Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

Roqueta, el castell de (Ancosa)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«castrum de Rocheta» (psc, 50, any 1226); «castrum de Roqueta» (c. 532, 33, any 1298).
L'he trobat una mica lluny al N d'Ancosa, al terme municipal de Sant Martí
de Tous, al peu i al N de la serra de Miralles que separa el terme de Sant
Martí del de Santa Maria de Miralles, que s'interposa entre el de Sant Martí
i el de la Llacuna (RA).
Roqueta, la
«in ipso termino de Rocheta» (LFM, I, 294, any 987).
Roset, el mas (Selma)
«lo mas Roset» (AHPB, B. Cosra, llig. 7, any 1484).
Jaume Nin parla de cal Soler de Roset, al terme de Pontons, al S de la plana
Matania (RA).
Rovira (Selmella)
«in rovira» (psc, 180, any 1195).
Es podria tractar d'un nom comú, no d'un topònim. Fort hi va agregar
l'article, que no veig en el document (RA).
Rovires (Selmella)
«tam in Rovires quam in aliis locis» (LB, 41, any 1182).
Haig de repetir el que acabo de dir a l'entrada anterior. Ara en plural, devia
designar el mateix lloc que abans en singular: unes rouredes (RA).
Rubió (Santes Creus)
«illum honorem de Rubione» (LB, 89, any 1171); «et descendit de Rubio» (c. 532, 22,
any 1183).
Rubió, el mas de (Santes Creus)
«ab la honor del mas de Rubio ab lo torrent vers lo migdia» (BPT, Notes dels actes, any
1477).
És al terme municipal d'Aiguamúrcia, al NE i a uns 2,5 km de la vila
d'Aiguamúrcia, vora el torrent al qual el mas presta el nom (RA).
Rubió, el prat de (Santes Creus)
«pro prato de Rubione» (PSC, 163, any 1192).
Rubió, el riu de
«ipso rivo de Rubio» (PSC, 26, any 1160); «rivo de Rubione» (LB, 87 v, any 1165).
Evidentment, és el torrent de Rubió (F).
60