Cantigues <strong>de</strong> Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, lesmúsiques <strong>de</strong> Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas.Gràcies al <strong>de</strong>stacadíssim treball <strong>de</strong>ls nombrosos músics i col·laboradors quehan participat amb el conjunt durant tots aquests anys, Hespèrion XXI té encaraun paper clau en la recuperació i la revaloració <strong>de</strong>l patrimoni musical amb unagran repercussió a nivell mundial. Amb més <strong>de</strong> 60 CD’s publicats, a dia d’avuila formació ofereix concerts per tot el món i és membre habitual en els gransfestivals internacionals <strong>de</strong> música antiga.Debuta al <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> <strong>Torroella</strong>.Jordi Savall, viola <strong>de</strong> gamba soprano i directorJordi Savall és una <strong>de</strong> les personalitats musicals més polivalents <strong>de</strong> la sevageneració. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador icreador <strong>de</strong> nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre elsprincipals artífexs <strong>de</strong> l’actual revalorització <strong>de</strong> la música històrica. La seva tascaha cercat sempre ser fi<strong>de</strong>l a la música històrica, és a dir, a la revalorització <strong>de</strong>lsrepertoris tan específics com universals <strong>de</strong> les músiques d’Europa, <strong>de</strong> laMediterrània i <strong>de</strong>l món sencer.Jordi Savall va néixer a Igualada l’any 1941, on va començar a estudiar músicaa l’edat <strong>de</strong> 6 anys amb el mestre Joan Just al Conservatori <strong>de</strong> l’AteneuIgualadí. El 1965 inicia <strong>de</strong> forma autodidacta l’estudi <strong>de</strong> la viola <strong>de</strong> gamba i lamúsica antiga (Ars Musicae). L’any 1968 Jordi Savall i Montserrat Figuerass’estableixen a Basilea (Suïssa) per continuar els seus estudis <strong>de</strong> músicaantiga a l’Schola Cantorum Basilensis. August Wenzinger fou el mestre <strong>de</strong> JordiSavall en aquesta època, fins que aquest el va substituir com a mestre cap al’any 1973. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, i director <strong>de</strong>lsgrups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial <strong>de</strong> Catalunya (1987)i Le Concert <strong>de</strong>s Nations (1989).Amb la seva participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins duMon<strong>de</strong> (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística(140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creaciód’Alia Vox (segell fundat per Montserrat Figueras i Jordi Savall el 1998),<strong>de</strong>mostra que la música antiga no ha <strong>de</strong> ser necessàriament elitista.Dins el repertori operístic, cal subratllar la seva participació en la <strong>de</strong>scobertad’Una cosa rara (representada el 1991) i Il burbero di buon cuore (1995 i 2012)<strong>de</strong> Vicent Martín i Soler. El 1993 presenta per primer cop al Gran Teatre <strong>de</strong>lLiceu <strong>de</strong> Barcelona l’Orfeo <strong>de</strong> Claudio Monteverdi (el 2002 fou enregistrada en-76-
directe per la BBC-Opus Arte, i s’edità en DVD). També ha dirigit el Farnace <strong>de</strong>Vivaldi al Teatro <strong>de</strong> la Zarzuela <strong>de</strong> Madrid (2001), editat en CD per AliaVox;Orfeo ed Euridice <strong>de</strong> J. J. Fux representada al <strong>Festival</strong> Styriarte a Graz el 2010;i Il Teuzzone <strong>de</strong> Vivaldi interpretada el 2011 en versió semi-concertant al’Òpera Royal <strong>de</strong> Versalles.La seva important discografia, amb més d’un centenar d’enregistraments endiverses cases discogràfiques com Emi, Astrée/Auvidis i Alia Vox, ha rebuttambé nombrosos guardons.Va actuar per primer cop al <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> <strong>Torroella</strong> en l’edició <strong>de</strong> 1994 i hitornà en les <strong>de</strong> 2001 i 2002.-77-
Change language