Tecnologia 3r d'ESO - tecno3r

Dossier alumnes
Comunicacions: ús o abús?
Tecnologia 3r d’ESO
L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
El conjunt d’ones electromagnètiques de totes les longituds d’ona possibles s’anomena
espectre electromagnètic. Depenent de la seva longitud d’ona o, en altres paraules, de la seva
freqüència, reben noms diferents i tenen aplicacions diferents.
� En un extrem de l’espectre hi ha les radiacions més perilloses, els raigs X i els raigs
gamma, de longitud d’ona més petita i freqüència més alta.
� A la zona intermèdia hi ha les radiacions associades a la llum, des de l’ultraviolat fins a
l’infraroig, passant per l’anomenat espectre visible.
� A l’altre extrem hi ha les ones radioelèctriques o radiofreqüències, amb grans
longituds d’ona i freqüències baixes, utilitzades pels diferents sistemes de comunicació
sense fil (ones de ràdio i microones). Cada sistema fa servir una banda diferent de
l’espectre.
- Les emissores de ràdio emeten des d’uns 535 kHz fins a 108 MHz.
- Les de televisió emeten entre 50 i 850 MHz.
- Els telèfons mòbils funcionen a freqüències de 824 a 894 MHz. Les antenes de
telefonia mòbil operen entre 1800 i 2200 MHz, que són freqüències relativament
altes.
- Els comandaments per obrir portes de pàrquing, els sistemes d’alarma, els
sistemes de control remot d’alguns models de cotxe o d’altres aparells funcionen
gràcies a l’emissió d’ones de radio de freqüències entre 40 i 80 MHz.
L’energia de les radiacions depèn de la seva freqüència, de manera que les més energètiques
són les que tenen freqüències mes grans. L’exposició a aquestes radiacions és perillosa per a la
salut: les radiacions des de l’ultraviolat fins a l’infraroig tenen efectes òptics i fotoquímics, i
poden impressionar els sentits o cremar la pell, i els raigs gamma i X poden modificar els gens
de les cèl·lules.
9