ESCENARIOS MUSICALES DE LA FIESTA
pd01_bilbo_16
pd01_bilbo_16
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
2 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
<strong>ESCENARIOS</strong> <strong>MUSICALES</strong><br />
<strong>DE</strong> <strong>LA</strong> <strong>FIESTA</strong><br />
ABANDOIBARRA<br />
En la variedad está el gusto...<br />
Este clásico escenario de la Aste Nagusia concentra<br />
las actuaciones musicales que atraen<br />
mayor número de gente. Este año, la oferta es<br />
de los más variopinta (a las 23:30):<br />
Sábado 20: Ken Zazpi.<br />
Domingo 21: Urko + Banda Municipal Bilbo.<br />
Lunes 22: Carlos Baute.<br />
Martes 23: Ainhoa Arteta + BOS (“Voces de cine”)<br />
con Iñaki Salvador y Ainhoa Zubillaga.<br />
Miércoles 24: Izal.<br />
Jueves 25: Edurne.<br />
Viernes 26: Enrique Bunbury.<br />
Sábado 27: Mago de Oz.<br />
El grupo Izal de indie pop/rock actuará el miércoles.<br />
P<strong>LA</strong>ZA BARRIA<br />
Reggae, blues, jazz...<br />
Este punto neurálgico del Casco Viejo acoge diversos<br />
conciertos de reggae, blues y jazz, así como<br />
ritmos multiculturales a través del programa<br />
“Músicas del Mundo·, a partir de las 23:30:<br />
Sábado 20: XXV Bilbo Reggae Splash: Vivian<br />
Jones, Roberto Sánchez & Island Defenders.<br />
Domingo 21: Ana Alcaide “Leyenda”.<br />
Lunes 22: Xabi Aburruzaga & Band & Lagunak.<br />
Martes 23: Mr Groovy and The blues Heads &<br />
invitados.<br />
Miércoles 24: Latin Jazz Celebration “Tribute<br />
to the beatles”.<br />
Jueves 25: Antonio Reyes y Rancapino Chico:<br />
“Cádiz, flamenco de plata”.<br />
Viernes 26: Kalascima: “Psychedelic trance<br />
tarantella”.<br />
Sábado 27: Priscila Band: “James Brown”.<br />
SANTIAGO P<strong>LA</strong>ZA<br />
Bertsolarien txokoa<br />
Aurreko urteetan bezala, Santiago plaza bertsozaleen<br />
topagune izango da. Egunero, zortzi egunetan,<br />
Euskal Herriko bertsolari ezagunenak pasako<br />
dira plaza honetatik, eguerdiko 13tan,<br />
asteazkenean ezik, egun horretan bertso bazkaria<br />
izango baita:<br />
Igandea 21: Aitor Sarriegi, Fredi Paia, Oihana<br />
Bartra eta Sustrai Colina.<br />
Astelehena 22: Agin Laburu, Jone Uria, Julio<br />
Soto eta Manex Agirre.<br />
Asteartea 23: Etxahun Lekue, Onintza Enbeita,<br />
Unai Agirre eta Uxue Alberdi.<br />
Asteazkena 24: Igor Elortza eta Sebastian Lizaso.<br />
Osteguna 25: Iñaki Apalategi, Jon Martin,<br />
Maialen Akizu eta Miren Amuriza.<br />
Ostirala 26: Amets Arzalluz eta Jon Maia.<br />
Larunbata 27: Aitor Mendiluze, Arkaitz Estiballes,<br />
Maialen Lujanbio eta Oihana Iguaran.<br />
Igandea 28: Alaia Martin, Andoni Egaña, Beñat<br />
Gaztelumendi eta Ibon Ajuria.<br />
PARQUE EUROPA<br />
Los ritmos más pegadizos<br />
El parque Europa de Txurdinaga pasa de los conciertos<br />
de rock a los ritmos actuales más pegadizos<br />
(a las 24:00). El jueves y el viernes, la música<br />
arranca a las 20.00 con Calum y Paula Rojo:<br />
Miércoles 24: Gente de Zona, el reggaeton<br />
cubano más internacional.<br />
Jueves 25: Calum (20:00). Espectáculo “Astenagusidance”<br />
con Eyes of Providence y Victor Magán<br />
(24:00).<br />
Viernes 26: Paula Rojo (20:00). Urban Kaoshy<br />
+ DJs Otto Knows y Alex Guerrero (24:00).<br />
Sábado 27: GAZTEA: Las Tea Party DJ’s & invitados.
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
KONPARTSAK<br />
Más de 160 actuaciones musicales<br />
La apertura de las txosnas mañana a las 20:00<br />
con la presencia de Marijaia dará inicio a nueve<br />
intensos días de fiesta que incluyen nada menos<br />
que 160 actuaciones musicales, tanto de DJ como<br />
de grupos de diferentes estilos musicales y de las<br />
cada vez más populares «bandas tributo»:<br />
Sábado 20: The Middle Finger (00:00 Kaixo),<br />
Rebeca (00:30 Pinpilinpauxa).<br />
Domingo 21: Akatz, Bilbomatiks, North East<br />
Ska Jazz Orchestra (23:30 Algara). Spaner y Xpresidentx<br />
(19:00 Hontzak). Sabor venezolano<br />
(20:30 Karpagune). Patxadaz (22:00 Kaskagorri)<br />
y Zarpazo a Cicatriz (01:30). Zarzaparrilla, Meqonio,<br />
Artaza Combat (18:00 Komantxe) y DJ Wal,<br />
Patrol Destroyers, TX Askea (23:00). Su ta ke (Su<br />
ta Gar) (23:30 Kulturgune) y Zirkinik Bez! erromeria<br />
(01:00). Havana 573 (20:30 Pa...ya!). Leblond<br />
(00:30 Pinpilinpauxa).<br />
Indomables<br />
(19:00 Tintigorri) y<br />
Katzarot (00:00).<br />
Havana 573 (17:00<br />
Txinbotarrak) y Fabe<br />
de Fuka (20:00).<br />
Lunes 22: Bon<br />
Scott Revival Show<br />
(AC/DC) y Gansos<br />
Rosas (Guns N’Roses)<br />
(23:30 Algara).<br />
Oxabi Erromeria<br />
(23:30 Aixe-Berri).<br />
Mconak y Siroka<br />
(23:00 Euskalgune).<br />
Trio Lais, Binilos y<br />
Midnight Road<br />
(18:00 Hontzak).<br />
Lehen Talde (21:00<br />
Kaialde) y Groovy<br />
Peppers (23:00).<br />
Mad Muasel e Hijos<br />
de tu Iglesia (23:30<br />
Kaixo). Zikinak y<br />
7ttakun (23:00 Karpagune).<br />
Sorkun<br />
(21:00 Kaskagorri).<br />
Xatiro, Aneguria,<br />
Shintoma, La Bandha<br />
del Patio y Bang!<br />
Vega (23:30 Komantxe).<br />
Huts y Distorsion<br />
(23:30 Kulturgune).<br />
The<br />
Pushermen (20:00<br />
Piztiak). La prohibida<br />
(00:30 Pinpilinpauxa).<br />
Undercover (20:30 Tintigorri) y Dr. Maha<br />
Miracle Tonic (23:30). The Dolphiners (21:00 Uribarri)<br />
y Betileit (23:30).<br />
Martes 23: Eskean Kristö, Sermonds e Itziarren<br />
Semeak (23:30 Algara). El pirata de rock FM<br />
(23:30 Aixe Berri). Los demenciales chicos acelerados<br />
(Eskorbuto) y Tocan 2 La Polla (La Polla)<br />
(23:00 Euskalgune). No Komplit y Somedays Out<br />
(20:00 hontzak). Hip hop Mixto (23:30 Irrintzi).<br />
Oihan Vega (23:00 Kaialde). La Mara & Gus<br />
(20:00 Karpagune). D-Rais, En Tol Sarmiento e<br />
Itaca Band (22:00 Kaskagorri). Bardulians, Adriana<br />
Blue y Jon&On (23:30 Komantxe). Revolta Permanent<br />
y Zoo (00:00 Kulturgune). Cecilia Payne<br />
(14:00 Mamiki) y La Chula Potra, Genderlexx y<br />
Jessi Li & Pibita DJs (00:00). Unai BDJ DJ (00:00<br />
Moskotarrak). Ou mama (20:30 Piztiak) Baccara<br />
(00:30 Pinpilinpauxa).<br />
Niña Coyote & Chico Tornado actúan el miércoles.<br />
Miércoles 24: Niña Coyote & Chico Tornado,<br />
The Soulbreaker Company y Joseba Irazoki & Lagunak<br />
(23:30 Algara). The Bilbobillies (20:00 Aixe-Berri)<br />
y DJ Eddy Maracas & Rudy Mental<br />
(23:30). Garilak 26 e Invitados (23:00 Euskalgune).<br />
Los Tímpanos (21:00 Kaialde). Haxotz (20:30<br />
Kaixo) y Urrats Erromeria (23:30). Izaskun eta<br />
Arrate y Berta Bittersweet (18:30 Karpagune).<br />
Akerjembe, Iseo y Potato (23:30 Komantxe). Tajón<br />
Prieto y los Kuajalotes (20:30 Kulturgune),<br />
Kolpatu (Kortatu) (23:30) y La Leñera (Leño)<br />
(01:00). Skimales (20:30 Moskotarrak). Beer &<br />
Skate Fest 2: Artaza Combat, Krimen y Kastigo y<br />
Neke Politikoa (18:00 Piztiak). Nenita Danger y<br />
Pinpi-Festa (00:00 Pinpilinpauxa). Elsa Bhör<br />
(19:30 Triangune), Tremenda Jauría (23:30) y<br />
Perlak (01:00). Mud Candies (21:00 Txomin Barullo),<br />
Bringas (23:00) y Lomoken Hoboken (01:00).<br />
Kloy MC & Txuck<br />
Turner (21:00 Uribarri)<br />
y Ni nago &<br />
DJ-D (23:30).<br />
Jueves 25:<br />
Fundación Tony<br />
Manero, Mamba beat<br />
y DJ Makala<br />
(23:30 Algara).<br />
Mud Candies<br />
(20:00 Aixe-Berri)<br />
y Rock & Classics<br />
Project (23:30).<br />
18:30 Trikizio (Euskalgune).<br />
Rock &<br />
Versiones (23:30<br />
Irrintzi). Havana<br />
573 (20:00 Karpagune).<br />
DJ Elepunto<br />
(00:00 Kaskagorri).<br />
Los Cosméticos y<br />
Naizroxa (23:30<br />
Komantxe). Tzalaina<br />
(Hertzainak)<br />
(20:00 Kulturgune).<br />
La Furia y Perpetua<br />
Rebollo DJ (23:30<br />
Mamiki). Paco Pil<br />
(00:30 Pinpilinpauxa).<br />
Leun y Sheriff<br />
Band (19:30 Triangune).<br />
Viernes 26:<br />
Xabi Aburruzaga<br />
(19:00 Aixe-Berri)<br />
M.RAMIREZ | ARP y La Basu (23:30).<br />
Grupos locales<br />
(18:30 Euskalgune).<br />
La playa de Soustons (13:30 Hontzak), Hexen<br />
(19:00) y Ou mama! (20:30). Molikote (23:30<br />
Irrintzi). Lehian Erromeria (23:00 kaialde). Swing<br />
Orkestra 18:00 Karpagune). DJ Bita Sound (23:30<br />
Komantxe). Las Truerkas (20:30 Piztiak) y Hexen<br />
(23:30). Las Fellini (01:00 Pinpilinpauxa).<br />
Sábado 27: DJ Bull & DJ Balpores (23:30 Algara).<br />
D-Rais (13:00 Hontzak) y Eugenias, Etxando<br />
pestes y The Barrenos (18:30). Diversiones & Potxolo<br />
Athletic (23:30 Irrintzi). Orlis Pineda (20:00<br />
Karpagune). Munduko Beats (12:00 Komantxe) y<br />
DJ Dronki & Lites (23:30). Laika Sister DJ y Electricbeat<br />
M Deejays (00:00 mamiki). Malena Gracia<br />
(00:30 Pinpilinpauxa).<br />
Domingo 28: Rojo Cancionero (18:30 Karpagune).<br />
Akerbeltz Erromeria (18:00 Kaskagorri).<br />
Marijaiari azken tributo dantza: Los demenciales<br />
chicos acelerados (Eskorbuto) (20:30 Kulturgune).<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
3
4 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
P. Telleria, Aste Nagusiaren «jarraitzaile sutsua»<br />
Alvaro HI<strong>LA</strong>RIO | BILBO<br />
Orain dela 38<br />
urte egun<br />
ezagutzen<br />
dugun moduan<br />
jaio<br />
zenetik, Aste<br />
Nagusiak ez du ahaztu antzerkiaren<br />
mundua, hiru izan baitira<br />
pregoilari ardura betetzeko<br />
aukeratutako antzezleak: 2000.<br />
urtean Loli Astoreka; 2006an<br />
Marivi Bilbao; eta iaz, Gurutze<br />
Beitia. Aurten, jai batzordeak eta<br />
Bilboko Udalak berriro ere oholetara<br />
begiratu dute pregoilaria<br />
hautatzeko, baina, hain zuzen,<br />
Patxo Telleria ere aktore izan<br />
arren, beste alde bat nabarmendu<br />
nahi izan dutela azaldu digu<br />
antzezleak berak: «Izendapenaren<br />
berri eman zidatenean, antzezlea<br />
banaiz ere, pregoilari<br />
izateko aukeratu nautenek nire<br />
antzerkigile edota idazle lana<br />
nabarmendu nahi izan dute».<br />
Patxo Telleria (Bilbo, 1960)<br />
Deustuko Unibertsitatean Pedagogian<br />
eta EHUn Euskal Filologian<br />
lizentziaduna da. 80ko hamarkadaren<br />
erdialdera hasi zen<br />
antzerkian eta telebistan aktore<br />
lanak egiten. Antzezlanak idatzi<br />
ditu, baita telebistarako eta zinemarako<br />
gidoiak ere. Tentazioa<br />
ekoiztetxearekin kolaboratzen<br />
du gidoilari eta gidoilarien koordinatzaile<br />
zereginetan.<br />
2009an, zinema zuzendari lanetan<br />
estreinatu zen “Hodeiak<br />
pintatzeko makina” filmarekin.<br />
Gaur egun, Tartean antzerki taldean<br />
ari da, Bilbon, Jokin Oregirekin<br />
eta Mikel Martinezekin.<br />
Urte asko pasatu dira, beraz,<br />
Telleria antzerkian hasi zenetik,<br />
Maskarada taldean, hain zuzen,<br />
berak inoiz aitortu duen bezala,<br />
era «axolagabean». Taldekoek,<br />
artean, aktoretzat baino, kultur<br />
egiletzat jotzen zuten euren burua:<br />
«Egia da aktore bezala hasi<br />
nintzela eta, alde horretatik, antzerkigilea<br />
baino lehenago aktorea<br />
izan naizela esan behar dut.<br />
Dena dela, betidanik, txikitatik<br />
izan dut idazteko grina, nire<br />
gauzatxoak egiten nituelarik.<br />
Bestalde, egin ditudan ia antzezpen<br />
guztiak nik idatziak izan dira.<br />
Horrela, alde batetik, errazagoa<br />
da idazleak nahi duena<br />
betetzea, pertsonaiak edota lanaren<br />
esanahia ulertzea, nahiz<br />
Patxo Telleria aktorea izango da<br />
aurtengo Aste Nagusiko pregoilaria.<br />
Gari GARAIAL<strong>DE</strong> | ARGAZKI PRESS<br />
eta askotan ondo egon kanpotik<br />
beste ikuspuntu bat edukitzea».<br />
Haietako asko Mikel Martinezekin<br />
batera –Ez Dok Hiru antzerki<br />
taldea– taularatu ditu,<br />
besteak beste “Dibertimenduak”<br />
trilogia osatzen duten neurri<br />
txikiko antzezlanak, tartean<br />
“Euskara senzilloaren manifestua”<br />
lan arrakastatsua.<br />
EGOERA OSASUNTSUA<br />
Beti entzun izan dugu antzerkia<br />
krisian dagoela eta baliteke<br />
erremedioa neurri txikiko antzezlan<br />
horiek izatea. Halere, bere<br />
iritziz, gakoa ez da ezinbestean<br />
neurri txikiko formatua.<br />
«Badira gauza handiak ere oso<br />
ondo dabiltzanak. Azken hogei<br />
urteotan, euskal antzerkiak egoera<br />
osasuntsua dauka, indartsu<br />
dago eta gauza asko egiten dira,<br />
kalitate onekoak. Ez dut uste krisian<br />
gaudenik. Bestalde, gurean,<br />
herri txiki batean, eskaintza gero<br />
eta ugariagoa da eta, beraz,<br />
gero eta jende gehiago dago<br />
pastela partitzeko».<br />
Antzerkia beti izan da, baita<br />
frankismoaren garaietan ere<br />
(non ez zegoen zezenketak eta<br />
antzerkia baino askoz gauza<br />
gehiago), Aste Nagusiaren zutabeetako<br />
bat, zutabe garrantzitsu<br />
bat, antzokietan ez ezik, kaleetan<br />
ere emanaldiez gozatzeko<br />
parada dagoelarik, gainera. Antzerki<br />
nahikoa ote den galdetuta,<br />
halaxe mintzo zaigu aktore<br />
bilbotarra: «Egia da antzerkia<br />
beti izan dugula Aste Nagusian.<br />
Arazoa da lehen, abuztuan baino<br />
ezin genuela Bilbon antzerkia<br />
ikusi. Madrilgo konpainiek<br />
irailean ematen zioten hasiera<br />
denboraldiari eta Madrilen hasi<br />
baino lehenago antzezlanak testatu,<br />
probatu egin nahi zituzten<br />
‘probintzietan’. Egun, ordea –jarraitzen<br />
du Telleriak–, urtean zehar<br />
eskaintza zabala dugu eta<br />
Bilbon ez ezik, Santurtzin, Barakaldon,<br />
Leioan, Elorrion edota<br />
Basaurin hainbat eta hainbat<br />
ikuskizun ditugu».<br />
Bilbotar peto-petoa den heinean,<br />
Patxo Telleriak betidanik<br />
izan du gogoko Aste Nagusia:<br />
«Ez naiz sekula konpartsa bateko<br />
kide izan, baina urte luzez<br />
ibili nintzen Txomin Barullo<br />
konpartsaren inguruan, konpartsaren<br />
urrezko garaietan. Dena<br />
dela, hura guztia duela hamabost<br />
bat urte bukatu zen niretzat.<br />
Hala ere, beti izan naiz Aste<br />
Nagusiko jarraitzaile sutsua.<br />
Egun, egoera ezberdina da. Seme-alabak<br />
ditut eta orain beraiek<br />
dira jaietako minutu bakar<br />
bat ere galdu nahi ez dutenak.<br />
Gaueko giroa gogoko izaten jarraitzen<br />
badut ere, ezin dut nahi<br />
dudan beste gauez atera», esanez<br />
amaitu du.<br />
ANTZERKIGILE ETA IDAZLEA<br />
«Ni antzezlea ere banaiz, baina pregoilari izateko aukeratu<br />
nautenek nire antzerkigile edota idazle lana nabarmendu nahi<br />
izan dute», azaldu digu aktoreak berak.
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
«Voy a descubrir una perspectiva<br />
diferente de las fiestas»<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
5<br />
GISÈLE FELLI GORRITXO (TXUPINERA)<br />
Miembro de la comparsa del movimiento de okupación Komantxe y de Irola<br />
Irratia, Gisèle Felli Gorritxo, 30 años, se define como «una precaria a la<br />
deriva: trabajo en lo que puedo, cuando puedo y como puedo». Asegura<br />
haberse tomado el nombramiento «con mucha tranquilidad».<br />
A.H. | BILBO<br />
¿Cómo es tu vinculación con la<br />
comparsa Komantxe?<br />
Con 17 años ya estaba en la Gazte<br />
Asanblada de mi barrio, las<br />
Siete calles, donde estuve hasta<br />
los veintitantos. Allí empecé a<br />
participar en diferentes experiencias<br />
autogestionarias y de<br />
okupación. A través suyo, y estando<br />
la comparsa Komantxe<br />
construida en torno a este, mi<br />
participación vino de modo natural.<br />
Estaba claro que este era<br />
mi sitio en Aste Nagusia.<br />
¿Cómo te has tomado tu nombramiento<br />
como txupinera?<br />
Con mucho relajo. No ha sido,<br />
para nada, un proceso competitivo:<br />
no ha habido votaciones<br />
ni nada por el estilo. Desde que<br />
supimos que esta responsabilidad<br />
nos correspondía a nosotras,<br />
hubo una serie de personas<br />
que, por diferentes<br />
motivos, nos mostramos dispuestas<br />
a ocupar el puesto. Entre<br />
nosotras, discutiéndolo, debatiéndolo,<br />
se fue viendo que<br />
tenía toda la pinta de que fuese<br />
a tocarme a mí.<br />
¿No te asusta la responsabilidad,<br />
el tiempo que vas a tener que pasar<br />
cumpliendo las obligaciones<br />
propias de la txupinera?<br />
No. Sé que voy a descubrir una<br />
parte diferente de las fiestas no<br />
solo por estar fuera del recinto<br />
festivo del Arenal, porque sé que<br />
me va a tocar ir a sitios como Indautxu,<br />
donde yo, a día de hoy,<br />
no sé cómo se vive Aste Nagusia.<br />
Pero también dentro del recinto<br />
comparsero voy a conocer muchas<br />
cosas propias del día a día<br />
de las demás comparsas. Ya me<br />
han contado cuáles son las peculiaridades<br />
de cada una de ellas,<br />
cosas que no conozco de primera<br />
mano y, ahora, tendré la oportunidad<br />
de hacer.<br />
Tu padre ha dicho que tu nombramiento<br />
le ha hecho más ilusión<br />
que si te hubieran dado el<br />
premio Nobel.<br />
Será porque él, como es hombre<br />
(ríe), nunca va a poder ser txupinera.<br />
Me lo estoy tomando con<br />
mucha tranquilidad: no me quiero<br />
tomar muy a pecho las expectativas<br />
que le puede generar a<br />
gente próxima a mí; quien me<br />
conoce ya sabe que voy a intentar<br />
pasármelo lo mejor posible.<br />
Ya te habrás imaginado lo que<br />
es estar en el balcón del Arriaga<br />
ante una plaza abarrotada.<br />
El otro día les decía a los chicos<br />
de Komantxe que, desde allí, veré<br />
quiénes de ellos se están quedando<br />
calvos. Sé que va a ser<br />
una perspectiva diferente –esta<br />
será mi primera y última oportunidad<br />
de estar allí– y tengo<br />
ganas de ver cómo las comparsas<br />
ocupan la plaza, cómo los<br />
movimientos sociales llevan allí<br />
sus reivindicaciones y también<br />
ver a toda esa gente de Bilbo,<br />
con ganas de fiesta, que van a<br />
darlo todo. No le estoy dando<br />
demasiadas vueltas; no me genera<br />
ansiedad.<br />
El mundo cambia y esto se refleja<br />
también en Aste Nagusia.<br />
¿Crees que hay menos juventud<br />
participando en la fiesta,<br />
en las comparsas?<br />
Komantxe no es la excepción en<br />
cuanto a participación juvenil,<br />
también está Kaskagorri. En la<br />
nuestra, quizás porque es nueva,<br />
hay mucha gente joven pero<br />
estamos viendo también cómo<br />
en los últimos tiempos participa<br />
de ella gente más mayor: la<br />
media de edad rondará los 30<br />
años; es una de las cosas que<br />
más me gusta de Komantxe,<br />
que aunque asociada al movimiento<br />
okupa, entendido muchas<br />
veces como un espacio exclusivo<br />
para jóvenes, tiene<br />
gente de todas las edades.<br />
¿Sobra algo en Aste Nagusia?<br />
En Aste Nagusia, no hay más<br />
que ver la heterogeneidad de<br />
las comparsas, caben todo tipo<br />
de expresiones y opciones para<br />
satisfacer los gustos de todo tipo<br />
de gente. Lo malo de Aste<br />
Nagusia es que hay quienes<br />
pierden la perspectiva de qué es<br />
pasárselo bien y que esto, en<br />
modo alguno, tiene que estar<br />
relacionado con perder el respeto<br />
a la gente. El mensaje de Bilboko<br />
Konpartsak contra las<br />
agresiones es claro: este tipo de<br />
actitudes no se toleran. En este<br />
sentido es encomiable el trabajo<br />
que se está haciendo en el terreno<br />
de la igualdad, donde las<br />
aportaciones del movimiento<br />
feminista son reseñables. Ojalá<br />
llegue el día en que estas actitudes<br />
no se den, porque ya no tienen<br />
lugar.<br />
Marisol RAMIREZ | ARGAZKi PRESS
6 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
Los temas escogidos para decorar la txosna de Hontzak acostumbran a ser muy críticos, mezclando política, humor y reivindicación.<br />
GARA<br />
HONTZAK, <strong>LA</strong> COMPARSA MÁS IRREVERENTE<br />
A.H. | BILBO<br />
To m a t e g i l e a k ,<br />
M a h a t s e r r i ,<br />
Txinboak, Ganorabako<br />
o<br />
A t x u r i t a r r a k<br />
son nombres<br />
que, hoy en día, nada suponen<br />
para las generaciones más jóvenes<br />
de Bilbo, pero son los nombres<br />
de algunas de las veinticuatro<br />
comparsas presentes en la<br />
primera edición de Aste Nagusia,<br />
allá por 1978. Seis son, por<br />
otro lado, las que aún continúan<br />
instalando sus txosnas en el recinto<br />
festivo del Arenal, siendo<br />
una de ellas Hontzak, famosa<br />
por lo humorístico, irreverente<br />
y crítico de la decoración que<br />
exhibe. Casi 140personas dan<br />
vida a esta veterana comparsa.<br />
«La rebelión anda en el País<br />
Vasco vestida a la usanza de su<br />
tradicional etxeko anderea, vestida<br />
de negro», le dijo en una<br />
carta Buenaventura Durruti a<br />
Felix Likiniano. Hoy, ochenta<br />
años después de haberse escrito<br />
esas líneas, habremos de convenir<br />
que la rebeldía vasca tiene<br />
muchos colores y matices, aunque<br />
todavía siga el negro persistiendo<br />
entre ellas, igual que el<br />
rojo y negro del uniforme de la<br />
comparsa Hontzak, nacida del<br />
sindicato CNT, una de las más<br />
veteranas de Aste Nagusia.<br />
«Hontzak es una de las comparsas<br />
fundadoras; son seis las<br />
que aguantan desde la primera<br />
edición de Aste Nagusia: Txomin<br />
Barullo, Bizizaleak, Satorrak,<br />
Uribarri, Pinpilinpauxa y<br />
COMPARSAS FUNDADORAS<br />
la nuestra», señala Fernando<br />
García Regidor, miembro de la<br />
comparsa.<br />
Según datos recientes recogidos<br />
por el último censo realizado<br />
por la propia comparsa, son<br />
casi 140 las personas que dan vida<br />
a este colectivo que, recuperando<br />
la en un tiempo obligatoria<br />
condición para poder<br />
Seis son las comparsas que aguantan desde la primera edición<br />
de Aste Nagusia: Txomin Barullo, Bizizaleak, Satorrak, Uribarri,<br />
Pinpilinpauxa y la propia Hontzak, un colectivo al que<br />
actualmente dan vida casi 140 personas.<br />
participar en Aste Nagusia, tienen<br />
charanga propia: «Ya hay<br />
una nueva en marcha que ya ha<br />
salido a actuar a la calle, a dar la<br />
nota… musical, en diferentes<br />
fiestas vascas. Es diferente a la<br />
que hubo en su momento. Esta<br />
nueva, además de vientos, se<br />
compone de instrumentos de<br />
cuerda, como violines, cellos…<br />
Más que una charanga podría<br />
decirse que es una rondalla».<br />
POLÍTICA, HUMOR Y REIVINDICACIÓN<br />
Hontzak es una comparsa que<br />
se destaca, en especial, por las<br />
decoraciones de su txosna: «De<br />
hecho, hay mucha gente que se
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
7<br />
acerca a ella para ver qué hemos<br />
hecho», cuenta Fernando.<br />
«Acostumbran a ser muy críticas,<br />
mezclando política, humor,<br />
reivindicación. Algunas de estas<br />
decoraciones han sido muy gordas,<br />
son de las que han quedado<br />
en el recuerdo después de haber<br />
generado polémica y expectación.<br />
El año que estaba embarazada<br />
la princesa Letizia, la reina,<br />
montamos un paritorio real con<br />
una silla para partos que desembocaba<br />
en una guillotina. Otro<br />
año, nos metimos directamente<br />
con Dios: la txosna se convirtió<br />
en un acorazado erizado de cañones<br />
que disparaban a un Dios<br />
aterrorizado». El lema de esa<br />
edición fue “Si Dios está en todas<br />
partes, fuego a discreción”.<br />
Sonada fue también la de<br />
1997, cuando construyeron un<br />
panteón funerario con los nichos<br />
de las celebridades que entonces<br />
murieron: lady Di, Teresa<br />
de Calcuta, Pol-Pot, Antonio Herrero...<br />
Dejando un par de ellos<br />
abiertos, con los nombres de<br />
Manuel Fraga y Juan Pablo II. El<br />
lema era “1997-1998 ¡Qué gran<br />
cosecha!”.<br />
Prestando atención a la actual<br />
coyuntura política, una vez más,<br />
este año la txosna «va a ser una<br />
mierda», nos confía Fernando.<br />
«Es una reflexión humorística<br />
en torno al sistema parlamentario<br />
que tenemos: la txosna quiere<br />
representar el Congreso de<br />
los Diputados, rebosante de excrementos<br />
que sobrevuelan una<br />
legión de moscas en alusión al<br />
dicho popular, ese que dice que<br />
‘un millón de moscas no pueden<br />
estar equivocadas’».<br />
Además de Aste Nagusia,<br />
Hontzak participa en todas las<br />
actividades programadas a lo<br />
largo del año por la federación<br />
Bilboko konpartsak, como son<br />
los carnavales, la noche de San<br />
Juan, Konpartsero eguna, Santo<br />
Fernando García Tejedor, miembro de la comparsa Hontzak.<br />
Tomás y demás citas obligatorias<br />
del calendario festivo bilbotarra.<br />
MERMA <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> PARTICIPACIÓN POPU<strong>LA</strong>R<br />
Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />
MENOS IMPLICACIÓN<br />
«El tipo de ocio y los<br />
gustos de la gente van<br />
cambiando, amén de<br />
que la participación de<br />
la juventud es diferente,<br />
su nivel de implicación<br />
en movimientos<br />
sociales y ciudadanos<br />
también ha bajado<br />
mucho».<br />
1978 fue un año muy especial y<br />
coincidió con un movimiento<br />
asociativo aún en auge, situación<br />
diferente a la actual y perceptible<br />
también en Aste Nagusia:<br />
«El cambio que sí se ha ido<br />
notando en estos treinta y ocho<br />
años de Aste Nagusia, la mayor<br />
diferencia, lo que se echa de menos<br />
respecto a las fiestas del<br />
principio, es cómo el movimiento<br />
de participación ciudadana<br />
y popular, que es quien<br />
crea Aste Nagusia, ha ido cediendo<br />
respecto al poder político.<br />
Desde el Ayuntamiento, que<br />
se subió posteriormente al carro,<br />
siempre se tiende a tratar de<br />
controlar todo lo que se haga en<br />
la villa, arrinconando todo tipo<br />
de protestas populares y mermando<br />
la capacidad de decisión<br />
de los organismos no controlados<br />
por el Ayuntamiento», señala<br />
Fernando García Regidor.<br />
En este sentido, añade que «a<br />
pesar de que sigue existiendo<br />
una comisión mixta, formada<br />
por concejales y comparseros, sí<br />
que es cierto que, poquito a poco,<br />
y ante un cierto debilitamiento<br />
de las iniciativas populares,<br />
de los movimientos<br />
sociales, el Ayuntamiento se ha<br />
ido haciendo más fuerte arrebatando<br />
parcelas en la toma de decisiones<br />
a las comparsas».<br />
Por ello, se muestra convencido<br />
de que «debemos pelear para<br />
poder recuperar influencia en<br />
esos ámbitos, porque esto es<br />
una cuerda que se tensa cada<br />
vez más: los políticos tiran para<br />
su lado y los movimientos populares<br />
deben hacerlo para el<br />
suyo».<br />
La diversificación del recinto<br />
festivo más allá del Arenal, la<br />
presencia de txosnas en diferentes<br />
lugares de la ciudad sin relación<br />
con Bilboko Konpartsak, la<br />
existencia durante algunos años<br />
de dos desfiles de carnaval o las<br />
polémicas habidas en la elección<br />
de chupineras son reflejo<br />
de lo expuesto por García Regidor<br />
que ve también otros cambios:<br />
«La situación económica<br />
es la que es; el tipo de ocio y los<br />
gustos de la gente van cambiando,<br />
amén de que la participación<br />
de la juventud es diferente,<br />
su nivel de implicación en movimientos<br />
sociales y ciudadanos<br />
también ha bajado mucho».<br />
«No es lo mismo la explosión<br />
político-social habida en tiempos<br />
de la transición, con un clima<br />
de ilusión terrible, cuando la<br />
gente tomaba parte en todo tipo<br />
de movimientos, a lo que tenemos<br />
ahora, después de todos estos<br />
años pasados desde la reforma<br />
del franquismo y en los que<br />
se ha estado instruyendo a la<br />
población en la desmovilización,<br />
en la delegación y en el no<br />
participar en nada colectivo. Esto<br />
se refleja en muchas facetas<br />
de nuestra cotidianeidad, y las<br />
fiestas son una de ellas», resume<br />
el miembro de Hontzak.
8 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
Mieltxo Monforten hutsune nabaria<br />
Joan den otsailean hil zen, 62 urte zituela, Satorrak eta Algara konpartsetako kide eta kazetaria<br />
A.H. | BILBO<br />
Ezbeharrak, gaitzak,<br />
gogor kolpatu<br />
zituen joan<br />
den otsailean<br />
Bilboko herri<br />
m u g i m e n d u a<br />
eta konpartsak. 62 urte zituela<br />
eta gaixoaldi labur baten ondorioz,<br />
hil zen Bilbon Mieltxo<br />
Monfort kazetaria, Satorrak<br />
konpartsako sortzaile, Algara<br />
konpartsako zein Zazpikaleetako<br />
Bihotzean auzo elkarteko kide<br />
eta Bilbo Hiria irratiko esatari<br />
eta koordinatzaile zena, baita<br />
herri mugimenduko eskarmentu<br />
handiko partaidea ere.<br />
Bigarren aldia da, denbora gutxian,<br />
heriotzak herri mugimendua<br />
kolpatzen duena, iaz<br />
beste lagun bat, Apolo, galdu<br />
baitzuen Zenbat Gara kultur elkarteak<br />
sortutako Algara konpartsak.<br />
Gaztea zela, 70eko hamarkadaren<br />
erdialdean, Bilbora etorri<br />
zen ikastera Euskal Herriko Unibertsitateak<br />
Leioan zabaldu berri<br />
zuen Kazetaritza Fakultatera.<br />
Bertatik irten ziren aurreneko lizentziadunetako<br />
bat izan zen.<br />
Harrezkeroztik, Bilbo bere herri<br />
egin zuen, bidaiak egiteko baino<br />
utziko ez zuena. Bilbotarrak<br />
nahi duten lekuan jaiotzen direla<br />
gauza jakina da; Mieltxo horren<br />
isla garbia zen.<br />
Unibertsitate garaian hasi zen<br />
Liga Komunista Iraultzaileko<br />
(LKI) kide izaten, eta Monfortek<br />
bere ekarpena egin zuen beste<br />
hainbat talde eta arlotan: 80ko<br />
hamarkadako NATOren zein soldaduskaren<br />
kontrako mugimendua,<br />
Auzolan, bere auzoko Bihotzean<br />
elkartea (“El Chaval”<br />
ezizenez zen ezaguna bertan),<br />
komunikazio horizontala, okupazioa,<br />
nazioarteko elkartasuna,<br />
konpartsak, Bilboko gaztetxea<br />
eta Bilbo Hiria irratia, besteak<br />
beste. Guztietan gauzak egiteko<br />
bere moduak –seriotasuna eta<br />
puntualtasuna, besteak beste–<br />
aski ezagunak egin ziren.<br />
HERRITAR PARTE-HARTZAILEA<br />
Mieltxo Monfort, iaz, Algara<br />
konpartsaren txosnatik Bilbo<br />
Hiria Irratiko Ibaizabal<br />
magazinea egiten. GARA<br />
Mieltxo oso erreferentziala zen<br />
zentzu batean: herritar partehartzailea.<br />
«Aste Nagusia gaur<br />
ezagutzen dugun moduan sortu<br />
genuenean, jendea suspertzeko<br />
ideia bat bota baino ez genuen<br />
egin; herritarrek, jaiak berreskuratzeko<br />
kristoren gogoa zutenek,<br />
egin zuten dena eta Mieltxo ere<br />
haietako bat zen», kontatu du<br />
Karmelo Landak, lehendabiziko<br />
Aste Nagusiaren inguruan zebilen<br />
Mieltxo gogoratuz. «Horrekin<br />
batera gertatu zen beste gauza<br />
bat, herritarren balioekin<br />
zerikusia duena da; izan ere, ezabatuta<br />
zeuden, baina oso era naturalean<br />
azaleratu ziren. Mieltxo<br />
zen baztertuta edota ignoratuta<br />
zeuden milaka eta milaka herritarretako<br />
bat. Gutariko askok<br />
izan genuen protagonista izateko<br />
aukera».<br />
Eta beste hainbat lekutan bezala,<br />
konpartsen sorreran ere<br />
protagonista izan zen. Urteetako<br />
lagun eta kamarada batek<br />
esan duenez, «Mieltxo, Satorrak<br />
konpartsaren sortzaileetako bat<br />
izan zen. Edo, hobeto esanda,<br />
bera zen konpartsaren jefea».<br />
Pertsona eta pertsonaia berezia,<br />
nortasun handikoa izanik,<br />
askok gogoratzen dute Mieltxo<br />
Zazpikaleetako gaztetxea okupatu<br />
zuten egunean bertan, elurra<br />
egin zuen hartan, goiko solairuetako<br />
batean lotan,<br />
mendirako erabiltzen zuen lozakuan<br />
goxo-goxo gordeta eta<br />
denentzako ekarria zuen koñak<br />
botila lagunekin partekatzen.<br />
Egoera estuetan ere bazekien<br />
bere arrastoa uzten.<br />
Artean, K 2000 estudioetan<br />
zebilen behar egiten, bikoizketa<br />
lanetan. Garai haietako The<br />
Clash bezain esanguratsua zen<br />
“Gazteak” (“The young ones”)<br />
telesailean parte hartu zuen. Urte<br />
haietan bultzatu zuen ere<br />
ibilbide laburra izan zuen “Izorratu”<br />
fanzinearen sorrera.<br />
1997. urtean, baina, Zenbat<br />
Gara kultur elkarteak sorturiko<br />
Bilbo Hiria irratian hasi zen lanean,<br />
“Ibaizabal” magazina zuzentzen<br />
(Argia saria zuen bertan<br />
eginiko lanari esker) eta<br />
irratiko koordinatzaile moduan.<br />
Irratsaiorako kolaboratzaile<br />
sare zabala osatu zuen<br />
urte haietan Mieltxok, ondo<br />
baino hobeto zaintzen eta mimatzen<br />
baitzituen Euskal Herri<br />
osoan zehar sakabanatutako<br />
kolaboratzaileak.<br />
Zinez maite zuen Euskal Herriko<br />
irrati libreak batzen dituen<br />
Arrosa sarea. Bere ahotsa aski<br />
ezaguna egin zen bertako uhinetan,<br />
besteak beste, “Zebrabidea”<br />
saioan eta urriaz geroztik<br />
Hala Bedi Bi-rekin batera goizero<br />
egiten zuen “Hizpidea” jarduten<br />
baitzen.
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
9<br />
A.H. | BILBOAceitunas y<br />
vermú preparado,<br />
Van Morrison<br />
y Nic<br />
h o l a s<br />
Payton, cañas<br />
y txakoli, afecto y cordialidad,<br />
Freddie King y Los Panchos,<br />
amores y amistades. Son algunos<br />
de los ingredientes, quizás<br />
los más conocidos, de la fórmula<br />
que desde hace 44 años maneja<br />
en la barra de Ander Etxea<br />
la familia Villate-Etxeberria, la<br />
más veterana de la hostelería de<br />
Barrenkale.<br />
Hace años, un habitual de Ander<br />
Etxea decía, mirando hacia<br />
el bar, oculto por quienes estaban<br />
haciendo el vermú, que la<br />
clave del éxito era, muchas veces,<br />
su simplicidad, todo un<br />
enigma para él. Este habitual se<br />
maravillaba de que la taberna<br />
continuara igual a cuando él la<br />
conoció a mediados de los 70,<br />
recién llegado de La Plata.<br />
Por entonces, eran pocos los<br />
años desde que la familia Villate-Etxeberria<br />
(Blanca, Tere y Andrés)<br />
dejara el Etxe, «el bar de la<br />
abuela», en Conde Mirasol, para,<br />
cruzando la Ría, instalarse en<br />
Barrenkale. Era 1972, tiempos<br />
aún de prosperidad antes de la<br />
crisis del petróleo. Años de población<br />
obrera y menesterosa,<br />
de txikiteo al mediodía y comer<br />
el menú del día en cualquiera de<br />
las tabernas de Barrenkale: «Vinimos<br />
mi hermana Blanca, mi<br />
marido, Andrés, y yo. Empezamos<br />
como bar-restaurante, pero<br />
en Ander Etxea no dábamos menú<br />
del día: íbamos a la carta y<br />
cenas por encargo, de mucha categoría,<br />
bien elegante», recuerda<br />
Tere Villate que tras el fallecimiento<br />
de su hermana<br />
Blanqui –la tía Blanqui para<br />
gran parte de la parroquia–, es<br />
la más veterana en el bar que<br />
ahora regenta en compañía de<br />
su hija Idoia y sus hijos Jon y Julio.<br />
«<strong>LA</strong>S PRIMERAS, MUY BUENAS»<br />
AN<strong>DE</strong>R ETXEA, TESTIGO <strong>DE</strong><br />
<strong>LA</strong> EVOLUCIÓN FESTIVA<br />
Los hermanos Julio y Jon Etxeberria, junto a su madre, Tere Villate.<br />
TXIKITEO Y MENÚ<br />
Ander Etxea abrió sus<br />
puertas en el año 1972,<br />
tiempos aún de<br />
prosperidad antes de la<br />
crisis del petróleo. Años<br />
de población obrera y<br />
menesterosa, de<br />
txikiteo al mediodía y<br />
comer el menú del día<br />
en cualquiera de las<br />
tabernas de Barrenkale.<br />
GENTE PARA TODO<br />
«En los años 80 y 90<br />
había gente para todo,<br />
para las txosnas y los<br />
bares; no había tanto<br />
restaurant ni tanto<br />
turista como ahora,<br />
pero se trabajaba muy<br />
bien, desde el 15 al 30 de<br />
agosto, se trabajaba<br />
todos los días hasta las<br />
dos o las tres de la<br />
mañana», recuerda Tere<br />
Villate.<br />
Al año siguiente, el Athletic ganaba<br />
la Copa y cinco años más<br />
tarde, tras la doble decepción<br />
copera, en plena efervescencia<br />
política, nace Aste Nagusia a lomos<br />
de los movimientos vecinales<br />
y políticos de Bilbo: «Las<br />
fiestas han cambiado una barbaridad»,<br />
dice Tere. «Las primeras<br />
fueron muy buenas porque<br />
había menos gente que ahora y<br />
eran más espontáneas. La gente<br />
no tenía ni idea de qué iba a ser<br />
aquello. Fue un boom de morirse.<br />
Con los años, Aste Nagusia<br />
ha ido mejorando en bastantes<br />
cosas».<br />
También han cambiado los<br />
hábitos y la forma de trabajar:<br />
«En las Siete calles, ahora, en Aste<br />
Nagusia hay menos gente de<br />
noche pero no pasa lo mismo al<br />
mediodía, que hay mucho más<br />
trabajo. Hoy por hoy, durante la<br />
noche, las Siete Calles están<br />
muertas», dice Jon Etxeberria,<br />
hijo de Tere que, asintiendo,<br />
continúa: «En los años 80 y 90<br />
había gente para todo, para las<br />
txosnas y los bares; no había<br />
tanto restaurant ni tanto turista<br />
como ahora, pero se trabajaba<br />
muy bien, desde el 15 al 30 de<br />
agosto, se trabajaba todos los días<br />
hasta las dos o las tres de la<br />
mañana. La verdad es que los<br />
bares no cerraban en todo el día,<br />
no como ahora que, por ejemplo,<br />
se cierra de cuatro a seis.<br />
Desde las nueve de la mañana<br />
hasta las dos de la madrugada,<br />
estábamos abiertos». En Aste<br />
Nagusia y fuera de ella, habría<br />
que añadir.<br />
Entonces, quienes trabajaban<br />
en las tabernas, unían fiesta y<br />
trabajo a costa de las horas de<br />
sueño: «Salíamos de la barra y<br />
nos íbamos de fiesta, pero pasan<br />
los años y uno ya no puede»,<br />
reconoce Jon. «Había días<br />
que, entre una cosa y otra, podían<br />
darnos aquí las siete u ocho<br />
de la mañana, hasta que empezaban<br />
las vaquillas», subraya Tere.<br />
LLEGA <strong>LA</strong> CRISIS<br />
Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />
Precariedad y desempleo resienten<br />
la hostelería de Bilbo y de<br />
todo el territorio vizcaino en<br />
donde, según datos hechos públicos<br />
este verano por la Asociación<br />
de Hostelería de Bizkaia,<br />
solo un 10% de los establecimientos<br />
generan beneficios y<br />
los de carácter familiar sobreviven<br />
a base de esfuerzo.<br />
«Se trabajaba mucho en aquellos<br />
años. Podemos decir que<br />
hoy hay un cuarenta por ciento<br />
menos de gente», asegura, para<br />
añadir que «el euro y la ley del<br />
tabaco también han hecho mucho<br />
daño».<br />
Prueba de lo dicho son las<br />
persianas bajadas. Los bares<br />
que ya no abrirán, los bares que<br />
cambian de dueños, se reinventan.<br />
Las razones últimas de ciertas<br />
cosas, aunque enigmáticas,<br />
puede que radiquen en la simplicidad,<br />
en el trato afable que<br />
se dispensa en Ander Etxea<br />
donde, los fines de semana, es<br />
tanta la clientela que Tere,<br />
Idoia, Julio y Jon, todos en la barra,<br />
no dan abasto para servir<br />
sus famosos martinis preparados.<br />
Parroquia formada por<br />
gentes de toda condición y pelaje<br />
a quienes une el rito del preparado<br />
acompañado de unas<br />
aceitunas mientras escuchan a<br />
Los Panchos, Van Morrison, Nicholas<br />
Payton o Lee Morgan. Y<br />
van cuarenta y cuatro años.
10 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
EL ROSTRO <strong>DE</strong><br />
MARIJAIA<br />
ANUNCIA <strong>LA</strong><br />
<strong>FIESTA</strong> ESTE AÑO<br />
A.H. | BILBO<br />
Los casi 18.000<br />
votos de la población<br />
y la decisión<br />
del jurado<br />
dieron como<br />
cartel anunciador<br />
de Aste Nagusia, entre los<br />
seis finalistas, al trabajo, “La<br />
otra cara de Bilbao”. Realizado<br />
por el arquitecto valenciano<br />
Juan Girbés Masià, el afiche,<br />
simple, construido con muy<br />
pocos elementos, se ha centrado<br />
«en la expresión de la cara».<br />
El Área de Fiestas adelantó<br />
la elección del cartel con respecto<br />
a otras ediciones para<br />
poder utilizar la imagen durante<br />
más tiempo en la promoción<br />
de Aste Nagusia.<br />
Fueron cerca de 18.000 los votos<br />
emitidos por la ciudadanía<br />
los que dieron como ganador al<br />
cartel que se ha impuesto al total<br />
de 125 trabajos presentados.<br />
El autor, Juan Girbés Masià (Algemesí,<br />
1969), arquitecto de<br />
profesión y cuyos trabajos han<br />
resultado victoriosos en innumerables<br />
certámenes, ha recibido<br />
un premio de 3.000 euros.<br />
La elección del cartel ganador<br />
está basada en un 75% en los votos<br />
presenciales recogidos en el<br />
edificio Terminus (donde se encuentra<br />
la oficina de Turismo),<br />
los emitidos a través de la página<br />
web del Ayuntamiento de<br />
Bilbo, los medios colaboradores<br />
(“El Correo”, “Deia”, GARA, “El<br />
Nervión”, Radio Bilbao, Onda Cero,<br />
Bizkaia Irratia, Radio Popular,<br />
Onda Vasca, Radio Nervión, Telebilbao,<br />
Bilbao24horas.com y<br />
EITB.eus); el 25% restante está en<br />
manos del jurado designado por<br />
la Comisión de fiestas municipal,<br />
compuesto en esta ocasión<br />
por tres concejales, una representante<br />
de Bilboko Konpartsak,<br />
Aitor Arberas, de Binari Diseño y<br />
el director de Telebilbao, Enrique<br />
Campos.<br />
CARTELISTA POR AFICIÓN<br />
Nacido en Algemesí, residente<br />
en Museros, en la Huerta de Valencia,<br />
Juan Girbés se dedica<br />
profesionalmente a la arquitectura,<br />
y esta faceta suya que le<br />
trae a estas líneas, su trabajo como<br />
ilustrador y cartelista, es algo<br />
que hace «por afición».<br />
Girbés tiene en su haber un<br />
buen número de concursos para<br />
elegir cartel anunciador, como<br />
los festivales de cine de Zaragoza<br />
y La Solana, la Semana<br />
Santa de Vinarós y Sueca, las<br />
fiestas de su Algemesí natal y<br />
de Zizur Nagusia, y ahora, Aste<br />
Nagusia. Sin embargo, llegó a<br />
este mundo casi por casualidad:<br />
«Tuve un profesor de dibujo,<br />
muy aficionado a los concursos<br />
de pintura. En una ocasión,<br />
nos trajo un catálogo de carteles,<br />
señalándonos que se podía<br />
vivir de ellos. A través suyo fui<br />
recibiendo instrucción y la información<br />
necesaria para presentarme<br />
a concursos. Llevo ya<br />
bastantes años dedicándome a<br />
esto», relata a GARA.<br />
Teniendo en cuenta el currículum<br />
de Juan Girbés, podría pensarse<br />
que maneja alguna clave,<br />
una fórmula mágica que le da el<br />
éxito: «No tengo una fórmula.<br />
Todo cartel es diferente y hay<br />
que tener en cuenta los elementos<br />
singulares que debe reunir,<br />
atendiendo a la convocatoria.<br />
Siempre intento hacer carteles<br />
sencillos, que impacten».<br />
Ganar en Bilbo no ha resultado<br />
fácil: «Con el cartel de Bilbao,<br />
pasé más tiempo en definir la<br />
idea que en realizar el cartel»,<br />
El jurado muestra el cartel elegido para anunciar la Aste Nagusia de este año.<br />
CERCA <strong>DE</strong> 18.000 VOTOS<br />
Han sido cerca de 18.000 los votos que han dado como ganador<br />
al cartel del valenciano Juan Girbés, el favorito de entre los 125<br />
trabajos presentados este año y que han llegado desde diversos<br />
puntos del Estado, pero también de países como Polonia.<br />
Campaña contra las agresiones sexistas<br />
El Ayuntamiento de Bilbo ha<br />
confeccionado una campaña<br />
contra las agresiones sexistas cuyo<br />
elemento principal lo constituye<br />
un cartel en el que se muestra a<br />
Marijaia con semblante serio<br />
mientras extiende su mano abierta<br />
como muestra de rechazo a las<br />
agresiones y que presenta un<br />
mensaje de rechazo «claro y<br />
contundente» ante estas<br />
conductas.<br />
Según explica el Consistorio,<br />
Marijaia, «uno de los iconos<br />
principales» de las fiestas<br />
bilbainas, aparece con un<br />
semblante serio mientras extiende<br />
su mano abierta, como muestra de<br />
rechazo a las agresiones y «dice<br />
no» a este tipo de<br />
comportamientos.<br />
Al igual que años anteriores, el<br />
Ayuntamiento utiliza un mensaje<br />
de rechazo «claro y contundente»<br />
como es «EZ beti da EZ», «NO es<br />
Marisol RAMIREZ | ARGAZKi PRESS<br />
afirma. Teniendo en cuenta que<br />
el icono, la figura festiva es Marijaia,<br />
la tomó como base, al<br />
aparecer esta en casi todas las<br />
fotografías que existen en internet<br />
sobre la fiesta.<br />
«Dándole vueltas, me quedé<br />
solo con la cara: la fui modificando,<br />
librándola poco a poco<br />
de elementos, buscando la simplicidad,<br />
hasta que me gustó a<br />
mí. Tiene pocos elementos, porque<br />
solo busca representar la<br />
expresión de la cara».<br />
Ya que esta era, además, la<br />
tercera vez que Girbés se presentaba<br />
a esta competencia,<br />
hemos querido saber qué diferencia<br />
al cartel ganador de los<br />
presentados antes: «Los otros<br />
son primeras obras para Aste<br />
Nagusia y, como suele ser habitual,<br />
las imágenes estaban tratadas<br />
de otro modo, había más<br />
elementos. También aparecía<br />
Marijaia, de cuerpo entero. Pero<br />
yo tampoco me quedé convencido<br />
de lo que hice. Centrarme<br />
en la cara y realizarla<br />
en un tamaño grande, parece<br />
que impresiona un poquito<br />
más», concluye.<br />
NO» y se exige el respeto en unas<br />
fiestas «libres e igualitarias».<br />
Entretanto, el alcalde de Bilbo,<br />
Juan María Aburto, en el saludo<br />
incluido en el programa de las<br />
fiestas, expresa su deseo de que<br />
esta Aste Nagusia sea una fiesta<br />
«limpia, cívica y solidaria».<br />
El regidor destaca que estas<br />
fiestas convierten a Bilbo durante<br />
una semana en la «capital mundial<br />
de la diversión en el más amplio<br />
sentido de la palabra».<br />
«Año a año, la Semana Grande<br />
gana en participación y en<br />
diversidad, y cada vez son más<br />
quienes nos visitan desde otras<br />
partes del mundo, en búsqueda de<br />
una forma diferente de celebrar las<br />
fiestas, con respeto, tolerancia,<br />
civismo y solidaridad, sin que la<br />
broma y el humor se conviertan<br />
nunca en burla o menoscabo hacia<br />
las demás personas», resalta<br />
Aburto. A.H.
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
11<br />
Zazpikaleak dantzarako gune bilakatuko dira<br />
Erromeriak berreskuratu eta hedatzen ari den Aiko taldeak dantzarako grina zabalduko du aurten ere<br />
A.H. | BILBOMu s i k a<br />
e t a<br />
d a n -<br />
t z a<br />
tradizionalaren<br />
ondarea hedatzea eta ezagutaraztea<br />
dira duela hamar<br />
urte jaiotako Aiko taldearen helburuak,<br />
erromeria berreskuratzea<br />
eta dantzarako gune berriak<br />
sortzea ezinbesteko<br />
baliabideak dituztela. Aurten<br />
ere Zazpikaleak dantzarako gune<br />
bihurtuko ditu Aiko taldearen<br />
dantzaldi ibiltariak abuztuaren<br />
25ean, 13.00etatik aurrera.<br />
Hainbat musikarik eta dantza-maisuk<br />
osatutako kultur elkartea<br />
dugu Aiko. Besteak beste,<br />
erromeriaren izpiritu herrikoia<br />
eta dantzarako gune berriak zabaltzen<br />
saiatzen da, etengabe.<br />
Horren adierazgarri dira Euskal<br />
Herri osoan eskainitako erromeria,<br />
ikastaro, tailer eta emanaldi<br />
ibiltari kontaezinak. Azken batean,<br />
taldearen bokazioa «modu<br />
natural, erlaxatu eta dibertigarrian<br />
jo eta dantzan egitea» da,<br />
eta pasio hori ahalik eta pertsona<br />
gehienei helaraztea.<br />
Dantza-maisu, koreografo,<br />
ttunttunero, hainbat ikuskizunen<br />
zuzendari zein dantzen berreskuratze<br />
prozesuetan aditua<br />
dugu Patxi Laborda Larrea, Aste<br />
Nagusian Aiko taldearen dantzaldi<br />
ibiltarian dantza-maisu<br />
lanak beteko dituena. Bere esanetan,<br />
«jendeak jakin behar du<br />
dantzarako gogoa eta musika<br />
behar direla, besterik ez, eta ez<br />
horrenbeste plaza edota agertoki<br />
propio bat. Edozein lekuk balio<br />
du dantza egiteko», dio ikuskizuna<br />
zertan datzan azalduz.<br />
«Dantzarekiko zein musikarekiko<br />
grina partekatu nahi dugu,<br />
dantzarako eremu berriak zabalduz,<br />
hau da, kaleak dantza egiteko<br />
bereganatuz».<br />
Edozein kale bazter bihurtzen da leku aproposa musika jo eta dantzan hasteko.<br />
GARA<br />
abiatuko da, kalejiraren konpasetara,<br />
Aiko taldearen dantzaldi<br />
ibiltaria. Perro, Santa Maria, Pilota,<br />
Barrenkale eta Jardines kaleetatik<br />
pasatuko dira, beti dantza<br />
egiteko leku aproposen bila.<br />
«Ohikoa ez bada ere, poteoa eta<br />
dantza lotzen ditugu. Egia da<br />
apur bat edan eta gero, lotsa<br />
kentzen dela», dio Labordak.<br />
Kalejirak geldialdia egiten<br />
duenean, dantzaldirako prestatzen<br />
dira musikariak (Sabin Bikandi,<br />
txistua eta atabala; Alvaro<br />
Garcia, gitarra; Txus<br />
Aranburu, akordeoia; Amaiur<br />
Cajeraville, baxua; eta Asier Garcia,<br />
perkusioa). Segituan, Patxi<br />
Labordaren gidaritzapean,<br />
ehunka pertsona hasiko dira<br />
dantzan: pasodobleak, balsak,<br />
jotak, esku-dantzak, porruek, binangoak,<br />
jauziak, mazurkak eta<br />
sokadantzak dira Aikokoek eroaten<br />
dituzten erritmoak.<br />
Behin dantzaldia bukatuta,<br />
bazkari ederraz gozatzeko aukera<br />
izango dute Aiko taldekoek<br />
eta dantzarekiko grina bereganatzea<br />
animatzen diren guztiek.<br />
«HASI BADAKIGU NOIZ, BAINA...»<br />
«Aste Nagusiko egun batean elkarrekin<br />
geratzen gara parranda<br />
bota eta dantza egiteko. Helburua<br />
ondo pasatzea eta gozatzea<br />
da, aurreko urteotan bezala. Hasi<br />
badakigu noiz, baina ez dakigu<br />
noiz arte egongo garen, kalez<br />
kale, musika jotzen eta dantza<br />
egiten», gehitzen du taldearen<br />
aurpegirik ezagunena den Sabin<br />
Bikandik, txistulari, danbolin jotzaile<br />
eta musika sortzaile eta Etnomusikologian<br />
masterdunak.<br />
Ostegunean, abuztuaren<br />
25ean, eguerdiko ordu batean
12 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
Astondoa piroteknia, un clásico de Aste Nagusia<br />
debía al afán de mejorar sus conocimientos<br />
en la materia o a iniciarse<br />
en ellos. El caso es que, a su<br />
vuelta, levantó su empresa, en<br />
1885, en la casa familiar de Areatza,<br />
dedicándose a la fabricación<br />
de cohetes. La fábrica se trasladó a<br />
las actuales instalaciones del camino<br />
que une Areatza con Gorbeia<br />
en 1979.<br />
Desde 1992, la empresa es dirigida<br />
por Izaskun Astondoa, representante<br />
de la cuarta generación<br />
familiar después de 130 años de<br />
historia. Para su gerente son, sin<br />
embargo, los diez últimos años<br />
los más significativos por haberse<br />
dado en ellos la «revolución de la<br />
pirotecnia».<br />
El concurso Bilboko Hiria de fuegos artificiales se cerrará el 27 de agosto con la exhibición de Astondoa.<br />
Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />
A.H. | BILBOGanadora del<br />
concurso Bilboko<br />
Hiria en<br />
2009 y 2014,<br />
Astondoa Piroteknia<br />
–un<br />
clásico de Aste Nagusia– es una<br />
empresa familiar fundada en<br />
1885 y ubicada en Areatza desde<br />
su creación.<br />
Fue a finales del siglo XIX cuando<br />
Eustaquio Astondoa viajó a Valencia<br />
en compañía de dos amigos.<br />
Nadie sabe si, a esas alturas,<br />
fabricaba ya elementos pirotécnicos<br />
y si aquel desplazamiento se<br />
DIVERSIFICAR EL NEGOCIO<br />
Desde Astondoa explican que los<br />
productos pirotécnicos están divididos<br />
en ocho categorías. Las<br />
tres primeras corresponden al<br />
público general (cohetes, bengalas,<br />
tracas, petardos y toros de<br />
fuego, por ejemplo) y suponen el<br />
75% de sus productos. En cuanto<br />
a los fuegos artificiales, señalan<br />
que aunque se fabrican aquí, hay<br />
«algún componente» que debe<br />
ser comprado fuera, en Italia o<br />
Valencia.<br />
Su participación en Aste Nagusia<br />
es habitual, tanto en concurso<br />
como lanzando los fuegos de exhibición<br />
que ponen el punto final<br />
a la fiesta. De hecho, ha ganado el<br />
concurso en 2009 y 2014. Esta última<br />
fue especial, ya que en ella<br />
compitieron los entonces cinco<br />
últimos ganadores del certamen.<br />
Bizkaia y Gipuzkoa y, en menor<br />
medida, Araba, son los principales<br />
mercados de Astondoa que, sin<br />
embargo, continúa buscando nuevos<br />
mercados, amén de diversificar<br />
su oferta. De este modo, a fines<br />
de 2015, Astondoa se hizo con la<br />
arabarra Pirotecnia Lecea, a través<br />
de la cual entran en el sector de las<br />
señales de seguridad y de salvamento<br />
marítimo.<br />
El Concurso Internacional llega<br />
a la XXVI edición<br />
Aste Nagusia acogerá este año el XXVI Gran Premio<br />
Internacional Bilboko Hiria en el que participarán siete<br />
pirotecnias (Fireworks Lieto, Italia; Pirotecnia Martí, País<br />
Valencià; Jubilee fireworks, Inglaterra; Pirotecnia Xaraiva,<br />
Galiza; Feurwerke jost, Austria; Hermanos Caballé, País<br />
Valencià; y Pirotecnia Zaragozana, Aragón), lista que<br />
completará Astondoa, que será la encargada de poner el punto<br />
final con una exhibición el sábado 27 de agosto.<br />
Por segundo año consecutivo, todas las pirotecnias entran en<br />
el Concurso Internacional optando a los diferentes premios: el<br />
del jurado y el del público. El Jurado valora cada espectáculo<br />
una vez finalizado el mismo. En especial tiene en cuenta, entre<br />
otros, la ocupación del espacio aéreo; la pureza, la intensidad,<br />
el brillo y la duración de los colores; y la sonoridad. A.H.
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
HOGEITA HAMASEI OHE HUTS<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
13<br />
A.H. | BILBOHogeita hamasei<br />
dira<br />
B i l b o k o<br />
preso politikoak,<br />
Estatu<br />
frantseseko<br />
nahiz espainoleko 23<br />
espetxetan sakabanatuta. Euskal<br />
Herritik gertuen dagoena<br />
285 kilometrora dago. Badira,<br />
gainera, 40 urteko zigorra bete<br />
behar duten hamabost preso.<br />
German Urizar da, gaur egun,<br />
espetxealdirik luzeena bete duena,<br />
25 urte daramatza-eta kartzelaturik.<br />
Aste Nagusiko egun<br />
handian, abuztuaren 26an, gogoraraziko<br />
dituzte horiek denak,<br />
preso ohiek eta errepresaliatuek<br />
deituriko manifestazioan eta<br />
herri bazkarian.<br />
Euskal Herritik 600 kilometrotik<br />
gorako distantzian espetxeratuta<br />
dauzkate Bilboko 36<br />
preso politiko horietatik 28.<br />
Orain dela 27 urte ezarritako espetxe<br />
sakabanaketaren ondorioak.<br />
Algecirasko presondegian diren<br />
San Inazioko Unai Fano eta<br />
Zazpikaleetako German Urizar<br />
eta Jon Igor Solana dira urrutiratuenak,<br />
hain zuzen, 1.040 kilometrora.<br />
Gertuen daudenak<br />
(nahiz eta 300 kilometro ingurura<br />
egon) Santutxuko Gotzon<br />
Amaro eta Kepa Legina dira, 285<br />
(Valladolid) eta 325 (Zuera) kilometrora,<br />
hurrenez hurren.<br />
ONDORIOAK<br />
Iaz Bilboko kaleak zeharkatu zituen manifestazioa.<br />
Etxekoek espetxeratuak bisitatzeko<br />
pairatzen dituzten ondorioak<br />
anitzak dira, hala nola istripuak,<br />
irainak, kalte fisikoak<br />
zein psikologikoak eta gastu<br />
ekonomikoak. Azken horri erreparatuta,<br />
hain zuzen, senideek<br />
egin beharreko joan-etorrien<br />
kostua, ibilbidearen arabera,<br />
pertsonako 65 eta 120 euro artekoa<br />
da furgonetetan, eta 110<br />
Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />
German Urizar, 25 urtez espetxeratuta<br />
German Urizarren 25 urteko espetxealdia<br />
salatu zuen manifestazio batek ekainaren 3an.<br />
Izan ere, bera da espetxeraturik urte gehien<br />
daroan preso politiko bilbotarra. Gaur egun<br />
Algecirasen daukate, eta aurretik Carabanchel,<br />
Valdemoro eta Almerian izan dute.<br />
German gogoratu ez ezik, manifestazioan<br />
ozen salatu zuten Arantza Zuluetak eta<br />
Harriet Iragik jasaten duten bakartzea ere,<br />
baita artean Fresnesko espetxean gose<br />
greban zeuden Saul Curto eta Itziar Moreno<br />
bilbotarren borrokak ere. Egun berean,<br />
Lyon-Corbas-eko (950 km) espetxeko<br />
administrazioak Valenceko kartzela<br />
zentralera (900 km) lekualdatu behar zutela<br />
jakinarazi zion Aletxu Zobarani. Horren<br />
aurrean, Zobaranek gose grebari ekin zion.<br />
Bitartean, Fleury-ko espetxean zegoen Ibon<br />
Gogeaskoetxea, aurretik abisatu gabe,<br />
Valenceko espetxe berera aldatu zuten. Hori<br />
jakinda, sei egun pasatu eta gero, gose greba<br />
amaitutzat eman zuen Aletxuk. A.H.<br />
eta 125 euro artekoa autobusean.<br />
Umeekin bidaiatu behar duten<br />
senideen zama ekonomikoa<br />
arintzeko, haurrei ez zaie txartela<br />
ordainarazten, ez autobusetan<br />
ez furgonetetan. Garraiobide<br />
horiek erabili ezin dituztenentzat,<br />
trenez edo hegazkinez<br />
joatera behartuta, gastuak eramanezinak<br />
izaten dira. Garestiago<br />
ateratzen da, jakina, gaua<br />
espetxetik gertuko hotel batean<br />
igaro behar izanez gero. Eta<br />
esan bezala, dirutan ez ezik,<br />
beste alde askotatik ere gogorrak<br />
dira baldintzak.<br />
Esaterako, bidaiarik luzeena<br />
egin behar dutenek zer-nolako<br />
joan-etorria egiten duten ikustea<br />
besterik ez: Algeciraseraino<br />
iristeko, ostiraleko 20.00etan<br />
abiatu, eta biharamuneko<br />
06.00etan heltzen dira. Larunbatean<br />
bertan, 19.00etan, abiatzen<br />
dira Euskal Herrirantz, eta<br />
igandeko 06.30ean heldu.<br />
Bestalde, 145 dira, egun, 40<br />
urteko zigorra bete beharrean<br />
diren euskal preso politikoak,<br />
eta horietatik hamabost Bilbokoak:<br />
German Urizar, Fernando<br />
Garcia Jodra, Juankar Iglesias,<br />
Asier Mardones, Sebastian Prieto,<br />
Felipe San Epifanio, Jon Igor<br />
Solana, Iñigo Zapirain, Ibon Gogeaskoetxea,<br />
Beatriz Etxebarria,<br />
Garikoitz Aspiazu, Luis Angel<br />
Galarza, Harriet Iragi eta<br />
Andoni Ugalde. Guztiak<br />
1995eko zigor kodearen erreformaren<br />
ostean epaitu zituzten.<br />
Kontuan izan behar da baita<br />
ere, 2003an, zigor kodea beste<br />
behin aldatuta, «terrorismoa»<br />
eta «krimen handiak» akusaziopean<br />
kondenatuak izan zirenen<br />
zigorrak 30 urtetik 40ra luzatu<br />
zituztela.<br />
Murriztapenak eta debekuak<br />
gero eta gehiago izan arren, Aste<br />
Nagusiak presoak gogorarazteko<br />
eguna izango du aurten<br />
ere. Abuztuaren 26an, ostiralean,<br />
12.30ean, abiatuko da manifestazioa<br />
Moyua plazatik, “Amnistiaren<br />
norabidean, preso eta<br />
iheslariak etxera” lelopean. Gero,<br />
ohiko herri bazkaria izango<br />
da Areatzako jai eremuan.
14 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
A.H. | BILBO<br />
Franco diktadorea hilda bazegoen<br />
ere, irmo segitzen zuen<br />
erregimenak 1978an. Zelan<br />
jaio zen Aste Nagusi berri bat<br />
sortzeko ideia?<br />
Frankistek, udaletik zein garai<br />
haietako elite taldeetatik, erabat<br />
lapurtua zuten jaia. Festa<br />
guztiz desterratua zen, zezenketak<br />
eta opera zituen bere gogoko<br />
eredua. Hura guztia oso<br />
jende zehatzaren eskuetan zegoen,<br />
eta ekitaldietara joateko<br />
ohikoa zen gonbidapenak eduki<br />
behar izatea. Horrela, abuztuan,<br />
herritarrek alde egiten<br />
zuten eta Bilbo basamortu<br />
bihurtzen zen. Modu paradoxikoan,<br />
gugandik gertu diren hirietan,<br />
Iruñean eta Gasteizen,<br />
esaterako, herri jaiak ospatzen<br />
zituzten. Beraz, Bilbon ere,<br />
jaiak herriaren eskuetara itzultzeko<br />
mugimendua sortu zen<br />
hainbat esparrutan. Herri Irratian,<br />
Zorion Egileor esatari eta<br />
kantaria hasi zen hainbat irratsaiotan<br />
mugimendu hura aldarrikatzen,<br />
baita Aste Nagusi<br />
ezberdin bat edukitzeko kalejira<br />
erreibindikatiboa antolatzen<br />
ere. Bitartean, mugimendu haren<br />
aurrean, El Corte Ingleseko<br />
enpresari azkar batek, Quico<br />
Mochalesek, pentsatu zuen aukera<br />
ona zela publizitatea egiteko,<br />
eta Aste Nagusia berreskuratzeko<br />
ideia lehiaketa abian<br />
jarri zuen, bertan bildutako<br />
ideia onak baliatu zituelarik jai<br />
berriaren oinarriak ipintzeko.<br />
«Frankismoaren ondoren, kristoren egarria<br />
zegoen herri jaiak egiteko»<br />
KARMELO <strong>LA</strong>NDA, LEHEN JAI BATZOR<strong>DE</strong>KO PARTAI<strong>DE</strong>A<br />
Karmelo Landa (Ea, 1952), euskal politikaria eta EHUko irakaslea da,<br />
baita Aste Nagusia sortu zuen kolektiboaren eta lehen jai batzordeko<br />
partaidea ere. Atzera begiratuz, 1978. urtean hartutako erabaki hura<br />
oso «ausarta» izan zela nabarmentzen du.<br />
Ez dirudi enpresa batek eta<br />
Udalak antolatutako lehiaketa<br />
hura eredu berriak eta partehartzaileak<br />
zabaltzeko gune<br />
aproposa zenik, ezta?<br />
Guk erabaki genuen hartara<br />
gure burua aurkeztea. Garai<br />
hartan, EMK-n [Euskadiko Mugimendu<br />
Komunista] bageneu-<br />
Argazkiak: Marisol RAMIREZ - Monika <strong>DE</strong>L VALLE | ARGAZKI PRESS
2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />
15<br />
kan sail berezi samarra, euskara<br />
eta euskal kulturaren aldekoa,<br />
non bazegoen ere alderdian<br />
ez zegoen jendea baina<br />
proiektu euskaltzale horrekin<br />
bat zetorrena. EMK bezala ezin<br />
genuen gure burua azaldu eta<br />
Txomin Barullo izena erabili<br />
genuen [Domingo Sagarminaga<br />
zuen benetako izena, Bilboko<br />
pertsonaia historiko bat da].<br />
Ausarta izan zen hartutako erabakia<br />
eta baita ere prestatutako<br />
jai egitaraua, guztiz berritzailea<br />
zena. Egitarau oinarri bat<br />
prestatu genuen, haren zutabeetako<br />
bat jai eremu bat eskuratzea<br />
zelarik: Areatzak, Zazpikaleek<br />
eta itsasadarrak osatua.<br />
Era berean, garai haietan zabortegi<br />
hutsa zen Ibaizabal<br />
itsasadarra berreskuratu nahi<br />
genuen, azken batean, Bilbo<br />
horri lotuta baitago, bere bizkarrezurra<br />
da. Ideia zen bertan,<br />
bereganatutako jai eremu batean,<br />
egun batzuetan biztanleria<br />
elkartzea. Bertan izango ziren<br />
hainbat osagai: txosnak, Iruñeko<br />
peñak bezalako zerbait<br />
[konpartsak izango zirena] eta<br />
beste elementu parte-hartzaile<br />
batzuk… Bagenekien elementu<br />
horietan oinarritutako proiektua<br />
irabazle suertatuko zela.<br />
Txomin Barullo izenaren<br />
atzean nortzuk geunden ikusita,<br />
ikaragarri ikaratu zen Udala,<br />
artean frankista eta ez demokratikoa<br />
baitzen. Alkateak, Jose<br />
Luis Berasateguik –gizon zaharra,<br />
frankista, Sarrikon irakasle–<br />
tiradera batean sartu zuen<br />
hura guztia, gure txosten saritua.<br />
Geuk ez genuen hura onartu.<br />
Orduan, dei egin genien Bilboko<br />
mota guztietako taldeei:<br />
auzo elkarteak, Bilbon dauden<br />
Estatuko eskualdeetako etxeak,<br />
irratiak, txistulariak, autoeskolak,<br />
herri eta musika elkarteak…<br />
Jende pilo bat joan zen Bidebarrieta<br />
kaleko liburutegian<br />
«Mari Jaiak apurtu egin zuen jada<br />
ezartzen ari zen emakume eredua»<br />
Zelan agertu ziren Aste Nagusiko ikurrak,<br />
besteak beste, Mari Jaia?<br />
Bide beretik jaio ziren Aste Nagusiak ikur bezala<br />
dituen zapia eta Mari Jaia pertsonaia. Bilera<br />
batean ikusi genuen sinbolo bat izateko premia,<br />
Gasteizen Zeledon zuten bezala, herritarrek<br />
zuten jai gosea islatuko zuena. Komenigarria<br />
ikusi genuen emakumea izatea, emakumearen<br />
papera aldarrikatzeko, eta tradizioari zein<br />
egunerokotasunari lotuta egon behar zuela. Alde<br />
batetik, Anbotoko Mari genuen buruan, eta<br />
bestetik, erabaki genuen ezartzen ari zen<br />
emakumearen gaineko ereduarekin apurtzea<br />
(argala eta abar). Emakume bete bat, adinekoa,<br />
egin zen bilerara. Eta han eratu<br />
zen behin-behineko jai batzordea,<br />
ahalik eta elkarte gehienetako<br />
jendea sartuz. Hamazazpi<br />
ginen: Angel Camara, Maria Jesus<br />
Lanciano, Santiago Burutxaga,<br />
Alvaro Gurrea, Josepe<br />
Zuazo, Itziar Villa, Natxo de Felipe,<br />
Antonio Caro, Felipe Fernandez,<br />
Jose Manuel Martinez,<br />
sinpatikoa eta alaia sortu zen. Horrela atera zen<br />
Mari Jaia egiteko ideia hura eta Mari Puri<br />
Herrerori enkargatu genion.<br />
Urte hartako kartela ere berezia izan zen.<br />
Kartela egiteko beste aditu bat bilatu genuen ez<br />
zegoelako lehiaketa egiteko astirik eta bilbotar<br />
berritzaile eta apurtzaile bati esatea deliberatu<br />
genuen. Juan Carlos Egileor izan zen aukeratua.<br />
Berak egindako kartela hor geratu da,<br />
erreferente moduan. Oso kartel polita, kolorez<br />
beteta. Zapia, Bilboko urdin kolorekoa,<br />
Egileorrek berak egin zuen; hura saldu genuen<br />
diru apur bat ateratzeko.<br />
Marino Montero, Eduardo Aretxalde,<br />
Iñaki Bengoetxea, Manu<br />
Fernandez, Josetxu Martinez,<br />
Marga Vazquez eta ni neu.<br />
Bertan hartu genuen Udalera<br />
joateko erabakia, era demokratiko<br />
batean hartutako erabakia<br />
bete zezaten.<br />
Udaberria zen, eta Aste Nagusia<br />
antolatzeko epeak gero eta<br />
murritzagoak ziren, beraz. Zelan<br />
prestatu zenuten jai egitaraua?<br />
Agintariak desagertu egin ziren,<br />
arazoa zinegotziei eta funtzionarioei<br />
utziz, desanimatu egingo<br />
ginelakoan. Baina artean,<br />
pauso zehatzak ematen hasiak<br />
ginen: ardurak bereizi genituen<br />
eta nork bere arloan serio ekin<br />
zion lan egiteari. Kontuan izan<br />
behar dugu tartean adituak eta<br />
maila handiko jendea genuela;<br />
jai batzordean eta kantagintza<br />
arloan Natxo de Felipe edukitzea,<br />
besteak beste, benetako luxua<br />
zen. Jai egitaraua denon artean<br />
egin genuen. Behin<br />
guztiok batzartuta, ideiak mahai<br />
gainean botatzen genituen<br />
eta haiek zehazteko esaten genien<br />
adituei. Estropada, esaterako,<br />
erlojupekoa egitea erabaki<br />
genuen, ziklismoaren ereduari<br />
segituz, artean guztiz berria zena.<br />
Gure artean zen Bizkaiko<br />
arraun federazioko presidenteak,<br />
Rafa Bonillak, antolatu zuen<br />
estropada.<br />
Nondik atera zenuten egitaraua<br />
garatzeko dirua?<br />
Udal agintariek ez ziguten dirurik<br />
eman nahi izan eta hedabideetan<br />
kanpaina bat jarri genuen<br />
abian jaiak zapuztu egin<br />
nahi zituztela esanez. Ikaratuta,<br />
dirua eman ziguten, nahiz eta<br />
asko ez izan. Zapia ere atera genuen,<br />
salmentatik diru apur bat<br />
ateratzeko. Lehen urte hartako<br />
aurrekontua oso mugatua izan<br />
zen. Hala ere, uste baino askoz<br />
hobeto atera zen guztia. Lehen<br />
egunetik izan zen arrakastatsua,<br />
eta egungo jai eredua finkatuta<br />
geratu zela esan daiteke.
16 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />
PARTE-HARTZEA, ARRAKASTAREN SEKRETUA<br />
Zalantzarik ez dago jai guztien arrakasta herritarren parte-hartzean<br />
oinarritzen dela. Bilboko Aste Nagusiaren kasuan, konpartsak dira azken<br />
berrogei urteotan parte-hartze hori bideratzen duten elkarteak. Beraiek<br />
sortutako txosnen inguruan, ehunka dira aste osoan zehar eta adin<br />
guztientzat antolatzen diren ekitaldiak. Irudietan azaltzen diren herri<br />
kirolak, kontzertuak edota sukaldaritza txapelketak, adibide batzuk<br />
baino ez dira. R.BOGAJO - A.LOIO<strong>LA</strong> - M.RAMIREZ | ARGAZKI PRESS