setembre-octubre 2011

noticiariVIII Trobada Intercomarcal de PuntairesEl dia 7 d’agost les puntaires de Bot van matinar mésdel que és habitual. A les 10 del matí s’inaugura la VIIITrobada Intercomarcal de Puntaires i calia tenir-ho totlligat i ben lligat. Cap a les cinc del matí les llums encesesdel saló parroquial indicaven que allí es “coïa” algunacosa. Les més matineres havien començat a preparar elentrepans de l’esmorzar (dos-cents!). S’havia de ratllarla tomata, tallar els cocs i el pa (130 baguets)… Cap ales vuit ja havien ficat el pernil a dins del pa ben sucadetamb la tomata i ben embolicat amb paper d’alumini. Hovan portar tot dintre d’unes paneres grans de ca Fígols alpavelló del poliesportiu on s’havia de celebrar la trobada.Allí només quedava ficar-los en unes bosses de plàsticacompanyats d’una botella d’aigua i d’uns patrons depunta de coixí (quin detall!). Per altra banda, un altregrup havia disposat unes taules amb pastes (els cocsque s’havien tallat al saló) i begudes refrescants perobsequiar els que anaven arribant al recinte. A poc a pocel pavelló es va omplir de puntaires i dels seus acompanyants.Venien d’altres localitats catalanes i també del’Aragó. Tots van escoltar amb atenció l’acte de les deui la salutació de benvinguda que va anar a càrrec deCarme Celma, representant de les puntaires de Bot, queva fer-la en català i en castellà en atenció a les representantsaragoneses. També va pronunciar unes paraulesafectuoses Lluis Agut, el nostre alcalde. Acte seguit esvan distribuir les bosses de l’esmorzar a totes les dones,assegudes ja als seus llocs. Els seus acompanyants vanesmorzar de banda al voltant d’una taula parada a l’efecte.En acabar, les puntaires es van posar a la feina. Lesseves mans es movien rítmicament i aconseguien despertarl’admiració dels visitants que comprovaven comanaven apareixent veritables obres d’art, gràcies a la sevahabilitat i delicadesa. Les 163 dones protagonistes de latrobada, van rebre de mans de l’alcalde l’obsequi d’unabotella de vi “Desig” de la cooperativa.Cap a les dotze i mitja l’activitat es va anar aturant.Havia arribat el moment de la clàssica rifa (s’havienestat venent números durant tot el matí). Però abans decomençar a cantar els números premiats es va fer unsorteig especial només per a les dones visitants. Toteshavien rebut l’obsequi d’un número i havia arribat elmoment de saber quina de totes havia estat la guanyadoradel regal. I la rifa general encara s’havia d’esperaruna mica més. S’havia d’entregar un premi (una plantapreciosa) a la labor més ben treballada. Li va correspondrea una membra de l’associació “Rosa” de Reus. I, perfi, la rifa! L’animació estava assegurada. Es va mantindrefins a la una del migdia. Llavors ràpidament el pavelló esva quedar només amb les puntaires de Bot que es veiencansades però satisfetes del resultat del seu esforç.Exposició de pinturaDurant les festes d’agost i amb la col·laboració de l’Ajuntamenti del Club Esportiu, la Maribel Solsona va muntar unaexposició amb els treballs fets pels seus alumnes (grans ipetits) durant el curs.Val a dir que el Saló Parroquial on havia fet exposicionsanteriors es va quedar petit i va ser necessària la sala grandel Club per donar cabuda a tots el quadres.El color, el temple, la innocència, la constància, el descobrimentde tècniques, textures i formes, la il·lusió, la plasticitat;la personalitat es plasmaven en les obres dels alumnes.La Maribel fa fer un petit parlament sobre el que haviaestat el curs, el gratificant contacte amb els alumnes, elseu intent perquè arribin a valorar les arts plàstiques ambtota la riquesa que la pintura pot aportar a les persones:equilibri, expressivitat, emocions, coneixement, satisfacció,treball, disciplina.Després del passeig contemplant cada un dels quadres, alsassistents els esperava un pica-pica de categoria.Felicitats, Maribel.4el pedrís

noticiariSopars d’estiuAl tradicional “sopar de la cabra” o sopar dels caçadors,que celebrem la nit del 14 d’agost, enguany li ha sortitparella.L’Ajuntament de Bot va programar sessions de ball denit per als dies 13 i 14, a més del dia 15, aprofitant quecoincidien amb el cap de setmana. Per tal d’incentivarque la gent sortís al ball (cosa que cada any costa més)va promoure un segon sopar d’estiu per a la nit del dia 13.El sistema, el mateix que per al “sopar de la cabra”, perun tiquet de 4 € s’oferia un plat de fricandó el dissabte iun d’estofat el diumenge, a més del vi. Les colles, que vandeixar les taules parades durant el dissabte, es van acabarde completar el menú al seu gust. Un cop havent sopat vacomençar el ball.El diumenge 14, el sopar coincidia amb el partit de futbold’anada de la Supercopa d’Espanya, entre el Madrid i elBarça. Preveient que aquest acte faria minvar l’assistènciaal sopar, l’Ajuntament va optar per instal·lar al poliesportiuuna gran pantalla on es va retransmetre el partit, fet que vaocasionar que el pavelló estigués més ple que mai.La bicicletada popularUn any més hem de donar la bona notíciade la celebració de la festa de la bicicleta.Les primeres fotos d’aquest esdeveniment lesva publicar aquesta revista l’any 2003, en elnúmero 160. Però, no va ser fins l’any 2006i en el número 176 que un petit comentariescrit va acompanyar les fotos preceptives. Enaquella ocasió varen ser vuitanta els participants,enguany solament seixanta. No per aixòla festa no va ser completa, ja que la sortida vasortir rodona, mai millor dit.La marxa va celebrar-se el dimarts dia 16d’agost, a les deu del matí. L’inici es va feramb una correcta puntualitat i de forma ordenada,i ordenada va ser la corrua per la viaverda. Aquesta vegada el recorregut va sofriruna petita retallada, donat que bàsicament aque molts dels esforçats ciclistes eren gentmenuda i es tractava per sobre de tot que s’hopassessin bé.A la tornada, el parc va acollir tots els esportistesque allí es van cruspir l’esmorzar preceptiu. Així va sercom l’entrepà va caure sacrificat en pro del noble esportde la bicicleta.Comptem amb tots vosaltres per a l’any que ve.Festa a les piscinesL’últim dia de les festes d’estiu va cloure a les piscinesmunicipals.De 12 a 14 h i de 16 a 18 h, s’hi va instal·lar un parcaquàtic, a la vegada que es duia a terme la campanya“Mulla’t per l’esclerosi múltiple”.El fet de combinar aquestes dues activitats estàresultant un èxit. Les piscines s’omplen a vessar i lesrecaptacions per la campanya solidària cada any sónmés quantioses, el dia 16 es van recollir 724,00 €.A més, es va aprofitar la jornada per entregar elsdiplomes dels cursos de natació i d’aiguagym. Uncop la regidora d’esports i la monitora de natacióvan repartir els diplomes, es va oferir un berenarper a totes les persones participants de les quals calvalorar la seva tenacitat a l’hora de seguir els cursosdurant un mes de juliol que no ha destacat precisamentper ser calorós.el pedrís 5

noticiariSopar fi de curs IogaPer tercera vegadales dones botenquesque practiquenel ioga es vanreunir en un soparde germanor el dia18 d’agost donantaixí per acabada latemporada 2010-2011.La Joaquina Jornetque imparteix les classes des de fa tres anys demanera ininterrompuda convocà el grup a casa seva, alxalet del carrer de l’Olivar, per sopar totes juntes al seujardí. El lloc és deliciós i convida a gaudir de la trobadaen un ambient on la natura fa patent la seva presència.En aquesta ocasió, només arribar, mentre es podiencontemplar les nostres muntanyes acomiadant-se delsol, un ventet suau anunciava que la nit seria agradable,sense la calor enganxosa del dia. I agradable ho vaser en tots els sentits. I divertida, i emotiva, i...Val a dir que la Joaquina li dóna a tot el que fa un cairemolt especial, transmet de forma espontània i naturalvibracions positives i relaxants tant d’agrair en aquestmón superestressat.Les taules, parades amb un gust exquisits (estovalleslila i plats i detalls florals d’un groc i una lluentorespectaculars), van alegrar la vista a les convidades,que van ocupar els seusllocs convençudes que totaniria magníficament.La Joaquina va donar labenvinguda a totes i lesseves paraules van sonara música celestial, comsempre. Però aquestavegada hi va haver unanota especialíssima, l’homenatgesenzill i entranyablea les quatre donesmés grans del grup:l’Agustina del Manso, laPepita de Perebrios, laMagdalena del Ros i la Maria de Lázaro. Per a lesquatre va tindre unes paraules d’elogi a les seves qualitatshumanes. Elles, que l’escoltaven complagudes iemocionades, van mostrar la seva sorpresa en rebre undetall floral com a record. A elles i a totes les altresse’ls va obsequiar amb un CD amb consells per apracticar exercicis d’utilitat indiscutible. A cadascunhi havia escrita una frase, “un pensament per a ferpensar”. Es van llegir alguns i veritablement valia lapena meditar-los.El sopar es va fer present de seguida (no sols de detallsespirituals s’havia de gaudir) i ràpidament les taules esvan omplir de “delicatessen”. La varietat i la categoriade les viandes i la seva presentació feien pensar quetot havia estat preparat a la cuina d’un hotel de cincestrelles. Deliciós, exquisit.I què en direm de la persona que es va encarregard’animar la vetllada i de procurar que l’alegria i ladiversió estiguessin assegurades?. La inefable MargaritaCanalda. Sorprèn la seva energia, el seu dinamismei la capacitat que té per a canviar de registre amb unarapidesa fora de sèrie. Inventa, canta, balla, improvisa...Fa “puntes” a qualsevol professional de l’animació,de veritat. Durant tota la vetllada va intentardemostrar que posant-hi entre totes una mica de ganeses pot aconseguir que resulti inoblidable.I és que el sopar del ioga és més que un sopar.6el pedrís

noticiariBatukaI comencem: “chi ki cha, batuka pa bailar, con tuscaderas que rico te meneas,…” El passat mes d’agostva tenir lloc classes de Batuka durant 3 tardes. La professoraera la Magda Samper de Gandesa. La batukaconsisteix en moviments coordinats de cames i braçosal ritme d’una música alegre. La classe començavaexplicant els passos bàsics de la coreografia. Acteseguit posava la música en marxa i el conjunt de 15dones que assistia a la classe començaven a repetir elspassos indicats al compàs de la música. I la classecontinuava amb: “Bendita como tu eres, de la cabeza alos pies…” cançó rere cançó sense parar. I així durantuna hora i mitja més o menys. Les alumnes que hi vanassistir van quedar molt contentes.1er Concurs local de bitllesEl dia 15 d’agost es va fer una tirada de bitlles al parc municipal en lescategories infantil, adults homes i adults dones.Va està molt animat, i es van donar premis als guanyadors de les trescategories.El grup de bitlles de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Bot informai anima a participar al Campionat Intercomarcal que es fa entre 21pobles.Hi poden participar nens, homes i dones. No és necessari que siguisjubilat, hi ha gent de totes les edats.Últimament el grup local ha millorat molt els resultats. Ha aconseguitun tercer lloc a l’Alforja, i un quart a la Fatarella i també varis premisindividuals.Si hi ha algun interessat en participar a les tirades pot dir-ho a qualsevolmembre de l’associació.Festa a Sant Josep el 14 d’agostCom ja és tradicional ,cada 14 d’agost el poble de Botva a l’ermita de Sant Josep.Aquest any la diada queia en diumenge, els membresde la Junta creien que superaríen el nombre d’assistentsde l’any anterior però a l’hora de la veritat envam ser al voltant d’ una cinquantena menys. Sensdubte hi va tenir molt a veure el fet que la nit anteriorhi va haver sopar i ball al pavelló esportiu fins a alteshores de la nit.Els qui van anar-hi van poder gaudir d’un bon temps,sempre necessari per tenir una bona festa.Els actes s’iniciaren a les 9 del matí amb la missa al’ermita, en acabar l’Ajuntament va convidar a tothom,que així ho va voler, a una pasta amb xocolata i unacopeta de mistela, vi ranci o barreja.Tot seguit es va repartir als qui havien comprat eltiquet, els entrepans de pernil que van assaborir acompanyant-losamb algun traguet de vi i ‘olives negre. Peracabar l’esmorzar se’ls va donar un cafè i una pasta.Al voltant de les 12, uns en cotxe i altres a peu, vantornar a Bot.el pedrís 7

noticiariDiada 2011Ja fa un anys que la Diada se celebra a Bot seguinun format que inclou una exposició sobre temes decultura popular que va acompanyada d’una xerradaexplicativa, un concert d’alguna formació musical deles Terres de l’Ebre i un aperitiu.Com a varietat d’enguany, però, l’exposició no ha estatpresentada per Pepa Nogués (habitual d’aquest acte),a causa de la seva recent maternitat, sinó per una altraPepa i Elsa, de Mas de Barberans, que ens van portarl’exposició de l’Associació Cultural “El Lliscó” ambel títol “Cabassos barata pataques”. L’exposició és elfruit del treball que han realitzat aquestes dos dones il’associació que representen per tal de recollir informaciósobre una forma d’adquisició de productes, ara endesús, però que es va fer servir fins prop dels anys 70,en la qual no intervenia el diner: “el baratar”.Després de la presentació de l’exposició, va actuar elgrup “Albert i la banda dels 13” un grup de renom ales Terres de l’Ebre, conegut per haver fet la bandasonora del programa “Deixa’m vore” del canal TE i perhaver guanyat alguns premis de prestigi.La calor i el volum del so (propi dels concerts de rock)van propiciar que la gent sortís abans d’hora.En acabar el concert, les persones assistents van compartiruns vins del poble i un petit aperitiu.2a jornada de cinema d’estiuEl dissabte 27 d’agost es va fer al frontó un segonpassi de cinema. Esta vegada la pel·lícula projectadafou la comèdia de situació “Recien casados”.La pel·lícula es va programar en plena campanya delveremar, tot i així va comptar amb un gens menyspreablenombre de públic, el qual, a més, va comentar quefa anys, durant la temporada del veremar, es feia ballcada dia i que està molt bé poder distreure’s desprésd’una dura jornada de treball.8el pedrís

noticiariConfirmacióEl passat dia 6 de maig vam celebrar les confirmacions a la nostra parròquia amb una tarda festiva per la celebracióon van ser confirmats JASMINA BLANC, CECÍLIA GISBERT, DAVID MARTÍ, FONTCALDA PALLARÉS,CLÀUDIA SOLÉ, TONI VIÑA i RAFAEL SALGADO. Després, amb els pares i familiars van fer un petit piscolabisal saló parroquial.el pedrís 9

noticiarirecull de premsaDos nous càmpings es construiran ala Terra Alta en els propers dos anysDos nous càmpings ampliaran l’oferta d’aquestsequipaments a la comarca de la Terra Alta. Elprimer d’aquests promocionat per Joan MariaRecasens, veí de Bot, té previst entrar en funcionamentdurant la Setmana Santa de l’any2012, mentre que la instal·lació de Pinell de Brai,encapçalada pel jove empresari Domènec Martínez,serà una realitat l’any 2013. Amb aquestsdos establiments, seran quatre els càmpings ambels que comptarà la Terra Alta, després que anysenrere obrís el càmping Els Ports, a Arnes i queaquest any es poses en funcionament el càmpingPort Massaluca a la Pobla de Massaluca.En ambdós casos els equipaments que es construirans’ubicaran en extenses parcel·les. En elcas del càmping de Bot la instal·lació es localitzaràen una finca de 22.000 metres quadrats icomptarà amb 70 parcel·les de 100 metres quadratscadascuna i entre 5 i 10 bungalows. A méstambé disposarà d’altres serveis com piscina,bar-restaurant, etc.Pel que fa al càmping de Pinell de Brai aquestcomptarà amb una capacitat per a 300 personesque es repartiran entre les 50 parcel·les i els 3bungalows. L’equipament tindrà un restaurantper a 120 persones.L’aprovació definitiva d’aquesta iniciativa coincideixamb una època en què l’oferta de càmpings ales Terres de l’Ebre guanya terreny en el conjuntturístic del territori. En aquest sentit, i segons lesdarreres dades sobre l’activitat registrada en elscàmpings de Catalunya durant el segon trimestred’aquest any, la marca turística de les Terres del’Ebre ha registrat un increment interanual de13,3% pel que fa al nombre de viatgers.Diari de Tarragona 27/8/2011Tret de sortida a la veremaDes del 17 d’agost, set dels cellers inscrits al Consell Regulador ja han iniciat la recepció de veremade varietats blanques als termes municipals de Corbera d’Ebre, Batea, Bot, El Pinell de Brai, Gandesai Vilalba dels Arcs.El 17 d’agost al terme municipal del Pinell de Brai, amb tan sòls 15 hectàrees de vinya, s’encetà lacampanya a la zona de producció de la DOTA. Chardonnay, Moscatell de gra petit, Sauvignon blanc iViognier -les més primerenques de les 10 varietats blanques classificades pel Consell Regulador- hanestat les protagonistes de les primeres recol·leccions. Cal destacar puntuals veremes, amb menorexigència de maduració, de les varietats majoritàries i tradicionals Garnatxa blanca i Macabeu (92%de les blanques) amb destí DO “Catalunya” o per la producció de mostos, en el cas del Macabeu. Noes preveu una generalització de la verema fins la darrera setmana d’agost i primers de setembre.El potencial productiu de la DO “Terra Alta” es situa a les 5.500 hectàrees, el més baix mai registrat,i entre els 35 i 37 milions de kg de raïm.Les xifres de campanya pel que fa al potencial de producció confirmen la tendència dels darrers anys:una clara i ininterrompuda disminució de la superfície vitícola. S’han registrat 5.458,70 hectàreesde vinya (amb capacitat de produir) repartides entre 1.200 viticultors que formen part del ConsellRegulador. L’abandó de l’activitat i l’arrencada de vinyes -incentivada en molts casos per l’administraciócomunitària- està contribuint a ajustar l’oferta i obre una oportunitat per reduir excedents deproducció de vi sense indicació geogràfica (antic vi de taula). Però el constant rejoveniment i modernitzacióde la viticultura està permetent contenir la davallada de producció respecte el descens delpotencial. S’espera registrar una collita d’entre els 35 i 37 milions de kg de raïm; entorn el 60% esdestinarà a la producció de vi protegit per la DOTA.Pel moment l’anyada ha estat marcada per una primavera amb humitats altes, un juliol poc càlid,l’escassetat de pluges i un bon manteniment de l’estat fitosanitari de les vinyes i el raïm.Les condicions de l’anyada han permès, en part, pal·liar l’escassetat de pluges que s’ha donat desdel final de la primavera. Però, la primera quinzena d’agost, decisiva en termes de qualitat, ha estatmarcada per un destacable dèficit hídric que afectarà a la baixa el volum de producció. No hi ha capdubte que el regadiu, pràctica en constant progressió en molts paratges de la part nord-oriental icentral de la zona de producció, està jugant un paper determinant per gestionar aquestes situacionsen favor o en contra de la qualitat i valor enològic de la collita. Destacar que l’estat fitosanitari deles primeres veremes ha estat òptim. Tret de puntuals afectacions per cendrosa, coneguda aquí coma “mal de sofre”, i a manca d’imprevistos meteorològics, es preveu que la verema gaudeixi de lesmillors condicions fitosanitàries i tecnològiques per l’elaboració.Publicat: 24/08/2011 | Autor: CRDO TERRA ALTA | Filed under: Actualitat, Sector vitivinícola,Verema, Vins | Tags: Consell Regulador, Verema | Desactiva els comentaris10el pedrís

casamentsJosep Bosch Llovet iAlejandra Galve Cases,de cal Menescal, es vancasar el dia 6 d’agost, al’ermita de Sant Josep.Viuran a Bot.Marcel Fígols Miró i Daphne Palacios,de casa Marcelino, es van casar el 2de juliol a Roc de Sant Gaietà (Roda deBarà). Viuràn a Torredembarra.Emilio Juan Dolz Viver i Mari LuzPeris Mulet, de casa la Pepita deFos, es van casar el dia 6 d’agost.Viuran a Bot.Enhorabona!defuncionsFilomena Martí Sabaté, de cal Sit, morí el dia 10 desetembre a Sant André de Roquelonge (França) als92 anys d’edat.Descansi en pauel pedrís 11

l’alcaldia informaEl final de l’estiu ha coincidit amb l’engegadade la verema amb unes temperatures força altestenint en compte l’època en què estem.Una nova entitat ha sorgit al nostre poble ques’encarregarà de dinamitzar l’activitat esportivadel municipi, el Futbol Club Bot. Feia molts anysque al nostre poble no hi havia equip de futbol toti que havia tingut una tradició i un reconeixementa la nostra comarca força important. L’equip degovern de l’ajuntament encoratjà aquesta novaentitat per tirar endavant aquest nou projecte i elsofereí tot el suport en la seva comesa. La primeratasca que calia fer era la d’adequar el camp defutbol i les instal·lacions i aquesta ja està feta.En el camp esportiu aquest any Bot serà presenten el Rally Catalunya acollint una etapa el dia21 d’octubre. Sense dubte serà un bon aparadorper donar a conèixer la nostra població a nivellmundial.Una de les actuacions que estaven pendents derealitzar de l’anterior govern de la Generalitat deCatalunya era l’arranjament dels camins de la vallde Batea i Travesses i en aquests dies ja s’haniniciat. Aquesta obra suposarà una millora moltimportant, però requerirà que els veïns afectatsprenguin paciència mentre es duen a terme lesobres.En l’anterior escrit de l’alcaldia es posava demanifest que el Consell Comarcal de la Terra Altahavia suprimit sense preavís dos serveis dels qualses beneficiava la població de Bot, els joves amb latècnica de joventut i la gent gran amb el transportdels usuaris del Centre de Dia de Gandesa. Caldir que amb el nou president comarcal les coseshan anat a millor i en el seu mèrit s’ha de dir ques’ha comunicat que es tornarà a contractar untècnic de joventut i s’està mirant de solucionarel tema del transport dels usuaris del Centre deDia de Gandesa. Celebrem aquesta nova dinàmicacomarcal que de ben segur beneficiarà tota lacomarca.En l’àmbit de l’activitat econòmica municipal caldestacar els treballs de redacció del projecte delcàmping que es construirà a Bot aquest hivern.Aquests treballs estan molt avançats i segonsels promotors obrirà portes el proper estiu,reforçant la nostra activitat econòmica i sent unpol d’atracció turística per al nostre poble i totala comarca.Atesa l’actual situació econòmica s’ha de destacarque l’ajuntament de Bot continua essent delsmenys endeutats de les nostres terres i actualmentja s’ha cancel·lat una pòlissa de crèdit de 90.000euros i en resta només una que està disposadaamb 10.000 euros. Tots voldríem tenir una milloreconomia, però pels temps que corren val a dirque no estem tan malament com diuen veusinteressades. Cal tenir en compte que dels 183municipis de la província de Tarragona som l’onzemunicipi que ha de tornar menys diners a l’estati el que menys de la Terra Alta, per ser exactes436 euros. Per acabar, s’ha de dir que tenim lasort d’estar en un poble on cada cop hi ha méspropostes per invertir i un ajuntament disposat adonar suport als nous emprenedors.Bot, setembre de 201112el pedrís

wcartes al directorFrancesc Berbis PallarésBon dia.Sóc el Francisco de “casa Paquito” i us adreçounes paraules per a demanar-vos que en el propernúmero de la revista, si és possible, publiqueuaquest comentari que us envio, és important.S’ha format al facebook una pàgina defotos antigues de tots els pobles i com no vullque el meu poble sigui menys que els altres,doncs volia comentar això per veure si entretots podem fer una pàgina guapa del poble. Elcomentari és el segúent:Des de fa uns mesos, per internet i a la pàginawww.facebook.es, diferents persones de la TerraAlta, Ribera d’Ebre i Matarranya, estan penjantfotos antigues dels diferents pobles. A travésd’aquí, us vull demanar la vostra col·laboracióperquè en feu arribar tantes fotos antigues comtingueu, per tal de poder-les publicar i fer unapagina del nostre poble, dóna igual el tema quesigui (amistats, festes, futbol...), qualsevol cosaens serveix. Fins ara tots els pobles es veuenrepresentats i el nostre es un dels pocs quetenen encara poques publicacions. Animeu-vos.Podeu adreçar les fotos a casa dels meus pareso podeu enviar-me-les a mi al meu correu queés botenc@hotmail.com o, fins i tot, podeu penjar-lesvosaltres mateixos.Ànims a tothom i donem a conèixer entre tots elnostre poble. Gràcies.Joan Rovira Barrobés (de ca l’Anita i del secretari)Hola a tothom,En primer lloc, felicitats per la revista, gràcies a ella, elsque no estem gaire soviet a Bot podem seguir el seu diaa dia sense perdre puntada. En segon lloc, dir-vos que alfacebook he obert una pàgina amb el títol de “Jo estimoBot i la Terra Alta”, i des d’aquí us animo a tots a queus feu amics d’aquesta pàgina i que hi deixeu els vostrescomentaris i tot el que vulgueu!!.Gràcies per tot i una forta abraçada!Atenció!!: La data límit d’admissió d’escrits per a l’ediciódel número de setembre-octubre és el dia 5 de setembre.el pedrís 13

“A l’escola d’abans...Curs 57-581. M. Cruz Gómez Sanromán.2. Victoria Solanes Bes.3. Mercedes Muiños Castro (mestra).4. Carmen Benítez Benítez (mestra).5. M. Carmen Mulet Amades.6. Teresa Boix Fontanet.7. Montserrat Barrobés Viñals.8. Maria Bes Cortiella.9. Margarita Serrano Miró.10. M. Carmen Vaquer Carranza.11. Encarnación Piqué Serres.12. Maria Viña Gil.13. Teresa Torres Segura.14. Dominga Pallarés Obiols.15. Bernarda Falcó Suñé.16. Tomasa Miró Adrià.17. Pepita Bes Alcoverro.18. Pepita Cortiella Sabaté.19. Carme Moncortés Pallarés.20. Maria Bosch Querol.21. Montserrat Bosch Querol.22. Maria Bosch Llop.23. Carme Miravet Amades.24. Rosa Morelló Grau.25. Enriqueta Piqué Serres.26. Rosario Cortiella Sabaté.27. Pepita Amades Serres.28. M. Carmen Mañá Escarihuela.29. Pepita Cots Bosch30. Ana M. Alabart Serranio.31. M. Cinta Gabalda Folch.32. Tere Miró Sastre.14el pedrís

alumnes a dojo”Curs 60-611. Joaquin Feced Villaroya.2. Miquel Joan Mañá Morelló.3. José Morelló Valls.4. Juan Ramón Pallarés Ferràs.5. Jesús Cortés Serena. (mestre)6. Baptista Morelló Cubells.7. Carlos Piñol Mañá.8. Pelegrí Bausells Viña.9. Joaquin Bosch Miró.10. José Bruno Roselló Vallès.11. Joan Perís Aros.12. Paco Conesa Vidal.13. Francesc Fidel Martí.14. Jesús Navarro Escarihuela.15. José Ramón Boix Miró.16. Pepe Cortés Bes.17. Agustí Cambrils Morelló.18. Angel Morelló Mur.19. Paco Mulet Amades.20. ?21. Antonio Valls Roig.22. ?23. Pedro Micola Cortés.24. Josep Roig Querol.25. Enrique Piñol Mañá.26. José Mañá Morelló.27. Miquel Cuello Ferràs.28. Miquel Lahosa Mulet.29. Clement Martínez Morelló.30. Llorenç Bosch Querol.31. Angel Sastre Querol.32.Enrique Bernadó Carceller.33. Pepito Amposta Aloverro.34. Manel Vidal Domènech.35. Baptista Roda Jardí.36. José Mañá Bosch.37. Víctor Vidal Sabaté.38. Angel Antolin Pérez.39. Antonio Cubells Ferràs.40. Vicente Micola Cortés.41. Rafael Paladella Querol.42. Ramón Cortiella Moncortés.43. J. Enrique Aguiló Sastre.el pedrís 15

parlem amb...Gerard Vidal,president d’AEGEE TarragonaAl Diari de Tarragona del dia 11 del passat mes de maig, a lacontraportada, vam veure la foto d’un noi de Bot, el Gerard Vidal,(fill de Victor Vidal de casa Antonio de Campà i de Conxita Pallaresde casa Josep de Gaetano). La foto il·lustrava una entrevista queli feia el periodista Javier Diaz Plaza i que portava un títol moltsuggerent: “No somos la generación ni-ni”. Com podeu imaginarla lectura del diari la vam començar per aquesta pàgina. Vamsentir curiositat i un interès molt viu per averiguar per què li feienl’entrevista i també per saber quin rumb havia seguit el Gerard anivell professional. Gerard ha estat fidel a la tònica “tradicional” enel nostre món rural. La major part dels nois i noies del poble, moltlligats a nosaltres durant la seva infantesa, se’n van quan arriba el moment de començar els estudisuniversitaris. Llavors perdem el contacte amb ells i el seu món (a nivell personal i professional) ensresulta ple d’interrogants. Només en sabem alguna cosa quan de tant en tant, preguntem als seusfamiliars com els hi van els estudis, quina carrera han escollit… Ens alegrem quan ens diuen quevan endavant. És just i necessari que els joves siguin emprenedors i li posin esforç i coratge a mésd’il·lusió al seu projecte de vida…L’entrevista del Diari al Gerard comença amb el seu perfil:“Gerard Vidal (Bot, 1985) es ingeniero técnico en telecomunicaciones y estudia un máster enDirección estratégica de la empresa en la URV. Es el presidente de la Asociación AEGEE Tarragonaque del 13 al 21 de agosto organizará la Summer University…”De seguida ens ve al cap una qüestió: què és l’Associació AEGEE Tarragona? Ens resulta totalmentdesconeguda. La resposta del Gerard a una de les preguntes de l’entrevistador ens aclareixuna mica de què va la cosa (i el que hem captat ens agrada): “Nuestro objetivo es impulsarla internacionalización de los estudiantes. Hoy en día no basta con ser diplomado, licenciadoo graduado o tener un máster. Se necesitan habilidades y competencias internacionales ymulticulturales.” Què interessant! Quins reptes se’ls hi presenten als nostres joves! Pensem quel’assumpte té una gran importància de cara al futur i que seria bo que el Gerard ens parlés del’AEGEE que presideix, dels seus objectius i dels seus projectes.1. Em primer lloc, quan i com es va constituirl’AEGEE Tarragona?Ens remuntem a curs acadèmic 2009-2010 quanl’International Center de la Universitat Rovira i Virgili(URV) va contactar amb un grup d’estudiantsque destacaven per la seva trajectòria internacional.Per sort, entre ells hem trobava jo. Se’ns vaencomanar la tasca d’acollir els diferents estudiantsd’intercanvi de la nostra universitat, provinentsde països propers com França, Alemanya oel Regne Unit, però també d’altres més llunyanscom Estats Units o Xina.Durant el transcurs del curs 2009-2010 vàremtreballar en aquesta direcció obtenint molt bonsresultats. Això ens va fer adonar del nostre potencial.Per aquest motiu, vàrem decidir iniciarel camí per tal de constituir-nos com a associaciójurídicament independent, ampliant el nostreàmbit d’actuació i tenint un major impacte en lacomunitat. Així doncs, vàrem iniciar l’activitat elsetembre del 2010.Amb la voluntat de relacionar-nos amb altrescol·lectius europeus que tinguessin els mateixosobjectius que nosaltres, ens vàrem unir a la xarxad’associacions AEGEE.En aquest sentit, continuem treballant conjuntamentamb la universitat. Es més, actualmentestem desenvolupant un paper clau dins del PlaEstratègic d’Internacionalització de la URV.2. Què signifiquen les lletres que conformen el seunom?En francés: Association des États Généraux des16el pedrís

Étudiants de l’Europe, coneguda com el Fòrum Europeud’Estudiants. Es l’organització d’estudiantsinterdisciplinaris més gran d’Europa. Va ser fundadal’any 1985 a París i, actualment, comptaamb més de 13.000 membres en 200 ciutats universitàrieseuropees. Un bon exemple d’èxit assolites que AEGEE va iniciar el projecte del programaErasmus, considerat com la iniciativa que mésha contribuït en la construcció de l’Europa social.AEGEE Tarragona és l’associació d’estudiants internacionalsde la URV, i és una d’aquestes 200seus. Concretament, a Catalunya n’hi ha una altra,situada a Barcelona.3. Quins són els seus objectiusEls objectius, que compartim plenament com aintegrants de la xarxa AEGEE són: ciutadania activa,educació superior, intercanvi cultural i pau iestabilitat.A nivell local treballem amb l’acolliment dels estudiantsinternacionals d’intercanvi que venen ala URV. Realitzem una tasca social en l’àmbit dela multiculturalitat.D’altra banda actuem com a prescriptorsd’internacionalització entre els estudiants localsde la URV.En aquest sentit, també fem difusió i promocióinternacional de la URV i del nostre entorn, lesterres de l’Ebre i el camp de Tarragona.A nivell europeu es pot participar en més de 500activitats anuals diferents que tenen lloc arreu delcontinent, entre cursos, tallers, seminaris i intercanvisculturals. Aquestos tenen uns preus moltavantatjosos i l’ambient que es genera és molt familiari amigable, donat que els organitzadors sóntots voluntaris d’AEGEE.4. Suposem que et vas identificar plenament ambels seus projectes, però com ha estat que hasarribat a ser el seu president?Els companys que varen formar part del procés defundació del nostre col·lectiu hem van transmetreel seu suport i la seva confiança perquè encapçalésaquest procés.El fet d’iniciar qualsevol tipus de projecte o iniciativaestà ple d’incerteses i, sovint, entrebancsja sigui un projecte empresarial, o d’emprenedoriasocial, com és aquest. Que els companysm’escollissin hem va donar tota la passió i energianecessàries per tal de formar equip i tirar-ho endavantentre tots i totes.Els agraeixo moltíssim el haver dipositat la sevaconfiança en mi. Aquesta és una oportunitat únicaper posar en pràctica els coneixements delmàster de Direcció Estratègica de l’Empresa queestic a punt d’acabar. És una oportunitat únicaper a poder aprendre amb la pràctica del dia adia (learn by doing). En molts aspectes la direcciód’un col·lectiu sense ànim de lucre presentamolts paral·lelismes amb la direcció empresarial:tràmits burocràtics, aspectes fiscals, direcció d’unequip humà, estratègia per aconseguir uns objectiusproposats, entre altres.D’altra banda, hi ha altres aspectes que són mésespecífics d’aquests tipus de col·lectius i que sónmolt enriquidors, també, a nivell personal. Comper exemple, el participar activament en els processossocials de la comunitat i de l’entorn queens envolta. És una experiència que recomano atothom!5. Com a president d’AEGEE Tarragona a quinsreptes t’has d’enfrontar amb prioritat i urgència?Tot i que en podríem parlar d’uns quants, permeteu-meque us en parli d’un en concret, i moltcomú al nostre país. Tal i com apunten les estadístiquesde la OCDE, la participació ciutadanaen les diferents iniciatives socials és molt baixaal nostre estat. Nosaltres ens hem trobat moltesvegades amb comentaris com: “i... de veritat quedediqueu el vostre temps lliure a treballar de maneravoluntària ” “i... tota aquesta feina la feusense cobrar?”.M’agradaria compartir amb vosaltres una estadaque per motius d’estudis a la Universitatd’Enschede, Països Baixos i, al mateix temps vaigpoder participar, també, en el congrés de les joventutspolítiques CDJA, com a membre del CENde la Unió de Joves. Vaig percebre que allí aquestasituació és significativament diferent. En laseva societat la gent està més implicada en lesdiferents iniciatives socials. Allí es habitual sentircomentaris com “i... no formes part de capcol·lectiu? “i... que fas amb el teu temps lliure?”.Per tant, una altra mentalitat col·lectiva és possiblei, en aquest sentit, crec que es importantesforçar-se per aconseguir aquest canvi.6. Quin perfil té la gent que integra l’associació?El nostre públic objectiu prioritari, i els que conformenel major volum de socis, són els estudiantsde la URV. Tant els que tenen inquietuds internacionals,com els que no les tenen encara; ja queamb el nostre treball pretenem despertar-les. Noobstant, també tenim un volum important d’exestudiantsque han tingut i continuen tenint experiènciesinternacionals. Aquest fet és molt positiuja que permet que els més grans comparteixen lesseves experiències amb els més joves, actuant aixía mode de prescriptors.No obstant, tenim les portes obertes a tot joved’entre 18 i 30 anys, amb independència si és,el pedrís 17

«Ha arribat l’hora de donar oportunitats a aquestageneració, la generació més preparada de la història».o no, estudiant de la URV. Com a part de la URVque som, entenem que aquesta es la nostra contribucióespecífica en la tercera missió de la universitat.7. Hi ha més botencs i botenques que formen part demanera activa en els projectes de l’organització?Com a botenc, m’encanta que hem feu aquestapregunta! Bot és el poble que presenta el ràtiod’associats per habitants més alt! La Núria Muleti el Toni Agut formen part i participen activamenten el nostre col·lectiu.8. Amb quants membres conteu exactament? Quinsmitjans utilitzeu per aconseguir que entri aformar part del vostre grup gent preparada icompromesa?Desprès d’un any d’haver començat som aproximadament70 associats.9. Com us financeu?Primerament ens financem a traves de les quotesdels associats i dels recursos generats en les diferentsactivitats que realitzem. No obstant, tambécomptem amb patrocinis privats així com ajutspúblics.En aquest sentit la URV, l’AGAUR i la Diputacióde Tarragona han contribuït en fer possibleque poguéssim realitzar l’activitat més costosad’enguany, la Summer University.10. Aquest mes d’agost heu celebrat una SummerUniversity. Què ens pots explicar d’aquestesdeveniment?Enguany, per primer cop a Tarragona, hem organitzatla Universitat d’Estiu com molt bé comenteu.Entre els objectius generals teníem el promourela integració europea, la ciutadania activa,l’educació, la cultura i el desenvolupament personal.L’activitat es va realitzar del 13 al 21 d’agost. Ungrup de 40 joves arribats de 15 països europeusvàrem participar en aquesta activitat on l’idiomautilitzat va ser l’anglès, com en totes les activitatsd’AEGEE. La temàtica acadèmica va ser implementadamitjançant metodologies d’Educació noformal.Concretament vàrem treballar 2 eixos: desenvolupanthabilitats de treball en equip i de treball engrups multiculturals. Vàrem apostar per aquestsaspectes donat que creiem que la universitat noens prepara en aquest sentit, però, que el mercatlaboral, en canvi, sí que ho demana.La màxima institució a nivell internacional de laURV, la vicerectora de Relacions InternacionalsAnna Ardèvol també va participar-hi. L’Anna ,quetambé és ebrenca i concretament de Ginestar, vademostrar el fort compromís que té la URV pelque fa a internacionalització i concretament perles iniciatives internacionals dels estudiantils.Creiem que és de justícia que des d’AEGEE Tarragonaremarquem el fort compromís que la universitatte amb el nostre col·lectiu.Els nostres plans inicials eren realitzar parcialmentl’activitat a la Fontcalda... Sí amics, el cor18el pedrís

sempre tira cap a casa! Vàrem plantejar la nostrainiciativa tant a l’Ajuntament de Gandesa comal Consell Comarcal. El seu suport va ser des delprincipi molt favorable. Malauradament, un conjuntde dificultats logístiques, que no es van podersolucionar, ens van haver de fer replantejarl’activitat perquè fos completament a Tarragona.Va ser un èxit, però ens va quedar “l’espineta” clavadaal cor. Esperem i desitgem que l’any vinentho puguem fer per algun indret de “lo terreno”.11. Al Diari de Tarragona vas afirmar que impulseula internacionalització dels estudiants.La globalització mundial és tal vegada laresponsable d’aquesta necessitat de contactaramb altres països?Just a la fusta! Estem vivint en un entorn moltdinàmic on es produeixen molts canvis de maneraestrepitosament ràpida. Avui en dia ja no essuficient amb tenir estudis, ja siguin universitariso de formació professional, que en tenim moltafalta al nostre país. Actualment, és imprescindibleque els estudiants hagin adquirit un conjuntd’habilitats i competències internacionals i multiculturalsper tal de fer front amb eficàcia al mónglobal, tant a nivell personal com professional.I.. si el present és global, el futur encara ho seràmés. Per tant, cal estar preparats.Nosaltres oferim solucions en aquest sentit, jasigui en les diferents activitats a l’estranger o enles diferents activitats locals en què els estudiantslocals interactuen amb els d’intercanvi.12. Pensem que és urgent i necessari que lasocietat s’assabenti de l’existència de gent jove“indignada” (no “resignada”) però que lluitaper aportar solucions eficaces, que no es quedaanclada en una protesta, una joventut ambiniciativa i capacitat suficients per a donar-liun tomb a la situació actual tan deteriorada. Ussentiu d’alguna manera identificats amb aquestmoviment?I tant que ens sentim identificats amb aquest subconjuntdel segment de població indignada! Defet, i sense anar més lluny, el voluntariat en si ésuna expressió de ciutadania activa que enriqueixla democràcia i contribueix en la inclusió social.En aquest sentit, tal i com he comentat, la ciutadaniaactiva forma part dels nostres objectius.Creiem que, com a ciutadans, tenim responsabilitatspel fet de ser membres de la comunitat enquè vivim i, per tant, hem de tenir un rol actiu.Per exemple, les dues places previstes pera estudiants en la Comissió Estratègicad’Internacionalització de la URV estan ocupadesper dos membres d’AEGEE, la Irati Macaya i jomateix. D’aquesta manera, participem directamentamb el procés d’elaboració de polítiques i depresa de decisions en els assumptes internacionalsde la nostra universitat. Aquesta participaciótambé l’exerceixen, encara que de manera indirecta,els altres companys d’universitat al fer-nosarribar les seves propostes.En quant a solucions concretes, per exemple,també realitzem accions per fer front el gran problemad’atur juvenil que estem patint al nostrepaís. L’estudiant associat, gràcies a les activitatsque realitzem, adquireix idiomes, un enfocamentmulticultural, flexibilitat, capacitat d’adaptaciói demostra que ha tingut valentia i iniciativa alhaver-se unit al nostre grup.Tots aquests aspectes constitueixen un valor afegitper a la persona. Aquest valor afegit, representauna avantatja competitiva amb la qual l’estudiantestarà en millors condicions per afrontar el seufutur professional donat que presenta un atractiusuperior de cara al mercat laboral.13. Hem arribat al final de l’entrevista, les nostrespreguntes ja s’han acabat. Si vols dir algunacosa més...M’agradaria afegir un últim apunt... Tant la TerraAlta, com les Terres de l’Ebre se’ns presenten asovint com a àrees deprimides, on no hi ha iniciatives,on els joves no són responsables, on nos’impliquen ni es comprometen per res del món...Nosaltres creiem que això no és veritat i el nostrecol·lectiu n’és un clar exemple que demostra totel contrari. AEGEE Tarragona no s’hagués formatsense la gent de la Terra Alta ni la gent de les Terresde l’Ebre. Per tant, ha arribat l’hora de posarlifi a aquest victimisme. Ha arribat l’hora de mirarendavant. Ha arribat l’hora de donar oportunitatsa aquesta generació, la generació més preparadade la història.Dit això també m’agradaria felicitar tot l’equip de“El Pedrís” per l’excel·lent tasca que porteu fentdes de fa moltíssims anys. La feina que realitzeude manera voluntària és molt noble i respectableja que permeteu que tot botenc estigui connectata l’actualitat i realitat del poble. Crec que la vostratasca cultiva el sentiment identitari i de patriotismebotenc dels qui, com jo, no vivim el dia adia al poble. Dit això, aprofito per llençar una proposta:que tal si s’implanta aquesta meravellosarevista a la xarxa? N’estic convençut que es pottrobar joves preparats i disposats a col·laborar enaquesta iniciativa.Gerard, gràcies per accedir a respondre’ns. Etdesitgem a tu i a l’AEGEE que presideixes un èxittotal en tots els projectes.El grup de redaccióel pedrís 19

uns minuts per la PoesiaGloria AlcocerL’altre dia, remenant pel prestatge on el grupde redacció tenim la nostra “minibiblioteca”vaig trobar un llibret que em va interessar deseguida. Jo anava buscant un poemari d’onpoder extraure les composicions adequades peraquest començament de la tardor i el llibret enqüestió em va anar “de perles”. Es titula “Eixamde poemes” de la Teresa Jassà (Calaceit 1928-1999).Aquesta escriptora, molt coneguda com aceramista, em sorprèn per la seva senzillesa inaturalitat a l’hora de plasmar en vers l’evocacióíntima de la infantesa, del paisatge calaceità, tansemblant al nostre, de la presència benefactorade la pluja, del clam pels rius... Ella mateixa ensfa aquesta advertència: “Els meus versos no sóncerebralistes. Han nascut cabdellant pensamentsal batement del cor”.Com a mostra del seu estil he triat quatre poemescurtets, breus, però molt propers a l’ànimaterraltina.Poesia Poesia Poesia Poesia PoesiaSETEMBREUna tarda de setembrePoesia Poesia Poesia Poesia Poesiatèbia, dolça, neta i clara,definit i concret,que han segut sempredestil·la gota a gotal’essència de l’estiuque ja s’acaba.Poesia Poesia Poesia Poesia PoesiaPels caminssolcatssón avuilos clots d’aigua,espills multiplicats,Poesia Poesia Poesia Poesia Poesiaobrin regatesque canviendel saberdel cel sobre la terra,baixen als nostres peusPoesia Poesia Poesia Poesia Poesiacoixinets d’or,Motes de verds-de-vinyaen quatre dies.de rosa i malva,núgols que passeni no tornaran més.Poesia Poesia Poesia Poesia Poesiaa cop de rella,d’uns tresorsPoesiaDES DELPoesiaMEU BALCOPoesia Poesia PoesiaUn vol de paraigües de colors:l’aixadaSalvem los nostres rius,grocs i maduixa,juliblaus i taronja,a ratlletes i verds,Poesia Poesia Poesia Poesia Poesiade llima i amb floretes.la Terra.i eixes bassetesL’olor,tan benvinguda sempre,Poesia Poesia Poesia Poesia Poesiade la terra banyadaal mig dels còdolsi els crits dels xiquetsque calciguenlos clots d’aiguaPANORÀMICA IIUn paisatgeequilibrat:Mediterrani.Amplis espaisd’un verd cendrós,argentat d’oliverssegons la llumdel dia.i verd-d’ametla...Espais elaborats,cisellatson la destralhi ha dibuixat perfils,desbrossant ermuresper a traure’n profitd’un bé de Déu:LOS NOSTRES RIUSSalvem los nostres riusfons de vidaper a la nostra terra.Aquells tolls blausbassetes de tarquí.Milenisde la naturaestaran destruïtsCal que diguem PROU!a la màque mos despullaque cap preuno pot pagar.que tórnon a rodarclars com espillsdamunt la glera,tornaran a ésser tolls.L’espígol florirài l’aire escamparàolors de sadurijai poniol.Poesia Poesia Poesia Poesia Poesiaquan ixen d’escola.Poesia Poesia Poesia Poesia PoesiaPoesia20 el pedrísPoesia Poesia Poesia Poesia

Tarragona, la catedral de viJuli carbóLa província de Tarragona té un extens repertori devins ja reconeguts i elogiats des de l’antigor. Deles quatre províncies catalanes és la que dedica unnombre més gran d’hectàrees al cultiu de la vinya.Cal dir que el vi és apreciat a l’estranger i el ques’exporta en majors quantitats és el de la provínciade Tarragona, la qual comprèn quatre comarquesvinícoles principals amb denominació d ‘origen.És probable que actualment hi hagi altres marquesamb dominació d’origen, però aquestes són potserles més populars.D.O. Tarragona i ComarcaRibera d’EbreD.O. Terra Alta D.O. El Priorat D.O. Conca del BarberàTotes les classes de vins són excel·lents. Sónvins bàquics, sumptuosos i gesticuladors, ambun punt acurat de fermesa i de grau elevat,que és recomanable de beure’ls amb cautelosaprudència.Un dia qualsevol, vaig anar a dinar a un restaurantde Barcelona i per un dinar casolà em van serviruna botella de vi negrós, per beure amb copa,d’una exquisidesa increïble, d’un gust genèric,robust, massís. Sort que a la menja hi haviapollastre. Com que la copa no duia cap descripcióvaig preguntar al cambrer d’on era aquell vi. Persorpresa meva em va contestar que era d ‘unpoble de la Terra Alta anomenat Bot. En veurela meva cara de sorpresa em va preguntar si joconeixia el susdit poble de Bot. No cal dir quevàrem entrar en una conversa prou amicable, finsi tot em va obsequiar amb dues copes més.El vi deu la seva personalitat a diversos factorsbàsics: la varietat del raïm, la terra i el climaon neixen i, per últim, les arts dels elaboradors.I convé recordar també que els vins estimen elrepòs i l’obscuritat i es conserven millor ambtemperatures que no tinguin grans oscil·lacions,p.e. als 10 o 12 º C.D’entre la col·lecció vinícola de Tarragona,podríem dir que fins fa pocs anys els mésdistingits i divulgats eren els del Priorat.El nom de Priorat li prové de la seva antigapertinença al prior del Monestir de Scala Dei, arail·lustre i romàntica ruïna, però que, en fundar-se,en el segle XII, fou la primera cartoixa d’Espanya.Actualment gràcies a l’acurada selecció ielaboració dels productors dels vins de la TerraAlta aquests han assolit un ressò prou competitiuamb els altres vins d’arreu de Catalunya i fins i totde l’estranger. Resulten uns vins ferms, d’altíssimgrau, aptes pels grans rostits i la caça adequada,amb digestions lentes i, fins i tot, somníferes.Tenen un gust avellutat, dens, pastós.A part del vi corrent o de taula, n’hi ha que tenenun particular caràcter sensorial i així hi ha el viMoscatell, Mistela, el vi de Missa, vi Ranci, viDolç, el Garnatxa, i altres variants ben selectes,fins i tot el vi gasificat, a part del cava.Els tres estats productors principals, França,Itàlia i Espanya n’obtenen el 60% del total delmón.El consum moderat de vi en els menjars facilitala digestió i té uns certs efectes tònics. Caltenir present però, que l’etanol és tòxic i si homn’abusa origina l’alcoholisme.Si la salut ho permet, bevem vins de Tarragonadoncs, com diu un proverbi dels Salms, “el bonvi estimula el cor de l’home”.el pedrís 21

parlem de llibresla cuina de la terra alta / Glòria AlcocerDissabte, dia 20 d’agost els botencs teníem una citainteressant. A les 10 de la nit al Centre de CulturaJoan Bta Manyà es presentava el llibre “La cuina dela Terra Alta” de les escriptores Teresa Lluís i LoretoMeix.Jo tenia pensat anar-hi però...va ser que no d’unamanera totalment imprevista. Havia estat de viatge totel dia i en arribar a casa el cansament i la calor vanser els responsables del que va vindre a continuació:em vaig estirar al sofà i allí, mig “endormiscada”, vaigperdre la noció del temps, quan me’n vaig adonars’havia fet massa tard. Ho vaig sentir de veritat, perquèla presentació d’un llibre es un esdeveniment quesempre afavoreix la cultura d’un poble i , a més perquèel presentador era l’Antoni Cortés, company del grupde redacció del Pedrís que es mereixia el recolzamentde la nostra presència. Va ser ellqui, davant el meu comentarisobre el que m’havia passat,em va proporcionar el llibre i lesseves notes de la presentacióperquè jo tingués el materialadequat per a preparar la secció“Parlem de llibres”.Avui, abans de tot, he llegit lesnotes de l’Antoni (el llibre l’hedeixat per a després) i us puc bendir que són més que suficientsper a donar-nos una informaciócompleta del que trobarem a lespàgines d’aquest tractat. Ell ensho explica així:Aquest acte és per fer unapresentació, en aquest casd’un llibre de cuina, però jo usvoldria dir que pel seu contingutmés aviat hauríem de parlard’un retrobament i no d’unapresentació, ja que quan obriu elllibre per la pàgina que vulgueusegur que us trobareu amb noms i receptes que molto poc us són conegudes. Potser alguna us portaràrecords d’infantesa i segur que us conduirà a tempspassats amb un fort sentiment de nostàlgia. Algunesreceptes porten tot un seguit de notes informatives, tant pel que fa a la recepta, com sobre variants icostums de la mateixa a algun poble. Segurament laseva lectura us portarà a dir: “Ma mare ho feia així”,o “Aquí al poble no ho diem així”, o “Ma sogra d’aixòmai n’ha volgut posar”. No us amoïneu; aquesta és labase de la nostra riquesa culinària.Les autores d’aquest llibre es descobreixen en la sevaintenció de conservar la nostra memòria, alhora quefan una clara aposta per preservar la cuina terraltina.Tasca necessària en aquests temps que corren, plensde corregudes i improvisacions que transformen elsnostres hàbits alimentaris.Elles han fet la recerca de receptes per tots el poblesde la comarca. Ha estat un autèntic treball de camp,amb l’única intenció de conservar la memòria ipreservar la nostra cuina. Per a mi, que com algunssabeu m’agrada furgar en les coses del nostre passat,ha estat una autèntica alegria el veure la feina fetad’un tema tan important des del punt de vista cultural.Sobresurt en aquest sentit el primer capítol, “Menjar iviure a la Terra Alta”, un autèntic document etnogràficque sens dubte, als que ja tenim una edat, ens avivaràels records i, als més joves, sens dubte els despertaràla curiositat. Tan a uns com als altres vindrà be llegircom les dones s’administraven en el dia a dia, tant ala cuina com a l’hora de portar la casa.Ara sí. Agafo el llibre i començo afullejar-lo i de seguida comprovoque el que ens diu l’Antoni és bencert. Ràpidament, mentre llegeixoels noms de les receptes, el meucap es trasllada als temps de lameva infantesa i el records es fanben vius. Fins i tot em semblasentir les olors d’aquells menjarstan saborosos i rotunds dintre laseva senzillesa. Ajuden a reforçaraquestes sensacions les notesque acompanyen cada recepta.És un encert total aquesta ideatan original de les autores queaixí aconsegueixen donar vidai emoció a cada plat. Semblamentida que tot plegat actualitziamb tanta força la manera deviure i administrar-se de tota unacomarca, de tot un territori.Personalment a aquest llibre hitrobo dues qualitats: ens motiva aposar a posar en pràctica la majorpart de les seves propostes culinàries i convida elsnostres homes a participar d’aquest món de la cuinacasolana (qui si no, ens proporciona els productes queens porten dels horts amb tota la il·lusió del món?Hortalisses i fruites que no les té a taula ni el reid’Espanya!). He anat, sense esperar més, a comprar-loa la tenda de la Maribel i penso deixar-lo al meu homeper convertir-lo en un llibre de consulta quotidianai motiu d’experiències compartides (ja li tinc eldavantal preparat! ). A més ( ara ja en “serio” ) pensoque aquest llibre ens convida a retrobar-nos amb lesnostres arrels i a tornar a estimar i a valorar el tresorde la vida senzilla d’acord amb la Natura i a seguiraprofitant de manera intel·ligent tot el que produeix lanostra terra.22el pedrís

Nou equip i partit de futbol a festesEl President i la Junta.El passat14 d’agost dins les Festes Majors d’Estiues va fer la presentació del nou equip de futbolde Bot.Van cel·lebrar un partit contra el Club de FutbolBatea. També van cel·lebrar el començamentdel nou Futbol Club Bot, entitat esportiva quedefensarà i promocionarà la pràctica esportiva alpoble. Per aquest motiu l’Ajuntament de Bot ensva lliurar una placa com a record del primer partitd’aquesta nova època futbolística. Paraules del’alcalde: “...l’agraïment de part de l’Ajuntamentper l’esforç de la Junta en començar aquesta novaetapa i encoratjo l’equip, format per jovent delpoble a portar amb entusiasme i honra el nom deBot per tots el camps de futbol. També vull dirque és l’ànim del Consistori de col·laborar amb elFutbol Club Bot, tanmateix ho fem amb les altresentitats del poble. Endavant i molta sort!”.Com a president del Futbol Club Bot, vaig valorarpositivament les paraules del Senyor Alcalde i livaig manifestar que l’objectiu de l’equip enguanyserà guanyar el màxim de partits possibles, peròsabent que l’experiència també hi conta a l’horade guanyar, i que serà primordial consolidarl’equip per les properes temporades. També livaig comentar que hauran de tenir paciència i queno esperin que acabem la temporada al capdamuntde la classificació i que això no comprometil’ajuda de l’Ajuntament. Li vaig agrair el suportrebut i agraeixo la gran acceptació del poble itambé el número tan elevat de socis.Desprès de lliurar la placa commemorativa, lespubilles locals, l’Andrea Cuello Adell i l’OlgaMartí Sabaté van fer la sacada d’honor amb moltaforça i elegància. Acte seguit va començar el partit.L’equip local va estar molt animat per la granafluència de públic i socis, llàstima que es vaperdre el partit a favor dels bateans . Al guanyadorse li va fer entrega del trofeu de Campió del partitde Festes Majors d’Estiu.el pedrís 23

fent camíSobreviure enmig del caosPura Serena i Barrobés - Terapeuta gestalt i coach - http://gestaltcoaching.wordpress.comQuina reentrada a laquotidianitat! Fa pànicescoltar les notícies iles tertúlies dels mitjansde comunicació.Es barregen dificultatseconòmiques, por a unfutur incert, paràlisivital, polítiques erràtiquesi sovint autistes,indignació..., i és massa fàcil deixar-nos-hi arrossegarperquè, amb més o menys intensitat, totsho estem patint. Massa soroll i manipulació permantenir-nos centrats. Sembla que ens estansubmergint en el caos.Com a conseqüència, tal com comentava un articledel diari Ara fa pocs dies, en aquest temps decrisi han augmentatels trastorns psicològics:depressions,estrès, ansietat, etc.,són causa de consultaa psicòlegs iterapeutes. Les dificultatspersonals enssobrepassen.No hi ha solucionsmàgiques. La teràpiaajuda a centrar,enfocar i aconseguirque el pacient reconeguiels seus propisrecursos (tots elstenim), però sobretotel que ajuda al benestar és un canvi d’actituddavant la vida, i diria que és un camí espiritual.No tenim el control de res i si el busquem ens hideixarem la pell.Perquè, enmig del caos, de moviments macroeconòmicsen què no tenim veu ni vot (ai!), quèpodem fer? Poca cosa; l’únic que tenim a l’abastés fer feina de formigueta: tenir cura de nosaltresmateixos i del nostre entorn. I així anirem fenttaca d’oli.Us deixo una resposta d’una entrevista al psicoterapeutaxilè Claudio Naranjo, uns dels pocs mestresespirituals que encara tenim a l’abast (vegeuhttp://www.fundacionclaudionaranjo.com):“Si la teràpia o la recerca espiritual funcionen,un arriba a posar-se més generós, i quan unes posa més generós està en posició de donaral món. Un s’interessa més pel que ocorre alseu entorn i està més sensible. Quan hagi mésgent així al món... crec que aquesta és la granesperança, perquè en els camins de la políticaja duem molts segles i es veu que la política depoder i el maquiavel·lisme no duen enlloc.L’única cosa que pot fer un món diferent ésun tipus de persona diferent. Com deien elscomunistes d’abans, però mai ho van practicar.Deien que un món nou necessita un “homenou”, però mai es van ocupar de formar unhome nou. Crec que estem ara més interessatsa refer-nos a nosaltres mateixos que a refer elsaltres.I, si es volgués feruna mica pels altres,segueixo pensantque caldria interessarels governs perquèes prenguessinveritablement dedebò l’educació,amb una finalitatmolt diferent que laque se li ha donat,restituint-la a la sevafunció més important,la d’ajudar lagent a ser més persones.I incloent-hiespecialment unaeducació interpersonal, en bé de l’ésser social.Si passés això en les decisions governamentals,es començaria a accelerar el procés de canviarel món.”24el pedrís

urbanitat, cortesia i convivènciade tu o de vostè? / Cinta EstupiñáLa distinció en el tractamententre el “tu” i el “vostè” esremunta a l’època medievalde quan els senyors feudalstutejaven els seus vassallsperò aquests no podienfer el mateix. Es dirigienal senyor amb expressionscom “vuestra merced”,“vuestra excelencia”“señoría”.En algunes llengües, comper exemple l’anglès, nodiferencien el “tu” del“vostè”. Per contra, alnostre país hi ha una claradistinció entre el “tu”confidencial i el “vostè”respectuós i convencional.Quan hem d’emprar un oaltre?El tuteig no és, comaltres modals, una cosacodificada, neix de lescircumstàncies i no poden imposar-se normes.Els criteris i convencionalismes canvien d’unlloc a un altre, per tant, cal ser prudents a l’horad’aplicar un o altre.- Una primera regla ha tenir en compte és queel tuteig s’aplicarà entre persones de la mateixacategoria.- El tuteig s’ha d’emprar allí on estem segurs queés ben rebut. Les persones implicades hi hand’estar d’acord.- El vostè i el tuteig no deuen emprar-seindistintament. No podem demanar que unapersona ens tutegi avui i exigir-li que demà enstracti de vostè.- Per norma tractarem de vostè les persones queens presentin o no coneguem.- En l’àmbit social, entre familiars i amics, quanens presentin una tercera persona estaria fora delloc tractar-la de vostè.- En les relacions empresarials donarem eltractament de vostè als superiors jeràrquics.- Una pràctica molt corrent a més d’un mal costumés tuteja determinats col·lectius, que per la sevaprofessió estan obligats a tractar-nos de vostècom són: cambrers, conductors, perruqueres, etc.El tractament no recíprocentre persones de diferentestatus social o laboral éstotalment injust. Aquestaactitud pot suposar unafalta de respecte o un abúsd’autoritat.- En la mesura que lasocietat s’ha democratitzat,s’ha estès l’ús del tuteigentre la gent. Però hemde ser conscients que l’úsdel tu comporta una majorproximitat, una intimitati un coneixement previde la persona, per tantsolament es podria empraramb les persones amb lesquals tenim aquest tipusde relació o bé ens hanautoritzat a fer-ho.Avui és molt correnttutejar-se, molt més queen qualsevol altre país, onno està ben vist tutejar la persona que s’acabade conèixer. Sembla que el tuteig ens fa méspropers, mes espontanis... El tuteig es considerauna mostra de confiança.Però, ¿potser no valdria la pena conservar certesdiferències, per exemple entre la gent gran i lagent jove, entre professor i alumne?. ¿Tractar ambdeferència la gent gran implica necessàriamentdestruir la confiança?. I en el terreny educatiu?¿Aquest seudo-igualitarisme de tractament entremestre i alumne no pot donar lloc a actituds defalta de respecte?.L’autoritat dintre de l’aula ha de ser inqüestionablei, per tant, potser també fóra bo que aquestaautoritat estigués reforçada per unes maneresexternes.L’educació no deixa de ser una transmissió deconeixement del professor a l’alumne, i per tantd’algú que detenta l’autoritat intel·lectual enfrontde l’aprenent.La bona educació és inculcar uns coneixements,però també uns bons hàbits, i no hem d’oblidarque les bones maneres no són res més que laforma externa d’expressar el respecte que devema l’altre.el pedrís 25

Els gestos amb les mansHo sabieu? /* Fregar-se les mans: Expectativa positiva* Mans creuades: Frustració o actitud hostil, depèn de l’altura, a més alt més hostil.* Les mans en “ogiva”: Senyal de seguretat, confiança. A dalt és quan parla, a baix és quan escolta.* Agafar-se la mà”: Indica superioritat. * Agafar-se el canell”: Intent d’autocontrolar-se.* Agafar-se el braç”: Control. Si està més amunt voldir que està més enfadat.el pedrís 27

A l’estiu pluja... d’activitatsTrobada depuntairesExposició depinturaFesta aSant JosepFesta a lespiscinesBicicletadaPopularDiada 2011