Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet

EUFEMIÀ FORT I COGUL
cronologia del Llibre BUnc que publicà el senyor Udina i Martorell, ben uti­
litzats en aquella publicació, on fins i tot foren inclosos tots els documents no
enregistrats al Cartulari del monestir. Però a I'AHNM figuren dues carpetes de
pergamins procedents de Santes Creus, la 159 i la 160 de la Secció de Clerecia
regular i secular. Aquests pergamins estan correctament enregistrats i catalo­
gats com els del monestir de Valldaura, d'on realment són; però estranyament
s'atribueixen al monestir cistercenc femení de Valldaura de Berga, en lloc del
de Valldaura del Vallès, precursor del monestir de Santes Creus, i al qual al­
guns d'ells corresponen: els de datació més antiga, precisament. Efectivament,
dels 180 diplomes que XInventario de Procedència (Valladolid, 1924) cataloga
com de Valldaura de Berga, fins a 35 pergamins, que contenen 36 documents
que ara aprofitem, pertanyen a Santes Creus.
A aquests pergamins ens hem referit en un estudi anterior. 7 Igualment
ens hem referit amb força detall a una altra selecció documental d'aquell fons
de pergamins en publicar el nostre Regest de l'abat sant Bernat Calvó, que en
conjunt ateny 157 diplomes d'aquell Arxiu madrileny. 8
Aquests pergamins i els còdexs 459 i 532 esmentats han fornit preferent­
ment i majoritàriament els fitxers que ara buidem en aquest estudi. En des­
pullar aquests i altres documents sempre hem anotat l'any, si hem pogut. És
a dir, quan la referència procedeix d'un document original, sempre en donem
l'any, si podem, però en el còdex 459 de I'AHNM, que nodreix notablement el
cedulari a base del qual elaborem la llista present de topònims, pot no donar-
nos el mot autèntic del document original d'on procedeix, ans amb alguna al­
teració o deformació originària; així, és més recomanable donar aquesta versió
com a vàlida a la darreria del segle XV quan fra Salvador recopilà el còdex, que
gairebé sempre escauria igualment referir a la primeria de la mateixa centúria,
quan fra Bernat Mallol el compongué. En qualsevol d'aquests casos servim
una autèntica versió medieval del topònim segons la cronologia proposada.
7. Eufemià FORT COGUL, «LOS pergaminos de Valldaura-Santes Creus en el Archivo Histórico
Nacional de Madrid», Studia monàstica, VIII, p. 295-312 (Montserrat, 1966).
8. Eufemià FORT I COGUL, «Regesta documental de sant Bernat Calvó, com abat de Santes
Creus», Studia monàstica, XI (1969), p. 31-70.
8