Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

sant Salvador
V!: Capelh de S. S.
EUFEMIÀ FORT I COGUL
Sant Salvador, la capella de (Pontons)
«súper capellam Sancti Salvatoris» (c. 459, 19 v, segle xv).
Sant Sebastià, el bosc de (Santes Creus)
«ipsum nemorem sancti Sebastiani» (BPT, any 1476).
Saulasegui, la torre de (Valldossera)
«a parte orientis in turre de Saulasegui» (c. 532, l v, any 1093).
Secabees, el terme de (Pontons)
Selma
«per terminum de Secabees» (c. 459, 19 v, segle xv).
«Celma» (PSE, 26, any 1160); «Ceume» (LB, 87", any 1165).
El poble, abandonat, és al terme municipal d'Aiguamúrcia, a uns 8,5 km al
NE de Santes Creus, que és la capital d'aquell terme. I només a una mica
més de 3 km a l'O del Pla de Manlleu, que és la població més pròxima
(RA).
Selma, el camí de (Santes Creus)
«via de Celma» (LB, 89, any 1171); «viam que exit de Celma» (c. 459, 6 V, segle xv).
Selma, el castell de
«et castrum de Ceume» (LB, 86, any 978); «de castro de Cesma» (LFM, I, 242, any 1067);
«ipsum casttum de Celma» (LB, 29, any 1149); «castro de Celma et de Sancta Perpetu»
(AHPB, Berenguer Alegret, Man., any 1391).
Tot i que el document [de l'any 978] pugui ser apòcrif, com ha estat dit,
el topònim era vàlid a la darreria del segle XII. Llavors [el 1149], encara era
inhabitat (F).
Selma a Cabra, el camí de (Santes Creus)
«in via que de castro Ceume vadit ad Capram» (LB, 87 v, any 1165); «prope via que vadit
a Celma ad Capram» (PSC, 122, any 1187).
Aquest segurament que és identificable amb el topònim anterior [el camí de
Selma] i amb el que segueix [el camí de Selma per Sant Pete de Gaià] (F).
L'ordre de col·locació s'ha alterat quan s'ha establert l'ordre alfabètic dels
genèrics (RA).
64