Tecnologia 3r d'ESO - tecno3r

Dossier alumnes
Comunicacions: ús o abús?
Tecnologia 3r d’ESO
LES COMUNICACIONS VIA SATÈL·LIT
En els sistemes de comunicacions per satèl·lit, l’estació de
base està situada en un satèl·lit en lloc d’estar situada a
terra. Per això, encara que aquests sistemes ofereixen una
gran superfícies de cobertura, són molt susceptibles de
produir problemes de cobertura a causa d’obstacles
existents en el terreny, tant de tipus natural com artificial.
D’acord amb la situació dels satèl·lits, els sistemes via satèl·lit poden ser de tres tipus:
� Geostacionaris o GEO: amb satèl·lits en òrbites a 36.000km d’altura que romanen
situats sobre un punt de la superfície, ja que es mouen a la mateixa velocitat que la
Terra; per això s’anomenen geostacionaris. S’utilitzen per a emissions de televisió i de
telefonia, a la transmissió de dades a llarga distància, i a la detecció i difusió de dades
metereològiques.
� D’òrbites mitjanes o MEO (medium Earth orbit): amb satèl·lits situats a una altura
entre els 10.000km i els 15.000km. El seu ús es destina a comunicacions de telefonia i
televisió, i als mesuraments de experiments espacials.
� D’òrbites baixes o LEO (low Earth orbit): amb satèl·lits situats a menys de 3.000km
d’altura. La seva velocitat els permet donar una volta al món en dues hores. S’usen per
proporcionar dades geològiques sobre el moviment de plaques terrestres i per a la
industria de la telefonia via satèlit.
� Satèl·lits HEO (Highly Elliptical Orbit, órbitas muy elípticas). Aquests satèl·lits no
segueixen una òrbita circular, sinó que la seva òrbita és el·líptica. S’utilitzen per
cartografia la superfície de la Terra, ja que poden detectar un gran angle de superfície
terrestre.
Les noves generacions de satèl·lits es troben en
òrbites mitjanes (MEO) i baixes (LEO), ja que la
proximitat dels satèl·lits a la Terra fa que es necessitin
equips més petits i de consum més baix, encara que
per donar una cobertura globals calguin més
satèl·lits.
EL SISTEMA GPS
El sistema GPS (global positioning system) permet calcular les coordenades
(latitud i longitud) d’un receptor a la terra amb una precisió d’uns 10 metres.
Està format per 24 satèl·lits situats a uns 20.000km, distribuïts en 6 òrbites
amb 4 satèl·lits cadascuna, de manera que gairebé des de qualsevol punt de la
superfície terrestre es poden veure 8 satèl·lits a la vegada. S’utilitza com a
ajuda per a la navegació marítima, aèria i terrestre.
La Unió Europea té previst posar en funcionament el 2010 un sistema de satèl·lits anomenat
Galileu com a alternativa al sistema GPS dels Estats Units.
35