* Reportatge- Hi ha una varietat <strong>de</strong> maduixa pròpia <strong>de</strong> laVallalta?No. I això no sé el que costaria fer-ho. Quan hi haviael boom <strong>de</strong> la maduixa, quan la Vallalta tenia moltspagesos que conreaven la maduixa, a <strong>Sant</strong> <strong>Pol</strong> esva parlar <strong>de</strong> la possibilitat aquesta. Però no es vanposar d'acord. Uns opinaven que era car, altres queno valia la pena. I al final no es va tirar endavantaquesta i<strong>de</strong>a. I la veritat, si no es va fer aleshores,veig més difícil que ho puguem fer els pocs queque<strong>de</strong>m actualment. Però no és impossible ni malai<strong>de</strong>a. De fet, fa poc s'han creat espècies <strong>de</strong> geraniautòctones i els han posat noms <strong>de</strong> pobles <strong>de</strong> laCosta Brava, 'gerani cadaqués', etc... I es venenprou bé, perquè a la gent li agrada comprar cosesfetes a casa.- I apostar per la maduixa biològica?És una altra opció interessant. En el meu cas, elscultius amb hidroponia no són consi<strong>de</strong>rats ecològics,perquè la planta ha d'estar directament al sòl. Però,pel que respecta al combat <strong>de</strong> plagues segueixo lanormativa <strong>de</strong>l cultiu ecològic i funciona molt bé.Aplico <strong>de</strong>predadors naturals contra les espècies quesón perjudicials per la planta. També conreo prop<strong>de</strong>ls cultius plantes que atreuen <strong>de</strong>predadors contrales plagues. Són recursos molt interessants i nets ique funcionen.Jo amb tots els <strong>maduixaires</strong> que parlo, constato queveuen un futur molt difícil. Però jo sóc optimista. Oalmenys vull ser-ho perquè jo vaig iniciar aquestprojecte amb moltes ganes i empenta i no vulltancar-me en una visió pessimista. Crec que simirem l'exemple d'altres països, po<strong>de</strong>m tirarendavant. A França es cultiven la seva pròpiamaduixa, i <strong>de</strong>sprés la consumeixen. És a dir, elsfrancesos compren maduixa francesa i no pas lamaduixa que ve <strong>de</strong> fora. I això que és més petita ique la venen a uns preus alts. Però aquesta apostapel producte <strong>de</strong> casa els permet mantenir el conreui gaudir d'una fruita <strong>de</strong> proximitat molt gustosa.- Caldria fer una campanya als mitjans perpromocionar els productes <strong>de</strong>l país.Sí. Quan anem <strong>de</strong> fires per Catalunya, ens adonemque les maduixes <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Pol</strong> són molt conegu<strong>de</strong>s iaprecia<strong>de</strong>s arreu <strong>de</strong>l país. I la gent ens preguntacom po<strong>de</strong>n aconseguir-les. És a dir, que la <strong>de</strong>mandahi és i està disposada a pagar una mica més per unproducte <strong>de</strong> qualitat. Però la producció és petita. Iaixò passa amb la maduixa, amb el pèsol, amb lescireres, amb l'avellana... La gent sap que elsproductes <strong>de</strong> la terra són molt bons i els agradariapo<strong>de</strong>r comprar-los però <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s no és possibleperquè les produccions són limita<strong>de</strong>s.‘Crec que si mirem l'exemple d'altres països, po<strong>de</strong>m tirar endavant. AFrança es cultiven la seva pròpia maduixa, i <strong>de</strong>sprés la consumeixen.Es a dir, els francesos compren maduixa francesa i no pas la maduixaque ve <strong>de</strong> fora’*22
*Escola <strong>Sant</strong> PauLes nostres accions donen resultat!Amb l'estalvi energètic, tothom hi guanya!La base <strong>de</strong>l 50/50 és que el 50% <strong>de</strong> l'estalvi econòmic aconseguit fruit <strong>de</strong> les mesuresd'eficiència energètica empreses pels alumnes sigui retornat a les escoles en forma <strong>de</strong>transferència econòmica.L'altre 50% seria un estalvi net <strong>de</strong> les factures <strong>de</strong> l'ens que les paga. El resultat és que tothomhi guanya, l'escola en majors possibilitats d'actuació, l'<strong>Ajuntament</strong> en forma <strong>de</strong> menors<strong>de</strong>speses en energia i la societat en conjunt <strong>de</strong>gut a la disminució <strong>de</strong>ls impactesambientals <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> l'estalvi assolit.Hem estalviat:Enhorabona als nois i noies <strong>de</strong> SISÈ per la feina feta, gràcies a tothom, hem aconseguitestalviar energia, evitar emissions <strong>de</strong> CO2 i guanyar 2178,09 .*23