19.08.2016 Views

ESCENARIOS MUSICALES DE LA FIESTA

pd01_bilbo_16

pd01_bilbo_16

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

2 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

<strong>ESCENARIOS</strong> <strong>MUSICALES</strong><br />

<strong>DE</strong> <strong>LA</strong> <strong>FIESTA</strong><br />

ABANDOIBARRA<br />

En la variedad está el gusto...<br />

Este clásico escenario de la Aste Nagusia concentra<br />

las actuaciones musicales que atraen<br />

mayor número de gente. Este año, la oferta es<br />

de los más variopinta (a las 23:30):<br />

Sábado 20: Ken Zazpi.<br />

Domingo 21: Urko + Banda Municipal Bilbo.<br />

Lunes 22: Carlos Baute.<br />

Martes 23: Ainhoa Arteta + BOS (“Voces de cine”)<br />

con Iñaki Salvador y Ainhoa Zubillaga.<br />

Miércoles 24: Izal.<br />

Jueves 25: Edurne.<br />

Viernes 26: Enrique Bunbury.<br />

Sábado 27: Mago de Oz.<br />

El grupo Izal de indie pop/rock actuará el miércoles.<br />

P<strong>LA</strong>ZA BARRIA<br />

Reggae, blues, jazz...<br />

Este punto neurálgico del Casco Viejo acoge diversos<br />

conciertos de reggae, blues y jazz, así como<br />

ritmos multiculturales a través del programa<br />

“Músicas del Mundo·, a partir de las 23:30:<br />

Sábado 20: XXV Bilbo Reggae Splash: Vivian<br />

Jones, Roberto Sánchez & Island Defenders.<br />

Domingo 21: Ana Alcaide “Leyenda”.<br />

Lunes 22: Xabi Aburruzaga & Band & Lagunak.<br />

Martes 23: Mr Groovy and The blues Heads &<br />

invitados.<br />

Miércoles 24: Latin Jazz Celebration “Tribute<br />

to the beatles”.<br />

Jueves 25: Antonio Reyes y Rancapino Chico:<br />

“Cádiz, flamenco de plata”.<br />

Viernes 26: Kalascima: “Psychedelic trance<br />

tarantella”.<br />

Sábado 27: Priscila Band: “James Brown”.<br />

SANTIAGO P<strong>LA</strong>ZA<br />

Bertsolarien txokoa<br />

Aurreko urteetan bezala, Santiago plaza bertsozaleen<br />

topagune izango da. Egunero, zortzi egunetan,<br />

Euskal Herriko bertsolari ezagunenak pasako<br />

dira plaza honetatik, eguerdiko 13tan,<br />

asteazkenean ezik, egun horretan bertso bazkaria<br />

izango baita:<br />

Igandea 21: Aitor Sarriegi, Fredi Paia, Oihana<br />

Bartra eta Sustrai Colina.<br />

Astelehena 22: Agin Laburu, Jone Uria, Julio<br />

Soto eta Manex Agirre.<br />

Asteartea 23: Etxahun Lekue, Onintza Enbeita,<br />

Unai Agirre eta Uxue Alberdi.<br />

Asteazkena 24: Igor Elortza eta Sebastian Lizaso.<br />

Osteguna 25: Iñaki Apalategi, Jon Martin,<br />

Maialen Akizu eta Miren Amuriza.<br />

Ostirala 26: Amets Arzalluz eta Jon Maia.<br />

Larunbata 27: Aitor Mendiluze, Arkaitz Estiballes,<br />

Maialen Lujanbio eta Oihana Iguaran.<br />

Igandea 28: Alaia Martin, Andoni Egaña, Beñat<br />

Gaztelumendi eta Ibon Ajuria.<br />

PARQUE EUROPA<br />

Los ritmos más pegadizos<br />

El parque Europa de Txurdinaga pasa de los conciertos<br />

de rock a los ritmos actuales más pegadizos<br />

(a las 24:00). El jueves y el viernes, la música<br />

arranca a las 20.00 con Calum y Paula Rojo:<br />

Miércoles 24: Gente de Zona, el reggaeton<br />

cubano más internacional.<br />

Jueves 25: Calum (20:00). Espectáculo “Astenagusidance”<br />

con Eyes of Providence y Victor Magán<br />

(24:00).<br />

Viernes 26: Paula Rojo (20:00). Urban Kaoshy<br />

+ DJs Otto Knows y Alex Guerrero (24:00).<br />

Sábado 27: GAZTEA: Las Tea Party DJ’s & invitados.


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

KONPARTSAK<br />

Más de 160 actuaciones musicales<br />

La apertura de las txosnas mañana a las 20:00<br />

con la presencia de Marijaia dará inicio a nueve<br />

intensos días de fiesta que incluyen nada menos<br />

que 160 actuaciones musicales, tanto de DJ como<br />

de grupos de diferentes estilos musicales y de las<br />

cada vez más populares «bandas tributo»:<br />

Sábado 20: The Middle Finger (00:00 Kaixo),<br />

Rebeca (00:30 Pinpilinpauxa).<br />

Domingo 21: Akatz, Bilbomatiks, North East<br />

Ska Jazz Orchestra (23:30 Algara). Spaner y Xpresidentx<br />

(19:00 Hontzak). Sabor venezolano<br />

(20:30 Karpagune). Patxadaz (22:00 Kaskagorri)<br />

y Zarpazo a Cicatriz (01:30). Zarzaparrilla, Meqonio,<br />

Artaza Combat (18:00 Komantxe) y DJ Wal,<br />

Patrol Destroyers, TX Askea (23:00). Su ta ke (Su<br />

ta Gar) (23:30 Kulturgune) y Zirkinik Bez! erromeria<br />

(01:00). Havana 573 (20:30 Pa...ya!). Leblond<br />

(00:30 Pinpilinpauxa).<br />

Indomables<br />

(19:00 Tintigorri) y<br />

Katzarot (00:00).<br />

Havana 573 (17:00<br />

Txinbotarrak) y Fabe<br />

de Fuka (20:00).<br />

Lunes 22: Bon<br />

Scott Revival Show<br />

(AC/DC) y Gansos<br />

Rosas (Guns N’Roses)<br />

(23:30 Algara).<br />

Oxabi Erromeria<br />

(23:30 Aixe-Berri).<br />

Mconak y Siroka<br />

(23:00 Euskalgune).<br />

Trio Lais, Binilos y<br />

Midnight Road<br />

(18:00 Hontzak).<br />

Lehen Talde (21:00<br />

Kaialde) y Groovy<br />

Peppers (23:00).<br />

Mad Muasel e Hijos<br />

de tu Iglesia (23:30<br />

Kaixo). Zikinak y<br />

7ttakun (23:00 Karpagune).<br />

Sorkun<br />

(21:00 Kaskagorri).<br />

Xatiro, Aneguria,<br />

Shintoma, La Bandha<br />

del Patio y Bang!<br />

Vega (23:30 Komantxe).<br />

Huts y Distorsion<br />

(23:30 Kulturgune).<br />

The<br />

Pushermen (20:00<br />

Piztiak). La prohibida<br />

(00:30 Pinpilinpauxa).<br />

Undercover (20:30 Tintigorri) y Dr. Maha<br />

Miracle Tonic (23:30). The Dolphiners (21:00 Uribarri)<br />

y Betileit (23:30).<br />

Martes 23: Eskean Kristö, Sermonds e Itziarren<br />

Semeak (23:30 Algara). El pirata de rock FM<br />

(23:30 Aixe Berri). Los demenciales chicos acelerados<br />

(Eskorbuto) y Tocan 2 La Polla (La Polla)<br />

(23:00 Euskalgune). No Komplit y Somedays Out<br />

(20:00 hontzak). Hip hop Mixto (23:30 Irrintzi).<br />

Oihan Vega (23:00 Kaialde). La Mara & Gus<br />

(20:00 Karpagune). D-Rais, En Tol Sarmiento e<br />

Itaca Band (22:00 Kaskagorri). Bardulians, Adriana<br />

Blue y Jon&On (23:30 Komantxe). Revolta Permanent<br />

y Zoo (00:00 Kulturgune). Cecilia Payne<br />

(14:00 Mamiki) y La Chula Potra, Genderlexx y<br />

Jessi Li & Pibita DJs (00:00). Unai BDJ DJ (00:00<br />

Moskotarrak). Ou mama (20:30 Piztiak) Baccara<br />

(00:30 Pinpilinpauxa).<br />

Niña Coyote & Chico Tornado actúan el miércoles.<br />

Miércoles 24: Niña Coyote & Chico Tornado,<br />

The Soulbreaker Company y Joseba Irazoki & Lagunak<br />

(23:30 Algara). The Bilbobillies (20:00 Aixe-Berri)<br />

y DJ Eddy Maracas & Rudy Mental<br />

(23:30). Garilak 26 e Invitados (23:00 Euskalgune).<br />

Los Tímpanos (21:00 Kaialde). Haxotz (20:30<br />

Kaixo) y Urrats Erromeria (23:30). Izaskun eta<br />

Arrate y Berta Bittersweet (18:30 Karpagune).<br />

Akerjembe, Iseo y Potato (23:30 Komantxe). Tajón<br />

Prieto y los Kuajalotes (20:30 Kulturgune),<br />

Kolpatu (Kortatu) (23:30) y La Leñera (Leño)<br />

(01:00). Skimales (20:30 Moskotarrak). Beer &<br />

Skate Fest 2: Artaza Combat, Krimen y Kastigo y<br />

Neke Politikoa (18:00 Piztiak). Nenita Danger y<br />

Pinpi-Festa (00:00 Pinpilinpauxa). Elsa Bhör<br />

(19:30 Triangune), Tremenda Jauría (23:30) y<br />

Perlak (01:00). Mud Candies (21:00 Txomin Barullo),<br />

Bringas (23:00) y Lomoken Hoboken (01:00).<br />

Kloy MC & Txuck<br />

Turner (21:00 Uribarri)<br />

y Ni nago &<br />

DJ-D (23:30).<br />

Jueves 25:<br />

Fundación Tony<br />

Manero, Mamba beat<br />

y DJ Makala<br />

(23:30 Algara).<br />

Mud Candies<br />

(20:00 Aixe-Berri)<br />

y Rock & Classics<br />

Project (23:30).<br />

18:30 Trikizio (Euskalgune).<br />

Rock &<br />

Versiones (23:30<br />

Irrintzi). Havana<br />

573 (20:00 Karpagune).<br />

DJ Elepunto<br />

(00:00 Kaskagorri).<br />

Los Cosméticos y<br />

Naizroxa (23:30<br />

Komantxe). Tzalaina<br />

(Hertzainak)<br />

(20:00 Kulturgune).<br />

La Furia y Perpetua<br />

Rebollo DJ (23:30<br />

Mamiki). Paco Pil<br />

(00:30 Pinpilinpauxa).<br />

Leun y Sheriff<br />

Band (19:30 Triangune).<br />

Viernes 26:<br />

Xabi Aburruzaga<br />

(19:00 Aixe-Berri)<br />

M.RAMIREZ | ARP y La Basu (23:30).<br />

Grupos locales<br />

(18:30 Euskalgune).<br />

La playa de Soustons (13:30 Hontzak), Hexen<br />

(19:00) y Ou mama! (20:30). Molikote (23:30<br />

Irrintzi). Lehian Erromeria (23:00 kaialde). Swing<br />

Orkestra 18:00 Karpagune). DJ Bita Sound (23:30<br />

Komantxe). Las Truerkas (20:30 Piztiak) y Hexen<br />

(23:30). Las Fellini (01:00 Pinpilinpauxa).<br />

Sábado 27: DJ Bull & DJ Balpores (23:30 Algara).<br />

D-Rais (13:00 Hontzak) y Eugenias, Etxando<br />

pestes y The Barrenos (18:30). Diversiones & Potxolo<br />

Athletic (23:30 Irrintzi). Orlis Pineda (20:00<br />

Karpagune). Munduko Beats (12:00 Komantxe) y<br />

DJ Dronki & Lites (23:30). Laika Sister DJ y Electricbeat<br />

M Deejays (00:00 mamiki). Malena Gracia<br />

(00:30 Pinpilinpauxa).<br />

Domingo 28: Rojo Cancionero (18:30 Karpagune).<br />

Akerbeltz Erromeria (18:00 Kaskagorri).<br />

Marijaiari azken tributo dantza: Los demenciales<br />

chicos acelerados (Eskorbuto) (20:30 Kulturgune).<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

3


4 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

P. Telleria, Aste Nagusiaren «jarraitzaile sutsua»<br />

Alvaro HI<strong>LA</strong>RIO | BILBO<br />

Orain dela 38<br />

urte egun<br />

ezagutzen<br />

dugun moduan<br />

jaio<br />

zenetik, Aste<br />

Nagusiak ez du ahaztu antzerkiaren<br />

mundua, hiru izan baitira<br />

pregoilari ardura betetzeko<br />

aukeratutako antzezleak: 2000.<br />

urtean Loli Astoreka; 2006an<br />

Marivi Bilbao; eta iaz, Gurutze<br />

Beitia. Aurten, jai batzordeak eta<br />

Bilboko Udalak berriro ere oholetara<br />

begiratu dute pregoilaria<br />

hautatzeko, baina, hain zuzen,<br />

Patxo Telleria ere aktore izan<br />

arren, beste alde bat nabarmendu<br />

nahi izan dutela azaldu digu<br />

antzezleak berak: «Izendapenaren<br />

berri eman zidatenean, antzezlea<br />

banaiz ere, pregoilari<br />

izateko aukeratu nautenek nire<br />

antzerkigile edota idazle lana<br />

nabarmendu nahi izan dute».<br />

Patxo Telleria (Bilbo, 1960)<br />

Deustuko Unibertsitatean Pedagogian<br />

eta EHUn Euskal Filologian<br />

lizentziaduna da. 80ko hamarkadaren<br />

erdialdera hasi zen<br />

antzerkian eta telebistan aktore<br />

lanak egiten. Antzezlanak idatzi<br />

ditu, baita telebistarako eta zinemarako<br />

gidoiak ere. Tentazioa<br />

ekoiztetxearekin kolaboratzen<br />

du gidoilari eta gidoilarien koordinatzaile<br />

zereginetan.<br />

2009an, zinema zuzendari lanetan<br />

estreinatu zen “Hodeiak<br />

pintatzeko makina” filmarekin.<br />

Gaur egun, Tartean antzerki taldean<br />

ari da, Bilbon, Jokin Oregirekin<br />

eta Mikel Martinezekin.<br />

Urte asko pasatu dira, beraz,<br />

Telleria antzerkian hasi zenetik,<br />

Maskarada taldean, hain zuzen,<br />

berak inoiz aitortu duen bezala,<br />

era «axolagabean». Taldekoek,<br />

artean, aktoretzat baino, kultur<br />

egiletzat jotzen zuten euren burua:<br />

«Egia da aktore bezala hasi<br />

nintzela eta, alde horretatik, antzerkigilea<br />

baino lehenago aktorea<br />

izan naizela esan behar dut.<br />

Dena dela, betidanik, txikitatik<br />

izan dut idazteko grina, nire<br />

gauzatxoak egiten nituelarik.<br />

Bestalde, egin ditudan ia antzezpen<br />

guztiak nik idatziak izan dira.<br />

Horrela, alde batetik, errazagoa<br />

da idazleak nahi duena<br />

betetzea, pertsonaiak edota lanaren<br />

esanahia ulertzea, nahiz<br />

Patxo Telleria aktorea izango da<br />

aurtengo Aste Nagusiko pregoilaria.<br />

Gari GARAIAL<strong>DE</strong> | ARGAZKI PRESS<br />

eta askotan ondo egon kanpotik<br />

beste ikuspuntu bat edukitzea».<br />

Haietako asko Mikel Martinezekin<br />

batera –Ez Dok Hiru antzerki<br />

taldea– taularatu ditu,<br />

besteak beste “Dibertimenduak”<br />

trilogia osatzen duten neurri<br />

txikiko antzezlanak, tartean<br />

“Euskara senzilloaren manifestua”<br />

lan arrakastatsua.<br />

EGOERA OSASUNTSUA<br />

Beti entzun izan dugu antzerkia<br />

krisian dagoela eta baliteke<br />

erremedioa neurri txikiko antzezlan<br />

horiek izatea. Halere, bere<br />

iritziz, gakoa ez da ezinbestean<br />

neurri txikiko formatua.<br />

«Badira gauza handiak ere oso<br />

ondo dabiltzanak. Azken hogei<br />

urteotan, euskal antzerkiak egoera<br />

osasuntsua dauka, indartsu<br />

dago eta gauza asko egiten dira,<br />

kalitate onekoak. Ez dut uste krisian<br />

gaudenik. Bestalde, gurean,<br />

herri txiki batean, eskaintza gero<br />

eta ugariagoa da eta, beraz,<br />

gero eta jende gehiago dago<br />

pastela partitzeko».<br />

Antzerkia beti izan da, baita<br />

frankismoaren garaietan ere<br />

(non ez zegoen zezenketak eta<br />

antzerkia baino askoz gauza<br />

gehiago), Aste Nagusiaren zutabeetako<br />

bat, zutabe garrantzitsu<br />

bat, antzokietan ez ezik, kaleetan<br />

ere emanaldiez gozatzeko<br />

parada dagoelarik, gainera. Antzerki<br />

nahikoa ote den galdetuta,<br />

halaxe mintzo zaigu aktore<br />

bilbotarra: «Egia da antzerkia<br />

beti izan dugula Aste Nagusian.<br />

Arazoa da lehen, abuztuan baino<br />

ezin genuela Bilbon antzerkia<br />

ikusi. Madrilgo konpainiek<br />

irailean ematen zioten hasiera<br />

denboraldiari eta Madrilen hasi<br />

baino lehenago antzezlanak testatu,<br />

probatu egin nahi zituzten<br />

‘probintzietan’. Egun, ordea –jarraitzen<br />

du Telleriak–, urtean zehar<br />

eskaintza zabala dugu eta<br />

Bilbon ez ezik, Santurtzin, Barakaldon,<br />

Leioan, Elorrion edota<br />

Basaurin hainbat eta hainbat<br />

ikuskizun ditugu».<br />

Bilbotar peto-petoa den heinean,<br />

Patxo Telleriak betidanik<br />

izan du gogoko Aste Nagusia:<br />

«Ez naiz sekula konpartsa bateko<br />

kide izan, baina urte luzez<br />

ibili nintzen Txomin Barullo<br />

konpartsaren inguruan, konpartsaren<br />

urrezko garaietan. Dena<br />

dela, hura guztia duela hamabost<br />

bat urte bukatu zen niretzat.<br />

Hala ere, beti izan naiz Aste<br />

Nagusiko jarraitzaile sutsua.<br />

Egun, egoera ezberdina da. Seme-alabak<br />

ditut eta orain beraiek<br />

dira jaietako minutu bakar<br />

bat ere galdu nahi ez dutenak.<br />

Gaueko giroa gogoko izaten jarraitzen<br />

badut ere, ezin dut nahi<br />

dudan beste gauez atera», esanez<br />

amaitu du.<br />

ANTZERKIGILE ETA IDAZLEA<br />

«Ni antzezlea ere banaiz, baina pregoilari izateko aukeratu<br />

nautenek nire antzerkigile edota idazle lana nabarmendu nahi<br />

izan dute», azaldu digu aktoreak berak.


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

«Voy a descubrir una perspectiva<br />

diferente de las fiestas»<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

5<br />

GISÈLE FELLI GORRITXO (TXUPINERA)<br />

Miembro de la comparsa del movimiento de okupación Komantxe y de Irola<br />

Irratia, Gisèle Felli Gorritxo, 30 años, se define como «una precaria a la<br />

deriva: trabajo en lo que puedo, cuando puedo y como puedo». Asegura<br />

haberse tomado el nombramiento «con mucha tranquilidad».<br />

A.H. | BILBO<br />

¿Cómo es tu vinculación con la<br />

comparsa Komantxe?<br />

Con 17 años ya estaba en la Gazte<br />

Asanblada de mi barrio, las<br />

Siete calles, donde estuve hasta<br />

los veintitantos. Allí empecé a<br />

participar en diferentes experiencias<br />

autogestionarias y de<br />

okupación. A través suyo, y estando<br />

la comparsa Komantxe<br />

construida en torno a este, mi<br />

participación vino de modo natural.<br />

Estaba claro que este era<br />

mi sitio en Aste Nagusia.<br />

¿Cómo te has tomado tu nombramiento<br />

como txupinera?<br />

Con mucho relajo. No ha sido,<br />

para nada, un proceso competitivo:<br />

no ha habido votaciones<br />

ni nada por el estilo. Desde que<br />

supimos que esta responsabilidad<br />

nos correspondía a nosotras,<br />

hubo una serie de personas<br />

que, por diferentes<br />

motivos, nos mostramos dispuestas<br />

a ocupar el puesto. Entre<br />

nosotras, discutiéndolo, debatiéndolo,<br />

se fue viendo que<br />

tenía toda la pinta de que fuese<br />

a tocarme a mí.<br />

¿No te asusta la responsabilidad,<br />

el tiempo que vas a tener que pasar<br />

cumpliendo las obligaciones<br />

propias de la txupinera?<br />

No. Sé que voy a descubrir una<br />

parte diferente de las fiestas no<br />

solo por estar fuera del recinto<br />

festivo del Arenal, porque sé que<br />

me va a tocar ir a sitios como Indautxu,<br />

donde yo, a día de hoy,<br />

no sé cómo se vive Aste Nagusia.<br />

Pero también dentro del recinto<br />

comparsero voy a conocer muchas<br />

cosas propias del día a día<br />

de las demás comparsas. Ya me<br />

han contado cuáles son las peculiaridades<br />

de cada una de ellas,<br />

cosas que no conozco de primera<br />

mano y, ahora, tendré la oportunidad<br />

de hacer.<br />

Tu padre ha dicho que tu nombramiento<br />

le ha hecho más ilusión<br />

que si te hubieran dado el<br />

premio Nobel.<br />

Será porque él, como es hombre<br />

(ríe), nunca va a poder ser txupinera.<br />

Me lo estoy tomando con<br />

mucha tranquilidad: no me quiero<br />

tomar muy a pecho las expectativas<br />

que le puede generar a<br />

gente próxima a mí; quien me<br />

conoce ya sabe que voy a intentar<br />

pasármelo lo mejor posible.<br />

Ya te habrás imaginado lo que<br />

es estar en el balcón del Arriaga<br />

ante una plaza abarrotada.<br />

El otro día les decía a los chicos<br />

de Komantxe que, desde allí, veré<br />

quiénes de ellos se están quedando<br />

calvos. Sé que va a ser<br />

una perspectiva diferente –esta<br />

será mi primera y última oportunidad<br />

de estar allí– y tengo<br />

ganas de ver cómo las comparsas<br />

ocupan la plaza, cómo los<br />

movimientos sociales llevan allí<br />

sus reivindicaciones y también<br />

ver a toda esa gente de Bilbo,<br />

con ganas de fiesta, que van a<br />

darlo todo. No le estoy dando<br />

demasiadas vueltas; no me genera<br />

ansiedad.<br />

El mundo cambia y esto se refleja<br />

también en Aste Nagusia.<br />

¿Crees que hay menos juventud<br />

participando en la fiesta,<br />

en las comparsas?<br />

Komantxe no es la excepción en<br />

cuanto a participación juvenil,<br />

también está Kaskagorri. En la<br />

nuestra, quizás porque es nueva,<br />

hay mucha gente joven pero<br />

estamos viendo también cómo<br />

en los últimos tiempos participa<br />

de ella gente más mayor: la<br />

media de edad rondará los 30<br />

años; es una de las cosas que<br />

más me gusta de Komantxe,<br />

que aunque asociada al movimiento<br />

okupa, entendido muchas<br />

veces como un espacio exclusivo<br />

para jóvenes, tiene<br />

gente de todas las edades.<br />

¿Sobra algo en Aste Nagusia?<br />

En Aste Nagusia, no hay más<br />

que ver la heterogeneidad de<br />

las comparsas, caben todo tipo<br />

de expresiones y opciones para<br />

satisfacer los gustos de todo tipo<br />

de gente. Lo malo de Aste<br />

Nagusia es que hay quienes<br />

pierden la perspectiva de qué es<br />

pasárselo bien y que esto, en<br />

modo alguno, tiene que estar<br />

relacionado con perder el respeto<br />

a la gente. El mensaje de Bilboko<br />

Konpartsak contra las<br />

agresiones es claro: este tipo de<br />

actitudes no se toleran. En este<br />

sentido es encomiable el trabajo<br />

que se está haciendo en el terreno<br />

de la igualdad, donde las<br />

aportaciones del movimiento<br />

feminista son reseñables. Ojalá<br />

llegue el día en que estas actitudes<br />

no se den, porque ya no tienen<br />

lugar.<br />

Marisol RAMIREZ | ARGAZKi PRESS


6 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

Los temas escogidos para decorar la txosna de Hontzak acostumbran a ser muy críticos, mezclando política, humor y reivindicación.<br />

GARA<br />

HONTZAK, <strong>LA</strong> COMPARSA MÁS IRREVERENTE<br />

A.H. | BILBO<br />

To m a t e g i l e a k ,<br />

M a h a t s e r r i ,<br />

Txinboak, Ganorabako<br />

o<br />

A t x u r i t a r r a k<br />

son nombres<br />

que, hoy en día, nada suponen<br />

para las generaciones más jóvenes<br />

de Bilbo, pero son los nombres<br />

de algunas de las veinticuatro<br />

comparsas presentes en la<br />

primera edición de Aste Nagusia,<br />

allá por 1978. Seis son, por<br />

otro lado, las que aún continúan<br />

instalando sus txosnas en el recinto<br />

festivo del Arenal, siendo<br />

una de ellas Hontzak, famosa<br />

por lo humorístico, irreverente<br />

y crítico de la decoración que<br />

exhibe. Casi 140personas dan<br />

vida a esta veterana comparsa.<br />

«La rebelión anda en el País<br />

Vasco vestida a la usanza de su<br />

tradicional etxeko anderea, vestida<br />

de negro», le dijo en una<br />

carta Buenaventura Durruti a<br />

Felix Likiniano. Hoy, ochenta<br />

años después de haberse escrito<br />

esas líneas, habremos de convenir<br />

que la rebeldía vasca tiene<br />

muchos colores y matices, aunque<br />

todavía siga el negro persistiendo<br />

entre ellas, igual que el<br />

rojo y negro del uniforme de la<br />

comparsa Hontzak, nacida del<br />

sindicato CNT, una de las más<br />

veteranas de Aste Nagusia.<br />

«Hontzak es una de las comparsas<br />

fundadoras; son seis las<br />

que aguantan desde la primera<br />

edición de Aste Nagusia: Txomin<br />

Barullo, Bizizaleak, Satorrak,<br />

Uribarri, Pinpilinpauxa y<br />

COMPARSAS FUNDADORAS<br />

la nuestra», señala Fernando<br />

García Regidor, miembro de la<br />

comparsa.<br />

Según datos recientes recogidos<br />

por el último censo realizado<br />

por la propia comparsa, son<br />

casi 140 las personas que dan vida<br />

a este colectivo que, recuperando<br />

la en un tiempo obligatoria<br />

condición para poder<br />

Seis son las comparsas que aguantan desde la primera edición<br />

de Aste Nagusia: Txomin Barullo, Bizizaleak, Satorrak, Uribarri,<br />

Pinpilinpauxa y la propia Hontzak, un colectivo al que<br />

actualmente dan vida casi 140 personas.<br />

participar en Aste Nagusia, tienen<br />

charanga propia: «Ya hay<br />

una nueva en marcha que ya ha<br />

salido a actuar a la calle, a dar la<br />

nota… musical, en diferentes<br />

fiestas vascas. Es diferente a la<br />

que hubo en su momento. Esta<br />

nueva, además de vientos, se<br />

compone de instrumentos de<br />

cuerda, como violines, cellos…<br />

Más que una charanga podría<br />

decirse que es una rondalla».<br />

POLÍTICA, HUMOR Y REIVINDICACIÓN<br />

Hontzak es una comparsa que<br />

se destaca, en especial, por las<br />

decoraciones de su txosna: «De<br />

hecho, hay mucha gente que se


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

7<br />

acerca a ella para ver qué hemos<br />

hecho», cuenta Fernando.<br />

«Acostumbran a ser muy críticas,<br />

mezclando política, humor,<br />

reivindicación. Algunas de estas<br />

decoraciones han sido muy gordas,<br />

son de las que han quedado<br />

en el recuerdo después de haber<br />

generado polémica y expectación.<br />

El año que estaba embarazada<br />

la princesa Letizia, la reina,<br />

montamos un paritorio real con<br />

una silla para partos que desembocaba<br />

en una guillotina. Otro<br />

año, nos metimos directamente<br />

con Dios: la txosna se convirtió<br />

en un acorazado erizado de cañones<br />

que disparaban a un Dios<br />

aterrorizado». El lema de esa<br />

edición fue “Si Dios está en todas<br />

partes, fuego a discreción”.<br />

Sonada fue también la de<br />

1997, cuando construyeron un<br />

panteón funerario con los nichos<br />

de las celebridades que entonces<br />

murieron: lady Di, Teresa<br />

de Calcuta, Pol-Pot, Antonio Herrero...<br />

Dejando un par de ellos<br />

abiertos, con los nombres de<br />

Manuel Fraga y Juan Pablo II. El<br />

lema era “1997-1998 ¡Qué gran<br />

cosecha!”.<br />

Prestando atención a la actual<br />

coyuntura política, una vez más,<br />

este año la txosna «va a ser una<br />

mierda», nos confía Fernando.<br />

«Es una reflexión humorística<br />

en torno al sistema parlamentario<br />

que tenemos: la txosna quiere<br />

representar el Congreso de<br />

los Diputados, rebosante de excrementos<br />

que sobrevuelan una<br />

legión de moscas en alusión al<br />

dicho popular, ese que dice que<br />

‘un millón de moscas no pueden<br />

estar equivocadas’».<br />

Además de Aste Nagusia,<br />

Hontzak participa en todas las<br />

actividades programadas a lo<br />

largo del año por la federación<br />

Bilboko konpartsak, como son<br />

los carnavales, la noche de San<br />

Juan, Konpartsero eguna, Santo<br />

Fernando García Tejedor, miembro de la comparsa Hontzak.<br />

Tomás y demás citas obligatorias<br />

del calendario festivo bilbotarra.<br />

MERMA <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> PARTICIPACIÓN POPU<strong>LA</strong>R<br />

Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />

MENOS IMPLICACIÓN<br />

«El tipo de ocio y los<br />

gustos de la gente van<br />

cambiando, amén de<br />

que la participación de<br />

la juventud es diferente,<br />

su nivel de implicación<br />

en movimientos<br />

sociales y ciudadanos<br />

también ha bajado<br />

mucho».<br />

1978 fue un año muy especial y<br />

coincidió con un movimiento<br />

asociativo aún en auge, situación<br />

diferente a la actual y perceptible<br />

también en Aste Nagusia:<br />

«El cambio que sí se ha ido<br />

notando en estos treinta y ocho<br />

años de Aste Nagusia, la mayor<br />

diferencia, lo que se echa de menos<br />

respecto a las fiestas del<br />

principio, es cómo el movimiento<br />

de participación ciudadana<br />

y popular, que es quien<br />

crea Aste Nagusia, ha ido cediendo<br />

respecto al poder político.<br />

Desde el Ayuntamiento, que<br />

se subió posteriormente al carro,<br />

siempre se tiende a tratar de<br />

controlar todo lo que se haga en<br />

la villa, arrinconando todo tipo<br />

de protestas populares y mermando<br />

la capacidad de decisión<br />

de los organismos no controlados<br />

por el Ayuntamiento», señala<br />

Fernando García Regidor.<br />

En este sentido, añade que «a<br />

pesar de que sigue existiendo<br />

una comisión mixta, formada<br />

por concejales y comparseros, sí<br />

que es cierto que, poquito a poco,<br />

y ante un cierto debilitamiento<br />

de las iniciativas populares,<br />

de los movimientos<br />

sociales, el Ayuntamiento se ha<br />

ido haciendo más fuerte arrebatando<br />

parcelas en la toma de decisiones<br />

a las comparsas».<br />

Por ello, se muestra convencido<br />

de que «debemos pelear para<br />

poder recuperar influencia en<br />

esos ámbitos, porque esto es<br />

una cuerda que se tensa cada<br />

vez más: los políticos tiran para<br />

su lado y los movimientos populares<br />

deben hacerlo para el<br />

suyo».<br />

La diversificación del recinto<br />

festivo más allá del Arenal, la<br />

presencia de txosnas en diferentes<br />

lugares de la ciudad sin relación<br />

con Bilboko Konpartsak, la<br />

existencia durante algunos años<br />

de dos desfiles de carnaval o las<br />

polémicas habidas en la elección<br />

de chupineras son reflejo<br />

de lo expuesto por García Regidor<br />

que ve también otros cambios:<br />

«La situación económica<br />

es la que es; el tipo de ocio y los<br />

gustos de la gente van cambiando,<br />

amén de que la participación<br />

de la juventud es diferente,<br />

su nivel de implicación en movimientos<br />

sociales y ciudadanos<br />

también ha bajado mucho».<br />

«No es lo mismo la explosión<br />

político-social habida en tiempos<br />

de la transición, con un clima<br />

de ilusión terrible, cuando la<br />

gente tomaba parte en todo tipo<br />

de movimientos, a lo que tenemos<br />

ahora, después de todos estos<br />

años pasados desde la reforma<br />

del franquismo y en los que<br />

se ha estado instruyendo a la<br />

población en la desmovilización,<br />

en la delegación y en el no<br />

participar en nada colectivo. Esto<br />

se refleja en muchas facetas<br />

de nuestra cotidianeidad, y las<br />

fiestas son una de ellas», resume<br />

el miembro de Hontzak.


8 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

Mieltxo Monforten hutsune nabaria<br />

Joan den otsailean hil zen, 62 urte zituela, Satorrak eta Algara konpartsetako kide eta kazetaria<br />

A.H. | BILBO<br />

Ezbeharrak, gaitzak,<br />

gogor kolpatu<br />

zituen joan<br />

den otsailean<br />

Bilboko herri<br />

m u g i m e n d u a<br />

eta konpartsak. 62 urte zituela<br />

eta gaixoaldi labur baten ondorioz,<br />

hil zen Bilbon Mieltxo<br />

Monfort kazetaria, Satorrak<br />

konpartsako sortzaile, Algara<br />

konpartsako zein Zazpikaleetako<br />

Bihotzean auzo elkarteko kide<br />

eta Bilbo Hiria irratiko esatari<br />

eta koordinatzaile zena, baita<br />

herri mugimenduko eskarmentu<br />

handiko partaidea ere.<br />

Bigarren aldia da, denbora gutxian,<br />

heriotzak herri mugimendua<br />

kolpatzen duena, iaz<br />

beste lagun bat, Apolo, galdu<br />

baitzuen Zenbat Gara kultur elkarteak<br />

sortutako Algara konpartsak.<br />

Gaztea zela, 70eko hamarkadaren<br />

erdialdean, Bilbora etorri<br />

zen ikastera Euskal Herriko Unibertsitateak<br />

Leioan zabaldu berri<br />

zuen Kazetaritza Fakultatera.<br />

Bertatik irten ziren aurreneko lizentziadunetako<br />

bat izan zen.<br />

Harrezkeroztik, Bilbo bere herri<br />

egin zuen, bidaiak egiteko baino<br />

utziko ez zuena. Bilbotarrak<br />

nahi duten lekuan jaiotzen direla<br />

gauza jakina da; Mieltxo horren<br />

isla garbia zen.<br />

Unibertsitate garaian hasi zen<br />

Liga Komunista Iraultzaileko<br />

(LKI) kide izaten, eta Monfortek<br />

bere ekarpena egin zuen beste<br />

hainbat talde eta arlotan: 80ko<br />

hamarkadako NATOren zein soldaduskaren<br />

kontrako mugimendua,<br />

Auzolan, bere auzoko Bihotzean<br />

elkartea (“El Chaval”<br />

ezizenez zen ezaguna bertan),<br />

komunikazio horizontala, okupazioa,<br />

nazioarteko elkartasuna,<br />

konpartsak, Bilboko gaztetxea<br />

eta Bilbo Hiria irratia, besteak<br />

beste. Guztietan gauzak egiteko<br />

bere moduak –seriotasuna eta<br />

puntualtasuna, besteak beste–<br />

aski ezagunak egin ziren.<br />

HERRITAR PARTE-HARTZAILEA<br />

Mieltxo Monfort, iaz, Algara<br />

konpartsaren txosnatik Bilbo<br />

Hiria Irratiko Ibaizabal<br />

magazinea egiten. GARA<br />

Mieltxo oso erreferentziala zen<br />

zentzu batean: herritar partehartzailea.<br />

«Aste Nagusia gaur<br />

ezagutzen dugun moduan sortu<br />

genuenean, jendea suspertzeko<br />

ideia bat bota baino ez genuen<br />

egin; herritarrek, jaiak berreskuratzeko<br />

kristoren gogoa zutenek,<br />

egin zuten dena eta Mieltxo ere<br />

haietako bat zen», kontatu du<br />

Karmelo Landak, lehendabiziko<br />

Aste Nagusiaren inguruan zebilen<br />

Mieltxo gogoratuz. «Horrekin<br />

batera gertatu zen beste gauza<br />

bat, herritarren balioekin<br />

zerikusia duena da; izan ere, ezabatuta<br />

zeuden, baina oso era naturalean<br />

azaleratu ziren. Mieltxo<br />

zen baztertuta edota ignoratuta<br />

zeuden milaka eta milaka herritarretako<br />

bat. Gutariko askok<br />

izan genuen protagonista izateko<br />

aukera».<br />

Eta beste hainbat lekutan bezala,<br />

konpartsen sorreran ere<br />

protagonista izan zen. Urteetako<br />

lagun eta kamarada batek<br />

esan duenez, «Mieltxo, Satorrak<br />

konpartsaren sortzaileetako bat<br />

izan zen. Edo, hobeto esanda,<br />

bera zen konpartsaren jefea».<br />

Pertsona eta pertsonaia berezia,<br />

nortasun handikoa izanik,<br />

askok gogoratzen dute Mieltxo<br />

Zazpikaleetako gaztetxea okupatu<br />

zuten egunean bertan, elurra<br />

egin zuen hartan, goiko solairuetako<br />

batean lotan,<br />

mendirako erabiltzen zuen lozakuan<br />

goxo-goxo gordeta eta<br />

denentzako ekarria zuen koñak<br />

botila lagunekin partekatzen.<br />

Egoera estuetan ere bazekien<br />

bere arrastoa uzten.<br />

Artean, K 2000 estudioetan<br />

zebilen behar egiten, bikoizketa<br />

lanetan. Garai haietako The<br />

Clash bezain esanguratsua zen<br />

“Gazteak” (“The young ones”)<br />

telesailean parte hartu zuen. Urte<br />

haietan bultzatu zuen ere<br />

ibilbide laburra izan zuen “Izorratu”<br />

fanzinearen sorrera.<br />

1997. urtean, baina, Zenbat<br />

Gara kultur elkarteak sorturiko<br />

Bilbo Hiria irratian hasi zen lanean,<br />

“Ibaizabal” magazina zuzentzen<br />

(Argia saria zuen bertan<br />

eginiko lanari esker) eta<br />

irratiko koordinatzaile moduan.<br />

Irratsaiorako kolaboratzaile<br />

sare zabala osatu zuen<br />

urte haietan Mieltxok, ondo<br />

baino hobeto zaintzen eta mimatzen<br />

baitzituen Euskal Herri<br />

osoan zehar sakabanatutako<br />

kolaboratzaileak.<br />

Zinez maite zuen Euskal Herriko<br />

irrati libreak batzen dituen<br />

Arrosa sarea. Bere ahotsa aski<br />

ezaguna egin zen bertako uhinetan,<br />

besteak beste, “Zebrabidea”<br />

saioan eta urriaz geroztik<br />

Hala Bedi Bi-rekin batera goizero<br />

egiten zuen “Hizpidea” jarduten<br />

baitzen.


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

9<br />

A.H. | BILBOAceitunas y<br />

vermú preparado,<br />

Van Morrison<br />

y Nic<br />

h o l a s<br />

Payton, cañas<br />

y txakoli, afecto y cordialidad,<br />

Freddie King y Los Panchos,<br />

amores y amistades. Son algunos<br />

de los ingredientes, quizás<br />

los más conocidos, de la fórmula<br />

que desde hace 44 años maneja<br />

en la barra de Ander Etxea<br />

la familia Villate-Etxeberria, la<br />

más veterana de la hostelería de<br />

Barrenkale.<br />

Hace años, un habitual de Ander<br />

Etxea decía, mirando hacia<br />

el bar, oculto por quienes estaban<br />

haciendo el vermú, que la<br />

clave del éxito era, muchas veces,<br />

su simplicidad, todo un<br />

enigma para él. Este habitual se<br />

maravillaba de que la taberna<br />

continuara igual a cuando él la<br />

conoció a mediados de los 70,<br />

recién llegado de La Plata.<br />

Por entonces, eran pocos los<br />

años desde que la familia Villate-Etxeberria<br />

(Blanca, Tere y Andrés)<br />

dejara el Etxe, «el bar de la<br />

abuela», en Conde Mirasol, para,<br />

cruzando la Ría, instalarse en<br />

Barrenkale. Era 1972, tiempos<br />

aún de prosperidad antes de la<br />

crisis del petróleo. Años de población<br />

obrera y menesterosa,<br />

de txikiteo al mediodía y comer<br />

el menú del día en cualquiera de<br />

las tabernas de Barrenkale: «Vinimos<br />

mi hermana Blanca, mi<br />

marido, Andrés, y yo. Empezamos<br />

como bar-restaurante, pero<br />

en Ander Etxea no dábamos menú<br />

del día: íbamos a la carta y<br />

cenas por encargo, de mucha categoría,<br />

bien elegante», recuerda<br />

Tere Villate que tras el fallecimiento<br />

de su hermana<br />

Blanqui –la tía Blanqui para<br />

gran parte de la parroquia–, es<br />

la más veterana en el bar que<br />

ahora regenta en compañía de<br />

su hija Idoia y sus hijos Jon y Julio.<br />

«<strong>LA</strong>S PRIMERAS, MUY BUENAS»<br />

AN<strong>DE</strong>R ETXEA, TESTIGO <strong>DE</strong><br />

<strong>LA</strong> EVOLUCIÓN FESTIVA<br />

Los hermanos Julio y Jon Etxeberria, junto a su madre, Tere Villate.<br />

TXIKITEO Y MENÚ<br />

Ander Etxea abrió sus<br />

puertas en el año 1972,<br />

tiempos aún de<br />

prosperidad antes de la<br />

crisis del petróleo. Años<br />

de población obrera y<br />

menesterosa, de<br />

txikiteo al mediodía y<br />

comer el menú del día<br />

en cualquiera de las<br />

tabernas de Barrenkale.<br />

GENTE PARA TODO<br />

«En los años 80 y 90<br />

había gente para todo,<br />

para las txosnas y los<br />

bares; no había tanto<br />

restaurant ni tanto<br />

turista como ahora,<br />

pero se trabajaba muy<br />

bien, desde el 15 al 30 de<br />

agosto, se trabajaba<br />

todos los días hasta las<br />

dos o las tres de la<br />

mañana», recuerda Tere<br />

Villate.<br />

Al año siguiente, el Athletic ganaba<br />

la Copa y cinco años más<br />

tarde, tras la doble decepción<br />

copera, en plena efervescencia<br />

política, nace Aste Nagusia a lomos<br />

de los movimientos vecinales<br />

y políticos de Bilbo: «Las<br />

fiestas han cambiado una barbaridad»,<br />

dice Tere. «Las primeras<br />

fueron muy buenas porque<br />

había menos gente que ahora y<br />

eran más espontáneas. La gente<br />

no tenía ni idea de qué iba a ser<br />

aquello. Fue un boom de morirse.<br />

Con los años, Aste Nagusia<br />

ha ido mejorando en bastantes<br />

cosas».<br />

También han cambiado los<br />

hábitos y la forma de trabajar:<br />

«En las Siete calles, ahora, en Aste<br />

Nagusia hay menos gente de<br />

noche pero no pasa lo mismo al<br />

mediodía, que hay mucho más<br />

trabajo. Hoy por hoy, durante la<br />

noche, las Siete Calles están<br />

muertas», dice Jon Etxeberria,<br />

hijo de Tere que, asintiendo,<br />

continúa: «En los años 80 y 90<br />

había gente para todo, para las<br />

txosnas y los bares; no había<br />

tanto restaurant ni tanto turista<br />

como ahora, pero se trabajaba<br />

muy bien, desde el 15 al 30 de<br />

agosto, se trabajaba todos los días<br />

hasta las dos o las tres de la<br />

mañana. La verdad es que los<br />

bares no cerraban en todo el día,<br />

no como ahora que, por ejemplo,<br />

se cierra de cuatro a seis.<br />

Desde las nueve de la mañana<br />

hasta las dos de la madrugada,<br />

estábamos abiertos». En Aste<br />

Nagusia y fuera de ella, habría<br />

que añadir.<br />

Entonces, quienes trabajaban<br />

en las tabernas, unían fiesta y<br />

trabajo a costa de las horas de<br />

sueño: «Salíamos de la barra y<br />

nos íbamos de fiesta, pero pasan<br />

los años y uno ya no puede»,<br />

reconoce Jon. «Había días<br />

que, entre una cosa y otra, podían<br />

darnos aquí las siete u ocho<br />

de la mañana, hasta que empezaban<br />

las vaquillas», subraya Tere.<br />

LLEGA <strong>LA</strong> CRISIS<br />

Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />

Precariedad y desempleo resienten<br />

la hostelería de Bilbo y de<br />

todo el territorio vizcaino en<br />

donde, según datos hechos públicos<br />

este verano por la Asociación<br />

de Hostelería de Bizkaia,<br />

solo un 10% de los establecimientos<br />

generan beneficios y<br />

los de carácter familiar sobreviven<br />

a base de esfuerzo.<br />

«Se trabajaba mucho en aquellos<br />

años. Podemos decir que<br />

hoy hay un cuarenta por ciento<br />

menos de gente», asegura, para<br />

añadir que «el euro y la ley del<br />

tabaco también han hecho mucho<br />

daño».<br />

Prueba de lo dicho son las<br />

persianas bajadas. Los bares<br />

que ya no abrirán, los bares que<br />

cambian de dueños, se reinventan.<br />

Las razones últimas de ciertas<br />

cosas, aunque enigmáticas,<br />

puede que radiquen en la simplicidad,<br />

en el trato afable que<br />

se dispensa en Ander Etxea<br />

donde, los fines de semana, es<br />

tanta la clientela que Tere,<br />

Idoia, Julio y Jon, todos en la barra,<br />

no dan abasto para servir<br />

sus famosos martinis preparados.<br />

Parroquia formada por<br />

gentes de toda condición y pelaje<br />

a quienes une el rito del preparado<br />

acompañado de unas<br />

aceitunas mientras escuchan a<br />

Los Panchos, Van Morrison, Nicholas<br />

Payton o Lee Morgan. Y<br />

van cuarenta y cuatro años.


10 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

EL ROSTRO <strong>DE</strong><br />

MARIJAIA<br />

ANUNCIA <strong>LA</strong><br />

<strong>FIESTA</strong> ESTE AÑO<br />

A.H. | BILBO<br />

Los casi 18.000<br />

votos de la población<br />

y la decisión<br />

del jurado<br />

dieron como<br />

cartel anunciador<br />

de Aste Nagusia, entre los<br />

seis finalistas, al trabajo, “La<br />

otra cara de Bilbao”. Realizado<br />

por el arquitecto valenciano<br />

Juan Girbés Masià, el afiche,<br />

simple, construido con muy<br />

pocos elementos, se ha centrado<br />

«en la expresión de la cara».<br />

El Área de Fiestas adelantó<br />

la elección del cartel con respecto<br />

a otras ediciones para<br />

poder utilizar la imagen durante<br />

más tiempo en la promoción<br />

de Aste Nagusia.<br />

Fueron cerca de 18.000 los votos<br />

emitidos por la ciudadanía<br />

los que dieron como ganador al<br />

cartel que se ha impuesto al total<br />

de 125 trabajos presentados.<br />

El autor, Juan Girbés Masià (Algemesí,<br />

1969), arquitecto de<br />

profesión y cuyos trabajos han<br />

resultado victoriosos en innumerables<br />

certámenes, ha recibido<br />

un premio de 3.000 euros.<br />

La elección del cartel ganador<br />

está basada en un 75% en los votos<br />

presenciales recogidos en el<br />

edificio Terminus (donde se encuentra<br />

la oficina de Turismo),<br />

los emitidos a través de la página<br />

web del Ayuntamiento de<br />

Bilbo, los medios colaboradores<br />

(“El Correo”, “Deia”, GARA, “El<br />

Nervión”, Radio Bilbao, Onda Cero,<br />

Bizkaia Irratia, Radio Popular,<br />

Onda Vasca, Radio Nervión, Telebilbao,<br />

Bilbao24horas.com y<br />

EITB.eus); el 25% restante está en<br />

manos del jurado designado por<br />

la Comisión de fiestas municipal,<br />

compuesto en esta ocasión<br />

por tres concejales, una representante<br />

de Bilboko Konpartsak,<br />

Aitor Arberas, de Binari Diseño y<br />

el director de Telebilbao, Enrique<br />

Campos.<br />

CARTELISTA POR AFICIÓN<br />

Nacido en Algemesí, residente<br />

en Museros, en la Huerta de Valencia,<br />

Juan Girbés se dedica<br />

profesionalmente a la arquitectura,<br />

y esta faceta suya que le<br />

trae a estas líneas, su trabajo como<br />

ilustrador y cartelista, es algo<br />

que hace «por afición».<br />

Girbés tiene en su haber un<br />

buen número de concursos para<br />

elegir cartel anunciador, como<br />

los festivales de cine de Zaragoza<br />

y La Solana, la Semana<br />

Santa de Vinarós y Sueca, las<br />

fiestas de su Algemesí natal y<br />

de Zizur Nagusia, y ahora, Aste<br />

Nagusia. Sin embargo, llegó a<br />

este mundo casi por casualidad:<br />

«Tuve un profesor de dibujo,<br />

muy aficionado a los concursos<br />

de pintura. En una ocasión,<br />

nos trajo un catálogo de carteles,<br />

señalándonos que se podía<br />

vivir de ellos. A través suyo fui<br />

recibiendo instrucción y la información<br />

necesaria para presentarme<br />

a concursos. Llevo ya<br />

bastantes años dedicándome a<br />

esto», relata a GARA.<br />

Teniendo en cuenta el currículum<br />

de Juan Girbés, podría pensarse<br />

que maneja alguna clave,<br />

una fórmula mágica que le da el<br />

éxito: «No tengo una fórmula.<br />

Todo cartel es diferente y hay<br />

que tener en cuenta los elementos<br />

singulares que debe reunir,<br />

atendiendo a la convocatoria.<br />

Siempre intento hacer carteles<br />

sencillos, que impacten».<br />

Ganar en Bilbo no ha resultado<br />

fácil: «Con el cartel de Bilbao,<br />

pasé más tiempo en definir la<br />

idea que en realizar el cartel»,<br />

El jurado muestra el cartel elegido para anunciar la Aste Nagusia de este año.<br />

CERCA <strong>DE</strong> 18.000 VOTOS<br />

Han sido cerca de 18.000 los votos que han dado como ganador<br />

al cartel del valenciano Juan Girbés, el favorito de entre los 125<br />

trabajos presentados este año y que han llegado desde diversos<br />

puntos del Estado, pero también de países como Polonia.<br />

Campaña contra las agresiones sexistas<br />

El Ayuntamiento de Bilbo ha<br />

confeccionado una campaña<br />

contra las agresiones sexistas cuyo<br />

elemento principal lo constituye<br />

un cartel en el que se muestra a<br />

Marijaia con semblante serio<br />

mientras extiende su mano abierta<br />

como muestra de rechazo a las<br />

agresiones y que presenta un<br />

mensaje de rechazo «claro y<br />

contundente» ante estas<br />

conductas.<br />

Según explica el Consistorio,<br />

Marijaia, «uno de los iconos<br />

principales» de las fiestas<br />

bilbainas, aparece con un<br />

semblante serio mientras extiende<br />

su mano abierta, como muestra de<br />

rechazo a las agresiones y «dice<br />

no» a este tipo de<br />

comportamientos.<br />

Al igual que años anteriores, el<br />

Ayuntamiento utiliza un mensaje<br />

de rechazo «claro y contundente»<br />

como es «EZ beti da EZ», «NO es<br />

Marisol RAMIREZ | ARGAZKi PRESS<br />

afirma. Teniendo en cuenta que<br />

el icono, la figura festiva es Marijaia,<br />

la tomó como base, al<br />

aparecer esta en casi todas las<br />

fotografías que existen en internet<br />

sobre la fiesta.<br />

«Dándole vueltas, me quedé<br />

solo con la cara: la fui modificando,<br />

librándola poco a poco<br />

de elementos, buscando la simplicidad,<br />

hasta que me gustó a<br />

mí. Tiene pocos elementos, porque<br />

solo busca representar la<br />

expresión de la cara».<br />

Ya que esta era, además, la<br />

tercera vez que Girbés se presentaba<br />

a esta competencia,<br />

hemos querido saber qué diferencia<br />

al cartel ganador de los<br />

presentados antes: «Los otros<br />

son primeras obras para Aste<br />

Nagusia y, como suele ser habitual,<br />

las imágenes estaban tratadas<br />

de otro modo, había más<br />

elementos. También aparecía<br />

Marijaia, de cuerpo entero. Pero<br />

yo tampoco me quedé convencido<br />

de lo que hice. Centrarme<br />

en la cara y realizarla<br />

en un tamaño grande, parece<br />

que impresiona un poquito<br />

más», concluye.<br />

NO» y se exige el respeto en unas<br />

fiestas «libres e igualitarias».<br />

Entretanto, el alcalde de Bilbo,<br />

Juan María Aburto, en el saludo<br />

incluido en el programa de las<br />

fiestas, expresa su deseo de que<br />

esta Aste Nagusia sea una fiesta<br />

«limpia, cívica y solidaria».<br />

El regidor destaca que estas<br />

fiestas convierten a Bilbo durante<br />

una semana en la «capital mundial<br />

de la diversión en el más amplio<br />

sentido de la palabra».<br />

«Año a año, la Semana Grande<br />

gana en participación y en<br />

diversidad, y cada vez son más<br />

quienes nos visitan desde otras<br />

partes del mundo, en búsqueda de<br />

una forma diferente de celebrar las<br />

fiestas, con respeto, tolerancia,<br />

civismo y solidaridad, sin que la<br />

broma y el humor se conviertan<br />

nunca en burla o menoscabo hacia<br />

las demás personas», resalta<br />

Aburto. A.H.


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

11<br />

Zazpikaleak dantzarako gune bilakatuko dira<br />

Erromeriak berreskuratu eta hedatzen ari den Aiko taldeak dantzarako grina zabalduko du aurten ere<br />

A.H. | BILBOMu s i k a<br />

e t a<br />

d a n -<br />

t z a<br />

tradizionalaren<br />

ondarea hedatzea eta ezagutaraztea<br />

dira duela hamar<br />

urte jaiotako Aiko taldearen helburuak,<br />

erromeria berreskuratzea<br />

eta dantzarako gune berriak<br />

sortzea ezinbesteko<br />

baliabideak dituztela. Aurten<br />

ere Zazpikaleak dantzarako gune<br />

bihurtuko ditu Aiko taldearen<br />

dantzaldi ibiltariak abuztuaren<br />

25ean, 13.00etatik aurrera.<br />

Hainbat musikarik eta dantza-maisuk<br />

osatutako kultur elkartea<br />

dugu Aiko. Besteak beste,<br />

erromeriaren izpiritu herrikoia<br />

eta dantzarako gune berriak zabaltzen<br />

saiatzen da, etengabe.<br />

Horren adierazgarri dira Euskal<br />

Herri osoan eskainitako erromeria,<br />

ikastaro, tailer eta emanaldi<br />

ibiltari kontaezinak. Azken batean,<br />

taldearen bokazioa «modu<br />

natural, erlaxatu eta dibertigarrian<br />

jo eta dantzan egitea» da,<br />

eta pasio hori ahalik eta pertsona<br />

gehienei helaraztea.<br />

Dantza-maisu, koreografo,<br />

ttunttunero, hainbat ikuskizunen<br />

zuzendari zein dantzen berreskuratze<br />

prozesuetan aditua<br />

dugu Patxi Laborda Larrea, Aste<br />

Nagusian Aiko taldearen dantzaldi<br />

ibiltarian dantza-maisu<br />

lanak beteko dituena. Bere esanetan,<br />

«jendeak jakin behar du<br />

dantzarako gogoa eta musika<br />

behar direla, besterik ez, eta ez<br />

horrenbeste plaza edota agertoki<br />

propio bat. Edozein lekuk balio<br />

du dantza egiteko», dio ikuskizuna<br />

zertan datzan azalduz.<br />

«Dantzarekiko zein musikarekiko<br />

grina partekatu nahi dugu,<br />

dantzarako eremu berriak zabalduz,<br />

hau da, kaleak dantza egiteko<br />

bereganatuz».<br />

Edozein kale bazter bihurtzen da leku aproposa musika jo eta dantzan hasteko.<br />

GARA<br />

abiatuko da, kalejiraren konpasetara,<br />

Aiko taldearen dantzaldi<br />

ibiltaria. Perro, Santa Maria, Pilota,<br />

Barrenkale eta Jardines kaleetatik<br />

pasatuko dira, beti dantza<br />

egiteko leku aproposen bila.<br />

«Ohikoa ez bada ere, poteoa eta<br />

dantza lotzen ditugu. Egia da<br />

apur bat edan eta gero, lotsa<br />

kentzen dela», dio Labordak.<br />

Kalejirak geldialdia egiten<br />

duenean, dantzaldirako prestatzen<br />

dira musikariak (Sabin Bikandi,<br />

txistua eta atabala; Alvaro<br />

Garcia, gitarra; Txus<br />

Aranburu, akordeoia; Amaiur<br />

Cajeraville, baxua; eta Asier Garcia,<br />

perkusioa). Segituan, Patxi<br />

Labordaren gidaritzapean,<br />

ehunka pertsona hasiko dira<br />

dantzan: pasodobleak, balsak,<br />

jotak, esku-dantzak, porruek, binangoak,<br />

jauziak, mazurkak eta<br />

sokadantzak dira Aikokoek eroaten<br />

dituzten erritmoak.<br />

Behin dantzaldia bukatuta,<br />

bazkari ederraz gozatzeko aukera<br />

izango dute Aiko taldekoek<br />

eta dantzarekiko grina bereganatzea<br />

animatzen diren guztiek.<br />

«HASI BADAKIGU NOIZ, BAINA...»<br />

«Aste Nagusiko egun batean elkarrekin<br />

geratzen gara parranda<br />

bota eta dantza egiteko. Helburua<br />

ondo pasatzea eta gozatzea<br />

da, aurreko urteotan bezala. Hasi<br />

badakigu noiz, baina ez dakigu<br />

noiz arte egongo garen, kalez<br />

kale, musika jotzen eta dantza<br />

egiten», gehitzen du taldearen<br />

aurpegirik ezagunena den Sabin<br />

Bikandik, txistulari, danbolin jotzaile<br />

eta musika sortzaile eta Etnomusikologian<br />

masterdunak.<br />

Ostegunean, abuztuaren<br />

25ean, eguerdiko ordu batean


12 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

Astondoa piroteknia, un clásico de Aste Nagusia<br />

debía al afán de mejorar sus conocimientos<br />

en la materia o a iniciarse<br />

en ellos. El caso es que, a su<br />

vuelta, levantó su empresa, en<br />

1885, en la casa familiar de Areatza,<br />

dedicándose a la fabricación<br />

de cohetes. La fábrica se trasladó a<br />

las actuales instalaciones del camino<br />

que une Areatza con Gorbeia<br />

en 1979.<br />

Desde 1992, la empresa es dirigida<br />

por Izaskun Astondoa, representante<br />

de la cuarta generación<br />

familiar después de 130 años de<br />

historia. Para su gerente son, sin<br />

embargo, los diez últimos años<br />

los más significativos por haberse<br />

dado en ellos la «revolución de la<br />

pirotecnia».<br />

El concurso Bilboko Hiria de fuegos artificiales se cerrará el 27 de agosto con la exhibición de Astondoa.<br />

Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />

A.H. | BILBOGanadora del<br />

concurso Bilboko<br />

Hiria en<br />

2009 y 2014,<br />

Astondoa Piroteknia<br />

–un<br />

clásico de Aste Nagusia– es una<br />

empresa familiar fundada en<br />

1885 y ubicada en Areatza desde<br />

su creación.<br />

Fue a finales del siglo XIX cuando<br />

Eustaquio Astondoa viajó a Valencia<br />

en compañía de dos amigos.<br />

Nadie sabe si, a esas alturas,<br />

fabricaba ya elementos pirotécnicos<br />

y si aquel desplazamiento se<br />

DIVERSIFICAR EL NEGOCIO<br />

Desde Astondoa explican que los<br />

productos pirotécnicos están divididos<br />

en ocho categorías. Las<br />

tres primeras corresponden al<br />

público general (cohetes, bengalas,<br />

tracas, petardos y toros de<br />

fuego, por ejemplo) y suponen el<br />

75% de sus productos. En cuanto<br />

a los fuegos artificiales, señalan<br />

que aunque se fabrican aquí, hay<br />

«algún componente» que debe<br />

ser comprado fuera, en Italia o<br />

Valencia.<br />

Su participación en Aste Nagusia<br />

es habitual, tanto en concurso<br />

como lanzando los fuegos de exhibición<br />

que ponen el punto final<br />

a la fiesta. De hecho, ha ganado el<br />

concurso en 2009 y 2014. Esta última<br />

fue especial, ya que en ella<br />

compitieron los entonces cinco<br />

últimos ganadores del certamen.<br />

Bizkaia y Gipuzkoa y, en menor<br />

medida, Araba, son los principales<br />

mercados de Astondoa que, sin<br />

embargo, continúa buscando nuevos<br />

mercados, amén de diversificar<br />

su oferta. De este modo, a fines<br />

de 2015, Astondoa se hizo con la<br />

arabarra Pirotecnia Lecea, a través<br />

de la cual entran en el sector de las<br />

señales de seguridad y de salvamento<br />

marítimo.<br />

El Concurso Internacional llega<br />

a la XXVI edición<br />

Aste Nagusia acogerá este año el XXVI Gran Premio<br />

Internacional Bilboko Hiria en el que participarán siete<br />

pirotecnias (Fireworks Lieto, Italia; Pirotecnia Martí, País<br />

Valencià; Jubilee fireworks, Inglaterra; Pirotecnia Xaraiva,<br />

Galiza; Feurwerke jost, Austria; Hermanos Caballé, País<br />

Valencià; y Pirotecnia Zaragozana, Aragón), lista que<br />

completará Astondoa, que será la encargada de poner el punto<br />

final con una exhibición el sábado 27 de agosto.<br />

Por segundo año consecutivo, todas las pirotecnias entran en<br />

el Concurso Internacional optando a los diferentes premios: el<br />

del jurado y el del público. El Jurado valora cada espectáculo<br />

una vez finalizado el mismo. En especial tiene en cuenta, entre<br />

otros, la ocupación del espacio aéreo; la pureza, la intensidad,<br />

el brillo y la duración de los colores; y la sonoridad. A.H.


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

HOGEITA HAMASEI OHE HUTS<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

13<br />

A.H. | BILBOHogeita hamasei<br />

dira<br />

B i l b o k o<br />

preso politikoak,<br />

Estatu<br />

frantseseko<br />

nahiz espainoleko 23<br />

espetxetan sakabanatuta. Euskal<br />

Herritik gertuen dagoena<br />

285 kilometrora dago. Badira,<br />

gainera, 40 urteko zigorra bete<br />

behar duten hamabost preso.<br />

German Urizar da, gaur egun,<br />

espetxealdirik luzeena bete duena,<br />

25 urte daramatza-eta kartzelaturik.<br />

Aste Nagusiko egun<br />

handian, abuztuaren 26an, gogoraraziko<br />

dituzte horiek denak,<br />

preso ohiek eta errepresaliatuek<br />

deituriko manifestazioan eta<br />

herri bazkarian.<br />

Euskal Herritik 600 kilometrotik<br />

gorako distantzian espetxeratuta<br />

dauzkate Bilboko 36<br />

preso politiko horietatik 28.<br />

Orain dela 27 urte ezarritako espetxe<br />

sakabanaketaren ondorioak.<br />

Algecirasko presondegian diren<br />

San Inazioko Unai Fano eta<br />

Zazpikaleetako German Urizar<br />

eta Jon Igor Solana dira urrutiratuenak,<br />

hain zuzen, 1.040 kilometrora.<br />

Gertuen daudenak<br />

(nahiz eta 300 kilometro ingurura<br />

egon) Santutxuko Gotzon<br />

Amaro eta Kepa Legina dira, 285<br />

(Valladolid) eta 325 (Zuera) kilometrora,<br />

hurrenez hurren.<br />

ONDORIOAK<br />

Iaz Bilboko kaleak zeharkatu zituen manifestazioa.<br />

Etxekoek espetxeratuak bisitatzeko<br />

pairatzen dituzten ondorioak<br />

anitzak dira, hala nola istripuak,<br />

irainak, kalte fisikoak<br />

zein psikologikoak eta gastu<br />

ekonomikoak. Azken horri erreparatuta,<br />

hain zuzen, senideek<br />

egin beharreko joan-etorrien<br />

kostua, ibilbidearen arabera,<br />

pertsonako 65 eta 120 euro artekoa<br />

da furgonetetan, eta 110<br />

Marisol RAMIREZ | ARGAZKI PRESS<br />

German Urizar, 25 urtez espetxeratuta<br />

German Urizarren 25 urteko espetxealdia<br />

salatu zuen manifestazio batek ekainaren 3an.<br />

Izan ere, bera da espetxeraturik urte gehien<br />

daroan preso politiko bilbotarra. Gaur egun<br />

Algecirasen daukate, eta aurretik Carabanchel,<br />

Valdemoro eta Almerian izan dute.<br />

German gogoratu ez ezik, manifestazioan<br />

ozen salatu zuten Arantza Zuluetak eta<br />

Harriet Iragik jasaten duten bakartzea ere,<br />

baita artean Fresnesko espetxean gose<br />

greban zeuden Saul Curto eta Itziar Moreno<br />

bilbotarren borrokak ere. Egun berean,<br />

Lyon-Corbas-eko (950 km) espetxeko<br />

administrazioak Valenceko kartzela<br />

zentralera (900 km) lekualdatu behar zutela<br />

jakinarazi zion Aletxu Zobarani. Horren<br />

aurrean, Zobaranek gose grebari ekin zion.<br />

Bitartean, Fleury-ko espetxean zegoen Ibon<br />

Gogeaskoetxea, aurretik abisatu gabe,<br />

Valenceko espetxe berera aldatu zuten. Hori<br />

jakinda, sei egun pasatu eta gero, gose greba<br />

amaitutzat eman zuen Aletxuk. A.H.<br />

eta 125 euro artekoa autobusean.<br />

Umeekin bidaiatu behar duten<br />

senideen zama ekonomikoa<br />

arintzeko, haurrei ez zaie txartela<br />

ordainarazten, ez autobusetan<br />

ez furgonetetan. Garraiobide<br />

horiek erabili ezin dituztenentzat,<br />

trenez edo hegazkinez<br />

joatera behartuta, gastuak eramanezinak<br />

izaten dira. Garestiago<br />

ateratzen da, jakina, gaua<br />

espetxetik gertuko hotel batean<br />

igaro behar izanez gero. Eta<br />

esan bezala, dirutan ez ezik,<br />

beste alde askotatik ere gogorrak<br />

dira baldintzak.<br />

Esaterako, bidaiarik luzeena<br />

egin behar dutenek zer-nolako<br />

joan-etorria egiten duten ikustea<br />

besterik ez: Algeciraseraino<br />

iristeko, ostiraleko 20.00etan<br />

abiatu, eta biharamuneko<br />

06.00etan heltzen dira. Larunbatean<br />

bertan, 19.00etan, abiatzen<br />

dira Euskal Herrirantz, eta<br />

igandeko 06.30ean heldu.<br />

Bestalde, 145 dira, egun, 40<br />

urteko zigorra bete beharrean<br />

diren euskal preso politikoak,<br />

eta horietatik hamabost Bilbokoak:<br />

German Urizar, Fernando<br />

Garcia Jodra, Juankar Iglesias,<br />

Asier Mardones, Sebastian Prieto,<br />

Felipe San Epifanio, Jon Igor<br />

Solana, Iñigo Zapirain, Ibon Gogeaskoetxea,<br />

Beatriz Etxebarria,<br />

Garikoitz Aspiazu, Luis Angel<br />

Galarza, Harriet Iragi eta<br />

Andoni Ugalde. Guztiak<br />

1995eko zigor kodearen erreformaren<br />

ostean epaitu zituzten.<br />

Kontuan izan behar da baita<br />

ere, 2003an, zigor kodea beste<br />

behin aldatuta, «terrorismoa»<br />

eta «krimen handiak» akusaziopean<br />

kondenatuak izan zirenen<br />

zigorrak 30 urtetik 40ra luzatu<br />

zituztela.<br />

Murriztapenak eta debekuak<br />

gero eta gehiago izan arren, Aste<br />

Nagusiak presoak gogorarazteko<br />

eguna izango du aurten<br />

ere. Abuztuaren 26an, ostiralean,<br />

12.30ean, abiatuko da manifestazioa<br />

Moyua plazatik, “Amnistiaren<br />

norabidean, preso eta<br />

iheslariak etxera” lelopean. Gero,<br />

ohiko herri bazkaria izango<br />

da Areatzako jai eremuan.


14 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

A.H. | BILBO<br />

Franco diktadorea hilda bazegoen<br />

ere, irmo segitzen zuen<br />

erregimenak 1978an. Zelan<br />

jaio zen Aste Nagusi berri bat<br />

sortzeko ideia?<br />

Frankistek, udaletik zein garai<br />

haietako elite taldeetatik, erabat<br />

lapurtua zuten jaia. Festa<br />

guztiz desterratua zen, zezenketak<br />

eta opera zituen bere gogoko<br />

eredua. Hura guztia oso<br />

jende zehatzaren eskuetan zegoen,<br />

eta ekitaldietara joateko<br />

ohikoa zen gonbidapenak eduki<br />

behar izatea. Horrela, abuztuan,<br />

herritarrek alde egiten<br />

zuten eta Bilbo basamortu<br />

bihurtzen zen. Modu paradoxikoan,<br />

gugandik gertu diren hirietan,<br />

Iruñean eta Gasteizen,<br />

esaterako, herri jaiak ospatzen<br />

zituzten. Beraz, Bilbon ere,<br />

jaiak herriaren eskuetara itzultzeko<br />

mugimendua sortu zen<br />

hainbat esparrutan. Herri Irratian,<br />

Zorion Egileor esatari eta<br />

kantaria hasi zen hainbat irratsaiotan<br />

mugimendu hura aldarrikatzen,<br />

baita Aste Nagusi<br />

ezberdin bat edukitzeko kalejira<br />

erreibindikatiboa antolatzen<br />

ere. Bitartean, mugimendu haren<br />

aurrean, El Corte Ingleseko<br />

enpresari azkar batek, Quico<br />

Mochalesek, pentsatu zuen aukera<br />

ona zela publizitatea egiteko,<br />

eta Aste Nagusia berreskuratzeko<br />

ideia lehiaketa abian<br />

jarri zuen, bertan bildutako<br />

ideia onak baliatu zituelarik jai<br />

berriaren oinarriak ipintzeko.<br />

«Frankismoaren ondoren, kristoren egarria<br />

zegoen herri jaiak egiteko»<br />

KARMELO <strong>LA</strong>NDA, LEHEN JAI BATZOR<strong>DE</strong>KO PARTAI<strong>DE</strong>A<br />

Karmelo Landa (Ea, 1952), euskal politikaria eta EHUko irakaslea da,<br />

baita Aste Nagusia sortu zuen kolektiboaren eta lehen jai batzordeko<br />

partaidea ere. Atzera begiratuz, 1978. urtean hartutako erabaki hura<br />

oso «ausarta» izan zela nabarmentzen du.<br />

Ez dirudi enpresa batek eta<br />

Udalak antolatutako lehiaketa<br />

hura eredu berriak eta partehartzaileak<br />

zabaltzeko gune<br />

aproposa zenik, ezta?<br />

Guk erabaki genuen hartara<br />

gure burua aurkeztea. Garai<br />

hartan, EMK-n [Euskadiko Mugimendu<br />

Komunista] bageneu-<br />

Argazkiak: Marisol RAMIREZ - Monika <strong>DE</strong>L VALLE | ARGAZKI PRESS


2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

BILBOKO ASTE NAGUSIA<br />

15<br />

kan sail berezi samarra, euskara<br />

eta euskal kulturaren aldekoa,<br />

non bazegoen ere alderdian<br />

ez zegoen jendea baina<br />

proiektu euskaltzale horrekin<br />

bat zetorrena. EMK bezala ezin<br />

genuen gure burua azaldu eta<br />

Txomin Barullo izena erabili<br />

genuen [Domingo Sagarminaga<br />

zuen benetako izena, Bilboko<br />

pertsonaia historiko bat da].<br />

Ausarta izan zen hartutako erabakia<br />

eta baita ere prestatutako<br />

jai egitaraua, guztiz berritzailea<br />

zena. Egitarau oinarri bat<br />

prestatu genuen, haren zutabeetako<br />

bat jai eremu bat eskuratzea<br />

zelarik: Areatzak, Zazpikaleek<br />

eta itsasadarrak osatua.<br />

Era berean, garai haietan zabortegi<br />

hutsa zen Ibaizabal<br />

itsasadarra berreskuratu nahi<br />

genuen, azken batean, Bilbo<br />

horri lotuta baitago, bere bizkarrezurra<br />

da. Ideia zen bertan,<br />

bereganatutako jai eremu batean,<br />

egun batzuetan biztanleria<br />

elkartzea. Bertan izango ziren<br />

hainbat osagai: txosnak, Iruñeko<br />

peñak bezalako zerbait<br />

[konpartsak izango zirena] eta<br />

beste elementu parte-hartzaile<br />

batzuk… Bagenekien elementu<br />

horietan oinarritutako proiektua<br />

irabazle suertatuko zela.<br />

Txomin Barullo izenaren<br />

atzean nortzuk geunden ikusita,<br />

ikaragarri ikaratu zen Udala,<br />

artean frankista eta ez demokratikoa<br />

baitzen. Alkateak, Jose<br />

Luis Berasateguik –gizon zaharra,<br />

frankista, Sarrikon irakasle–<br />

tiradera batean sartu zuen<br />

hura guztia, gure txosten saritua.<br />

Geuk ez genuen hura onartu.<br />

Orduan, dei egin genien Bilboko<br />

mota guztietako taldeei:<br />

auzo elkarteak, Bilbon dauden<br />

Estatuko eskualdeetako etxeak,<br />

irratiak, txistulariak, autoeskolak,<br />

herri eta musika elkarteak…<br />

Jende pilo bat joan zen Bidebarrieta<br />

kaleko liburutegian<br />

«Mari Jaiak apurtu egin zuen jada<br />

ezartzen ari zen emakume eredua»<br />

Zelan agertu ziren Aste Nagusiko ikurrak,<br />

besteak beste, Mari Jaia?<br />

Bide beretik jaio ziren Aste Nagusiak ikur bezala<br />

dituen zapia eta Mari Jaia pertsonaia. Bilera<br />

batean ikusi genuen sinbolo bat izateko premia,<br />

Gasteizen Zeledon zuten bezala, herritarrek<br />

zuten jai gosea islatuko zuena. Komenigarria<br />

ikusi genuen emakumea izatea, emakumearen<br />

papera aldarrikatzeko, eta tradizioari zein<br />

egunerokotasunari lotuta egon behar zuela. Alde<br />

batetik, Anbotoko Mari genuen buruan, eta<br />

bestetik, erabaki genuen ezartzen ari zen<br />

emakumearen gaineko ereduarekin apurtzea<br />

(argala eta abar). Emakume bete bat, adinekoa,<br />

egin zen bilerara. Eta han eratu<br />

zen behin-behineko jai batzordea,<br />

ahalik eta elkarte gehienetako<br />

jendea sartuz. Hamazazpi<br />

ginen: Angel Camara, Maria Jesus<br />

Lanciano, Santiago Burutxaga,<br />

Alvaro Gurrea, Josepe<br />

Zuazo, Itziar Villa, Natxo de Felipe,<br />

Antonio Caro, Felipe Fernandez,<br />

Jose Manuel Martinez,<br />

sinpatikoa eta alaia sortu zen. Horrela atera zen<br />

Mari Jaia egiteko ideia hura eta Mari Puri<br />

Herrerori enkargatu genion.<br />

Urte hartako kartela ere berezia izan zen.<br />

Kartela egiteko beste aditu bat bilatu genuen ez<br />

zegoelako lehiaketa egiteko astirik eta bilbotar<br />

berritzaile eta apurtzaile bati esatea deliberatu<br />

genuen. Juan Carlos Egileor izan zen aukeratua.<br />

Berak egindako kartela hor geratu da,<br />

erreferente moduan. Oso kartel polita, kolorez<br />

beteta. Zapia, Bilboko urdin kolorekoa,<br />

Egileorrek berak egin zuen; hura saldu genuen<br />

diru apur bat ateratzeko.<br />

Marino Montero, Eduardo Aretxalde,<br />

Iñaki Bengoetxea, Manu<br />

Fernandez, Josetxu Martinez,<br />

Marga Vazquez eta ni neu.<br />

Bertan hartu genuen Udalera<br />

joateko erabakia, era demokratiko<br />

batean hartutako erabakia<br />

bete zezaten.<br />

Udaberria zen, eta Aste Nagusia<br />

antolatzeko epeak gero eta<br />

murritzagoak ziren, beraz. Zelan<br />

prestatu zenuten jai egitaraua?<br />

Agintariak desagertu egin ziren,<br />

arazoa zinegotziei eta funtzionarioei<br />

utziz, desanimatu egingo<br />

ginelakoan. Baina artean,<br />

pauso zehatzak ematen hasiak<br />

ginen: ardurak bereizi genituen<br />

eta nork bere arloan serio ekin<br />

zion lan egiteari. Kontuan izan<br />

behar dugu tartean adituak eta<br />

maila handiko jendea genuela;<br />

jai batzordean eta kantagintza<br />

arloan Natxo de Felipe edukitzea,<br />

besteak beste, benetako luxua<br />

zen. Jai egitaraua denon artean<br />

egin genuen. Behin<br />

guztiok batzartuta, ideiak mahai<br />

gainean botatzen genituen<br />

eta haiek zehazteko esaten genien<br />

adituei. Estropada, esaterako,<br />

erlojupekoa egitea erabaki<br />

genuen, ziklismoaren ereduari<br />

segituz, artean guztiz berria zena.<br />

Gure artean zen Bizkaiko<br />

arraun federazioko presidenteak,<br />

Rafa Bonillak, antolatu zuen<br />

estropada.<br />

Nondik atera zenuten egitaraua<br />

garatzeko dirua?<br />

Udal agintariek ez ziguten dirurik<br />

eman nahi izan eta hedabideetan<br />

kanpaina bat jarri genuen<br />

abian jaiak zapuztu egin<br />

nahi zituztela esanez. Ikaratuta,<br />

dirua eman ziguten, nahiz eta<br />

asko ez izan. Zapia ere atera genuen,<br />

salmentatik diru apur bat<br />

ateratzeko. Lehen urte hartako<br />

aurrekontua oso mugatua izan<br />

zen. Hala ere, uste baino askoz<br />

hobeto atera zen guztia. Lehen<br />

egunetik izan zen arrakastatsua,<br />

eta egungo jai eredua finkatuta<br />

geratu zela esan daiteke.


16 BILBOKO ASTE NAGUSIA 2016ko abuztuaren 19a | GARA<br />

PARTE-HARTZEA, ARRAKASTAREN SEKRETUA<br />

Zalantzarik ez dago jai guztien arrakasta herritarren parte-hartzean<br />

oinarritzen dela. Bilboko Aste Nagusiaren kasuan, konpartsak dira azken<br />

berrogei urteotan parte-hartze hori bideratzen duten elkarteak. Beraiek<br />

sortutako txosnen inguruan, ehunka dira aste osoan zehar eta adin<br />

guztientzat antolatzen diren ekitaldiak. Irudietan azaltzen diren herri<br />

kirolak, kontzertuak edota sukaldaritza txapelketak, adibide batzuk<br />

baino ez dira. R.BOGAJO - A.LOIO<strong>LA</strong> - M.RAMIREZ | ARGAZKI PRESS

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!