Informacion archivo coleccion Lluis Benejam Buhigas
Dedica sus horas libres a la creación de un archivo de cine con información impresa de las películas que se podido ver en nuestro país, desde 1900 hasta la fecha actual, información que se ha utilitzado para diversas publicaciones ,
Dedica sus horas libres a la creación de un archivo de cine con información impresa de las películas que se podido ver en nuestro país, desde 1900 hasta la fecha actual, información que se ha utilitzado para diversas publicaciones ,
- No tags were found...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
32 | Comarques Gironines | CULTURA I ESPECTACLES
Lluís Benejam
penja al web de
cinema 35.000
fotocroms
a El col·leccionista figuerenc posa a disposició dels
usuaris a través d’Archivocine.com imatges promocionals
de 5.761 pel·lícules estrenades entre els anys 1923 i 2013
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017
Jordi Camps i Linnell
GIRONA
Durant anys i fins fa una
dècada, un dels principals
reclams dels cinemes per
atraure espectadors a les
sales eren els anomenats
fotocroms (lobby cards en
anglès). Són aquella mena
de cartellets que, durant
generacions, acompanyaven
els pòsters de la pel·lícula
i que, situats als vestíbuls
del cine, atreien la mirada
de tots aquells qui
anaven a veure la pel·lícula
o d’altres que somiaven algun
dia fer-ho.
Com aquells qui de petits,
sobretot dels que ja tenim
una edat, ens apropàvem
al cinema per apreciar
aquell petit tast que
t’oferien les imatges –encara
que fos amb l’estrelleta
estratègicament col·locada–
del reguitzell de
pel·lícules a les quals la
classificació no et permetia
l’entrada (aleshores la
maleïda classificació S, fos
per sexe o violència).
Els fotocroms solien ser
jocs de vuit, deu o dotze fotografies
i si als anys trenta
eren d’una mida A5, impresos
en color gris o marró,
més tard eren de més
envergadura sobre cartró
dur, per fer-ho més resistent,
ja que aquest tipus de
material es desplaçava
juntament amb la pel·lícula
per diferents sales de cine.
Finalment van sortir
els de mida A4, que la sala
de cinema comprava i es
quedava. Amb l’entrada
de les multisala, aquest
material aniria desapareixent
i a partir dels anys
2006-2008 les distribuïdores
cinematogràfiques
van deixar d’elaborar-ne,
segurament perquè amb
internet ja n’hi havia prou.
Ara, el col·leccionista
Lluís Benejam ha penjat al
seu web Archivocine.com
un total de 34.286 fotocroms
corresponents a
5.761 pel·lícules estrenades
a partir de l’any 1923 i
fins a l’any 2013. Un material
ingent prèviament seleccionat,
ara accessible
des que l’ha posat a disposició
de tot aquell que ho
vulgui, sigui investigador o
un simple cinèfil. Una tasca
titànica que li ha reportat
més de dos anys de feina
(dedicant-hi entre tres
i quatre hores diàries de
mitjana) i que Benejam
pensa completar arribant
a un màxim de 35.000 fotocroms
digitalitzats.
L’usuari pot accedir a la
pel·lícula a través d’un índex
alfabètic i cronològic,
segons l’època. Una vegada
localitzat el títol, es pot
ampliar la imatge dels fotocroms
i fins i tot es poden
descarregar en una resolució
considerable.
Cal destacar que hi ha
seccions a banda, com ara
una de cinema mexicà –facilitada
per una col·laboració–
i dues més de fotocroms
censurats i amb
imatges dures, fortes o
molt impactants. Com Benejam
destaca: “Aquests
tipus de fotocroms demostren
fins a quin punt al·lucinant
arribava el criteri
del censurador de torn, capaç
de tapar un mugró de
la víctima d’un crim en
què la sang i el gore eren
més que explícits. Pensem
que podies veure les víctimes
al garrot vil però no
un nu.”
Una mostra variada dels fotocroms disponibles al web ■ ARCHIVO CINE LLUÍS BENEJAM
Impressor d’ofici, Benejam
té a la seva col·lecció
uns 30.000 cartells de cinema,
uns 18.000 programes
de mà, uns 20.000
dossiers de premsa o press
books de pel·lícules i, a més
dels més de 70.000 fotocroms
de què disposa, té
llibres i discos relacionats
amb el món del cinema.
Benejam mai no ha tingut
la intenció de fer negoci, sinó
que, com sempre ha dit
als propietaris dels cinemes
que li han facilitat el
material que col·lecciona,
“vol documentar una època
a través de la conservació
d’uns materials condemnats
a la desaparició”.
El col·leccionista figuerenc
rep constants peticions
de particulars i institucions
que necessiten el
seu material per a exposicions
o edicions de llibres. I
des que ha endegat el projecte
del web comptabilitza
una mitjana de 1.000 visites
setmanals. “Digitalitzar
i difondre-ho pel web
m’ajuda a donar a conèixer
l’arxiu de cine que estic
fent.” Tot per amor a l’art,
el setè, s’entén. ■