El mercat de serveis dentals a Catalunya

More documents

Recommendations

Info

24EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CATALUNYA: ANÀLISI DE LES NOVES FORMES DE NEGOCI AMBESPECIAL ATENCIÓ A LES FRANQUÍCIES I ASSEGURANCES DENTALSTaula 2.2 Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars: dades en euros constants(base 1997). Flux monetari que destina la llar al pagament de serveis de salutGrupo 6. SALUT 1998 1999 2000 2001 2002 2003Despesa total (milers €) 5.100.804 5.216.615 5.530.623 5.990.684 6.003.353 6.631.174Distribució percentual 2,98 2,87 2,70 2,71 2,62 2,75Despesa mitjana per llar 415,94 411,68 422,63 444,81 433,68 467,40Despesa mitjana per persona 128,58 130,21 136,72 146,68 145,63 158,86Despesa mitjana per unitat de consum 168,25 169,56 177,44 189,91 187,91 204,49Serveis Dentistes 0622Despesa total (milers €) 1.156.937 1.174.907 1.365.592 1.491.128 1.530.200 1.633.008Distribució percentual 0,53 0,51 0,53 0,53 0,52 0,52Despesa mitjana per llar 94,34 92,72 104,35 110,72 110,54 115,10Despesa mitjana per persona 29,16 29,33 33,76 36,51 37,12 39,12Despesa mitjana per unitat de consum 38,16 38,19 43,81 47,27 47,90 50,36Nota: En els Serveis de Dentistes, s’inclouen extraccions, ortodòncies, empastaments, periodòncia,endodòncia, ponts, planxes, corones, col·locació de pròtesis dentals, neteja de boca i d’altres serveis.S’exclouen pròtesis dentàries.Font: INEEn el nou mercat de serveis dentals, els ingressos de la clínica (despesa dels pacients),no es dirigeixen solament a la retribució professional i a les rendes del capital invertit,sinó que han d’involucrar també l’amortització de les noves tecnologies incorporades,així com el finançament d’estratègies agressives de mercat (guerres de preus) i demàrqueting empresarial.- Ritme frenètic d’incorporació de noves tecnologiesSegons dades de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN),el sector dental de tecnologies sanitàries va facturar a Espanya uns 279 milions d’eurosel 2005, un 55% més que el 2002, any en què es van assolir els 180 milions d’euros.D’acord amb FENIN, en comparació amb altres països europeus, les clíniques dentalsespanyoles han augmentat considerablement la seva inversió en l’adquisició d’altatecnologia tant des del punt de vista quirúrgic, com administratiu. La meitat de lesclíniques dentals a Espanya gestiona les tasques administratives mitjançant recursos
25EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CATALUNYA: ANÀLISI DE LES NOVES FORMES DE NEGOCI AMBESPECIAL ATENCIÓ A LES FRANQUÍCIES I ASSEGURANCES DENTALSinformàtics, un 65% de les quals compta amb accés a Internet, i ofereixen els seusproductes via web. A més, un 35% de les clíniques dentals el 2005 utilitzava altatecnologia (cambres intraorals, etc.) per a les seves activitats quirúrgiques (GacetaDental, Nov 2005).Pel que fa a aquesta allau constant de noves tecnologies que suporta el dentista en laseva oferta de pràctica clínica, una primera consideració exigeix atendre quins són elsresultats realment obtinguts per relacionar-los després amb els costos incorreguts.Malauradament, l’aproximació del professional s’està limitant a quantificar de formaagregada quina ha estat la seva captació de nous pacients. La sobreutilització i lamala utilització de les noves tecnologies estan repercutint negativament en la contribuciódel dentista a la salut dels seus pacients (Cuenca, 2005).2.2. Consideracions des del punt de vista de la demandaD’acord amb les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2003 7 (ENS03), un 18% delscatalans va visitar al dentista, estomatòleg o higienista dental durant els últims tresmesos, realizant en aquest període una mitjana de dues visites. Si es compara ambles dades d’enquestes anteriors, el 1987 i el 1993 el percentatge d’adults que va visitarun dentista en els tres mesos previs a l’entrevista superava lleugerament el 14%. Lamitjana d’edat dels individus que van visitar al dentista el 2003 va ser d’uns 48 anys,dels quals les dones avantatgen en nombre de visites envers els homes. Només un8% dels individus va buscar l’atenció bucodental en el sector públic (cal fer notar quel’atenció dental en el sistema públic inclou, per a adults, solament el diagnòstic il’alleujament del dolor mitjançant extraccions de peces dentals). Aquells que van visitaral dentista privat, ho van fer en consultes particulars. Un 7,45% dels que van ser tractatsen el sector privat declara haver visitat un dentista que pertany a una societat mèdica.L’ENS conté informació sobre el tipus de tractament rebut durant l’última consulta. Un60% dels individus va rebre un sol tractament, essent l’empastament el més freqüent,un 23%; seguit del reconeixement sistemàtic o revisió, 17%, i la col·locació de pròtesis,un 16%. Al voltant d’un 32% dels individus que va visitar al dentista en l’últim trimestreva rebre dos tipus de tractaments, essent les combinacions més freqüents: revisió ineteja de boca, revisió i empastament o neteja de boca i empastament. Només un 9%dels individus va declarar haver rebut més de dos tractaments.7Com a font d’informació vam utilitzar les Enquestes Nacionals de Salut 1987-2003, restringides als residents de Catalunya. Aquest apartatno pretén atabalar amb taules i descriptius al lector, l’explotació exhaustiva de les microdades de les enquestes es pot trobar a les publicacionseditades pel Ministeri de Sanitat.
Page 2 and 3: EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS ACATAL
Page 4 and 5: 6EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CAT
Page 6 and 7: 8EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CAT
Page 8 and 9: 11EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CA
Page 14 and 15: 2. El mercat de serveis dentals aCa
Page 30 and 31: 3. L’assegurança dental
Page 48 and 49: 4. Les franquícies dentals
Page 60 and 61: 5. Principals conclusions
Page 70 and 71:
81EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CA
Page 72:
EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CATA
show all

El mercat de serveis dentals a Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?