Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

EUFEMIÀ FORT I COGUL
Voltor, la guàrdia de (Pontons)
«usque in gardia de Vultor» (LB, 26, any 1149); «ascendit usque ad Guardiam Vulterariam»
(psc, 125, any 1187).
Caldria dir, doncs, U guàrdia «Voltorera»} (F). Una guàrdia, essent sempre un
lloc enlairar, podia haver estat el tossal de 860 m d'altitud que he anomenat a
l'entrada anterior (RA).
Voltorera, la (Selmella)
«honorem de Vulteraria. Est autem predictus honor in termino castri Olmelle sicut que
verjunr versus planum Tarrachone» (LB, 49 v, any 1189); «in ipsa Vulruraria» i «de la
Voltorera» (c. 459, 16 V, segle xv).
És el segon cim (820 m d'altitud) de la muntanya de Cabarrà, lleugerament
més baix que l'altre, el puig de Cabdells (828 m). Actualment, és al terme
municipal de Cabra del Camp. De la Voltorera al castell de Selmella hi ha
una distància de 3,5 km, en direcció NE (RA).
Voltorera, la roca (Selmella)
«usque ad Rocham Vulterariam» (psc, 110, any 1187).
Segurament que «roca» volia dir cingle' (RA).
Voltorera, la serra (Selmella)
«ascendit in serram Volroreram» (psc, 103, any 1184).
Voltorera, la terra (Fontscaldes)
«in terram Voltoreram» (c. 532, 22 v, any 1183).
Devia ser veïna del cim d'aquest nom (820 m d'altitud), al terme municipal
de Cabra del Camp, a l'E i a uns 1,9 km de la vila de Cabra i escassament a
1 km a ponent de Fontscaldes (actualment Fontscaldetes). També podria ser
que «terram» fos una falsa lectura en lloc de «serram» (RA).
74