Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

Bosc, el (Selmella)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«a meridie in bosco, ab occiduo similiter in boscho» (LB, 39, any 1179).
Podria referir-se a un nom comú, no ropònim (RA).
Bosc, el mas del (Valldossera)
boscos
«manso del Bosch, sive de la Guinovarda» (AHPB, Junyent, Capbreu, any 1404); «man­
sum del Bosch de termino de Monte Acuto» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).
La localització, a Valldossera, que li dóna Fort, discrepa de la que consta
al document de 1484. Es al sector meridional del terme de Querol, al SE
i a uns 3,1 km del cim de Montagut, però a una altitud 280 m inferior, a
1,5 km, aproximadament, al NO de Selma. Un tossal (850 m d'altitud),
conegut com a turó del Mas d'en Bosc, al cantó SO del mas, és a la línia
fronterera que separa el terme de Querol del d'Aiguamúrcia (RA).
V.: Alzines.
Boteric, el (Selma)
«del Botetich» (Fogatge, any 1358).
Boteric, el mas (Selma)
«lo mas Boterich» (AHPB, notari B. Costa, llig. 7, any 1484).
També dit el Boteric (F). Actualment no es parla del Boteric ni del mas Boteric,
però s'anomena el fondo del Botaric (amb la vocal neutra representada
per -a- al Nomen. 2003 10), afluent per l'esquerra a la part alta de la riera de
Marmellar, al N i a 1,25 km de Selma (RA).
Braç d'Infern
V: Vall del B. d'L, el bosc de la
Braç d'Infern, la vall del (Pontons)
«ipsa albereda superiori» (BPT, Notes dels actes, any 1477); «valíem del Braç de Infern»
(c. 459, 19, segle XV).
Buada, la (Santes Creus)
«in honore de Buada» (LB, 94, any 1179); «de ipsa Buada» (c. 459, 7", segle xv).
Fort es pregunta, al manuscrit: Cal Boada? La Boval? Restituïm Buada, com
als documents, que Fort havia convertit a Boada (RA).
10. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona,
2003.
20