28EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CATALUNYA: ANÀLISI DE LES NOVES FORMES DE NEGOCI AMBESPECIAL ATENCIÓ A LES FRANQUÍCIES I ASSEGURANCES DENTALSLa figura 2.3 mostra clarament com, en els últims anys, l’accessibilitat <strong>de</strong>ls individusals <strong>serveis</strong> d’atenció <strong>de</strong>ntal no ha canviat, malgrat la retenció important en els preus.Agrupant els individus per intervals d’edats es pot observar com entre 2001 i 2003,tot i coincidir amb els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> major competència, la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntalsha estat constant. La <strong>de</strong>manda el 2003 resulta fins i tot més baixa en els individus <strong>de</strong>16-45 anys i en els més grans <strong>de</strong> 60 anys.Figura 2.3 Percentatge d’individus per interval d’edat que va visitar al <strong>de</strong>ntistaen els últims tres mesos: <strong>Catalunya</strong> 2001-2003Font: ENS 2001 i 2003L’explicació a la manca <strong>de</strong> resposta <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda davant la disminució o contenció<strong>de</strong>ls preus la trobem en les característiques pròpies d’aquest tipus <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> sanitaris.La <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntals es diu que resulta inelàstica davant els canvis en elspreus. Això significa que una variació en els preus provoca un canvi en les quantitats<strong>de</strong>manda<strong>de</strong>s menys que proporcional al canvi en els preus (Ortún i Pinilla, 2005). Enaltres paraules, les quantitats <strong>de</strong>manda<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntals són poc sensibles alspreus. 88Es po<strong>de</strong>n trobar estimacions <strong>de</strong> l’elasticitat preu <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntals <strong>de</strong>s <strong>de</strong> -0,03 fins a -0,29, als treballs <strong>de</strong> Phelps i Newhouse(1974), Manning i Phelps (1979) i Grytten, Holst i Laake (1990).
29EL MERCAT DE SERVEIS DENTALS A CATALUNYA: ANÀLISI DE LES NOVES FORMES DE NEGOCI AMBESPECIAL ATENCIÓ A LES FRANQUÍCIES I ASSEGURANCES DENTALS2.3. Consi<strong>de</strong>racions <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> l’ofertaDes <strong>de</strong>ls seus inicis com a <strong>serveis</strong> sanitaris, els <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntals s’han prestat, aEspanya en general i a <strong>Catalunya</strong> en particular, mitjançant dos canals principals.<strong>El</strong>s <strong>serveis</strong> públics, a càrrec <strong>de</strong>l sistema sanitari central, autonòmic o municipal,i els <strong>serveis</strong> privats prestats per professionals in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts en consultoris privats,allò que s’ha anomenat l’exercici lliure <strong>de</strong> la professió. A Espanya es dóna unimportant <strong>de</strong>sequilibri entre les prestacions públiques i priva<strong>de</strong>s, limitant-se lesprestacions <strong>de</strong>l sector públic en adults al diagnòstic i a l’alleujament <strong>de</strong>l dolormitjançant l’extracció <strong>de</strong>ntària, i ampliant-se les prestacions a la població infantili adolescent amb programes preventius, així com alguns tractaments d’odontologiaconservadora. L’escassa oferta <strong>de</strong>l sistema públic suposa que gairebé la totalitat<strong>de</strong>ls recursos humans existents en odontologia treballin dins el sector privat. Laxarxa pública, malgrat que ha experimentat un gran creixement en els últims <strong>de</strong>uanys, amb prou feina recull un 10% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>ls professionals <strong>de</strong>l sector. Enstrobem, per tant, amb una oferta <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntals eminentment privada (Cuencai altres, 2002).- Un <strong>mercat</strong> saturatL’increment <strong>de</strong>l nombre <strong>de</strong> professionals que exerceixen dins el <strong>mercat</strong> <strong>de</strong> <strong>serveis</strong><strong>de</strong>ntals a <strong>Catalunya</strong> està molt per damunt <strong>de</strong> les necessitats <strong>de</strong>l sector. Actualizantel treball <strong>de</strong> Bravo (2002) i amb da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>, <strong>de</strong>staca que l’augment d’un60% en el nombre <strong>de</strong> visites al <strong>de</strong>ntista entre 1987 i 2003, contrasta ambl’increment <strong>de</strong>sorbitat <strong>de</strong>l nombre <strong>de</strong> col·legiats, un 173% a <strong>Catalunya</strong>. Aixòrepresenta que malgrat que hi ha hagut un augment quant a l’ús, tanmateix elnombre mitjà <strong>de</strong> visites per <strong>de</strong>ntista ha caigut dràsticament, essent superior al45%.L’elevat nombre <strong>de</strong> nous <strong>de</strong>ntistes satura en l’actualitat les possibilitats <strong>de</strong> consum<strong>de</strong> la població, la qual cosa provoca un exce<strong>de</strong>nt d’oferta <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntals iimpe<strong>de</strong>ix al <strong>mercat</strong> funcionar <strong>de</strong> manera correcta. A aquest fet cal afegir que, ambel pas <strong>de</strong>l temps, s’ha anat <strong>de</strong>senvolupant a l’interior <strong>de</strong>l <strong>mercat</strong> <strong>de</strong> <strong>serveis</strong> <strong>de</strong>ntalsuna creixent heterogeneïtat estructural on està subjacent l’elevat ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong>concentració <strong>de</strong> la distribució d’ingressos d’aquest sector. D’acord amb da<strong>de</strong>sproce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s SABI (Sistema Anual <strong>de</strong> Balanços Ibèrics), 9s’observa com un 68% <strong>de</strong>ls ingressos nets <strong>de</strong>clarats (marge d’explotació) <strong>de</strong>l9SABI és una base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s amb informació <strong>de</strong>ls comptes anuals <strong>de</strong> les principals empreses espanyoles i portugueses. A <strong>Catalunya</strong> hi ha unes2.046 clíniques <strong>de</strong>ntals registra<strong>de</strong>s al COEC, la base SABI només inclou 443, aquelles en què la forma legal és una Societat Limitada o SocietatAnònima.