Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

Pontons
V: Nou de P, Vell de P.
Pontons
EUFEMIÀ FORT I COGUL
«in termino de Pontons» (LB, 26, any 1149); «de Pontonibus» (PSC, 495, any 1229).
Pontons, el castell de
«castrum de Pontons» (LFM, I, 241, any 1067); «castri de Pontonibus» (PSC, 495, any
1226).
Pontons, el mas
«in ipsa parte versus orientem est una quadra vocata lo mas Pontons» (c. 459, 18 v, segle
xv); «quadra vocata lo mas Pontons» (c. 459, 19, segle xv).
Actualment, és un agregat de Pontons (F). Fort entra per separat, mas Pontons
de la segona anoració i quadra del Mas Pontons de la primera; no devia
advertir que es tractava del mateix lloc. Per això els he reunit en una sola
entrada (RA).
Pontons, el riu de
«in rivo de Pontons» (LFM, I, 244, any 1067).
Pontons, la vila de
«súper villam de Pontons» (PSC, 495, any 1226).
A l'Alt Penedès, vora la riera de Pontons, aiguavessant del riu de Foix. Es a
uns 4 km al NE de l'església de Valldossera (RA).
Pontons, l'església de
«ecclesie de Pontons» (PSC, 495, any 1226).
Pontons, Santa Maria de
portell
«dimitto Sancte Marie de Pontons» (scv, III, 345, any 1196).
Sent una deixa a la Mare de Déu, entenc que no és un topònim (RA).
V.: Aleta, Nalec.
Portella, el bosc de la (Valldossera)
«in ipso bosco de la Portella» (LB, 32 v, any 1007).
52