Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

Contribució a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus
Comtal, la parellada (Valldossera)
«usque ad pariliatam comitalem» (LB, 33, any 1167).
conamina
V.: Comtal.
Conill (Selmella)
«in loco vocitato Conil» (psc, 67, any 1173); «villar de Coni» (psc, 125, any 1183);
«Cunil» (LB, 50 v, any 1188).
Al manuscrit de Tarragona, la síl·laba "ni" de «Coni», de 1183, porta un
subratllat a l'original, potser per fer notar que falta la "1". Actualment, és
una partida de terra del terme municipal de Barberà de la Conca, una part
de la qual correspon al terme municipal de Cabra del Camp i una altra al de
Sarral. Es centrada per la muntanya de Conills, un tossal de 699 m d'altitud,
que és el punt de convergència d'aquells tres termes (RA) .
Conill, el vilar de (Selmella)
«usque ad villar de Coni» (psc, 125, any 1187). També, però: «ipsos vilars de Cunil»
(c. 532, 22 v, any 1183).
Conill, la quadra de (Seumella [sic])
«illam quadram de Cunil» (psc, 93, any 1182).
Al mecanoscrit diu Selmella (RA) .
Conills, el castlar de (Selmella)
«ante ipsum castlar de Conilis» (LB, 38, any 1173).
Conills, la font de (Selmella)
conreus
«in ipsa fonte de Conilis» (LB, 38, any 1173).
Es al terme municipal de Cabra del Camp, a la partida de Conill, a 750 m
al SE de la muntanya de Conill (RA) .
V.: Obrer.
Contrarietat, el camp de la (Santes Creus)
«vocabatur campus contrarietatis» (c. 459, 6 V, segle xv); «se nomenave lo camp de con­
trarietat» (c. 532, 12 v, any 1490).
Corneli, el mas d'en (Pontons)
«in manso den Corneli» (c. 459, 19, segle xv).
29