Johann Sebastian Bach és, amb Mozart, un <strong>de</strong>ls compositors més interpretatsal <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> <strong>Torroella</strong>. Des <strong>de</strong> la primera edició, el 1981, se n’han tocat untotal <strong>de</strong> 114 obres. I aquest any n’hi seguim afegint amb dos concertsmonogràfics protagonitzats pel prestigiós Cor <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Berlín i laFreiburger Barockorchester, que ens oferirà la integral <strong>de</strong> les Suites orquestrals<strong>de</strong>l cantor <strong>de</strong> Leipzig. En total, 16 obres més a sumar en el compte Bach.L’aposta pels músics catalans ha estat una constant <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> <strong>Torroella</strong><strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva creació i aquest any al costat <strong>de</strong> l’Acadèmia 1750, la sopranoNúria Rial i el contratenor Xavier Sabata figuren en la programació el mestreJordi Savall, qui, amb el seu grup Hespèrion XXI, ens convida a fer un viatgemusical per l’Europa <strong>de</strong>ls segles XVI i XVII; el jove conjunt Nuevo Sarao ens<strong>de</strong>scobrirà les fascinants i captivadores peces <strong>de</strong>l Libro segundo <strong>de</strong> tonos ivillancicos a una, dos, tres y quatro voces <strong>de</strong>l compositor català Joan Araniés,que al segle XVII va ser mestre <strong>de</strong> capella <strong>de</strong> la catedral <strong>de</strong> la Seu d’Urgell; iels joves quartets <strong>de</strong> corda Qvixote i Gerhard s’uneixen per primera vegada pertocar l’Octet <strong>de</strong> cor<strong>de</strong>s en mi bemol major, op 20, <strong>de</strong> Men<strong>de</strong>lsshon.El nou Auditori acollirà també el recital <strong>de</strong> la gran cantant alemanya Ute Lemperque ens guiarà <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Alemanya <strong>de</strong> Kurt Weill fins l’Argentina d’Astor Piazollafent parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel; i el concert <strong>de</strong>dicat al’agradable forma serenata que protagonitzarà l’Stuttgarter Kammerorchester.La inauguració <strong>de</strong> l’Auditori Espai Ter no és, però, l’única novetat <strong>de</strong> l’edició2013. Amb aquest nou espai estrenem programació familiar, amb quatreespectacles pensats per introduir la mainada en el món <strong>de</strong> la música;incorporem l’Estartit com espai <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> amb un cicle <strong>de</strong> concerts vora laplatja protagonitzats per reconeguts conjunts <strong>de</strong> música tradicional, cançód’autor, jazz i d’arrels llatines; i ens endinsem en la Festa Major recollint el sons<strong>de</strong> <strong>Torroella</strong> <strong>de</strong> la ma d’Albert Guinovart i el BCN Brass Ensemble amb lainterpretació final <strong>de</strong> la sardana <strong>Torroella</strong> Vila Vella arranjada pel mateixGuinovart per a conjunt <strong>de</strong> tretze metalls i piano.Gràcies a tots els Consistoris locals que han anat fent possible, d’una o altramanera, arribar a construir l’Auditori Espai Ter principalment els dos darrersAjuntaments, un per haver impulsat i construït un espai que podrà tenir usosdiversos i, l’actual, per haver sabut trobar els ajuts externs públics i privats perpo<strong>de</strong>r-lo posar en marxa en una època <strong>de</strong> crisi tan forta com l’actual.Seguirem somiant, <strong>de</strong>sperts i amb els ulls ben oberts per seguir fent <strong>de</strong>l<strong>Festival</strong> un es<strong>de</strong>veniment cada vegada més important i conegut, una més <strong>de</strong>les icones culturals <strong>de</strong> la qual pot presumir <strong>Torroella</strong>. Us esperem a <strong>Torroella</strong> ia l’Estartit per gaudir <strong>de</strong> la interessant programació musical que oferim aquestany. Entre els molts motius per visitar-nos ben segur que la música serà un<strong>de</strong>ls principals.Josep Lloret - Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Joventuts Musicals <strong>de</strong> <strong>Torroella</strong> <strong>de</strong> <strong>Montgrí</strong>-6-
2. DestaquemTradició musical a <strong>Torroella</strong>Gràcies a la situació geoeconòmica i sociocultural que gau<strong>de</strong>ix la població,<strong>Torroella</strong> <strong>de</strong> <strong>Montgrí</strong> ha estat exposada a rebre influències musicals al llarg <strong>de</strong>la història, fenomen que ha perdurat gràcies a la predisposició <strong>de</strong>ls seushabitants i a l’esforç constant <strong>de</strong> les seves entitats i associacions.Els vestigis d’antigues civilitzacions, la música <strong>de</strong>ls grans centres <strong>de</strong> culte –aixícom les monarquies, que incorporaren els músics d’origen francès i l’Ars Nova–i els intercanvis amb altres països, són elements claus d’innovació musical –fenomen al que també s’hi sumà la noblesa catalana–, gràcies als quals, lesCapelles <strong>de</strong> Música, assoleixen cada vegada un major prestigi. <strong>Torroella</strong> <strong>de</strong><strong>Montgrí</strong> no escapa d’aquesta inèrcia. La residència <strong>de</strong> la cort a la vila escampael seu seguici <strong>de</strong> trobadors i músics a les cases nobles i als actes populars ifestius. Tot el poble respira música.Als segles XIV, XV i XVI, d’un gran <strong>de</strong>senvolupament econòmic, es creen elsgremis i patronatges musicals <strong>de</strong> Sant Genís. Diferents documents municipalsfan referència a oficis relacionats amb la música i les arts: músics, Mestres <strong>de</strong>Cant (datats ja el 1515), constructors d’altars i retaules, imatgers... Es creà unanova classe social acomodada que va fer créixer l’activitat festiva i musical.Diversos estudis <strong>de</strong> Joan Radressa i Casanovas, concreten una relació moltexhaustiva <strong>de</strong>ls noms i càrrecs <strong>de</strong> la parròquia, da<strong>de</strong>s extretes <strong>de</strong>l Llibre <strong>de</strong>Possessions (segle XIV) i <strong>de</strong>l Llibre <strong>de</strong> la Consueta (segle XVIII). La Capella <strong>de</strong>Música <strong>de</strong> la vila va <strong>de</strong>saparèixer al segle XIX, encara que, <strong>de</strong> la sevaexistència, no hi ha documentació abundant fins a principis <strong>de</strong>l segle XVIII.Tot fa suposar que la música <strong>de</strong> cant pla i <strong>de</strong> cant polifònic n’era present, en unbon nivell. El compositor i organista Francesc Civil i Castellví <strong>de</strong>scriví laimportància <strong>de</strong> la Capella <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> <strong>Torroella</strong> i <strong>de</strong>ls seu músics, reclamatssovint per la Capella <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Girona. També Xavier Daufí,en la seva tesi doctoral, relata com a <strong>Torroella</strong> s’estrenaren dos oratoris d’estilitalià.Malgrat els alts i baixos econòmics, tot fa pensar que la Capella <strong>de</strong> Música <strong>de</strong>Sant Genís es va mantenir en la seva doble vesant: la musical i la <strong>de</strong> formaciód’escolans per al cant. Músics <strong>de</strong> prestigi com Anselm Viola o Benet Julià, fills<strong>de</strong> la vila, van rebre les primeres lliçons a la Capella, abans d’anar aMontserrat.-7-