catà leg en format PDF - Ajuntament de Sabadell

Senyalització delPatrimoni Històricde Sabadell23 edificisper a descobrir

Senyalització delPatrimoni Històricde Sabadell23 edificisper a descobrir

Situació1. Ajuntament2. Barri de Can Deu3. Can Balsach4. Casa Arimon5. Casa Duran del Pedregar6. Casa Ponsà7. Casa-fàbrica Turull8. Despatx Lluch9. Els «Padres». Església del Cor de Maria10. Fàbrica Marcet11. Fàbrica Molins Germans12. Vapor Sampere13. La Electricidad - Fira Sabadell14. Mercat Central15. Mercat de Sant Joan16. Teatre Principal17. Sant Fèlix i el Campanar18. Torre de l’Aigua19. Torre i despatx Gorina20. Vapor Buxeda Vell21. Vapor Codina22. La Salut23. El Molí de Sant Oleguer24. El Castell de Can Feu25. Vapor Buxeda Nou26. L’Estruch27. Caixa d’Estalvis de Sabadell28. Casa Escaiola29. Cementiri30. Despatx Genís Pont31. Docks Vells32. Escola Pia i Sant Agustí33. Casa Bracons34. Antiga Escola Industrial35. Fàbrica Arraona36. Fàbrica Sallarès Deu37. Fàbrica Tort38. Hotel Suís39. La Farinera40. Vapor Píssit41. Plaça del Gas42. Cases Guitart Fortuny43. Safareig Carrer Font Nova44. Vapor Llonch45. Casa Taulé (Alliance Française)46. Barri de Nostra Llar de Sant Oleguer47. Barri de Can Feu48. Fàbrica Artèxtil49. La Puríssima50. Safareigs públics de la Creu Alta51. Vapor Badia

3Crtra. de Prats deLluçanés, 2Sector Creu AltaAccés durant l’horarid’obertura del’equipament.Tel. 93 724 77 27Una indústria llaneraCan BalsachUna fàbrica del primer període del franquisme. Construïda l’any 1942 sota projectede Gabriel Bracons, representa l’esforç de la indústria tèxtil sabadellenca durant l’autarquiadel franquisme (anys 40 i 50 del s. XX). L’edifici revelava una estètica racionalista,molt important als anys de la República, però que va ser adaptada als correntsartístics del Nou Règim. Aquest tipus de construccions representaven la modernitat.El despatx com a centre de la fàbrica. El més destacat de l’edifici és el monumentalaccés al despatx de l’amo, amb un balcó de grans dimensions i vidres ornamentats.A les façanes de les naus, la composició es basa en l’organització d’un ritme regular apartir de les finestres. El revestiment de la façana principal és arrebossat i pintat ambelements ornamentals de pedra i peces ceràmiques.Un espai amb història. En aquest espai hi havia un velòdrom, inaugurat el 1924.Sobre el seu solar es va bastir la fàbrica. Cal Balsach es dedicava a la fabricació deroba de llana per a senyores i abraçava pràcticament tot el procés productiu.Actualment l’edifici acull un pavelló poliesportiu i el Centre Cívic de la Creu Alta.

Casa Arimon4Un casal del segle XIX revestit de modernismeTres capes arquitectòniques. L’edifici va ser construït per l’arquitecte, matemàtic iurbanista empordanès Josep Oriol i Bernadet el 1858. Fou radicalment redissenyat enestil modernista el 1911 per l’arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa, deixeble deJosep Puig i Cadafalch, i parcialment modificat en estil postnoucentista per SantiagoCasulleras i Forteza el 1941.Una decoració estel·lar. A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers del’època. Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i moltprobablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són deltaller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.Redescobriment. La casa s’ha restaurat amb el propòsit de ressaltar les seves trescapes arquitectòniques, redescobrint pintures amagades del s. XIX, recuperant vidres iforjats modernistes i conservant alguns elements dels anys quaranta.C. Arimon, 24i Gran ViaSector CentreL’edifici no és oberta la visita pública.

Planta noblePlanta baixa5C. del Pedregar, 7Sector CentreVisites per a grups i endiverses ocasions al llargde l’any.Visites guiades en motiude la Festa Major.Tel. 93 727 85 55Casa Duran del PedregarUn casal del renaixementUna construcció del 1578-1606. La casa va ser construïda per iniciativa de FeliuDuran, que, a més de pagès, comerciant i fabricant de «panyos», va ser procurador reiali jurat del Consell de la Vila. A la part superior de la porta de la planta noble consta elnom del propietari i la data, així com el monograma de Crist. L’edifici va ser transformatentre els segles XVII i XVIII.A dalt, la vida; a baix, la feina. En plena època moderna, moment de prosperitat econòmicai auge en les activitats agrària i tèxtil, l’edifici va esdevenir una casa senyorialperò també un important centre econòmic. A la planta noble es situen els espais residencials,mentre que a les estances de la planta baixa es realitzaven diferents activitatseconòmiques agràries (s. XV-XIX), tèxtils (s. XVII) i fins i tot fabricació de sabó (s. XVIII-XIX).Es conserven diversos elements com els cups, cellers, graners o la fàbrica de sabó.Interior barroc i renaixentista. A la planta noble destaquen les estances remodeladesdurant el segle XIX i les ornamentacions pictòriques barroques de la sala noble.Destaca el pati interior on es situa la capella, beneïda el 1599, la qual acollia un retaulerenaixentista del destacat escultor Andreu Ramírez. L’edifici està declarat Bé Culturald’Interès Nacional des del 1958.L’edifici s’ha restaurat entre els anys 2000 i 2008 i ha retornat a l’antiga esplendor.

Casa PonsàL’esplendor de l’arquitectura del segle XIXUna residència burgesa. L’edifici fou construït a finals del segle XIX (1891) per GabrielBorrell com a residència de Francesc de Paula Ponsà.És un veritable palau urbà, amb la clàssica divisió en tres cossos i tres pisos. Tota lafaçana està folrada amb un fals encoixinat i en destaca el balcó corregut a la planta noble,així com els permòdols dels finestrals de decoració animalística i floral d’un regustgòtic. Aquests casals estaven organitzats en tres plantes: a la zona baixa es trobavasituat el despatx, a la planta noble hi havia les dependències amb caràcter més privati la planta alta estava destinada al servei o golfes.Les inicials del fabricant. A la banda esquerra de l’edifici, sobre la llinda d’una porta,trobem les inicials «F P» corresponents a Francesc de Paula Ponsà, fabricant i comerciant.Durant la Guerra Civil, l’edifici es va destinar a diversos usos, entre els qualshospital, jutjat i presó militars.Riquesa pictòrica a l’interior. Malgrat que al llarg dels anys s’ha transformat, l’edificiconserva nombrosos elements d’interès. A l’interior, destaquen els sostres enteixinats,l’escala de marbre i les pintures del sostre de diverses cambres.L’any 1980 la va adquirir l’Ajuntament. Actualment és la seu de l’Arxiu Històric deSabadell.6C. de la Indústria, 32Sector CentreVisites guiades en motiude la Festa Major.Telèfons:93 726 87 7793 726 81 21Més informació:www.sabadell.cat/ahs

7c. del Dr. Puig, 16Sector CentreAccés durant l’horarid’obertura del Museu d’Artde Sabadell:Dimarts-dissabte,de 5 a 8 de la tardaDiumenges i festius,d’11 a 2 del migdiaDilluns, tancat.Tel. 93 727 85 55Casa - fàbrica TurullEl poder d’una nissaga tèxtilQuan la burgesia imitava la noblesa. L’any 1819, Pau Turull Font va fer construiraquest edifici destinat a residència familiar i per establir-hi també la fàbrica de teixits.El seu fill, Pere Turull Sallent, va encarregar-ne l’ampliació i la remodelació de la façanaprincipal al mestre d’obres Josep Lacueva. Pere Turull va arribar a ser diputat a Madridi conegut com a «el rico catalán».La casa, encara que pertanyia a burgesos enriquits gràcies al tèxtil, volia imitar elsluxes de les residències aristocràtiques.Una de les primeres fàbriques de Sabadell. La casa està formada pel cos residenciali per un edifici annex destinat a fàbrica tèxtil. Aquest edifici de la fàbrica respon aun model arquitectònicament molt primerenc de manufactura tèxtil anterior al vapor.Un interior luxós. A l’interior de l’edifici es conserven en molt bon estat les estances,avui moblades de meitats del segle XIX. El 1860 el casal es va redecorar i embellir pertal d’acollir la visita de la reina Isabel II.Des del 1981 és la seu del Museu d’Art de Sabadell.

Despatx LluchEl modernisme en tota la seva esplendorUn despatx tèxtil. Aquest edifici és obra de l’arquitecte Juli Batllevell, projectat l’any1908. Va ser un encàrrec de Joaquim Taulé per a despatx tèxtil: l’espai per a la comercialitzacióde les teles. L’any 1936 l’adquirí l’empresari Fèlix Lluch i d’aquí prové el nomde Despatx Lluch.L’arquitecte Juli Batllevell fou un destacat arquitecte modernista, fet que queda reflectiten la utilització de tècniques com el famós trencadís ceràmic.Riquesa exterior, però també interior. Destaquen els elements i les tècniques típiquesdel modernisme com la utilització del trencadís ceràmic (fet amb fragmentsde ceràmica units amb argamassa) o els esgrafiats amb motius geomètrics (dibuixosfets sobre diferents capes sobreposades de material que es grata amb una eina punxant).La façana està guarnida amb estuc imitant el maó, i és presidida per una galeriad’arcades sostingudes per columnes decorades amb roses de pedra. A l’interior esconserva l’estructura metàl·lica amb l’enteixinat de fusta.Un edifici per a una nova funció. L’antic Despatx Lluch, un cop restaurat entre elsanys 2002 i 2004, actualment allotja el Servei d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament deSabadell.8C. de la Indústria, 10Sector CentreAccés durant l’horaride Sabadell AtencióCiutadana.

9Pl. del Dr. Robert, 3Sector CentreAccés durant els horarisd’obertura al culte.Els «Padres» Església del Cor de MariaUn finançament reialAmb 480.000 rals... L’anomenada església dels «Padres» va ser construïda gràciesa la súplica dels pares escolapis a Ferran VII, quan el monarca visitava Sabadell l’any1828. La concessió per a la construcció fou de 480.000 rals. El temple, d’estil neoclàssic,fou obra de l’arquitecte Antoni Cellés (1831), un dels màxims representants del’arquitectura neoclàssica a Catalunya.Dels escolapis als claretians. L’any 1899 els missioners claretians arribaren a Sabadelli l’església passà a les seves mans. Si us hi fixeu en la façana, hi ha dues esculturesde postguerra, obra de Camil Fàbregas, que representen Sant Antoni Maria Claret, fundadordels Claretians, i el doctor Fèlix Sardà i Salvany, sacerdot, escriptor i filòsof, aixícom fundador de l’Acadèmia Catòlica local.La riquesa interior. L’església a l’exterior recorda els antics arcs de triomf romans. Encanvi, si en visiteu l’interior, veureu que es composa d’una sola nau de planta ovalada,inspirada en les esglésies barroques de planta centralitzada, i coberta per una cúpula.

Una indústria llaneraFàbrica MarcetMés de cent anys d’indústria llanera. Fundada l’any 1870 per Josep Marcet i Font,l’empresa S.A. Marcet va perviure fins al 1978. Al llarg d’aquest temps, va anar passantper mans dels seus descendents, com Josep M. Marcet i Coll, que combinava la sevatasca d’empresari amb la d’alcalde de Sabadell des de 1942 fins a 1960.La fàbrica Marcet. L’edifici es va construir en dues fases, la primera i més important,el 1943. Va ser projectat pels enginyers Antoni Forrellad i José Salvador Roig.El conjunt està presidit pel pati, on es situen els molls de càrrega i descàrrega, i alfons, l’edifici d’oficines presidit per un fris escultòric que representa la indústria iel comerç tèxtils.L’interior de les naus es caracteritza per les cobertes de dents de serra, sustentadesper uns pilars metàl·lics, que permeten una bona il·luminació dels recintes i la generaciód’espais diàfans.Les activitats de S. A. Marcet. Al llarg de la seva existència, el negoci va anar especialitzant-seen diverses activitats relacionades amb la llana. Fins a la dècada dels anystrenta del segle XX es dedicava a la importació i venda de draps, així com a la compravendai manipulació de llanes i regenerats. A partir de l’adquisició de maquinària,l’any 1931, s’especialitzà en la fabricació de teixits per a senyor. El 1950 la indústriatenia una plantilla de més de 500 treballadors i treballadores que en deu anys més vaarribar als 800.Actualment acull diversos serveis municipals, entre els quals la Policia Municipal.10C. de Pau Claris, 100Sector GràciaL’interior no éshabitualment oberta la visita pública.

11Avgda. de Barberà, 238Sector Eixample - SantOleguerAccés durant l’horaricomercial.Fàbrica Molins GermansEl racionalisme, estil adoptat pels conjunts fabrilsLa confecció de llana. L’edifici de la fàbrica Molins Germans es dedicà a la indústriatèxtil llanera com a productora de teixits de novetat de fantasia per a senyora; destacael famós «negro Molins» per al modista d’alta costura Cristóbal Balenciaga. La fàbrica,projectada el 1941 per l’arquitecte Santiago Casulleras, està formada per una nauprincipal de planta rectangular i diversos cossos annexos articulats a l’entorn d’un pati.La composició d’aquests cossos configura un tot unitari que posa èmfasi en l’horitzontalitati els trets racionalistes.Una coberta original. La coberta de la nau principal és de dents de serra que es traslladena la façana en forma d´una finestra rectangular per a cada dent. L’estructurad´aquesta coberta es recolza en bigues i pilars metàl·lics on destaquen unes lluernesde vidre que aporten la llum necessària al seu interior. La dècada de 1940 va implicaruna renovació de l’estètica dels edificis industrials amb l’adopció de trets racionalistes il’abandonament de la tipologia típica dels vapors de Sabadell.El símbol del conjunt. Al pati d’accés, a mà esquerra, s’hi situa el cos de les dependènciesde direcció de la fàbrica, mentre que al fons del pati d’accés destaca una torrede planta rectangular amb diverses obertures disposades simètricament que culminenamb uns finestrals al darrer nivell. La torre, que es comunica amb les naus, esdevé totun element simbòlic del conjunt.

Un vapor tèxtil modernistaVapor SampereL’electricitat, nova font d’energia. El vapor Sampere, obra de l’arquitecte EduardMaria Balcells i Boïgas, de l’any 1912, fou una de les primeres fàbriques projectades ique utilitzà des del primer moment l’energia elèctrica per als processos productius. Vaser una fàbrica de grans dimensions, de més de 1.000 metres quadrats, que destacavaper la qualitat arquitectònica.L’element simbòlic del conjunt. Els elements més distintius del conjunt són la nau ones situava la producció tèxtil i la torre modernista coronada per un rellotge on s’ubicavenel control horari i els sanitaris. Annex s’ubicava el transformador elèctric. La torrees va situar a l’espai on s’ubicava tradicionalment la sala de màquines i la xemeneia.La torre està construïda amb obra de fàbrica de maó, i amb els elements de ferro forjatque la coronen.La saga familiar dels Balcells. En el mateix entorn, conviuen les obres de tres generacionsd’arquitectes de la família Balcells. La primera és el vapor Sampere, obrad’Eduard Maria Balcells; després hi trobem l’Escola de Sant Nicolau, obra de JosepAntoni Balcells (fill d’Eduard Maria), i per últim hi ha l’ampliació d’aquesta escola fetaper Ricard Balcells (nét d’Eduard Maria).12C. de Tres Creus, 104 –C. Turull, 2Sector CentreAccés durant l’horaricomercial.

13Pl. de La Sardana, S/NSector Centre –CovadongaL’interior es pot visitar enmotiu d’activitats firals.La Electricidad -Fira SabadellDe fàbrica a la Fira SabadellUn exemple d’enginyeria. La fàbrica estava formada per diversos edificis, entreels quals destaca l’edifici de 1946 (actualment rehabilitat) que es va annexar a un inicialde 1916. L’edifici actual es va edificar sota projecte de l’enginyer Francesc Izard, l’any1946. Destaca per l’estructura interior formada per una nau central de 16 metresd’amplada i 20 metres d’alçada, amb dues naus col·laterals, i un edifici annex. El conjuntestà format per 30 pilars que sostenten l’estructura per on corrien els ponts-gruanecessaris pel desplaçament dels materials i motors.Una antiga fàbrica. La societat anònima La Electricidad es va constituir l’any1911, per a la fabricació de material elèctric com turbines i alternadors. L’empresava ser absorbida l’any 1962 i va canviar de nom en diverses ocasions fins que vapassar a formar part de la multinacional ABB, de manera que fins que va tancar(1998) es va denominar ABB Generación División Fabricación Este.La Fira Sabadell. L’any 2007 la seva rehabilitació va ser guardonada amb un PremiBonaplata en la categoria de restauració del patrimoni industrial. Actualment, elrecinte és ocupat per la Fira Sabadell, un centre firal i de congressos que ofereixmúltiples possibilitats per a tot tipus d’activitats.

Un nou mercat per a la ciutatMercat CentralEl mercat, centre social i econòmic. Amb la construcció d’aquest edifici, l’any 1930,Sabadell va disposar per primera vegada d’un gran mercat que substituïa les antiguescarnisseries i el mercat a l’aire lliure que s’havien ubicat a la plaça Major. El nou edifici,d’estil noucentista, és obra de l’arquitecte municipal Josep Renom i Costa. En destacala complexa estructura metàl·lica interior, obra de la factoria barcelonina Fills d’enMiquel Mateu. L’arquitectura del ferro va permetre des de mitjan segle XIX crear gransespais coberts a baix cost i aquest n’és un exemple.La complicitat de la construcció. L´estructura metàl·lica està embolcallada per unsmurs de tancament de maó i formigó armat. En els vèrtexs de l’edifici es situen lesentrades de caràcter monumental; destaca la situada davant la plaça Sant Jaume, laqual està coberta amb una gran cúpula que amagava els dipòsits d’aigua.L’interior sorprèn per la il·luminació zenital i pels quatre grans vitralls situats sobre lesportes d’accés i dissenyats pel mateix arquitecte.La rehabilitació, finalitzada el 2004, ha permès millorar les condicions de l’edifici i laseva activitat comercial. A l’interior s’hi han conservat unes parades com les dissenyadesoriginalment.14Pl. del Mercat, 1Sector CentreAccés durant l’horaricomercial.

15Pl. de Sant Joan, 1Sector Centre – RamblaAccés durant l’horarid’obertura de l’equipament.Mercat de Sant JoanUna construcció singularUn edifici que presideix la plaça. L’antic Mercat de Sant Joan és un edifici aïllat, decomposició simètrica, i amb una planta de creu central amb cossos annexos al llarg delperímetre. L’edificació conté, a més, dues pèrgoles exteriors situades als dos costats,que defineixen l’entorn de la plaça de Sant Joan. L’edifici, així com la plaça, és unprojecte unitari de l’arquitecte municipal Joaquim Manich, de 1948.La magnificència de l’entrada. L’accés principal es situa en una façana engalanadaamb dues pilastres a cada costat de la porta d’accés i un coronament amb frontó, com atrets de composició clàssica. Sobre aquesta porta també hi destaquen el relleu de SantJoan i l’escut de Sabadell. Tot el perímetre de l’edifici és resseguit per un sòcol de carreusde pedra vista que dóna unitat al conjunt.L’ús actual. Actualment l’equipament és un centre d’activitats per a la gent gran. Elstreballs per adequar l’espai al nou ús han sabut aprofitar la singularitat i els trets arquitectònicsde l’edifici per donar-hi nous usos i millorar-ne l’accessibilitat.

Planta baixaTeatre PrincipalPrimer pis16Un nou teatre a la ciutatL’antic és substituït per un de nou. En aquest punt es situava un teatre durant ladècada del 1830 (el Teatro de la Villa). A causa del seu estat ruïnós, va ser enderrocati substituït per un de nou projectat el 1863 per Francesc Daniel Molina, mentre queJosep Antoni Obradors en dirigí les obres. El nou teatre, d’estil neoclàssic, va ser edificatentre els anys 1864 i 1866. La construcció d’aquest teatre s’inscriu en la voluntatde la burgesia de Sabadell de dotar la ciutat d’un edifici adequat amb una programaciócultural estable, i esdevingué una peça clau del panorama teatral sabadellenc a cavalldels segles XIX i XX.La presència de totes les arts decoratives. El Teatre Principal consta de platea, dospisos amb llotges i un tercer pis, conegut tradicionalment com a «galliner», i tot plegatamb la clàssica forma de ferradura. Al primer pis es troba també el foyer. El Principal vaser decorat pels millors professionals del moment: Francesc Soler i Rovirosa, destacatpintor i escenògraf, Marià Carreras i Joan Ballester, escenògrafs.Un teatre viu. Aquest teatre ha acollit al llarg de la seva història un gran nombre d’artistesde renom internacional.El 2006 en va finalitzar la rehabilitació i recuperà així l‘antiga esplendor.C. de Sant Pau, 6Sector CentreAccés en motiu de lesrepresentacions artístiques,i en visites guiades puntuals.Més informació:www.sabadell.cat/sortim!

17Sant Fèlix i el CampanarEsglésia de Sant Fèlix:Pl. de Sant Roc, s/nSector CentreAccés durant els horarisd’obertura al culte.Campanar de Sant Fèlix:Racó del Campanar, s/nSector CentreVisites guiadesprogramades i en motiude la Festa Major.Tel. 93 727 85 55El campanar barroc i l’església gòtica i neogòticaL’església. A l’indret on actualment s’alça l’església de Sant Fèlix hi havia la deSant Salvador, del segle XI. Després de diverses reformes, des d’època gòtica i fins alsegle XVIII, el conjunt va ser cremat durant la Setmana Tràgica del 1909. L’església,excepte el campanar, la sagristia i l’absis gòtic, va ser enderrocada i reconstruïdaa partir de l’any 1914 en estil neogòtic, segons projecte d’Enric Sagnier i sota ladirecció de Jeroni Martorell.La Jacinta, la Dominica i la de les Hores. El campanar de Sant Fèlix, construït entreel 1724 i el 1738, d’estil barroc, és de planta octogonal. Originàriament tenia trescossos ben diferenciats que corresponen a les diferents funcions que acollia quan esva construir. A la planta baixa es troba la capella del Roser; al primer pis, el comunidor,recinte on el sacerdot conjurava el mal temps i les adversitats, i a dalt de tot, el campanarpròpiament dit amb les tres campanes: la Jacinta, la Dominica i la de les Hores.Un edifici inacabat. La construcció de la nova església, a partir de 1914, va finalitzarel 1942 amb l’edificació de la gran façana que tanca la plaça de Sant Roc. La façanadestaca pel gran finestral i el portal. S’havia previst que fos flanquejada per dues granstorres, que no s’han arribat a construir mai.

Un símbol de la ciutatTorre de l’AiguaUna de les primeres construccions de formigó armat. La Torre de l’Aigua és unade les primeres construccions realitzades amb formigó armat a Sabadell (una barrejade grava, sorra i aigua, en combinació amb barres d’acer), que va permetre aixecar unaestructura esvelta que alhora havia de sustentar un dipòsit d’aigua.L’obra, iniciada el 1916 i acabada el 1918, va ser planejada per l’enginyer FrancescIzard, projectada per l’arquitecte Lluís Homs, i va comptar amb la direcció de l’arquitecteJosep Renom.El subministrament de l’aigua. La torre dipòsit es va construir per donar solució ala necessitat d’aigua provocada pel creixement demogràfic i el desenvolupament de laindústria. L’edifici permetia acumular l’aigua extreta dels pous del riu Ripoll i, a partird’aquí, distribuir-la per gravetat a les fonts públiques i als punts de consum industriali domèstic.Una complexa construcció. La torre té una altura de 50 metres. Estructuralmentestà constituïda per vuit pilars que sustenten un dipòsit octogonal amb una capacitatde 293,5 metres cúbics. Sobre el dipòsit es situa el mirador, amb una obertura a cadacostat i protegit per balcons de ferro. Funcionalment, uns equips de bombes eren lesencarregades de pujar l’aigua dels pous del riu Ripoll. La torre va deixar de funcionarcom a tal el 1967.És un element destacat del patrimoni industrial de Catalunya i és visitable a través delsMuseus Municipals de Sabadell.18Pl de la Torrede l’Aigua, s/nVisites guiadesprogramades i en motiude la Festa Major.Tel. 93 727 85 55

19Rambla, 251Sector Centre – RamblaL’edifici no és obert a lavisita pública.Torre i despatx GorinaLa casa premodernista i el despatx racionalistaUn xalet afrancesat. La fàbrica Gorina, dedicada a la filatura i al teixit de la llana, vatenir una gran puixança, sobretot a la dècada dels anys vuitanta del segle XIX, fet que vaprovocar que Josep Gorina i Pujol promogués la construcció de la Torre l’any 1889, sotaprojecte de l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, un dels precursors del modernisme.L’edifici és un habitatge aïllat, eclèctic amb diversos elements modernistes i envoltatper un ampli jardí inspirat en models centreuropeus. L’edifici destaca pel tractamentexterior, amb esgrafiats i elements decoratius modernistes. Els interiors sorprenen perla decoració pictòrica i elements ornamentals.El despatx per a la indústria. El despatx es va construir el 1933, sota projecte deFrancesc Guàrdia i Vial, com un espai destinat a la comercialització dels teixits i per ala representació de la indústria Gorina; així mateix la planta superior es destinà a habitatge.L’edifici s’inscriu en els corrents de l’arquitectura racionalista, com ho demostrenla seva simetria, l’ordre i el gust per la simplicitat ornamental. Els interiors, de doblealçada, són lluminosos i funcionals.Actualment. El conjunt pertany encara a la família Gorina, que a finals de la dècadadels noranta del segle XX va rehabilitar la torre i en va restaurar els elements ornamentals.

21c. Blasco de Garay, 19Sector Centre –Tres CreusAccés durantl’horari d’oberturade l’equipament.Vapor Codina - 1880Vapor CodinaUn exemple de la industrialització. El projecte del vapor Codina és de l’enginyerManuel Folguera i la construcció del mestre d’obres Francesc Renom. L’encàrrec esdeu al comerciant Salvador Codina. L’antic conjunt industrial es va edificar en diversesfases. La primera, entre el 1879 i el 1881, correspon a les naus que ara es podencontemplar.Un projecte per llogar l’espai i la força del vapor. La fàbrica es construí amb l’objectiud’arrendar parts de l’espai i l’energia a petits productors, com a inversió per ageneració de renda. La ubicació és estratègica: prop de l’estació de tren per tal depoder rebre amb facilitat la llana, i el carbó procedents d’Astúries i Anglaterra. El vaporestà format per dues naus conegudes com a quadres, distribuïdes en paral·lel i separadesper un pati anomenat barri o pati de drapaires. Les naus són d’una sola planta,cobertes per encavallades de fusta, amb rajola plana i teula ceràmica. La il·luminaciónatural s’obté a través dels finestrals situats al llarg de tota la nau.Nous serveis municipals. Les naus s’han rehabilitat l’any 2006 per tal d’ubicar-hinous serveis públics municipals.

La Mare de Déu de la SalutLa SalutLa capella de Sant Iscle i Santa Victòria. Ens trobem a la serra de Sant Iscle, onoriginàriament hi havia una vil·la romana que es va establir prop de la via Augusta. Alsegle X, sobre les termes de la vil·la romana, s’hi va construir una capella dedicada alsgermans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. En època gòtica i moderna la capella es vaampliar (segles XVII i XVIII). L’any 2007 va finalitzar la seva rehabilitació.El miracle de la curació de la pesta. Al llarg del segle XVII Sabadell va patir epidèmiesde pesta. En aquestes circumstàncies la rectoria (actual hostatgeria) va servir com amorberia per deixar-hi els malalts en quarantena. Segons una llegenda, en aquellescircumstàncies, l’ermità va anar a buscar aigua al torrent de Canyameres i entre lesbardisses va trobar una imatge de la Mare de Déu amb el nen. Va ser llavors quanjustament va finalitzar la pesta, la qual cosa es va atribuir a poders curatius a la imatge,que va passar a la denominació actual de Mare de Déu de la Font de la Salut. El 1696s’inicià la celebració de l’Aplec de la Salut.El santuari de la Mare de Déu de la Salut. El gran nombre de visites, la devoció delssabadellencs i el mal estat de la capella va fer necessari construir un nou santuari a partirde 1876, sota projecte, primer de Carles Gauran, i després de Miquel Pascual Tintorer. Elnou santuari es va inaugurar el 1882 i posteriorment s’hi van construir el campanar i elcambril de la Mare de Déu. El juliol del 1936 va ser incendiat i destruït, però tres anys méstard se’n va iniciar la reconstrucció i el santuari es va anar embellint fins a arribar a l’estatactual. Hi destaca la decoració interior amb les pintures murals d’Antoni Vila Arrufat.22Parc Periurbà de LaSalut carretera deCaldes, s.n.Santuari:Accés durant els horarisd’obertura al culte.Capella de Sant Isclei Santa Victòria:Visites guiadesprogramades i en motiude la Festa Major.Tel. 93 727 85 55

23El Molí de Sant OleguerCamí de Ca’nQuadras, 179(al costat de la Bassa)Accés durant l’horarid’obertura del’equipament.Més informació:www.sabadell.cat/SAJ/p/alberg_cat.aspEl riu Ripoll: motor preindustrialLa força del riu Ripoll com a motor. Al llarg del riu Ripoll hi trobem molins i hortesja que és un emplaçament ideal per a l’aprofitament de la força hidràulica. Això probablementsucceeix des del segle X fins al moment de la industrialització, quan es vancomençar a usar el vapor i l’electricitat.De molí fariner a molí draper i paperer. Les activitats dels molins eren diverses.Entre les més freqüents hi havia la farinera, la drapera i la paperera. Sembla que elmolí de Sant Oleguer, del segle XVIII, originàriament era molí fariner i que passà méstard a molí draper. En la seva última etapa –finals del XIX-mitjan del XX–, va passar aser un molí paperer, com ho demostren les moles de xafar paper i els podridors ques’han conservat.Els diversos usos del Molí de Sant Oleguer. Els canvis d’ús no varen comportartransformacions gaire rotundes del giny hidràulic, ja que l’element principal es componiade la roda vertical que movia l’eix transversal a través del qual s’accionaven lespeces. La rehabilitació del molí va finalitzar l’any 2009 i recuperà la imatge original totmantenint diversos elements tecnològics. Acull un alberg de joventut.