2016-2020

10
recordar que, gracias a una sólida formación científica, reconocidos
escritores como Isaac Asimov (química), Arthur C. Clarke (astronáutica)
o Robert A. Heinlein (ingeniería), pudieron diseñar nuevas realidades,
anticipándose al uso, por ejemplo, de los satélites geoestacionales para
las comunicaciones.
Hoy, la aceleración del cambio es de tal nivel que, posiblemente, se
deba tener muy presente que ya en 1905 Herbert G. Wells dijo que la
ciencia ficción debería ser un poderoso instrumento para aprehender el
futuro y pensar en los modelos de sociedad que ya se están configurando,
sobre todo a partir de la creciente preeminencia de la inteligencia artificial
y de la gestión de datos, herramientas que, de hecho, ya están dibujando
futuros no tan lejanos: aquí, solo cabe recordar obras tan sobresalientes
como las de Aldous Huxley Un mundo feliz (1932), Ray Bradbury Crónicas
Marcianas (1950) o George Orwell 1984 (1948).
De esta manera, imaginar futuros basados en la certidumbre científica,
pensar y diseñar realidades hoy no imaginadas para conseguir mejorar
nuestro mundo, es un magnífico instrumento para diseñar estrategias que
permitan seguir construyendo unas sociedades más sostenibles, justas e
inteligentes.
Valgan estas sencillas palabras para rendir un sentido homenaje a
todas las personas que han puesto su creatividad al servicio de un
progreso más inteligente.
Todo ello adquiere un mayor peso cuando Inspiraciencia ha
alcanzado su décima edición: la vitalidad y las contribuciones que se
han realizado en este decenio del concurso es la mejor muestra del
poderoso valor de la imaginación en y para la labor científica. Gracias
a todas las personas que, generosamente, ya sean autores, organizadores
o patrocinadores, han hecho posible que este certamen sea un referente
en el ámbito de la cultura científica a nivel estatal.
Luis Calvo
Delegado institucional del CSIC en Cataluña
Escriure la ciència, i viure-la
Fa deu anys que, amb l’arrencada d’Inspiraciència, vam obrir una
escletxa al CSIC per pensar la ciència d’una manera fresca, desimbolta,
a través de la ficció. La intenció era portar la recerca a un espai obert a
tothom per descobrir les ciències més diverses de forma original i sorprenent,
accedir a cares poc conegudes de la pràctica científica i viure-la, a través
de la veu dels participants, de maneres impensades. Ens podríem desfer
momentàniament de les «cotilles» de la literatura científica per narrar
breus històries de ficció? L’escriptura creativa ens podria servir per mostrar
la ciència en un vessant més especulatiu, quotidià, anecdòtic o íntim? I el
públic, s’atreviria a acostar-se d’aquesta manera al pensament científic?
Aquesta era la mescla de dubtes i desitjos que ens assaltaven la primera
vegada que vam decidir-nos a posar en marxa el certamen. De seguida,
però, vam comprovar que aquella fissura en què la ciència podia fer-se
ficció era ben acollida per moltes persones amb inquietuds, com nosaltres,
més enllà de la pròpia disciplina, de l’àmbit professional, del nivell
d’expertesa.
El recull de relats que us oferim, amb les millors històries de les cinc
darreres edicions (2016-2020), és una nova mostra d’aquell desig de
deixar que la ciència s’expressi de manera creativa i subjectiva. És la
continuació del primer volum editat amb els relats guanyadors de les cinc
primeres edicions (2011-2015) i una prova de la perseverança que ens
ha animat a impulsar el certamen durant tota una dècada.
Els centenars de relats que cada any s’han fet seu un petit bocí de la
ciència i ens l’han explicada de manera enginyosa han satisfet la raó
de ser del certamen. Hi ha hagut lloc per l’agudesa, l’error, l’humor,
l’avorriment, la lucidesa, l’enveja, el descuit, l’empatia, els interessos, les
dificultats que hi ha al darrere d’una recerca. S’ha pogut transitar per la
vida pública i privada de l’activitat científica, pel coneixement racional i
11