l’<strong>URC</strong> I COLLA <strong>41</strong> Les vuit diferències Troba les vuit diferències entre els dibuixos
42 l’<strong>URC</strong> I COLLA i CIUTAT Vine al mercat (del Clot), reina! Xavier Martí Hi va haver un moment històric molt breu, que es concreta en el darrer terç del segle XIX i començaments del XX, en què Barcelona i Catalunya van poder competir amb... els Estats Units! Les grans empreses de forjats de ferro, electricitat i aplicacions en el sector alimentari en van ser el motor. El 1855 s’havia fundat La Maquinista Terrestre i Marítima, que va actuar com a buc insígnia del ram i va participar en la construcció de la major part dels mercats barcelonins de l’època. El Modernisme va fer del ferro colat, amb una massiva utilització, una de les seves senyes constructives, com encara es pot veure en les columnes de fosa d’edificis industrials, de serveis o d’habitatges. Per bé que el Mercat del Clot és un dels 46 que té la ciutat, és dels més antics i, arquitectònicament, dels més interessants. La seva construcció s’emmarca en el fort creixement de Barcelona durant el segle XIX, i la necessitat consegüent d’equipar els diferents barris i viles annexos amb edificis funcionals i adequats per acollir els mercats. Així doncs, i tot seguint les tendències de Londres i París (especialment de Les Halles), l’Ajuntament va decidir crear una xarxa de mercats que es caracteritzaven per unes estructures comunes: esquelet metàl·lic i parets de maó vist. L’aleshores arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, Pere Falqués i Urpí, el va projectar el 1884 en els terrenys cedits per una família noble. Es tractava de fer un edifici cobert per la importància que al Els mercats estan embellits amb filigranes pròpies del modernisme, farcides d’elements d’arts decoratives En els darrers anys, el Mercat del Clot és escenari d’una de les nostres actuacions de primers de setembre llarg del segle havia anat adquirint el mercat a l’aire lliure: no només s’hi aplegaven els pagesos del poble sinó que n’hi anaven de pobles propers com Ripollet, Montcada o Mollet. Un arquitecte “de renom” per a un mercat L’actual mercat es va inaugurar el 1889, any que també s’inaugurà un “germà bessó” al Poblenou, l’altre nucli important del municipi en aquells moments, igualment obra de Falqués. Del mateix arquitecte és el Mercat de Sants, iniciat el 1892 i inaugurat el 1913, o els fanals del Passeig Lluís Companys o els del Passeig de Gràcia. Prèviament havia construït la Casa de la Vila, actual seu del Districte. També va projectar edificis tan emblemàtics com l’actual seu del Districte de l’Eixample (Aragó 311), la seu central de Catalana d’Electricitat (Vilanova, 12), la casa Bonaventura Ferrer (Pg. de Gràcia, 113) o els monuments a Rius i Taulet (final del Pg. de Lluís Companys) i Serafí Pitarra (La Rambla), entre d’altres construccions. El Mercat del Clot és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. L’estructura és metàl·lica formada per tres naus a base d’encavallades amb elements decoratius de pedra. Les façanes són d’obra vista amb grans finestrals i a les dues principals s’hi troben elements decoratius de ceràmica. Els mercats estan embellits amb filigranes arquitectòniques pròpies del Modernisme, farcides d’elements d’arts decoratives. Entre els que s’han conservat figuren escuts, arcs, merlets o mosaics. L’edifici ha comptat amb tres reformes: 1964, 1969 i 1994-1995, que va suposar una autèntica remodelació. L’edifici, que compta amb dues plantes subterrànies, té una superfície construïda de més de 2.500 m 2 , gairebé un miler de superfície comercial i una quarantena de parades. En altres temps, el Mercat del Clot s’havia convertit en un veritable centre de proveïment, fins el punt que molta gent s’hi acostava en tren per abastir-se. En aquest sentit, Ildefons Cerdà havia imaginat una ciutat igualitària, amb serveis per a tothom. Va pensar en tres mercats que la proveïssin en el
Change language