Revista juliol agost:REVISTA.qxd.qxd - Catalunya Música

50
Programació de Catalunya Música
ca amb la seva furgoneta i el seu gos. Per mi allò és Amèrica, però és l’Amèrica
que la gent no veu si no hi viu. També és un retrat de la vida quan viatges. Jo
volto tant que sovint oblido què vol dir estar a casa. M’encanta viatjar. M’encanta
conèixer països diferents. Està molt bé llegir un llibre així, veure com fa cinquanta
anys la gent viatjava i tenia la mateixa experiència i els passaven coses
estranyes. N’hi ha més, que són fantàstics. Ara, per exemple, estic llegint una relectura
moderna de contes de fades, que evidentment no tenen res a veure amb
els que llegia quan era petita.
Hi ha algun bon consell que recordis d’algun dels teus professors?
No, cap en particular. Sí que recordo un concepte, un concepte general que
apareix sovint a la meva vida, que és l’equilibri i la claredat. Quan interpretes
una peça musical no pots permetre que la tècnica sigui més important que la
música, i tampoc et pots concentrar més en la música que en la tècnica. Els dos
aspectes son fonamentals perquè la música sigui ben transmesa. Quan viatjo
sempre pregunto als meus col·legues com equilibren això o allò, aquesta part de
la vida amb l’altra, què fan en relació amb aquest desafiament... Quan estic a la
carretera de viatge intento posar les coses al seu lloc, gaudir de tot i alhora ser
present en tot allò que faig sense oblidar-me de res.
El fet de ser una persona amb una gran projecció internacional, fins i tot un
model per a molts joves intèrprets, en quina mesura t’afecta?
Pel que fa a la meva imatge sempre he insistit molt a ser jo mateixa. Quan era
més jove molta gent em volia definir i acabava sent una versió reduïda d’una petita
part. Per mi és important que tots els aspectes de la meva persona formin
part de la meva imatge pública, malgrat que la meva vida personal la mantinc
molt en la intimitat. Però alhora estic molt implicada en tota la sèrie de coses
que em representen, com la fotografia, els àlbums, etc. Vull decidir que aquella
imatge es correspon veritablement amb el que jo sóc de debò.
Joan Vives
Catalunya Música