’anar a dormir a casa seva.L’arribada a l’hostal del Madrid, situat a la GranVia (en ple centre), va ser molt esperada per totsper poder dutxar-nos i descansar una estonetacom Déu mana. Hem de dir que no tenim capqueixa de l’hostal, per què ens varen tractar coma uns senyors.Un cop vàrem arribar al SIMO, que es troba a laFeria de Madrid, al parc Joan Carles I, cadascúva seguir el seu camí. Aquesta fira és una granmuntanya de noves tecnologies, algunes inimaginablesfa uns quants anys. El futur que fa uns anyses preveia, ara és el present i vàrem trobar aparellscom: telèfons mòbils amb càmara incorporada,teclat i més accessoris; càmares digitals, cada copmés diminutes i amb resolucions increïbles;laboratori que permeten fer moltes anàlisis a lavegada, algunes de molt sofisticades i quenosaltres no coneixem.També són molt espectaculars les màquines perfer estris de plàstic amb gran rapidesa. Els petitsobsequis que donen a alguns stands ens han fetmolta il·lusió.Laura BouCFGM LaboratoriEL GRUP D’ASI 2 VIATJA AMADRIDEl passat 7 de novembre el grup d’alumnesd’Administració de Sistemes Informàtics desegon curs va viatjar a Madrid per assistir al SIMO2002, una important fira d’informàtica.El viatge d’anada va ser molt pesat perquè vàremestar quasi 12 hores viatjant. És més, quan vamanar a dormir, ens va costar una mica perqu elsllits eren molt durs i plans, i com a culminació dela nit, el traqueteig constant del tren no cessava iaixò contribuïa a crear un clima d’incomoditat.Cadascú anhelava el gloriós benestar a l’horaEns estem menjant un entrepà, desprésd’una nit salvatge a la discoteca.impressores d’última generació; nou software,com per exemple un programa que permet saberon és cada treballador d’una empresa; etc.Els nombrosos i extensos pavellons del SIMOestaven plens d’stands d’empreses que oferien elsseus productes, a més a més de les hostesses,que per cert eren fabuloses.Un cop vam gaudir de tot aquell munt d’aparellsinformàtics, vàrem decidir tornar al centre perconèixer més a fons Madrid. Cadascú va optarper diferents llocs, com per exemple el SantiagoBernabeu, les grans vies del centre, les botigues,etc.A la nit vàrem fer un sopar, en un restaurant argentí,a uns metres del nostre hostal. El menjar eraexquisit i ens ho vàrem passar d’allò més bé.10

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesvia“Aquest és un dels pavellons del SIMO de Madrid.”Després d’emplenar les panxes, vam anarzigzaguejant pel carrer de pub en pub. Era sortird’un pub per entrar en un altre. Però el colofófinal arribà quan entràrem al Palau Gavires. Situadaal carrer Arenal, en ple centre, aquesta discotecaés en realitat un palau del segle XIX, ambdecoracions isabelines i àmplies sales, en les qualshi ha diferents estils de música, com el house, elpop, el dance, ...Allà vàrem trobar a unes importants estrelles dela música: Leonardo Dantés i Los Barones deTransilvania.Va ser una nit de moltíssima marxa i cubates peraquí i cubates per allà. Nosaltres els gironins,vàrem arrasar a la nit madrilenya i vam deixarpetjada, com aquell home de la colònia. A les 5de la matinada vam començar a marxar cap al’hostal. A aquella hora, els carrers eren plens devenedors ambulants d’entrepans i begudes.Com se sol dir vulgarment, vàrem triomfar al llit.És a dir, que cadascú es va aixecar a l’hora queva voler.Un cop dutxats i a punt per sortir al carrer, vàremvisitar diverses zones de Madrid, com perexemple el Parc del Retiro, la Plaça de la Cibeles,la Porta del Sol, la Porta d’Alcalá, etc. Tambévàrem anar de botiga en botiga per la Gran Via ialtres carrers.Per poder anar d’un lloc a un altre utilitzàvem elmetro, una enorme xarxa de vies subterrànies quearriben a qualsevol punt de la capital. En aquestesvies trobaves de tot: persones tocant música,indigents demanant, el Top Manta, etc.Però tot arribava a la seva fi i era hora d’anar al’hostal a agafar les maletes per marxar cap al’estació de trens. Quan vàrem entrar al tren pertornar a Girona, també tornava el maleït llit pla idur. Una altra nit dormint malament. Però quan javam arribar a l’estació de Girona allò era una altracosa, perquè com a casa no hi ha cap lloc.Alberto Muñoz ASI2Aquí estem nosaltres en el Parc del Retiro.11

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaEntrevistaENTREVISTA A JORDI CORNELLEl passat 17 de gener de 2003 les alumnes delcicle formatiu de grau superior de Secretariat vamentrevistar el senyor Jordi Cornell Janoher,Assessor hipotecari de Servi Bank, exalumnede l’IES Montilivi i jove empresari. Servi Bankés una empresa intermediària entre el banc, laimmobiliària i el demandant d’un préstechipotecari, i es dedica a la tramitació d’hipoteques.1. Quins estudis has realitzat?Vaig realitzar EGB, FPII Administratiu (a dosinstituts diferents: el vaig començar a l’IESMontilivi i el vaig finalitzar al St. Narcís), desprésvaig fer dos cursos d’ADE en una Universitatprivada de Barcelona (carrera no finalitzada) i peracabar un màster de Direcció de Màrketing.2. Has aplicat els coneixements adquirits?Sí. He utilitzat algun coneixement tot i que pensavaque no em serviria de res estudiar. Quan utilitzomés els coneixements adquirits durant els estudisés en converses informals.3. Amb què et vas inspirar a l’hora de crearl’empresa?Vaig estar treballant a entitats bancàries durant10 anys i a partir d’aquí vaig decidir crear la mevapròpia empresa. El primer treball que vaig tenirva ser a la Caixa de Pensions, on posava segellsi estripava papers. A més, tenia moltes ganes deser el meu propi amo i que ningú em digués quèhavia de fer. A part tenia moltes idees i tenia ganesde posar-les en pràctica. També em vaig inspiraren el meu pare que era molt emprenedor ise m’emportava els dissabtes amb ell a treballar.4. Quin va ser l’any d’obertura?Al 20015. Quin tipus de societat és la teva empresa?S.L (Societat Limitada)6. Vas necessitar finançament aliè?No volia ajuda de ningú, encara menys de la mevafamília. Personalment disposava de poc capital ivaig fer el mateix que tothom.7. Quants socis hi ha a l’empresa?Tres socis.8. Quants treballadors hi ha a l’empresa?Per a mi treballadors són totes les persones quetreballen a l’empresa, incloent-hi els socis. En totalsom cinc.9. Trobes que és difícil ser un joveempresari?Si, perquè hi ha poques ajudes. Sóc dels que pensaque guanyes més posant-te a treballar de bonprincipi en comptes de perdre el temps anant deporta en porta demanant ajudes.10. Quines avantatges té l’empresa encomparació a les altres del mateix sector?Una d’elels és que va ser la primera empresa, a laprovíncia, en oferir aquest servei, ara n’hicomencen a haver a Barcelona. A més, oferim unmolt bon servei, mirem de no fallar mai i intentem12

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviamillorar constantment.11. Quin radi de mercat tens?Bàsicament Girona província i alguns treballs aBarcelona i Lleida.12. És rendible la teva empresa?Sí Al cap d’un mes i mig ja tenia beneficis.13. Quins plans de futur tens?Ara mateix estic començant a fer tramitacionsd’hipoteques per a segones residències aestrangers, i tinc un projecte per a finals d’aquestany amb altres socis, ja que vull diversificar elnegoci.14. Davant la possibilitat d’ampliar el negoci,quin perfil de persona necessitaries?Bàsicament persones emprenedores, que elsagradi treballar molt i que no els importi quedarsefins a altes hores de la nit a l’oficina. Tambés’ha de dir que la retribució que donem alstreballadors és molt bona.L’entrevista, que va ser informal i amena, va tenirlloc en una sala de l’associació Pimecsefes.En Jordi ens va transmetre molta il.lusió i energiaa mida que anava explicant la seva experiènciacom a jove empresari. Amb petits detalls, tant dela seva vida privada com de la professional, ensva fer conèixer el tipus de persona que és. Es vamostrar extrovertit; alegre; simpàtic; positiu;lluitador; amb les idees clares i sobretot una personamolt emprenedora, que malgrat la sevajoventut ha aconseguit crear una empresa únicaen el mercat gironí. Demostra afecte pel seu treballi empatia vers els seus clients.Sembla que sempre ha aconseguit el que s’haproposat, sigui com sigui no és d’estranyar queamb un perfil de persona com aquesta, les cosesli vagin tan bé.13

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolarsLa CastanyadaEra dijous i per fi, va arribar l’hora del pati, l’horaque estàvem esperant tots per poder menjarcastanyes.Estava previst fer una hora de pati, però a causade la pluja només vam poder estar al pati mitjahora.I quan va arribar la tarda, a més de fer una horade classe, vam fer activitats al pati.Els jocs que vam jugar a la tarda, van ser: entred’altres el drac i el joc de matar conill.El drac era un joc que tractava de fer grups detres o quatre, posar-se un darrera l’altre agafatsde la cintura i l’últim posar-se un mocadorenganxat amb el pantaló. Llavors quancomençava el joc els diferents grups havien detreure el mocador als altres i alhora evitar quetraiessin el seu.Més tard vam jugar a matar conills en aquest jochi havia una pilota que s’havia d’agafar i mataralgú. Es matava tirant la pilota a algú; fent diana, ila pilota caigués a terra llavors la persona eliminadahavia d’estar en un lloc fins que el salvaveni això era quan algú eliminava la persona quel’havia mort.El dia de la castanyada va ser un dia diferent, undia on ens vam poder divertir una estonaLaura Batallé 2n ESO DLes activitats del dia de la castenyada van ser posibles gràcies als alumnes del cicles formatius d’IntegracióSocial i Educació Infantil14

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolarsLa xocolatada i el concert de NadalEl divendres 20 de desembre, últim dia de classeabans de Nadal, com ja es tradició vam celebrarl’últim dia de classe amb la xocolatada i elsalumnes de 1r. i 3r. d’ESO van oferir un concertde nadales.Ens vam instal.lar sota el porxo del pati gran pertal de tenir com una mena d’escernari, de maneraque tot el «públic» ens pogués veure des delsdiferents passadissos o porxos d’accés al centre.Cada curs va tocar i/o cantar una nadala,prèviament preparada a la classe: vam combinarla flauta dolça, que tots els alumnes practiquen, iels instruments orff (xilòfons, metal·lòfons icarrillons). Les professores vam acompanyar ambel teclat i la guitarra.El programa va ser el següent:1r: A: SANTA NIT1r: B: ALLÀ EN EL PESSEBRE1r: C: EL 25 DE DESEMBRE1r: D: WHITE CHRISTMAS (amb el 3r.C)3r. A: EL TRINEU3r. B: EL DIMONI ESCUAT3r. C: LES 12 VAN TOCANTPer acabar els alumnes del Crèdit Variable deMúsica van cantar “I WILL FOLLOW HIM”,de la pel.lícula Sister Act.Combinat amb aquestes cançons, els alumnes debatxillerat van recitar poemes.EL DEPARTAMENT DE MÚSICA15

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolarsEXCURSIÓ AL CASTELL DE SANT MIQUELEl dia 24 d’octubre, els alumnes de primer A i primer B d’ESO, vàrem anar d’excursió al castell deSant Miquel.A les nou del matí, ens esperava un autocar davant de l’institut, però no us penseu que va pujar finsdalt, ens va deixar a Montjuïc i cap a Sant Miquel que hi falta gent. Vam passar per la vall de SantDaniel i el pont de sobre la variant..El castell de Sant Miquel, o millor dit, les runes, ja que només queda una torre, es troba entre SantDaniel i Els Àngels. Des de dalt de tot, és veu Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sarrià de Dalt, Sant Gregori,i fins i tot en un dia clar es veu l’aeroport. Per l’altre costat, mirant el mar és veuen les IllesMedes i Roses.El motiu d’aquesta excursió era per a conèixer-nos millor tots plegats i passar-ho be. Una colla de«ganàpies», varen anar a les ruïnes i s’hi varen enfilar; uns altres es tiraven glans. Unes altres jugaven acartes, altres feien petar la xerrada, i fins i tot n’hi havia que jugaven a futbol.Quan tornavèm semblava que no s’acabava mai, només fèiem que caminar i més que caminar. Elsprofessors ens deien que quedava poc, però aquell poc es va convertir en tres quarts d’hora. Al cap ia la fi vàrem arribar a la font del ferro on vàrem dinar.Després de dinar vàrem tenir una estona d’esbarjo, on tothom feia el que volia, més tard vàrem seguirel camí de la vall de Sant Daniel que va vorejant el riu Galligants fins arribar a Pedret on ens esperaval’autocar, que ens va retornar a l’institut.Va ser una excursió molt divertida on vàrem caminar molt, però va valdre la pena.EDUARD BAUTISTAlr.A- Novembre 200216

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolars¡EMERGENCIA!: EL SAHARAHace pocos días se ha iniciado en nuestra ciudad, Girona, una campaña de recogida de alimentos parael pueblo saharaui, y supongo que la recogida también se ha hecho a nivel de Cataluña y seguramentede España.Esta campaña se ha lanzado debido a la difícil situación por la que está pasando el pueblo saharaui, yaque les falta de todo y están empezando a pasar hambre en serio. Cada año se realizan campañas deayuda, pero ésta ha sido diferente, ya que la Comunidad Internacional, que era de donde procedían lamayoría de las ayudas, está dejando de colaborar.Este tema yo lo conocí hace siete años, puesto que mi madre me lo explicaba un poco. Ella estuvo encuatro ocasiones en los campos de refugiados porque a mi madre le interesa mucho el tema de lasolidaridad. También lo conocí porque tuvimos un niño saharaui en casa, durante las vacaciones deverano, ya que vienen aquí para alejarse del insoportable calor que sufren allí; se llamaba Chej y teníadoce o trece años (no lo sabía exactamente).Esta grave situación es debida a que antes el territorio saharaui era dominado por España, es decir, erauna colonia española. El día después de la muerte de Franco (1975), el ejército español se marchódejando el territorio abandonado a su suerte. Entonces, los marroquíes, que siempre habían queridoposeer ese territorio, iniciaron una marcha, sobretodo de niños y mujeres, para ocupar el Sahara. Sellamó «La marcha verde», y así empezó la guerra.La guerra duró unos dos años aproximadamente, yun día los marroquíes bombardearon con fósforo ynapalm (unos productos químicos muy potentes yexplosivos) y los saharauis tuvieron que huir a untrozo del desierto que pertenecía a Argelia, dondese quedaron a vivir montando tiendas sobre la arena.Allí continuaron la guerra con Marruecos, intentandoreconquistar su territorio. Argelia les ha apoyadodurante todos estos largos años, hasta 1991.Fue en esta fecha cuando intervino la ONU, hablandocon los dos pueblos; al final, decidieron firmarun tratado de paz para terminar la guerra. Tambiénpedían un referéndum de autodeterminación para saber si los saharauis querían ser gobernadospor Marruecos o independientes. Nunca se llegó a realizar el referéndum.Durante estos años han vivido en el desierto con la ayuda de la ONU y la de diversas ONG. Así se haconseguido que tengan escuelas donde los niños estudian.Ahora, después de esperar años el deseado referéndum que no ha llegado a realizarse, la ayuda a estepueblo ha empezado a faltar.Todo este grave problema a mí me parece muy injusto porque el hombre poderoso siempre hace loque quiere con los pueblos pobres si quiere petróleo, si quiere diamantes...Debido a que Marruecos tiene más poder, las grandes potencias no hacen caso al pueblo saharaui. Sihubiera petróleo en el territorio, seguro que ya 1 habrían intervenido. Así, los saharauis hace ya 26 añosque están viviendo en los campos como refugiados, en unas condiciones muy duras.Y todo eso ocurre por la casualidad, la época en que se nace, y el lugar donde te ha tocado vivir; porejemplo, nosotros tenemos cuanto queremos y no sufrimos en absoluto, en cambio, los saharauis yotros pueblos del mundo sí.EDUARD CELIS2ESOC17

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolarsPROGRAMA DE SALUT ALS CICLES FORMATIUSDE GRAU MITJÀAquest curs, l’Àrea de salut de l’Ajuntament de Girona, juntament amb el nostre Institut, ha organitzatuna sèrie d’actes per als alumnes de cicle formatiu de grau mitjà de formació professional realitzatdurant el primer i segon trimestre.Aquests actes s’han dividit en dos grups:Primer curs, dedicat a l’alcohol i la conducció. Es van fer dues xerrades, una per part de la PoliciaMunicipal i l’altra per part de la Fundació Institut Guttmann, fent una campanya de prevenció de lesionsmedul.lars i cerebrals.Segon curs, drogues i malalties de transmissió sexual. Es va anar a veure l’obra de teatre “Que si vida”on es fa una reflexió del tema “La Sida”. I també es va fer una xerrada sobre drogues per part d’unapsicòloga de l’Ajuntament de Girona.En total han sigut 15 actes, i si això ho haguéssim d’avaluar segur que posaríem una nota molt alta jaque la majoria d’alumnes i professors assistents els va agradar, van treure’n un bon profit i el que mésinteressa, s’hi va reflexionar, que això és el més important.S’intentarà que per al proper curs es pugui fer el mateix, però recordeu que, s’accepten propostes detemes que us agradaria que es tractessin. Podeu fer-les arribar a través del vostre tutor/tutora.18

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaSin FEEscribo palabras sin sentido, y se me empañande nuevo las pestañas con tu imperial frío.No te veo, pero te miro no sé creer,porque me lo ha matado lo vivido.PoemesPero hoy, pido por mí, esta vez,no por ellos, los que buscan, los queapaciguan sus ansias con la clausura,los que se hunden con las aguas escapadasde las ranuras,del dolor.Hoy, si nos vences, pido por mí,no por nosotros, por los que fueron antes,y son ahora, sin remedio, otros.Por nuestro ego al crecer, por lo hirienteal quererse esconder.A UNA AMIGAGracias por hacerme reír. Inclusocuando pensaba que no quedabaen el mundo nada con que reírseJUDINo me explique hoy, usted,que tenemos causa todos para existir, irnosy volver.Pues el dejar de ser no es sólo muriendo,porque ya hay almas que lo han hecho y sigue ahí,señor el cuerpo.Cuénteme mañana, si puede ser el espacio eneste universo y si impide, tal vez, que todos estemos dentro,el porque también de la necesidad nuestra de vivir de sueños y elcómo nos golpean cuando ni siquierason nuestros.Es necesario, es cierto, encontrar claves, desvelar secretos,mas dígame usted si no es más muertoel que deja un mundo que el que está ausente, que el queestá sufriendo.Crece mi llaga por querer ir sabiendolo perdidos que están algunos y la culpa quehacia otros desprendemos.Mientras la bondad hace,la ignorancia deshace,Y no es necesario miradas perdidas a través deltelevisor para llorar,para entender que si este mundo es libre,demasiado él deja ya hacer.Y perdone mis palabras, pero ya no quedafe, porque si el mundo es esquivar miedos,éstos algún día dejaran ya de serlo,salve usted a los que crea convenientes,porque con vivir de sueños, mi dolor ya tiene.Sandy Belmón Sánchez4 ESO AEL QUERERMe olvido de la vida al mirarte,porque tú eres mi alma y mi cuerpo,porque tú eres mi motivo y mi voluntad.Me olvido de pensar porque siempre estás en mí.Me olvido de vivir poque la vida eres tú.YOKO19

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaPer una bona integracióOpinióLa societat catalana és una societat que té un percentatge bastant elevat d’immigrants però això novol dir que la comunitat de Catalunya tingui el nombre més alt d’inmigrants.La meva historia és una mica complicada , va començar fa dos anys que vaig decidir deixar el meupaís per venir cap a España i seguidamentcap a Catalunya.Els primers dies van ser difícils perquè vaig venir a una societat que està reconeguda pel seudesenvolupament econòmic i cultural.Fins aquí tot ha anat bé però després d’uns quants dies les coses van canviar, vaig trobar queaquesta societat viu en una situació que no està gaire bé en el nivell d’integració, perquè he trobat quela gent no dóna gaire importancia d’intentar d’entendre aquests immigrants i també de posar la qüestió:per què estàn aquí i per què exactament a Catalunya?Hem de dir que Catalunya o España en general és un país jove en aquest sentit d’immigració,hem de recordar que a l’epoca del franquisme, molts catalans van ser els primers que van deixar el paísper buscar una vida millor i una vida més tranquila.Aquesta societat és un barreja de races de quasi tots els continents del món, el grup mé mumerósla gent del Marroc, després la gent de Sudamèrica,i després Rúsia,Ucrania,... , per una bona integracióhi ha moltes condicions que són molt importants per aconseguir el nostre objectiu de tenir una societatben integrada i arribem a resultats satisfactoris.Podem dir que aquestes condicions són repartides entre els catalans i nosaltres. Hem de saberque hi ha alguns immigrants que no tenen un nivell d’estudis que ajudi a fer una societat d’aquestescaracterístiques, per tant hem d’intentar de simplificar el discurs .Els immigrants tenen molts problemes:· Idioma : per entendre més els catalans s’ha de aprendre el català (pot ser nomès el castellàperò crec que per guanyar el respecte de la gent s’ha d’intentar d’aprendre el català)· Costums : s’ha de intentar de fer l’impossible per agafar i respectar els costums de la societatsense deixar la cultura personal.· Cultura : intentar saber la cultura catalana , la història de Catalunya i que representa Catalunyaen l’estat espanyol.· Integració : el més important és d’estimar aquest país d’intentar a pujar-lo més amunt i sentirseque ets un element també important en la societat.Si arribem a realitzar el 75% d’aquestes característiques crec que aquests immigrants no tindrangaires problemes de vuire tranquil·lament en la societat catalana.Però els catalans tenen moltes coses per construir ells mateixos aquesta societat , una societatque doni gust de vuire , i podem resumir aquestes opcions :· Intentar ajudar aquesta gent, s’ha de fer la pregunta: per què estan aquí?· Apropar mès a les seves cultures, saber els diferents costums que porten.· Respectar els seus costums,les seves cultures, el seu origen,...· No el racisme, vull dir que no n’hi cap diferència, perquè tots tenim el dret de viure i tots tenimel dret de buscarla millora, del nostre nivell de vida.20

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesvia· Intentar de facilitar la comunicació amb ells.Crec que he tocat totes les opcions que poden ajudar a tenir resultats satisfactoris i per això, desde la meva responsabilitat, dic que tots hem de buscar solucions .Sóc del Marroc, però estimo aquest país, respecto els seus costums, la seva religió però crecque tinc dret de conservar la meva cultura i els meus costums que m’ajudaran a integrar-me en aquestasocietat que és la meva.Em sento que sóc un element responsable i també puc aportar coses favorables per a la societat.Finalment anem tots per realitzar una bona integració, anem tots per una societat mésdesenvolupada i més sofisticada.Visca Catalunya!!!!!!!!!!Yassin BoudibentCFGS d’ASI 2nREVISTA DIGITAL DELS ALUMNES D‘INFORMATICATrucs, programes, solucions, programació, internet, és el que ofereixen els alumnes d’Informàtica atraves de la web del departament. Un bon lloc per visitar i estar al dia, al servei de la comunitatd’usuaris de l’Instututhttp://www.iesmontilivi.net/Departaments/Informatica/Varis/Revista/inici.htm21

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaEl 20 d’octubre es celebrà a Olot el primer concurs de robots raastrajadors ROBOLOT organitzat perl’IES-SEP La Garrotxa. El concurs es va dividir en dues categories, la secundària i la lliure, obertes aestudiants, universitaris i participants lliures.Un robot rastrejador consisteix en un cotxe que ha de seguir una líniade color blanc sobre una superfície negra. Els robots detecten el camia seguir a través d’uns sensors d’infrarojos. Si els infrarojos rebotenen la linia blanca, el robot sap que va pel bon cami i pot continuarendavant. En canvi si no rep el senyal és que ha sortit de la línia i pertant cal corregir la seva direcció girant a la dreta o a l’esquerra segonsconvingui. Totes aquestesdecisions les pren un programaque està instal.lat dins unmicrocontrolador.Aquests robots es varen construirdins el crèdit de síntesi del cicle formatiu d’equips electrònisde consum de grau mitjà i al crèdit de sistemes microprogramablesdel cicle formatiu de desenvolupament d’equips electrònics de grausuperior.Varem arribar a Olot amb molts nervis. Ens vam trobar dos circuitsidentics i la competició era de dos en dos. A cada cursa s’anotavenels temps i en la primera fase varen quedar eliminats la meitat delsparticipants amb els pitjors temps. En les següents fases es repetiael mateix fins arribar a la final en que varen competir els alumnes de grau superior Francesc Massó i XeviHernandez contra Marina Vives de l’IES La Garrotxa. Varem guanyar amb una diferència de 5 segons.També es va otorgar un premi especial al robot més original que va guanyar el nostre company PereRubirola amb un robot que portaba uns motors reciclats d’un telèfon mòbil, que només tenia un sensor ique no portava cap microcontroladorDe la categoria lliure, el professor Josep Reixach va quedar 2n.Activitats extraescolarsCONCURS DE ROBOTS. ROBOLOT 2002Nom Participant Procedència Classific. Temps1 Temps 2 Temps 3 Temps4Francesc Massó IES-SEP Montilivi (Girona) 1er 00:23,4 00:23,1 00:23,4 0 00:22,9Marina Vives IES-SEP Garrotxa (Olot) 2on 00:23,0 00:32,7 00:30,7 00:27,9Jordi Arrey IES-SEP Garrotxa (Olot) 3er 00:30,3 00:33,5 00:31,4 00:28,2Jordi Basseganyes IES-SEP Garrotxa (Olot) 4rt 00:51,1 00:40,7 00:44,5 00:38,9Jonathan Archilla 00:39,4 00:43,4Joel Roura IES-SEP Montilivi (Girona) 00:47,1 00:49,3Marti Bellod IES-SEP Montilivi (Girona) 00:54,6 00:57,1Enric Corominas IES-SEP Garrotxa (Olot) 01:01,5Toni Fernandez IES-SEP Montilivi (Girona) 01:04,9Martí Almeda IES-SEP Montilivi (Girona) 01:08,3Jordi Oliveras IES-SEP Montilivi (Girona) 01:11,5Toni Gomez 01:49,3Ivan Batlle IES-SEP Montilivi (Girona) 02:16,0Pere Rubirola IES-SEP Montilivi (Girona) Premi Originalitat 03:00,0Marc Rotllant IES-SEP Garrotxa (Olot)Sara Martinez IES-SEP Montilivi (Girona)Gerard Berdala IES-SEP Montilivi (Girona)22

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolarsEl divendres 14 de febrer, l’IES Montilivi es va mobilitzar en una acció de NO a la GUERRA. Vaconsistir en la lectura d’un manifest; i vam cantar i tocar LA CANÇÓ SENSE NOM de Lluís Llach,i L’HIMNE DE L’ALEGRIA de la novena simfonia de Beethoven, vam finalitzar l’acte deixant volar300 globus blancs representant la PAU.El manifest que vam llegir deia així:NO EN NOM NOSTRES’acaba el temps d’espera que l’Administració nord-americana s’ha donat per preparar la guerracontra Iraq. L’amenaça d’un atac brutal i devastador és, doncs, més propera que mai. En el grup departidaris de la força militar, destaca la incombustible insensatesa del president del Govern espanyol,José Ma. Aznar, que vol portar el país a la guerra malgrat l’oposició nítida de la majoria dels ciutadans.La lògica de la situació descrita ens obliga a realitzar un esforç per aturar la guerra.Volem aturar-la, en primer lloc, perquè els danys que causarà seran infinitament superiors als quepretén resoldre. Volem aturar la guerra perquè reclamem la democràcia en els països àrabs i, enconseqüència, exigim la retirada immediata de Sadam Hussein, per tal que el poble iraquí pugui expressarselliurement.Volem aturar la guerra per posar fi a la ocupació per Israel dels territoris palestins ocupatsi a les seves polítiques d’extermini, que la recent victòria d’un guerrer sense escrúpols com ArielSharon amenaça amb prolongar i intensificar.Volem aturar la guerra perquè pensem que és precís respectar els procediments i les garanties queestableix el dret internacional. Cal, a més, reforçar tots els mecanismes internacionals de concertaciópacífica, en particular les Nacions Unides. No és una guerra preventiva allò que es necessita, sinóposar en funcionament totes les possibilitats de diàleg i negociació que ens permeten pensar la comunitatinternacional com un espai en el qual resoldre els conflictes de forma civilitzada, tal com exigeix a tot elmón, el dramàtic aprenentatge que ha suposat el segle XX.L’acceptació de la mateixa idea d’una guerra preventiva enfonsaria definitivament el principi construïtd’una comunitat internacional regulada pel dret. Però, perquè tot això sigui possible és condició indispensableque s’aturin immediatament els propòsits exterminadors del govern dels Estats Units. Peraixò, no volem que, en nom nostre, es perpetri un atac injustificable que comportarà innombrablesvíctimes innocents.No a la Guerra23

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats educativesPRÀCTIQUES EN UN PAÍS ESTRANGEREl viatge a Itàlia ha estat una experiència“inigualable”, tan tècnicament com personalment.Les visites que vam poder fer van ésser moltinteressants, de la primera a l’ultima.Veure com construeixen un tractor, des d’un petitengranatge del canvi fins a proves del rendimentdel motor i veure com uns robots el pintaven comen aquell anunci de la Citroën Picasso... Un tècnicespecialista que a partir d’una foto construïa unacarcassa d’un cotxe exactament com el de la fotoamb planxes d’alumini i tot a mà... Veure comconstruïen les famoses Ducati a la cadena demuntatge i fer-nos fotos sobre la Ducati campionadel món, nerviosos perquè el vigilant no ensenganxés, va ésser emocionant... La visita queem va sorprendre més va ésser a la Pagani, on elseu propietari, el senyor Pagani, ens va fer unavisita per la seva petita nau on construïen uns delscotxes més impressionants que veuré a la mevavida; cotxes fets amb fibra de carboni, ambaixòs’aconsegueix un cotxe de 1200 Kg i 550CV pel mòdic preu de 75 milions de pessetessense impostos. O la De Tomaso, una altra fàbricade vehicles esportius i exclusius on vam connectarmolt bé amb el senyor que ens ensenyava lafàbrica, va ésser “interesantissim”.Vam visitar el poble de Maranello, que és elparadís Ferrari, on pel carrer pots veure tot tipusde Ferraris. Un petit poble de vermell. On vamveure des del primer Ferrari construït a la històriafins a l’últim, el Ferrari Enzo, que porta el nomdel fundador de la marca. Vam tenir la sort deveure voltar pel circuit de Maranello un FerrariModena que va fer-nos unes passades i ens vadeixar bocabadats al veure tanta potència desbocadai controlada a la vegada. Va ésser l’últimque vam veure i ens va deixar molt bon sabor deboca encara que el que ens hagués fet més il·lusióa tots hagués estat poder entrar a la fàbricaFerrari, però no va poder ser a causa que encarafeien proves amb l’Enzo. A Maranello mateix,vam visitar un petit taller, el taller d’en Toni quenomés repara Ferraris; imagina’t un taller ple deFerraris ensenyant les tripes enlaire.Una visita molt emocionant va ésser el taller Boni,un senyor que havia treballat molts anys perl’escuderia Ferrari de F1 i es dedicava a restaurarcotxes per a col·leccionista, restaurava cotxesper a gent de tots els continents. Només d’entraramb el primer que em vaig fixar, va ser amb aquellamanta enorme que tapava alguna cosa i no sabíemel que era. Quan la va treure se’m van posar elspèls de punta, era l’F1 d’en Michael Schumakerdel 1998, semblava nou i brillava. Aquell ja l’haviaacabat de reparar. No paraves de veure «flaixos»,ens vam posar com bojos, va ser genial. Mai hooblidaré.Florència. Passejar pel costat del riu, l’Arno ambels seus ponts estrets. Semblava que fossis aGirona al costat del riu travessant la ciutat. Aquellafantàstica vista des de dalt de tot de la cúpula dela catedral. Després de suar pujant per aquellesestretes i infinites escales de cargol, el vent etpicava a la cara.26

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats educativesBologna. Dissabte a la tarda quan surt tothom alcarrer i la plaça plena a vessar de gent fentespectacles o simplement a donar un tomb, veiesaquella gent amb aquelles robes i aquelles ulleresque em van enamorar, aquell dia vaig veure queera al país de la moda i em va hipnotitzar.Venècia. La ciutat de l’amor, amb els seus canalsestrets, amb les gòndoles plenes d’enamorats iels carrers plens de màscares i vidres preciosos.A l’arribar-hi estava tot cobert d’aigua i anàvemcaminant seguint unes passarel·les, i alguns ja vamemplenar la sabata. La plaça de Sant Marc quanes pon el sol és la imatge més bonica i romànticaque recordaré i que espero tornar a veure. Elscotxes esportius i de competició el museu albergaal seu interior peces “mítiques” de la històriad’aquest país i estic parlant ni mes ni menys qued’un dels cotxes blindats del “Generalíssim” Franco, el qual va ser centre de polèmica i curiositat.A part dels cotxes estrella que he destacat tambén’hi havia molts altres força curiosos com elsBiscuters , i algunes edicions limitades o úniques.La valoració global de l’excursió al Museu SalvadorClaret va ser bona, llàstima que els cotxesno tenen un manteniment gaire exhaustiu i el seuestat no es 10 , però a part d’això va ser unavisita agradable per a tothom.La segona visita del dia va ser a la fabrica Seat deMartorell, una gran superfície plena de naus ones fabriquen els vehicles de la gamma Seat ,nosaltres vàrem poder observar com es feien elsmodels Toledo, León d’entre altres. El mesimpressionant, segons la meva opinió, va ser lapremsa on feien les aletes i portes dels cotxes,també tot i que no té a veure amb el tema, el canvide torn de treballadors va ser espectacular. Elque tothom desitjava era veure Seat sport , peròsegons el que la guia ens va dirmilitars rígids saludant de cares a la catedral labandera abans de desplegar-la. Aquella catedralamb els sostres banyats d’or quet’enlluernaven la vista. En definitiva, és una ciutatfantàstica i màgica.Josep Bellapart2n Curs de cicle de grau mitja deElectromecànica de vehiclesVISITA A LA FACTORIA SEATEl dia 15 de Desembre els alumnes de 1r cursd’electromecànica GM vàrem tenir l’oportunitatde visitar el museu Salvador Claret de Sils i lafactoria SEAT de Martorell . En primer lloc es vavisitar el museu Salvador Claret on es podienobservar belles glòries automobilístiques com elFord Sierra Cosworth d’en Carles Sainz ,el Seat600 abarth de Antoni Zanini o el Lancia deltaedició Dakar de Servià entre d’altres, a part deno ho podíem visitar, perquè estan desenvolupantcotxes “top secret” que el públic no pot veure,per possible espionatge. També hi havia un circuitde proves on es comprovaven tots els vehiclesque sortien de la factoria, per assegurar el seuperfecte funcionament. Finalment ens van donarun llapis i cap a casa. Personalment crec que lesvisites van estar bé, i molt interessants.XXXXXXX1r EVM27

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaVISITA A ARBORETUMActivitats educativesEl dia 27 de setembre vàrem anar al PalauFiral de Girona per visitar Arboretum.Arboretum és una fira especialitzada del sectorde jardineria, que es celebra cada any. Lesempreses expositores són majoritàriamentproveïdors d’arbres, arbustos i de flor. Peròtambé hi ha altres empreses relacionadesdirectament amb aquest sector (adobs,sistemes de rec,...)La visita ens va sorprendre positivament,doncs a l’entrar al recinte semblava quet’endinsessis en un bosc ajardinat i ple de flors.Prèviament, havíem preparat un qüestionari que havíem de respondre per grups i que feia referència adiferents aspectes del mercat, com condicions de venda, transport, preus, tipus de plantes, garantia, ...Arboretum ha estat un bon punt de sortida per tirar endavant la nostraempresa virtual, Viverd, que es dedica a la comercialització de plantes.Un altre profit, potser més important per nosaltres, va ser que feiaescassos 10 dies que havíem iniciat les classes, i la sortida en grup ensva servir per trencar el gel amb companys que ara s’han convertit enamics.Alumnes de 1r. Administració i Finances28

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaVIATGE D’ESTUDIS A VALÈNCIAActivitats educativesEls dies 5, 6 i 7 de març l’alumnat dels CFGS de Secretariat i Administració i Finances de primer cursvàrem realitzar el viatge d’estudis a València. L’objectiu d’aquest viatge era visitar empreses iorganitzacions que ens facilitessin informació relacionada amb la professió d’administració i secretariat.La primera parada del viatge va ser a la V Fira Internacional d’Empreses Simulades a Reus, ja quel’alumnat d’Administració i Finances participen en l’experiència educativa de les empreses simulades.En aquesta fira vàrem visitar diversos estants on l’alumnat de les empreses simulades ens oferien elsseus productes i serveis de forma molt real.Un cop finalitzada aquesta visita vam reempendre el viatge en direcció a València.En primer lloc vàrem visitar el Museu del Ninot on s’hi exposaven una gran varietat de figures queformaven part de les falles que posteriorment es cremarien.Al matí següent, vàrem visitar l’edifici de la Generalitat Valenciana i més tard l’Ajuntament ubicat alcentre de la ciutat.En sortir de l’Ajuntament vam gaudir de la popular i tradicional “mascletà” la qual, en un període detemps molt curt, feia esclatar una gran quantitat de pólvora i feia vibrar tot València.Al mateix dia a la tarda, visitàrem el centre de la ciutat de València i la Ciutat de les Arts i les Ciències,un complex amb una estructura futurista i que compte amb un gran nombre de visitants turístics.L’última visita va ser a la fàbrica Lladró famosa a tot el món per les seves figures de porcellana. Vampoder observar que per realitzar aquestes figures es treballa en cadena i de forma molt precisa i concisa.Per finalitzar, creiem que València és recomanable visitar-la, sobretot en l’època de les falles doncs ésquan més llueix.Alumnat del CF deVisita a la sala d’exposicions de la fàbrica LladróL’alumnat de secretariat i administratiu a la plaça de lacatedral de València29

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaTreballMarea Negra1)PROBLEMA:Un petroler monocasc carregat amb 77.000 tonelades de fuel * anomenat“Prestige”, d’uns 26 anys d’antiguitat (va ser construit l’any 1976 alJapó), que va sortir de Letònia amb destí a Gibraltar, va naufragar acausa d’un temporal i va començar a vessar fuel el 13 de novembre del2002 a 28 milles de Fisterra (costa da Morte), i s’enfonsà el dia 19 denovembre del 2002 a prop de la costa gallega.A les 8:00h del matí del 13 de novembre, el buc es parteix en duesparts, a les 12:00h s’enfonsa la popa i a les17:15 s’enfonsa la proa. Toti que el “Prestige” es va enfonsar el dia 19 de novembre , el dia 16 denovembre el fuel va començar a arribar a la costa gallega. En aquellmoment, l’objectiu era comprovar si el petroler continuava vessant fueldes del fons del mar o si el combustible detectat a la superfície procediade quan encara no s’havia enfonsat. L’encarregat de fer aquestesinvestigacions va ser un minisubmarí anomenat “Nautile” que va baixarfins a l’alçada del “Prestige” percomprovar si el combustible s’haviacongelat. En la seva primera inmersió, no va trobar restes de fuel.El “Prestige” es va enfonsar a uns 3.800m de profunditat a la costagallega i a 233km de les illes Cíes, un Parc Natural molt important,des d’on va continuar perdent fuel. Semblava que el fuel, molt densde per sí, se solidificaria gràcies al fred de les profunditats i es quedariaen els tancs per temps indefinit. Més tard es va veure que això no vaser així, tones de combustible anaven arribant a la costa. Com diuenels mariners “el mar tot ho torna”.Muxía, el punt de la costa que més aprop havia estat el petroler,començà a rebre el chapapote. Després aquest se’n anà cap al nord: camí del Cantàbric, el golf deBiscaia, ... i cap al sud: les Ríes Baixes, els tres arxipèlags Cies, Ons i Salvora (la joia ecològica deGalícia) ...Oficialment, uns 4.490 mariscadors, mariners i armadors, es van quedar sense feina i es prohibeixpescar i mariscar des de la ría de Cedeira fins a la frontera amb Portugal. Però les consequènciesafectaran progressivament a tots els sectors en tot el territori.Molta gent pensa que el fuel desapareixerà amb el temps, però realment el fuel és un problema perquèsi no es treu no desapareix. Aquest desastre afecta a tothom: al medi ambient i ecosistemes marins, alspobles i la gent que viu del mar .*fuel: Combustible líquid, espès i de color fosc, que s’obté com a residu en la destil.lació del petroli.És emprat en les instal.lacions domèstiques i industrials de la calefacció i en les centrals tèrmiques. Elconsum relatiu és de dues a tres vegades més elevat a Europa que als EUA, on el gas natural es supleixen aquells usos. La viscositat i el contingut de sofre són les seves dues característiques tècniques mésimportants. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA (Volum 7 pàg.723)30

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesvia2)CAUSA :El “Prestige” és un buc d’un sol casc, de 243.50m de longitud.Va ser construit l’any 1976 que antigament es deia “Gladys 88” però anys més tard passaria a dir-se“Prestige”. El va construir el japonès Hitachi Zosen per a la companyia “Mare Shipping” de Libèria.Méstard va passar a mans de “Laurel Sea Transport” i finalment va tornar a la seva companyia anterior.La seva última revisió va ser a l’any 1999 a Holanda. En aquest any 2002 el “Prestige” ha estat aGrècia i Gibraltar entre altres ports.Era propietat de l’empresa armadora Universe Maritime de Grècia, portava la bandera de Bahamas itransportava 77.000 tones de fuel que havia carregat a San Petersburg (Rússia) el dia 31 d’octubre i aVenspils ( Letònia ) el dia 2 de novembre. Navegava cap a Gibraltar, on el capità Mangouras esperavarebre ordres, quan poc després de les 3 de la tarda del dia 13 de novembre un temporal de força 9 liva obrir una esquerda al costat d’estribor que el va portar a la deriva sis dies més tard.3) CONSEQÜÈNCIES:A) El fuel del “Prestige” amenaça a la fauna marina de Galícia.Moltes aus estan en perill i algunes d’elles en perill d’extinció per culpa del fuel, els treu la capa deprotecció (les plomes) i fa que morin de fred (hipotèrmia). No poden surar perquè les plomes elsqueden impregnades de fuel i aquest pesa. Les gavines confonen el fuel amb menjar i se’l mengenper equivocació, al menjar-se’l moren. En els mamífers marins causaproblemes al sistema nerviós i complicacions per respirar.En els peixos pot provocar lesions a la pell, al sistema digestiu i al cervell,moren asfixiats.El marisc : percebes, cloïses, escopinyes i navallesB) Aquest gran desastre ha afectat al Parc Naturalde les illes Cies, i de forma especial a les platges quequeden completament tenyides de negre i cal netejar tantla sorra com les roques.C) Pot provocar una sèrie de malestars en elshumans, que es manifesten amb danys en l’organisme:irritació dèrmica, ocular, i faríngia; mal de cap id’abdomen, dificultat respiratoria, deteriorament delnivell de conciència, nausees, pèrdua de la gana i transtornde la son.GALICIA RECLAMA SOLIDARITAT EL SECTOR DE LAPESCA COMENÇA A PATIR LA CAIGUDA DEL CONSUMMENTRE EL FUEL AVANÇA.Un problema molt greu per els gallecs és que la gent desprecia elseu peix i no el compra per por a que estigui contaminat per elfuel mentre que tot el peix que hi ha a la venta provinent de Galíciaha passat uns controls sanitaris.Nosaltres pensem que s’ha de ser solidari amb la gent de Galíciaperquè estan en un mal moment de la seva vida i se’ls ha d’ajudarcom sigui: comprant peix, fent donacions, anant a ajudar...En definitivaés molt absurd que la gent no compri peix d’allà, perquè siestà a la venta deu ser perquè ha passat uns controls de qualitat i31

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaés comestible.4) SOLUCIONS:* Què s’ha fet?1. Retirar la capa de fuel (de les roques, les platges) manualment.Ja que és difícil obtenir recursos maquinaris per a la neteja de les platges. Milers de voluntaris de totarreu han arribat i estan arribant a les costes gallegues per oferir la seva ajuda. Aquesta gent estàtreballant molt dur i amb uns horaris molt exagerats i portant a terme una dieta a base d’entrepans.2. De seguida van allunyar el “Prestige” de la costa.3. S’ha intentat privar l’entrada del fuel a diverses platges construint barreres fetes a mà per als voluntaris.4. S’han tapat tres forats dels nou existents.Un dels forats que feia 60cm s’ha tapat amb una planxa de metall de 50kg.* Possibles solucions :1. Tapar les esquerdes (s’està fent)2. Extracció manual de fuel ( s’està fent )3. Volar, per explosió, la part de sota del” Prestige”4. Fer un encofrat.5. Utilitzar energies menys contaminants.6. Organitzar la societat en grups d’ajuda davant possiblescatàstrofes.7. Premiar a aquelles indústries que utilitzin energies alternatives.8. Que organismes internacionals revisin periòdicament els vaixellsde càrrega en actiu.9. Que tots els vaixells siguin, a partir d’ara, de dos cascs i ambcambra d’aire .Els marroquins s’han solidaritzat amb els gallecs i els hi deixen part de la seva costa per que es puguinguanyar la vida durant tres mesos.* Prevenció:Gent de Galícia , de Cantàbria ...pren prevencions per tal que el fuel no arribi a les seves platges i lestaqui de negre.Les prevencions que tenen, de moment, són unes barreres que ells mateixos es fabriquen i col·loquenamb barcos amb l’esperança de que el fuel no tenyeixi les seves costes de negre per molt de temps,però si la mar està moguda i sobrepassa les barreres, hauran de conviure amb el fuel durant forcesanys.S’espavilen a treure del mar tota mena de marisc que encara està en bon estat pel consum de la gent,abans que la marea negra el contamini, esperant que hi hagi sort i la gent confii en el seu marisc.5) Opinió personal:Pensem que estan molt bé totes les mesures que es prendran d’aquí a poc, però s’haguessin pogutprendre abans. Això ens ensenya, una vegada més, que fins que no hi ha un problema important no esprenen les mesures adequades.32

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaUna cosina nostra ha anat a Galícia a ajudar els gallecs. Ho trobem molt bé i potser si fossim més granshi aniríem nosaltres també, perquè les platges són de tots i no només dels gallecs.No ens hem de limitar a preocupar-nos només del que és nostre i ens pertany, sinó que hi ha coses quetambé ens impliquen a nosaltres; tots tenim uns deures i unes obligacions amb el medi ambient que nosempre les respectem i portem a terme. És molt important educar a tothom en aquest aspecte(des decasa, des d’escola...).La gent de Galícia acull molt bé a tots els voluntaris que van arribant de tot arreu.L’any 2.002, serà per Espanya, l’any de la catàstrofe del “ Prestige “, un desastre ecològic sense capprecedent i un símptoma de la impotència de l’Estat.A més del rastre de fuel que arribava al litoral de Galícia , els afectats veien com el Govern minimitzavala gravetat de la catàstrofe.Per a Galícia i per a tota Espanya, l’Administració no va estar a l’alçada de la tragèdia i es té laimpressió de que l’actuació del poder polític no va contribuir de manera correcta a les labors dedefensa en front l’amenaça del fuel. Nomès el treball dels mariners i la solidaritat dels ciutadans podencontrarrestar aquesta impressió d’abandonament.Per desgràcia ara no sols és Galícia qui necessita ajuda : la crisi del “Prestige” també ha afectat a llocscom França, Cantàbria, País Basc ...i esperem que no siguin més les platges afectades.MIRIAM AGUIRRELAURA CARRILLOAIDA CASTELLANOSTreball ciències naturals 2on ESO – Gener 2003Les imatges que surten en l’escrit són les originals del treball.NOVEMBRE ÉS MES D’ELECCIONSEl dia 27 els alumnes de l’IES SEP Montilivi van escollir els seus representants al Consell Escolar.Abans, el dia 14, els pares i mares van elegir els seus.Els nous representants dels alumnes són: Laura Quintana Soms d’ESO , Brian Colomera Segurade Cicles formatius de grau mitjà i Georgina Castrillo Cabia de cicles formatius de grau superior. Laresta de candidats, és a dir, Carles López Ortega, Pere Cabana Sala, F. Xavier Costa Brugué, NarcísPrat Guillamet i Joan Abad Font queden com a suplents mentre que el representant de Batxillerat, PauGüell Artero, ja estava escollit.Pel que fa al sector pares i mares els nous representants són: Flora Solà Fàbrega, Pilar JiménezAlonso, J. Antonio Quintana Campos i Joaquim Sitjes Santiago. F. Xavier Gil González és suplent.Benvinguts al Consell Escolar!33

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaL’ARRIBADA D’UN NOU PROFESSOREntrevistaAquest any ha arribat un nou professor, quees diu Jordi – encara que sempre l’anomenempel seu cognom, Corrales – és professor detecnologia. Voldríem que el coneguéssiu una micaja que és un bon professor i una bona persona.Per això hem decidit fer-li una entrevista perquèsapigueu alguna cosa sobre la seva vida personali professional.Quins són els teus estudis? A on vas estudiar?Vaig estudiar enginyeria química a la Universitatde Girona. Era una època molt maca, ens volíemmenjar el món. Hi havia molt poca gent. El tracteamb els professors que ens feien classe era de tua tu. (però amb respecte).Què recordes de la teva època com aestudiant?Cada any organitzàvem excursions de fi de curs.Recordo l’ambient d’estudi, les visites a lesempreses, els primers amors. També la dificultatd’assimilar el pas d’estudiant a treballador.Abans de ser professor de tecnologia aquí, aquin institut estaves? Com el descriuries? Ila seva gent? Com va ser el primer dia declasse?Va ser a Tossa de Mar. Com a tutor. Venia delmón de la indústria i estava acostumat a parlar enpúblic i a dialogar sobre el tema de la reunió, peròen canvi com a professor, vaig començar a parlari els alumnes no em contestaven.Era un institut molt petitó on tots ens coneixíem.En canvi aquí no conec gaire gent.Però vaig haver de que canviar d’institut perqüestions familiars.T’agrada ser professor? Quan vas trigar atenir aquest títol?Sí, tot i així alguns alumnes intenten que elsprofessors tirem la tovallola. Fa 6 anys que esticen aquest món i ja m’hi he acostumat. Mentretreballava vaig decidir presentar-me a lesoposicions, i a la segona vaig aprovar.És important la tecnologia?Estem envoltats de tecnologia, la tecnologia ésessencial per a la vida. Amb la tecnologia podemmillorar aquest món. M’agraden els temesenergètics. El més important és el coneixementde l’entorn, i que la gent tingui cultura energètica.Què n’opines de l’horari escolar? T’agradariatenir més temps lliure?El problema d’aquesta vida és que m’embolicofent feines (estudiar, diferents projectes) im’agradaria dedicar més temps a la guitarra i acaminar per la muntanya. Actualment dedico elmeu temps lluire als meus fills.Alguna vegada t’has emocionat en una classeper algun fet?Sovint. Quan algun alumne t’agraeix la tevadedicació, el teu suport.Què aprecies dels teus nous alumnes?La seva tendresa i també trobo divertit la barrejade pobles que hi ha. El fet que esbarregin fa que la gent conegui més gent i que esrelacioni millor.Quin és el tret principal del teu caràcter? i elteu defecte?Sóc molt feliç, obert i receptiu. Estic vivint unsgrans moments actualment. Tinc una família, bonasalut i una feina i moltes ganes de fer cosesmaques. Potser confio massa en els altres. Algunavegada a causa d’això he tingut algun problema.Què odies per damunt de tot?La mentida, perquè no porta enlloc i falta al respecte.També els maltractaments i la injustícia.Quan eres petit, què volies ser de gran?Gasoliner. M’encantava l’olor de gasolina. Também’hauria agradat ser bomber.Com creus que s’han d’educar, avui en dia,els joves? Creus que eduques els teus fillsde forma apropiada?Crec que s’ha d’educar.... Els alumnes d’avui endia estan mancats de valor. Intento transmetre als34

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviameus fills els valors possibles i necessaris.Quina és la cançó de la teva vida? i la que etporta més records?És una cançó d’en Mandy Trys titulada ‘’ I’mgonna to Mèxico”. Potser és, perquè m’agradamolt la música Country.M’agrada tocar la guitarra, no la sé tocar prou,però ho intento. Aquesta cançó explica la historiad’un home que va a buscar aventures pel món.La que em porta més records? Mmm... és unacançó de l’època de la sala del cel. Com es diu?(quina memòria) ELO ( Electric Light Orchestra)La ballàvem a Platja d’Aro i ara les tornen a posar,però amb d’altres versions. Devia tenir unsdivuit anys i allà ens trobàvem amb els amics peranar a lligar, tot i que no sempre es complia.Bevien suc de taronja.jjejjeQuè és el que fas per relaxar-te?Toco la guitarra o vaig corrent fins als Àngels i uncop sóc a dalt, crido. Je,je,jeSi em quedo a casa, toco la guitarra i improvisoamb els acords La, Re , Mi. És tot el que sé fer.Els dies, com ara els caps de setmana, enquè tens temps lliure, què és el que fas?Tinc bastants amics però des que tinc fills,últimament, quedo més amb els amics que tenenfills i organitzem excursions per anar amb els nens.De tant en tant m’escapo per a fer alguna excursióesportiva (esquí de fons, caminar,..)Què és el que en penses sobre la guerrad’Iraq?És realment injusta.NO s’han respectat els pensaments de la poblaciócivil. Han prevalgut interessos econòmics.Per acabar, vols afegir alguna cosa?Sou molt simpàtics.Saida BenchallalGerard MataJúlia Esteve35

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaTARDOR MÀGICA AL NOSTRE IES-SEPInvestigació- Us vàreu fixar amb el nostre avet a mitjans de novembre ?La realitat era molt més sorprenent uns dies abans de fer la foto. Els bolets estaven radialment posatsal voltant del tronc fent un semicercle perfecte.Ens ho vam estar mirant un grup de profes i alumnes, i al cap de poc ja éremuna colla dient cadascú la seva, a veure qui la deia més grossa.Un diu : això és una broma d’algú de Química que ha sembrat els bolets dibuixant el cercle ambun compàs i ara ja han nascut.Un altre, crec que d’Informàtica, diu: això és un hipervincle entre l’avet i els bolets.Un de més atrevit comenta que això té a veure amb què ara som IES-SEP. Però ràpidament una noia d’ESO, més coneixedora dels boletsja que a casa seva en van a caçar, diu que no són ceps i que ceps’escriu cep i no sep ( SEP vol dir superior d’ensenyament professional)Una altra persona diu que els bolets s’ho passen pipa ballant al voltant del’avet i que potser ja havien inventat la sardana abans que nosaltres.El més saberut comenta que això se’n diu un erol de bolets ... però toti així continuem sense entendre el perquè han quedat tant ben posats.Més tard anem a la biblioteca i en un llibre de bolets veiem que un erol encastellà es diu “ corro de brujas “ . El que faltava ... ara tenim bruixes.Sembla que a l’Edat Mitjana, els bolets, a vegades ja es posaven així ( isegurament ho han fet sempre ),i que la gent d’aleshores no van trobar cap explicació més raonableque suposar que les bruixes hi havien ballat les seves danses desprenent pols màgica que feia néixer elsbolets fent una rotllana, una sardana.Bé ja tenim una explicació, però potser n’hi ha d’altres. Vam parlar amb una professora de Ciències itambé amb els amics de l’Associació Micològica Joaquim Codina (de Girona), que són micòlegs (queno vol pas dir que els agradin els micos, sinó que ell i altrescompanys es dediquen a estudiar els bolets ) i ens van ferla següent explicació:Els bolets creixen pel seu miceli (arrels) de forma circular amesura que el bolet es fa vell, va morint la part mes antigaque és el nucli central, quedant doncs en forma d’anellsque cada any s’aniran expandint. Depenent de la midaadoptaran unes formes o altres, els més típics són els errorsde cama-sec.A veure si l’informàtic tenia raó i els bolets es reprodueixena més de per espores, també pel que en diuen miceli ques’assembla a una teranyina que es va expandint pel subsòla partir d’un nucli .... no us sona a www .No sé si heu cregut aquesta versió o preferiu la més màgica.En qualsevol cas la propera tardor ens podem tornar atrobar al voltant de l’avet, contemplant l’erol i tornar-ne aparlar.Han col·laboratCarles de PuigJoan RibotJosep BarbaràEls bolets en qüestió són Hebeloma SP no comestibles.36

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaJo vull ser veterinàriaOpinióLa Maria, des de molt petita, sempre havia gaudit al màxim de qualsevol activitat relacionada ambels animals. No n’hi havia cap que li fes por. A tots els gossos, amb els que es creuava pel carrer, els haviade fer alguna carícia, alguna o altra moixaina. Fins que un dia, els seus pares li’n van regalar un, en“Buba”, així és com el va anomenar.La Maria, doncs, tenia molt clar què volia ser quan fos gran : “Jo vull ser veterinària”, havia ditmoltes vegades.Però per a la Maria no tot eren flors i violes: no aconseguia tirar endavant com els demés. Ambuna capacitat intel·lectual dintre de la mitjana, tenia un problema específic d’aprenentatge: moltes dificultatsper aprendre a llegir i escriure.Els seus pares es van mobilitzar per proporcionar-li l’ajuda adequada, però, abans no la vantrobar, en van haver de sentir de tots colors:-És molt espavilada, però per les coses que ella vol,...-És molt gandula i no li agrada treballar,...-La seva ortografia és pèssima, les seves llibretes semblen jeroglífics que cal desxifrar...-Molt sovint està distreta,...També van trobar mestres que els van donar suport, amb una orientació adequada i una posturaentenedora davant la manera diferent d’aprendre de la Maria.Com ella, hi ha altres alumnes amb dificultats, desordres, retards, disfuncions en els aprenentatges,amb causes bio-psico-socials molt diverses, que necessiten un bon diagnòstic, un tractament adequat i unrecolzament continuat de la família. Però també necessiten un entorn escolar favorableperquè a l’escola hi passen moltes hores durant els seus primers setze anys devida. Cal evitar-los el sentiment de fracàs perquè el dia de demà no els sigui més difícildel compte integrar-se a la societat, i puguin sentir-se útils dins la seva comunitat.Aquests problemes no han de representar una barrera pel seu desenvolupament coma persones. Moltes vegades no cal rebaixar a aquests alumnes els coneixements quees donen als altres, simplement cal canviar-ne la forma.“Mestres i professorat tenen dret a obtenir informació i formacióadequada, que els permeti valorar les possibilitats d’un nen o nena que pateixiuna dificultat específica d’aprenentatge, a tenir els elements adequats per detectarprecoçment aquests transtorns i a la col·laboració per part de l’administraciói els organismes que en depenen, per poder donar i obtenir un suport adequatdins i fora de l’escola” (Butlletí de l’Associació Catalana de Dislèxia).La Maria ja és a l’institut, estudiant 1r d’ ESO. S’ha integrat bé al nou centre,li feia molta por, i també hi ha trobat gent que l’anima, que evita que a vegades la sevaautoestima quedi enterrada a molts metres de profunditat. El seu somni continua essentel mateix, ser veterinària, però a vegades, davant les dificultats, té la sensació que se li KEW, el gos d’un amicescapa de les mans.Ara la preocupació dels seus pares és com podrà afrontar amb èxit l’ensenyament postobligatori.Podrà fer Batxillerat? Superarà les proves de Selectivitat? Si només aconsegueix el títol de Graduat enESO haurà de renunciar a anar a la universitat. Els han comentat que podria fer un Cicle Formatiu de graumitjà, treure’s el títol de Tècnic en Comerç per treballar en una botiga d’animals o, si la sort els acompanya,muntar la seva pròpia botiga. Navegant per Internet, també han trobat un curs, no oficial, “Auxiliar declínica veterinària”, en una modalitat d’estudis a distància. Tot això encara queda una mica lluny, però sen’han d’informar perquè els toca començar-hi a pensar.Malgrat tot, la Maria, mentre porta en “Buba” a passejar, sent una veu en el fons del seu cor queli diu: “Jo vull ser veterinària”.I, per què no?Marta Garcia CornellàPedagogoa37

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaAnna Pagans, alcaldessa de GironaEntrevistaIntroducció:L’Anna Pagans és l’alcaldessa de Girona.Va estudiar primària a l’Eximenis, secundària al’Annexa, part del batxillerat a l’antic institut dela Força i tots els cursos que li quedaven al VicensVives. Va ser professora del IES SantiagoSobrequés abans de ser alcaldessa de Girona.• Com és la feina d’alcaldessa ?- És una feina molt intensa amb moltes decisionsi s’ha d’estar atenta a tot el que passa a la ciutati més a Girona, perquè Girona és una ciutat moltactiva en tots el sentitsque té i fa tenir més feinaque en altres ciutats.Sempre s’ha d’estaratenta als comentarisdels ciutadans i a lesseves necessitats enquant als serveis publicsque calguin.• Com vas entrar ala política ?- Doncs l’any 1991l’alcalde, Joaquim Nadal, em va preguntar si voliaser regidora de l’ajuntament. Vaig ser regidorad’educació, esports i joventut en el primer mandati el 2002 vaig passar a via pública i seguretat.Sempre m’ha interessat tot el que està relacionatamb la política. Quan Franco governava feiamogudes amb companys meus per promoure lademocràcia a Espanya. Però mai vaig pensar quearrivaria a ser l’alcaldessa de Girona.• Et presentaràs a les pròximes eleccionsmunicipals ?- Sí, em presentaré com a candidata a l’alcaldia,perquè crec que aquest any i tres mesos que hepassat d’alcaldessa ho hem fet bé. Em tornaré apresentar per ser aquesta vegada alcaldessadurant 4 anys.• Com t’imagines Girona d’aquí 10 anys ?- Tindrà molts canvis, però no tants com els últims20 anys. Canviarà més la vida social amb moltamés gent de fora de la ciutat. La vida dels ciutadanscanviarà perquè hi haurà un augment de lamobilitat laboral. Cada vegada més la gent ha dedesplaçar-se a les rodalies per anar a treballar.També canviarà bastant amb el tren d’alta velocitatque passarà per sota de la ciutat i això comportaràmolts benecifis.• Quins projectes urbanístics té la ciutat deGirona ?- A Girona se li estàacabant el territori, lesedificacions estan molta prop de tots elspobles dels voltants.S’ha fet un pla generalper emplenar els llocsbuits de Girona per ferhiequipament, zonesverdes o cases.• Quins són elsproblemes de trànsit que té Girona ?- El problema que té Girona és que hi ha massacotxes i poca gent fa servir el transport públic, iaixò encara que no ho pensin, costa més dinersque si fan servir els transports públics. El quepoden fer els ciutadans és anar a peu tant compuguin, perquè Girona té molt bones voreres perpoder anar a peu a molts llocs.• Dels canvis que s’han fet a Girona dequin és del que estàs més orgullosa ?- Estic més orgullosa dels serveis que s’han fet ala ciutat com les piscines o les biblioteques o elsnous centres cívics.• Creus que Girona està molt edificada ?38

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesvia- No, Girona és una ciutat que ha crescut, peròordenadament. Això ens permet tenir llocs lliureson poder estar tranquils.• Quina relació tens amb l’IES-SEPMontilivi ?- Quan era regidora d’educació en tenia més derelació, però ara tinc més relació amb la juntadirectiva, també perquè conec en Josep Teixidorja que vam estudiar junts.• Quines aficions tens ?- Bé, ara no tinc molt de temps per poder practicarles meves aficions, però m’agrada molt llegir,anar a passejar, també m’agrada molt viatjar alestranger encara que ara no pugui, anar al cinema...• Què opines sobre la guerra contra Irak ?- Em sembla fatal, un desastre, l’Ajuntament deGirona, menys la part del PP, està en contra de laguerra, pensem que és inútil , que és una bogeria,és un error. Europa es deteriora amb tot això.• Què creus que es podria fer per evitar-ho?- Parlar d’entrada. El que podem fer és dirNO!! Però bé, parlant amb ells i intentarque la parin.Gemma PagèsEli BarrotNoemí Martínez3r ESO A39

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaProcedència de l’alumnat des de 1998 - 2002InformacióPoblacions Curs 98/99 Curs 99/00 Curs 00/01 Curs 01/02 Curs 02/03Aiguaviva 11 12 16 19 18Anglès 0 6 12 7 9Banyoles 25 32 29 31 26Bescanó 0 8 13 10 17Blanes 12 10 7 12 10Caldes de Malavella 11 6 6 11 12Cassà de la Selva 48 41 14 17 22Celrà 14 9 11 9 4Figueres 14 21 25 19 13Fornells de la Selva 38 48 52 57 54Girona 603 555 527 575 579Llagostera 0 9 13 17 18Lloret de Mar 0 9 13 12 11Olot 10 11 14 34 31Palafrugell 0 0 0 9 13Palamós 10 5 5 10 8Quart 78 100 98 109 119Salt 67 64 59 52 52Sant Celoni 13 7 1 4 9Sant Feliu de Guixols 14 12 13 21 15Sant Gregori 14 10 8 4 8Sant Julià de Ramis 10 11 8 13 14Sant Hilari Sacalm 0 0 0 8 12Santa Coloma de Farnes 0 10 10 6 10Sarrià de Ter 20 15 8 10 18Vilablareix 39 47 58 54 69Procedència de l'alumnatCurs 98/99 Curs 99/00 Curs 00/01 Curs 01/02 Curs 02/03Girona 603(49%) 555(45%) 527(43'41%) 575(43'01%) 579(41'42%)Gironès 338(28%) 376(30%) 382(31'47%) 395(29,54%) 434(31'04%)Altres 275(23%) 295(25%) 305(25'12%) 367(27'45%) 385(27'54%)Total 1216 1226 1214 1337 1398Observacions sobre les dades.- Molt alumnat que col·lapsa força espais de l’institut.- El curs 98/99 teníem una tipologia d’estudis semblant a l’actual curs. Encara hi havia les darrerespromocions de l’antiga FP (4t i 4è). Aquell curs el Batxillerat tot just començava.- El curs 00/01 ja havien acabat les darreres promocions de l’antiga FP. S’havia consolidat elBAT amb cinc grups i havíem començat el curs ESPA (promoció de Grau Mitjà a Grau Superiora FP).- El creixement dels dos darrers cursos ha estat per l’augment del nombre d’admesos en algunsgrups i especialitats que han tingut molta requesta.- Hi ha un nombre semblant d’alumnes d’FP i d’alumnes d’ensenyaments generalistes (ESO,BAT, ESPA).- Es constata una major presència de nois que de noies en el conjunt de l’institut. No obstant ,40

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaper raó de costums socials o professionals, tenim algunes especialitats “femenines” –comSecretariat o Educació Infantil- i altres de “masculines” –com Automoció o Carrosseria. Costavèncer les tendències sexistes en la tria d’una preparació professional. Per què hi ha tanpoques noies a Informática o Electrónica? O pocs nois a Educació Infantil? Fins i tot el BatxilleratTecnològic té poca sort entre les noies.- La ciutat de Girona és la residència habitual de més del 40% de l’alumnat. Però es pot observarel pes del Gironès i de la resta de comarques gironines que constituyesen la majoria del’alumnat. És significativa l’assistència a classe d’alumnes barcelonins del Maresme, Montsenyi Plana de Vic.- El nombre d’alumnes estrangers és un 5’5% de l’alumnat. Sorprèn que siguin de tantesprocedències (26). La meitat aproximadament són d’origen magrebí i una quarta partllatinoamericà .Unes 25 poblacions ens aporten uns 10 o més alumnes a Montilivi. En alguns casos per raó de proximitati facilitat de transport, lligam entre Primària i Secundària, incidència familiar i social, etc. Altres vénenpel prestigi del centre, l’especificitat dels tipus d’estudi, la xarxa de complicitats amb empreses i institucionsque s’han creat i desenvolupat des de l’època que érem el Politècnic.41

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaENTREVISTA AL SENYOR JOAN BATLLE,RECTOR DE LA UDGAprofitant la conferència que ha fet el rector de la Universitat de Girona als alumnes i professorsde Montilivi hem pogut fer aquest interviu.Quina valoració fa vostè de la ubicació dinsla Girona vella de la Universitat de Girona?La valoració és positiva perquè el nucli històricde la ciutat és un lloc on per fets històrics vacomençar a créixer el que és la vida ciutadana iper tant posar-hi part de la universitat està moltbé, hi ha inconvenients, clar, com l’accés que noés gens fàcil, però crec que els avantatges compensenels inconvenients.Ens podria dir quina és la carrera méssol·licitada i la que menys?Entre les més sol·licitades hi ha els estudis sobrela infermeria, el magisteri, les empresarials i lesinformàtiques. Les menys demanades, en aquestmoment, són algunes carreres de l’àmbit de lletrescom per exemple: filologia catalana i història del’art.I per què passa això?Potser perquè no hem sabut explicar que erencarreres molt importants per a la societat. Quanun estudiant pensa en algunes carreres i es pensaque és una carrera que tindrà sortides laborals, siaixò no és veritat s’ha d’exposar bé.Quin és el nombre d’estudiants de la UdG?A la universitat ara passem de 13000 estudiantsque són molts, si tots estudien hi haurà molts desavis.En què ha canviat la seva vida, des que vaser nomenat rector?Mare de Déu! Ja ni me’n recordo de la mevavida anterior. Bé imagineu-vos la meva vida antiga.El mes de juny agafava els meus companys dedepartament i anàvem al llac de Banyoles a provarels robots submarins i el juliol anàvem a provarels robots submarins a dins el mar. Imagineu-vosel canvi.Què opina de les persones que demanennoves eleccions al rectorat?Que s’estan equivocant, van haver-hi uneseleccions fa un any que van ser per sufragi universal,que van ser democràtiques, que van decidirun rector per quatre anys i les coses sónd’aquesta manera i qüestionar això és qüestionarels principis fonamentals de la democràcia i estàmolt mal fet.Quins plans té per al futur?Pel futur doncs, seguir treballant a la universitat iconvertir-la en una universitat coneguda a Europa,que tinguem uns estudis de qualitat, que ja elstenim, però millorar-los. Integrar molt més elsestudiants de tota la província de Girona... quesentin que és la seva universitat. Vaja! molta feina.Vostè quins consells els donaria als propersrectors?Els futurs rectors, doncs, que facin com jo, quees dediquin a treballar.Quines són les seves aficions preferides?En tinc moltes... quan fa fred em dedico a fervaixells de ràdiocontrol i avions, res... amb fusta,però d’aquests que van teledirigits. Em faigl’electrònica i em poso els motors. Também’agrada molt anar amb els amics, m’encantadiscutir, parlar, generar idees... moltes aficions...nedar, m’encanta nedar. Són moltes, noacabaríem.Quins projectes ha portat a terme com a rector?El més important és impulsar el parc científic itecnològic; després els vivers d’empresa que araestan començant; tot el tema d’ajudar elsestudiants a integrar-se al món laboral a partir decrear les seves pròpies iniciatives... Una altreprojecte important és la reforma que estem fentara dels estudis del marc europeu. S’han decomençar a adaptar tots els plans d’estudi perquèpuguin tenir compatibilitat. Així quan un estudiantacabi sabrà que el seu títol s’ha reconegut a Europa.Tirar endavant la universitat en general ja ésun gran projecte, no és pas fàcil el dia a dia. Quetot vagi funcionant és un projecte important.També nous edificis, un d’ells el que s’estàcomençant, però que ja funciona com a servei,és el centre d’informació i assessorament dels42

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaestudiants. Serà un centre on l’estudiant podràanar allà i hi resoldrà qualsevol tipus de problema,dubte o consulta que tingui. No haurà d’estaranant d’un lloc a un altre, d’una facultat a unaaltra, d’un servei a un altre, sinó que serà un lloccentralitzat on hi trobarà informació de tot, desdels estudis que es fan, de què es vol matricular,si vol fer la seva empresa, és a dir, de tot se liinformarà allà. Aquests són els exemples mésmacos.Quins projectes ha portat a terme com aprofessor?Home com a investigador diria que el projectemés interesant és el de robòtica submarina. Vaigaconseguir una ajuda important del govern estatal,fa quatre anys, per fer un centre de robòticasubmarina, n’estic formant part i em dedico a ferrobots submarins, que és una cosa molt divertidai que fa que amb elsestudiants de doctorat i elscompanys de grup t’hopassis bé treballant... aixòés molt important a lavida. T’ho has de passarbé treballant, sinómalament. Aquest és elprojecte més gran.Com creus que el veu lagent?Doncs mira... uns emveuen molt i molt bé,altres molt i molt malament i altres,finalment, queno em veuen, com sempre passa en aquesta vida.Quan de temps fa que es rector?Ara fa un any. Ha passat molt de pressa, semblaque han sigut tres mesos.Què és el que més odies de la seva feina?El que més odio? Aquesta paraula és molt forta...no odio res. Podríem canviar la pregunta d’unaaltra manera. A veure...Què és el que més li desagrada ?Sí, el que més em desagrada és sortir als diaris,que em conegui tothom, que passi pel carrer i nosàpigues si em coneixen o no, que vagi a un restauranti la gent em miri... això és el que encarano he superat.Què és el que més li agrada?El que m’agrada més fer com a rector és pensarprojectes innovadors i tirar-los endavant. És adir, com a rector notes que estàs a un nivell superior,perquè el que penses que s’ha de fer hopots executar i això és molt divertit.Com reaccionen els alumnes a la guerrad’Iraq?Home... els alumnes fan el que han de fer que ésprotestar, perquè això que està passant és moltgros. Jo crec que els polítics d’aquest país,concretament els del govern central, no s’hanassegut mai a una taula quiets a pensar un minut.Què representa que a una ciutat, on la gent hiestà vivint tranquil·lament, doncs baixin bombesa les nits i destrueixin coses? Ha de ser unsentiment tan gran de terror, de pànic, dedesesperació, encara que no et fereixin... És adir, és una vergonya tan gran per a la humanitatque el món civilitzat fem això! Que els que ensconsiderem civilitzats acabem llençant bombesal cim d’una ciutat, comva passar a Sarajevo faben bé vuit o nou anys.És tan gros que jo crecque aquesta gent nos’han assegut de veritatun dia mirant el mar imeditant què vol dirrealment llançar bombessobre una ciutat.Hi havia més nivellentreelsestudiants,ara oabans?Mira... la tendència que tenim sempre, és pensarque els altres estaven més ben preparats. Potsersabien més de matemàtiques però sabien menysde la vida. Per tan, com a preparació global not’ho sabria dir. Si hagués de dir a nivellconeixements estrictes em sembla que ara arribenmés mal preparats, però pot ser unapercepció. Jo també ho sento a dir als meus paresi als meus avis que sempre els més jovesanaven més mal preparats i feien les cosesmalament. Suposo que tornem a caure en aquestatendència que tenim sempre.Moltes gràcies pel temps que ens ha dedicat iper la seva franquesa.Alba AmatNúria Torra3r ESOA43

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaUN VIATGE ÚNICActivitats educativesLa setmana anterior a Setmana Santa, no ens vau trobar a faltar? O bé pensàveu: “que tranquilque està l’institut!” Però mentre vosaltres treballàveu, els de 4t d’ESO érem a Itàlia passant-nos-hod’allò més bé, tot i que també ens van fer treballar una miqueta. Ara, tot s’ha de dir, les hores que vamestar dins l’autobús van poder ser divertides, però allà no hi havia qui pogués dormir! Tot eren queixes,crits, xivarri... típic entre gent de la nostra edat.Un cop a Itàlia, vam visitar Pisa, Siena, Florència, Bolonya i Venècia, el Llac di Garda i Gènova,on vam embarcar. Totes aquestes ciutats eren magnífiques, però, personalment, la més bonica vaigtrobar que era Venècia; tot ple de canals i gòndoles que no estem acostumats a veure. A més, anar-hiamb els amics i fa molt, ho disfrutes molt més, i tot té aquella alegria... Per visitar aquesta ciutat, vamviatjar amb vaporetto, i, un cop allà, també vam poder veure com fan el vidre de Murano.El primer hotel estava prop de Florència, a Montecatini, on, a les nits quan ens deixaven sortir,hi havia molt d’ambient. La gent pel carrer fent xivarri, bevent, ballant i fent gresca..., era entretingut.Les altres dues nits les vam passar a Lido de Jessolo, prop de Venècia. Però el que ens va marcar més,i sobretot als nois, va ser la Ferrari. Les nostres cares de felicitat davant cotxes de fórmula 1 i d’altresque qui pogués tenir! A més, aquell dia va nevar, poc, però ho va fer. Així les hores de cua que vamestar a l’autopista no es van fer tan monòtones.La tornada va acabar de rematar. Amb un vaixell enorme, de luxe. Amb cinema, discoteca,bars... i dormíem amb camarots, que tampoc estaven ben malament! Però va arribar l’hora de tornar.Estàvem molt cansats, tot i que crec que si ens hi haguéssim quedat uns quants dies més... encarahaguéssim aguantat!En definitiva, penso que ha sigut un dels millors viatges que hem fet, per no dir el millor, i quemés d’un el repetiríem si els professors ens ho tornéssiu a proposar!!VenèciaElisabet Palma Gibert4t ESO – C44

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaPISAFLORÈNCIAMUSEO DE LA FERRARI45

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaEntrevistaEnric Vilert i Butchosa, de 44 anys, actualment és alcalde de Vilablareix pel partit polític d’ ERC. Jades que era nen viu en aquest petit poble. A nosaltres ens ha donat la impressió que és un homesimpàtic, obert, sociable i que “estima” la seva vila.Començarem amb les preguntes professionals...Quina és exactament la feina d’ alclade?Jo diria que l’alcalde de l’ajuntament és com uncomodí. Intentar conduir totes les arees que hiha. Intentar coordinar problemes d’ensenyament,cultura...El que s’hauria de fer és donarresponsabilitats als regidors i tu pots donar unamica de suport.Què n’esperes de la teva professió com a alcalde?De moment no la tinc com a professió. És fer unservei al poble durant una part de la meva vida.Quines aspiracions tens per al futur?Seguiràsamb la política?El que m’agradaria fer ara mateix és guanyar leseleccions i seguir endavant.Quan vas interessar-te per la política?Interessar-me fa temps, fa 8 o 9 anys, a part defer política municipal vinc d’un altre camp.Ara que s’acosten les eleccions i es podria donarel cas d que no continuessis amb el teu càrrec, estàs content amb tot el que has fet a Vilablareixo voldries haver fet alguna cosa més?Evidentment sempre es podrien haver fet méscoses, però amb el que he fet ja estic molt content.Com creus que et veu la gent com a alcalde?D’això no en tinc ni idea, em sembla que hohauríeu de dir vosaltres (riu), no? Com a personahi ha gent que no em coneix i com a alcalde ja esveurà a les eleccions, si surto elegit voldrà dirque em veuen com a un bon alcalde.Com va ser el teu primer dia com a alcalde?(Riu) Primer que feia molta calor (torna a riure).Va ser un dia molt maco de la meva vida, en elsentit que, si tu has nascut aquí i ara n’ets l’alcaldeevidentment en guardo un bon record.Has perdut els nervis algun dia sent alcalde?(Sospira) Em sembla que no, més o menys m’ heanat mantenint. No he perdut mai els nervis.Els primers plens eren una mica calents però hiha hagut èpoques tranquil.les i d’altres no tant,però els hem mantingut bé.Ha canviat gaire Vilablareix en aquests últims4 anys?Jo no sé si s’han vist molts canvis, el que sí pucdir és que s’ha organitzat tot el que s’ha ofert al’ajuntament.Per exemple les calçades, les rotondes.A nivell cultural, el casal d’estiu, ja que cada anyque ha passat s’hi ha apuntat més gent. També hiha el pavelló, a nivell sentimental hem recuperatl’ermita, a nivell cultural hem marcat un dia defesta per als avis.Augmentarà més la zona industrial?Sí, però no gaire més. M’explico: la previsióabans del 1999 era d’un 60% industrial, i d’un40% residencial, i l’actual és d’un 40% industrial,i un 60% residencial.Totes les obres que tenies previst fer, s’hanacabat en eltermini establert?Estan quedant com prevèiem, i crec que duren eltemps que es preveia. No s’han endarrerit pasmolt.Ja que som joves, ens agradaria saber si tenspensat fer alguna activitat per a la gent de lanostra edat, a part dels esports.Hi ha hagut diferents iniciatives que no són lesque han funcionat, però les que han funcionatbé són les esportives, tothom té els seus cerclesfora d’aquí.46

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaLa idea és fer un local d’entitats. Abastaria totesles possibles activitats que es puguin fer en unpoble a nivell associatiu, etc.I per acabar, fem les preguntes personals...Quins són els teus estudis?Sóc llicenciat en dret.Tens algun ofici més a part de la política?Sí, treballo en una caixa d’estalvis.En què inverteixes el teu temps lliure?No en tinc gaire. Descanso, procuro viatjar, llegir,però tinc poc temps.El fet de ser alcalde, et causa més amics o alcontrari?(Dubtós) Jo penso que les amistats que té unapersona a la meva edat (de 44 anys), són les queja tenies. Evidentment sempre se’n fan de novesi es perden amistats, però també se’n fan debones, sobretot amb la gent del grup.Quines dos o tres coses t’emportaries en unailla deserta?Bona pregunta! No m’agraderia anar a una illadeserta. Però , es pot elegir? Bé, crec que..., elmés important seria aigua, una eina per tallar ialguna cosa per fer foc.Quin és el teu somni de felicitat?Ser feliç cada dia amb el que fas, amb el quetens. És molt difícil contestar això.Quin és el principal tret del teu caràcter?Jo crec que sóc dialogant, i les coses no les deixofàcilment, si se’m posa al cap la mantinc.I el teu principal defecte?(Riu) No tinc paciència.Quins són els teus herois o heroïnes de la vidareal?Jo crec que d’herois avui dia no n’hi ha, hi hagent que pots admirar per la seva feina, jo perexemple admiro la gent que està fent tasques decooperació a l’Àfrica, perquè ho fan per voluntatpròpia.Què odies per damunt de tot?Les mentides i la poca honestedat.Què aprecies més de les teves amistats?L’amistat, els meus amics. La sinceritat, sirealment és un amic sol ser sincer.Quina és la teva afició preferida?L’esport i la música.Quin és l’estat actual del teu esperit?El meu estat d’ànim és de tranquil.litat.Personalment em sento bé, tinc molta feina, pucestar cansat però amb ganes de fer coses.I finalment,quina és la teva opinió sobre laguerra d’ Iraq?Que és una bestiesa. Suposo que tot el poble téla mateixa opinió. Una guerra és sempre unabestiesa i hi estem involucrats.Bé, doncs aquí acabem l’entrevista, moltesgràcies.Ivonne Gonzàlez ZamoraMarina Álvarez CastroVictòria Vilalta del Olmo3r d’ESO-A-47

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesviaActivitats extraescolarsSant Jordi a l’InstitutEl 23 d’abril com és tradició vam celebrar la festa de Sant Jordi.El dia va començar amb diferents tallers pels alumnes. El taller de còmic dedicat a històries urbanes vatenir una gran participació. En les fotos en podeu veure una mostra.També hi va haver un taller de publicitat on els alumnes creaven anuncis publicitaris i els representavenen un entarimat a les pistes esportives de l’institut. Els anuncis van ser sobre diversos temes: la pau, latolerància, la igualtat...La festa va acabar amb el grup CAPOEIRA CANIGÓ que va fer una demostració de música i de ballsque practicaven els esclaus africans al Brasil.La festa va ser organitzada pel departament d’extraescolars i els tallers pel seminari d’IntegracióSocial i Educació Infantil.

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesvia

poemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsampaeleccionsreportatgespassatempsacuditsqueixesviatgespoemesentrevistesredaccionsactivitatsalumnesinternetexcursionsopinionsacuditsqueixesvia