Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

EUFEMIÀ FORT I COGUL
Contribució a
l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL
DE SANTES CREUS
Edició a cura de Ramon Amigó
Publicacions Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
2005

EUFEMIÀ FORT I COGUL
Contribució a
rONOMÀSTICA MEDIEVAL
DE SANTES CREUS
Edició a cura de Ramon Amigo
Publicacions Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
2005

PUBLICACIONS DE L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
Segona època
Núm. 1
© Hereus d'Eufemià Fort i Cogul
© Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
Primera edició: agost de 2005
ISBN: 84-609-6984-3
Dipòsit legal: L-848-2005
Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, SL

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
A l'Arxiu Històric de Tarragona, signatura 372, fons Eufemià Fort, hi
ha 168 quartilles —-més tretze amb numeració nova que contenen notes de
peu de pàgina—, manuscrites per Eufemià Fort i Cogul, que porten per títol
Contribució al coneixement de L· toponímia medieval de Santes Creus i les seves
possessions immediates. El text és datat a la Selva del Camp, el dia 29 de juliol
de 1972, i va optar al Premi Francesc Blasi i Vallespinosa (1973). Aquest ma­
terial m'ha estat ofert en fotocòpia per Josep Maria T. Grau Pujol, quan era
adscrit en aquell Arxiu. En aquesta transcripció que ara en farem, les notes
que s'ha dit de peu de pàgina han estat incorporades cadascuna al lloc que li
correspon, dintre el text.
Aquest treball, inèdit, és tan ric en onomàstica del segle X al xv que seria
una llàstima no donar a conèixer a tothom a qui pugui interessar. Sembla que
ningú no s'anima a fer el recull onomàstic del terme municipal d'Aiguamúrcia,
on és situat el monestir de Santes Creus, com també els despoblats de l'Albà i
de Selma; i que no apareixeran les cèdules que el Xavier Fort, fill de l'Eufemià,
el setembre de 1986, afirmava que tenia a punt de passar a màquina amb tots
—o quasi tots— els topònims d'aquell terme tan extens, perquè són unes cè­
dules que, entretant, s'han fet fonedisses, cosa que representa una gran dissort
per l'enorme quantitat d'esforç perdut. Per tot això, he decidit de transcriure la
Contribució d'Eufemià Fort. Hi aportaré, només, algunes modificacions com,
per exemple, una reorganització de l'ordre alfabètic de la llista. Fort l'havia
organitzada per ordre alfabètic de les paraules genèriques i ara l'ajustaré als cri­
teris predominants en aquest moment, és a dir a fer les entrades per les paraules
de la part específica, i deixant al darrere la part genèrica, dels noms formats per
diverses paraules. A l'original, l'any o el segle del document va al començament
de la cita documental; el passo darrere de la sigla. En poquíssimes ocasions he
esmenat alguna ortografia, com en Arbossar / Arboçar, i no ho faig constar.
Però precisament Arboçar ja consta així a l'exemplar mecanoscrit del qual par­
laré tot seguit. Al llarg de la transcripció, quan observo «de» a l'enunciat en
lloc de «den» del document, faig l'esmena, sense comentari. Quan el nom en
un document apareix accentuat, suprimeixo l'accent perquè l'accentuació era
desconeguda en aquella època. Els comentaris afegits per l'autor aniran seguits
per una (F). Si alguna vegada convé d'afegir-n'hi algun de no previst per l'autor,
ho indicaré amb (RA) al final.
3

EUFEMIÀ FORT I COGUL
També s'ha fet entrada per la part genèrica dels noms formats per més
d'un substantiu, amb remissió a l'específic corresponent. Un resum alfabè- tic
de les paraules genèriques és ofert al final, després de la llista onomàstica.
Igualment, ha estat feta entrada per les paraules que, en els específics, no
ocupen el primer lloc, és a dir, que són complement de la paraula principal.
Al final, posaré igualment els noms distribuïts per les demarcacions o
antics termes que se citen entre parèntesis darrere de cada nom. Se n'inclou­
rà també una de complementària amb els noms de lloc que no van seguits
d'aquella indicació. La majoria de vegades aquests noms corresponen a pobla­
cions conegudes o, altrament, el document que s'aporta indica el sector on el
lloc corresponia, i aquesta devia ser la raó per la qual Fort va ometre aquelles
indicacions.
Als originals diu que els topònims van en lletres majúscules, però només
hi van al text escrit a màquina, no al manuscrit. La transcripció ha estat feta,
en els encapçalaments de cada entrada, en caixa alta i baixa, en negreta.
Quan Fort diu només Pont cal entendre el Pont d'Armentera, M'ha sem­
blat que aquesta observació prèvia evita de fer esmenes dintre el text.
Procedents d'Albert Manent, que els va rebre de la família Fort després
de la defunció de l'Eufemià, van arribar a les meves mans diversos papers que
conservo, entre els quals trobo el mateix treball, format per seixanta-nou folis
mecanografiats, en el primer dels quals s'indica que eren per a optar al premi
Francesc Blasi i Vallespinosa de 1973, sense que s'aclareixi si realment el va
aconseguir. Hi ha l'autògraf de l'autor. I la introducció és datada a la Selva del
Camp, el 29 de juliol de 1972, igual que el manuscrit de Tarragona. He com­
parat aquest manuscrit amb el mecanoscrit que acabo d'anomenar i constato
que coincideixen quasi enterament. Faig la transcripció a partir del manuscrit
de Tarragona i, si alguna vegada la comparació dels dos textos ho aconsella,
faré l'observació que convingui.
Anomenaré algunes vegades Jaume Nin, referint-me a Jaume Nin
Bergans, descendent de Selma, amb terra que conrea prop d'aquest poble
abandonat, i establert al Pla de Manlleu. Hi he sostingut una conversa força
profitosa.
4

PREÀMBUL D'EUFEMIÀ FORT AL TEXT MANUSCRIT
Unes quantes observacions prèvies
El títol que atribuïm al present estudi voldríem que en concretés tot
l'abast i tota la limitació. Aquest darrer aspecte, però, es fa difícil de conden­
sar, pel que fa a la seva extensió geogràfica, en un mot o en una frase curta.
Per això val la pena que en delimitem la circumscripció. Amb el nom de
"possessions immediates de Santes Creus" agrupem i comprenem les imme­
diates antigues demarcacions senyorials de Santes Creus que seguidament de­
terminarem, totes elles contigües al terme del monestir i més o menys devers
septentrió o tramuntana. Són les següents:
— L'antic terme del Monestir, des de Vila-rodona en amunt, a banda i banda
del riu Gaià. S'hi comprenen les tradicionals demarcacions d'Aiguamúrcia,
devers migdia; de les Pobles, devers sol ixent; i dels Gaians o de les Ordes,
pel cantó de tramuntana. Hi incorporem uns quants topònims de l'antic
terme de Selma, en part procedents d'unes notes pacientment recollides
pel senyor Lluís Figueres i Fontanals del Pla de Manlleu, al qual cal que
les agraïm. Avui totes aquestes quatre demarcacions estan integrades a
l'extens terme municipal d'Aiguamúrcia, la capitalitat del qual radica
precisament a Santes Creus.
— Fontscaldetes, que és el nucli senyoria! més ponentí on s'ha esmerçat la
nostra exploració. Antigament integrada a l'antic terme del castell de Sel-
mella, ara, almenys parcialment, és incorporat a l'actual terme municipal
de Cabra del Camp.
— SelmelL· i el Pont d'Armentera. L'antic terme selmellà actualment està in­
corporat al municipi del Pont.
— Montagut i Valldossera. Montagut fou un prestigiós terme medieval, que com­
prenia el de Valldossera. Avui tots dos integren el del municipi de Querol.
—• Pontons.
— I Ancosa, el nucli septentrional llevantí més allunyat, tocant a l'antic ter­
me senyorial de la Vila de Màger, actualment integrats al terme munici­
pal de la Llacuna, al Penedès.
5

EUFEMIÀ FORT I COGUL
La delimitació proposada no exclou que excepcionalment el recull inclo­
gui algun topònim pròxim i rutilant, però no comprès dins els límits fixats.
Aquests topònims —diguem-ne perifèrics—, a part de l'aportació documen­
tal que inqüestionablement suposen, ajudaran en la fixació de l'espai geogràfic
del nostre esmerç.
Les fitxes dels topònims s'ordenen alfabèticament menystenint els arti­
cles i les partícules gramaticals. Cada fitxa conté els següents elements:
1) El nom del topònim en MAJÚSCULES. Aquest nom correspon a l'actual
en català, si perdura. Altrament, en donem la conjectura. Si el topònim
és avui generalment identificable, apareix sol. Si no, l'acompanya, en­
tre claudàtors, una indicació geogràfica sumària que ajudi a ubicar-lo.
Aquesta indicació, més que un topònim d'actualitat administrativa —el
cap del municipi, posem per cas— serà un altre de prou identificable,
però més concretiu. Així, mentre Querol indica tot el seu extens terme
municipal, Valldossera en concreta la part llevantino-meridional.
i 2) Les diverses accepcions literals, per ordre cronològic, que ens submi­
nistren els documents emprats. Aquests mots textuals apareixen entre
cometes i seguits, entre parèntesis, d'una abreujada, però suficient, sigla
remissòria, i d'alguna altra indicació, sempre que sigui convenient.
Vet ací les sigles emprades generalment:
C. 166 Còdex de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona. Es una versió
molt tardana —de l'any 1720— del còdex mallolià, núm. 459, de l'Archivo
Histórico Nacional de Madrid, del qual parlarem de seguida. Perquè
aquesta versió va il·lustrada amb unes adiciones, hi hem efectuat un repàs.
Les poques remissions que hi fem sempre corresponen a aquestes addicions
tardanes; però també sempre referides a l'època medieval, és a dir, fins a la
darreria del segle XV, a tot estirar.'
C. 167 Biblioteca Pública de Tarragona, Còd. 167: Notes dels actes, procures, arrendaments,
vendes, apoches, establiments, capítols y altres actes presos per lo
P. Joan Salvador, notario real e imperial des del any 1466fins al any 1502.
Citem per anys.
1. Vegeu el nostre llibre El historiador de Santes Creus fray Domingo, sus precursores y el libro de
Pedret (Santes Creus, 1949).
6

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
C. 459 Còdex 459 de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid. És un bell còdex
elaborat per fra Bernat Mallol, monjo de Santes Creus, a la primeria del
segle XV, completat per fra Joan Salvador a la darreria del mateix segle. 2
C. 532 Còdex 532 de I'AHNM, redactat a la darreria del segle XV per fra Joan Salva­
dor. Conté abundosíssimes notícies sobre Valldossera. 3
LB Llibre Blanc, cartulari del segle XII, del monestir de Santes Creus. Actual­
ment a la B. P. de Tarragona, n° 169 de la secció de còdexs. N'esmentem
el foli on comença el document d'on extraiem la referència, tot i que el
topònim alguna vegada no sigui precisament al mateix foli o a la mateixa
cara foliar. Aquest important còdex fou transcrit i editat pel Dr. Frederic
Udina i Martorell. 4
LFM Liber feudorum maior. Citem pel volum i la pàgina de l'edició deguda al
benemèrit mossèn Francesc Xavier Miquel i Rossell. 5
PSC Pergamins de Santes Creus a I'AHNM. N'indiquem el número.
PW Pergamins de Valldaura a I'AHNM. N'indiquem la carpeta i el número.
scv Cartulari de Sant Cugat del Vallès, publicat pel Dr. Rius i Serra. 6 Citem
per volum i pàgina.
Les altres referències, indicades més o menys de manera sumària, seran
fàcilment identificables.
* * *
Amb freqüència, hem utilitzat els pergamins de Santes Creus que són
conservats a I'AHNM, prop de dos milers, per bé que només una part correspon­
gui a la cronologia proposada. Alguns d'aquests pergamins ja entraven dins la
2. Vegeu el nostre llibre: El senyoria de Santes Creus (Barcelona, 1972).
3. Vegeu el nostre llibre: El llibre de Valldossera, premi Josep Massot i Palmés, de l'Institut d'Estudis
Catalans, de Barcelona (Barcelona, 1968).
4. Federico UDINA MARTORELL, El "Llibre Blanc" de Santes Creus (Cartitlario del siglo xii)
(Barcelona, 1947).
5. Francisco MIQUEL ROSELL, Liber feudorum maior. Cartulario real que se conserva en elArchivo
de In Corona de Aragón. Reconstitución y edición (Barcelona 1945-1947). 2 volums.
6. José RIUS SERRA, Cartulario de Sant Cugat del Vallès (Barcelona, 1945-1947). 3 volums.
7

EUFEMIÀ FORT I COGUL
cronologia del Llibre BUnc que publicà el senyor Udina i Martorell, ben uti­
litzats en aquella publicació, on fins i tot foren inclosos tots els documents no
enregistrats al Cartulari del monestir. Però a I'AHNM figuren dues carpetes de
pergamins procedents de Santes Creus, la 159 i la 160 de la Secció de Clerecia
regular i secular. Aquests pergamins estan correctament enregistrats i catalo­
gats com els del monestir de Valldaura, d'on realment són; però estranyament
s'atribueixen al monestir cistercenc femení de Valldaura de Berga, en lloc del
de Valldaura del Vallès, precursor del monestir de Santes Creus, i al qual al­
guns d'ells corresponen: els de datació més antiga, precisament. Efectivament,
dels 180 diplomes que XInventario de Procedència (Valladolid, 1924) cataloga
com de Valldaura de Berga, fins a 35 pergamins, que contenen 36 documents
que ara aprofitem, pertanyen a Santes Creus.
A aquests pergamins ens hem referit en un estudi anterior. 7 Igualment
ens hem referit amb força detall a una altra selecció documental d'aquell fons
de pergamins en publicar el nostre Regest de l'abat sant Bernat Calvó, que en
conjunt ateny 157 diplomes d'aquell Arxiu madrileny. 8
Aquests pergamins i els còdexs 459 i 532 esmentats han fornit preferent­
ment i majoritàriament els fitxers que ara buidem en aquest estudi. En des­
pullar aquests i altres documents sempre hem anotat l'any, si hem pogut. És
a dir, quan la referència procedeix d'un document original, sempre en donem
l'any, si podem, però en el còdex 459 de I'AHNM, que nodreix notablement el
cedulari a base del qual elaborem la llista present de topònims, pot no donar-
nos el mot autèntic del document original d'on procedeix, ans amb alguna al­
teració o deformació originària; així, és més recomanable donar aquesta versió
com a vàlida a la darreria del segle XV quan fra Salvador recopilà el còdex, que
gairebé sempre escauria igualment referir a la primeria de la mateixa centúria,
quan fra Bernat Mallol el compongué. En qualsevol d'aquests casos servim
una autèntica versió medieval del topònim segons la cronologia proposada.
7. Eufemià FORT COGUL, «LOS pergaminos de Valldaura-Santes Creus en el Archivo Histórico
Nacional de Madrid», Studia monàstica, VIII, p. 295-312 (Montserrat, 1966).
8. Eufemià FORT I COGUL, «Regesta documental de sant Bernat Calvó, com abat de Santes
Creus», Studia monàstica, XI (1969), p. 31-70.
8

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Ultra els còdexs i pergamins santescreuïns esmentats, hem donat algunes
altres referències de repertoris documentals coneguts d'altres procedències.
Creguts que aquests repertoris ens podien fornir bon material, hem efectuat
un repàs al Liber feudorum maior, però la publicació del malaguanyat mossèn
Miquel no ens ha fornit sinó un nombre molt reduït de versions toponími­
ques que ens siguin d'utilitat; i, generalment, confirmant les versions idèn­
tiques que ja teníem. No ha estat més afortunat el repàs fet al CartuL·ri de
Sant Cugat del Valies, En tot cas, les versions procedents d'un i altre d'aquests
valuosos repertoris documentals acompanyen les oportunes referències.
Havíem pensat que algun producte podíem recollir d'una recerca a fons
als Libri Antiquitatum de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Una lectura no
gaire entretinguda a la Rubrica publicada per mossèn Josep Mas 9 ens ha fet
arribar a la conclusió que Fesmerç no valdria la pena; els documents que po­
drien proporcionar-nos alguna fitxa hi són escassos i la majoria d'ells, i els més
interessants al nostre objecte, ja ens són coneguts pel fet d'haver-se publicat en
altres repertoris ja citats en aquest treball, o continguts en altres fons arxivístics
que utilitzem, ja com a transsumptes o originals dels diplomes enregistrats als
Libri Antiquitatum. Per això, en general, ofereixen una limitadíssima curiositat.
Curiositat rarament ben servida —en el nostre cas, naturalment, que hi voldrí­
em els mots autèntics— pel regest de mossèn Mas. Endinsar-se en la recerca del
còdex original seria feina llarga, costosa, improductiva; i, així, malaguanyada.
Altrament, el nostre arreplec no pretén presentar un repertori toponímic
medieval exhaustiu. Aquesta seria una pretensió tan desitjable com pràctica­
ment inassolible. El nostre esmerç es limita a una mera aportació al seu co­
neixement, que, si no esdevé absolutament comprensiva de tots els topònims
conservats als documents medievals, almenys s'hi ha d'acostar molt. I, en tot
cas, estem persuadits que la nostra tasca suposa una aportació considerable al
seu coneixement i a la seva replega.
Els documents utilitzats sovint ens donen versions de topònims de gran
categoria com a referències més o menys limítrofes a l'àrea geogràfica propo­
sada, que ens ha semblat que no podíem menystenir en el nostre recull.
9. Josep MAS, Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. IX-XII (Barcelona, 1914-1915).
Rubrica dels Libri Antiquitatum, primera quarta part.
9

EUFEMIÀ FORT I COGUL
NO cal dir que per elaborar el present recull manegem molts centenars de
cèdules. D'entre elles menystenim les que en llatí ens proporcionen diversos
casos d'una mateixa flexió. I en les altres versions escollim la que conceptuem
més significativa, que, precisament, no és sempre la més antiga.
La Selva del Camp, 29 de juliol de 1972
10

EL MECANOSCRIT
El preàmbul del mecanoscrit, amb el mateix títol, ocupa vuit folis. No
és exactament igual, però gairebé. Hi ha només algunes petites modificacions
d'estil, que no afecten el contingut. Per això no el reproduïm, perquè fóra
reiteratiu.
Afegim ara unes quantes sigles, que no consten a la llista anterior però
que trobem utilitzades. Són les següents:
ABB Arxiu del Bisbat de Barcelona.
ACA Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Registres de la Cancelleria reial.
AGP Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, de l'orde hospitaler de Sant Joan de
Jerusalem. La cita és del Sr. Fàbregas.
AHNM Archivo Histórico Nacional de Madrid.
AHPB Arxiu Històric de Protocols, Barcelona.
11

LLISTA DE NOMS
Aquesta llista està elaborada a partir del manuscrit de Tarragona. Quan
hi hagi discrepància amb el mecanoscrit, o que aquest document aporti més
informació que Faltre, es farà constar.
Alguna vegada, a l'entrada corresponent, s'indica la situació aproximada
del lloc que el nom designa; això vol dir que el nom és viu, encara, i ha pogut
ser localitzat, tot i que alguna vegada sigui només vagament.
Quan es donen distàncies, són en línia recta planimètrica, mesurades
damunt d'un mapa d'l:50.000.
Abadia, F (Santes Creus)
«versus abbatiam» [Sancte Crucis] (lb, 89, any 1171); «versus abbatiam» (PSC, 122, any
1187).
Àguila, el puig de 1' (Pontons)
«ascendit in pòdium de Aquilela» (LB, 26 v, any 1188); «ascendit ad pòdium de la Aguilà»
(c. 459, 19 v, segle xv).
Aguiló, el mas de n' (Selma)
aigua
«marisi den Aguiló» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Fort, a l'enunciat, diu el mas Aguiló, i al document del mecanoscrit no
posa «den» sinó «del», per probable error de teclista (RA).
V.: Calveles, Romeguera.
Aiguamúrcia
«Ayguamurcia» (c. 532, 19 v); «Aqua Múrcia» (c. 459, T\ segle xv).
La vila és a la vora esquerra del riu Gaià, al S i a uns 1,75 km del monestir
de Santes Creus, on es troba l'Ajuntament del terme municipal que porta el
nom de la vila (RA).
Aiguamúrcia, el camí d' (Santes Creus)
«iuxta viam per quam itur ad Aquam Murciam» (BPT, any 1476).
13

Aiguamúrcia, el camp d'
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«campo vocato de Aguamurcia» (c. 459, 8, segle xv).
Aiguamúrcia, la granja d'
«la grange de Ayhuamurcia» (c. 532, 45, any 1490); «in grangia de Aguamurcia»
(c. 459, 10, segle XV).
Aladern, el coll de F (Ancosa)
Albà, F
«usque ad collem del Aladern» (PW, carp. 159, i PSC, 20, any 1156).
«lo senyor del Albà» (c. 532, 13, segle xv).
Assenyalem que, en aquell temps, l'article determinat acompanyava el nom.
Versions llatines anteriors donaven «de Albano», sense ipse, generalment (F).
Actualment se'l coneix per l'Albà Vell, al SO i a 1,25 km, aproximadament,
del castell de l'Albà (RA).
Albà, el castell d'
«de ipso castro de Albano» (LB, 86, any 978); «in termino castri de Alba» (LB, 86 v, any
1160); «ipsus castris de Albano» (LB, 87 v, any 1165); «in termino castri de Albanel» (LB,
89, any 1171); «del castell del Albà» (c. 532, 12 v, any 1490).
Encara que hi ha dubtes molt considerables sobre la legitimitat del document
[de l'any 978], el topònim és vàlid perquè sempre seria anterior a la
segona meitat del segle xii quan, en tot cas, fou establert el diploma apòcrif.
El document més tardà és l'únic que aporta l'article determinatiu (F). ÉS al
terme municipal d'Aiguamúrcia, al capdamunt de Roca Ferrana (760 m
d'altitud), vora la línia imaginària que separa el Camp de Tarragona del
Penedès. A l'est nord-est i a uns 7,1 km de la vila d'Aiguamúrcia. Al NE i a
1,25 km, aproximadament, de l'Albà Vell (RA).
Albà, el terme de F
albereda
«cum termino de l'Alba» (AHPB, B. Costa, Uig. 7, any 1484).
V.: Dalt, Font.
Alberedes, les
«rigandi albaredas monasterii» (c. 459, 9, segle xv).
Es podien denominar, doncs, també les alberedes del Monestir (F) .
Albergs, els (Selmella)
«ab alia parte in albergs» (PAS, 134, any 1188).
14

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Aleta, el portell d' (Ancosa)
«ad ipsum portell de Alete» (c. 459, 6, segle xv).
A l'enunciat del mecanoscrit diu de VAktu, sens dubte per error de teclista
(RA).
Alt Quer, 1'
«ipsum Alt Cher» (c. 532, 22 v, any 1183); «ad ipsum Alt Cher» (PSC, 103, any 1184).
Alzina Lunar, la parellada de 1' (Ancosa)
«et alia paraliatam vocatur ad ipsam ilicem lunarem» (LB, 23, any 1164); «ipsam parali-
atam de Olcina Lunar» (c. 532, 22, any 1183).
Alzines, els boscos de les (Santes Creus)
«cum nemoribus de ipsis ilicibus qui sunt in ore torrentis de Rubione» (BPT, any
1476).
No sembla un topònim, ans només una manera d'indicar la mena d'arbres
(RA).
Amarar Cànem, la bassa d' (Santes Creus)
Ancosa
Ancosa
«bacia adequando canapum et linum» (c. 459, 9, segle xv).
Caldria afegir «i lli» per completar el nom. Sembla que no era ben bé un
topònim (RA).
V.: Plana d'A.
«qui dicitur Ancosa» (PW, carpeta 159, 8, any 1160); «Anchosa» (LB, 23, any 1164);
«Anquosa» (PSC, 35, any 1170).
Ancosa, el bosc d'
«nemore de Anchosa» (c. 459, 19 v, segle xv).
Amb un signe d'interrogació, Fort sens dubte sospita que es tracta d'un nom
comú, no utilitzat com a topònim (RA).
Ancosa, la casa d'
«feta la dita casa de Ancosa» i «la dita casa de Ancosa fou feta» (c. 532, 9 V, any 1490).
Es cap a l'extrem SO del terme municipal de la Llacuna (Anoia), al costat
d'allà on hi havia hagut la granja d'Ancosa, en un pla a poca distància del
15

EUFEMIÀ FORT I COGUL
final de ponent de la serra d'Ancosa, al NO i a uns 3,5 km de la vila de
Pontons. La vila de la Llacuna li queda una mica més prop, a uns 3,3 km al
NE (RA).
Ancosa, la granja d'
«grangiam de Anchosa» (c. 532, 14, any 1162); «la grange de Anchosa» (c. 532, 9, any
1490).
Ancosa, la plana d'
«la plana de Anchosa» (c. 532, 9, any 1490); «planicies de Anchosa» (c. 459, 19 v, segle
xv).
S'estén per tot l'entorn de la casa d'Ancosa, entre els 700 i 740 m d'altitud
sobre el nivell de la mar. S'hi formen diverses rases que donen origen a la
riera de Miralles (RA) .
Ancosa, la quadra d'
«la quadra de Anchosa» (c. 532, 35 v, any 1490).
Ancosa, l'espluga d'
«de ipsa speluncha de Ancosa» (PW, carp. 159, any 1156); «ipsa que ibi [Anchosis] est»
(LB, 23, any 1164).
Altres vegades, Fort tradueix speluncha per «cova». Era dintre el terme de
Vilademàger (la Llacuna, Anoia); els monjos de Valldaura s'hi traslladaren
abans d'establir-se a Santes Creus (RA).
Andreu, de 1' (Valldossera)
«que's diu del Andreu» (c. 532, 47 v, any 1490).
Andreu, el mas de n'
«mansi den Andreu, nominati lo Clot» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Dit, també, l'Andreu (F). Fort escriu de l'Andreu a l'encapçalament de l'entrada,
amb substitució de l'article de distinció personal del document per
l'article definit (RA).
Anguera
«in termino de Angaria» (LB, 38, any 1173); «terminum de Angera» (c. 532, 22 v, any
1183).
Va ser un poble que va quedar deshabitat ben aviat, en territori de l'actual
terme municipal de Sarral (RA).
16

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Anguera, la serra d' (Selmella)
«usque ad serram de Angaria» (PSC, 125, any 1187).
Antics, els pilars (Santes Creus)
«in ipsos pilars antiqitos» (LB, 96"', any 1179); «a meridie in ipsas pilas antiquas» (c.
459, T, segle xv).
Pilars del primer document sembla un nom diferent de Pilas del segon. Piles
pot ser un terme de ramaderia: piques per a l'abeurada (RA).
Antiga, la fita (Pontons)
«ibi est fita antiqua» (c. 459, 19 v, segle xv).
Anyerigues, les
Apieres
«les Anyerigues» (c. 452, 41, any 1490).
V.: Ricard de les A.
Apieres, les
«les Apieres, termini castri de Celma» (AHPB, Pere de l'Olm, 36", any 1352).
Apieres, el mas de les (Selma)
«mansi de les Apieres» (AHPB, Berenguer Armengol, 122, any 1375); «mas dels Apiers»
(AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Dit, també, les Apieres (F). S'observa que l'últim document tracta el nom en
masculí. Actualment, no es parla de les Apieres ni del mas de les Apieres,
però és coneguda la plana de les Apieres, a 1 km, aproximadament, al SE
del Pla de Manlleu (RA).
Arboçar, 1' (Valldossera)
«al Arboçar» (c. 532, 48 v, any 1590).
Prop de Santa Agnès, a l'altra banda del collet (F). Es un paratge de l'extrem
S del terme municipal de Querol, travessat per la carretera que va de les
Pobles a Pontons, a poca distància de Santa Agnès, que li queda a l'E, al
terme d'Aiguamúrcia. La vila de Querol es troba a uns 5,75 km en direcció
NO (RA).
Arboç a Santa Coloma, el camí de 1' (Pontons)
«usque ad illam viam per quam itur de Arbucio ad Sanctam Columbam, ubi afifrontat
cum termino Montis Acuti et honoribus de la Riambalda» (c. 459, 19 v, segle xv).
17

Armentera
artiga
V.: Pont d'A.
V.: Llarga, l'a.
EUFEMIÀ FORT I COGUL
Artiga Llarga, el torrent de 1' (Pont)
«a torrente quod discurrit de Longa Artiga» (c. 459, 16, segle xv).
Bages, el (Valldossera)
«al Bages» i «can Bages» (c. 532, 47 v, any 1490).
No gaire lluny de l'església actual (F) .
Baix, el molí de
«molendino inferiori monasterii» (BPT, Notes dels actes, any 1477).
Balanyà, el molí d'en (Ponr)
«molendinum den Balanya» (c. 459, 16, segle xv).
És el mateix que el molí d'en Vall (F).
Barceló, el mas d'en (Pontons)
baronia
bassa
basses
«mansi den Barceló» (c. 459, 19, segle xv).
A l'enunciat, Fort escriu de en lloc d'escriure d'en. He fet l'esmena (RA).
V.: Mhger.
V.: Amarar Cànem.
V.: Roges.
Bedestre, la cova de (Valldossera)
«a circio in spluga vel cova de Bedestre» (c. 532, 19, any 1161); «a circio in espluga de
Bedestre» (LB, 33, any 1167).
Com es veu, apareix indistintament «espluga» o «cova» (F).
Berenguer de Sant Hilari, el mas de (Santes Creus)
«in manso Berengarii de Sancto Ilario» (LB, l43 v, any 1170).
Al document del mecanoscrit diu Sancto Hilario (RA).
18

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Berenguer d'Ollers, el mas de (Sanres Creus)
«in ipsum mansum Berengarii de Olers» (LB, 143 v, any 1170).
Ollers és un pobler que perrany al rerme municipal de Barberà de la Conca
(RA).
Bisbe, les parellades del
«et meas pariliatas que sunt inter castrum de Albano et castrum Ceume» (LB, 86, any
978); «les parellades del bisbe a llevant del castell de Alba» (BPT, Notes dels actes, any
1475).
Boal, la
Bonany
Si, com ja s'ha dit, el document és apòcrif, el topònim ja devia existir al
segle XII [referint-se al primer document] (F). A la primera citació, no surt la
paraula Bisbe; Fort devia saber que meas tenia «bisbe» per antecedent (RA).
«de ipsa Boal usque Gaiano» (BPT, Notes dels actes, any 1473).
«de Bon Any» (c. 532, 41, any 1490).
Es un caseriu del terme de Querol, a l'aiguavessant del Penedès, a un km al
SO de l'església de Valldossera (RA).
Bordell, el mas de (Pontons)
«mansum vocatum den Bordell» (c. 459, 18 v, segle xv); «mansi de Bordell, qui partim
est in termino de Pontons et partim in termino Monris Acuti» (c. 459, 19 v, segle xv).
Al costat de la primera anotació del manuscrit, amb llapis, hi ha el?, com si
volgués indicar que és poc segura la transcripció den (RA) .
Borendells
«dominicaturam de Borendelis in Sancta Perpetua et in Cherol» (PSC, 534, any 1229).
Hom es pot preguntar si no corresponia a un antropònim (RA) .
Borràs, el camp d'en (Selma)
«lo camp den Borràs» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Borrell, el puig de (Pontons)
bosc
«prope pòdium Borrelli» (c. 459, 18 v, segle xv).
V.: Ancosa, Cabarrasa, Clots, Ermitania, Portella, Sant Sebastià, Vall del Braç d'Infern.
19

Bosc, el (Selmella)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«a meridie in bosco, ab occiduo similiter in boscho» (LB, 39, any 1179).
Podria referir-se a un nom comú, no ropònim (RA).
Bosc, el mas del (Valldossera)
boscos
«manso del Bosch, sive de la Guinovarda» (AHPB, Junyent, Capbreu, any 1404); «man­
sum del Bosch de termino de Monte Acuto» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
La localització, a Valldossera, que li dóna Fort, discrepa de la que consta
al document de 1484. Es al sector meridional del terme de Querol, al SE
i a uns 3,1 km del cim de Montagut, però a una altitud 280 m inferior, a
1,5 km, aproximadament, al NO de Selma. Un tossal (850 m d'altitud),
conegut com a turó del Mas d'en Bosc, al cantó SO del mas, és a la línia
fronterera que separa el terme de Querol del d'Aiguamúrcia (RA).
V.: Alzines.
Boteric, el (Selma)
«del Botetich» (Fogatge, any 1358).
Boteric, el mas (Selma)
«lo mas Boterich» (AHPB, notari B. Costa, llig. 7, any 1484).
També dit el Boteric (F). Actualment no es parla del Boteric ni del mas Boteric,
però s'anomena el fondo del Botaric (amb la vocal neutra representada
per -a- al Nomen. 2003 10), afluent per l'esquerra a la part alta de la riera de
Marmellar, al N i a 1,25 km de Selma (RA).
Braç d'Infern
V: Vall del B. d'L, el bosc de la
Braç d'Infern, la vall del (Pontons)
«ipsa albereda superiori» (BPT, Notes dels actes, any 1477); «valíem del Braç de Infern»
(c. 459, 19, segle XV).
Buada, la (Santes Creus)
«in honore de Buada» (LB, 94, any 1179); «de ipsa Buada» (c. 459, 7", segle xv).
Fort es pregunta, al manuscrit: Cal Boada? La Boval? Restituïm Buada, com
als documents, que Fort havia convertit a Boada (RA).
10. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona,
2003.
20

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Buscarrons, el torrent dels (Selma)
«lo torrent dels Buscarrons» (BPT, Notes dels actes, any 1466).
Cabarrasa (Selmella)
«in loco vocitato Cabarrasa» (LB, 43 v, any 1182).
Caldria ortografiar Caba-rasa, si no fos que estigués relacionat amb la muntanya
de Cabarrà, a uns 2 km al SO del castell de Selmella (el Pont d'Armentera).
Aquesta muntanya, des del terme del Pont —on té just el primer
vessant—, s'interna cap al de Cabra del Camp (RA).
Cabarrasa, el bosc de (Selmella)
«ab occiduo in boscho de Cabarrasa» (LB, 43 v, any 1182).
Cabarrasa, el camp de (Selmella)
«illum nostrum campum de Cabarasa» (LB, 45, any 1187).
Cabarrasa, la roca de (Selmella)
Cabdell
«in ipsa roca de Cabarrasa» (PSC, 48, any 1173).
Pot ser «roca» significant 'cingle' (ra).
«in loco vocitato Capdel quod est inter vestrum alodium de Fonts Caldes et rivum de
Speds» (LB, 39, any 1179); «in loco vocitato Chabdel (LB, 41, any 1182); «Cabdel» (psc,
103, any 1184).
Cabdell, el grau de (Selmella)
«inter ipsum gradum de Cabdel» (PSC, 84, any 1180).
Cabdell, el puig de (Selmella)
«a podio de Cabdel versus Hulmellam» (PSC, 132, any 1188); «puigcapdell» i «pòdium
de Capdell» (c. 459, 16 V, segle xv).
En plural, «de Cabdells», és el punt culminant (828 m d'altitud) de la muntanya
de Cabarrà, a uns 2,5 km al SO del castell de Selmella, a la frontera
entre el terme municipal de Cabra i el del Pont (RA) .
Cabdell, el terme de (Selmella)
«in termino de Cabdel» (psc, 105, any 1184).
Cabdell, la muntanya de (Selmella)
«in monte de Cabdell» (PSC, 84, any 1180).
21

Cabdell, la muntanya de
Cabra
Cabra
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«in termino de Cabra» (PSC, 26, any 1160).
V.: Selma a C, Vilafranca a C.
«in termino de Cabra» (PSC, 26, any 1160); «Capram» (LB, 87 v, any 1165).
Cabra (Pontons)
«deinde pervenitur a Capra» (c. 459, 19 v, segle xv).
Ací, Cabra devia esrar ubicar al sud-oest del terme de Ponrons. Sembla,
doncs, que s'ha de referir a un ropònim no identificable amb el del poble
de Cabra del Camp (F).
Cabra, el camí de (Santes Creus)
«ad viam qua irur ad Capram supra senctum Petrum de Gayana» (c. 459, 8 V, segle
xv).
Cabra, el coll de
«ad collum de Cabra» (PSC, 26, any 1160).
Cabra, l'embut de
«ad ipsum emborum [de Cabra]» (LFM, I, 259, any 1118).
Cabra, l'engolidor de
«ad ipsum engolador de Cabra» (LFM, I, 259, any 1118).
Cabreria, la (Santes Creus)
«la Cabreria» (c. 532, 35, any 1490).
Cabreria, la granja de la
«la grange de la Cabreria» (c. 532, 35, any 1490).
Caiguda, la torre (Santes Creus)
«in ipsaTurre fracta» (LB, 96, any 1173).
Calveles, l'aigua de (Selmella)
«inter ipsam aquam de Calveles» (LB, 38, any 1173).
22

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Camarasa, el cim de (Selmella)
camí
camp
«ipsam sumitatem de Camarasa» (PSC, 84, any 1180).
Forr havia duplicar la V, però he oprat per conservar-la senzilla, com fa el
document. Pot ser un nom com el de la vila de la Noguera, que l'OnCat diu
que significa 'cúpula pelada', cosa coherent al capdamunt d'una muntanya
(RA).
V.: Aiguamúrcia, Arboç a Santa Coloma, Cabra, Camp a Vila-rodona, Castell, Castell al
Molí, Comagrassa a Vallespinosa, Comallarga, Corrals, Destres, Garrigó, Gatellada, Man­
lleu a la Font, Manlleu a Vilafranca, Montagut, Pla, Pont d'Armentera, Quadriga, Querol,
Santa Maria del Pla, Selma, Selma a Cabra, Selma per Sant Pere de Gaià, Torre, Torrent,
Valldossera, Vell de la Quadriga, Vilafranca a Cabra,
V.: Aiguamúrcia, Borràs, Cabarrasa, Contrarietat, Creus, Llonga, Longaset, Moja, Ordia/s,
Santes Creus, Soler, Solom, Torre, Vila-rodona.
Campanara, la (Valldossera)
«la Campanata» (c. 532, 48, any 1490).
Es prop de Vermell. Figueras proporciona la Campanera, del 1489 (F).
Campanera, el mas de la (Selma)
«quadam masiam nuncupatam lo mas de la Campanera» (AHPB, B. Costa, llig. 7. any
1491).
La informació facilitada per Figueras (entrada anrerior) coincideix amb l'exrrera
de l'AHPB (F). Es al terme del Montmell, entre Selma i la Joncosa del
Montmell, però més a prop (a 1,5 km al N) de la Joncosa que no pas de
Selma (a uns 4,25 km al S) (RA).
Campdàsens (Ponrons)
«Campdasens» (c. 459, 19, segle xv).
Respecrem l'accenr que Fort va posar a la segona síl·laba, arès que el nom
és viu amb aquesta prosòdia. Es al NO i a 1,6 km, aproximadamenr, de
Pontons, al N de la carrerera que ve de Santes Creus per les Pobles. Nomen.
2003 escriu Camp d'Ases i l'indica com a nucli de població, volenr dir la
masia principal i algunes altres que li fan companyia (RA).
Campdàsens, la plana de (Pontons)
«per planam de Campdasens» (c. 459, 19 v, segle xv).
Era devers Montagut (F). Nomen. 2003 NO EN PARIA (RA).
23

EUFEMIÀ FORT I COGUL
Camp de Vila-rodona, el camí del (Santes Creus)
«descendendo per viam Campi Ville Rorunde» (c. 459, 8, segle xv).
Campet, el (Selmella)
cànem
cap
«campus honorem nosrrum de Campero» (LB, 45 v, any 1187).
V: Amarar C.
V.: Serra Mitjana.
Capçonades, les (Valldossera)
«usque ad illas capçonades» (c. 532, 22 v, any 1183); «ipsas capçonades» (PSC, 103, any
1184).
Cap de la Coma, la fita del (Santes Creus)
capella
«ad fitam in capite cumbe» (c. 459, 8, segle xv).
V: SaborelL·, Santa Maria de Valldossera, Sant Salvador.
Capella, la (Valldossera)
«en la dita capella» (c. 532, 1, any 1490).
No sembla segur que hagués estat un topònim (RA).
Capella de Sant Salvador, el molló de la (Pontons)
«pervenit ad mullonem de capela Sancri Salvaroris» (c. 459, 19 v, segle xv).
Cap Negre, el torrent de (Santes Creus)
«usque torrentem de Cap Negre» (PSC, 588, any 1230).
Carbonell, la terra de (Selmella)
«a parte orientis in terra de Carbonelli» (LB, 43 v, any 1182).
Carbonera (Selmella)
«et ipsas [rerras] de Carbonera» (LFM, I, 266, any 1054).
Segurament referint-se a la serra Carbonera (F) .
Carbonera, la serra (Selmella)
«moncium de Carboneria» (LFM, I, 263, any 1151).
La paraula «moncium» potser està mal interpretada perquè les grafies "c" i
"t" en el manuscrit són gairebé idèntiques a causa del tipus de lletra amb què
24

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
apareixen (cursiva gòtica). Per tant, possiblement haguem de llegir «montium».
Carboneres, les muntanyes (Selmella)
«moncium de Carbonaria» (LFM, I, 259, any 1118).
La paraula «moncium» pot ser interpretada com a «montium» per la raó
anreriorment esmentada.
carrera
V.: Cativem.
carretera
V.: Montagut a la Ferrem.
Cartró, el mas (Pontons)
casa
casal
castell
«lo mas Cartró» (c. 459, 18 v, segle xv).
V.: Ancosa.
V.: Ferrer.
V.: Albà, Foix, Freixe, Frugell, Marmellar, Miralles, Montagut, Montclar, Montmell, Nou
de Pontons, Pinyana, Pontils, Pontons, Queralt, Querol, Ramonet, Raqueta, Saborella,
Santa Perpètua, Selma, SelmelL·, Vallespinosa, Vell de Pontons, ViL·demàger.
Castell, el camí del (Valldossera)
«ab occidente in strada publica qua itur ad castrum [Montis Acuti]» (LB, 35, any
1100).
Castell, el mas del (Selma)
«mansi del Castell» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Castell al Molí, el camí del (Selmella)
«iuxta viam que a castro ad molendinum vadit» (PSC, 134, any 1188).
Castellar, el (Ancosa)
«et vadit ad Castellar» (PW, carpeta 156, 4; PSC, 20, any 1156).
Es probable que el Castellar es referís al puig Castellar o a uns edificis a l'est
del peu del puig. Al terme de la Llacuna (Anoia) només he trobat el puig
Castellar (945 m d'altitud), a l'extrem occidental de la serra d'Ancosa, a la
25

castlar
EUFEMIÀ FORT I COGUL
banda meridional del terme, a 1 km de la línia imaginària que separa el terme
municipal de la Llacuna del de Pontons, i a 1,45 km, aproximadament,
de la casa d'Ancosa (RA) .
V.: Conilh.
Cativera, la carrera (Selmella)
«ipsa carrera de Captivariis» (PSC, 48, any 1173); «in carrera que vocatur Cativera» (LB,
39, any 1179).
Carrera d'aquesta entrada i via de l'entrada següent deuen designar el mateix
lloc (RA) .
Cativera, la via (Selmella)
«avia Captivaria» (psc, 132, any 1188); «ad viam vocatam Cativera» (c. 459, 16 V, segle xv).
Cementiri, el (Pontons)
«prope cimiterium» (c. 459, 18 v, segle xv).
Claperol, el (Ancosa)
clot
«ad ipsum Claperol» (PW, carpeta 159, 4, any 1156); «ad ipsum Claperol» (PSC, 20,
any 1156).
V.: Lapacos.
Clot, el (Selma)
«mansi nominati lo Clot» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484); «pecie tere dicta lo Clot»
(AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1489).
Aquest nom, trobat vora Selma, no li sona estrany, a Jaume Nin, però no sap
quin indret designava (RA).
Clots, el bosc dels (Pontons)
«comprehendendo totum nemus [dels Clots]» (c. 459, 19 v, segle xv).
Només a uns 16 km al NO de Pontons trobo un nom que conté la paraula
«Clots»: és la serra dels Clots que, per damunt dels 800 m d'altitud, a l'O
del Montclar, separa el terme municipal de Pontils del sector de Biure (les
Piles) (RA).
Clots, el mas dels (Pontons)
«ad honores mansi dels Clots» (c. 459, 19 v, segle xv).
26

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Codines, les (Selma)
«les codines termini dicti castri [de Selma]» (AHPB, Joan de Crebenys, mm., any
1388).
Codony
coll
colls
colomar
Un edifici a l'oest, i molt a prop, del Pla de Manlleu (RA).
V.: Lliura del C.
V.: Aladern, Cabra, Corna-sansa, Corral, Figuera, Galind, Mateva, Portella, Santa Agnès,
Sant Ermengol, Vilademàger.
V.: Portella.
V.: Nualart.
Colomines, el mas de les
coma
«manso de les Colomines in termino castri de Queralt» (c. 459, 35 v, segle xv).
V.: Cap de la C, Estremera, Figaret, Gran, Guasc, Obrer, Petita, Petita de l'Obrer, Sanç.
Coma, la (Selmella)
«subtus illam combam quem hubuistis» (PSC, 120, any 1187); «comba illa que est inter
duos gradus» (PSC, 84, any 1180); «ad illam cumbam» (PSC, 184, any 1195); «ab illa
Coma» (c. 459, 16 V, segle xv).
Comagrassa (Selmella)
«in choma Grassa» (LB, 41, any 1182); «a Comba Crassa» (psc, 110, any 1187); in ho-
nore de Comba Grassa» (LB, 45 v, any 1187); «de Comagrassa» (c. 459, 16 V, segle XV).
La forma «Coma Grassa» de l'original ha estat aglutinada a Comagrassa, com
a l'últim document (RA).
Comagrassa a Vallespinosa, el camí de (Selmella)
«in via que venit de Comba Crassa et vadit ad Vallespinosa» (PSC, 134, any 1188).
No sembla que el grup de la part específica hagi de portar article; per això he
suprimir el que Fort havia afegit davant de Comagrassa (RA).
27

Comallarga (Santes Creus)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«cumbam prolixiorem» i «usque in capite cumbe maioris et prolixioris» (c. 459, 8, segle
XV).
Era la mateixa Coma Estremera (F). He suprimit l'arricle que Fort havia afegit
davant del nom, i he aglutinat en una sola paraula les dues que figuraven
separades (RA).
Comallarga, el camí de (Santes Creus)
«revertitur ad viam cumbe prolixioris que nunc est vocata comallarga vel cumba Stre-
mera» (c. 459, 8, segle xv).
Interpreto que no correspon article davant de la part específica del conjunt;
per això he suprimit el que Fort hi havia afegit (RA) .
Coma-rasa, l'obac de (Selmella)
«in opacho de Comarasa» (psc, 134, any 1188).
He passar Comarrasa de Fort, a Coma-rasa, per perfeccionar l'ortografia.
Un dubte que queda és si no hi va haver una falsa lectura, malgrat la llarga
experiència de Fort llegint papers antics. Ho fa sospitar que abans hàgim vist
Camarasa, el cim de (RA) .
Coma-sansa, el coll de (Selmella)
«cum colle Cumbesansa» i «ultra collum de Comsansa» (c. 459, 16 V, segle xv).
Per perfeccionar l'ortografia, he unit amb un guió els dos fragments d'aquest
compost, malgrat que Fort els hagués donat formant una sola paraula (RA).
comes
V.: Forçades.
Comes, el mas de les (Selma)
«mansi de les Comes» (AHPB, B. Costa, capbreu, any 1491).
És a l'O i auns 2,35 km de Selma; i també a l'O, però únicament a 1,15 km,
aproximadament, de la Masó, al S, només a 0,45 km de Santa Agnès (RA).
Comes, les (Valldossera)
«de ipsas Comes» (c. 532, 22 v, any 1183); «de ipsis cumbis» (psc, 103, any 1184); «les
Comes» {Fogatge, any 1358).
Comtal, la conamina (Valldossera)
«de meridie in ipsa conamina comtale» (LB, 32 v, any 1007).
28

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Comtal, la parellada (Valldossera)
«usque ad pariliatam comitalem» (LB, 33, any 1167).
conamina
V.: Comtal.
Conill (Selmella)
«in loco vocitato Conil» (psc, 67, any 1173); «villar de Coni» (psc, 125, any 1183);
«Cunil» (LB, 50 v, any 1188).
Al manuscrit de Tarragona, la síl·laba "ni" de «Coni», de 1183, porta un
subratllat a l'original, potser per fer notar que falta la "1". Actualment, és
una partida de terra del terme municipal de Barberà de la Conca, una part
de la qual correspon al terme municipal de Cabra del Camp i una altra al de
Sarral. Es centrada per la muntanya de Conills, un tossal de 699 m d'altitud,
que és el punt de convergència d'aquells tres termes (RA) .
Conill, el vilar de (Selmella)
«usque ad villar de Coni» (psc, 125, any 1187). També, però: «ipsos vilars de Cunil»
(c. 532, 22 v, any 1183).
Conill, la quadra de (Seumella [sic])
«illam quadram de Cunil» (psc, 93, any 1182).
Al mecanoscrit diu Selmella (RA) .
Conills, el castlar de (Selmella)
«ante ipsum castlar de Conilis» (LB, 38, any 1173).
Conills, la font de (Selmella)
conreus
«in ipsa fonte de Conilis» (LB, 38, any 1173).
Es al terme municipal de Cabra del Camp, a la partida de Conill, a 750 m
al SE de la muntanya de Conill (RA) .
V.: Obrer.
Contrarietat, el camp de la (Santes Creus)
«vocabatur campus contrarietatis» (c. 459, 6 V, segle xv); «se nomenave lo camp de con­
trarietat» (c. 532, 12 v, any 1490).
Corneli, el mas d'en (Pontons)
«in manso den Corneli» (c. 459, 19, segle xv).
29

Corral, el coll de (Ancosa)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«in colle Descorral» (PW, carpeta 159, 4, any 1156); «in colle de Corral» (c. 459, 6,
segle xv).
Es al terme municipal de la Llacuna, a l'O i a uns 1,9 km de la població del
mateix nom, i a uns 1,6 km al N de la casa i la granja d'Ancosa (RA).
Corrals, el camí dels (Santes Creus)
«el cami dels corrals» (BPT, Nores dels acres, any 1476).
Cossia (Valldossera)
cova
«in honore de Quocia, apud Valíem Ursariam» (c. 532, 27, any 1198).
He passat a "i", sense accent, la "í" accentuada de l'original de Fort. També
he suprimit l'article, no present en el text transcrit. Cossia podia ser un
antropònim (RA).
V.: Bedestre,
Cova, la (Santes Creus)
«usque ad speluncam que est anre monasterium» (PSC, 132, any 1188); «ascendendo
directe ad covam [anre monasrerium]» (c. 459, 8, segle xv).
En català, en podien haver dit l'Espluga (F) . No es pot donar per segur que
fos un topònim; podia haver estat un nom comú (RA) .
Cova, la (Selmella)
«de circio in spelunca» (LB, 43 v, any 1182).
Podia haver-se'n dit, també, l'Espluga (F).
Cova, el mas de la (Santes Creus)
«de manso de Speluncha» (PSC, 588, any 1230).
Cova de Solà, el torrent de la (Selmella)
«in ipso rorrenre de ipsa spelunca de Solano» (PSC, 48, any 1173).
Creu, la (Santes Creus)
«de dicta ipsa cruce ad firam» (c. 459, 8, segle xv).
No estic segur que, en aquest cas, es tracti d'un topònim; podria ser un nom
comú (RA).
Creu, la roca de la (Santes Creus)
«ad illam Rocham que esr in ora vie, ubi crux sculpta est» (c. 459, 8, segle xv).
«Roca» segurament és equivalent a 'cingle' (RA).
30

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Creus, el camp de
«et quia totus ipsus campus plenus erat crucibus, obmino nomine contrarietatis fuit
vocatus campus de crucibus» (c. 459, 6 V, segle xv); «hagué de qui avant nom Camp
de Creus», «se nomenave camp de Creus», «lo dit Camp de Creus» (c. 532, 13 v, any
1490).
Encara, aquest topònim evolucionaria per a dir-se definitivament camp de
Santes Creus (F) .
Cup, el molí del (Pontons)
«molendinum del Cup» (c. 459, 19, segle xv).
Dalt, l'albereda de (Santes Creus)
«ipsa albereda superiori» (BPT, Notes dels actes, any 1477).
Dalt, les roques de (Selmella)
«a superioribus rupibus» (PSC, 110, any 1187); «ad rupes superiores» (LB, 50, any 1191).
Taques (Pontons)
«prope honoris de Taques» (c. 459, 19 v, segle xv).
Devers el castell de Foix (F) .
Destres, els (Santes Creus)
«orta dels Destres» (c. 459, 9 V, segle xv).
Ara són les Destres (F) . Al sector meridional del terme municipal d'Aiguamúrcia,
al NE i a 1,95 km, aproximadament, de la vila d'Aiguamúrcia (RA).
Destres, el camí dels (Santes Creus)
«lo camí dels Destres» (BPT, Notes dels actes, any 1477).
Observeu la masculinització d'aquest topònim, dels Destres, actualment feminitzat
i generalment anomenat les Destres (F).
Destres, l'horta dels (Santes Creus)
«pars terre vocata orta dels Destres» (c. 459, 9 V, segle xv).
Era un altre nom de l'horta de l'Obrer (F) .
Devesa, la (Santes Creus)
«devesa que est ante monasterium» (c. 459, 8, segle xv).
Que fos un nom comú no es pot assegurar, però és probable (RA).
31

embut
V.: Cabra.
Ermitania, F (Pontons)
«la Hermitania» (c. 459, 19 v, segle xv).
Ermitania, el bosc de F (Pontons)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«cum ipso nemore de la Ermitania» (c.459, 18 v, segle xv).
engolidor
església
espluga
espona
V.: Cabra.
V.: Foix, Pontons, Valldossera, Vilademàger.
V.: Ancosa.
V.: Riudespets.
Esponar, F (Pont)
«ipsum esponar» (PSC, 103, any 1184).
Estremera, la coma (Santes Creus)
estret
«cumba Stremera» i «cumbe maioris nunc vocata cumba Stramera» (c. 459, 8, segle xv).
És preferible respectar l'absència d'article dels documents i ortografiar "extremera".
Era un altre nom de Comallarga (RA).
V.: Reixacs, Romeguera, Torrent de Valldoriola, VallorioL·.
Fàbrega, el mas de la (Selma)
«del mas de la Fàbrega» (AGP, secció 3a, llig. 3, 182, n° 599, segle xv)."
Es parla de la Fàbrega, que és un edifici que no rep el nom de mas. És a l'E
i a 1,15 km, aproximadament, de Selma (RA).
11. Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, de l'orde hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. La cita
és del Sr. Fàbregas.
32

Fariner, el molí
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
«ad molendinum farinarium monasterii quod est in dicto loci de Ponte» (c. 459, 16,
segle xv).
Febrosa, la (Ancosa)
«de la Febrosa» (PW, carpera 159, 4, any 1186).
Febrosa, la roca de la (Ancosa)
«in ipsa ruppe de la Febrosa» (PW, carpera 159, 4, any 1156).
Probablement, «roca» era equivalent a 'cingle' (RA).
Ferrador, el mas del (Valldossera)
«lo mas del Ferrador» (c. 532, 46 v, any 1490).
Ferrer, el casal (Valldossera)
Ferrera
«del casal Farrer» i «al casal Ferrer» (c. 532, 41 i 47, any 1490).
V.: Montagut a h F.
Ferrera, la (Valldossera)
«pergit ad ipsa Ferrera» (LB, 34 v, any 1093).
Ferreres (Pontons)
«masoverius de Ferreres» (c. 459, 18 v, segle xv).
Un edifici al SO i a uns 3,25 km de Pontons, a la muntanya de Ferreres (RA).
Ferreres, el grau de (Pontons)
«ad gradum vocarum Grau de Ferreres» (c. 459, segle xv).
Es parla del collet de Ferres, que podria ser un equivalent del «grau». És al S
i a no gaire distància de l'edifici de Ferreres (RA).
Ferreres, el torrent de (Pontons)
«ad torrentem de Ferreres» (c, 459, 19 v, segle xv).
No hem trobat que en parli ningú. A les planes de Ferreres (que Fort no
troba en els documents), al S del collet de Ferreres, es forma un torrent que
aflueix a la riera de Marmellar, Un altre s'inicia al collet i fa cap a la mateixa
riera. Un d'aquests devia ser el torrent de Ferreres (RA).
33

Figaret, la coma d'en (Selma)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«la coma den Figaret» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Figuera, el coll de (Valldossera)
«a meridie in collo qui dicitur de Figuera» (c. 532, 19, any 1167); «in collo que dicitur
de Figera» (LB, 23, any 1167).
Figuera, la (Valldossera)
«la Figera» (LB, 32 v, any 1067); «ques diu de la Figuera» (c. 532, 46 v, any 1490).
Es un paratge del terme municipal de Querol, a l'O de l'església de Valldossera,
entre dos dels torrents de la capçalera de la riera de Marmellar, i també
entre la carretera de les Pobles a Pontons i la que puja a la Galcerana (RA).
Figuera, la muntanya de la (Valldossera)
«in ipso monte de la Figera» (LB, 32 v, any 1007).
Figuera, la quadra de la (Valldossera)
«de meridie in quadre de ipsa Figera» (LB, 34 v, any 1093); «in quadra de ipsa Figuera»
(c. 532, P, any 1093).
Figuera, la torre de la (Valldossera)
«in turri de ipsa Figera» (LB, 35, any 1100).
Figueres, les (Selma)
«pecia terte nunc vocata les Figueres» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Filcunea, el torrent de (Selmella)
fita
«vadit ad torrentem de Filcunea» (LB, 50, any 1191).
V.: Antiga, Cap de la Coma.
Fitera, la roca (Pont)
«ipsam tupem fitarii Pontis Armentarie» (PSC, 103, any 1184).
Segurament que era una altra manera de designar L· Perafita del segle xv (RA).
Fiumera, el torrent de (Selma)
Foix
«cum tottente que discutfit de Fiumera» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
«Fox» (psc, 459, any 1226); «cum termino de Fuxio» (c. 459, 19, segle xv).
34

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Foix, el castell de
«castri de Fodex» (LFM, I, 242, any 1067).
Era al terme municipal de Torrelles de Foix (Alt Penedès), al capdamunt
d'un penya-segat que s'aboca al riu de Foix, a uns 3 km al N de Torrelles
(RA).
Foix, l'església de
«ecclesie Sancce Marie de Fuxio» (c. 459, 18 v, segle xv).
Fonedens, la muntanya (Pontons)
«montem vocatum Fonedens inrer terminum de Celma et de Ponronibus er de Monre
Acuro» (c. 459, 19, segle xv).
Fonollar, el (Santes Creus)
«per cacuminem de ipso fonollario» (BPT, Nores dels acres, any 1476).
Fonollosa, la (Selma)
font
«pecie rerre vocata la Fonoyosa» (AHPB, Capbreu 1578, any 1418).
Una caseria coneguda com la Fonollosa és a la part meridional del terme de
Cabra del Camp. Hi ha una rasa i un torrent del mateix nom que va pels
termes de Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria i Alió (RA).
V.: Conills, Manlleu a la F.
Font, Falbereda de la (Selma)
«quadam albaredam siram a la fonr» (B. Costa, llig. 7, any 1484). 12
Fort posa un interrogant darrere la paraula Albereda, al manuscrit; no sabem
quin dubte volia significar. No el conserva al mecanoscrit. Jaume Nin
m'ha parlat de l'Albereda, entre Selma i el Pla de Manlleu, i ha comentat
que per allí hi ha una font (RA).
Font, el mas de la (Valldossera)
«lo mas de la Font» (c. 532, 48 v, any 1490).
Existeix amb aquest nom, però derruït (F).
12. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona: Arxiu Notarial, notari B. Costa.
35

Fontscaldes
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«in loco vocitato Fonscaldas» (PSC, 67, any 1173); «ad Fontes Calidas» (PSC, 48, any
1173); «Fonts Calles» i «de Fontibus Calidis» (LB, 39, any 1179); «in Fontibus Chali-
dis» (LB, 41, any 1182); «apud Fontes Calidos» (PSC, 132, any 1188); «locum de Fons
Caldes» (c. 532, 33, any 1298); «Fonts Caldes» (c. 532, 29, segle xv).
Aquest antic poblet ara integra el municipi de Cabra del Camp. Cal observar
que de cap dels topònims aplegats ací, i de moltíssims altres que podríem
afegir, no surt sinó Fontscaldes; però certament correspon a Fontscaldetes (F).
D'acord amb els documents, he posat Fontscaldes, i no Fontscaldetes, com
havia posat Fort, a l'enunciat de l'entrada. Enrre Fontscaldetes i Cabra hi ha
una distància d'uns 3,25 km, i s'hi interposa el cim de la Voltorera (RA).
Fontscaldes, la granja de
«grangiam de Fontibus Calidis» (psc, 110, any 1187); «la grange de Fons Caldes»
(c. 532, 34, any 1490).
Reiterem que als documents mai no apareix el diminutiu que justifiqui l'actual
Fontscaldetes (F). També ací he escrit Fontscaldes, en lloc de Fontscaldetes
com proposava Fort (RA) . Avui es coneix amb el nom de Fontscaldetes,
potser per diferenciar-lo de Fontscaldes.
Fontscaldetes
V.: Fontscaldes (RA).
Forçades, les comes (Selmella)
«inrer cumbas forcatas» (LB, 50 V, any 1188).
Formigosa (Valldossera)
«Formigosa» (c. 532, 41, any 1490).
També es podria representar: Formigó [s]a.
Freixe, el castell de (Santes Creus)
«usque ad illam antiquitatem vocitatam castrum de Frexe» (psc, 26, any 1160 [992
afegit amb llapis al manuscrir, però no al mecanoscrit]) (RA).
Frugell (Selma)
«Frugello de rermino de Selma» (ACA, Registre 463, 182 V, any 1352).
Frugell, el castell de (Selma)
«casrelli de Frugylliu» (ACA, Regisrre de la Cancelleria Reial 669, 97 V, 13 any 1352 [1067
afegit amb llapis al manuscrir, però no al mecanoscrit]).
13. Arxiu de la Corona d'Aragó, de Barcelona. Registres de la Cancelleria reial.
36

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Frugell, el mas d'en (Selma)
«mansus de Frugellus quondam» (ACA, Regisrre 669, 27 v, any 1352); «lo mas den
Frugell» (Fogatge, any 1358).
Dit, també Frugell, a seques (F) .
Gaià, el riu
«fluminis Gaiano» (LB, 86, any 978); «in ipsa ribera de Gaya» (psc, 26, any 1160); «in
Gaia» (PSC, 26, any 1160); «fluvio de Gaian» (LB, 143 v, any 1170); «in rivo de Gaiam»
(LB, 89, any 1171); «in flumine Gayani» (c. 459, 7\ segle xv).
Gaians, els (Santes Creus)
«honorem dels Gayans» (PSC, 554, any 1229).
Gaians, els masos de (Santes Creus)
«quod habemus in mansis de Gayans» (PSC, 508, any 1230).
Galcerana, la (Valldossera)
«fructibus de Gaucerana in castro de Monteacuto» (PSC, 534, any 1229); «en la part del
terme de Monragut apellada la Galcerana» (c. 532, 45, any 1490).
S'anomena així un conjunt de masos del terme municipal de Querol, prop
d'una rasa que baixa al costat de les Cases Noves de Formigosa, a la capçalera
de la riera de Marmellar. Al NO té el puig de Formigosa (1.002 m d'altitud),
uns 320 m més amunt (RA). Podria no ser «fructibus» sinó «fractibus»
(

Gallscarnuts, el mas de (Selma)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«de manso de Galls Carnuts» (AHPB, Junyents, Capbreu, any 1418).
Dit, també, Gallscarnuts, a seques (F). El mecanosctit posa Galls Carnuts,
dues paraules (RA).
Gaiter (Selmella)
«damus honore nostrum de Gaiter» (LB, 45 v, any 1187); «ad locum vocatum Ganter»
(c. 459, 17, segle xv).
Ganter apareix al segon document, tant del manuscrit com del mecanosctit
(RA).
Gardseires, la serra de (Santes Creus)
«a meridie in ipso serre de Gardseiras» (LB, 98 v, any 1178).
Respecto la terminació (-es) que Fort va posar en substitució de "-as" (RA).
Garrigó, el camí del (Selma)
«cum camino qui itur ad Garrigo» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Cal Garrigó, que podria ser el lloc on conduís el camí, és al terme del
Montmell, al SO i a uns 4,6 km de Selma, vota can Ferrer de la Cogullada,
prop de la carretera que de Vila-rodona, per la Perafita, va a Aiguaviva
(RA).
Garrofret (Valldosseta)
«Garrofret» i «Carrofret» (c. 532, 41, any 1490).
Ara és conegut pet Gairofet (F) . Es al cantó meridional del terme municipal de
Querol, al N del mas d'en Bosc, escassament a 2 km al NO de Selma (RA).
Gassons, els (Valldossera)
«dels Gassons» (c. 532, 41, any 1490).
Ara s'anomena els Gasons (F), segurament volent dir amb alveolar fricativa
sonora, però Jaume Nin l'articulava sorda. És al tetme municipal de Querol,
a poca distància de la fronteta que el sepata del de Pontons, a 1,75 km, aproximadament,
al N de l'església de Valldossera, entre unes rases de la part alta
de la riera de Valldossera (RA).
Gatellada, el camí de la (Selma)
«cum camino quo itur a la Gatellada» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
38

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Gatelleda, la (Valldossera)
«et descendit de ipsa Gatelada» (c. 532, 22, any 1183); «de illa Gateleda» (psc, 103,
any 1184); «Bernardo Sabater de Gateleda» (AHPB, Pere d'Olm, 4 i 5, any 1351); «la
Gatelleda» (informació del Sr. Figueras, any 1413); «de ipsis Garelledes» (BPT, Nores
dels actes, any 1474).
Només el document de 1183 i el de 1484 referit al camí (entrada precedent)
escriuen "Gatelada / Gatellada", amb "a" a la tercera síl·laba. Tots els altres
opten per Gatelleda (RA).
Gausac, el (Valldossera)
«del Gausach» (c. 532, 48, any 1490).
Genebrar, el (Selmella)
«in ipso Genebrar» (LB, 38, any 1173).
Gener, el mas (Valldossera)
«lo mas Janer» (c. 532, 41, any 1490).
Es al terme municipal de Querol, a 1,25 km, aproximadamenr, a l'E del
puig de Formigosa, a una alrirud de 830 m. L'església de Valldossera li queda
a uns 3 km al SE i 210 m més avall (RA).
Gironins, el mas dels (Pontons)
«mansus gerundensium» (PSC, 126, any 1188); «mansum qui fuit Arnaldi de Gerunda
er fratrum suorum» (PSC, 126, any 1188); «mansum de Solanes que dicirur mansum
gerundensium» (LB, 29, any 1189).
Gorovarda, la (Selma)
«la Gorovarda» (AHPB, J. de Crebenys, any 1388).
Sembla una deformació de h Guinovarda (F).
Graetes, el torrent dels (Santes Creus)
«a rorrenre dels Graeres» (c. 459, 8 V, segle xv).
Gran, la coma (Selmella)
granja
«in ipsa magna comba» (LB, 50, any 1191).
V.: Aiguamúrcia, Ancosa, Cabrera, Fontscaldes, Santes Creus, Valldossera.
39

grau
V.: Cabdell, Ferreres, Romeguera.
Grau, el (Selmella)
«inter Gradus» (PSC, 181, any 1195).
Graus, els (Selmella)
«inter ipsos grads» (PSC, 105, any 1184).
Grossa, la pedra (Selmella)
guàrdia
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«er vadit per ipsam Perram Grossam» (LB, 50, any 1191).
V.: Voltor.
Guàrdia, el puig de la (Pontons)
«ascendit ad pòdium de la Guardia in ore nemoris de la Hermitania» (c. 459, 19 v, segle xv).
Guasc, el mas d'en (Valldossera)
«lo mas den Guasch» (c. 532, 48, any 1490).
Guasc, la coma de (Santes Creus)
«comba illa que vocatur comba de Guasch» (PSC, 132, any 1188); «cumbam de Guasch,
nunc vocatam cumbam operarii» (c. 459, 8, segle xv).
Era un altre nom de la coma de l'Obrer (RA).
Guinovarda (Selma)
«in loco de la Guinovarda» (AHPB, J. Junyent, any 1404).
Sembla que cal identificar-lo amb la Gerovarda (F). Tanmateix, la Gerovarda
no consta a la llista de noms; Fort devia escriure Gerovarda quan volia posar
Gorovarda (RA).
Guinovarda, el mas de la (Selma)
«quendam mansum dictum de la Guinovarda» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1489).
Dit, també, la Guinovarda, a seques (F). Segons Jaume Nin, és al Pla de
Manlleu, dintre la Quadra, a molt poca distància de les cases d'aquella vileta
(RA).
Gunyoles, de les (Valldossera)
«de les Gunyoles» (c. 532, 98 v, any 1490).
Es devia referir a algun propietari de la població d'aquell nom, ara terme
municipal de la Secuita (Tarragonès) (RA).
40

horta
hospital
illes
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
V.: Destres, Obrer.
V.: Pobres.
V.: Rubió.
Infern
V.: Braç d'I.
Lapacos, el clot (Santes Creus)
«ab occiduo in Cloto Lapacos» (LB, 94, any 1179); «ad ipsum Clot Lapacos» (PSC, 103,
any 1184).
A les transcripcions fetes per Fort, la síl·laba "cós" anava accentuada. He
suprimit l'accent (RA).
Llarga, l'artiga
«de longa artiga usque ...» (PSC, 588, any 1230).
Llineria, la (Selmella)
«in linaria» (psc, 180, any 1195).
Es devia referir a un llinar, un camp de lli (RA).
Lliura, la (Selma)
«de la Lliura» (informació del Sr. Figueras, any 1413).
Lliura del Codony, el mas de la
«de manso de la Lliura de ipso Coctano in termino casrri de Celma» (BPT, Nores dels
acres, any 1490).
Dit, a seques, la Lliura (F). El Codony era un antic terme vora el riu Francolí,
entre Constantí i Vallmoll. Encara es parla de L· Granja dels Frares, o
del Codony, al terme del Morell (RA).
Llonga, el camp de
«in campo vesrro de Longa siro apud grangiam de Anchosa» (c. 532, 27, any 1191).
Longaset, el camp de (Santes Creus)
«illum campum de Longasetd» (LB, 89, any 1171).
41

lunar
V.: Alzina L.
Màger, la baronia de (Ancosa)
EUFEMIÀ FORT i COGUL
«dominum baronie de Mager» (c.459, 18, segle xv).
Mallol, el (Santes Creus)
«ubi erat lo Mallol» i «vinea del Mallol» (c. 459, 7 i 7 V, segle xv).
Manlleu, el (Selma)
«de Manlleu» {Fogatge, any 1358); «del Manlleu» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Observeu el determinatiu de la segona accepció (F).
Manlleu a la Font, el camí del (Selma)
«cum camino qui irur del Manlleu a la Font» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Manlleu a Vilafranca, el camí del (Selma)
«in camino qui itur del Manlleu a Vilafrancha» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Manlleva (Selma)
«Guilermo de Manleva» (ABB, visita pastoral, Manual 3, 49V 4 any 1325).
El paratge, i també l'edifici anotat a l'entrada següent, són al SO i a 1,15
km, aproximadament, de Selma, i al SE i a 1 km de la Masó (RA).
Manlleva, el mas de (Selma)
«mas de Manlleua» (AHPB, J. Junyent, Capbreu, any 1500).
També és dit Manlleva, a seques (F). ÉS habitat (RA).
Marmellar (Pontons)
«Marmellar» (c. 459, 19 v, segle xv).
Ara correspon al terme municipal de Montmell (Baix Penedès), al SE i ben
bé a 6,55 km de la vila de Pontons (RA).
Marmellar, el castell de
«cum termino castri de Marmellar» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484 [1160 afegit amb
llapis al manuscrit]) (RA).
El poble de Marmellar pertany al municipi de Montmell (Baix Penedès)
(RA).
14. Arxiu del Bisbat de Barcelona.
42

mas
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
V.: Aguiló, Andreu, Apieres, Barceló, Berenguer de Sant Hilari, Berenguer d'Ollers, Bordell,
Bosc, Boteric, Campanera, Cartró, Castell, Clots, Colomines, Comes, Corneli, Cova, Fàbre­
ga, Ferrador, Font, Frugell, Gallscarnuts, Gener, Gironins, Guasc, Guinovarda, Lliura del
Codony, Manlleva, Masó, Mata, Miró, Montagut, Pedrera, Pedrola, Peralta, Perelló, Pla,
Pontons, Portella, Porter, Puig, Riambalda, Ricard de lesAspieres, Riera, Romeguera, Roset,
Rubió, Selvatge, Solanes, Sovall, Torres, Toses, Traneres, Valldòria, Valldossera, Vidal.
Mascaró, les parellades d'en (Pontons)
«in illas paraliatas den Mascaró» (c. 459, 18 v, segle xv).
Mas de la Riera, el puig del (Pontons)
«ad pòdium mansi de la Riera» (c. 459, 19 v, segle xv).
Mas de la Riera, la muntanya de sota el (Pontons)
masia
«qui mons est subtus mansum de la Riera» (c. 459, 19, segle xv).
V.: Recoents, Solsies, Torrella.
Masó, el mas de la (Selma)
«nuncuparum lo mas de la Maso» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Més conegut per la Masó, a seques (F). Un gran edifici a l'O i a 1,25 km,
aproximadament, de Selma (RA).
Masó, la (Selma)
masos
mata
«la Maso» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
V.: Gaians.
V.: Virgili.
Mata, el mas d'en (Pontons)
«masoverius mansi den Mata» (c. 459, 19, segle xv).
Mateva, el coll de
«collem de Matheua, prope riariam termini de Celma» (BPT, Nores dels acres, any 1476).
Miralles, el castell de
«casrrum de Miralle» [al manuscrit, subrarllades les 3 úlrimes lletres] (scv, ui, 329, any
1193); «in casrro de Miraliis» (PSC, 580, any 1226).
43

EUFEMIÀ FORT I COGUL
El castell correspon a Santa Maria de Miralles (Anoia), a sol ixent de Bellprat,
on hi havia el castell de Queralt (RA) .
Miró, el mas d'en (Selma)
«mansi den Miro, olim de Manlleva» (AHPB, J. Junyent, Capbreu, any 1486).
Mitjà, el terme (Santes Creus)
mitjana
«ibi esr rerminus medium» (PSC, 122, any 1187).
Entenc que és preferible interpretar «mitjà» en lloc de «mig» (RA).
V.: Serra M.
Mitjana, la serra (Pontons)
«de serre mirjane» (LB, 26 v, any 1188).
És al NO de la vila de Pontons. Comença a agafat altura a poca distància del
nucli urbà. Té una extensió N-S d'uns 1,25 km, i arriba a 783 m d'altitud.
Confronta amb el terme municipal de la Llacuna (RA).
Moja, el camp de na (Selma)
«lo camp de na Moja» (AHPB, J. Junyent, capbreu, any 1483).
És un edifici al terme del Montmell, al SO i a uns 900 m de les cases de
Marmellar, i al SE i a uns 6,25 km de Selma (RA).
Moleta, la (Selmella)
molí
molí
Molí, el
«versus moleram» (LB, 45 v, any 1187).
V.: Castellal M.
V.: Baix, BaL·nyà, Cup, Fariner, Obra, Oli, Pinyana, Vall, Vidal, Vila.
«et ipsum molendinum in Sanctas Cruces» (LB, 86 v, any 1160).
Mollons, els (Pontons)
«er vadir per mullones ad collem» (c. 459, 19 v, segle xv).
Monestir, el
«concedo cenobio Sancre Crucis de Gaiano» (psc, 45, any 1172).
44

Montagut
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
«in termino de Monre Acuto» (LB, 32 v, any 1007); «in termino Montisacuti» (LB, 35,
any 1100); «in termine Monte Acud» (LB, 48 v, any 1112).
L'antic terme de Montagut forma part del municipi de Querol. L'integraven
uns masos escampats a l'entorn del cim (964 m d'altitud) (RA).
Montagut, el camí de (Pontons)
«illam viam Montis Acuti» (c. 459, 19 v, segle xv).
Segurament identificable amb el que ens descriu un document de Valldossera:
«in strata que descendit de predicto castro» (c. 532, l v, any 1093) (F).
Montagut, el castell de
«in termino de castro Monte Acuto», «de ipso castro Monte Agudo» (LB, 32, any 992);
«infra omnes terminos castri Montis acuti» (PSC, any 1018); «et castrum Monteagud»
(LFM, I, 232, any 1023); «castro de Monte Acuto» (LFM, I, 242, any 1067); «ipsum kas-
trum de Monte Agud» (LB, 48 v, any 1112); «kastrum Mont Agud» (LB, 48 v, any 1112);
«castri de Monteacutto» (psc, 26, any 1160); «et castri Mons Acuti» (c. 532, 22, any
1183); «castrum de Munt Agut», «de Munt Agud» (PSC, 17, any 1193); «castrum de
Mundo Acut» (scv, m, 330, any 1193); «castell de Montagut» (c. 532, 1, any 1490).
Una ullada a la llarga llista de mots amb què és designat Montagut proporciona
elements per a conjecturar que el castell —que el 1149 encara no era reconquerit
ni habitat (1 b, 26)— podia haver estat anomenat successivament
castell Montagut i de Montagut (F) .
Montagut, el mas de (Pontons)
«mansi de Montagut» (c. 459, 19 v, segle xv).
Devers ponent de la vila i terme [sic] (F).
Montagut, el puig de
«a predicto podio Montis Acuti» (c. 532, 22, any 1183).
El cim (964 m d'altitud) és a 2,5 km al SE de Querol, però a un nivell 400
m superior (RA).
Montagut a la Ferrera, la carretera de
«a septentrione in strata de castro [de Monte Acuto] ad ipsa Ferrera» (LB, 34 v, any 1093).
Potser, més que camí carreter, convindria camí a la strata que cita un document
quan el paratge encara no estava reconquerit, ni repoblat (F) .
Montclar (Valldossera)
«de Monte Claro» (c. 532, 25 v, any 1172).
45

Montclar, el castell de
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«castrum de Munrclar» (psc, 176, any 1193); «casrrum de Monte Claro» (psc, 554, any
1229).
Correspon al municipi de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà), ara
agregat a Pontils. Era vora el cim del Montclar, el més enlairat (948 m d'altitud)
del terme (RA).
Montduran
«damus honorem de Monre Duran qui est iuxta predicrum castrum Celmelle» (LB, 45 v,
any 1187).
Montmell
«Monte Macello» (LB, 95, any 1172).
Montmell, el castell de
«in termino castri Montis Macelli iuxta flumen de Gaiano» (LB, 93 v, any 1170).
El que en queda és al SO de la talaia del Montmell (Baix Penedès). És al
terme municipal del Montmell, al N i a cosa de 2 km de la Juncosa del
Montmell (RA).
Moscarrubes (Selma)
«Moscarrubes» (informació del Sr. Figueras, any 1489).
Jaume Nin ho anomenava Moscarrubí. Una masia del Pla de Manlleu, cap
al S (RA).
muntanya
V.: Cabdell, Figuera, Fonedens, Mas de la Riera, Pedrera, Romeguera, Sovall.
Nalec, el portell de (Ancosa)
«ipsum porrelum de Nalech» (pw, carpera 159, 4, any 1156); «ipsum portellum de
Valech» [evidentment una mala còpia del mot] (PSC, 20, any 1156); «ipsum portellum
de Nalech» (c. 459, 18, segle xv).
Reporrem aquest testimoni tardà, tant per justificar que cal dir Nalec, com
per dissipar el dubte que aquest i el portell de l'Aleta puguin ser un mateix
topònim, malgrat l'aparença. El còdex 459 en fa la distinció (F).
negre
V.: Cap N.
46

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Noguer, la sort del (Selma)
«pecia terre nuncupata la sort del Noguer» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1489).
Nou de Pontons, el castell
«in castello novo de Pontons» (LFM, I, 245, any 1067).
Nualart, el colomar de (Selma)
obac
«lo colomar de Nualart» (AHPB, Capbreu 1578, any 1446).
V.: Coma-rasa.
Obra, el molí de 1' (Santes Creus)
obrer
«molendinum monasrerii vocato de la obra» (c. 459, 9 V, segle xv).
V.: Petita de l'O.
Obrer, els conreus de 1' (Santes Creus)
«inter laboraciones operarii» (c. 459, 8, segle xv).
Obrer, la coma de 1' (Santes Creus)
«cumbam operarii» (c. 459, 8, segle xv).
Era la coma de Guasc (F).
Obrer, l'horta de 1' (Santes Creus)
«orra vocara del obrer» (c. 459, 9 V, segle xv).
També coneguda per l'horta dels Destres (RA).
Oli, el molí de 1' (Santes Creus)
Ollers
«pro usibus molendini olei» (c. 459, 9, segle xv).
V.: Berenguer d'O.
Olmet, la parellada d' (Pontons)
«dimitto pariliatam de Ulmeto» (PSC, 495, any 1226).
Ara no es parla de la parellada, sinó del coll; i no d'Olmet, sinó d'Omet.
Coll i parellada devien ser contigus, o pròxims. Si era així, la parellada s'esqueia
al SO i escassament a 1 km de la vila de Pontons, tal com actualment
s'escau el coll (RA).
47

EUFEMIÀ FORT I COGUL
Ordials, el camp dels (Santes Creus)
«a capite campi vocati dels Ordials» (c. 459, T, segle xv).
Era tocant a Sant Pere de Gaià (F).
Ossets, els (Valldossera)
«els Ossets» (c. 532, 47 v, any 1490).
Ovellers, la torre de 1' (Valldossera)
«la torre del Ovelles» (c. 532, 46 v, any 1490).
Més tard figura com la Torre dels Ovellers (F) .
parellada
V.: Alzina Lunar, Comtal, Olmet, SoL·iies, Soler.
Parellada, la (Pont)
«ipsius paraliate» (PSC, 103, any 1184).
parellades
V.: Bisbe, Mascaró, Sovall.
Parellades, les (Selma)
«les parellades» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Parellades, les
«pars vocata les parellades confrontata cum terminis monastetii ad sanctem Petrus de
Gaiano» (c 459, 16, segle xv).
parròquia
pedra
pedrera
V: ViL·demàger.
V.: Grossa, Rodona.
V.: Vella.
Pedrera, el mas de la (Santes Creus)
«in manso de la Pedrera» (c. 459, 11, segle xv).
Pedrera, la (Santes Creus)
«ipsam Petrariam» (c. 532, 22, any 1183).
48

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Pedrera, la muntanya de la
«ipsum montem de Penaria» (c. 532, 22, any 1183); «monte ubi est Penaria qui mons
est contiguus termino monasterii» (c. 459, 7", any 1490).
Pedrera, les planes de la (Pontons)
«planes de la Pedrera» (c. 459, 19, segle xv).
Pedrola, el mas de la (Selma)
«cum manso de la Pedrola» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Perafita, la (Pont)
«in ipsa Perafita» (PSC, 103, any 1184).
També he vist la roca Fitera (RA) .
Peralta, el mas de (Pontons)
«mansi de Peralta» (c. 459, 19, segle xv).
Perelló, el mas del (Selma)
«mansi del Perelló» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Hem trobat cal Perelló al NO i a uns 2,25 km de Pontons (RA).
Petita, la coma (Santes Creus)
«cumbam minorem» (c. 459, 8, segle xv).
Petita de l'Obrer, la coma (Santes Creus)
«cumbam minorem operarii» (c. 459, 8, segle xv).
Pigot, el torrent de (Santes Creus)
pilars
«in torrente de Pigot» (LB, 91 v, any 1188).
V.: Antics.
Pilars, el torrent dels (Santes Creus)
«in torrente de ipsi Pilars» (LB, 96, any 1173).
Pineda, la (Pontons)
«ascendit per la Pineda» (c. 459, 19, segle xv).
49

Pinyana, el castell de (Pont)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«omnes terminos castri Pignane» (psc, 2, any 1018); «et castrum Pinnana» (LFM, I, 232,
any 1023); «ipsum kasrrum de Pinnana» (LB, 48 v, any 1023); «casrrum de Pinana» (PSC,
176, any 1193); «casrrum de piniana» (scv, m, 330, any 1193); «castrum de Pinyana»
(PSC, 554, any 1229).
El castell degué anomenar-se, doncs, castell Pinyana ans del seu repoblament
—el 1149 encara no s'havia esdevingut (lb, 26)— però després sempre
s'anomenà de Pinyana (F). Hom considera que correspon al terme municipal
de Querol. Es al SO i a 1,8 km, aproximadament, de la vila de Querol,
vora un torrentet que aflueix a l'esquerra del riu Gaià. Al SE, uns 120 m més
amunt, a una distància de 600 m, hi ha la torre de Pinyana (RA).
Pinyana, el molí d'en (Pont)
«molendinum den Pinyana» (c. 459, 16, segle xv).
Pinyana, la quadra de
pla
«insta pars vocatur quadra de Pinyana» (c. 459, 16, segle xv).
V: Tarragona, Santa Maria del P.
Pla, el camí del (Santes Creus)
«ad dicram viam qua itur ad Planum» (c. 459, 8, segle xv).
Pla, el mas (Valldossera)
«del mas Pla» (c. 532, 41, any 1490).
Tocant a l'església (F).
Pla de Cabra, el
plana
«in ipso Plano de Capra» (LB, 98 v, any 1173).
Altramenr dit Pla de Santa Maria. Es al S i a uns 3 km de Cabra del Camp
(RA).
V.: Ancosa, Campdàsens.
Plana d'Ancosa, les roques de la
«usque ad rupes planiciei de Anchosa» (c. 459, 19 v, segle XV).
50

planes
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
V.: Pedrera.
Planes, les (Selma)
«pecia terre nuncupata les Planes» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Planes, les (Santes Creus)
«ad ipsas Planas» (BPT, Notes dels actes, any 1477).
Planioles (Selma)
plans
«pecia terre nuncupata Planioles» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Jaume Nin ho anomenava les PL·niolles. Es una munranyera entre Selma i el
Pla de Manlleu, però més a prop del Pla que de Selma (RA).
V.: Vall del Braç d'Infern.
Pletes, les (Sanres Creus)
«de ipsis pletis ultra Gayanum» (BPT, Notes dels actes, any 1476).
Pobles, les
«de les Pobles» (c. 459, 15, segle xv).
Al terme municipal d'Aiguamúrcia, a uns 3,5 km al NE de Sanres Creus (RA).
Pobres, l'hospital dels (Sanres Creus)
«ad hospitale pauperum monasterii» (c. 459, 14 V, segle xv).
Pont d'Armentera, el
«versus Pontem de Armentaria» (PSC, 184, any 1195).
A la vora del riu Gaià, a uns 3,5 km al N de Sanres Creus (RA).
Pont d'Armentera, el camí del (Sanres Creus)
«inter viam qua itur ad Pontem de Armenteria» (c. 459, 8 V, segle xv).
Pontils, el castell de
«castrum Pontils» (psc, 12, any 1147); «castrum de Pontils» (PSC, 176, any 1193).
El 1147 encara era habirar (F) . A la Conca de Barberà, a la vora dreta del riu
Gaià, al N i a 1,5 km de Sanra Perpètua de Gaià (RA).
51

Pontons
V: Nou de P, Vell de P.
Pontons
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«in termino de Pontons» (LB, 26, any 1149); «de Pontonibus» (PSC, 495, any 1229).
Pontons, el castell de
«castrum de Pontons» (LFM, I, 241, any 1067); «castri de Pontonibus» (PSC, 495, any
1226).
Pontons, el mas
«in ipsa parte versus orientem est una quadra vocata lo mas Pontons» (c. 459, 18 v, segle
xv); «quadra vocata lo mas Pontons» (c. 459, 19, segle xv).
Actualment, és un agregat de Pontons (F). Fort entra per separat, mas Pontons
de la segona anoració i quadra del Mas Pontons de la primera; no devia
advertir que es tractava del mateix lloc. Per això els he reunit en una sola
entrada (RA).
Pontons, el riu de
«in rivo de Pontons» (LFM, I, 244, any 1067).
Pontons, la vila de
«súper villam de Pontons» (PSC, 495, any 1226).
A l'Alt Penedès, vora la riera de Pontons, aiguavessant del riu de Foix. Es a
uns 4 km al NE de l'església de Valldossera (RA).
Pontons, l'església de
«ecclesie de Pontons» (PSC, 495, any 1226).
Pontons, Santa Maria de
portell
«dimitto Sancte Marie de Pontons» (scv, III, 345, any 1196).
Sent una deixa a la Mare de Déu, entenc que no és un topònim (RA).
V.: Aleta, Nalec.
Portella, el bosc de la (Valldossera)
«in ipso bosco de la Portella» (LB, 32 v, any 1007).
52

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Portella, el coll de (Selmella)
«et vadit ad collum de Portella usque ad terminum de Angera» (c. 532, 22 v, any 1183);
«et vadit per collum de Portela» (psc, 103, any 1184); «ad collum de la Portella» (c.
459, 16 V, segle xv).
Observeu el determinatiu d'aquesta darrera accepció (F). També hi ha article
a l'entrada anterior, que parla del bosc, de quatre segles abans. Tanmateix,
devien ser dues Portella diferents, puix que Valldossera és a sol ixent del
Montagut mentre que Selmella n'és a sol ponent (RA).
Portella, el mas de la (Selma)
«mansi de la Portella» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
A l'E i a uns 0,6 km de la Portella, i al NO i a uns 0,8 km de Selma; el puig
de les Forques s'interposa entre aquests dos punts (RA).
Portella, els colls de (Selmella)
«a parte orientis in collis de Portela» (PSC, 125, any 1187).
Probablement, amb el genèric en plural era designat el mateix lloc que es
designava amb el genèric en singular anotat una mica abans, en tots dos
casos a Selmella i sense article davant Portella, tret del document més tardà
de la primera entrada (RA).
Portella, la (Selma)
«in ipso bosco de la Portella» (LB, 32 v, any 1007).
Podria ser una repetició inadvertida de l'entrada una mica anterior feta amb
l'enunciat PortelL·, el bosc de L·, només que allí s'atribueix a Valldossera i ara,
a Selma (RA).
Portella, la (Selmella)
«ipsam portellam» (LB, 38, any 1173).
És una depressió al N i a uns 0,65 km de la Masó, i al NO i a uns 1,25 km
de Selma. Hi passa un camí que puja de Santa Agnès cap al mas de la Portella
i al puig de les Forques (RA).
Porter, el mas (Santes Creus)
«lo mas Porter» (c. 166, 23, any 1391); «nunc vocata lo mas Porter» i «nunc vocatur
mansus Porter» (c. 459, 8, segle xv).
Hi hagué una granja on els malalts del monestir passaven la convalescència.
Més tard se'n digué el mas d'Aiguaviva (F). Fort fa l'entrada per «mas Porta»,
però escriu Porter quan transcriu els documents. Per això també he posat
Portera l'enunciat (RA).
53

prat
V.: Romeguera, Rubió.
puig
EUFEMIÀ FORT I COGUL
V.: Aguilà, Borrell, Cabdell, Guàrdia, Mas de la Riera, Montagut, Sordell, Torrents, Vol­
tor.
Puig, del (Selma)
«del Puig» (Fogatge, any 1358).
He modificat Puig, el, anotat per Fort, per Puig, del, d'acord amb el document
(RA).
Puig, el mas del (Selma)
«lo mas del Puig» (AHPB, Capbreu de 1578, any 1455).
En aquesra dara, el 1578, ja derruït (F).
Puiggròs (Selmella)
«subtus pòdium grossum» (LB, 50, any 1191).
He substituït el Puig Gros per Puiggròs, aglutinat i sense article, que tampoc
no figura al document original (RA).
Puiglloret (Selma)
«Puiglorer, termini de Celma» (AGP, arm. 20, perg. 26, segle xiv).
Segons Jaume Nin, és al cantó E del sector de rerme del Pla de Manlleu,
entre les Gatelletes i culs Carnuts (RA) .
Puiglloret, la quadra de
«quadra de Puyg Loret, del terme de Celma» (ACA, Registre 2590, 12 v, any 1376).
Puigsadoll (Valldossera)
«de Pujgsadoll» (ABB, visites pastotals, any 1325); «Puixsadoll» (c. 532, 47 v, any
1490).
A l'O del rerme municipal de Montmell (Baix Penedès), prop de la carretera
que va de la Pedrafita de Vila-rodona cap al Penedès (RA).
Puigsatur (Selma)
quadra
«de Podio Saturio de termino castri de Celma» (AHPB, Pere Borrell, 86 v, any 1359).
V.: Ancosa, Conill, Figuera, Pinyana, Puiglloret, Riambalda, Valldossera.
54

quadriga
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
V: Vell de la Q.
Quadriga, el camí de la (Santes Creus)
«cum via Quadrige» (LB, 91 v, any 1188).
Fort va tepetir l'entrada, la segona vegada ometent el camí de la (RA) .
quer
V: Alt Q.
Queralt, el castell de
Querol
«in termino castri de Queralt» (c. 459, 35 v, any 1490).
Ara pertany al terme de Bellprat (Anoia), pròxim a Santa Coloma de Queralt
(Conca de Barberà) (RA).
«ad Cerol» (LB, 98 v, any 1179); «in Cherol» (PSC, 554, any 1229).
A la vora esquerra del riu Gaià, al peu i al NO del puig de Montagut, però
a un nivell 400 m inferior (RA).
Querol, el camí de (Santes Cteus)
«illum honorem Sancti Petri de Gayano qui esr subtus viam et eciam súper viam qua
irur ad Cerol» (LB, 98 v, any 1179).
Querol, el castell de
«terminos castri Cheroli» (PSC, 2, any 1018); «et castrum de Cherol» (LFM, I, 232, any
1023); «castrum de Querol» (psc, 176, any 1193); «de Querolio» (c. 459, 11, segle xv).
Ràfol, el torrent de (Pont)
«cum torrente de Ràfol» (C, 459, 16, segle xv).
Ramonet
«Ramoneto» (c. 459, 9, segle xv).
Ramonet, el castell de (Santes Creus)
«casrrum de Ramonet» (c. 532, 33, any 1298); «castro de Ramoneto» (C. 459, 10,
segle xv).
Últimament, havia estat un mas, a l'extrem septentrional del terme municipal
d'Aiguamúrcia, al vessant N d'un tossal de 834 m d'altitud. Es al NE
i a uns 9 km de la vila d'Aiguamúrcia. Les Pobles era la població més pròxima;
però, així i tot, era encara a uns 4 km, amb una diferència d'altitud de
350 m (RA).
55

ec
V.: Sovall.
EUFEMIÀ FORT I COGUL
Recoents, la masia d'en (Valldossera)
«masia vocara den Requoenrs» (c. 459, 17, segle xv).
A l'enunciat figurava mas, que substitueixo per masia, d'acord amb el document.
El genèric masia és minoritari, al costat de l'abundància del genèric
mas.
Reixacs, l'estret de (Pontons)
«pervenit ad ipsum srrictum de Reixachs» (c. 459, 19 v, segle xv).
Reixacs, el torrent de (Pontons)
resclosa
«in ora torrenris de Reixachs» (c. 459, 19 v, segle xv).
V.: Vila-rodona.
Resclosa, la (Santes Creus)
«in Gayanum súper resclosam superiorem» (PSC, 103, any 1184).
Riambalda, el mas de la
«mansum vocarum de la Riambalda infra terminum castri Monris Acuri» (c. 459, 17 v,
segle xv).
Riambalda, la
«de ça Riambalda» (c. 532, 33, any 1298).
Era parròquia de Valldossera, devers la Llacuna (F). Ara pronunciat h Rimbalda,ésa.
l'extrem NO del terme municipal de Pontons, a uns 3,25 km d'aquesta
vila. Es troba a uns 3 km al NE de l'església de Valldossera (RA) .
Riambalda, la quadra de la
«la quadra de la Riambalda» (c. 532, 35, any 1490).
Riba-roja (Santes Creus)
«súper ripam rubeam» (LB, 93, any 1187).
Fort introduïa l'article femení, que he suprimit, d'acord amb el document
(RA).
Ricard de les Apieres, el mas (Selma)
«lo mas Ricarr de les Apieres» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
56

iera
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
V.: Mas de la R.^
Riera, el mas de la (Pontons)
riu
«mansi de la Riera versus Torrelles» (c. 459, 19, segle xv).
Es a la vora dreta de la riera de Pontons, al SE i a uns 2,05 km de la vila de
Pontons (RA).
V.: Gaià, Pontons, Riudespets, Rubió, Valloriola.
Riudespets (Pont)
«de Rivo Despets» (PSC, 48, any 1173); «rivum de Speds» i «rivo Despeds» (LB, 39, any
1179); «in rivum de Pets» (PSC, 180, any 1195); «ad Rivum Despès» (c. 459, 16 v, segle
xv).
He suprimit l'article inicial que Fort havia introduït i he aglutinat els dos
elements del genèric (RA).
Riudespets, el riu de
«ab ipso rivo de rivo Despeds [«V]» (PSC, 103, any 1184).
Fort havia inclòs aquest document a l'entrada precedent; [sic] és de Fort
mateix (RA).
Riudespets, el torrent de (Selmella)
«ipse torrens de Rivo de Speds» (LB, 38, any 1173); «ipsum torrentem de rivo Despets»
(PSC, 103, any 1184).
Riudespets, l'espona de (Valldossera)
roca
«in ipsa sponna de rivo de Speds» (c. 532, 22 v, any 1183); «sponna de rivo Despeds»
(psc, 103, any 1184).
V.: Cabarrasa, Creu, Febrosa, Fitera, Voltorera.
Roca, la (Ancosa)
«a meridie in ipsa rupe» (c. 459, 6, segle xv).
Roca potser significant cingle (RA).
57

Roca, la (Selmella)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«ascendit usque ad rupem, Et per ipsam rupem vadit ad» (LB, 50, any 1191).
Rocamala (Selmella)
«ab oriente in rochamala» (PSC, 134, any 1188).
Al mecanoscrit, els components s'escriuen per separat: Roca mala. Però, al
manuscrit formen una sola paraula (RA).
Rocamala, el torrent de (Selmella)
«ad torrentem de Rochamala» (PSC, 84, any 1180).
Roca-roja (Selmella)
«de Roca rubea» (PSC, 48, any 1173).
Com que al document no hi ha article, he suprimit el que Fort havia afegit
a l'enunciat (RA).
Roca-roja, el torrent de (Selmella)
«in ipso torrente qui exit de Roca Rubea» (PSC, 48, any 1173).
Rodona, la pedra (Selmella)
«ipsam petram rottmdam» (LB, 50, any 1191).
Roges, basses (Selmella)
«illum campum nostrum de Basses Roges» (LB, 45 v [al manuscrit, amb llapis, hi ha
afegit 290], any 1187); «ad bassa rubeas» (PSC, 134, any 1188); «locum vocarum Basses
Roges» (c. 459, 17, segle xv).
D'acord amb els documents, he suprimit l'article inicial que Fort hi havia
introduït. No queda clar que fos una partida de terra. Si hi quedés, hauria
fet l'entrada per Bassesroges (RA).
Romaní (Valldossera)
«homines de Romanino» (PSC, 588, any 1230); «del Romani» (c. 532, 45, any 1490).
Ara se'n diu el Romanilh, es tracta d'un petit grup de masies en trànsit de
desaparició (F) . A Jaume Nin, el nom no li és estrany, i el situa cap a can Llenes.
En efecte, a sota d'aquesta casa hi ha el torrent de Romanill, que s'inicia
al peu de la banda SE del puig de Montagut, és travessar per la carretera de
les Pobles a Ponrons i li és paral·lel d'O a E durant alguns metres. Vora la
Casa Nova de Bonany, s'ajunta amb un altre. El mas deu ser un dels diversos
d'aquell veïnatge (RA) .
58

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Romeguera, el grau de (Selmella)
«ipsum gradum de Romegera» (PSC, 84, any 1180).
A l'enunciat constava Romaguera (RA) .
Romeguera, el mas de (Selmella)
«mansum de Romegera» (psc, 134, any 1188).
Romeguera, el prat de (Selmella)
«súper pratum de Romegera» (PSC, 125, any 1187).
Romaguera, amb /a/, a l'enunciat, tant al manuscrit com al mecanoscrit,
malgrat que el document dóna el nom amb /e/. S'observa la mateixa substitució
de /a/ per /e/ a les cinc entrades següents (RA).
Romeguera, la (Santes Creus)
«de ipsa Romeguera usque ad vineam vestram» (BPT, Notes dels actes, any 1466).
Romeguera, l'aigua de (Selmella)
«sicut vadit ipsa aqua de Romegera» (LB, 38, any 1173).
A l'enunciat, Fort va ometre la paraula l'aigua (RA).
Romeguera, la muntanya de la (Pont)
«ad montem de ipsa Romegera» (PSC, 103, any 1184); «ad ipsum montem que est súper
ipsam Romagueram» (c. 459, 16 v, segle xv).
Romeguera, la serra de la (Selmella)
«in ipsa serra que est súper Romegera» (psc, 84, any 1180).
Romeguera, l'estret de la (Selmella)
roques
«usque ad strictum de la Romaguera» (c. 459, 16 v, segle xv).
V.: Dalt, Plana d'Ancosa, Sovall, Vall de Serves.
Roques, les (Ancosa)
«et per ipsas ruppes» (PW, carpeta 159, 4, any 1156).
Potser les roques equivalent als cingles, també a l'entrada següent (RA).
Roques, les (Selmella)
«in rupibus» (psc, 84, any 1180).
59

Roqueta, el castell de (Ancosa)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«castrum de Rocheta» (psc, 50, any 1226); «castrum de Roqueta» (c. 532, 33, any 1298).
L'he trobat una mica lluny al N d'Ancosa, al terme municipal de Sant Martí
de Tous, al peu i al N de la serra de Miralles que separa el terme de Sant
Martí del de Santa Maria de Miralles, que s'interposa entre el de Sant Martí
i el de la Llacuna (RA).
Roqueta, la
«in ipso termino de Rocheta» (LFM, I, 294, any 987).
Roset, el mas (Selma)
«lo mas Roset» (AHPB, B. Cosra, llig. 7, any 1484).
Jaume Nin parla de cal Soler de Roset, al terme de Pontons, al S de la plana
Matania (RA).
Rovira (Selmella)
«in rovira» (psc, 180, any 1195).
Es podria tractar d'un nom comú, no d'un topònim. Fort hi va agregar
l'article, que no veig en el document (RA).
Rovires (Selmella)
«tam in Rovires quam in aliis locis» (LB, 41, any 1182).
Haig de repetir el que acabo de dir a l'entrada anterior. Ara en plural, devia
designar el mateix lloc que abans en singular: unes rouredes (RA).
Rubió (Santes Creus)
«illum honorem de Rubione» (LB, 89, any 1171); «et descendit de Rubio» (c. 532, 22,
any 1183).
Rubió, el mas de (Santes Creus)
«ab la honor del mas de Rubio ab lo torrent vers lo migdia» (BPT, Notes dels actes, any
1477).
És al terme municipal d'Aiguamúrcia, al NE i a uns 2,5 km de la vila
d'Aiguamúrcia, vora el torrent al qual el mas presta el nom (RA).
Rubió, el prat de (Santes Creus)
«pro prato de Rubione» (PSC, 163, any 1192).
Rubió, el riu de
«ipso rivo de Rubio» (PSC, 26, any 1160); «rivo de Rubione» (LB, 87 v, any 1165).
Evidentment, és el torrent de Rubió (F).
60

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Rubió, el torrent de (Santes Creus)
«a torrente de Rubion» (LB, 143 V, any 1170); «ab ipso torrente de Rubium» (LB, 89, any
1171); «in torrente de Rubione» (PSC, 122, any 1187); «torrentem de Robione» (c, 459,
6 V, segle xv); «al torrent de Robio» (C, 532, 13, any 1490).
Aflueix per l'esquerra al riu Gaià, allà on hi havia hagut el molí de Santes
Creus. Es el nom que pren l'últim bocí d'un torrent que baixa d'una mica
més amunt de Santa Agnès i passa per les Pobles (RA).
Rubió, les illes de (Santes Creus)
«pro insulis de Rubione» (PSC, 163, any 1192).
Rupit (Selmella)
«ad Rupitum» (PSC, 134, any 1188).
Sabater, el (Valldossera)
«al Sabater» i «can Sabater» (c. 532, 48, any 1490).
Saborella (Pont)
«apud Saborellam» (psc, 554, any 1229).
Saborella, el castell de (Pont)
«infra castrum [Saborelle]» (psc, 534, any 1229); «[castrum] de Saborella» (c. 459, 11,
segle XV).
Hom el considera emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal de
Querol, al capdamunt d'un tossal (675 m d'altitud), enlairat al vessant esquerre
del clot de Comadevaques, que baixa de Vallespinosa (Santa Perpètua
de Gaià —ara Pontils—, Conca de Barberà) i aflueix a l'esquerra del riu
Gaià (RA).
Saborella, la capella de (Pont)
«apud Saborellam fiat capella» (PSC, 554, any 1229).
Saborella, Sant Miquel de (Pont)
«in honorem sancti Michaelis Sabotelle» (PSC, 534, any 1220).
Sabrosa, la (Ancosa)
«la Sabrosa» (c. 459, 6, segle xv).
61

Salustri (Valldossera)
«Salustri» (c. 532, 41, any 1490).
EUFEMIÀ FORT I COGUL
Actualment s'anomena Salústria (F).
Sanç, la coma de (Selmella)
«in choma de Sanz» (LB, 41, any 1182); «in comba Sancii» (PSC, 132, any 1188); «iuxta
cumbam Sanccii» (PSC, 180, any 1195).
Santa Agnès (Santes Creus)
«Sancta Àgnes» (c. 532, 48 v, any 1490).
Una capella romànica al terme municipal d'Aiguamúrcia, entre les Pobles i
Selma, al NE i a uns 3 km del primer d'aquests pobles, i al NO i a uns 2,25
km del segon (RA).
Santa Agnès, el coll de (Santes Creus)
«usque in collo de Sancta Agnès» (BPT, Notes dels actes, any 1476).
Santa Coloma
V.: Arboç aS, C.
Santa Maria
V.: Pontons.
Santa Maria del Pla
«Sancta Maria de Plano» (c. 459, 8, segle xv).
Santa Maria del Pla, el camí de (Santes Creus)
«eundo per viam per quam itur ad villa Sancte Marie de Plano» (c. 459, 8, segle xv).
Santa Maria de Valldossera, la capella de
«capella de Sanra Maria de Valldossera» (c. 532, 3 V, any 1490).
Santa Perpètua, el castell de
«castrum de Sancta Perpetua» (psc, 176, any 1193); «casrrum Sancte Perpetue» (psc,
534, any 1229); «castro de Celma er de Sancra Perperua» (AHPB, Berenguer Alegrer,
Man., any 1391).
Interpreto que l'última anotació es refereix al castro de Selma i al castro de
Santa Perpètua. Fort havia encapçalat aquesta entrada per Santa Perpètua de
Selma (RA).
62

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Santa Perpètua de Gaià
«in termino de Sancta Perpetua» (LB, 48 v, any 1112); «as Sanctam Perpetuam» (PSC,
45, any 1172).
Terme municipal de Pontils (Conca de Barberà), a la vora esquerra del riu
Gaià, al N i a un 4,5 km de Querol (RA).
Sant Ermengol, el coll de (Pontons)
«ad collem de Sant Armengol» (c. 459, 19 v, segle xv).
Santes Creus
«Sanctas Cruces» (LB, 86, any 978). Tot i que aquest document pugui ser apòcrif en
llatí, i en diversos casos de la seva flexió plural, el nom és constant durant tots els segles.
Però: «in cenobio Sancte Crucis de Gaia» (PSC, 45, any 1172); «monasterio Sancte Ma-
rie de Sancta Cruce» (LB, 94, any 1179); «abbas Sancte Crucis» i «prioris Sancte Crucis»
(LB, 71, any 1179).
Santes Creus, el camp de
«in dicto campo Sanctarum Crucum» (c. 459, 9 V, segle xv).
Santes Creus, la granja de
«grangiam Sanctariem Cruciem» (c. 532, 14, any 1161); «nomenarem grange de Santes
Creus» (c. 532, 13, any 1490).
sant Hilari
V.: Berenguer de S. H.
sant Miquel
V.: Saborella.
sant Pere de Gaià
V.: Selma per S. P. de G.
Sant Pere de Gaià
«Sanctum Petrum de Gaia» (LB, 86 v, any 1160); «Sanctum Pettum de Gaya» (PSC, 26,
any 1160); «Sanctum Petrum de Gaiano» (psc, 132, any 1188); «Sanctum Petrum de
Gaian» (LB, 135 v, any 1188); «Sanctum Petrum de Gayano» (c. 459, 6 V, segle xv).
Una ermita a la vora dreta del riu Gaià, al N i a 1,5 km, aproximadament,
de Santes Creus (RA).
63

sant Salvador
V!: Capelh de S. S.
EUFEMIÀ FORT I COGUL
Sant Salvador, la capella de (Pontons)
«súper capellam Sancti Salvatoris» (c. 459, 19 v, segle xv).
Sant Sebastià, el bosc de (Santes Creus)
«ipsum nemorem sancti Sebastiani» (BPT, any 1476).
Saulasegui, la torre de (Valldossera)
«a parte orientis in turre de Saulasegui» (c. 532, l v, any 1093).
Secabees, el terme de (Pontons)
Selma
«per terminum de Secabees» (c. 459, 19 v, segle xv).
«Celma» (PSE, 26, any 1160); «Ceume» (LB, 87", any 1165).
El poble, abandonat, és al terme municipal d'Aiguamúrcia, a uns 8,5 km al
NE de Santes Creus, que és la capital d'aquell terme. I només a una mica
més de 3 km a l'O del Pla de Manlleu, que és la població més pròxima
(RA).
Selma, el camí de (Santes Creus)
«via de Celma» (LB, 89, any 1171); «viam que exit de Celma» (c. 459, 6 V, segle xv).
Selma, el castell de
«et castrum de Ceume» (LB, 86, any 978); «de castro de Cesma» (LFM, I, 242, any 1067);
«ipsum casttum de Celma» (LB, 29, any 1149); «castro de Celma et de Sancta Perpetu»
(AHPB, Berenguer Alegret, Man., any 1391).
Tot i que el document [de l'any 978] pugui ser apòcrif, com ha estat dit,
el topònim era vàlid a la darreria del segle XII. Llavors [el 1149], encara era
inhabitat (F).
Selma a Cabra, el camí de (Santes Creus)
«in via que de castro Ceume vadit ad Capram» (LB, 87 v, any 1165); «prope via que vadit
a Celma ad Capram» (PSC, 122, any 1187).
Aquest segurament que és identificable amb el topònim anterior [el camí de
Selma] i amb el que segueix [el camí de Selma per Sant Pete de Gaià] (F).
L'ordre de col·locació s'ha alterat quan s'ha establert l'ordre alfabètic dels
genèrics (RA).
64

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Selma per Sant Pere de Gaià, el camí de (Santes Creus)
«in ipsa vi que exit de Celma et trànsit per Sanctum Petrum de Gaya» (PSC, 26,
any 1160).
Selmell (Ancosa)
«ad locum vocatum Çalmell» (c, 459, 18, segle xv).
Selmella
«Celmela» (PSC, 67, any 1178); «Ceumela» (PSC, 93, any 1182); «Olmela» (PSC,
93, any 1182); «Olmella» (LB, 135 v, any 1188); «Hulmellam» (PSC, 132, any
1188); «Çalmella» (c. 459, 16 V, segle xv).
Selmella, el castell de
«dono castrum meum Cedemella» (PSC, 2, any 1018); «in termino castri de
Celmela» (PSC, 48, any 1173); «chastri de Ceumela» i «ipsius chastri de Olmela»
(PSC, 93, any 1182); «in toto terminio castri de Olimella» (PSC, 125, any 1187);
«termino castri Olmele» (LB, 45, any 1187); «castri de Olmela» (PSC, 120, any
1187); «in terminio castri de Ulmella» (PSC, 134, any 1188); «castrum de Elmella»
(PSC, 176, any 1193); «castrum de Elmela» (scv, m, 330, any 1193);
«castrum de Ommella» (PSC, 554, any 1229); «cum terminis castrorum de Celmella»
(c. 459, 11, segle xv).
Observem que conjecturablement aquest castell era anomenat d'Olmella
i de CelmelL·, indistintament (F). Correspon al terme municipal del Pont
d'Armentera. És a una distància d'uns 4,75 km al NO d'aquesta població i
a 800 m d'altitud, o sigui uns 450 m més enlairat que la vila al terme municipal
de la qual és adscrit (RA).
Selvatge, el mas de (Pontons)
«in manso de Selvatge» (c. 459, 19, segle xv).
Sèquia, la (Santes Creus)
«subtus dictam cequiam» (c. 459, 9, segle xv).
Fa l'efecte que no era utilitzat com a topònim, aus com a nom comú (RA).
serra
V.: Anguera, Carbonera, Gardseires, Mitjana, Romeguera, Voltorera.
Serra, la (Santes Creus)
«in vertice ipsius serre» (LB, 96 v, any 1179); «cum serra contigua dicto campo de Solerio»
i «usque ad caput serre» (c. 459, 7", segle xv).
També sembla que era utilitzat com a nom comú (RA).
65

Serra, la (Selmella)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«affrontatur in ipsa serra» (PSC, 120, any 1187).
També sembla que era urilitzat com a nom comú (RA).
Serra, la (Valldossera)
«la Serra» (c. 532, 48, any 1490).
Era una masia que s'anomenava així (F).
Serra Mitjana, el cap de
«ascendit per cap de serre mirjana» (LB, 26 v, any 1188).
solà
V.: Cova de S.
Solanes (Pontons)
«in loco quod vocant Solanes» (LB, 26, any 1149).
Solanes, el mas de (Pontons)
«mansum de Solanes» (LB, 26", any 1188).
És a l'extrem meridional del terme de la Llacuna, al NO i a uns 2,5 km de
la vila de Pontons, a molt poca distància de la frontera que separa els dos
termes (RA).
Solanes, la parellada de (Ancosa)
«una paraliata vocatur de Solanes» (LB, 14, any 1164); «paraliara de Solanas» (LB, 25,
any 1167); «paraliatam de Solanis» (c. 532, 22, any 1183).
Soler, el camp de (o del)
«campum del Soler», «ipsum campum de Solerio» i «in campo Solerio, et de Turri, ubi
est Aqua Múrcia» (c. 459, 7, 9 i 10, segle xv).
De manera que el lloc s'hauria pogur dir del Soler, o de Soler o, senzillamenr,
camp Soler, es rracra de l'indrer anomenar també Camp de la Torre, on fou
edificat l'actual poble d'Aiguamúrcia (F).
Soler, la parellada del (Santes Creus)
«pareliata de Solerio» (c. 459, 7, segle xv).
Solom, el camp de (Valldossera)
«de occiduo in ipso campo de Solmo» (LB, 32 v, any 1007).
Hi ha discrepància entre l'enunciat, Solom, i el document, Solmo. Segurament
per error de teclista, que no sé tanmateix si es va produir quan va
escriure el títol o quan va copiar el document (RA) .
66

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Solsies, la masia de les (Selma)
«quadam masia nuncupata la masia de les Solsies» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).
Sordell (Selma)
«alia pecia terre nuncupata Sordell» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Sordell, el puig de (Selma)
sort
«el puig de Sordell» (AHPB, J. Junyent, Capbreu, any 1489).
V.: Noguer.
Sovali, el mas d'en (Pontons)
«in manso den Soval» (c. 459, 19, segle xv).
El manuscrit de Fort diu Soval, que converteixo a Sovallper coherència amb
l'entrada següent. L'edifici és al NE i a 1,25 km, aproximadament, de Pontons.
Nomen. 2003 indica els Sovals, un edifici que devia ser el mas (RA).
Sovall, el rec d'en (Pontons)
«de parte orientis in ipso rego quem vocitant de Ansuvallo» (LFM, I, 244, any 1067).
He passat a Sovall l'anotació que Fort presentava com Soval. Ja he dit abans
per què. (ra).
Sovall, la muntanya d'en (Pontons)
«de circio in monte de Ansuvallo» (LFM, I, 244, any 1067).
Sembla que hauríem de dir d'Ansovallo Ansuvall, però en altres ocasions trobem
en Sovall, com és de veure (F). Hi deu correspondre la plana dels Sovals
de què parla Nomen. 2003, al NO de l'edifici i una mica allunyada (RA).
Sovall, les parellades d'en (Pontons)
«in ilas paraliatas den Soval» (c. 459, 18", segle xv).
Devien ser per allà a la vora del mas o de la muntanya d'en Sovall (RA).
Sovall, les roques d'en (Pontons)
«in sumi tat e rupium de Anssoval» (LB, 26", any 1188); «ipsas rupes de Ansoval» (PSC,
126, any 1188).
He passat a Sovall l'anotació que Fort presentava com Soval (RA).
67

Tarragona, el pla de
terme
terra
torre
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«versus planum Terrachone» (LB, 49 v, any 1189).
V.: Albà, Cabdell, Mitjà, Secabees.
V.: Carbonell, Voltorera.
V.: Caiguda, Figuera, Gakerana, Ovellers, Saulasegui, Valldossera.
Torre, el camí de la (Valldossera)
«in via que vadir ad ipsa Turre» (LB, 32 v, any 1007).
Torre, el camp de la
«súper campum illum de Torre qui est ultra Gaianum ante dominicaturam que apella-
tur Villa Rotunda» (LB, 96 v, any 1179).
El camp de U Torre era a la riba esquerra del Gaià, com el monestit de Santes
Creus; a l'altra banda de riu hi havia, enfront, l'anomenat camp de Vila-rodona.
Ara és Aiguamúrcia (F) .
Torrella, la masia d'en (Valldossera)
torrent
«masia vocata den Torrella» (c. 459, 17, segle xv).
V.: Artiga Llarga, Buscarrons, Cap Negre, Cova del Solà, Ferreres, Filcunea, Fiumera, Gra-
etes, Pigot, PiL·rs, Ràfol, Reixacs, Riudespets, RocamaL·, Roca-roja, Rubió, ValldorioL·.
Torrent, el camí del (Selma)
«cum camino qui itur ad Torrent» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
Torrent de Valldoriola, l'estret del (Pontons)
«descendit usque in strictum torrentis vallis de Oriola» (LB, 26 v, any 1188).
He suprimit l'article Azque Fort havia inteicalat davant de vall. També hi ha
anotat Valloriola, l'estret de (RA) .
Torrents, el puig dels (Pontons)
«revertitur ad pòdium dels Torrents» (c. 459, 19 v, segle xv).
Era a la banda de Selma (F).
68

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Torres, el mas de les (Selma)
«mas de Manlleva, aliter de les Torres» (AHPB, J. Junyenr, Capbreu, any 1484).
Ara en diuen només les Torres. Es un mas en bon estat, a 1 km al SO de
Selma, i té la Manlleva a 0,4 km, a l'O. Hi salta a la vista una paret d'època
antiga (RA).
Toses, el mas d'en (Pontons)
«mansi den Toses» (c. 459, 19, segle xv).
Traneres, el mas de (Ancosa)
vall
«mansum vocatum de Traneres, nunc dirutum» (c. 459, 18, segle xv).
V.: Braç d'Infern.
Vall, el molí d'en (Pont)
«molendinum quod sir den Vall» (c. 459, 16, segle xv).
Vall del Braç d'Infern, el bosc de la (Pontons)
«in nemore Vallis del Bras Dinfern» (c. 459, 19, segle xv).
Vall del Braç d'Infern, els plans de la (Pontons)
«in dictis planis Vallis del Braç de Infern» (c. 459, 19, segle xv).
Valldeserves (Ancosa)
«Vall de Serves» (PW, carpera 159, 4, any 1156); «valle de Cerveres» (c. 459, 6, segle xv).
L'entrada «Serves, la vall de», de Fort, ha estat substituïda per aquesta (RA).
Valldeserves, les roques de (Ancosa)
«per ipsas rupes de Vall de Serves» (PSC, 20, any 1156); «per ipsas rupes de Valle de
Cerveres» (c. 459, 6, segle xv).
«Roques» equivalents a 'cingles'. Fort deixava separades les tres paraules que
he aglutinat. Es una edificació religiosa aïllada a l'extrem N del terme de
Querol, al NE i a uns 3,8 km d'Esblada (terme de Querol), al peu dels cingles
d'Ancosa, que són a l'extrem oest del terme de la Llacuna, enllà del coll
del Corral (RA).
Valldòria (Selma)
«de Valldòria» (Fogatge, any 1358).
Respecto l'accent afegit per Fort. També el posa la GEC, referint-se, però, a
un lloc del Bages documentat —diu— amb el nom de Valloriola.
69

Valldòria, el mas de (Selma)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«mansi de Valldòria» (AHPB, Joan de Gostemps, 97 v, any 1414).
Sota 1414, hi ha —amb llapis— 1491. Jaume Nin pronunciava Balldori, i
va dir que és una casa habitada entre Selma i el Pla de Manlleu, tirant cap
al N. Potser correspon a Cal Batllori que Nomen. 2003 anota en aquella
posició una mica al N de la carreteta que baixa de Bonany cap al Pla de
Manlleu (RA).
Valldoriola
V.: Torrent de V.
Valldoriola (Pontons)
«Valle Oriola» (LFM, I, 244, any 1067); «vallis de Oriola» (LB, 26 v, any 1188).
Com que als documents no hi ha article, l'he suprimit i he aglutinat les parts
en una sola paraula (RA).
Valldoriola, el torrent de (Pontons)
«torrentem vallis de Oriola» (LB, 26 v, any 1188).
He aglutinat les diverses parts de què està fotmada la patt específica (RA).
Valldossera
«in termino de Castro Monte Acuto, ad ipsa Valle Orsera» (LB, 2, any 992); «in Valle
Ursera» (psc, 43, any 1172); «Vallis Ursaire» (PSC, 50, any 1173); «in honore Vallis Ur-
sarie» (C. 532, 20 v, any 1173); «Vallis Orsarie» (PSC, 103, any 1184).
Noteu [al primer document] el pronom ipsa, indicatiu de l'article la Valldossera,
que ha perdut (F) .
Valldossera, el camí de (Selmella)
«in via que descendit de Valle Ursaria» (PSC, 134, any 1188).
Valldossera, el mas de
«ipsum mansum Vallis Ursarie» (PSC, 103, any 1184).
Valldossera, la granja de
«in grangia vestra de Valle Ursaria» (psc, 122, any 1187).
Valldossera, la quadra de
«quadra apellada de Valldossera» (c. 532, 1, any 1490); «quadram vocatam Valíem
Ursariam» (c. 459, 17, segle xv).
70

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Valldossera, la torre de
«ipsa turre in termino de castro Monte Acuto in Valle Ossera» (LB, 31, any 999); «in
turrem quam vocant de Valle Ursaria» (c. 532, l v, any 1093); «ipsam turrim de Valle
Urseira» (PSC, 70, any 110); «ipsam turrim de Valle Ursera» (c. 532, 3, any 1100); «tor­
ra de Valldossera» (c. 532, 1, segle xv).
Valldossera, l'església de
«cum ecclesia sancte Marie que ibi [Valle Orsera] est sita» (LB, 34 v, any 1093).
És al terme municipal de Querol, al SE i a uns 3,5 km del cim de Montagut,
uns 340 m més avall, a la vora dreta d'un dels torrents de la capçalera de
la riera de Marmellar. Hi passa a tocar la carretera que va de les Pobles a
Pontons (RA).
Vallespinosa
V.: Comagrassa a V.
Vallespinosa
«Vallespinosa» (PSC, 134, any 1188).
Correspon al terme de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà), ara agregat
al terme municipal de Pontils, i a cosa de 5 km al SO d'aquesta vila (RA).
Vallespinosa, el castell de
«castrum de Vallespinosa» (PSC, 176, any 1193); «castrum de Valle Espinosa» (scv, m,
330, any 1193).
Valloriola, el riu de (Pontons)
«de occiduo in ipso rivo de Valle Oriola» (FLM, I, 244, any 1067).
He aglutinat els dos elements de la part específica. Deu ser equivalent a
Valldoriola, el torrent de, anotat abans (RA).
Valloriola, l'estret de (Pontons)
«usque in strictum de Valle Oriola» (LB, 26, any 1149).
També hi ha anotat Torrent de Valldoriola, l'estret del (RA) .
Vella, la pedrera (Santes Creus)
«a petraria veteri versus sanctum Petrum de Gayano» (PSC, 158, any 1192).
Vell de la Quadriga, el camí
«rèdit viam Quadrige veterem» (LB, 91 v, any 1188).
71

Vell de Pontons, el castell
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«in castelo vetulo de Pontons» (LFM, I, 245, any 1067).
Vermell (Valldossera)
via
«Vermell» (c, 532, 41, any 1490).
Es devers la Llacuna (F). ES deu referir al paratge conegut per Can Vermell,
entre els Gassons, al terme de Querol, i Campdàsens, al de Pontons. L'extrem
meridional del terme de la Llacuna li queda a uns 1,75 km al NE, i
Valldossera, a uns 2,1 km al SO. També hi ha el Mas Vermell, que pertany
a un grup de masos al terme de Querol, al peu, al SE i a uns 1,75 km del
puig de Formigosa, vora diverses rases que són a l'inici del fondo de la Casa
Gran, al NO i a uns 2,2 km de l'església de Valldossera i també a 1,5 km,
aproximadament, a ponent de Can Vermell (RA).
V.: Cativera.
Vidal, el mas d'en
«ad mansum quod dicitur den Vidal que esr prope rerminum de Querol» (c. 459, 16,
segle xv).
Vidal, el molí del (Pont)
vila
«unum molendinum sit del Vidal» (c. 459, 16, segle xv).
V.: Pontons.
Vila, el molí de la (Pontons)
«prope molendinum vocatum de la vila» (c. 459, 18", segle xv).
Vilademàger, el castell de
«castrum de Vila de Maier» (LFM, I, 232, any 1023); «castro de Vila de Mager» (LFM, I,
342, any 1067); «castri de Villa de Mager» (LB, 23, any 1164).
Actualment, és dintre el terme municipal de la Llacuna, escassament a 1,4
km a sol ixent de la vila de la Llacuna (RA).
Vilademàger, el coll de (Pontons)
«ad collem de Villa de Mager» (c. 459, 19 v, segle xv).
72

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Vilademàger, la parròquia de
«ipsa parrochia sancti Petri de Villa de Mager» (LB, 23 v, any 1161).
Vilademàger, l'església de (Ancosa)
«ecclesia de Villa de Mager» (pw, carpeta 159, 8, any 1160).
Vilafranca
V.: Manlleu a V.
Vilafranca a Cabra, el camí de (Selma)
Vilar
«cum camino que itur de Villafrancha a Cabra» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
V.: Conill,
Vila-rodona
V.: Camp de V.
Vila-rodona
«Vilarredona» (psc, 26); «Villa Rotunda» (LB, 143 V).
Es a la vora esquerra del riu Gaià, a 1,75 km, aproximadament, al S
d'Aiguamúrcia i encara no a 4 km de Santes Creus (RA).
Vila-rodona, el camp de
«camp apellat de Vilarredona que es ara l'olivar d'Aiguamúrcia» (c. 532, 19 V, any 1490);
«a campo vocato de Villarotunda turre vocata de Aguamútcia» i «De campo ultta Gay-
anum vocatum de Villa Rotunda» (c. 459, 9 i 10, segle xv).
Vila-rodona, la resclosa de
«homines de Villa Rotunda valeant adaptaré suam resclausam» (c. 459, 9, segle xv).
Virgili, la mata de (Selmella)
«et descendit ad ipsam matam de Virgili» (psc, 103, any 1184).
«mata» significant 'bosc' (RA).
Voltor, el puig del (Pontons)
«ab occiduo in podio de Voltor» (LB, 26", any 1188).
A Pontons, no saben que la paraula voltor entri en la formació de cap topònim.
A una distància de 8,75 km al NO de la vila de Pontons, hi ha el mas
Voltori el torrent del Voltor, dintre el terme de Pontils, al peu d'un tossal que
puja a 860 m d'altitud, de la serra de Brufaganya (RA).
73

EUFEMIÀ FORT I COGUL
Voltor, la guàrdia de (Pontons)
«usque in gardia de Vultor» (LB, 26, any 1149); «ascendit usque ad Guardiam Vulterariam»
(psc, 125, any 1187).
Caldria dir, doncs, U guàrdia «Voltorera»} (F). Una guàrdia, essent sempre un
lloc enlairar, podia haver estat el tossal de 860 m d'altitud que he anomenat a
l'entrada anterior (RA).
Voltorera, la (Selmella)
«honorem de Vulteraria. Est autem predictus honor in termino castri Olmelle sicut que
verjunr versus planum Tarrachone» (LB, 49 v, any 1189); «in ipsa Vulruraria» i «de la
Voltorera» (c. 459, 16 V, segle xv).
És el segon cim (820 m d'altitud) de la muntanya de Cabarrà, lleugerament
més baix que l'altre, el puig de Cabdells (828 m). Actualment, és al terme
municipal de Cabra del Camp. De la Voltorera al castell de Selmella hi ha
una distància de 3,5 km, en direcció NE (RA).
Voltorera, la roca (Selmella)
«usque ad Rocham Vulterariam» (psc, 110, any 1187).
Segurament que «roca» volia dir cingle' (RA).
Voltorera, la serra (Selmella)
«ascendit in serram Volroreram» (psc, 103, any 1184).
Voltorera, la terra (Fontscaldes)
«in terram Voltoreram» (c. 532, 22 v, any 1183).
Devia ser veïna del cim d'aquest nom (820 m d'altitud), al terme municipal
de Cabra del Camp, a l'E i a uns 1,9 km de la vila de Cabra i escassament a
1 km a ponent de Fontscaldes (actualment Fontscaldetes). També podria ser
que «terram» fos una falsa lectura en lloc de «serram» (RA).
74

RESUM ALFABÈTIC DE PARAULES GENÈRIQUES
Aigua, albereda, artiga, baronia, bassa, basses, bosc, boscos, camí, camp,
cap, capella, carrera, carretera, casa, casal, castell, castlar, clot, coll, colls, co­
lomar, coma, comes, conamina, conreus, cova, embut, engolidor, església,
espluga, espona, estret, fita, font, granja, grau, guàrdia, horta, hospital, illes,
mas, masia, masos, mata, molí, muntanya, obac, parellada, parellades, par­
ròquia, pedra, pedrera, pilars, pla, plana, planes, plans, portell, prat, puig,
quadra, rec, resclosa, riu, roca, roques, santa Maria, sant Miquel, serra, sort,
terme, terra, torre, torrent, vall, via, vila, vilar.

RELACIÓ DE NOTARIS QUE SE CITEN
Berenguer Alegret, Berenguer d'Armengol, Pere Borrell, B. Costa, Joan
de Crebenys, J. de Gostemps, J. Junyent[s] i Pere de l'Olm.

DISTRIBUCIÓ DELS NOMS
Segons eh termes que van indicats entre parèntesis o que citen eh
documents
Marquem amb un asterisc al darrere els noms que encara són vius i uti­
litzats, fins i tot si el nom que aporta Fort no és exactament igual que el que
s'utilitza avui. Per exemple, a Selma: el Boteric i el mas Boteric, segons Fort;
però ara el fondo del Botaric, sense que s'anomeni el mas ni el paratge.
Aiguamúrcia
Albà, 1'
Ancosa
Aiguamúrcia*; Aiguamúrcia, el camp d'; Aiguamúrcia, la granja d'.
Albà, 1'*; Albà, el castell d'*; Albà, el terme de 1'; Bisbe, les parellades del.
Aladern, el coll de 1'; Aleta, el portell d'; Alzina Lunar, la parellada de 1'; Castellar, el*;
Claperol, el; Corral, el coll de*; Febrosa, la; Febrosa, la roca de la; Màger, la baronia de;
Nalec, el portell de; Roca, la; Roques, les; Roqueta, el castell de*; Sabrosa, la; Selmell;
Solanes, la parellada de; Traneres, el mas de; Valldeserves; Valldeserves, les roques de*;
Vilademàger, l'església de.
Altres llocs que el text diu que eren a Ancosa: Ancosa, el bosc d'; Ancosa, la casa d'*;
Ancosa, la granja d'; Ancosa, la plana d'*; Ancosa, la quadra d'; Ancosa, l'espluga d'*.
Fontscaldes (= Fontscaldetes)
Voltorera, la terra*.
Fontscaldes*; Fontscaldes, la granja de.
Pont d'Armentera
Artiga Llarga, el torrent de 1'; Balanyà, el molí d'en; Esponar, 1'; Fitera, la roca; Pare­
llada, la; Perafita, la; Pinyana, el castell de*; Pinyana, el molí d'en; Ràfol, el torrent de;
Riudespets, Romeguera, la muntanya de la; Saborella; Saborella, el castell de*; Sabore­
lla, la capella de; Saborella, Sant Miquel de; Vall, el molí d'en; Vidal, el molí del.
Altres llocs que el text diu que eren al Pont d'Armentera: Fariner, el molí.

Pontons
EUFEMIÀ FORT I COGUL
Àguila, el puig de F; Antiga, la fita; Arboç a Santa Coloma, el camí de 1'; Barceló,
el mas d'en; Bordell, el mas de; Borrell, el puig de; Braç d'Infern, la vall del; Cabra;
Campdàsens*; Campdàsens, la plana de*; Capella de Sant Salvador, el molló de la; Car­
tró, el mas; Cementiri, el; Clots, el bosc dels*; Clots, el mas dels*; Corneli, el mas d'en;
Cup, el molí del; Daques; Ermitania, F; Ermitania, el bosc de F; Ferreres*; Ferreres*, el
grau de; Ferreres, el torrent de*; Fonedens, la muntanya; Galind, el coll de; Gironins,
el mas dels; Guàrdia, el puig de la; Marmellar*; Mascaró, les parellades d'en; Mas de la
Riera, el puig del; Mas de la Riera, la muntanya de sota el; Mata, el mas d'en; Mitjana,
la serra*; Mollons, els; Montagut, el camí de; Montagut, el mas de; Olmet, la parellada
d'; Pedrera, les planes de la; Peralta, el mas de; Pineda, la; Reixacs, l'estret de; Reixacs, el
torrent de; Riera, el mas de la*; Sant Ermengol, el coll de; Sant Salvador, la capella de;
Secabees, el terme de; Selvatge, el mas de; Solanes; Solanes, el mas de*; Sovall*, el mas
d'en; Sovall, el rec d'en; Sovall*, la muntanya d'en; Sovall, les parellades d'en*; Sovall,
les roques d'en; Torrent de Valldoriola, l'estret del; Torrents, el puig dels; Toses, el mas
d'en; Vall del Braç d'Infern, el bosc de la; Vall del Braç d'Infern, els plans de la; Valldo­
riola; Valldoriola, el torrent de; Valloriola, el riu de; Valloriola, l'estret de; Vila, el molí
de la; Vilademàger, el coll de; Voltor, el puig del*; Voltor, la guàrdia de*.
Santes Creus
Abadia, F; Aiguamúrcia, el camí d'; Alzines, els boscos de les; Amarar Cànem, la bassa
d'; Antics, els pilars; Berenguer de Sant Hilari; Berenguer d'OUers, el mas de; Buada,
la; Cabra, el camí de; Cabreria, la; Caiguda, la torre; Camp de Vila-rodona, el camí
del; Cap de la Coma, la fita del; Cap Negre, el torrent de; Comallarga; Comallarga, el
camí de; Contrarietat, el camp de la; Corrals, el camí dels; Cova, la; Cova, el mas de
la; Creu, la; Creu, la roca de la; Dalt, l'albereda de; Destres, els*; Destres, el camí dels;
Desttes, l'horta dels; Devesa, la; Estremera, la coma; Fonollar, el; Freixe, el castell de;
Gaians, els; Gaians, els masos de; Gardseires, la serra de; Graetes, el torrent dels; Guasc,
la coma de; Lapacos, el clot; Longaset, el camp de; Mallol, el; Mitjà, el terme; Obra,
el molí de F; Obrer, els conreus de 1'; Obrer, la coma de 1'; Obrer, l'horta de F; Oli,
el molí de F; Otdials, el camp dels; Pedrera, el mas de la; Pedrera, la; Petita, la coma;
Petita de l'Obrer, la coma; Pigot, el torrent de; Pilars, el torrent dels; Pla, el camí del;
Planes, les; Pletes, les; Pobres, l'hospital dels; Pont d'Armentera, el camí del; Porter,
el mas; Quadriga, el camí de la; Querol, el camí de; Ramonet, el castell de*; Resclosa,
la; Riba-roja; Romeguera, la; Rubió; Rubió, el mas de*; Rubió, el prat de; Rubió, el
torrent de*; Rubió, les illes de; Santa Agnès*; Santa Agnès, el coll de; Santa Maria del
Pla, el camí de; Sant Sebastià, el bosc de; Selma, el camí de; Selma a Cabra, el camí de;
Selma per Sant Pere de Gaià, el camí de; Sèquia, la; Serra, la; Soler, la parellada del;
Vella, la pedrera.
Altres llocs que el text diu que eren a Santes Creus: Baix, el molí de; Monestir, el.
80

Selma
Selmella
Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Aguiló, el mas de n'; Apieres*, el mas de les; Borràs, el camp d'en; Boreric, el*; Bo­
teric, el mas*; Buscarrons, el rorrent dels; Campanera, el mas de la*; Casrell, el mas
del; Clot, el; Codines, les*; Comes, el mas de les*; Fàbrega*, el mas de la; Figaret, la
coma d'en; Figueres, les; Fiumera, el torrem de; Fonollosa, la*; Font, l'albereda de la*;
Frugell; Frugell, el castell de; Ftugell, el mas d'en; Gallscarnut; Gallscarnuts, el mas de*;
Garrigó, el* camí del; Garellada, el camí de la; Gorovarda la; Guinovarda, la*; Guino­
varda, el mas de la; Lliura, la; Manlleu, el; Manlleu a la Font, el camí del; Manlleu a
Vilafranca, el camí del; Manlleva*; Manlleva, el mas de*; Masó, el mas de la; Masó, la*;
Miró, el mas d'en; Moja*, el camp de na; Moscarrubes*; Noguer, la sort del; Nualart,
el colomar de; Parellades, les; Pedrola, el mas de la; Perelló*, el mas del; Planes, les;
Planioles*; Portella, el mas de la*; Portella, la*; Puig, del; Puig, el mas del; Puigllorer*;
Puigsarur; Ricard de les Apieres, el mas; Roset, el mas*; Solsies, la masia de les; Sordell;
Sordell, el puig de; Torrent, el camí del; Torres, el mas de les*; Valldòria; Valldòria, el
mas de*; Vilafranca a Cabra, el camí de.
Altres llocs que el text diu que eren a Selma: Apieres, les; Puiglloret, la quadra de; Sel­
ma, el castell de.
Albergs; Anguera, la serra d'; Bosc, el; Cabarrasa*; Cabarrasa, el bosc de; Cabarrasa, el
camp de; Cabarrasa, la roca de; Cabdell, el grau de; Cabdell, el puig de*; Cabdell, el
rerme de; Cabdell, la munranya de; Calveles, l'aigua de; Camarasa, el cim de; Campet,
el; Carbonell, la terra de; Carbonera; Carbonera, la serra; Carboneres, les muntanyes;
Castell al Molí, el camí del; Cativera, la carrera; Cativera, la via; Coma, la; Comagrassa;
Comagrassa a Vallespinosa, el camí de; Coma-rasa, l'obac de; Coma-sansa, el coll de;
Conill*; Conill, el vilar de; Conill, la quadra de; Conills, el castlar de; Conills, la font
de*; Cova, la; Cova de Solà, el tottent de la; Dalt, les roques de; Filcunea, el torrent de;
Forçades, les comes; Galrer; Genebrar, el; Gran, la coma; Grau, el; Graus, els; Grossa,
la pedra; Llineria, la; Moleta, la; Portella, el coll de; Pottella, els colls de; Portella, la;
Puiggròs; Riudespets, el torrem de; Roca, la; Rocamala; Rocamala, el torrent de; Roca-
roja; Roca-roja, el torrem de; Rodona, la pedra; Roges, basses; Romeguera, el grau de;
Romeguera, el mas de; Romeguera, el prat de; Romeguera, l'aigua de; Romeguera, la
serra de la; Romeguera, l'estret de la; Roques, les; Rovira; Rovires; Rupit; Sanç, la coma
de; Serra, la; Valldossera, el camí de; Virgili, la mata de; Voltorera, la*; Voltorera, la
roca; Voltorera, la serra.
Valldossera*
Andreu, de 1'; Arboçar, 1'*; Bages, el; Bedesrre, la cova de; Bosc, el mas del*; Campa-
nara, la; Capçonades, les; Capella, la; Castell, el camí del; Comes, les; Comtal, la co­
namina; Comtal, la parellada; Cossia, la; Ferrador, el mas del; Ferrer, el casal; Ferrera,
81

EUFEMIÀ FORT I COGUL
la; Figuera, el coll de; Figuera, la*; Figuera, la muntanya de la; Figuera, la quadra de la;
Figuera, la torre de la; Font, el mas de la; Formigosa; Galcerana, la*; Galcerana, la torre;
Garrofret*; Gassons, els*; Gatellada, la; Gausac, el; Gener, el mas*; Guasc, el mas d'en;
Gunyoles, de les*; Montclar*; Ossets, els; Ovellers, la torre de 1'; Pla, el mas; Portella,
el bosc de la; Puigsadoll*; Recoents, el mas d'en; Riudespets, l'espona de; Romaní*;
Sabater, el; Salustri; Saulasegui, la rorre de; Serra, la; Solom, el camp de; Torre, el camí
de la; Torrella, la masia d'en; Vermell*.
Alttes llocs que el text diu que eten a Valldossera: Valldossera; Valldossera, el mas de;
Valldossera, la granja de; Valldossera, la quadra de; Valldossera, la torre de; Valldossera,
1 església de*.
Sense indicació de terme
Aiguamúrcia; Aiguamúrcia, el camp d'; Aiguamúrcia, la granja d'; Albà, 1'; Alberes,
les; Alt Quer; Ancosa; Ancosa, el bosc d'; Ancosa, la casa d'; Ancosa, la granja d';
Ancosa, la plana d'; Ancosa, la quadra d'; Ancosa, l'espluga d'; Andreu, el mas de n';
Anguera; Anyeriques, les; Apieres, les; Baix, el molí de; Bisbe, les parellades del; Boal,
la; Bonany; Borendells; Cabdell; Cabdell, la muntanya de; Cabra; Cabra, el coll de;
Cabra, l'embut de; Cabra, l'engolidor de; Cabreria, la granja de la; Colomines, el mas
de les; Creus, el camp de; Fariner, el molí; Foix; Foix, el castell de; Foix, l'església de;
Fontscaldes; Fontscaldes, la granja de; Gaià, el riu; Llarga, l'artiga; Lliura del Codony,
el mas de la; Llonga, el camp de; Marmellar, el castell de; Mateva, el coll de; Miralles,
el castell de; Molí, el; Monestir, el; Montagut; Montagut, el castell de; Montagut, el
puig de; Montagut a la Ferrera, a carretera de; Montclar, el castell de; Montduran;
Montmell; Montmell, el castell de; Nou de Pontons, el castell; Parellades, les; Pedrera,
la muntanya de la; Pinyana, la quadra de; Pla de Cabra, el; Plana d'Ancosa, les roques
de la; Pobles, les; Pont d'Armentera, el; Pontils, el castell de; Pontons; Pontons, el
castell de; Pontons, el mas; Pontons, el riu de; Pontons, la vila de; Pontons, l'església
de; Pontons, Santa Maria de; Puiglloret, la quadra de; Queralt, el castell de; Querol;
Querol, el castell de; Ramonet; Riambalda, el mas de la; Riambalda, la; Riambalda, la
quadra de la; Riudespets, el riu de; Roqueta, la; Rubió, el riu de; Santa Maria del Pla;
Santa Maria de Valldossera, la capella de; Santa Perpètua, el castell de; Santa Perpètua
de Gaià; Santes Creus; Santes Cteus, el camp de; Santes Creus, la granja de; Sant Pere
de Gaià; Selma; Selma, el castell de; Selmella; Selmella, el castell de; Serra Mitjana, el
Cap de; Solet, el camp de, o del; Tarragona, el pla de; Torre, el camp de la; Valldossera;
Valldossera, el mas de; Valldossera, la granja de; Valldossera, la quadra de; Valldossera,
la torte de; Valldossera, l'església de; Vallespinosa; Vallespinosa, el castell de; Vell de la
Quadriga, el camí; Vell de Pontons, el castell; Vidal, el mas d'en; Vilademàger, el castell
de; Vilademàget, la parròquia de; Vila-rodona; Vila-rodona, el camp de; Vila-rodona,
la resclosa de.
82

ÍNDEX
Preàmbul d'Eufemià Fort al text manuscrit
El mecanoscrit
Llista de noms
Resum alfabètic de paraules genèriques ....
Relació de notaris que se citen
Distribució dels noms

ISBN 84-609-6984-3
9 "788460 M969846"