foll articles

Articles

ARTICLE 34
La duració màxima de la jornada ordinària de treball serà de quaranta hores setmanals
Es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l'any. A falta de pacte, l'empresa podrà distribuir
de manera irregular al llarg de l'any el deu per cent de la jornada de treball.
Aquesta distribució haurà de respectar en tot cas els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos en la llei i el
treballador haurà de conéixer amb un preavís mínim de cinc dies el dia i l'hora de la prestació de treball resultant
d'aquella.
A falta de pacte, les diferències derivades de la distribució irregular de la jornada hauran de quedar compensades en el
termini de dotze mesos des que es produïsquen.
El nombre d'hores ordinàries de treball efectiu no podrà ser superior a nou diàries, llevat que per conveni col·lectiu o,
en defecte d'això, acord entre l'empresa i els representants dels treballadors,
Els treballadors menors de díhuit anys no podran realitzar més de huit hores diàries de treball efectiu, incloent, en el
seu cas, el temps dedicat a la formació i, si treballaren per a diversos ocupadors, les hores realitzades amb cadascun
d'ells.
Sempre que la duració de la jornada diària continuada excedisca de sis hores, haurà d'establir-se un període de descans
durant la mateixa de duració no inferior a quinze minuts.
En el cas dels treballadors menors de díhuit anys, el període de descans tindrà una duració mínima de trenta minuts, i
haurà d'establir-se sempre que la duració de la jornada diària continuada excedisca de quatre hores i mitja.

34
El temps de treball es computarà de manera que tant al començament com al final de la
jornada diària el treballador es trobe en el seu lloc de treball.
Anualment s'elaborarà per l'empresa el calendari laboral, havent d'exposar-se un exemplar
del mateix en un lloc visible de cada centre de treball
El Govern, podrà establir ampliacions o limitacions en l'ordenació i duració de la jornada de
treball i dels descansos, així com especialitats en les obligacions de registre de jornada, per
a aquells sectors, treballs i categories professionals que per les seues peculiaritats així ho
requerisca
Les persones treballadores tenen dret a sol·licitar les adaptacions de la duració i
distribució de la jornada de treball, en l'ordenació del temps de treball i en la forma de
prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància, per a fer efectiu el seu dret a la
conciliació de la vida familiar i laboral. hauran de ser raonables i en relació amb les
necessitats de la persona treballadora i amb les necessitats organitzatives o productives
de l'empresa. aquesta sol·licitud fins que els fills o filles complisquen dotze anys.
En la negociació col·lectiva es pactaran els termes del seu exercici, que s'acomodaran a
criteris i sistemes que garantisquen l'absència de discriminació, tant directa com indirecta,
entre persones treballadores d'un i un altre sexe

34
L'empresa, davant la sol·licitud d'adaptació de jornada, obrirà un procés de
negociació amb la persona treballadora durant un període màxim de trenta dies.
La persona treballadora tindrà dret a sol·licitar el retorn a la seua jornada o modalitat
contractual anterior una vegada conclòs el període acordat o quan el canvi de les
circumstàncies així ho justifique, encara que no haguera transcorregut el període
previst.
L'empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d'incloure l'horari concret
d'inici i finalització de la jornada de treball. Mitjançant negociació col·lectiva o acord
d'empresa o, en defecte d'això, decisió de l'empresari prèvia consulta amb els
representants legals dels treballadors en l'empresa, s'organitzarà i documentarà
aquest registre de jornada. L'empresa conservarà els registres a què es refereix
aquest precepte durant quatre anys i romandran a la disposició de les persones
treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat
Social.

Article 35
Tindran la consideració d'hores extraordinàries aquelles hores de treball
que es realitzen sobre la duració màxima de la jornada ordinària de
treball
s'optarà entre abonar les hores extraordinàries en la quantia que es fixe, que en
cap cas podrà ser inferior al valor de l'hora ordinària, o compensar-les per temps
equivalents de descans retribuït.
En absència de pacte sobre aquest tema, s'entendrà que les hores extraordinàries
realitzades hauran de ser compensades mitjançant descans dins dels quatre mesos
següents a la seua realització
El nombre d'hores extraordinàries no podrà ser superior a huitanta a l'any,
excepte el que es preveu en l'apartat 3. Per als treballadors que per la modalitat o
duració del seu contracte realitzaren una jornada en còmput anual inferior a la
jornada general en l'empresa, el nombre màxim anual d'hores extraordinàries es
reduirà en la mateixa proporció que existisca entre tals jornades
.
No es computaran les hores extraordinàries que hagen sigut compensades
mitjançant descans dins dels quatre mesos següents a la seua realització

35
El Govern podrà suprimir o reduir el nombre màxim d'hores extraordinàries per a incrementar
les oportunitats de col·locació dels treballadors en situació de desocupació.
No es tindrà en compte, a l'efecte de la duració màxima de la jornada ordinària laboral, ni per
al còmput del número màxim de les hores extraordinàries autoritzades, l'excés de les
treballades per a previndre o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents, sense
perjudici de la seua compensació com a hores extraordinàries.
.
La prestació de treball en hores extraordinàries serà voluntària, llevat que la seua realització
s'haja pactat en conveni col·lectiu o contracte individual de treball, dins dels límits de l'apartat
A l'efecte del còmput d'hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a
dia i es totalitzarà en el període fixat per a l'abonament de les retribucions, entregant còpia del
resum al treballador en el rebut corresponent.

Article 36
A l'efecte del que es disposa en aquesta llei, es considera treball nocturn el realitzat entre
les deu de la nit i les sis del matí. L'empresari que recórrega regularment a la realització de
treball nocturn haurà d'informar d'això a l'autoritat laboral.
La jornada de treball dels treballadors nocturns no podrà excedir de huit hores diàries
de mitjana, en un període de referència de quinze dies. Aquests treballadors no podran
realitzar hores extraordinàries.
Per a l'aplicació del que es disposa en el paràgraf anterior, es considerarà treballador
nocturn a aquell que realitze normalment en període nocturn una part no inferior a tres
hores de la seua jornada diària de treball, així com a aquell que es preveja que pot realitzar
en tal període una part no inferior a un terç de la seua jornada de treball anual.
Govern podrà establir limitacions i garanties addicionals a les previstes en el present
article per a la realització de treball nocturn en unes certes activitats o per determinada
categoria de treballadors, en funció dels riscos que comporten per a la seua salut i
seguretat.

36
El treball nocturn tindrà una retribució específica que es determinarà en la negociació col·lectiva,
llevat que el salari s'haja establit atés que el treball siga nocturn per la seua pròpia naturalesa o
s'haja acordat la compensació d'aquest treball per descansos.
Es considera treball a torns tota forma d'organització del treball en equip segons la qual els
treballadors ocupen successivament els mateixos llocs de treball, segons un cert ritme, continu o
discontinu, implicant per al treballador la necessitat de prestar els seus serveis en hores diferents en
un període determinat de dies o de setmanes.
En les empreses amb processos productius continus durant les vint-i-quatre hores del dia, en
l'organització del treball dels torns es tindrà en compte la rotació dels mateixos i que cap treballador
estiga en el de nit més de dues setmanes consecutives, excepte adscripció voluntària.
Les empreses que per la naturalesa de la seua activitat facen el treball en règim de torns, inclosos els
diumenges i dies festius, podran efectuar-ho bé per equips de treballadors que desenvolupen la seua
activitat per setmanes completes, o contractant personal per a completar els equips necessaris
durant un o més dies a la setmana.

36
Els treballadors nocturns i els qui treballen a torns hauran de gaudir en tot moment d'un nivell de
protecció en matèria de salut i seguretat adaptat a la naturalesa del seu treball, i equivalent al dels
restants treballadors de l'empresa.
L'empresari haurà de garantir que els treballadors nocturns que ocupe disposen d'una avaluació
gratuïta del seu estat de salut, abans de la seua afectació a un treball nocturn i, posteriorment, a
intervals regulars, en els termes establits en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de
Riscos Laborals, i en les seues normes de desenvolupament.
Els treballadors nocturns als quals es reconeguen problemes de salut lligats al fet del seu treball
nocturn tindran dret a ser destinats a un lloc de treball diürn que existisca en l'empresa i per al
qual siguen professionalment aptes. El canvi de lloc de treball es durà a terme de conformitat amb
el que es disposa en els articles 39 i 41, en el seu cas, de la present llei.
L'empresari que organitze el treball en l'empresa segons un cert ritme haurà de tindre en compte el
principi general d'adaptació del treball a la persona, especialment de cara a atenuar el treball
monòton i repetitiu en funció de la mena d'activitat i de les exigències en matèria de seguretat i
salut dels treballadors. Aquestes exigències hauran de ser tingudes particularment en compte a
l'hora de determinar els períodes de descans durant la jornada de treball.

Article 37
Els treballadors tindran dret a un descans mínim setmanal, acumulable per períodes de
fins a catorze dies, de dia i mig ininterromput que, com a regla general, comprendrà la
vesprada del dissabte o, en el seu cas, el matí del dilluns i el dia complet del diumenge. La
duració del descans setmanal dels menors de díhuit anys serà, com a mínim, de dos dies
ininterromputs.
Resultarà d'aplicació al descans setmanal el que es disposa en l'article 34.7 quant a
ampliacions i reduccions, així com per a la fixació de règims de descans alternatius per a
activitats concretes.
Les festes laborals, que tindran caràcter retribuït i no recuperable, no podran excedir
de catorze a l'any, de les quals dos seran locals. En qualsevol cas es respectaran com a
festes d'àmbit nacional les de la Nativitat del Senyor, Any Nou, 1 de maig, com a Festa
del Treball, i 12 d'octubre, com a Festa Nacional d'Espanya.
El Govern podrà traslladar als dilluns totes les festes d'àmbit nacional que tinguen lloc
entre setmana, sent, en tot cas, objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el
descans laboral corresponent a les festes que coincidisquen amb diumenge.

37
Les comunitats autònomes, dins del límit anual de catorze dies festius, podran assenyalar
aquelles festes que per tradició els siguen pròpies, substituint per a això les d'àmbit nacional
que es determinen reglamentàriament i, en tot cas, les que es traslladen a dilluns. Així mateix,
podran fer ús de la facultat de trasllat a dilluns prevista en el paràgraf anterior.
Si alguna comunitat autònoma no poguera establir una de les seues festes tradicionals per no
coincidir amb diumenge un suficient nombre de festes nacionals podrà, l'any que així ocórrega,
afegir una festa més, amb caràcter de recuperable, al màxim de catorze.
El treballador, previ avís i justificació, podrà absentar-se del treball, amb dret a remuneració,
per algun dels motius i pel temps següent:
a) Quinze dies naturals en cas de matrimoni.
b) Dos dies per la defunció, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense
hospitalització que requerisca repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o
afinitat. Quan amb tal motiu la persona treballadora necessite fer un desplaçament a aquest
efecte, el termini serà de quatre dies.
c) Un dia per trasllat del domicili habitual.

37
d) Pel temps indispensable, per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i
personal, comprés l'exercici del sufragi actiu. Quan conste en una norma legal o
convencional un període determinat, s'estarà al que aquesta dispose quant a duració de
l'absència i a la seua compensació econòmica.
Quan el compliment del deure abans referit supose la impossibilitat de la prestació del
treball degut en més del vint per cent de les hores laborables en un període de tres mesos,
podrà l'empresa passar al treballador afectat a la situació d'excedència regulada en l'article
46.1.
En el cas que el treballador, per compliment del deure o acompliment del càrrec, perceba
una indemnització, es descomptarà l'import de la mateixa del salari al fet que tinguera dret
en l'empresa.
e) Per a realitzar funcions sindicals o de representació del personal en els termes establits
legal o convencionalment.
f) Pel temps indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació
al part i, en els casos d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, per a
l'assistència a les preceptives sessions d'informació i preparació i per a la realització dels
preceptius informes psicològics i socials previs a la declaració d'idoneïtat, sempre, en tots
els casos, que hagen de tindre lloc dins de la jornada de treball.

37
En els supòsits de naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, d'acord amb
l'article 45.1.d), les persones treballadores tindran dret a una hora d'absència del treball, que
podran dividir en dues fraccions, per a la cura del lactant fins que aquest complisca nou mesos. La
duració del permís s'incrementarà proporcionalment en els casos de naixement, adopció, guarda
amb finalitats d'adopció o acolliment múltiples.
Qui exercisca aquest dret, per la seua voluntat, podrà substituir-lo per una reducció de la seua
jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes en els termes
previstos en la negociació col·lectiva o en l'acord al fet que arribe amb l'empresa respectant, en el
seu cas, el que s'estableix en aquella.
La reducció de jornada contemplada en aquest apartat constitueix un dret individual de les
persones treballadores sense que puga transferir-se el seu exercici a l'altre progenitor, adoptant,
guardador o acollidor. No obstant això, si dues persones treballadores de la mateixa empresa
exerceixen aquest dret pel mateix subjecte causant, l'adreça empresarial podrà limitar el seu
exercici simultani per raons justificades de funcionament de l'empresa, que haurà de comunicar
per escrit.
Quan tots dos progenitors, adoptants, guardadors o acollidors exercisquen aquest dret amb la
mateixa duració i règim, el període de gaudi podrà estendre's fins que el lactant complisca dotze
mesos, amb reducció proporcional del salari a partir del compliment dels nou mesos.

37
Les persones treballadores tindran dret a absentar-se del treball durant una hora en el cas
de naixement prematur de fill o filla, o que, per qualsevol causa, hagen de romandre
hospitalitzats a continuació del part. Així mateix, tindran dret a reduir la seua jornada de
treball fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional del salari. Per al gaudi
d'aquest permís s'estarà al que es preveu en l'apartat 7.
Qui per raons de guarda legal tinga a la seua cura directa algun menor de dotze anys o una
persona amb discapacitat que no exercisca una activitat retribuïda tindrà dret a una
reducció de la jornada de treball diària, amb la disminució proporcional del salari entre,
almenys, un huité i un màxim de la meitat de la duració d'aquella.
Tindrà el mateix dret qui requerisca encarregar-se de la cura directa d'un familiar, fins al
segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no puga
valdre's per si mateix, i que no exercisca activitat retribuïda.
El progenitor, guardador amb finalitats d'adopció o acollidor permanent tindrà dret a una
reducció de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari de, almenys, la
meitat de la duració d'aquella, per a la cura, durant l'hospitalització i tractament continuat,
del menor al seu càrrec afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes), o per
qualsevol altra malaltia greu, que implique un ingrés hospitalari de llarga duració i
requerisca la necessitat de la seua cura directa, continu i permanent, acreditat per l'informe
del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma
corresponent i, com a màxim, fins que el fill o persona que haguera sigut objecte
d'acolliment permanent o de guarda amb finalitats d'adopció complisca els vint-i-tres anys.

37
En conseqüència, el mer compliment dels díhuit anys d'edat pel fill o el menor subjecte a
acolliment permanent o a guarda amb finalitats d'adopció no serà causa d'extinció de la reducció
de la jornada, si es manté la necessitat de cura directa, continu i permanent. Per conveni
col·lectiu, es podran establir les condicions i suposats en els quals aquesta reducció de jornada
es podrà acumular en jornades completes.
En els supòsits de separació o divorci el dret serà reconegut al progenitor, guardador o
acollidor amb qui convisca la persona malalta.
Quan la persona malalta que es trobe en el supòsit previst en el paràgraf tercer d'aquest
apartat contraga matrimoni o constituïsca una parella de fet, tindrà dret a la prestació qui
siga el seu cònjuge o parella de fet, sempre que acredite les condicions per a ser beneficiari
Les reduccions de jornada contemplades en aquest apartat constitueixen un dret individual
dels treballadors, homes o dones. No obstant això, si dos o més treballadors de la mateixa
empresa generaren aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari podrà limitar el seu
exercici simultani per raons justificades de funcionament de l'empresa.

37
La concreció horària i la determinació dels permisos i reduccions de jornada, previstos en els
apartats 4, 5 i 6, correspondran a la persona treballadora dins de la seua jornada ordinària.
No obstant això, els convenis col·lectius podran establir criteris per a la concreció horària de
la reducció de jornada a què es refereix l'apartat 6, en atenció als drets de conciliació de la
vida personal, familiar i laboral de la persona treballadora i les necessitats productives i
organitzatives de les empreses.
La persona treballadora, excepte força major, haurà de preavisar a l'empresari amb una
antelació de quinze dies o la que es determine en el conveni col·lectiu aplicable, precisant la
data en què iniciarà i finalitzarà el permís de cura del lactant o la reducció de jornada.
Les discrepàncies sorgides entre empresari i treballador sobre la concreció horària i la
determinació dels períodes de gaudi previstos en els apartats 4, 5 i 6 seran resoltes per la
jurisdicció social a través del procediment establit en l'article 139 de la Llei 36/2011, de 10
d'octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social.

37
Les persones treballadores que tinguen la consideració de víctimes de violència de gènere o de
víctimes del terrorisme tindran dret, per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret a l'assistència
social integral, a la reducció de la jornada de treball amb disminució proporcional del salari o a la
reordenació del temps de treball, a través de l'adaptació de l'horari, de l'aplicació de l'horari
flexible o d'altres formes d'ordenació del temps de treball que s'utilitzen en l'empresa.
També tindran dret a fer el seu treball totalment o parcialment a distància o a deixar de fer-ho si
aquest fora el sistema establit, sempre en tots dos casos que aquesta modalitat de prestació de
serveis siga compatible amb el lloc i funcions desenvolupades per la persona.
Aquests drets es podran exercitar en els termes que per a aquests supòsits concrets s'establisquen
en els convenis col·lectius o en els acords entre l'empresa i els representants legals de les persones
treballadores, o conforme a l'acord entre l'empresa i les persones treballadores afectades.
En defecte d'això, la concreció d'aquests drets correspondrà a aquestes, sent aplicable les regles
establides en l'apartat anterior, incloses les relatives a la resolució de discrepàncies.

38
El període de vacances anuals retribuïdes, no substituïble per compensació econòmica, serà el
pactat en conveni col·lectiu o contracte individual. En cap cas la duració serà inferior a trenta
dies naturals.
El període o períodes del seu gaudi es fixarà de comú acord entre l'empresari i el treballador,
de conformitat amb el que s'estableix en el seu cas en els convenis col·lectius sobre
planificació anual de les vacances.
En cas de desacord entre les parts, la jurisdicció social fixarà la data que per al gaudi
corresponga i la seua decisió serà *irrecurrible. El procediment serà sumari i preferent

38
El calendari de vacances es fixarà en cada empresa. El treballador coneixerà les dates que li
corresponguen dos mesos abans, almenys, del començament del gaudi.
Quan el període de vacances fixat en el calendari de vacances de l'empresa al qual es
refereix el paràgraf anterior coincidisca en el temps amb una incapacitat temporal
derivada de l'embaràs, el part o la lactància natural o amb el període de suspensió del
contracte de treball previst en els apartats 4, 5 i 7 de l'article 48, es tindrà dret a gaudir les
vacances en data diferent a la de la incapacitat temporal o a la del gaudi del permís que per
aplicació d'aquest precepte li corresponguera, en finalitzar el període de suspensió, encara
que haja acabat l'any natural al fet que corresponguen.
En el cas que el període de vacances coincidisca amb una incapacitat temporal per
contingències diferents a les assenyalades en el paràgraf anterior que impossibilite al
treballador gaudir-les, totalment o parcialment, durant l'any natural al fet que corresponen,
el treballador podrà fer-lo una vegada finalitze la seua incapacitat i sempre que no hagen
transcorregut més de díhuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagen originat.

Gràcies per l'atenció