Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Selma per Sant Pere de Gaià, el camí de (Santes Creus)
«in ipsa vi que exit de Celma et trànsit per Sanctum Petrum de Gaya» (PSC, 26,
any 1160).
Selmell (Ancosa)
«ad locum vocatum Çalmell» (c, 459, 18, segle xv).
Selmella
«Celmela» (PSC, 67, any 1178); «Ceumela» (PSC, 93, any 1182); «Olmela» (PSC,
93, any 1182); «Olmella» (LB, 135 v, any 1188); «Hulmellam» (PSC, 132, any
1188); «Çalmella» (c. 459, 16 V, segle xv).
Selmella, el castell de
«dono castrum meum Cedemella» (PSC, 2, any 1018); «in termino castri de
Celmela» (PSC, 48, any 1173); «chastri de Ceumela» i «ipsius chastri de Olmela»
(PSC, 93, any 1182); «in toto terminio castri de Olimella» (PSC, 125, any 1187);
«termino castri Olmele» (LB, 45, any 1187); «castri de Olmela» (PSC, 120, any
1187); «in terminio castri de Ulmella» (PSC, 134, any 1188); «castrum de Elmella»
(PSC, 176, any 1193); «castrum de Elmela» (scv, m, 330, any 1193);
«castrum de Ommella» (PSC, 554, any 1229); «cum terminis castrorum de Celmella»
(c. 459, 11, segle xv).
Observem que conjecturablement aquest castell era anomenat d'Olmella
i de CelmelL·, indistintament (F). Correspon al terme municipal del Pont
d'Armentera. És a una distància d'uns 4,75 km al NO d'aquesta població i
a 800 m d'altitud, o sigui uns 450 m més enlairat que la vila al terme municipal
de la qual és adscrit (RA).
Selvatge, el mas de (Pontons)
«in manso de Selvatge» (c. 459, 19, segle xv).
Sèquia, la (Santes Creus)
«subtus dictam cequiam» (c. 459, 9, segle xv).
Fa l'efecte que no era utilitzat com a topònim, aus com a nom comú (RA).
serra
V.: Anguera, Carbonera, Gardseires, Mitjana, Romeguera, Voltorera.
Serra, la (Santes Creus)
«in vertice ipsius serre» (LB, 96 v, any 1179); «cum serra contigua dicto campo de Solerio»
i «usque ad caput serre» (c. 459, 7", segle xv).
També sembla que era utilitzat com a nom comú (RA).
65