Revista juliol agost:REVISTA.qxd.qxd - Catalunya Música

Programació de Catalunya Música
músic. Això és una experiència insubstituïble per a mi. Molta gent no hi té
aquest accés; és per això que intento utilitzar internet com una manera de parlar
directament amb joves músics, amb persones que no saben tant el que passa
rere els bastidors i amb la gent que vol conèixer una mica millor la música
clàssica. És per això que tinc la meva web, per proporcionar un recurs a la gent
que en vulgui saber més. Per mi també és molt divertit, perquè m’agrada escriure
i em permet comunicar-me directament. També tinc un canal a Youtube.
M’encanta, fer això: entrevisto els meus col·legues i aleshores ells em diuen coses
que mai no em dirien en una conversa convencional. Parlen d’una manera
diferent quan parlen per a un públic i quan parlen per a un amic. Amb un col·lega
sembla que ja t’ho saps tot, et coneixes mútuament molt bé; però amb el públic
t’has d’explicar una miqueta més bé. Moltes vegades penso que conec una
persona i aleshores descobreixo que és totalment diferent del que jo pensava.
És un mitjà molt divertit que m’encanta.
En quina mesura pots fer compatible la pràctica diària del violí amb la resta
d’activitats?
Tocar un concert com per exemple el de Txaikovski necessita molta solidesa. És
com l’esport, has de tenir cura del teu so i a això hi has de dedicar gran part de
la teva energia. Toques molta estona, encara que vas fent pauses per garantir
una certa frescor fins al final. Una part de la pràctica és física, fins i tot per desenvolupar
la capacitat muscular. Però després hi ha un altre front, que és desenvolupar
tot allò que penses que pots fer amb la partitura, preparar allò que oferiràs
dalt de l’escenari introduint-hi noves idees i la manera de portar-les a terme.
Per mi l’assaig no és per decidir com ho faré i passar l’estona tocant fins que
arribi a la perfecció, no! Penso: “Com ho tocaré, això a l’escenari? Com em puc
preparar per ser prou flexible i sentir-me alhora prou còmode amb aquestes diferents
opcions.” Això em permetrà, quan pugi a l’escenari, escoltar tot el que
passa al meu voltant, escoltar els meus col·legues i respondre a les coses que estiguin
fent amb alguna idea interpretativa que no he fet mai abans, i portar-la
tan lluny com pugui perquè ells tinguin una idea a la qual respondre. Hi ha molt
de pensament abstracte en l’assaig, i sempre està dins de la meva ment com a
rerefons. Això és part del meu plantejament.
Txaikovski escriu bé per a violí?
Potser la qüestió és saber què vol dir escriure bé per a violí: que el violí comuniqui
allò que el compositor vol expressar en la seva música? O escriure alguna
cosa que sigui fàcil d’interpretar? O potser una peça que inclogui tot el ventall
de possibilitats tècniques de l’instrument encara que sigui difícil d’interpretar?
Penso que cada compositor té la seva manera d’abordar l’instrument i la major
part de les vegades als compositors els preocupa la transmissió de la seva música,
i si escriuen d’una manera difícil però que pot funcionar a mi ja m’està bé.
Ara bé, si componen d’una manera que interfereix en la seva música, aleshores
penso que és una llàstima perquè no es pot transmetre tota l’expressió. Txaikovski
expressa moltíssim en la seva música i, encara que no sempre sigui fàcil
d’interpretar, doncs mira, tenim temps per assajar i aquesta és la nostra feina:
fer que la tècnica no interfereixi en l’expressió de la música.
Tens algun llibre de capçalera?
En tinc un quants. Per exemple n’hi ha un de John Steinbeck que es titula Travels
with Charley i parla d’un viatge que l’autor va fer pels Estats Units d’Amèri-
49