Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

EUFEMIÀ FORT I COGUL
També s'ha fet entrada per la part genèrica dels noms formats per més
d'un substantiu, amb remissió a l'específic corresponent. Un resum alfabè- tic
de les paraules genèriques és ofert al final, després de la llista onomàstica.
Igualment, ha estat feta entrada per les paraules que, en els específics, no
ocupen el primer lloc, és a dir, que són complement de la paraula principal.
Al final, posaré igualment els noms distribuïts per les demarcacions o
antics termes que se citen entre parèntesis darrere de cada nom. Se n'inclou­
rà també una de complementària amb els noms de lloc que no van seguits
d'aquella indicació. La majoria de vegades aquests noms corresponen a pobla­
cions conegudes o, altrament, el document que s'aporta indica el sector on el
lloc corresponia, i aquesta devia ser la raó per la qual Fort va ometre aquelles
indicacions.
Als originals diu que els topònims van en lletres majúscules, però només
hi van al text escrit a màquina, no al manuscrit. La transcripció ha estat feta,
en els encapçalaments de cada entrada, en caixa alta i baixa, en negreta.
Quan Fort diu només Pont cal entendre el Pont d'Armentera, M'ha sem­
blat que aquesta observació prèvia evita de fer esmenes dintre el text.
Procedents d'Albert Manent, que els va rebre de la família Fort després
de la defunció de l'Eufemià, van arribar a les meves mans diversos papers que
conservo, entre els quals trobo el mateix treball, format per seixanta-nou folis
mecanografiats, en el primer dels quals s'indica que eren per a optar al premi
Francesc Blasi i Vallespinosa de 1973, sense que s'aclareixi si realment el va
aconseguir. Hi ha l'autògraf de l'autor. I la introducció és datada a la Selva del
Camp, el 29 de juliol de 1972, igual que el manuscrit de Tarragona. He com­
parat aquest manuscrit amb el mecanoscrit que acabo d'anomenar i constato
que coincideixen quasi enterament. Faig la transcripció a partir del manuscrit
de Tarragona i, si alguna vegada la comparació dels dos textos ho aconsella,
faré l'observació que convingui.
Anomenaré algunes vegades Jaume Nin, referint-me a Jaume Nin
Bergans, descendent de Selma, amb terra que conrea prop d'aquest poble
abandonat, i establert al Pla de Manlleu. Hi he sostingut una conversa força
profitosa.
4