Plantilla titular - Gran Teatre del Liceu
Plantilla titular - Gran Teatre del Liceu
Plantilla titular - Gran Teatre del Liceu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Biografies<br />
Michael Boder (Direcció musical)<br />
Nascut a Alemanya, va estudiar al Conservatori d’Hamburg i a Florència. Fou director<br />
musical de l’Òpera de Basilea i director convidat a Hamburg, Colònia, Munic, Berlín,<br />
Londres i Tòquio. Dirigeix habitualment a l’Staatsoper de Berlín, Dresden, Hamburg,<br />
Munic, Viena i a la San Francisco Opera. Les produccions més importants de la seva<br />
carrera inclouen Der Ring a la Semperoper de Dresden, Jakobsleiter de Schönberg i<br />
Gianni Schicchi a l’Staatsoper de Viena, Wozzeck a l’Staatsoper d’Hamburg, Der fliegende<br />
Holländer a l’Staatsoper de Berlín i Tòquio, Le grand macabre i Der Ring a San Francisco,<br />
a més d’un destacat repertori contemporani.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb el concert «Webern-Strauss-Zemlinsky» (1985-86). La temporada<br />
2009-10 va dirigir-hi Der Rosenkavalier i Pikovaia Dama, i Lulu i Parsifal aquesta<br />
temporada. És director musical <strong>del</strong> <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>.<br />
Robert Reimer (Direcció musical)<br />
Estudià direcció musical a Luxemburg, Colònia i Düsseldorf. Inicià la seva carrera<br />
professional el 1991 a l’Staatstheater de Darmstadt, on va dirigir les seves primeres<br />
òperes. Ha treballat com a assistent d’Eschenbach, Cambreling, Schönwandt, Frühbeck<br />
de Burgos, De Billy, Callegari, Albrecht i Boder. Ha dirigit a l’Aalto Theater d’Essen, Òpera<br />
de Colònia, Wuppertal, Copenhaguen, Oslo i Leipzig, entre d’altres. Debutà el 2005 a la<br />
Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf i Duisburg amb Don Giovanni i dirigí com a<br />
Kapellmeister diverses òperes. El seu repertori també inclou ballets com Romeo i Julieta o<br />
La bella dorment amb la Gewandhausorchester de Leipzig i enregistrat per Arte. Debutà a<br />
l’Staatsoper d’Stuttgart amb Kàtia Kabànova i a la Deutsche Oper de Berlín.<br />
Ha participat com a assistent de direcció musical al <strong>Liceu</strong> amb Ievgueni Onieguin (1997-<br />
98), Kàtia Kabànova i Tristan und Isolde (2001-02), Norma (2002-03) i Lulu (2010-11).<br />
Peter Konwitschny (Direcció d’escena)<br />
Nascut a Frankfurt, és director <strong>titular</strong> de l’Òpera de Leipzig. La seva aportació a la història<br />
<strong>del</strong> teatre radica en les noves versions, tant estructurals com conceptuals, de les òperes<br />
de Hän<strong>del</strong> i Wagner. Entre les seves produccions destaquen Parsifal i Tristan und Isolde<br />
(Staatsoper de Múnic), Tannhäuser i Les contes d’Hoffmann (Dresden), Wozzeck, Der<br />
Rosenkavalier, Lohengrin, Don Carlos, Moses und Aron, Lulu i Die Meistersinger von<br />
Nürnberg (Hamburg), Götterdämmerung i Elektra (Copenhaguen), Der fliegende Holländer<br />
(Moscou i Munic), Don Giovanni i Così fan tutte (Komische Oper de Berlín), La clemenza<br />
di Tito (Hamburg i Tòquio), Götterdämmerung i Die Zauberflöte (Stuttgart), Salome<br />
(Amsterdam), La Traviata (Graz), Pierrot lunaire, Aida i Lohengrin (Leipzig), entre d’altres.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb Ievgueni Onieguin (1997-1998). Hi ha tornat amb Lohengrin (1999-<br />
2000 i 2005-06) i Don Carlos (2006-07).<br />
Gabriele Koerbl (Escenografia i vestuari)<br />
Nascuda a Zehdenick an der Havel (Alemanya), va estudiar escenografia i vestuari a la<br />
Kunsthochschule Berlin-Weissensee i pintura i escultura. Va iniciar la seva carrera<br />
professional al Deutsches Theater de Berlín i al <strong>Teatre</strong> de Brandenburg. Més tard va<br />
treballar com a escenògrafa i figurinista <strong>del</strong> Hans-Otto-Theater de Potsdam. En òpera va<br />
treballar com a directora de producció d’escenografia i vestuari a Potsdam (La núvia<br />
venuda i Rigoletto), lloc que va deixar per dedicar-se també a la pintura. Paral·lelament<br />
participà regularment en produccions <strong>del</strong> Deutsches Theater de Berlín, Berliner<br />
Volksbühne i Dresden (Die Umsiedlerin de Heiner Müller). El 1983 creà l’escenografia i
el vestuari de Der Freischütz, sota la direcció de Peter Konwitschny, amb qui tornà a<br />
col·laborar en el mateix títol a Hamburg i el 2002 en Der Rosenkavalier. Va morir el<br />
2007.<br />
Hans Toelstede (II·luminació)<br />
Nascut a Cäciliengroden (Alemanya), va estudiar electrònica i tècniques escèniques.<br />
Realitzà els seus primers treballs a Wihelmshaven, Staatsoper d’Hamburg, Wiesbaden i<br />
Bayreuth. El 1974 ingressà a l’Òpera de Colònia i en fou director d’il·luminació de 1980 a<br />
1985. Ha treballat a l’Opéra Comique i National de París, La Monnaie de Brussel·les,<br />
Teatro Colón de Bogotà i Buenos Aires, Vlaamse Opera d’Anvers, Amsterdam, Covent<br />
Garden de Londres, Munic, Hamburg i Viena, New York City Opera, Houston, Hong Kong,<br />
Venècia, Torí, Atenes, Oslo, San Francisco, Edimburg, Bregenz i Salzburg. Recentment<br />
ha participat en La Traviata al Metropolitan de Nova York.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb Der fliegende Holländer (1993-94). Hi ha tornat amb The Turn of the<br />
Screw (1995-96), Billy Budd (2000-01), Jenufa (2004-05), Don Carlos (2006-07) i Death in<br />
Venice (2007-08).<br />
José Luis Basso (Direcció <strong>del</strong> Cor)<br />
D’origen italoargentí, va entrar de molt jove com a director <strong>del</strong> Cor <strong>del</strong> Teatro Argentino<br />
de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec <strong>del</strong> Cor <strong>del</strong> Teatro Colón de Buenos Aires.<br />
Fins al 1994 va col·laborar al <strong>Liceu</strong> amb els mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri.<br />
Posteriorment va assumir la direcció <strong>del</strong> Cor <strong>del</strong> Teatro San Carlo de Nàpols. Des de<br />
1996 és el mestre <strong>del</strong> Cor <strong>del</strong> Maggio Musicale Fiorentino, amb el qual fa importants<br />
gires internacionals i ha guanyat un Premi Grammy. Col·labora amb les més prestigioses<br />
batutes <strong>del</strong> moment: Mehta, Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini,<br />
Chung, Schreier, De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la<br />
inauguració de l’Òpera de Xangai i en diverses produccions al <strong>Teatre</strong> Mariinski de Sant<br />
Petersburg.<br />
És director <strong>del</strong> Cor <strong>del</strong> <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>.<br />
Lauri Vasar (Ottokar)<br />
Nascut a Tallinn, va estudiar violí, viola i cant a la seva ciutat i al Mozarteum de<br />
Salzburg. Va cantar al Landestheater de Linz els rols de Papageno, Guglielmo, Silvio,<br />
Belcore, Jakob Lenz, Escamillo, Valentin, Lescaut, Orfeo i Posa. Va debutar al Festival de<br />
Salzburg amb Die Bacchantinnen i Don Carlo. Ha cantat títols i rols com Al Kasim en<br />
L’Upupa de Henze (Teatro Real de Madrid, Lió i Tòquio), Dialogues des Carmélites i<br />
Tristan und Isolde (Staatsoper d’Hamburg i Teatro Real de Madrid), Il prigionero, Orfeo i<br />
Wolfram (Hannover), Minotaurus de Phaedra de Henze (Staatsoper de Berlín, Brussel·les,<br />
Viena i Frankfurt), Guglielmo, Marcello, Belcore, Papageno, Streshnev, Escamillo,<br />
Schaunard i el rol <strong>titular</strong> de Don Giovanni (Hamburg) i el d’Il prigioniero (Amsterdam), entre<br />
d’altres. També ha interpretat el rol principal en l’estrena absoluta de Faust-ball (Madrid).<br />
Debutà al <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong> amb Tannhäuser (2007-08).<br />
Rolf Haunstein (Kuno)<br />
Nascut a Dresden, formà part de la companyia estable de l’Staatsoper de la seva ciutat<br />
cantant més de setanta rols. Participà en l’obertura de la Semperoper de Dresden amb<br />
els rols de Faninal i Ottokar. En aquest mateix escenari ha cantat com a Yago, Germont,<br />
Telramund, Pizarro, Klingsor, entre d’altres. Ha actuat a la Komische Oper i Deutsche<br />
Oper de Berlín i Opernhaus de Leipzig, Itàlia, França, Grècia, Anglaterra, Bulgària,<br />
Àustria i el Japó. Des de 1991 és membre de la companyia estable de l’Opernhaus de<br />
Zuric, interpretant rols com Telramund, Monterone, ministre (Fi<strong>del</strong>io), Díkoi (Kàtia<br />
Kabànova), Biterolf, Kothner, Alberich, Xelkàlov, professor de música (Ariadne auf<br />
Naxos), domador i atleta (Lulu), Farismane (Radamisto) i Klingsor, entre d’altres.<br />
Va debutar al <strong>Liceu</strong> la temporada 2002-03 (Das Rheingold). Hi va tornar la temporada<br />
2003-04 (Siegfried i Götterdämmerung) i la 2004-05 (Jenufa).
Petra-Maria Schnitzer (Agathe)<br />
Nascuda a Viena, va estudiar al Mozarteum de Salzburg i a l’Acadèmia de Música de la<br />
seva ciutat, on va entrar a formar part de l’Opera Studio de l’Staatsoper de Viena. El<br />
mateix any va debutar a l’Staatsoper de Viena amb el rol d’Agathe (Der Freischütz),<br />
seguit per la comtessa (Le nozze di Figaro), Rosalinde (Die Fledermaus), Micaela<br />
(Carmen), Freia (Das Rheingold), Ilia (Idomeneo) i Gutrune (Götterdämmerung). Ha<br />
cantat, entre d’altres, Der Freischütz a Salzburg i Staatsoper de Munic, Così fan tutte al<br />
Wiener Festwochen i Rienzi a Dresden. També ha actuat al Festival de Bayreuth,<br />
Théâtre du Châtelet de París, Venècia, Zuric, Berlín, Londres i al Metropolitan de Nova<br />
York.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> la temporada 2002-03 en un concert amb Peter Seiffert. Hi va tornar la<br />
2006-07 per oferir un recital amb Peter Seiffert i Tannhäuser (2007-08) i Tiefland (2008-<br />
09).<br />
Bettina Jensen (Agathe)<br />
Nascuda a Hamburg, va estudiar a l’Acadèmia de Música Hanns Eisler de Berlín.<br />
Començà la seva experiència professional a l’Staatsoper Unter den Linden de Berlín amb<br />
el rol de Gorgo de la comèdia musical Des Esels Schatten d’Strauss; a Klagenfurt<br />
(Àustria), amb el de Servilia de La clemenza di Tito, i a la Komische Oper de Berlín cantà<br />
el rol de primera dama de Die Zauberflöte i Agathe. A més ha interpretat els papers de<br />
Donna Anna de Don Giovanni i la institutriu de The Turn of the Screw (Lucerna). De 2002<br />
a 2007 formà part de la companyia estable de la Komische Oper de Berlín. El seu repertori<br />
inclou també Marie de La núvia venuda, comtessa de Le nozze di Figaro, Micaëla,<br />
Rosalinde i Hanna Glawar. Ha cantat a escenaris com Essen, Hannover, Deutsche Oper<br />
de Berlín, Basilea, Tòquio, Tel Aviv i Hong Kong, entre d’altres.<br />
Debuta al <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>.<br />
Ofèlia Sala (Ännchen)<br />
Nascuda a València, es va llicenciar en cant, piano, solfeig i teoria de la música i realitzà<br />
un màster a Munic. Ha actuat en produccions <strong>del</strong> Metropolitan de Nova York, Lyric Opera<br />
de Chicago, La Scala de Milà, Maggio Musicale Fiorentino, Teatro Real de Madrid, Palau<br />
de les Arts de València, Staatsoper de Munic, Deutsche Oper de Berlín, Semperoper de<br />
Dresden, Châtelet de París i Tòquio. Ha cantat Sophie (Der Rosenkavalier), Aminta (Die<br />
schweigsame Frau), Pamina (Die Zauberflöte), Aspasia (Mitridate), Gilda (Rigoletto),<br />
Nanetta (Falstaff), Norina (Don Pasquale) i l’àngel de Saint François d’Assise, entre molts<br />
altres rols.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb Un ballo in maschera (2000-01). Darrerament ha participat en A<br />
Midsummer Night’s Dream (2004-05), Ariodante (2005-06), La clemenza di Tito (2006-07),<br />
Le nozze di Figaro (2008-09) i Der Rosenkavalier (2009-10).<br />
Elena de la Merced (Ännchen)<br />
Va estudiar cant a València amb Felisa Navarro i Ana Luisa Chova. El 1998 va guanyar el<br />
Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Ha cantat rols i títols com els de Susanna<br />
(Le nozze di Figaro), Zerlina (Don Giovanni), Despina (Così fan tutte), Adina (L’elisir<br />
d’amore), Norina (Don Pasquale), Rosina (La finta semplice) a La Fenice de Venècia i<br />
Carolina de Luisa Fernanda al Teatro alla Scala de Milà, Amadigi di Gaula de Hän<strong>del</strong>,<br />
Orfeo ed Euridice a París i al concert inaugural <strong>del</strong> Palau de les Arts de València, Susanna<br />
(Le nozze di Figaro) i Musetta (La Bohème) al Festival de Bregenz. Ha participat als<br />
concerts d’El Messies de Hän<strong>del</strong>, i Die Schöpfung i Missa in tempore belli de Haydn, entre<br />
d’altres.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb Parsifal (1998-99). Hi ha tornat amb Don Carlo, Giulio Cesare, Il<br />
viaggio a Reims, «Concert Hän<strong>del</strong>», Ariodante (2004-05) i Fi<strong>del</strong>io (2008-09).
Albert Dohmen (Kaspar)<br />
Nascut a Alemanya, va començar la seva carrera com a Wozzeck als festivals de Salzburg<br />
de 1997 (Pasqua i Estiu). Des d’aleshores ha interpretat: Kurwenal (Maggio Musicale<br />
Fiorentino, Berlín i Tòquio amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín), Pizarro (Israel i Munic),<br />
comandant de Friedenstag i Amfortas (Berlín, Festival de Salzburg i La Bastille de París),<br />
rol <strong>titular</strong> de Der fliegende Holländer (La Bastille de París), Scarpia (Covent Garden de<br />
Londres i Brussel·les), Jochanaan (Metropolitan de Nova York, Zuric i Nederlandse Opera<br />
d’Amsterdam), Escamillo (Staatsoper de Viena) i Kaspar (Munic). A més, és un <strong>del</strong>s millors<br />
intèrprets <strong>del</strong> rol de Wotan de la Tetralogia de Wagner (Bayreuth, Ginebra, Berlín i Viena).<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb un concert (1990-91). Hi ha tornat amb Anna Bolena (1992-93),<br />
Mathis der Maler (1993-94), Die Walküre (2002-03), Elektra (2007-08) i Die Meistersinger<br />
von Nürnberg (2008-09).<br />
Lars Woldt (Kaspar)<br />
Nascut a Herford (Alemanya), va estudiar a la Hochschule für Musik de Detmold amb<br />
Giselher Klebe i Martin Christian Vogel, i més tard amb Franz Crass, Edith Lienbacher,<br />
Gottfried Hornik i Verena Mostbeck. El seu repertori inclou rols com baró Ochs, Figaro,<br />
Van Bett de Zar und Zimmermann, Kezal, Falstaff, Plumkett, Osmin, Don Magnifico,<br />
Dulcamara, Bottom, Bartolo, Zsupan, el doctor de Wozzeck, Sarastro, Rocco, rei Marke,<br />
Kaspar, Gremin i Timur. Va iniciar la seva carrera professional al Landestheater de<br />
Detmold. Va formar part de la companyia estable <strong>del</strong> Tiroler Landestheater d’Innsbruck,<br />
de la de la Volksoper de Viena, i des de 2010 de l’Staatsoper de Viena. També ha cantat<br />
a l’Staatsoper d’Hamburg, Budapest, Göteborg, Graz, Copenhaguen, Staats-theater<br />
d’Stuttgart, Tòquio, Taipei i Festival de Bregenz.<br />
Debuta al <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>.<br />
Christopher Ventris (Max)<br />
Nascut a Londres, va debutar a Glyndebourne amb Kàtia Kabànova, on va tornar amb<br />
The Rake’s Progress (Tom Rakewell), Jenufa (Števa) i El cas Makropoulos. S’ha<br />
especialitzat en rols wagnerians, com Parsifal (Anvers, Staatsoper de Viena i Hamburg,<br />
San Francisco, Covent Garden de Londres, La Bastille de París, Torí i Bayreuth, entre<br />
d’altres), Siegmund (Colònia, Viena, Venècia), Lohengrin (Bolonya) i Erik (Anvers i San<br />
Francisco). També ha interpretat els rols de Max (Berlín, La Scala de Milà), Serguei<br />
(Brussel·les, Madrid, Londres, Amsterdam i Buenos Aires), Števa (Metropolitan de Nova<br />
York, Glyndebourne, Anvers), Dimitri (Amsterdam), Jenik (Covent Garden), Jack de<br />
Midsummer Marriage (Covent Garden, Munic) i oficial de Cardillac (La Bastille), entre<br />
molts d’altres.<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb Lady Macbeth de Msensk (2001-02). Hi ha tornat amb Peter<br />
Grimes (2003-04), Parsifal (2004-05 i 2010-11) i Requiem de Dvorák (2008-09).<br />
Lance Ryan (Max)<br />
Nascut al Canadà, després d’estudiar amb mestres com Gianni Raimondi i Carlo Bergonzi<br />
es va traslladar a Itàlia, on va iniciar la seva carrera professional i, més tard, a Alemanya.<br />
Ha estat membre permanent <strong>del</strong> Badisches Staatstheater de Karlsruhe. En aquest<br />
escenari el seu repertori comprèn rols com Siegmund, Cavaradossi, Siegfried, Otello,<br />
Calaf, emperador de Die Frau ohne Schatten, Bacchus, Andrea Chénier i Florestan.<br />
També ha cantat el rol de Siegfried (Bayreuth, Salzburg, Maggio Musicale Fiorentino,<br />
Palau de les Arts de València, Estrasburg, Gant), Bacchus (Staatsoper de Dresden i<br />
Viena, Covent Garden de Londres, Metropolitan de Nova York), Don José (La Scala de<br />
Milà), entre d’altres. També ha cantat a Roma, Oslo, Hannover, Stuttgart, Staatsoper de<br />
Munic, Nederlandse Opera d’Amsterdam i <strong>Teatre</strong> Mariinski de Sant Petersburg.<br />
Debuta al <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>.
Matti Salminen (Un eremita)<br />
Nascut a Turku (Finlàndia), estudià a Hèlsinki, Itàlia i Alemanya. Formà part de la<br />
companyia estable de l’Òpera de Colònia (1972-80). Debutà a Zuric amb el rol de Sarastro<br />
i formà part de la seva companyia estable des de la temporada 1984-85. El seu repertori<br />
en aquest escenari inclou rols i títols com Die Zauberflöte, Gremin, Seneca, Boris<br />
Godunov, rei Marke, rei Heinrich, Osmin, Rocco, Der Ring, Kaspar, Daland, Iwan Sussanin<br />
i Gurnemanz. Ha cantat als festivals de Bayreuth i Savonlinna i als escenaris de més<br />
prestigi <strong>del</strong> món. Recentment ha cantat Der fliegende Holländer (París), Khovantxina<br />
(Hamburg), Tristan und Isolde (Zuric) i l’estrena absoluta de Robin Hood de Jukka Linkola<br />
a Hèlsinki. Recentment ha rebut la Medalla d’Or <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong> (2010).<br />
Debutà al <strong>Liceu</strong> amb Lohengrin (1981-82). Hi ha tornat amb freqüència, les darreres<br />
vegades amb Götterdämmerung (2003-04) i Parsifal (2004-05).<br />
Friedemann Röhlig (Un eremita)<br />
Nascut a Alemanya, va estudiar al Conservatori de Leipzig, al Conservatori d’Stuttgart i<br />
amb Carl Davis. Va formar part de l’Opera Studio de Düsseldorf durant un any i va entrar<br />
a la companyia de l’Staatstheater Kassel. El seu repertori inclou, entre d’altres, els rols<br />
de Sarastro, Osmin, Colline, Banco, Fiesco, Rocco, Gurnemanz i Comanador de Don<br />
Giovanni. Ha cantat als escenaris de l’Staatsoper d’Hamburg, Staatsoper d’Stuttgart,<br />
Nederlandse Opera d’Amsterdam, La Bastille de París, Teatro São Carlos de Lisboa,<br />
Opéra National de Montpeller, Opéra du Rhin d’Estrasburg, San Francisco Opera House,<br />
Bilbao i els festivals de Salzburg, Bayreuth, Bregenz i Dresden. Recentment ha cantat<br />
títols com Wozzeck i Parsifal, a La Monnaie de Brussel·les.<br />
Va debutar al <strong>Liceu</strong> la temporada 2008-09 amb Le nozze di Figaro i hi tornà la mateixa<br />
temporada amb Fi<strong>del</strong>io.<br />
Manel Esteve Madrid (Kilian)<br />
Nascut a Barcelona, va cursar estudis de música al Conservatori Municipal i de cant amb<br />
Vicenç Esteve. Va debutar el 1997 amb el rol de Joaquín de la sarsuela La <strong>del</strong> manojo de<br />
rosas. El 1999 cantà per pr¡mer cop com a solista, els rols de Fiorello i l’oficial d’Il barbiere<br />
di Siviglia. El seu repertori inclou rols com Masetto (Don Giovanni), Schaunard i Marcello<br />
(La Bohème), Spalanzani, Dapertutto i Crespel (Les contes d’Hoffmann), Figaro (Le nozze<br />
di Figaro), Guglielmo (Così fan tutte), Belcore (L’elisir d’amore) i Malatesta (Don<br />
Pasquale), entre d’altres. Ha actuat a escenaris com el Palau de la Música de Barcelona,<br />
Teatro Real de Madrid o Auditorio Nacional de Madrid, entre d’altres.<br />
Va debutar al <strong>Liceu</strong> amb Don Carlos (2006-07). Hi ha tornat amb Andrea Chénier (2007-<br />
08), Tristan und Isolde, Les mamelles de Tirésias, El jugador (2009-10) i Lulu (2010-11).<br />
Alex Brendemühl (Samiel)<br />
Es va formar a l’Institut <strong>del</strong> <strong>Teatre</strong> de Barcelona. Va iniciar la seva carrera al teatre i<br />
després a la televisió. Aviat va començar la seva carrera al cinema i protagonitzà Un<br />
banc al parc (Agustí Vila) i Les hores <strong>del</strong> dia (Jaime Rosales), que obtingué el Premi de<br />
la Crítica a Canes. Ha participat en pel·lícules com A la ciutat (Cesc Gay) o Remake<br />
(Roger Gual). També és coautor amb Rafa Cortés <strong>del</strong> guió de Yo, guanyadora <strong>del</strong> Premi<br />
de la Crítica a la pel·lícula revelació a Canes. Per la seva interpretació en aquest film, 53<br />
dies d’hivern i El silenci abans de Bach, va obtenir el Premi Sant Jordi al millor actor de<br />
2008. Ha dirigit el curtmetratge Rumbo a peor. Guanyà el Premi Gaudí per la seva<br />
interpretació en Les dues vides d’Andrés Rabadán. Recentment ha participat en El<br />
cónsul de Sodoma, Die Liebe der Kinder, Rabia, Herois i Entrelobos.<br />
Debuta al <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>.
Orquestra Simfònica <strong>del</strong> <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong><br />
El primer director <strong>titular</strong> de l’Orquestra Simfònica <strong>del</strong> <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong> fou Marià<br />
Obiols. En la seva història ha estat dirigida per batutes convidades, com ara Albert Coates,<br />
Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Aleksandr Glazunov, Josef<br />
Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, Franz Konwitschny,<br />
Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino<br />
Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor<br />
Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i<br />
darrerament Sylvain Cambreling, Rafael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos,<br />
Riccardo Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio<br />
Varviso. Els directors <strong>titular</strong>s de la formació han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund,<br />
Bertrand de Billy i Sebastian Weigle. Actualment el director musical és Michael Boder.<br />
Cor <strong>del</strong> <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong><br />
Es consolidà als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottino. En començar la<br />
temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vittorio Sicuri.<br />
Posteriorment n’han estat directors Andrés Máspero, William Spaulding i, actualment, José<br />
Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksalslied<br />
de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (<strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong>), a més <strong>del</strong><br />
Requiem, la Missa de la Coronació de Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor<br />
<strong>del</strong> <strong>Gran</strong> <strong>Teatre</strong> <strong>del</strong> <strong>Liceu</strong> ha actuat a Les Arènes de Nimes, amb Il corsaro; ha interpretat<br />
Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a París i Goyescas i Noches en los<br />
jardines de España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció <strong>del</strong>s mestres<br />
Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Ru<strong>del</strong>,<br />
Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d’altres.