Artistic Research

3 Educar en Valors MUSEU.
_Activisme de pòster
Dins el context contemporani l’artista
deixa de ser el geni creador i l’artefacte
artístic no es pensa com a peça per ser admirada
sinó com a peça generadora de coneixement
que convida a la reflexió, així
ara l’art participa en els debats dels seus
temps, com una activitat intel.lectual més.
Arran de que les arts entren en
el format universitat i l’art teràpia
es consolida com a àrea d’estudi.
“Es decir, el Estado gasta, gasta en arqueología,
infraestructuras de exposición o en
producir arte. No hay interés en que el dinero
gastado en arte repercuta en vender
unas obras, en urdir una estrategia para
que se revaloricen y después recibir los
beneficios. Lo que justifica al Estado es el
gasto de dinero y no su obtención. Esta
lógica ha sido incorporada por parte de
los artistas, quienes ofrecen un producto
que opera desde la voluntad de no
generar beneficios económicos, sino beneficios
intangibles = educación “- A.O
Té sentit pensar que si l’estat inverteix
diners públics en producció artística,
sense buscar un benefici econòmic,
ara aquesta no es presenti en format de
producte sino de servei. El retorn constant,
l’artefacte amb capacitat pedagògica,
l’era de la utilitat post decorativa.
“El posthumanismo no es un concepto
cerrado, mas bien un índice para describir
nuestro momento” (Braidotti, 2015)
Entenem que l’educació dins la institució i el
context posthumanista actual, una nova fase
de definició del que és humà a partir d’un context
completament nou de revolució tecnològica
i de circumstàncies de canvi climàtic.
Les repercussions d’aquesta circumstància
haurien de qüestionar les reflexions humanes
clàssiques sobre l’exercici del poder i
les relacions d’opressió, exclusió i inclusió.
El terme posthumanisme és utilitzat per
descriure una forma de pensament crític
que pretén superar les idees i imatges
passades (humanisme, renaixement)
prové d’una generació que ha reflexionat
sobre la postmodernitat, el postcolo
nialisme i el gènere. La institució treballa
per tal de lligar la producció artística
a aquests valors; malauradament més per
fomentar una imatge progressista idealitzada
de l’art (cultura = humanisme i progrés)
que per convicció, i és per aquest
motiu que tot i tractar temes d’interès i actualitat,
aquests discursos queden només
en la superfície* i són emprats per alimentar
una imatge fictícia de la seva moralitat.