RiberaNewsDiciembre

16 Diciembre 2018
MEDIO AMBIENTE
Què regalem als xiquets?
Per Pedro Domínguez
www.lariberaenbici.net
Ve el solstici d’hivern (el dia més curt)
i comença el nou cicle astronòmic i biològic,
una altra volta al Sol. I per a celebrar-ho
fem festes i regals, especialment
als xiquets, que són els més il•lusionats.
Aleshores els majors hem de decidir què els regalem, una qüestió
important perquè no tots els joguets dels magatzems són
bons...
Els jocs prefiguren i ensenyen als xiquets el món on van a viure,
de manera que si volem que siguen sans, intel·ligents, respectuosos
i empàtics haurem d’elegir joguets que els ajuden a
créixer així. Per tant, hem de tindre sentit comú i procurar que
els joguets siguen:
Pocs i bons, quan a un xiquet li regalen molts joguets, juga un
poc amb cadascú i de seguida es cansa, i perd el plaer de la novetat
i dels regals. Millor pocs, ben elegits i adequats a l’edat.
No cars, perquè bo no vol dir car i no hem de fer superbs ni
consumistes als xiquets.
Pro-actius, els xiquets han de ser els protagonistes i tindre iniciativa,
imaginació; els joguets que ho fan tot ells no valen
perquè convertixen als nanos en éssers passius, anul•lats.
Ecològics, o almenys que no siguen fàcils de trencar, ni de piles.
Per exemple, un vehicle motoritzat on els xiquets simplement
mouen les manetes són desaconsellables per antiecològics
i perquè fomenten el sedentarisme; el súmmum és el cotxe elèctric
teledirigit, on el xiquet puja i ja no mou ni les mans.
Convivencials, no sexistes, ni violents, ni jerarquitzants, ni absorbidors,
com són per exemple molts dels videojocs que tant
abunden. Menys tecnologia i més relacions humanes i cooperació.
Animals no, perquè els animals no són joguets i al final molts
acaben al carrer, abandonats. Si hi ha prou interés i la família es
compromet a cuidar-lo tota la vida, el millor és adoptar algun
animalet de la Protectora.
Segurs, que complisquen bé la normativa europea i no siguen
de materials tòxics, ni inflamables, ni tallants, ni tinguen peces
minúscules (els dels menuts), etc.
Llavors, no hi ha cap regal bo? Doncs sí, molts. El millor segurament
som nosaltres mateixos, dedicar-los temps als xiquets,
jugar amb ells, traure’ls a passejar, contar-los contes, etc. I el
segon potser la Natura, els nanos són aficionadíssims a jugar
amb la terra, l’aigua, les pedretes i tot allò que troben arreu, és
instintiu i cal deixar-los, encara que s’embruten.
Després tenim els clàssics llibres de contes, còmics, jocs de
taula, puzles, jocs de blocs, mecanos, bicis, etc. I d’altres molt
interessants com scrabble, rummi, casetes i joguets solars per a
muntar, germinadors i jocs d’hortolanets (amb llavors autòctones),
compostadors, microscopis digitals, etc. etc.
Finalment, també els podem regalar un donatiu fet per nosaltres
a alguna ONG fiable, per a fomentar en els xiquets la solidaritat
i el plaer d’ajudar.
I nosaltres què volem?
Doncs els ecologistes demanem, per a tots:
La Via Verda Ribera-Safor completa, que estem demanant
21 anys i ja és hora de fer-la tota, no simples trossets aïllats.
Amb el que costa 1 únic km d’AVE o autopista rescatada podrien
fer la nostra Via Verda i la de Manuel-Xàtiva i el Camí
del Xúquer...
Tancar la nuclear de Cofrents, abans que tinguem ací un altre
Txernòbil o Fukushima, i substituir-la per l’autoconsum fotovoltaic,
lliure i sense traves, perquè ens sobra energia solar i
aquesta és ja més barata i infinitament més neta.
I que els mitjans de comunicació comprenguen la gravetat del
canvi climàtic, i d’altres greus problemes ambientals, i informen-consciencien
a la població perquè apliquem ja les solucions
ecològiques.
Una de las peticiones del colectivo La Ribera en Bici – Ecologistes en Acció es que se aceleren las obras que están convirtiendo
el antiguo trazado de la línea de tren entre Carcaixent y Dénia en Via Verde. Los trabajos se iniciaron hace ahora un año y parece que la
marcha de las obras no está cumpliendo con los plazos anunciados en la presentación del proyecto, que estimaban completar el recorrido
hasta Tavernes en dos años. Hasta el momento, solo se ha finalizado un tramo de un kilómetro escaso. Es el que vemos en esta imagen
aérea y que llega hasta la Barraca. Un tramo que todavía apenas se puede hacer uso de él porque se corta abruptamente sin llevar a ninguna
parte, como se aprecia en la parte inferior de la imagen. Por cierto, el camino a su paso por La Barraca continua siendo lo que era
antes de la obras: un cagadero de perros.