L'oreig Sant Jordi 2024

PORTADA
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
43ns Jocs Florals
Alma Castillo Verdugo i5
Kira Jordan P3
SANT JORDI 2023/24

PRÒLEG
Un altre Sant Jordi que ens convida a trobar-nos en aquest
espai tan nostre, la revista al voltant de la qual ens reunim
cada curs per fer-vos arribar una mostra de com celebrem a
l’escola el certamen literari de l’any. Aquesta publicació ens
representa com a centre; una manera fer, de pensar, de compartir
i de gaudir de les nostres tradicions. Tots plegats, dels
més petits als més grans, participem amb il·lusió i amb ganes
de saber com rebreu tots els demés les nostres composicions.
Us mostrem dibuixos, poesies, contes i llegendes. Tot un plegat
d’imaginació, destresa i saber fer, que ens omple de goig
i satisfacció.
INFANTIL
PRIMÀRIA
PRÒLEG
Ens reconeixem a les fotografies que, any rere any, col·leccionem
amb alegria i enyor, perquè són les petjades del nostre
creixement i estimació per L’Oreig. La nostra revista, un clàssic
que no ens podem permetre el luxe de deixar de celebrar cada
23 d’abril.
Visca Sant Jordi
Montserrat Triola i Muxella
Titular del Centre
ESO
SANT JORDI 2023/24
Pròleg

LES FORMIGUES
1r
INFANTIL
i3
PRIMÀRIA
2n 3r 4t 5è
1r Premi: Emma De la Serna Benavides
2n Premi: Elsa Vergés Serra
3r Premi: Joan Guzmán Álvarez
4t Premi: Carla Francisco Orts
5è Premi: Bruna Curià Mir
ESO
SANT JORDI 2023/24
i3 Infantil

ELS ESQUIROLS
1r
INFANTIL
i4
PRIMÀRIA
2n 3r 4t 5è
1r Premi: Teo Canals Roig
2n Premi: Valeria Ruiz Martínez
3r Premi: Carla Hurtado Esteve
4t Premi: Ares Borràs Maldonado
5è Premi: Chloe Anabell
Contreras Cardozo
ESO
SANT JORDI 2023/24
i4 Infantil

ELS CÉRVOLS
1r
INFANTIL
i5
PRIMÀRIA
2n 3r 4t 5è
1r Premi: Alma Castillo Verdugo
2n Premi: Lucía Feliu Márquez
3r Premi: Leyre Ramos Rodríguez
4t Premi: Biel Barrera Rosa
5è Premi: Biel Codina Garcia
ESO
SANT JORDI 2023/24
i5 Infantil

Obra guanyadora:
“La granota violeta”
Ivan Roig Bielan
El millor final:
“El gat i la gateta”
Mia Montgomery García
Obra més ben presentada:
“El drac ferotge”
Julen Arbiol Moreno
El millor títol:
“El riuet de la fada”
Anna Barceló Piqué
Obra més original:
“El món màgic”
Mia Quesada Safont
1r
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
SANT JORDI 2023/24
1r de Primària

“La granota violeta”
Ivan Roig Bielan
Hi havia una vegada un bosc amb un riu i cinc granotes. De sobte, van venir
dos nens i van veure una granota violeta i es van sorprendre molt perquè
era màgica i podia aixecar l’aigua i la podia portar a altres llocs perquè no
hi hagués sequera.
La granota va decidir fer-ho i es va acabar la sequera.
I conte contat, conte acabat.

Obra guanyadora:
“La sireneta que no sabia nedar”
Emma Boada Pérez
El millor final:
“El robot volador”
Dante Prada Pita
La més ben presentada:
“L’alegria i la tristesa”
Carla Díaz Sánchez
El millor títol:
“El robot màgic”
Nil Gago Esteves
La més original:
“L’antifaç màgic”
Martín Sevillano Abenoza
INFANTIL
PRIMÀRIA
2n
ESO
SANT JORDI 2023/24
2n de Primària

“LA SIRENETA QUE NO SABIA NEDAR”
Emma Boada Pérez
En un mar molt fons, hi vivia una sireneta que tenia un problema i és que
no sabia nedar i no podia sortir de casa perquè les seves amigues es reien
d’ella. Aleshores ella no era del tot feliç. Els seus pares feien tot el que podien
però era imposible.
Més tard la mare va fer el sopar i se’n va anar al llit a dormir. Al dia següent
els pares li van dir:
—Tu pots, si no ho intentes no ho faràs mai.
Llavors la sireneta va creure en ella i va intentar-ho tot el dia i més i més. La
sireneta agitava la cua fins que un dia ho va aconseguir.
Finalment van fer una festa per a ella.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Obra guanyadora:
“L’amorosa història del boc i el marrà”
Abel Martinez Granados
Obra més creativa/original:
“Roses roges”
Biel Dutto Manzano
Obra amb el millor diàleg:
“El món de la diversió”
Marta Codina Sierra
Obra amb el millor final:
“El drac i el gos contra Jamdinger”
Kai Parera Taltavull
Millor poema:
“El príncep i la rosa”
Iris Ruiz Hernán
INFANTIL
PRIMÀRIA
3r
ESO
SANT JORDI 2023/24
3r de Primària

“L’AMOROSA HISTÒRIA DEL BOC I EL MARRÀ”
ABEL MARTINEZ GRANADOS
Hi havia una vegada un boc gegant i un marrà
gegant que vivien en un poble molt llunyà. El
boc era el rei, llavors ell manava. El marrà era el
servent, obeïa les ordres del boc.
Un dia el boc es va marejar perquè tota la cort
reial havia començat a cantar el “Coti per coti” i
va vomitar. Quan se’n van adonar el van portar
a l’hospital. El metge li va dir que no es podia fer
res. El boc es va morir.
Van fer una comitiva fúnebre fins a l’església per
donar pas al funeral. Quan va acabar el funeral
es va presentar l’esperit del boc i va dir:
L’endemà es va presentar una cabra dient:
—Vull parlar amb el rei!
Resulta que era la mestressa del poble. Quan va
entrar li va explicar al rei que es volia casar amb
ell. I es va celebrar el casament.
Després del casament el poble va entrar en
guerra. Un guerrer es va endur la mestressa i
la va matar. El marrà es va posar molt trist i va
pensar:
No puc viure sense la meva dona...
—Ara el rei serà el marrà!
I l’esperit es va esfumar per l’aire.
Va agafar un ganivet i es va matar.
Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja
s’ha fos.
Tothom va celebrar que tenien un nou rei.
El marrà es va alegrar de ser el nou rei, però...,
volia tenir una reina!

Obra guanyadora:
“El científic poruc”
Luna Reyes Cabero
Obra més divertida:
“La rosa i el núvol”
Thaïs Obiols Soler
Obra més creativa/original:
“La pintura màgica”
Íngrid Barnedas Módenes
Obra amb el millor diàleg:
“La croqueta i el macarró”
Laia Milà Wilke
Obra amb el millor final:
“L’àngel i el dimoni”
Martina Roca Vila
INFANTIL
PRIMÀRIA
4t
ESO
SANT JORDI 2023/24
4t de Primària

EL CIENTÍFIC PORUC
Luna Reyes Cabero
Hi havia una vegada un científic que tenia por a tot, a tot vol
dir a tot, tot, tot i tot. Però un avantatge de ser científic és que
pot inventar el que vulgui. Per exemple, si ha d’aconseguir un
material per fer algun experiment al mar, i té por de... Espera,
espera, espera... M’estàs dient que encara el protagonista de
la història no té nom?
Doncs si encara no té nom..., li vaig a posar ara mateix. A
veure... Mmmm, Marc! Es dirà Marc! Bé, seguim!
A veure per on anava... Ah, sí! I aleshores es van casar. Ui! Per
aquí no anava. Mmmm... Si el científic té por que els taurons
se’l mengin, pot construir un submarí que no es destrueixi
mai.
se li va ocórrer una idea millor i aquesta va ser la definitiva...
Eraaaa... Un coet en el que podies viure allà a dins, et portava
a qualsevol lloc i mil coses més. Però tenia un defecte: només
durava 24 hores. Si s’utilitzava més explotava. Per sort, el va
aconseguir arreglar i aquest és el que portaria a la reunió.
—Ha arribat l’hora —va dir en Marc.
Aleshores va anar a la reunió amb el seu coet. Per cert, sabeu
que l’Apolo 13 no es va llençar perquè va explotar?
Quan va arribar, només entrar, es va enamorar d’una científica
que es deia Lucía. No deixava de mirar-la perquè no podia.
Era tan bonica!
Al cap d’uns mesos, feien una reunió de científics i havien de
presentar una cosa que havien inventat. En Marc no tenia res
a presentar i la reunió era en 3 dies. Havia d’inventar alguna
cosa, ja!
Primer volia fer una serp que fes les feines de casa. Ai, per cert!
Mare meva, la serp que em vaig trobar l’altre dia!... Bé, m’estic
entretenint massa... Així que abans volia fer una serp, però
Quan li va tocar presentar al Marc ho va fer tan bé que la
Lucía també es va enamorar d’ell... Però això, ja serà una altra
història...
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Obra guanyadora:
“L’amor de la meva vida”
Noa Rascón López
Millor descripció:
“El secret de la bruixa”
Haizea Agudo Castillo
Millor poema:
“El dia de Sant Jordi”
Àngel Pérez Badell
Obra més original:
“La història al revés”
Lucas Suárez Romero
Millor final:
“L’orfenat”
Leo Sepúlveda Revilla
INFANTIL
PRIMÀRIA
5è
ESO
SANT JORDI 2023/24
5è de Primària

L’AMOR DE LA MEVA VIDA
Noa Rascón López
Em dic Jan, tinc dinou anys i ara us explicaré la meva
història que de ben segur us arribarà al cor.
Tot va començar fa set anys a l’escola. Jo tenia dotze
anys i era nou a la classe. Mai m’havia enamorat de
ningú, però aquell dia… vaig sentir una cosa que mai
abans havia sentit, era com si estigués flotant. Es deia
Àlex. Jo a l’escola no tenia cap amic però quan vaig arribar
ell va ser la primera persona en saludar-me mentres
em somreia al mateix temps.
El primer dia al pati va ser molt dur. Jo era un noi més
femení i se’n reien de mi, fins i tot, em van arribar a insultar.
No sabia què fer ni com actuar i sempre acaba amagant-me
al lavabo dels nois. Ho vaig passar molt malament.
Durant la classe em passava l’estona pensant amb
l’Àlex. Seia davant meu i això em donava l’oportunitat
de mirar-lo sense que se n’adonés. El seu cabell era ros,
curt i segur que si el tocava seria súper suau. Estava
tan enamorat…que fins i tot vaig fer un dibuix d’ell a
la meva llibreta dels somnis, que posava: I love Àlex.
Un dia, l’Aleix, un company de la classe, em va llençar
tots els llibres, inclosa la meva llibreta dels somnis, amb
la mala sort que aquesta es va obrir per la pàgina on hi
havia el dibuix de l’Àlex.
—El Jan és gay, el Jan és gay! I li agrada l’Àlex! - va anunciar
l’Aleix a crits. I tots, es van petar de riure.
En aquell moment, el meu cor es va encongir. Me’n vaig
anar corrent al lavabo, on varies vegades ja havia sigut
el meu refugi, i vaig començar a plorar, però no a plorar
normal, sinó a sanglots.
Des d’aquell moment vaig arribar a la conclusió de que
ja no podia més, estava patint molt.
Quan el professor va entrar a classe va dir:
—On està el Jan?
—Al lavabo - va contestar l’Aleix aguantant-se el riure.
Dos minuts després, em vaig eixugar les llàgrimes i vaig
decidir entrar a classe.
—Bon dia - vaig dir avergonyit.
—Seu, Jan —em va contestar el professor.
Jo em vaig seure i quan el mestre estava escrivint a la
pissarra, algú em va llençar una bola de paper i a dins
posava: “No et volem a la nostra classe!”.
Estava molt trist i a la vegada avergonyit. Vaig decidir
amagar que m’agraden els nois. El meu cor volia però
el meu cervell deia rotundament NO.
Passaven els dies i a casa tot anava encara pitjor; els
meus pares només discutien i no sabien en quina situació
em trobava.
Al sortir de l’escola, la colla de l’Àlex em pegava patades
i empentes. Jo, amb força, sempre aconseguia sortir-me’n.
Us dono un consell: si esteu patint d’aquesta
manera, no dubteu en avisar a un adult, ells tenen més
eines i segur que us poden ajudar.
Van passar mesos i va arribar la setmana de marxar
de colònies. Tots estaven contents menys jo. Estava
trist i necessitava ajuda. L’Àlex ja ni tan sols em mirava
i això és el que em feia més mal. El primer dia a l’hora
de dinar allà a la casa, quan la tutora ens havia deixat
sols un moment, l’Aleix va tornar a actuar. Va passar
per davant meu i em va llençar la safata. Tot era dolent,
no podia més, estava destrossat, tenia un dolor al pit
que em preguntava si per dins m’estava matant. Tota
l’altra part del dia vaig estar sol. Més tard tocaven els
jocs de nit. L’Aleix era al meu grup i per uns instants ens
vam quedar sols. Jo, per no incomodar-lo, vaig seure
en una roca lluny d’ell però l’Àlex em va seguir, va anar
darrere meu i es va seure al meu costat.
—M’agrades —em va dir.
—I tu a mi —vaig contestar.
No m’ho vaig pensar dues vegades, em vaig llençar i
li vaig plantar un petó càlid i bonic als llavis. Ell, va fer
el mateix.
Quan va passar això vaig pensar: per què ens amaguem
de qui ens agrada? Què té de dolent estimar? Ja no em
feia vergonya si se’m notava que m’agradaven els nois,
és més, estava orgullós de mi per tenir la valentia de
ser jo mateix, sense cap remordiment. Li vaig agafar la
mà i li vaig estrènyer.
Mesos després, em vaig assabentar de que l’Aleix sortia
amb un noi, perquè al final, quan la gent se’n riu
d’altres persones és perquè en realitat no s’accepten
a si mateixos.
I fins aquí la meva història. Recorda; sigues sempre tu
mateix i abans d’acceptar a algú, accepta’t i estima’t a
tu mateix.

Obra guanyadora:
“Un pare fictici”
Martina Gallart Moreno
Premi a l’obra més descriptiva:
“La meva història”
Michelle Davalos Kononyuk
Premi al millor poema:
“Un amor oblidat”
Mireia Cantador Recuero
Premi a l’obra més original:
“La gamba amb esmòquing”
Anna Maldonado Algaba
Premi al millor final:
“L’autoestima”
Raquel González Reyes
INFANTIL
PRIMÀRIA
6è
ESO
SANT JORDI 2023/24
6è de Primària

UN PARE FICTICI
Martina Gallart Moreno
L’Aina era una nena molt riallera, feliç, extrovertida, una
nena a qui li agradava molt jugar a futbol, i per això de
gran volia ser futbolista professional.
Ho tenia tot, bé, quasi tot, ella no tenia pare però no el
necessitava perquè tenia a les seves dones preferides al
seu costat: la seva mare i la seva àvia.
Un dia l’Aina va arribar de l’escola molt trista, com si no
tingués ganes de res. L’àvia de l’Aina li va preguntar si li
passava alguna cosa però ella no va contestar i se’n va
anar a plorar a l’habitació. Hores després d’estar plorant
va agafar el seu diari personal i va escriure què li passava:
uns nens cruels li havien dit que no tenia pare i tots a
l’escola van riure d’ella sense parar. No va aguantar més
i se’n havia anat al bany a plorar. Es sentia buida, sense
ànims. Va començar a donar voltes al tema i ... va recordar
com envejava quan els nens i nenes de la classe parlaven
que els venien a recollir el pare i la mare junts, com una
gran família.
L’Aina va agafar tota la força que necessitava i va decidir
explicar-li a l’àvia què la preocupava ja que era un
tema que l’afectava molt. L’àvia es va quedar bocabadada
però el primer que li va dir va ser: -tu ets forta, pots amb
això, els nens ho fan per fer-te la punyeta però la propera
vegada els has de parar els peus, no et poden trepitjar.
Dies després li seguien dient coses però ella no s’enfonsava
perquè recordava les paraules de l‘àvia. Just aquell
matí, la van agafar entre quatre companys i li van començar
a ensenyar fotografies de famílies “meravelloses”, com
creien que ella volia que fos la seva. L’Aina els va explicar
tot el que havia passat amb el seu pare: el pare de l’Aina
les va abandonar a ella i a la seva mare i, des d’aquell
moment, l’àvia de l’Aina i la mare es van fer càrrec d’ella
i van tirar endavant.
El dia després d’haver parlat amb aquells nens i haverlos
explicat tot, van parar de dir-li aquelles coses. Ella
estava feliç com abans, com ella volia estar... bé, li faltava
una persona però... després de pensar-s’ho molt... no el
necessitava, ell s’ho perdia.
Un any després, la mare de l’Aina els va anunciar a ella i a
l’àvia que tenia parella! ... s’estava esperant a la porta de
casa per conèixer-les... va entrar i ... l’Aina es va quedar
en “shock”, no se’l imaginava així. Es deia Àlex, era un
home bastant gran amb molta barba i molt alt. L’Àlex es
va quedar a sopar, a l’Aina li agradava aquell home, era
molt simpàtic i el millor de tot és que veia a la seva mare
molt feliç. L’Àlex es va fer de la família en un tres i no res.
Es quedava a dormir a casa seva i tot era com volia l’Aina.
L’Àlex anava a tots els partits de futbol de l’Aina i ella li va
agafar tanta estimació que li deia papa.
L’Aina es va fer gran, va estudiar la carrera de psicologia
i la van agafar per treballar com a psicòloga al que per
ella era el millor equip del món, el Futbol Club Barcelona.
L’Aina havia somiat guanyar una “Champions”, estaven
a la final i ... gràcies a la seva feina van guanyar! La seva
família n’estava molt orgullosa d’ella... estaven al cotxe
recordant-ho tot i la veritat és que era increïble, era una
dona d’èxit. Van arribar a casa i minuts després algú va
picar a la porta, l’Aina va anar a obrir i ... era el seu pare!
No podia ser veritat! El pare de l’Aina li va demanar si us
plau que el perdonés i que volia ser el seu pare. L’Aina li
va dir que no el perdonava i que tenia un pare molt millor.
El pare no és el que et fa sinó el que et cuida.

Obra guanyadora:
“Un tresor únic”
Àlex Ribera
Obra finalista:
“Pèrdues”
Pau Moreno
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
1r
SANT JORDI 2023/24
1r d’ESO

UN TRESOR ÚNIC
Àlex Ribera
PÈRDUES
Pau Moreno
Hi havia una vegada, una noia anomenada Blanca. La Blanca era una exploradora
apassionada que sempre anava a la recerca d’aventures emocionants.
Un dia, metre passejava pel bosc, va trobar una clariana plena de flors brillants.
Just al centre, hi havia una petita caixa de fusta.
Sempre dolen,
sents tristesa,
alguns ploren,
quan s’apropa la vellesa.
Intrigada, la Blanca va obrir la caixa i, per la seva sorpresa, hi va trobar
un mapa del tresor antic amb instruccions detallades. Sense dubtar-ho, va
seguir el mapa, saltant de roca en roca i travessant rius fins a arribar a una
cova amagada.
Molta gent no ho supera,
d’altra s’obre i en vol parlar,
no hi ha una bona manera,
ocupar aquell buit que ens va deixar.
Dins la cova, la nena va trobar un tresor brillant que il·luminava tot l’indret.
Però en lloc de trobar monedes d’or, va trobar lletres antigues que formaven
el que semblava una història misteriosa. Quan va tornar a casa i va traduir
el text, va descobrir que el veritable tresor era la història en si mateixa.
Encara més, havia tingut una aventura fantàstica, una història que inspiraria
a milers de persones.
La Blanca va decidir compartir aquella meravellosa història amb el món i,
això, li va fer guanyar un prestigiós premi literari. A partir d’aquí, va adonar-se
que el tresor real no sempre es troba en els objectes brillants, sinó en la vida
mateixa; plena d’aventures i experiències úniques.
Se l’emporta la naturalesa,
no hi ha bon comiat,
però has de saber,
que sempre serà recordat.
Tot et recorda a ell,
no es pot tornar al passat.
La vida té aquesta llei,
que un dia te n’hauràs oblidat.
Com diu la famosa dita:
tot el que comença acaba.
Per explicar-ho hi ha algun mite,
i recordant l’última abraçada.

Obra guanyadora:
“Com encaixar”
Marta Revilla
Obra finalista:
“Només en tinc 15”
Ainara Meral
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
2n
SANT JORDI 2023/24
2n d’ESO

COM ENCAIXAR
NOMÉS EN TINC 15
Marta Revilla
Ainara Meral
Vivim en una societat que no té res a veure amb la que hi havia fa 20 anys.
Ha passat el temps i les persones van empitjorant.
Ara, per encaixar, si ets un nen adolescent t’has de vestir amb xandall o
texans, has de jugar al futbol, fumar, sortir molt amb els amics, suspendre,
fer ximpleries a classe i parlar-se amb moltes noies. Si no ets d’aquest tipus
de nois, el més probable és que la gent et rebutgi o es burli de tu. Si ets una
nena adolescent, per encaixar, has de vestir amb texans i tops, has de saber
cuinar, treure bones notes i comportar-te de manera femenina. Si intentes
fer algun esport, com el futbol, està clar que es burlaran de tu, pel simple fet
que “les noies no estan fetes per jugar al futbol”.
No encaixar, en aquesta societat, a part de ser complicat per algunes persones,
pot ser frustrant i trist per d’altres. Sentir-se rebutjat, inferior, trist, sol,
enrabiat... Tot això, pot ser perjudicial per a un adolescent. Els pot afectar
tant mentalment com físicament. Per exemple, patir un TCA (trastorn de la
conducta alimentària).
Només tinc 15 anys i, per a molta gent, segueixo
estant com sempre; però ja no sóc una nena. Per
desgràcia, últimament estan passant coses no
massa bones. Ara, m’adono del que donaria per
tornar a la meva infància, que no vaig gaudir com
em tocava, però la vida era més fàcil.
Només en tinc 15, però deixo de menjar per poder
estar millor i no rebre crítiques sobre el meu cos.
Només en tinc 15, però sento que, si no fumo,
surto cada cap de setmana de festa o no bec, no
encaixo enlloc.
Només en tinc 15, però les meves notes estan
començant a baixar, perquè no estudio com ho
hauria de fer.
Només en tinc 15, però l’única manera que tinc
d’oblidar els meus problemes és fumant.
Només en tinc 15, però no puc comprar samarretes
curtes, perquè no vull que se’m vegin les
cicatrius.
Només en tinc 15, però haig d’aguantar burles
del meu grup “d’amics”, per no quedar-me sola
per sempre.
Només en tinc 15, però la meva salut mental
comença a estar massa perjudicada per la meva
edat.
Només en tinc 15, però no veig normal aguantar
els cops del meu pare cada vegada que beu.
En definitiva, el que vull dir és que no hauria d’importar la teva manera de
vestir, el teu comportament, quin sigui el teu color de pell o quin esport
practiquis. Al final, tots i totes som persones amb sentiments, sentiments
que amb les persones equivocades poden ser ferits. Però, si trobes a les
persones correctes, que no et jutgin per com ets, els teus sentiments es
mantindran intactes.
Només en tinc 15, però cada dia haig d’anar al lavabo
de l’institut perquè tinc ansietat cada tres hores.
Només en tinc 15, però estar a casa ja no és el
mateix que abans.
Només en tinc 15, però la meva psicòloga
comença a no donar solucionar i la veig més preocupada
cada dia.
Només en tinc 15, però crec que tot això és massa.
Probablement, el que dic sigui una petita part de
tot el que em passa. Ja no puc més. Estic cansada
de sempre el mateix. Pot ser que aquesta sigui
l’última carta que escric. Serà millor per a tots?
Només tinc 15 anys...

Obra guanyadora:
“Tresor tancat”
Tània Camps
Obra finalista:
“¿Qué haría sin ella?”
Núria Figueras
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
SANT JORDI 2023/24
3r d’ESO
3r

TRESOR TANCAT
Tània Camps
¿QUÉ HARÍA SIN ELLA?
Núria Figueras
Els moments viscuts tornaven,
desitjant ser-hi allà un cop més,
per tornar a estar content,
sense fer res que t’afectés.
Como duele cuando falta
como brilla fuerte y alta,
siempre es la mejor terapia
y ella es la que nunca falla.
Petites veus sonaven a l’interior,
ressona l’eco d’un riure perdut,
aquells moments plens d’amor,
que sempre són benvinguts.
Su poder es increíble,
vivir sin ella es un error,
le da nombre a lo innombrable
y llena el mundo de color.
Aquella petita felicitat,
sabent que tu només tens la clau
d’obrir aquell tresor tancat,
amb records de pau.
La tristeza nunca existe
si ella permanece aquí,
al carecer de lenguaje,
ella es la que habla por tí.
Un cop has crescut
ja no hi pots tornar,
donant per fet,
que ja t’has fet gran.
De la música yo hablo,
grita lo que mi alma calla,
es el arte más directo,
el que siempre llega al alma.
Recordant la infància,
perdurarà en el cor,
amb tota la innocència.
Ara, tancada en un tresor.

Obra guanyadora:
“Més enllà de les normes establertes”
Irati Vinyets Domeño
Obra finalista:
“Páginas”
BRIT
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
SANT JORDI 2023/24
4t d’ESO
4t

MÉS ENLLÀ DE LES NORMES ESTABLERTES
Irati Vinyets Domeño
PÁGINAS
BRIT
La societat és plena de normes no escrites. Normes
que et diuen com has de pensar, com has
de vestir, com has de ser físicament i, per si això
fos poc, fins i tot determinen com t’has de sentir
i comportar. Ella ho va aprendre quan era molt
petita i mai va acabar d’entendre com, en un món
que exhibia la seva llibertat amb tant d’orgull, hi
podia haver una societat regida per uns requisits
tan estrictes.
Des del primer moment va tenir dificultats per
encaixar. La seva forma de pensar i expressar-se
resultaven ser massa extravagants pel que la
societat havia ensenyat als altres nens i nenes.
Els seus companys sovint no entenien el seu funcionament
mental i acabaven excloent-la perquè
no complia les seves expectatives.
Amb tot i això, ella no es conformava amb les
normes establertes; sempre parlava de forma
directa i defensava les seves opinions sense deixar
que els comentaris negatius de la resta, l’aturessin
de dir el que pensava. Això no vol dir que
ella no es preocupés de si feria els sentiments
dels que l’escoltaven. Sempre s’expressava amb
respecte i escoltava les opinions contràries, però
si creia que s’havia de dir alguna cosa, ella sempre
ho feia.
Malgrat tot, a mesura que va anar creixent i va
arribar a l’adolescència, cada cop se li feia més
difícil viure al marge de la societat. Trobar amics
que de veritat l’entenguessin era molt complicat,
sobretot en l’etapa de la vida que estava vivint.
Ningú no acabava de connectar amb ella, pel
que va decidir canviar. Va començar a callar més
sovint i a defensar la seva opinió cada cop menys.
Donava la raó a persones amb les que no estava
d’acord i intentava assemblar-se més a la resta.
No obstant, tot això li va passar factura. Va
començar a sentir una sensació de pèrdua
d’identitat i va adonar-se que, malgrat intentar
ser com els altres, mai es sentiria completament
feliç si no podia ser ella mateixa.
Amb el temps, la noia va començar a retrobar la
seva veu i a expressar la seva opinió amb confiança.
Va perdre molts amics en el procés i va
vessar més d’una llàgrima , però també va poder
identificar persones afins a ella. Va adonar-se
que no havia de canviar qui era per ser acceptada
i valorada. Va construir relacions significatives
basades en la comprensió i el respecte mutu. Va
continuar defensant les seves conviccions amb
respecte i va trobar la força per ser feliç sent ella
mateixa.
No todo el mundo sabe dibujar o pintar, pero pueden aprender. Los que a mí me
pintaron, se salieron de las líneas. Quisieron reparar el dibujo con goma de borrar,
pero por mucho que la rozaron contra el papel, solo se desgastaba el material y
el dibujo seguía intacto. Quisieron intentarlo con corrector, pero se veía muy forzado.
Así que decidieron quitarlo, aunque quedaron restos y el dibujo quedó peor.
Así soy, fuera de las líneas predeterminadas. Siempre pensé que era único y
diferente, de una manera hermosa, hasta que más dibujos entraron en mi libro
de colorear. Todos esos dibujos estaban perfectamente pintados, dentro de las
líneas y con detalles maravillosamente precisos. Yo miraba a todas las obras de
arte y me preguntaba por qué yo no podría haber tenido esa suerte. Todos me
miraban con poca admiración, aparte de ser la última página del libro, la última
en ver, a la que casi nadie llegaba. Tampoco me molestaba, al fin y al cabo, no me
gustaban mis colores.
Un día, alguien con mucha voluntad, quiso llegar a mi página y sorprendentemente
le gusté. Todos los defectos que yo encontraba, él los adoraba. Cuidadosamente,
sacó mi página del libro y la pegó en una libreta llena de dibujos con
rasgos diferentes y diversos.
Me di cuenta de que los borradores y correctores no eran necesarios con esos
compañeros y que podía ser yo mismo mostrando mis diferencias sin miedo.

SANT JORDI
A L’OREIG…
INFANTIL
Música, teatre, llibres,
roses, jocs florals…
reflex de la il·lusió i
participació de tots
en la celebració de la diada.
PRIMÀRIA
ESO
Emma De la Serna Benavides i3
SANT JORDI 2023/24