Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

Serra, la (Selmella)
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«affrontatur in ipsa serra» (PSC, 120, any 1187).
També sembla que era urilitzat com a nom comú (RA).
Serra, la (Valldossera)
«la Serra» (c. 532, 48, any 1490).
Era una masia que s'anomenava així (F).
Serra Mitjana, el cap de
«ascendit per cap de serre mirjana» (LB, 26 v, any 1188).
solà
V.: Cova de S.
Solanes (Pontons)
«in loco quod vocant Solanes» (LB, 26, any 1149).
Solanes, el mas de (Pontons)
«mansum de Solanes» (LB, 26", any 1188).
És a l'extrem meridional del terme de la Llacuna, al NO i a uns 2,5 km de
la vila de Pontons, a molt poca distància de la frontera que separa els dos
termes (RA).
Solanes, la parellada de (Ancosa)
«una paraliata vocatur de Solanes» (LB, 14, any 1164); «paraliara de Solanas» (LB, 25,
any 1167); «paraliatam de Solanis» (c. 532, 22, any 1183).
Soler, el camp de (o del)
«campum del Soler», «ipsum campum de Solerio» i «in campo Solerio, et de Turri, ubi
est Aqua Múrcia» (c. 459, 7, 9 i 10, segle xv).
De manera que el lloc s'hauria pogur dir del Soler, o de Soler o, senzillamenr,
camp Soler, es rracra de l'indrer anomenar també Camp de la Torre, on fou
edificat l'actual poble d'Aiguamúrcia (F).
Soler, la parellada del (Santes Creus)
«pareliata de Solerio» (c. 459, 7, segle xv).
Solom, el camp de (Valldossera)
«de occiduo in ipso campo de Solmo» (LB, 32 v, any 1007).
Hi ha discrepància entre l'enunciat, Solom, i el document, Solmo. Segurament
per error de teclista, que no sé tanmateix si es va produir quan va
escriure el títol o quan va copiar el document (RA) .
66