URC nº 41

La majoria de vegades que ha fet d’agulla ha estat en
el 3 i el 4 de 9. I als assajos, quan es començava a fer el
5 de 9 amb folre. Ocasionalment, ha fet d’agulla en castells
de 8, però les seves mides no eren les més apropiades
per a aquests castells.
Considera que hi ha molta diferència com a agulla
entre un castell de 8 i un de 9. En els castells de 9, se
suporta un peu de cada crossa del seu segon i, a més,
ha de fer la funció d’agulla amb ell. En un castell de 8,
no és habitual que el segon es plegui; en canvi, en un
de 9 pot passar i l’esforç a fer és considerable per ajudar-lo
a mantenir-lo dret.
Per defensar la seva posició, el que
necessita, a nivell individual, és ser
capaç d’arribar a un equilibri entre
resistència mental i física. «T’ho has de
creure i entrar amb convicció. Quan
toca patir, trobar la manera d’aguantar
amb aquesta fortalesa mental que “convenç” el físic
que és possible. I altres vegades en què la teva posició
és més còmoda, pots ajudar a altres que ho estan passant
malament». A nivell d’equip, «cal ser conscient
que en formes part i actuar com a tal. És important la
comunicació amb les altres agulles, una mena de complicitat
que comença en el moment abans d’entrar i
que es manté fins i tot una vegada finalitzat el castell
quan comentes el que li ha passat a cadascun. Ets el
receptor de moltes coses que passen allà dins. I has de
tenir clar què transmetre i com en cada moment (al
segon, al baix, a les crosses, al contrafort)».
A la pregunta de si se sent sol, contesta amb vehemència
que no. Que quan les coses van malament
És important conèixer
les pròpies limitacions
i ser capaç d’anticiparse
per no arribar-hi
l’URC I MÓN CASTELLER 9
sempre hi ha algú amb una mà o una paraula per ajudar-te.
I es prepara el castell prenent consciència d’on
és, però sense pensar en el que passarà un minut després;
allunyant-se de qualsevol tipus de pensament
aliè i començant a sentir el seu cos i la seva ment com
una única eina.
Quan li pregunto quina és la tècnica per ser una bona
agulla respon «N’hi ha? Crec que primer hauria d’esbrinar
si soc una bona agulla, ha ha ha». Després afegeix
que hi ha uns mínims teòrics (posició dels braços,
alineació amb la resta d’agulles, l’ordre d’entrada, etc.),
i a partir d’aquí creu que el que és
important és conèixer les limitacions
d’un mateix i ser capaç d’anticipar-se
per no arribar-hi.
Com convèncer algú per fer aquesta
posició? Ho té clar: «Vols “sentir” un
castell? Doncs entra d’agulla. No veuràs
ni un raig de llum, però sabràs tot el que està passant
i com el castell tira amunt i va carregant el seu
pes, com un edifici quan comença a assentar-se amb
una tremenda flexibilitat i a la vegada fermesa.
Escoltes a cadascú de la pinya, els esforços i de vegades
el patiment, i com això queda integrat dins de tota
l’energia que allà dins flueix. Una anècdota, quan
començava, una altra agulla em va dir: quan el castell
cau, instants abans ho saps. I és cert...»
A tot el que li he preguntat afegeix: «Crec que de
vegades es mitifiquen massa algunes posicions. I a
banda que sigui un tòpic que totes són importants,
m’agradaria dir que en un castell, més que posicions
importants, hi ha persones que ocupen posicions».
Les agulles del 3 de 8 de la Diada de Colles Locals de la Mercè