Artistic Research

2 Romantics i voyeurs MUSEU.
_no tocar porfavor
Antonio Ortega en el seu llibre de “Propaganda
i Demagògia en el arte”, pública i analitza la inversió
en museus que fa l’estat amb dades del
2003, concloent que el cost que assumeix l’estat
per cada visita al museu és de 24’4 euros,
diu que podria semblar demagògic analitzar
el preu que paga l’estat per cada visitant, però
que això reflecteix la rendibilitat de la inversió.
Entenc llavors que una gran par t de la inversió
estatal en museus hauria de dirigir-se en programes
d’inversió en cultura i accés. Però els
pressupostos de dos mil tres assenyalen que
una gran part dels fons destinats en cultura es
desvien en les estructures institucionals en si.
“El arte atrae a los especuladores y distrae a
una multitud itinerante de viajeros, constituyendo
un producto especialmente rentable
para las ciudades y los operadores turísticos,
para los organismos que la administran o
tutelan, dando al turista que recorre el mundo,
guía cultural en mano, la sensación de
que rentabiliza el viaje intelectual y artísticamente”
(Lipovetsky & Serroy, 2010: 101)
La lògica de la inversió en art actual on part
dels fons destinats en cultura es desvien en les
estructures institucionals en si, promoguen
l’espai expositiu i la recepció contemplativa
de l’obra a través d’una experiència transitada
i controlada. Llavors l’estat inverteix el capital
per continuar perpetuant un símil d’espai cultural,
que els és favorable per dotar de valor artístic
i cultural les seves ciutats, per vendre-les
posteriorment al turista.
“La institución arte, que se contempla a sí
misma como una prolongación del espacio
público, pareciera afanarse en ofrecer
una continuación al paseo.”
- Antonio Ortega, 2010
I això és el que s’evidència, com els agents culturals,
el mercat de l’art i la institució son avui
en dia potencials comercials, com l’art és una
experiència ideològica que els és favorable per
difondre un missatge de progrés i dotar de valor
les seves ciutats.
Anys enrere el capitalisme va finançar l’avantguarda
per pluralitzar el seu relat. Va monetitzar
les performances, que estaven iniciades per
combatre el sistema i per ser antimercantilistes,
i l’art conceptual... pràctiques que estaven dissenyades
per desafiar el mercat han estat fagocitades,
i s’ha arribat a vendre una fotocòpia a
un preu elevat contra tot pronòstic.