30.04.2013 Views

Il burbero di buon cuore - Gran Teatre del Liceu

Il burbero di buon cuore - Gran Teatre del Liceu

Il burbero di buon cuore - Gran Teatre del Liceu

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Il</strong> <strong>burbero</strong> <strong>di</strong> <strong>buon</strong> <strong>cuore</strong><br />

Dramma giocoso en dos actes.<br />

Llibret de Lorenzo Da Ponte<br />

Música de Vicent Martín i Soler<br />

Estrenada el 4 de gener de 1786<br />

al Burgtheater de Viena<br />

Personatges:<br />

Angelica (soprano)<br />

Madama Lucilla (soprano)<br />

Marina (contralt)<br />

Giocondo (tenor)<br />

Valerio (tenor)<br />

Dorval (baríton)<br />

Ferramondo (baríton)<br />

Castagna (baríton)


102 Llibret<br />

ATTO I<br />

Scena prima<br />

Camera. Angelica, Valerio e Marina.<br />

N. 1<br />

AngelicA<br />

Valerio, partite, non state piu qua!<br />

VAlerio<br />

No, cara, sentite, periglio non v’ ha.<br />

MArinA<br />

Se il zio vi sorprende, che chiasso farà!<br />

VAlerio<br />

Oh, cielo, un istante!<br />

Almeno mi <strong>di</strong>te<br />

se sempre costante<br />

quel cor mi sarà.<br />

AngelicA<br />

Sì strano linguaggio<br />

oltraggio mi fa.<br />

MArinA<br />

Sì strano linguaggio<br />

oltraggio le fa.<br />

VAlerio<br />

Adunque me solo...<br />

AngelicA<br />

...quest’ anima adora.<br />

VAlerio<br />

Ed or mi giurate...<br />

AngelicA<br />

...che ugual sarà ognora;<br />

ma subito andate,<br />

non state piu qua!<br />

(Valerio bacia la mano ad Angelica con affetto).<br />

ACTE I<br />

Escena primera<br />

Cambra. Angelica, Valerio i Marina.<br />

Núm. 1<br />

AngelicA<br />

Valerio, marxeu, no us quedeu aquí!<br />

VAlerio<br />

No, estimada, escolteu, no hi ha perill.<br />

MArinA<br />

Si l’oncle us sorprèn, hi haurà crits!<br />

VAlerio<br />

Oh, cel, un instant!<br />

Almenys <strong>di</strong>gueu-me<br />

si sempre constant<br />

serà el vostre cor.<br />

AngelicA<br />

Tan estrany llenguatge<br />

ultratge em fa.<br />

MArinA<br />

Tan estrany llenguatge<br />

ultratge li fa.<br />

VAlerio<br />

Així, doncs, sols a mi...<br />

AngelicA<br />

... aquesta ànima adora.<br />

VAlerio<br />

I doncs jureu-me...<br />

AngelicA<br />

... que igual serà sempre;<br />

però aneu-vos-en de pressa,<br />

no us quedeu més estona!<br />

(Valerio besa amb afecte la mà d’Angelica.)


AngelicA, MArinA e VAlerio<br />

<strong>Il</strong> dolce contento<br />

<strong>di</strong> questo momento<br />

<strong>di</strong>venti fomento<br />

<strong>di</strong> felicità.<br />

MArinA<br />

Via, partite, lasciateci!<br />

VAlerio<br />

Ma perchè tanta fretta?<br />

MArinA<br />

Io temo sempre<br />

che il padrone non venga.<br />

AngelicA<br />

Ei non è solito<br />

<strong>di</strong> sortir sì per tempo.<br />

MArinA<br />

È ver, è ver; ma in questo loco stesso<br />

egli viene assai spesso<br />

a <strong>di</strong>vertirsi, ed a gioccare a’ scacchi.<br />

Se mai ci trova... ah voi non conoscete<br />

il Signor Ferramondo!<br />

VAlerio<br />

Perdonate;<br />

lo conosco per fama: egli era amico<br />

<strong>del</strong> padre mio; ma cos’ ha poi <strong>di</strong> strano?<br />

Non è un uom come noi<br />

il Signor Ferramondo?<br />

MArinA<br />

È un uom, credete, che non ha il secondo.<br />

È umano e generoso ed ha un onesto<br />

fondo <strong>di</strong> galant’ uom; ma in apparenza<br />

è <strong>di</strong>fficile, <strong>burbero</strong> ed austero,<br />

e cattivo altrui par, e non è vero.<br />

AngelicA<br />

Ei <strong>di</strong>ce anco d’ amarmi, ed io gliel credo,<br />

ma qualora lo vedo,<br />

AngelicA, MArinA i VAlerio<br />

Que el dolç contentament<br />

d’aquest moment<br />

esdevingui foment<br />

de felicitat.<br />

MArinA<br />

Au, marxeu, deixeu-nos!<br />

VAlerio<br />

Però per què tanta pressa?<br />

MArinA<br />

Temo constantment<br />

que vingui l’amo.<br />

AngelicA<br />

No acostuma a sortir<br />

gaire estona seguida.<br />

MArinA<br />

És veritat, sí; però és que a aquest lloc<br />

ve força sovint a <strong>di</strong>vertir-se<br />

i a jugar a escacs.<br />

Si ens arriba a trobar... ah, no sabeu<br />

qui és el senyor Ferramondo!<br />

VAlerio<br />

Perdoneu, el conec d’oïdes,<br />

era amic <strong>del</strong> meu pare,<br />

però què té d’estrany?<br />

No és un home com sóc jo<br />

el senyor Ferramondo?<br />

MArinA<br />

És un home sense igual, creieu-me,<br />

Humà i generós i té un honest fons<br />

de gentilhome; però en aparença<br />

és <strong>di</strong>fícil, rústec i auster, i sembla<br />

dolent als ulls <strong>del</strong>s altres, però no és cert.<br />

AngelicA<br />

Ell <strong>di</strong>u que m’estima, i bé que me’l crec,<br />

però cada cop que el veig, cada cop<br />

Llibret 103


104 Llibret<br />

qualor meco ei favella, io tremo tutta.<br />

VAlerio<br />

Voi tremate? Perchè? Voi non avete<br />

padre nè madre, al fratel vostro tocca<br />

<strong>di</strong> voi <strong>di</strong>sporre; amici siam; a lui<br />

io parlerò.<br />

MArinA<br />

Ben, ben, <strong>di</strong> lui fidatevi!<br />

VAlerio<br />

Potria forse negarmi<br />

d’ Angelica la man?<br />

MArinA<br />

Facile parmi.<br />

VAlerio<br />

Per qual ragion?<br />

MArinA<br />

In due parole:<br />

il signor cavaliero<br />

è un uom precipitato; ei <strong>di</strong>ede fine<br />

ai propri beni, e forse ancora<br />

a quelli <strong>del</strong>la suora.<br />

Di debiti ripieno, in questo stato,<br />

per scemare le spese e uscir d’ impaccio<br />

cerca <strong>di</strong> porre Angelica in convento.<br />

VAlerio<br />

Com’ è possibil mai?<br />

AngelicA<br />

Cielo, che sento?<br />

VAlerio<br />

E sapete <strong>di</strong> certo?<br />

MArinA<br />

E vano il dubitarlo;<br />

v’ amo, il sapete; e sol sforzata io parlo.<br />

que amb mi parla, tremolo tota jo.<br />

VAlerio<br />

Tremoleu? Per què? No teniu<br />

ni pare ni mare, al vostre germà toca<br />

<strong>di</strong>sposar de vós; som amics,<br />

amb ell parlaré.<br />

MArinA<br />

Bé, bé, refieu-vos d’ell!<br />

VAlerio<br />

¿Que podria negar-me<br />

la mà d’Angelica?<br />

MArinA<br />

Fàcilment, em sembla.<br />

VAlerio<br />

I per quin motiu?<br />

MArinA<br />

En poques paraules:<br />

el senyor cavaller és home<br />

precipitat; es va polir<br />

els propis béns, i fins potser<br />

els de la seva germana.<br />

Ple de deutes, en tal estat,<br />

per reduir despeses i sortir de l’atzucac<br />

mira de fer entrar Angelica al convent.<br />

VAlerio<br />

Però com pot ser?<br />

AngelicA<br />

Cels, què sento!<br />

VAlerio<br />

I ho sabeu <strong>del</strong> cert?<br />

MArinA<br />

És inútil dubtar-ho; us estimo,<br />

ja ho sabeu, sols parlo per força.


VAlerio<br />

E come potè mai<br />

scialacquar così presto<br />

sì ricco patrimonio un uom sì onesto?<br />

MArinA<br />

N’ è la colpa la moglie.<br />

AngelicA<br />

Chi? Lucilla?<br />

MArinA<br />

Ella stessa.<br />

AngelicA<br />

Una donna sì dolce!<br />

VAlerio<br />

Sì saggia, sì modesta!<br />

MArinA<br />

E ciò a Giocondo fe’ girar la testa.<br />

VAlerio<br />

Io la conosco, e crederlo non deggio.<br />

MArinA<br />

Ed io lo credo poi perché lo veggio.<br />

N. 2<br />

Guar<strong>di</strong>am Madamina<br />

da sera a mattina,<br />

guar<strong>di</strong>am cosa fa.<br />

Or spende, ora spande<br />

da tutte le bande,<br />

misura non ha.<br />

Se in casa ella resta,<br />

gran gioco, gran festa,<br />

gran pranzi, gran cene,<br />

l’ un va, l’ altro viene:<br />

d’ un mese in un giorno<br />

l’ entrata sen va.<br />

VAlerio<br />

I com va poder <strong>di</strong>lapidar<br />

tan ràpid un tan ric patrimoni,<br />

un home tan honest?<br />

MArinA<br />

La culpable és la dona.<br />

AngelicA<br />

Qui? Lucilla?<br />

MArinA<br />

Ella mateixa.<br />

AngelicA<br />

Una dona tan dolça!<br />

VAlerio<br />

Tan sàvia i modesta!<br />

MArinA<br />

I just això va fer embogir Giocondo.<br />

VAlerio<br />

Jo la conec, i no m’ho puc creure.<br />

MArinA<br />

Doncs jo m’ho crec perquè ho veig.<br />

Núm. 2<br />

Mirem-nos la senyora<br />

de bon matí a la nit,<br />

mirem què fa.<br />

Despeses, <strong>di</strong>spen<strong>di</strong>s<br />

arreu on va<br />

no para de fer.<br />

Si es queda a casa,<br />

tot són jocs, tot són festes,<br />

grans <strong>di</strong>nars i grans sopars,<br />

la gent va entrant i sortint,<br />

les entrades d’un mes<br />

en un <strong>di</strong>a se’n van.<br />

Llibret 105


106 Llibret<br />

<strong>Gran</strong> mode se sorte,<br />

bijous d’ ogni sorte,<br />

cappelli, cimieri,<br />

cavalli, forieri;<br />

e un libro ha il mercante,<br />

se manca il contante,<br />

che i debiti accoglie<br />

<strong>di</strong> mezza città.<br />

Ah, siate più accorti<br />

con certi consorti,<br />

mariti miei cari,<br />

e tanti danari<br />

vi faccian pietà.<br />

(Parte ma si fa veder dalle quinte).<br />

Scena seconda<br />

Angelica e Valerio.<br />

AngelicA<br />

Che impensata sventura!<br />

VAlerio<br />

Ah, cara Angelica,<br />

perciò non v’ affligete: io v’ amo, e sento<br />

d’ amarvi sol per voi. Vile interesse<br />

non abbaglia il mio core, e s’ altro ostacolo<br />

non s’ oppone, o mia cara, al nostro affetto,<br />

voi sarete mia sposa, io vel prometto.<br />

N. 3<br />

Da voi quest’ alma amante<br />

a sospirare apprese<br />

e al primo ardor costante<br />

ognor si serberà.<br />

Saprà, pria <strong>di</strong> lasciarvi,<br />

sfidar l’ avversa sorte,<br />

le pene <strong>del</strong>la morte<br />

tutte incontrar saprà.<br />

(Vuol partire, Marina ritorna avanti<br />

frettolosamente).<br />

Si surt, entra la moda,<br />

joies de tota mena,<br />

capells, plomatges,<br />

cavalls i lacais;<br />

i un llibre té el mercader,<br />

si manca el <strong>di</strong>ner,<br />

que recull els deutes<br />

de mitja ciutat.<br />

Ah, sigueu més espavilats<br />

que d’altres parelles,<br />

estimats marits meus,<br />

i que tants de <strong>di</strong>ners<br />

us facin llàstima.<br />

(Se’n va, però se la veu entre bastidors.)<br />

Escena segona<br />

Angelica, Valerio.<br />

AngelicA<br />

Quina imprevista desgràcia!<br />

VAlerio<br />

Ah, estimada Angelica,<br />

que no us amoïni això: us estimo i sento<br />

que us estimo per vós mateixa. Vil interès<br />

no encega el meu cor, i si altre obstacle<br />

no s’oposa, estimada meva, al nostre afecte,<br />

sereu la meva esposa, us ho prometo.<br />

Núm. 3<br />

De vós aquesta ànima amant<br />

va aprendre a sospirar<br />

i al primer amor constant<br />

tothora es mantindrà.<br />

Sabrà, abans que deixar-vos,<br />

desafiar l’adversa sort,<br />

les penes de la mort<br />

les sabrà totes afrontar.<br />

(Fa per anar-se’n, Marina retorna<br />

apressadament.)


Scena terza<br />

I sudetti e Marina.<br />

MArinA<br />

Presto, presto, partite: vostro zio...<br />

AngelicA<br />

Me infelice!<br />

(Partono per <strong>di</strong>verse parti).<br />

Scena quarta<br />

Marina, poi Ferramondo.<br />

MArinA<br />

Oh, che <strong>buon</strong>a fanciulla! Io voglio un poco<br />

veder quello che il zio <strong>di</strong> lei ne <strong>di</strong>ce;<br />

bramerei <strong>di</strong> vederla appien felice.<br />

FerrAMondo<br />

(Quasi placido)<br />

Ehi, Castagna!<br />

MArinA<br />

Signor...<br />

FerrAMondo<br />

Venga Castagna!<br />

MArinA<br />

Subito... potrei <strong>di</strong>rvi una parola?<br />

FerrAMondo<br />

(con fuoco)<br />

Ehi, Castagna, Castagna!<br />

MArinA<br />

(In collera)<br />

Ehi, Castagna, Castagna!<br />

Escena tercera<br />

Anteriors i Marina.<br />

MArinA<br />

Ràpid, ràpid, marxeu, el vostre oncle...<br />

AngelicA<br />

Ai, que <strong>di</strong>ssortada!<br />

(Se’n van per <strong>di</strong>versos costats.)<br />

Escena quarta<br />

Marina, i després Ferramondo.<br />

MArinA<br />

Oh, quina bona noia! Vull veure una mica<br />

què en <strong>di</strong>u el seu oncle, d’ella;<br />

m’agradaria molt veure-la <strong>del</strong> tot feliç.<br />

FerrAMondo<br />

(gairebé plàcid)<br />

Ei, Castagna!<br />

MArinA<br />

Senyor...<br />

FerrAMondo<br />

Que vingui Castagna!<br />

MArinA<br />

De seguida... Us puc <strong>di</strong>r una cosa?<br />

FerrAMondo<br />

(fogós)<br />

Ei, Castagna! Castagna!<br />

MArinA<br />

(empipada)<br />

Ei, Castagna! Castagna!<br />

Llibret 107


108 Llibret<br />

Scena quinta<br />

Castagna e detti.<br />

cAstAgnA<br />

Eccomi; chi mi vuole?<br />

MArinA<br />

<strong>Il</strong> tuo padrone.<br />

cAstAgnA<br />

Son qui.<br />

FerrAMondo<br />

(Placido)<br />

Vattene tosto in traccia <strong>di</strong> Dorval: <strong>di</strong>gli ch’ io<br />

bramo agli scacchi giocar.<br />

cAstAgnA<br />

Sì, ma....<br />

FerrAMondo<br />

(Vivamente)<br />

Ma cosa?<br />

cAstAgnA<br />

... ho certa commissione...<br />

FerrAMondo<br />

(Con fuoco)<br />

Commissione <strong>di</strong> che?<br />

cAstAgnA<br />

... vostro nipote...<br />

FerrAMondo<br />

Va tosto da Dorval...<br />

cAstAgnA<br />

... vorria parlarvi.<br />

FerrAMondo<br />

Vattene alla malora!<br />

cAstAgnA<br />

(Un uom simile io non ho visto ancora).<br />

(Parte).<br />

Escena cinquena<br />

Castagna i anteriors.<br />

cAstAgnA<br />

Ja sóc aquí, què voleu?<br />

MArinA<br />

El teu amo.<br />

cAstAgnA<br />

Aquí em teniu.<br />

FerrAMondo<br />

(plàcid)<br />

Vés de seguida a buscar en Dorval, <strong>di</strong>gues-li<br />

que em ve de gust jugar als escacs.<br />

cAstAgnA<br />

Sí, però...<br />

FerrAMondo<br />

(amb vivesa)<br />

Però què?<br />

cAstAgnA<br />

... tinc un cert encàrrec...<br />

FerrAMondo<br />

(encès)<br />

Encàrrec de què?<br />

cAstAgnA<br />

... el vostre nebot...<br />

FerrAMondo<br />

Vés de seguida a buscar en Dorval.<br />

cAstAgnA<br />

... us voldria parlar...<br />

FerrAMondo<br />

Vés-te’n d’una vegada!<br />

cAstAgnA<br />

(Un home com aquest no l’havia vist mai.)<br />

(Se’n va.)


Scena sesta<br />

Ferramondo e Marina.<br />

FerrAMondo<br />

(Passeggiando)<br />

Stolido, miserabile!<br />

Non lo vo’ più veder; non vo’ ch’ ei venga<br />

a turbar la mia pace.<br />

MArinA<br />

Eccolo in collera.<br />

Non mancava che questo.<br />

FerrAMondo<br />

(Appressandosi allo scacchiere)<br />

Ed il colpo <strong>di</strong> ier? Colpo funesto!<br />

Come fui scacco matto<br />

con un gioco sì fatto!<br />

Io non potei dormir tutta la notte.<br />

(Siede, e mette alcuni pezzi, ecc).<br />

Veggiamo un po’ .<br />

MArinA<br />

Di grazia,<br />

potrei <strong>di</strong>rvi una cosa?<br />

FerrAMondo<br />

(Serio)<br />

No, non puoi.<br />

MArinA<br />

Per altro è interessante.<br />

FerrAMondo<br />

(Segue a metter i pezzi)<br />

Non ho tempo.<br />

MArinA<br />

È interessante assai.<br />

FerrAMondo<br />

Or via, ti spiccia.<br />

MArinA<br />

Vostra nipote Angelica...<br />

Escena sisena<br />

Ferramondo i Marina.<br />

FerrAMondo<br />

(passejant)<br />

Estult, miserable!<br />

No el vull veure més, no vull que vingui<br />

a destorbar la meva pau.<br />

MArinA<br />

Ara està enfadat,<br />

només faltava això.<br />

FerrAMondo<br />

(acostant-se al tauler d’escacs)<br />

I el cop d’ahir? Un cop funest!<br />

Com em va fer escac i mat<br />

si tenia el joc donat?<br />

No he pogut dormir en tota la nit.<br />

(Seu i va posant algunes peces.)<br />

Vejam...<br />

MArinA<br />

Si us plau,<br />

podria <strong>di</strong>r-vos una cosa?<br />

FerrAMondo<br />

(seriós)<br />

No, no pots.<br />

MArinA<br />

Però si és interessant.<br />

FerrAMondo<br />

(continua posant peces)<br />

No tinc temps.<br />

MArinA<br />

Si és molt interessant.<br />

FerrAMondo<br />

Doncs va, i afanya’t.<br />

MArinA<br />

La vostra neboda Angelica...<br />

Llibret 109


110 Llibret<br />

FerrAMondo<br />

(Mette giù e ascolta attentamente)<br />

Cos’ ha? Cosa le accade?<br />

MArinA<br />

Si pretende <strong>di</strong> porla in un ritiro.<br />

FerrAMondo<br />

(Si leva in pie<strong>di</strong>)<br />

Come? Chi! Mia nipote!<br />

Metterla in un convento!<br />

Senza chiederne il mio consentimento!<br />

MArinA<br />

Voi <strong>del</strong> Signor Giocondo<br />

il <strong>di</strong>sor<strong>di</strong>n sapete...<br />

FerrAMondo<br />

(Con forza)<br />

Io nulla c’ entro<br />

con quel pro<strong>di</strong>go pazzo: mangi, getti,<br />

si ruini a sua posta,<br />

tanto peggio per lui; ma mia nipote...<br />

io sono il capo <strong>di</strong> famiglia, ed io<br />

la deggio collocar come suo zio.<br />

Dov’ è, venga qui tosto!<br />

MArinA<br />

È poco lungi.<br />

FerrAMondo<br />

(Men furioso)<br />

Passi.<br />

MArinA<br />

Sapete...<br />

FerrAMondo<br />

Cosa?<br />

MArinA<br />

Che è timida, Signore, e paurosa.<br />

FerrAMondo<br />

(para i escolta amb atenció)<br />

Què té? Què li passa?<br />

MArinA<br />

Pretenen posar-la en un retir.<br />

FerrAMondo<br />

(alçant-se)<br />

Com? Qui? La meva neboda?<br />

Tancar-la en un convent!<br />

Sense demanar-me’n permís!<br />

MArinA<br />

Ja coneixeu els desoris<br />

<strong>del</strong> senyor Giocondo...<br />

FerrAMondo<br />

(amb força)<br />

No hi tinc res a veure<br />

amb aquest prò<strong>di</strong>g boig: que mengi, llenci,<br />

s’arruïni si li ve de gust,<br />

pitjor per a ell; però la meva neboda...<br />

Jo sóc el cap de família, i jo<br />

l’he de col·locar com a oncle seu que sóc.<br />

On és? Que vingui de seguida!<br />

MArinA<br />

No és gaire lluny.<br />

FerrAMondo<br />

(menys furiós)<br />

Que passi.<br />

MArinA<br />

Ja sabeu...<br />

FerrAMondo<br />

Què?<br />

MArinA<br />

Que és tímida, senyor, i poruga.


FerrAMondo<br />

Ebben?<br />

MArinA<br />

Se le parlate...<br />

FerrAMondo<br />

Convien pur che le parli.<br />

MArinA<br />

Sì, ma quel tuon <strong>di</strong> voce...<br />

FerrAMondo<br />

<strong>Il</strong> tuon, il tuon no non noce;<br />

si rimetta al mio cor, non al mio labbro.<br />

MArinA<br />

È ver, ma pur... voi siete<br />

sì umano e <strong>di</strong> <strong>buon</strong> core...<br />

consolate, Signore,<br />

questa <strong>buon</strong>a ragazza,<br />

parlate dolcemente.<br />

FerrAMondo<br />

(Si ritranquilla)<br />

Ben via, le parlerò.<br />

MArinA<br />

Sicuramente?<br />

FerrAMondo<br />

Sì.<br />

MArinA<br />

E non burlate?<br />

FerrAMondo<br />

No.<br />

MArinA<br />

Basta dunque così; la chiamerò.<br />

(parte)<br />

FerrAMondo<br />

I què?<br />

MArinA<br />

Si li parleu...<br />

FerrAMondo<br />

Bé hi he de parlar.<br />

MArinA<br />

Sí, però aquest to de veu...<br />

FerrAMondo<br />

El to, el to no hi fa res;<br />

que faci cas <strong>del</strong> meu cor, no de la boca.<br />

MArinA<br />

És cert, però... vós sou<br />

tan humà i de bon cor...<br />

Consoleu, senyor,<br />

aquesta bona noia,<br />

parleu-li dolçament.<br />

FerrAMondo<br />

(tornant-se a calmar)<br />

Molt bé, ja hi parlaré.<br />

MArinA<br />

Segur?<br />

FerrAMondo<br />

Sí.<br />

MArinA<br />

I no feu broma?<br />

FerrAMondo<br />

No.<br />

MArinA<br />

Doncs ja està bé; la cridaré.<br />

(Se’n va.)<br />

Llibret 111


112 Llibret<br />

Scena settima<br />

Ferramondo, poi Angelica.<br />

FerrAMondo<br />

In fondo ella ha ragion: questo mio foco,<br />

è vero, qualche volta<br />

mi trasporta un pocchetto. È cara assai<br />

questa mia nipotina;<br />

voglio un po’ consolar la poverina.<br />

(Angelica entra timidamente, e non fa che un<br />

sol passo).<br />

N. 4<br />

FerrAMondo<br />

Venite, fanciulla,<br />

movetevi un po’ ;<br />

se posso far nulla,<br />

son qui, lo farò.<br />

AngelicA<br />

(Fa un altro passo)<br />

Signore, scusate...<br />

FerrAMondo<br />

(Un po’ piu vivamente)<br />

Se non vi accostate,<br />

u<strong>di</strong>rvi, capirvi,<br />

affè non potrò.<br />

AngelicA<br />

(Fa un altro passo)<br />

Scusate, Signore...<br />

FerrAMondo<br />

Sù via, fate core,<br />

sapete ch’ io v’ amo,<br />

AngelicA<br />

(Si accosta a poco a poco)<br />

Gratissima sono.<br />

FerrAMondo<br />

... Che lieta vi bramo.<br />

Escena setena<br />

Ferramondo, després Angelica.<br />

FerrAMondo<br />

En el fons té raó; aquesta meva fogositat<br />

certament alguna vegada<br />

em porta una mica lluny. És tan amable<br />

aquesta meva nebodeta;<br />

vull consolar un poc la pobreta noia.<br />

(Angelica entra tímidament, i només fa<br />

un pas.)<br />

Núm. 4<br />

FerrAMondo<br />

Entreu, noieta,<br />

passeu endavant,<br />

si res puc jo fer,<br />

sóc aquí i ho faré.<br />

AngelicA<br />

(Fa un altre pas.)<br />

Senyor, perdoneu...<br />

FerrAMondo<br />

(una mica més vivament)<br />

Si no us acosteu,<br />

a fe que no podré<br />

escoltar-vos i entendre-us.<br />

AngelicA<br />

(Fa un altre pas.)<br />

Perdoneu, senyor...<br />

FerrAMondo<br />

Au, va, sigueu valenta,<br />

ja sabeu que us estimo...<br />

AngelicA<br />

(acostant-se a poc a poc)<br />

Us estic més que agraïda.<br />

FerrAMondo<br />

... i que alegre us vull veure.


AngelicA<br />

Sarà vostro dono.<br />

(A due)<br />

FerrAMondo<br />

Ragazza più amabile<br />

veduto non ho.<br />

AngelicA<br />

Quel volto spaventami,<br />

coraggio non ho.<br />

FerrAMondo<br />

Orsù, cosa bramate?<br />

Cosa avete da <strong>di</strong>rmi?<br />

AngelicA<br />

E non vi <strong>di</strong>sse<br />

niente ancor la Marina?<br />

FerrAMondo<br />

(Comincia tranquillamente, e riscaldasi a poco<br />

a poco)<br />

Ella parlomi<br />

<strong>di</strong> voi, <strong>del</strong> fratel vostro; <strong>di</strong> quel sciocco,<br />

<strong>di</strong> quel uom senza testa, che si lascia<br />

regolar da una femina imprudente,<br />

che non ha più <strong>di</strong> niente,<br />

che ha perduto ogni cre<strong>di</strong>to, ogni effetto,<br />

e che fino mi manca <strong>di</strong> rispetto...<br />

(Angelica vuol partire)<br />

Dove andate?<br />

AngelicA<br />

Signor, voi siete in collera.<br />

FerrAMondo<br />

E cosa importa a voi?<br />

Se in collera son io contro quel pazzo,<br />

non lo son contra voi.<br />

(Avvicinandosi)<br />

Fatevi avanti,<br />

io non mangio nessun.<br />

AngelicA<br />

Serà bondat vostra.<br />

(A dos)<br />

FerrAMondo<br />

Noia més amable<br />

no he vist mai.<br />

AngelicA<br />

M’espanta aquest rostre,<br />

no tinc prou coratge.<br />

FerrAMondo<br />

Au, què voleu?<br />

Què m’heu de <strong>di</strong>r?<br />

AngelicA<br />

I no us n’ha <strong>di</strong>t res<br />

encara la Marina?<br />

Llibret 113<br />

FerrAMondo<br />

(començant tranquil, però escalfant-se a poc<br />

a poc)<br />

Sí, m’ha parlat de vós,<br />

<strong>del</strong> vostre germà, d’aquell eixelebrat,<br />

d’aquell mal cap que es deixa menar<br />

per una dona imprudent,<br />

que res no té ja, i que ha perdut<br />

tot crè<strong>di</strong>t, tota possessió,<br />

i que fins i tot em falta al respecte...<br />

(Angelica se’n vol anar.)<br />

On aneu?<br />

AngelicA<br />

Senyor, ara esteu irat.<br />

FerrAMondo<br />

I què us importa?<br />

Si bé estic irat contra aquell boig,<br />

no ho estic pas amb vós.<br />

(acostant-se)<br />

Veniu cap aquí,<br />

que no em menjo ningú.


114 Llibret<br />

AngelicA<br />

Ma caro zio,<br />

non potrò mai parlarvi<br />

se tranquillo non siete.<br />

FerrAMondo<br />

(Che pena!)<br />

Io son tranquillo; or via, chiedete.<br />

AngelicA<br />

Marina v’ avrà detto...<br />

FerrAMondo<br />

Io non so nulla<br />

<strong>di</strong> quel ch’ ella mi <strong>di</strong>sse. Intender voglio<br />

quello che voi mi <strong>di</strong>te.<br />

AngelicA<br />

(Timida)<br />

<strong>Il</strong> fratel mio...<br />

FerrAMondo<br />

(Imitandola)<br />

Vostro fratel...<br />

AngelicA<br />

Vorrebbe...<br />

FerrAMondo<br />

Via, vorrebbe...<br />

AngelicA<br />

mettermi in un convento.<br />

FerrAMondo<br />

E voi...<br />

AngelicA<br />

Ed io...<br />

FerrAMondo<br />

Parlate;<br />

brameresti uno sposo?<br />

AngelicA<br />

Estimat oncle,<br />

mai no podré <strong>di</strong>r-vos res,<br />

si no esteu tranquil <strong>del</strong> tot.<br />

FerrAMondo<br />

(Quina pena!)<br />

Estic tranquil; au, pregunteu.<br />

AngelicA<br />

Marina us deu haver <strong>di</strong>t...<br />

FerrAMondo<br />

No en sé res, <strong>del</strong> que m’ha <strong>di</strong>t.<br />

El que voldria saber<br />

és el que m’heu de <strong>di</strong>r vós.<br />

AngelicA<br />

(tímida)<br />

El meu germà...<br />

FerrAMondo<br />

(imitant-la)<br />

El vostre germà...<br />

AngelicA<br />

... voldria...<br />

FerrAMondo<br />

Va, què voldria?<br />

AngelicA<br />

... tancar-me en un convent.<br />

FerrAMondo<br />

I vós...<br />

AngelicA<br />

I jo...<br />

FerrAMondo<br />

Parleu,<br />

desitjaríeu un marit?


AngelicA<br />

Se voi mel comandate...<br />

FerrAMondo<br />

(Vivamente)<br />

Io non vo comandar; voglio sapere<br />

qual è vostro desio;<br />

prenderlo voi dovete, e non già io.<br />

AngelicA<br />

Voi mi fate tremar...<br />

FerrAMondo<br />

(Oh, presto, presto, perdo la pazienza!)<br />

Avvicinatevi. Non vi piace il convento?<br />

AngelicA<br />

Non mi piace.<br />

FerrAMondo<br />

(Con vivezza)<br />

Quale stato bramate?<br />

AngelicA<br />

Signor...<br />

FerrAMondo<br />

Tranquillo io son, venite qui.<br />

AngelicA<br />

(Da sè; si avvicina a Ferramondo)<br />

(Perché non ho l’ ar<strong>di</strong>r...?)<br />

FerrAMondo<br />

Brava così.<br />

Vorreste maritarvi?<br />

AngelicA<br />

Signore...<br />

FerrAMondo<br />

Sì, o no?<br />

AngelicA<br />

Si vós m’ho ordeneu...<br />

FerrAMondo<br />

(amb vivesa)<br />

No vull ordenar, vull saber<br />

quin és el vostre desig:<br />

ha de ser per a vós, no pas per a mi.<br />

AngelicA<br />

Em feu estremir...<br />

Llibret 115<br />

FerrAMondo<br />

(Oh, de pressa, va, que perdo la paciència!)<br />

Acosteu-vos. No us fa gràcia el convent?<br />

AngelicA<br />

No, no em complau gens.<br />

FerrAMondo<br />

(amb vivor)<br />

I quin estat desitgeu?<br />

AngelicA<br />

Senyor...<br />

FerrAMondo<br />

Estic calmat, veniu aquí.<br />

AngelicA<br />

(per a si mateixa, acostant-se a Ferramondo)<br />

(Per què no tinc prou valor?)<br />

FerrAMondo<br />

Molt bé, doncs.<br />

Voldríeu casar-vos?<br />

AngelicA<br />

Senyor...<br />

FerrAMondo<br />

Sí o no?


116 Llibret<br />

AngelicA<br />

Se onesto parvi...<br />

FerrAMondo<br />

Sì, o no?<br />

AngelicA<br />

Via, sì.<br />

FerrAMondo<br />

Sì? Cosa <strong>di</strong>te? Sì?<br />

Tanto peggio per voi. Volete perdere<br />

la libertà, il riposo?<br />

Via, via, fraschetta, io vi darò uno sposo.<br />

AngelicA<br />

(Ah, quanto mai garbato,<br />

anche quando è sdegnato!)<br />

FerrAMondo<br />

E non avreste<br />

(parlatemi sincera)<br />

qualche pretenzion, qualche genietto?<br />

AngelicA<br />

(Ah, se avessi coraggio!)<br />

FerrAMondo<br />

Se sarete <strong>di</strong>screta...<br />

AngelicA<br />

Di fatti... è ver...<br />

FerrAMondo<br />

(Un po’ vivamente)<br />

Le saggie come voi<br />

non s’ innamorano mai senza il consenso...<br />

AngelicA<br />

No, signor! Non, signor, io non ci penso.<br />

FerrAMondo<br />

Tanto meglio per voi; mio pensier fia<br />

trovarvi un convenevole partito.<br />

AngelicA<br />

Si us sembla honest...<br />

FerrAMondo<br />

Sí o no?<br />

AngelicA<br />

Au, va, sí!<br />

FerrAMondo<br />

Sí? Què <strong>di</strong>eu? Sí?<br />

Pitjor per a vós. Voleu perdre<br />

la llibertat, la tranquil·litat?<br />

Au, va, xicota, us daré marit.<br />

AngelicA<br />

(Ah, que amable que és,<br />

fins quan està enfadat!)<br />

FerrAMondo<br />

I no tindríeu pas<br />

(sigueu sincera)<br />

algú que us pretén, un amoret?<br />

AngelicA<br />

(Ah, si tingués el valor...)<br />

FerrAMondo<br />

Si heu de ser <strong>di</strong>screta...<br />

AngelicA<br />

De fet... és cert...<br />

FerrAMondo<br />

(una mica vivament)<br />

Les espavilades com vós mai<br />

no s’enamoren sense el consentiment...<br />

AngelicA<br />

No, senyor! No, senyor, jo no hi penso pas.<br />

FerrAMondo<br />

Millor per a vós; ja hi pensaré jo<br />

a trobar-vos un partit convenient.


AngelicA<br />

(Se Valerio non è, non me ne curo)<br />

FerrAMondo<br />

Va ben, ci penserò.<br />

(Si scosta da Angelica).<br />

AngelicA<br />

(Da sé)<br />

Ma non vorrei...<br />

FerrAMondo<br />

Io dovea guadagnarla.<br />

AngelicA<br />

(Con timi<strong>di</strong>tà)<br />

Signor zio...<br />

FerrAMondo<br />

(Standole lontano)<br />

Che cosa pretendete?<br />

AngelicA<br />

Voi <strong>di</strong> già conoscete<br />

la mia timi<strong>di</strong>tà.<br />

FerrAMondo<br />

Sì, la conosco;<br />

or siete una colomba; in breve poi,<br />

per singolar virtù <strong>del</strong> matrimonio,<br />

sarete come le altre un bel demonio.<br />

AngelicA<br />

Ah, voi siete sì <strong>buon</strong>!<br />

FerrAMondo<br />

(Si scosta ancor piu)<br />

Non molto in vero.<br />

AngelicA<br />

Lasciatemi un po’ <strong>di</strong>r...<br />

FerrAMondo<br />

Dorval non giunge;<br />

AngelicA<br />

(Si no és Valerio, no el tindré en compte.)<br />

FerrAMondo<br />

Molt bé, ja hi pensaré.<br />

(S’aparta d’Angelica.)<br />

AngelicA<br />

(a part)<br />

Però no voldria...<br />

FerrAMondo<br />

Me l’havia de guanyar.<br />

AngelicA<br />

(amb timidesa)<br />

Senyor oncle...<br />

FerrAMondo<br />

(separant-se’n)<br />

Què preteneu?<br />

AngelicA<br />

Vós ja coneixeu<br />

la meva timidesa.<br />

FerrAMondo<br />

Sí, la conec; ara sou<br />

una colometa; aviat, però,<br />

per l’art singular <strong>del</strong> matrimoni<br />

sereu com les altres un bon <strong>di</strong>moni.<br />

AngelicA<br />

Ah, sou tan bo!<br />

FerrAMondo<br />

(Se’n separa encara més.)<br />

No tant, si he de <strong>di</strong>r la veritat.<br />

AngelicA<br />

Deixeu-me <strong>di</strong>r...<br />

FerrAMondo<br />

I Dorval que no ve.<br />

Llibret 117


118 Llibret<br />

(Vuol uscire)<br />

ve<strong>di</strong>am se v’ è Castagna.<br />

AngelicA<br />

(Con vivacità, avvicinandosi a lui)<br />

Caro zio, m’ ascoltate!<br />

FerrAMondo<br />

Ho capito, ho capito.<br />

Voi lo volete, io vi darò marito<br />

(parte).<br />

N. 5<br />

AngelicA<br />

Voglio marito,<br />

ma voglio quello<br />

ch’ è tanto bello,<br />

che qui mi sta.<br />

(Mettesi una mano al <strong>cuore</strong>)<br />

Solo per ridere<br />

vo maritarmi,<br />

e non per piangere<br />

la libertà.<br />

Scena ottava<br />

Ferramondo solo.<br />

FerrAMondo<br />

Castagna ancor non viene;<br />

Angelica se n’ è ita;<br />

(Chiama Angelica)<br />

avrò migliore<br />

agio <strong>di</strong> favellarle.<br />

È una <strong>buon</strong>a ragazza, ho molto gusto<br />

<strong>di</strong> poterle giovar... ma perche mai<br />

non arriva Dorval? Muoio <strong>di</strong> voglia<br />

<strong>di</strong> riveder quel maledetto colpo<br />

che la partita ier perder m’ ha fatto;<br />

vincer doveasi, s’ io non era un matto.<br />

(Comincia a metter i pezzi)<br />

N. 6<br />

(fa per anar-se’n)<br />

Vejam què fa en Castagna.<br />

AngelicA<br />

(amb vivesa, acostant-se-li)<br />

Estimat oncle, escolteu-me!<br />

FerrAMondo<br />

Ja ho he entès, entesos,<br />

vós ho voleu, us daré un marit.<br />

(Se’n va.)<br />

Núm. 5<br />

AngelicA<br />

Vull un marit,<br />

però vull aquell<br />

que tan bell és<br />

i que és aquí.<br />

(amb la mà al cor)<br />

Sols per viure joiosa<br />

em vull casar<br />

i no pas per plorar<br />

la llibertat.<br />

Escena vuitena<br />

Ferramondo sol.<br />

FerrAMondo<br />

Castagna no ve encara;<br />

Angelica se n’ha anat;<br />

(crida Angelica)<br />

tindré més<br />

como<strong>di</strong>tat per parlar-hi.<br />

És una bona noia, em ve de gust<br />

poder-la ajudar... Però com és que<br />

no arriba Dorval? Em moro de ganes<br />

de veure de nou el maleït cop<br />

que la partida em va fer perdre ahir;<br />

era per guanyar, si no hagués estat un boig.<br />

(Comença a posar peces.)<br />

Núm. 6


Pian pianin, veggiamo un poco:<br />

questo è il mio, quell’ è il suo gioco.<br />

A me tocca; il re s’ arrocca,<br />

e la torre va <strong>di</strong> qua.<br />

Qui Dorval mette l’ alfiere.<br />

(S’ infiamma a poco a poco per gra<strong>di</strong>)<br />

Bravo! Scacco! Siam in ballo...<br />

Ei la torre... sta a vedere...<br />

Doppio scacco col cavallo...<br />

la regina perderà.<br />

Via col re... ma s’ io la piglio,<br />

il cavallo egli mi prende;<br />

tanto meglio, è il re in periglio.<br />

La regina or qui <strong>di</strong>scende.<br />

Scacco, scacco... e matto, e matto!<br />

Cosa chiara; il colpo e fatto;<br />

è finita la partita,<br />

non ci è scampo in verità.<br />

Veggiamo meglio:<br />

il re s’ arrocca,<br />

qui Dorval mette l’ alfiere.<br />

Doppio scacco col cavallo,<br />

il cavallo egli mi prende;<br />

la regina qui <strong>di</strong>scende,<br />

la regina perderà.<br />

Scacco matto, il colpo è fatto;<br />

non ci è scampo in verità!<br />

Ho già vinto, gli sta bene;<br />

quando viene lo vedrà.<br />

(Verso le quinte)<br />

Ehi, Castagna! Castagna!<br />

Scena nona<br />

Ferramondo, Giocondo, poi Dorval.<br />

FerrAMondo<br />

Ehi, Castagna, Castagna! Ho vinto, ho vinto!<br />

giocondo<br />

(Senza esser veduto da Ferramondo)<br />

<strong>Il</strong> zio qui solo! Oh, s’ egli<br />

ascoltarmi volesse!<br />

A poc a poc, vejam, vejam:<br />

aquest és el meu joc, aquell el seu.<br />

Em toca a mi, s’enroca el rei,<br />

la torre va cap aquí.<br />

Aquí Dorval posa l’alfil.<br />

(es va encenent de mica en mica)<br />

Bravo! Escac! Ja som al ball...<br />

ell la torre... ves per on...<br />

doble escac amb el cavall...<br />

perdrà la reina.<br />

Treuré el rei... però si me la menjo,<br />

el cavall em prendrà a mi;<br />

molt millor, el rei està en perill.<br />

La reina baixa aquí.<br />

Escac, escac... i mat, i mat!<br />

Cosa clara; ja està fet el cop,<br />

i la partida acabada,<br />

no hi ha escapatòria possible.<br />

Mirem-ho millor:<br />

el rei s’enroca,<br />

aquí Dorval posa l’alfil.<br />

Doble escac amb el cavall...<br />

el cavall em pren a mi;<br />

la reina baixa aquí,<br />

la reina perdrà.<br />

Escac i mat, ja està fet el cop,<br />

no hi ha escapatòria possible!<br />

Ja he guanyat, li està bé;<br />

quan vingui ja ho veurà.<br />

(cap a bastidors)<br />

Ei, Castagna! Castagna!<br />

Escena novena<br />

Ferramondo, Giocondo, després Dorval.<br />

FerrAMondo<br />

Ei, Castagna, Castagna! He guanyat!<br />

giocondo<br />

(sense que el vegi Ferramondo)<br />

L’oncle tot sol aquí.<br />

Oh, si em volgués escoltar.<br />

Llibret 119


120 Llibret<br />

FerrAMondo<br />

(Siede)<br />

Io porrò tutti<br />

i pezzi come pria...<br />

(accomoda i pezzi senza veder Giocondo)<br />

Se almen Castagna...<br />

giocondo<br />

Signor...<br />

FerrAMondo<br />

(Senza mai voltarsi)<br />

Ebben, hai ritrovato poi<br />

l’ amico mio Dorval?<br />

dorVAl<br />

(Entra per la porta <strong>di</strong> prospetto)<br />

Eccomi a voi.<br />

giocondo<br />

(Con risoluzione)<br />

Signor...<br />

(Ferramondo si volta, e vedendo Giocondo si<br />

alza, gitta per terra la se<strong>di</strong>a e parte infuriato,<br />

senza parlare).<br />

Scena decima<br />

Dorval e Giocondo.<br />

dorVAl<br />

(Con aria ridente)<br />

Che scena è questa!<br />

giocondo<br />

Oh, questo è troppo!<br />

dorVAl<br />

(Come sopra)<br />

Come l’amico Ferramondo io riconosco.<br />

giocondo<br />

Mi <strong>di</strong>spiace per voi.<br />

FerrAMondo<br />

(s’asseu)<br />

Ara posaré<br />

totes les peces com abans.<br />

(arranja les peces sense veure Giocondo)<br />

Si almenys en Castagna...<br />

giocondo<br />

Senyor...<br />

FerrAMondo<br />

(sense girar-se)<br />

I què, has trobat<br />

el meu amic Dorval?<br />

dorVAl<br />

(Entra per la porta <strong>del</strong> davant.)<br />

A la vostra <strong>di</strong>sposició.<br />

giocondo<br />

(resoludament)<br />

Senyor...<br />

(Ferramondo es gira i, en veure Giocondo,<br />

s’alça, llença la ca<strong>di</strong>ra a terra i se’n va furiós<br />

sense <strong>di</strong>r res.)<br />

Escena desena<br />

Dorval i Giocondo.<br />

dorVAl<br />

(amb aire rialler)<br />

I quina escena és aquesta!<br />

giocondo<br />

Oh, això és massa!<br />

dorVAl<br />

(com abans)<br />

Com reconec en això l’amic Ferramondo.<br />

giocondo<br />

Em sap greu per vós.


dorVAl<br />

(Sempre ridente)<br />

Mi meraviglio. Ci conosciam che basta.<br />

giocondo<br />

Ah, caro amico,<br />

se aiutarmi poteste!<br />

dorVAl<br />

Io lo desidero.<br />

giocondo<br />

Mio zio (negar nol posso) a l’ apparenza<br />

d’ o<strong>di</strong>armi ha ragion, ma se il mio core<br />

ei vedesse in effetto<br />

so che a me renderia tutto il suo affetto.<br />

dorVAl<br />

Sarà, ma vo stra moglie...<br />

giocondo<br />

(Con vivacità)<br />

Mia moglie? Ah, non sapete<br />

quanto a riguardo suo ciascun s’ inganna,<br />

e specialmente il zio, che la condanna.<br />

Io le faccio giustizia: ella più ricco<br />

<strong>di</strong> quel che son mi crede, e ignote a lei<br />

son tutte le vicende e i mali miei<br />

N. 7<br />

Degli anni sul fiore<br />

amore ci unì,<br />

nè mai <strong>di</strong> tal fiamma<br />

scintilla ne dramma,<br />

finora languì.<br />

Io stesso i piaceri<br />

l’ ho avezza a seguir,<br />

e ognor suoi voleri<br />

cercai prevenir.<br />

Ma quale, oh Dio, rammento<br />

a me fatal momento<br />

che il peso ancor rinuova<br />

<strong>di</strong> tutti i miei martir.<br />

dorVAl<br />

(tothora somrient)<br />

Em meravello. Ens coneixem prou.<br />

giocondo<br />

Ah, bon amic,<br />

si poguessis ajudar-me!<br />

dorVAl<br />

Jo bé que voldria.<br />

giocondo<br />

El meu oncle (no ho puc negar) sembla<br />

que m’o<strong>di</strong>ï, i amb raó, però si el meu cor<br />

pogués veure en efecte,<br />

sé que em donaria tot el seu afecte.<br />

dorVAl<br />

Potser sí, però la vostra dona...<br />

giocondo<br />

(amb vivesa)<br />

La meva dona? Ah, no sabeu<br />

com s’enganya la gent respecte d’ella,<br />

i en especial l’oncle, que la condemna.<br />

Jo li faig justícia: ella es pensa<br />

que sóc més ric <strong>del</strong> que sóc, i ignora<br />

totes les meves vicissituds i mals.<br />

Núm. 7<br />

A la flor de l’edat<br />

l’amor ens va unir,<br />

i mai de tal flama<br />

guspira ni drama<br />

fins ara ha llanguit.<br />

Els plaers jo mateix<br />

l’he incitada a seguir,<br />

i sempre al seu voler<br />

he intentat avançar-me.<br />

Però, oh, Déu, quin moment,<br />

record per a mi fatal,<br />

que el pes renova encara<br />

de tot el meu sofrir.<br />

Llibret 121


122 Llibret<br />

dorVAl<br />

Oh, povero Giocondo!<br />

giocondo<br />

E che? Ridete?<br />

Vi burlate <strong>di</strong> me?<br />

dorVAl<br />

No, vi compiango:<br />

basta, gli parlerò.<br />

giocondo<br />

Gli parlerete?<br />

dorVAl<br />

Sì; converrà poi <strong>di</strong>rgli<br />

come in soli quattro anni in fumo andaro<br />

tanti beni dal padre a voi lasciati.<br />

giocondo<br />

Dei progetti tentati<br />

senza senno maturo, <strong>del</strong>le spese<br />

fuor <strong>di</strong> tempo intraprese; i pravi amici,<br />

una mente leggiera, un facil core<br />

mi tolse l’ oro, e presto, oh, Dio, l’ onore.<br />

dorVAl<br />

Quanto vi compatisco! E vostra suora?<br />

Ella in bellezza ognora,<br />

ella cresce in età; frequentan molti<br />

la casa vostra, e qualche volta... amico,<br />

voi capite assai piu <strong>di</strong> quel ch’ io <strong>di</strong>co.<br />

giocondo<br />

Purtroppo è ver, e quin<strong>di</strong> io fo pensiero,<br />

finche un poco s’ accomodan le cose,<br />

<strong>di</strong> porla in un ritiro.<br />

dorVAl<br />

Bravo! <strong>Il</strong> progetto è <strong>buon</strong>o;<br />

ma ne parlaste al zio?<br />

dorVAl<br />

Oh, pobre Giocondo!<br />

giocondo<br />

Què? Ara rieu?<br />

Que us burleu de mi?<br />

dorVAl<br />

No, us compadeixo:<br />

prou, ja hi parlaré.<br />

giocondo<br />

Hi parlareu?<br />

dorVAl<br />

Sí, i caldrà <strong>di</strong>r-li com en només<br />

quatre anys s’esfumaren tants béns<br />

com us va deixar el vostre pare.<br />

giocondo<br />

Projectes intentats<br />

sense seny madurat, despeses<br />

fora de temps empreses, els mals amics,<br />

un cap lleuger, un fàcil cor<br />

em prengué l’or, i aviat, oh, Déu, l’honor.<br />

dorVAl<br />

Quant que us compadeixo! I vostra germana?<br />

Tant creix en bellesa com creix en edat;<br />

molts freqüenten casa vostra,<br />

i alguna vegada... amic meu,<br />

prou bé enteneu el que us <strong>di</strong>c.<br />

giocondo<br />

Massa que és cert, i per això he pensat<br />

fins que no s’arrangin un poc les coses,<br />

de posar-la en algun retir.<br />

dorVAl<br />

Bravo! És bo el projecte,<br />

però n’heu parlat amb l’oncle?


giocondo<br />

Come parlar degg’ io s’ ei non mi bada?<br />

Deh, cercate una strada<br />

<strong>di</strong> parlar voi per me! So ch’ ei vi stima,<br />

che v’ ascolta, che v’ ama; andate tosto,<br />

parlategli, vi prego.<br />

dorVAl<br />

Io son <strong>di</strong>sposto.<br />

Sapete dov’ è ito?<br />

giocondo<br />

Or lo saprem. Castagna, è il zio sortito?<br />

Scena un<strong>di</strong>cesima<br />

I sudetti e Castagna.<br />

cAstAgnA<br />

Signore, egli è in giar<strong>di</strong>no<br />

coi soliti <strong>del</strong>iri.<br />

dorVAl<br />

Ebbene, io vado.<br />

giocondo<br />

Aspettate. Fia meglio<br />

lasciarlo un po’ calmar.<br />

dorVAl<br />

E se poi sorte?<br />

giocondo<br />

Io credo che a momenti<br />

tornerà alle sue stanze: a porlo in calma<br />

(io lo conosco) un quarto d’ ora è molto.<br />

Ei <strong>di</strong> trovarvi avrà piacer.<br />

dorVAl<br />

Adunque, ad attenderlo andrò.<br />

giocondo<br />

Come vi pare;<br />

se impegnasi per me, torno a sperare.<br />

Llibret 123<br />

giocondo<br />

Com n’hi he de parlar, si no em fa cap cas?<br />

Au, busqueu un camí<br />

de parlar vós per mi! Sé que us aprecia,<br />

que us escolta i estima; aneu-hi de seguida,<br />

parleu-hi, us ho prego.<br />

dorVAl<br />

Hi estic <strong>di</strong>sposat.<br />

Sabeu on ha anat?<br />

giocondo<br />

Ara ho sabrem. Castagna, ha sortit l’oncle?<br />

Escena onzena<br />

Anteriors i Castagna.<br />

cAstAgnA<br />

Senyor, és al jardí<br />

amb els habituals <strong>del</strong>iris.<br />

dorVAl<br />

Molt bé, hi vaig.<br />

giocondo<br />

Espereu, seria millor<br />

deixar que es calmi una mica.<br />

dorVAl<br />

I si després se’n va?<br />

giocondo<br />

Crec que en uns instants tornarà<br />

a les seves estances; perquè es calmi<br />

(el conec) un quart d’hora és molt.<br />

I estarà content de trobar-vos.<br />

dorVAl<br />

Doncs bé, aniré a esperar-lo.<br />

giocondo<br />

Com us plagui,<br />

si es compromet per mi, esperaré altre cop.


124 Llibret<br />

Scena do<strong>di</strong>cesima<br />

Giocondo e Castagna.<br />

giocondo<br />

E non hai detto al zio<br />

quello che ti comisi?<br />

cAstAgnA<br />

Io gli volli parlar, e al or<strong>di</strong>nario<br />

mandommi alla malora.<br />

giocondo<br />

Abbi pazienza e un giorno<br />

sarò grato, ti giuro.<br />

cAstAgnA<br />

Grazie, grazie, Signor; io non mi curo.<br />

giocondo<br />

Come sei così ricco?<br />

cAstAgnA<br />

Son ricco abbastanza,<br />

se mai nulla mi manca e nulla m’ avanza.<br />

giocondo<br />

E chi con quattro figli ed una moglie<br />

ti fa viver sì lieto e sì felice?<br />

cAstAgnA<br />

Stretta man, sobrie voglie,<br />

un bon salario ed un padron migliore<br />

è la filosofia d’ un servitore.<br />

N. 8<br />

Son trent’ anni che porto livrea;<br />

è il mestier che mio padre facea.<br />

Non stu<strong>di</strong>ai la moral, la politica;<br />

anzi appena so far l’ abbicì.<br />

Pur in fondo un uom dotto mi credo<br />

e a un filosofo nulla la cedo<br />

per le cose imparate per prattica,<br />

miglior libro che s’ abbia oggidì.<br />

Ho imparato il necessario<br />

Escena dotzena<br />

Giocondo i Castagna.<br />

giocondo<br />

I no has <strong>di</strong>t a l’oncle<br />

el que t’he encarregat?<br />

cAstAgnA<br />

Hi he volgut parlar, i com és costum<br />

m’ha enviat a prendre vent.<br />

giocondo<br />

Tingues paciència i un <strong>di</strong>a<br />

t’ho sabré agrair, t’ho juro.<br />

cAstAgnA<br />

Gràcies, senyor, no em preocupa això.<br />

giocondo<br />

Caram, tan ric ets?<br />

cAstAgnA<br />

Sóc prou ric,<br />

si mai res no em manca i res no em sobra.<br />

giocondo<br />

¿I qui, amb quatre fills i una esposa,<br />

et fa viure tan feliç i content?<br />

cAstAgnA<br />

Mà restringida, sobris desigs,<br />

un bon salari i un millor amo:<br />

aquesta és la filosofia d’un servidor.<br />

Núm. 8<br />

Fa trenta anys que duc lliurea;<br />

és l’ofici que el meu pare feia.<br />

No vaig estu<strong>di</strong>ar ni moral ni política;<br />

a penes si sé l’abecedari.<br />

I amb tot, em crec docte en el fons,<br />

i no estic per sota d’un filòsof<br />

per les coses que he après amb la pràctica,<br />

el millor llibre que pugui existir avui.<br />

He après a separar


dal bisogno imaginario<br />

con criterio a separar,<br />

e la spesa col’ entrata,<br />

per non far qualche fritatta,<br />

sempre, sempre a misurar.<br />

Ho imparato a non far debiti,<br />

perche arriva il pagherò.<br />

So ber acqua e mangiar cavoli<br />

se capponi e vin non ho.<br />

Poi se vien qualche <strong>di</strong>sgrazia,<br />

qualche spesa affatto incerta,<br />

ho un padron che non si sazia,<br />

colla borsa sempre aperta,<br />

d’ aiutarmi in quel che puo.<br />

(Parte).<br />

Scena tre<strong>di</strong>cesima<br />

Giocondo, in<strong>di</strong> Mad. Lucilla.<br />

giocondo<br />

Oh, che scola! e da un servo!... il gran <strong>buon</strong><br />

uomo.<br />

E cotesto mio zio... se mai Dorval<br />

a piegarlo giungesse, ed io potessi<br />

celar tutto a Lucilla... Un’ altra prorroga<br />

chiederan gli avvocati: e poi? Oh, cieli,<br />

o<strong>di</strong>oso è il raggiro.<br />

E l’ onor? Vien Lucilla, io mi ritiro.<br />

(Vuol partire e Lucilla lo richiama).<br />

lucillA<br />

(Lietamente)<br />

Buon giorno, caro amico.<br />

Io <strong>di</strong> voi iva in traccia.<br />

giocondo<br />

(Confuso)<br />

Ed io sortia.<br />

lucillA<br />

Ritrovai poco pria<br />

quel nostro stravagante,<br />

che giva sussurrando e brontolando...<br />

amb criteri el necessari de debò<br />

de la necessitat imaginària,<br />

i a mesurar la despesa sempre<br />

segons les entrades,<br />

per no quedar empantanegat.<br />

He après a no contraure deutes<br />

perquè arriba el pagaré.<br />

Sé beure aigua i menjar cols,<br />

si capons i vi no tinc.<br />

I si ve alguna desgràcia,<br />

o despesa insospitada,<br />

tinc un amo que no es cansa,<br />

amb la bossa sempre oberta,<br />

d’ajudar-me en el que pot.<br />

(Se’n va.)<br />

Escena tretzena<br />

Giocondo, després la senyora Lucilla.<br />

Llibret 125<br />

giocondo<br />

Oh, quina lliçó! I d’un servent!... Quin gran bon<br />

home!<br />

I aquest meu oncle... si Dorval<br />

arribés a persua<strong>di</strong>r-lo, i jo pogués<br />

amagar-ho tot a Lucilla... Una altra pròrroga<br />

demanaran els advocats; i després? Oh, cels,<br />

o<strong>di</strong>ós és l’engany.<br />

I l’honor? Ve Lucilla, em retiro.<br />

(fa per anar-se’n, però Lucilla el reclama)<br />

lucillA<br />

(alegrement)<br />

Bon <strong>di</strong>a, estimat amic,<br />

justament us estava buscant.<br />

giocondo<br />

(confús)<br />

Doncs jo sortia.<br />

lucillA<br />

Acabo de trobar-me<br />

el nostre extravagant que anava<br />

mormolant i remugant...


126 Llibret<br />

giocondo<br />

Parlate <strong>di</strong> mio zio?<br />

lucillA<br />

Di lui; sbuffante<br />

in giar<strong>di</strong>no lo lasciai, dove poc’ anzi<br />

ita era a passeggiar; ei sbatte i pie<strong>di</strong>,<br />

urla, mormora, strilla...<br />

che insoffribile umor!<br />

giocondo<br />

Cara Lucilla, noi dobbiam rispettarlo.<br />

lucillA<br />

E quando mai<br />

al dovere io mancai? Rispetto in lui<br />

la qualità <strong>di</strong> zio; rispetto gli anni;<br />

ma che giova per me? se più ch’ io faccio,<br />

più m’ o<strong>di</strong>a e mi <strong>di</strong>sprezza,<br />

più con sgarbo mi tratta e con durezza!<br />

Dovrei <strong>di</strong> questo ad onta<br />

fargli vezzi, blan<strong>di</strong>rlo, accarezzarlo?<br />

giocondo<br />

E se poteste farlo?<br />

Al fine è zio, nè si puo <strong>di</strong>r che un giorno<br />

bisogno non n’ abbiam.<br />

lucillA<br />

Di lui? Che <strong>di</strong>te?<br />

Noi, bisogno <strong>di</strong> lui?<br />

Non abbiam quanto basta<br />

per viver con decoro? Io non vi chieggio<br />

più <strong>di</strong> quel che mi date; seguitiam<br />

con moderazion, come al presente...<br />

giocondo<br />

(Sospirando)<br />

Con moderazion!<br />

lucillA<br />

Sicuramente!<br />

giocondo<br />

Parleu <strong>del</strong> meu oncle?<br />

lucillA<br />

D’ell, sí; bufant l’he deixat<br />

al jardí, on poc abans havia<br />

anat a passejar; picava de peus,<br />

udolava, murmurava, cridava...<br />

Quin humor tan insofrible!<br />

giocondo<br />

Estimada Lucilla, l’hem de respectar.<br />

lucillA<br />

I quan he faltat jo<br />

al deure? Li respecto la qualitat<br />

d’oncle, respecto els anys,<br />

però de què em serveix? Si més faig,<br />

més m’o<strong>di</strong>a i em menysprea,<br />

i més em tracta amb duresa i descortesia!<br />

¿I hauré, malgrat això, per vergonya,<br />

de fer-li magarrufes, afalagar-lo, acaronar-lo?<br />

giocondo<br />

I si ho poguessis fer?<br />

Al capdavall és l’oncle, i no es pot <strong>di</strong>r<br />

que algun <strong>di</strong>a no en tinguem necessitat.<br />

lucillA<br />

D’ell? Què <strong>di</strong>eu?<br />

Nosaltres, necessitat d’ell?<br />

¿No tenim tot el que cal per viure<br />

amb decòrum? No us demano pas<br />

més <strong>del</strong> que em doneu; seguim, doncs,<br />

amb moderació, com fins ara...<br />

giocondo<br />

(sospirant)<br />

Amb moderació!<br />

lucillA<br />

I tant!


giocondo<br />

(Con inquietu<strong>di</strong>ne)<br />

(Oh me infelice!)<br />

lucillA<br />

Son’ io forse una vana che scialacqui...<br />

ma voi siete inquieto,<br />

cosa avete? Parlate.<br />

giocondo<br />

(Con imbarazzo)<br />

Nulla, nulla...<br />

pensava a la sorella.<br />

lucillA<br />

Alla sorella?<br />

Ella è saggia e <strong>di</strong>screta; io l’ amo, e voi<br />

potreste senza porla in un convento<br />

fare il suo contento; io certa sono<br />

che non va volontier, che non ha voglia<br />

<strong>di</strong> nubile restar...<br />

giocondo<br />

(Con fuoco)<br />

E che? Dovrei<br />

andar <strong>di</strong> porta in porta<br />

a cercarle uno sposo?<br />

lucillA<br />

Orsù m’ u<strong>di</strong>te,<br />

ma senza andare in collera:<br />

Valerio l’ ama!<br />

giocondo<br />

(Ohimè, che pena!)<br />

lucillA<br />

Io credo<br />

che migliore partito<br />

sperar non si potria per un marito.<br />

giocondo<br />

Vedremo... parlerem...<br />

giocondo<br />

(amb inquietud)<br />

(Oh, infeliç de mi!)<br />

lucillA<br />

Sóc potser una vanitosa mà foradada...<br />

Però us veig inquiet,<br />

què us passa? Parleu.<br />

giocondo<br />

(incòmode)<br />

No res, no res...<br />

pensava en la germana.<br />

lucillA<br />

En la germana? És sàvia<br />

i <strong>di</strong>screta, me l’estimo i vós podríeu<br />

sense dur-la a un convent,<br />

fer que estigui contenta; estic segura<br />

que no hi va de grat, no té pas ganes<br />

de quedar-se per vestir sants...<br />

giocondo<br />

(encès)<br />

I què? ¿Hauria d’anar jo<br />

porta per porta<br />

a buscar-li un marit?<br />

lucillA<br />

Au, va, escolteu-me,<br />

però sense empipar-vos:<br />

Valerio l’estima.<br />

giocondo<br />

(Ai las, quina pena!)<br />

lucillA<br />

I em penso que millor partit,<br />

si és per tenir marit,<br />

no podríem pas trobar.<br />

giocondo<br />

Ja ho veurem... ja en parlarem...<br />

Llibret 127


128 Llibret<br />

lucillA<br />

(Con affetto)<br />

Caro Giocondo,<br />

lasciate a me l’ affar.<br />

giocondo<br />

(Con imbarazzo)<br />

Madama...<br />

lucillA<br />

Ebbene...<br />

giocondo<br />

Non si puo, non si puo.<br />

lucillA<br />

Perche?<br />

giocondo<br />

Credete che acconsentavi il zio?<br />

lucillA<br />

Ma voi per altro<br />

siete il <strong>di</strong> lei fratello; in vostra mano<br />

è la sua dote, e tocca a voi...<br />

giocondo<br />

Guardatevi dal parlarne per or.<br />

lucillA<br />

Voi non volete adunque maritarla?<br />

giocondo<br />

Anzi il contrario.<br />

lucillA<br />

Ma se...<br />

giocondo<br />

(In atto <strong>di</strong> partire)<br />

Deggio sortir.<br />

lucillA<br />

(Con agitazione)<br />

Nè parlar devo?<br />

lucillA<br />

(amb afecte)<br />

Estimat Giocondo,<br />

deixeu-me a mi l’afer.<br />

giocondo<br />

(incòmode)<br />

Senyora...<br />

lucillA<br />

Què, doncs?<br />

giocondo<br />

No es pot, no és possible.<br />

lucillA<br />

Per què?<br />

giocondo<br />

Creieu que l’oncle hi consentiria?<br />

lucillA<br />

Però si sou el seu germà;<br />

en vostra mà teniu el dot,<br />

i a vós us toca...<br />

giocondo<br />

Guardeu-vos de parlar-ne per ara.<br />

lucillA<br />

Que potser no la voleu casar?<br />

giocondo<br />

Més aviat al contrari.<br />

lucillA<br />

Però si...<br />

giocondo<br />

(fent per anar-se’n)<br />

Me n’he d’anar.<br />

lucillA<br />

(amb agitació)<br />

I no n’he de parlar?


giocondo<br />

(Come sopra)<br />

No.<br />

(Parte e Mad. lo richiama)<br />

lucillA<br />

È forse per la dote?<br />

giocondo<br />

(partendo infuriato)<br />

Non lo so.<br />

Scena quattor<strong>di</strong>cesima<br />

Madama Lucilla sola.<br />

lucillA<br />

Che novità, che strana foggia è questa?<br />

Di quai m’ empie la testa<br />

affannosi pensieri<br />

l’ arcano favellar <strong>del</strong> caro sposo!<br />

Qual mistero v’ è ascoso? Avrebbe mai<br />

imprudente Giocondo...? Ah, quei sospiri,<br />

quel inquieto aspetto<br />

m’ empie l’ alma <strong>di</strong> smania e <strong>di</strong> sospetto.<br />

N. 9<br />

Chi sa, chi sa qual sia<br />

l’ affanno <strong>del</strong> mio bene,<br />

se sdegno, gelosia,<br />

rabbia, <strong>di</strong>spetto, amor.<br />

Voi che sapete, o Dei,<br />

i puri affetti miei,<br />

voi questo dubbio atroce<br />

toglietemi dal cor.<br />

Scena quin<strong>di</strong>cesima<br />

La sudetta, Angelica, poi Marina.<br />

AngelicA<br />

Son proprio <strong>di</strong>sperata:<br />

cosa mai deggio far? fin la Marina<br />

m’ abbandona... mi lascia... oh, me meschina!<br />

giocondo<br />

(com abans)<br />

No.<br />

(Se’n va i la senyora el reclama.)<br />

lucillA<br />

És potser pel dot?<br />

giocondo<br />

(marxant enfurit)<br />

No ho sé.<br />

Escena catorzena<br />

La senyora Lucilla sola.<br />

Llibret 129<br />

lucillA<br />

Que estrany, quines maneres són aquestes?<br />

De quins pensaments neguitosos<br />

m’omple el cap l’obscur<br />

parlar de l’estimat espòs!<br />

Quin misteri s’hi amaga? Deu haver<br />

l’imprudent Giocondo... Ah, aquells sospirs,<br />

aquell aspecte inquiet, m’omplen<br />

l’ànima d’afany i de sospites.<br />

Núm. 9<br />

Qui sap, qui sap quina és<br />

la preocupació <strong>del</strong> meu estimat?<br />

¿Potser enuig, gelosia,<br />

ràbia, despit, amor?<br />

Vosaltres que sabeu, oh, déus,<br />

quins són els meus afectes,<br />

traieu-me <strong>del</strong> cor<br />

aquest dubte atroç.<br />

Escena quinzena<br />

Anterior i Angelica, després Marina.<br />

AngelicA<br />

Estic ben desesperada:<br />

i ara què he de fer? Fins i tot Marina<br />

m’abandona... em deixa... Oh, pobra de mi!


130 Llibret<br />

lucillA<br />

(Dolcemente)<br />

Sorella...<br />

AngelicA<br />

(Seria e in atto <strong>di</strong> partire)<br />

Serva sua.<br />

lucillA<br />

Dove andate?<br />

AngelicA<br />

(Come sopra)<br />

Signora, io vado via.<br />

lucillA<br />

Ah, ah, voi siete in collera!<br />

AngelicA<br />

(Con serietà)<br />

Per forza.<br />

lucillA<br />

Siete incollera meco?<br />

AngelicA<br />

Ma Signora...<br />

lucillA<br />

Sentite, figlia mia: se vi <strong>di</strong>spiace<br />

la cosa <strong>del</strong> convento, assicuratevi<br />

ch’ io non ci ho parte; io v’ amo, e dal mio<br />

canto tutto farò per rendervi felice.<br />

AngelicA<br />

Oh, che donna bugiarda e mentitrice!<br />

(piange)<br />

lucillA<br />

Cosa avete, piangete?<br />

AngelicA<br />

(Da sé)<br />

(Qual inganno!)<br />

lucillA<br />

(dolçament)<br />

Germana...<br />

AngelicA<br />

(seriosa i fent per anar-se’n)<br />

Al vostre servei...<br />

lucillA<br />

On aneu?<br />

AngelicA<br />

(com abans)<br />

Senyora, me’n vaig.<br />

lucillA<br />

Ah, ah, esteu enfadada!<br />

AngelicA<br />

(seriosa)<br />

Per força.<br />

lucillA<br />

Esteu enfadada amb mi?<br />

AngelicA<br />

Però, senyora...<br />

lucillA<br />

Escolteu, filla meva: si us desplau<br />

la cosa <strong>del</strong> convent, podeu estar segura<br />

que res no hi tinc a veure; us estimo,<br />

i faré el que pugui perquè sigueu feliç.<br />

AngelicA<br />

Oh, dona enganyosa i mentidera!<br />

(Plora.)<br />

lucillA<br />

Què teniu? Ploreu?<br />

AngelicA<br />

(a part)<br />

(Quin engany!)


lucillA<br />

Ma perche quell’ affano?<br />

AngelicA<br />

E dovrei star allegra<br />

col fratello in rovina?<br />

lucillA<br />

In rovina Giocondo? Cosa <strong>di</strong>te?<br />

AngelicA<br />

Chi lo sa più <strong>di</strong> voi?<br />

lucillA<br />

(Con sorpresa)<br />

Come? Spiegatevi!<br />

MArinA<br />

Vien Ferramondo; Angelica, guardatevi.<br />

N. 10<br />

Già lo vi<strong>di</strong> sortir dal giar<strong>di</strong>no;<br />

è vicino e trovar non vi de’ .<br />

lucillA<br />

Non partite... sentite... aspettate,<br />

palesate la cosa com’ è.<br />

AngelicA<br />

Eh, Madama sa meglio l’ arcano,<br />

ed è vano <strong>di</strong> finger con me.<br />

lucillA<br />

Non so niente, lo giuro, credete;<br />

m’ offendete ma senza perchè.<br />

AngelicA<br />

Guarda un poco la volpe maligna<br />

che benigna vuol meco sembrar!<br />

lucillA<br />

O<strong>di</strong> un po’ la colomba innocente<br />

che si sente desio <strong>di</strong> beccar!<br />

lucillA<br />

Per què aquesta pena?<br />

AngelicA<br />

I encara he d’estar alegre<br />

amb el germà arruïnat?<br />

lucillA<br />

Giocondo arruïnat? Què <strong>di</strong>eu?<br />

AngelicA<br />

I qui ho sap millor que vós?<br />

lucillA<br />

(sorpresa)<br />

Com? Expliqueu-vos!<br />

MArinA<br />

Ve Ferramondo; Angelica, compte!<br />

Núm. 10<br />

Ja l’he vist sortir <strong>del</strong> jardí,<br />

ja és a prop, i no us ha de trobar aquí.<br />

lucillA<br />

No marxeu..., escolteu, espereu...<br />

expliqueu-me com va la cosa.<br />

AngelicA<br />

Ei, la senyora coneix millor el misteri,<br />

i és inútil fingir amb mi.<br />

lucillA<br />

No en sé res, ho juro, ho podeu creure;<br />

i m’ofeneu sense motiu.<br />

AngelicA<br />

Ves per on la guineu maligna<br />

amb mi benigna vol semblar!<br />

lucillA<br />

Ja veus, la coloma innocent<br />

ara té ganes de picar!<br />

Llibret 131


132 Llibret<br />

MArinA<br />

Via, cessate!<br />

AngelicA e lucillA<br />

Non bado, non odo...<br />

MArinA<br />

Tranquillatevi!<br />

(A due)<br />

AngelicA<br />

... pria si conosca.<br />

Oh, se al naso mi salta la mosca,<br />

saprò meglio insegnarvi a trattar.<br />

lucillA<br />

... pria mi conosca.<br />

Oh, se al capo l’ umore mi viene,<br />

saprò meglio insegnarvi a trattar.<br />

MArinA<br />

Faran bene a lasciar la questione,<br />

ché il padrone potrebbe arrivar.<br />

(A tre)<br />

AngelicA<br />

Veggio che sol per lei<br />

perder dovrò il mio bene.<br />

Ah, dal tormento, oh Dei,<br />

mi sento il cor mancar!<br />

lucillA<br />

Veggio così da lei<br />

offeso il caro bene,<br />

e dal tormento, oh Dei,<br />

mi sento il cor mancar.<br />

MArinA<br />

Vede che sol per lei<br />

perder dovrà il suo bene,<br />

e dal tormento, oh Dei,<br />

si sente il cor mancar.<br />

MArinA<br />

Au, va! Prou!<br />

AngelicA, lucillA<br />

No hi sento, no hi paro esment...<br />

MArinA<br />

Tranquil·litzeu-vos.<br />

(A dos)<br />

AngelicA<br />

... que se sàpiga abans.<br />

Oh, i si em puja la mosca al nas,<br />

ja us ensenyaré a tractar-me millor.<br />

lucillA<br />

... que em reconegui abans.<br />

Oh, si em puja la sang al cap,<br />

ja us ensenyaré a tractar-me millor.<br />

MArinA<br />

Farien bé de deixar la qüestió,<br />

perquè l’amo podria arribar.<br />

(A tres)<br />

AngelicA<br />

Veig que sols per ella<br />

hauré de perdre el meu bé.<br />

Ah, el cor em defalleix<br />

per culpa <strong>del</strong> turment, oh, déus!<br />

lucillA<br />

Veig com ella ofèn<br />

el meu estimat,<br />

i el cor em defalleix<br />

per culpa <strong>del</strong> turment, oh, déus!<br />

MArinA<br />

Veu que sols per ella<br />

haurà de perdre el seu bé,<br />

i el cor li defalleix<br />

per culpa <strong>del</strong> turment, oh, déus!


lucillA<br />

Dite dunque...<br />

AngelicA<br />

<strong>Il</strong> fratello...<br />

lucillA<br />

Via, <strong>di</strong>te...<br />

MArinA<br />

Ma s’ ei vien...<br />

AngelicA<br />

la mia dote...<br />

lucillA<br />

finite...<br />

MArinA<br />

Presto pronto, ch’ ei sale le scale,<br />

il sussurro mi par d’ ascoltar.<br />

AngelicA, lucillA e MArinA<br />

Giu<strong>di</strong>zio, giu<strong>di</strong>zio,<br />

finiam le contese,<br />

che un gran precipizio<br />

qui nascer potrà.<br />

Giu<strong>di</strong>zio, giu<strong>di</strong>zio,<br />

vedetelo qua.<br />

(Si mettono in un angolo <strong>del</strong>la scena).<br />

Scena se<strong>di</strong>cesima<br />

Le sudette, Ferramondo, e poi Castagna.<br />

FerrAMondo<br />

Ehi, Castagna!<br />

cAstAgnA<br />

Padrone.<br />

FerrAMondo<br />

Dov’ è dunque Dorval?<br />

lucillA<br />

Doncs <strong>di</strong>gueu...<br />

AngelicA<br />

El germà...<br />

lucillA<br />

Va, endavant...<br />

MArinA<br />

Però si ve...<br />

AngelicA<br />

El meu dot...<br />

lucillA<br />

Acabeu...<br />

MArinA<br />

Ràpid, va, que ja puja les escales,<br />

la remor em sembla que sento.<br />

AngelicA, lucillA, MArinA<br />

Serenitat i seny,<br />

prou de batusses,<br />

que una gran catàstrofe<br />

podria així sorgir.<br />

Seny, molt de seny!<br />

Aquí el tenim.<br />

(Es posen en un racó de l’escenari.)<br />

Llibret 133<br />

Escena setzena<br />

Anteriors, Ferramondo i després Castagna.<br />

FerrAMondo<br />

Ei, Castagna!<br />

cAstAgnA<br />

Amo.<br />

FerrAMondo<br />

I on és Dorval?


134 Llibret<br />

cAstAgnA<br />

Egli v’ attende<br />

nelle camere vostre.<br />

FerrAMondo<br />

E non m’ avverti?<br />

cAstAgnA<br />

Perdon, tempo non ebbi.<br />

FerrAMondo<br />

(Parla ad Angelica e guarda qualche volta<br />

Madama)<br />

E voi, che fate qui? Questo salone<br />

appartiene a me sol; in questo loco<br />

non vo’ molto né poco<br />

che vengan donne; alcun non vo’ che venga<br />

<strong>del</strong>la vostra famiglia. Commando io... andate.<br />

AngelicA<br />

Caro zio...<br />

MArinA<br />

Signor.<br />

FerrAMondo<br />

Andate!<br />

(Angelica e Marina partono mortificate).<br />

Scena <strong>di</strong>ciassettesima<br />

Ferramondo, Madama, e Castagna.<br />

lucillA<br />

Chiedo scusa, signor... non v’ ad<strong>di</strong>rate.<br />

FerrAMondo<br />

(Voltandosi ad ora ad ora verso Madama<br />

ma fingendo <strong>di</strong> parlar ad Angelica)<br />

La cosa è singolar, impertinente...<br />

vuol venire a seccarmi. Un’ altra scala<br />

v’ è per sortir; io murerò la porta.<br />

cAstAgnA<br />

Us espera<br />

a les vostres estances.<br />

FerrAMondo<br />

I no m’ho véns a <strong>di</strong>r?<br />

cAstAgnA<br />

Perdó, no he tingut temps.<br />

FerrAMondo<br />

(parlant amb Angelica i de tant en tant mira la<br />

senyora)<br />

I vós, què hi feu, aquí? Aquest saló<br />

a mi sol em pertany; en aquest lloc<br />

no vull ni poc ni molt<br />

que hi vinguin dones; no vull que ningú<br />

de la vostra família hi vingui. Jo ho ordeno...<br />

aneu-vos-en.<br />

AngelicA<br />

Estimat oncle...<br />

MArinA<br />

Senyor.<br />

FerrAMondo<br />

Aneu!<br />

(Angelica i Marina se’n van mortificades.)<br />

Escena <strong>di</strong>ssetena<br />

Ferramondo, la senyora i Castagna.<br />

lucillA<br />

Demano excuses, senyor..., no us irriteu.<br />

FerrAMondo<br />

(mirant-se-la de tant en tant, però fingint que<br />

s’adreça a Angelica)<br />

La cosa és singular, impertinent i tot...<br />

Vol venir a empipar-me. Hi ha una altra escala<br />

per sortir, jo faré tapar la porta.


lucillA<br />

Calmatevi, vi prego; per me v’ accerto...<br />

FerrAMondo<br />

(A Castagna)<br />

V’ è Dorval nella camera?<br />

cAstAgnA<br />

Sì, certo.<br />

lucillA<br />

Passate; io partirò se tanto importa.<br />

FerrAMondo<br />

Oh, servo, servo... io murerò la porta.<br />

(Parte.)<br />

Scena <strong>di</strong>ciottesima<br />

Madama Lucilla sola.<br />

lucillA<br />

Che bizzarro carattere! Ma poco<br />

questo or mi preme; io penso<br />

al turbamento <strong>del</strong>lo sposo, ai detti<br />

pungenti <strong>del</strong>la suora... Ah, qual si cela<br />

al misero mio cor fatal mistero!<br />

Io bramo e tremo <strong>di</strong> scoprire il vero.<br />

(Parte)<br />

Scena <strong>di</strong>ciannovesima<br />

Ferramondo e Dorval.<br />

FerrAMondo<br />

Sia ringraziato il Ciel, non v’ è più alcuno;<br />

mettiamci un po’ a giocar.<br />

dorVAl<br />

Sì, ma sentite...<br />

FerrAMondo<br />

Giochiam, ed ammutite.<br />

Llibret 135<br />

lucillA<br />

Calma, us ho prego; per part meva us asseguro...<br />

FerrAMondo<br />

(a Castagna)<br />

Dorval és a la sala?<br />

cAstAgnA<br />

I tant que sí.<br />

lucillA<br />

Aneu passant, jo marxaré si tant importa.<br />

FerrAMondo<br />

Oh, bé, servidor vostre... faré tapar la porta.<br />

(Se’n va.)<br />

Escena <strong>di</strong>vuitena<br />

La senyora Lucilla sola.<br />

lucillA<br />

Estrany caràcter! Però ben poc això<br />

ara m’urgeix; penso en la torbació<br />

<strong>del</strong> marit, en les paraules feridores<br />

de la germana... Ah, quin fatal misteri<br />

oculten al meu pobre cor!<br />

Desitjo i temo descobrir la veritat!<br />

(Se’n va.)<br />

Escena <strong>di</strong>novena<br />

Ferramondo i Dorval.<br />

FerrAMondo<br />

Gràcies al cel! No hi ha ningú,<br />

posem-nos a jugar.<br />

dorVAl<br />

Sí, però escolteu...<br />

FerrAMondo<br />

Juguem, i a callar!


136 Llibret<br />

dorVAl<br />

Si tratta d’ un nipote...<br />

FerrAMondo<br />

D’ un fatuo, d’ uno sciocco, d’ uno schiavo<br />

<strong>del</strong>la sua propria moglie!<br />

(Ferramondo siede)<br />

Sedete.<br />

dorVAl<br />

Pover uom!<br />

FerrAMondo<br />

Orsù, ve<strong>di</strong>amo<br />

questo colpo <strong>di</strong> ieri...<br />

dorVAl<br />

Ma voi lo perderete.<br />

FerrAMondo<br />

Oh, me ne rido.<br />

dorVAl<br />

Lo perderete, <strong>di</strong>co...<br />

FerrAMondo<br />

Io son certo <strong>di</strong> no.<br />

dorVAl<br />

Senza soccorrerlo<br />

lo perderete.<br />

FerrAMondo<br />

Chi?<br />

dorVAl<br />

Vostro nipote.<br />

FerrAMondo<br />

Eh, ch’ io parlo <strong>del</strong> gioco. Via, sedete.<br />

(Tacciono)<br />

Men parlerete più?<br />

dorVAl<br />

Es tracta d’un nebot...<br />

FerrAMondo<br />

D’un fatu, d’un ximplet, d’un esclau<br />

de la seva pròpia dona!<br />

(Ferramondo seu.)<br />

Seieu.<br />

dorVAl<br />

Pobre home!<br />

FerrAMondo<br />

I ara, vejam<br />

aquell cop d’ahir...<br />

dorVAl<br />

Però si el perdreu.<br />

FerrAMondo<br />

Me’n ric.<br />

dorVAl<br />

Us <strong>di</strong>c que el perdreu...<br />

FerrAMondo<br />

Estic segur que no.<br />

dorVAl<br />

Si no el socorreu,<br />

el perdreu.<br />

FerrAMondo<br />

Qui?<br />

dorVAl<br />

El vostre nebot.<br />

FerrAMondo<br />

Si jo parlo <strong>del</strong> joc. Va, seieu.<br />

(callen)<br />

Me’n tornareu a parlar?


dorVAl<br />

(Siede)<br />

Non ‘ e impossibile.<br />

FerrAMondo<br />

Parlate, io non vi bado.<br />

dorVAl<br />

Una parola sol...<br />

FerrAMondo<br />

Giochiamo, o vado.<br />

dorVAl<br />

Io faceva per ben.<br />

FerrAMondo<br />

Anch’ io, anch’ io.<br />

dorVAl<br />

(Tace un istante e poi <strong>di</strong>ce)<br />

Giochiam.<br />

FerrAMondo<br />

Giochiam.<br />

dorVAl<br />

Me ne <strong>di</strong>spiace assai.<br />

FerrAMondo<br />

Scacco al Re!<br />

dorVAl<br />

Ma se mai...<br />

(Un servo passa per la stanza).<br />

FerrAMondo<br />

Or sarete contento,<br />

qualcheduno s’ avanza!<br />

Io vo’ finir; passiam nell’ altra stanza.<br />

(Si alza, prende in fretta lo scacchiere, poi s’<br />

alza anche Dorval; passa uno staffiere, ecc).<br />

dorVAl<br />

(seient)<br />

No és impossible.<br />

FerrAMondo<br />

Parleu, que no us faig cas.<br />

dorVAl<br />

Només una paraula...<br />

FerrAMondo<br />

Juguem o me’n vaig.<br />

dorVAl<br />

Ho feia a fi de bé.<br />

FerrAMondo<br />

I jo també, també.<br />

dorVAl<br />

(calla un moment i després <strong>di</strong>u)<br />

Juguem.<br />

FerrAMondo<br />

Juguem.<br />

dorVAl<br />

Em sap molt de greu.<br />

FerrAMondo<br />

Escac al rei!<br />

dorVAl<br />

Però si...<br />

(Un servent passa per l’estança.)<br />

Llibret 137<br />

FerrAMondo<br />

Estareu content,<br />

aquí no paren de passar!<br />

Vull acabar; passem a l’altra estança.<br />

(S’alça, agafa de pressa el tauler d’escacs,<br />

després també s’alça Dorval; passa un<br />

palafrener, etc.)


138 Llibret<br />

dorVAl<br />

Che furia! E uno staffiere; abbiate flemma.<br />

FerrAMondo<br />

Con questa vostra flemma,<br />

con questo sangue freddo<br />

mi fareste ammattir. Ma come fate?<br />

Siete <strong>di</strong> sasso? Avete un cor <strong>di</strong> legno?<br />

dorVAl<br />

Son <strong>di</strong> carne ancor io, ma non mi sdegno.<br />

N. 11<br />

Deponete lo scacchiero<br />

sopra questo tavolin,<br />

e leggiam un un bel pensiero<br />

d’ un filosofo latin:<br />

«Ha una testa ogni animale,<br />

ogni testa ha il suo perchè,<br />

ed è cosa naturale<br />

se in ciascuna ugual non è.<br />

Vari gusti, ognun lo sa,<br />

nutre l’ uom nel vario sen,<br />

ma ciascun fa quel che fa<br />

perche crede <strong>di</strong> far ben<br />

e trovar felicità».<br />

Ma cos’ è? Voi non badate?<br />

Se le scacchi non lasciate,<br />

io non leggo in verità.<br />

Voi vivace e pien <strong>di</strong> foco<br />

vi sdegnate ognor per poco,<br />

e quell’ ira e quel furore<br />

necessario è al vostro umore,<br />

a le vostre qualità.<br />

Io m’ appiglio a quel che viene,<br />

venga il male o venga il bene,<br />

chi compiango e chi secondo,<br />

e non do per tutto il mondo<br />

questa mia tranquillità.<br />

dorVAl<br />

Quina fúria! És un palafrener, tingueu flegma.<br />

FerrAMondo<br />

Amb aquesta vostra flegma,<br />

amb aquesta sang freda,<br />

em fareu tornar boig. Com us ho feu?<br />

Sou de pedra? Teniu el cor de fusta?<br />

dorVAl<br />

També sóc de carn, jo, però no m’empipo.<br />

Núm. 11<br />

Deixeu estar el tauler<br />

damunt d’aquesta tauleta<br />

i llegim un bell pensament<br />

d’un filòsof llatí:<br />

«Té el seu cap tot animal,<br />

i tot cap té el seu perquè,<br />

i és cosa ben natural<br />

si no n’hi ha ni una d’igual.<br />

Gustos <strong>di</strong>versos, ja se sap,<br />

guarda l’home en pits <strong>di</strong>versos,<br />

però tots fan el que fan,<br />

perquè creuen que fan bé<br />

i obtindran felicitat».<br />

I què passa? No feu cas?<br />

Si els escacs no abandoneu,<br />

no llegeixo, i s’ha acabat!<br />

Vós, vivaç i tan fogós,<br />

per ben poc us enfadeu,<br />

i tal ira i tal furor<br />

li fan falta al vostre humor,<br />

a les vostres qualitats.<br />

Jo m’agafo a allò que ve,<br />

vingui un mal o vingui un bé,<br />

m’apiado o comparteixo<br />

i per res <strong>del</strong> món no dono<br />

la tranquil·litat que tinc.


Scena ventesima<br />

Marina, Angelica, poi Dorval e Ferramondo.<br />

MArinA<br />

Venite via, fidatevi <strong>di</strong> quello ch’ io <strong>di</strong>co.<br />

AngelicA<br />

E se poi fosse irritato con me?<br />

MArinA<br />

Non v’ è ragione;<br />

io conosco il padrone. Egli s’ accese<br />

<strong>di</strong> Madama all’ aspetto.<br />

Attendetelo qui, fate coraggio;<br />

tutto a lui palesate; ei fia, vedrete,<br />

con voi molto <strong>di</strong>verso.<br />

Eccolo; io qui mi celo.<br />

(Marina si nasconde)<br />

dorVAl<br />

Ho perso, ho perso!<br />

FerrAMondo<br />

(Ridendo)<br />

Ah, che ne <strong>di</strong>te! Ieri<br />

fui pazzo e senza testa.<br />

(Di <strong>buon</strong> umore)<br />

Oh, Angelica, sei qui!<br />

AngelicA<br />

Signor...<br />

FerrAMondo<br />

Accostati.<br />

dorVAl<br />

Che vezzosa ragazza!<br />

FerrAMondo<br />

Ebben, sei ancora <strong>del</strong> medesimo avviso?<br />

AngelicA<br />

Vorrei... vorrei...<br />

Llibret 139<br />

Escena vintena<br />

Maria, Angelica, després Dorval i Ferramondo.<br />

MArinA<br />

Veniu, confieu en el que us <strong>di</strong>c.<br />

AngelicA<br />

I si estigués irritat amb mi?<br />

MArinA<br />

No hi ha motiu;<br />

conec l’amo. S’ha escalfat<br />

només veient la senyora.<br />

Espereu-lo aquí, valor!<br />

Feu-li saber tot, i serà, veureu,<br />

amb vós <strong>del</strong> tot <strong>di</strong>stint.<br />

Aquí el tenim; jo m’amago allà.<br />

(Marina s’amaga.)<br />

dorVAl<br />

He perdut, he perdut!<br />

FerrAMondo<br />

(rient)<br />

Ah, què n’heu de <strong>di</strong>r! Ahir<br />

no hi era tot, vaig perdre el cap.<br />

(de bon humor)<br />

Oh, Angelica, ets aquí!<br />

AngelicA<br />

Senyor...<br />

FerrAMondo<br />

Acosta’t.<br />

dorVAl<br />

Graciosa noia, a fe!<br />

FerrAMondo<br />

I què, encara ets de la mateixa opinió?<br />

AngelicA<br />

Voldria... voldria...


140 Llibret<br />

FerrAMondo<br />

Cosa vorresti?<br />

AngelicA<br />

Oh, cielo!<br />

Quella voce mi fa tutta <strong>di</strong> gelo.<br />

FerrAMondo<br />

E così? La finite?<br />

dorVAl<br />

Via, fatevi coraggio, <strong>di</strong>te, <strong>di</strong>te!<br />

N. 12<br />

AngelicA<br />

Son ancora tenerella,<br />

vorrei <strong>di</strong>r ma <strong>di</strong>r non so,<br />

mi tra<strong>di</strong>sce la favella,<br />

trema il labbro e cor non ho.<br />

Ho perduto il mio riposo,<br />

(Ferramondo fa un atto <strong>di</strong> <strong>di</strong>sapprovazione)<br />

non signor, non è così,<br />

<strong>di</strong>r vorrei, ma <strong>di</strong>r non oso<br />

chi è colui che mel rapì.<br />

Perdonate, signor mio,<br />

(A Dorval)<br />

perdonate al mio dolor.<br />

Ah, voi siete, amato zio,<br />

(A Ferramondo)<br />

la speranza <strong>del</strong> mio cor.<br />

(Parte)<br />

dorVAl<br />

Poverina! Sentite? Almen per lei...<br />

FerrAMondo<br />

Per lei ci ho gia pensato:<br />

io le darò uno sposo.<br />

dorVAl<br />

Bravissimo! Lo merita davvero.<br />

FerrAMondo<br />

Què voldries?<br />

AngelicA<br />

Oh, cel!<br />

Aquesta veu em glaça!<br />

FerrAMondo<br />

Què? Acabareu o no?<br />

dorVAl<br />

Au, va, coratge! Digueu, <strong>di</strong>gueu!<br />

Núm. 12<br />

AngelicA<br />

Encara sóc tendra donzella,<br />

voldria <strong>di</strong>r, però no sé <strong>di</strong>r,<br />

em traeixen les paraules,<br />

tremola el llavi i no tinc cor.<br />

He perdut el meu repòs,<br />

(Ferramondo fa un gest de desaprovació.)<br />

no, senyor, no és això,<br />

<strong>di</strong>r voldria, però no goso,<br />

qui és aquell que me’l prengué.<br />

Perdoneu, oh, senyor meu,<br />

(a Dorval)<br />

perdoneu el meu dolor.<br />

Ah, vós sou, estimat oncle,<br />

(a Ferramondo)<br />

l’esperança <strong>del</strong> meu cor.<br />

(Se’n va.)<br />

dorVAl<br />

Pobreta! Ho sentiu? Almenys per ella...<br />

FerrAMondo<br />

En ella ja hi he pensat:<br />

li penso donar marit.<br />

dorVAl<br />

Molt rebé! De debò que ho mereix.


FerrAMondo<br />

Eccovi per esempio una fanciulla<br />

a cui non manca nulla.<br />

dorVAl<br />

È vero, è vero!<br />

FerrAMondo<br />

Felice chi l’ havrà... Dorval...<br />

dorVAl<br />

Amico.<br />

FerrAMondo<br />

Ascoltate.<br />

dorVAl<br />

Che c’ è?<br />

FerrAMondo<br />

Voi siete amico mio.<br />

dorVAl<br />

Senza alcun fallo.<br />

FerrAMondo<br />

Se la volete è vostra.<br />

dorVAl<br />

Chi?<br />

FerrAMondo<br />

Mia nipote.<br />

dorVAl<br />

Come?<br />

FerrAMondo<br />

Come come?<br />

Siete voi sordo? Mi capite o no?<br />

Dico: se volete, io ve la darò.<br />

dorVAl<br />

Ah!<br />

FerrAMondo<br />

Aquí teniu com a exemple una noia<br />

a qui res no li manca.<br />

dorVAl<br />

És cert, és cert!<br />

FerrAMondo<br />

Feliç serà qui la tindrà... Dorval...<br />

dorVAl<br />

Amic.<br />

FerrAMondo<br />

Escolteu.<br />

dorVAl<br />

Què passa?<br />

FerrAMondo<br />

Sou amic meu, oi?<br />

dorVAl<br />

Sens dubte.<br />

FerrAMondo<br />

Si la voleu, és vostra.<br />

dorVAl<br />

Qui?<br />

FerrAMondo<br />

La meva neboda.<br />

dorVAl<br />

Com?<br />

FerrAMondo<br />

Què vol <strong>di</strong>r com?<br />

Que sou sord? M’enteneu o no?<br />

Dic que si voleu, us la daré.<br />

dorVAl<br />

Ah!<br />

Llibret 141


142 Llibret<br />

FerrAMondo<br />

Cosa serve ridere?<br />

E se voi la sposate, oltre la dote,<br />

<strong>di</strong>ecimilla zecchini io vi vo dare.<br />

Cosa vi par?<br />

dorVAl<br />

Mi pare che sia questo un onor... ma suo<br />

fratello...<br />

FerrAMondo<br />

Cosa badate a quella testa pazza?<br />

A me tocca <strong>di</strong>spor <strong>del</strong>la ragazza.<br />

La legge... il testamento<br />

<strong>del</strong> quondam fratel mio...<br />

Decidetevi pur: padron son io.<br />

N. 13 finale<br />

dorVAl<br />

Compatite, o caro amico,<br />

compatite i dubbi miei;<br />

è un gran punto, e nol potrei<br />

su due pie’ precipitar.<br />

FerrAMondo<br />

(Con fuoco)<br />

Perchè far lo schizzinoso?<br />

Se bramate, se vi piace,<br />

tocca a voi l’ esserle sposo,<br />

ed a voi tocca parlar.<br />

dorVAl<br />

Ma...<br />

FerrAMondo<br />

Ma cosa?<br />

dorVAl<br />

...in confidenza:<br />

sedeci anni con quaranta:<br />

troppa, troppa <strong>di</strong>fferenza,<br />

mi potrebbe rifiutar.<br />

FerrAMondo<br />

A què ve riure?<br />

I si us hi caseu, a part <strong>del</strong> dot,<br />

deu mil sequins us penso donar.<br />

Què us en sembla?<br />

dorVAl<br />

Em sembla que és<br />

tot un honor... però el seu germà...<br />

FerrAMondo<br />

I fareu cas a aquell cap verd?<br />

A mi em toca <strong>di</strong>sposar de la noia.<br />

La llei... el testament<br />

<strong>del</strong> finat germà meu...<br />

Deci<strong>di</strong>u-vos: l’amo sóc.<br />

Núm. 13. Finale<br />

dorVAl<br />

Compa<strong>di</strong>u-vos, bon amic,<br />

compa<strong>di</strong>u-vos <strong>del</strong>s meus dubtes;<br />

és un gran pas, i no el podria donar<br />

sense fixar-me on trepitjo.<br />

FerrAMondo<br />

(fogós)<br />

Per què fer-vos el melindrós?<br />

Si ho desitgeu, si us plau,<br />

a vós toca ser-li espòs<br />

i us toca, doncs, parlar.<br />

dorVAl<br />

Però...<br />

FerrAMondo<br />

Però què?<br />

dorVAl<br />

... en confiança:<br />

setze anys amb quaranta,<br />

és massa, massa <strong>di</strong>ferència,<br />

em podria rebutjar.


FerrAMondo<br />

Poca, poca <strong>di</strong>fferenza,<br />

non avete a dubitar.<br />

dorVAl<br />

Tanto onore, tanta gloria<br />

non mi par <strong>di</strong> meritar.<br />

FerrAMondo<br />

Maledetta quella flemma,<br />

mi fareste <strong>di</strong>sperar.<br />

dorVAl<br />

(Con forza)<br />

Lo volete?<br />

FerrAMondo<br />

Certamente.<br />

dorVAl<br />

Ben, si faccia!<br />

FerrAMondo<br />

(Con allegrezza)<br />

Veramente?<br />

dorVAl<br />

Ma con patto che il contratto<br />

debba Angelica firmar.<br />

FerrAMondo<br />

Non c’ è altro? E fatto, è fatto, è fatto.<br />

(A due)<br />

dorVAl<br />

Abbracciami o caro zio,<br />

io faró quel che vi par.<br />

FerrAMondo<br />

Abbriacciami o Dorval mio,<br />

dal notaio voglio andar .<br />

FerrAMondo<br />

Poca, poca <strong>di</strong>ferència,<br />

no ho hauríeu de dubtar.<br />

dorVAl<br />

Tant honor i tanta glòria<br />

no em mereixo, em sembla a mi.<br />

FerrAMondo<br />

Maleïda flegma vostra,<br />

em fareu desesperar.<br />

dorVAl<br />

(amb força)<br />

Ho voleu?<br />

FerrAMondo<br />

Certament.<br />

dorVAl<br />

Doncs faci’s.<br />

FerrAMondo<br />

(amb alegria)<br />

De debò?<br />

dorVAl<br />

Però a con<strong>di</strong>ció que el contracte<br />

vulgui Angelica firmar.<br />

FerrAMondo<br />

I res més? Doncs ja està fet, està fet!<br />

(A dos)<br />

dorVAl<br />

Abraceu-me, estimat oncle,<br />

que faré el que bé us sembli.<br />

FerrAMondo<br />

Abraceu-me, Dorval meu,<br />

vull anar a cal notari.<br />

Llibret 143


144 Llibret<br />

Scena ventunesima<br />

I sudetti, Giocondo, che entra per la porta<br />

<strong>di</strong> mezzo, e vedendo il zio entra nella propia<br />

camera, da cui si fa vedere a suo tempo; poi<br />

Castagna.<br />

giocondo<br />

(Timidamente e sottovoce)<br />

Dorval qui col zio?<br />

Chi sa cosa <strong>di</strong>ce?<br />

FerrAMondo<br />

Un dì più felice non ebbi finor.<br />

dorVAl<br />

È tutto un effetto <strong>del</strong> vostro favor.<br />

FerrAMondo<br />

Ah, tosto si faccia.<br />

Castagna!<br />

cAstAgnA<br />

Signor.<br />

FerrAMondo<br />

(Ttutto con giubilo)<br />

Capello e bastone,<br />

ch’ io voglio andar fuor.<br />

cAstAgnA<br />

Son pronto, padrone;<br />

lo prendo, è <strong>di</strong> fuor.<br />

(Castagna sorte, poi entra con cappello e<br />

bastone)<br />

giocondo<br />

(Dalla porta)<br />

Mi <strong>di</strong>ce ch’ io speri<br />

il suo <strong>buon</strong> umor.<br />

dorVAl<br />

An<strong>di</strong>am.<br />

Escena vint-i-unena<br />

Els anteriors, Giocondo, que entra per la porta<br />

<strong>del</strong> mig, i veient l’oncle, entra a la cambra<br />

pròpia, des d’on apareixerà quan toqui;<br />

després Castagna.<br />

giocondo<br />

(tímidament, en veu baixa)<br />

Dorval aquí, amb l’oncle?<br />

Qui sap què deuen <strong>di</strong>r!<br />

FerrAMondo<br />

Un <strong>di</strong>a més feliç no havia tingut fins ara.<br />

dorVAl<br />

És tot un efecte <strong>del</strong> vostre favor.<br />

FerrAMondo<br />

Ah, que es faci aviat!<br />

Castagna!<br />

cAstAgnA<br />

Senyor.<br />

FerrAMondo<br />

(entusiasmat)<br />

Capell i bastó,<br />

que vull sortir.<br />

cAstAgnA<br />

A punt estic, amo,<br />

ja els agafo, a fora estan.<br />

(Surt, després entra amb el barret i el bastó.)<br />

giocondo<br />

(des de la porta)<br />

Em <strong>di</strong>u que esperi<br />

el seu bon humor.<br />

dorVAl<br />

Anem.


FerrAMondo<br />

Aspettate.<br />

Io vo dal notaio;<br />

se un po’ vi fermate,<br />

in breve son qui.<br />

cAstAgnA<br />

Tenete, illustrissimo;<br />

ho fatto prestissimo.<br />

FerrAMondo<br />

Va bene, benissimo.<br />

cAstAgnA<br />

Vuol altro?<br />

(sorte)<br />

FerrAMondo<br />

No, vanne;<br />

(a Dorval)<br />

già è fatto.<br />

dorVAl<br />

Sicuro.<br />

FerrAMondo<br />

Giurate.<br />

dorVAl<br />

Lo giuro,<br />

parola d’ onor.<br />

FerrAMondo<br />

Parola d’ onor.<br />

Nipote mio caro,<br />

mi giubila il cor.<br />

dorVAl<br />

Amico più caro,<br />

mi giubila il cor.<br />

giocondo<br />

(Dalla porta, col enfasi <strong>di</strong> Fe)<br />

FerrAMondo<br />

Espereu.<br />

Vaig a cal notari,<br />

si voleu esperar-vos una mica,<br />

de seguida torno.<br />

cAstAgnA<br />

Teniu, il·lustríssim,<br />

he anat rapidíssim.<br />

FerrAMondo<br />

Molt rebé, perfectíssim.<br />

cAstAgnA<br />

Voleu res més?<br />

(Se’n va.)<br />

FerrAMondo<br />

No, vés.<br />

(a Dorval)<br />

Ja està fet.<br />

dorVAl<br />

Segur.<br />

FerrAMondo<br />

Jureu-ho.<br />

dorVAl<br />

Ho juro,<br />

paraula d’honor.<br />

FerrAMondo<br />

Paraula d’honor.<br />

Nebot meu estimat,<br />

el cor tinc més que alegre!<br />

dorVAl<br />

Amic meu estimat,<br />

el cor tinc més que alegre!<br />

giocondo<br />

(des de la porta, imitant Ferramondo)<br />

Llibret 145


146 Llibret<br />

Nipote mio caro,<br />

mi giubila il cor.<br />

(Ferramondo parte).<br />

Scena ventiduesima<br />

Dorval, poi Giocondo.<br />

dorVAl<br />

Io maritarmi <strong>di</strong> questa età?<br />

Mi fa da ridere in verità.<br />

giocondo<br />

Ah, caro amico,<br />

quando il mio core<br />

sì gran favore compenserà?<br />

dorVAl<br />

Che <strong>di</strong>amin <strong>di</strong>te?<br />

giocondo<br />

Di già ho capito.<br />

dorVAl<br />

Cos’ è? Impazzite?<br />

giocondo<br />

Ho il zio sentito,<br />

perchè nascondermi<br />

la verità?<br />

dorVAl<br />

Qui non c’ è sillaba <strong>di</strong> verità.<br />

giocondo<br />

(con sorpresa)<br />

Ma s’ ei chiamavami<br />

«nipote caro»,<br />

se dal notaro<br />

so ch’ egli andò!<br />

dorVAl<br />

Disingannatevi per carità.<br />

Nebot meu estimat,<br />

el cor tinc més que alegre!<br />

(Ferramondo se’n va.)<br />

Escena vint-i-dosena<br />

Dorval, després Giocondo.<br />

dorVAl<br />

Casar-me jo a aquesta edat?<br />

N’hi ha per riure, certament.<br />

giocondo<br />

Ah, estimat amic,<br />

¿quan podrà el meu cor<br />

tan gran favor recompensar?<br />

dorVAl<br />

Què <strong>di</strong>monis <strong>di</strong>eu?<br />

giocondo<br />

Ja ho he entès.<br />

dorVAl<br />

Què? Us heu tornat boig?<br />

giocondo<br />

He sentit l’oncle,<br />

per què amagar-me,<br />

doncs, la veritat?<br />

dorVAl<br />

Aquí no hi ha ni síl·laba de veritat.<br />

giocondo<br />

(amb sorpresa)<br />

Però si m’ha <strong>di</strong>t<br />

«nebot meu estimat»,<br />

si se n’ha anat<br />

a cal notari i tot!<br />

dorVAl<br />

Desenganyeu-vos, feu el favor.


giocondo<br />

Ma quegli amplessi, quella allegria?<br />

dorVAl<br />

Siamo <strong>di</strong> nozze.<br />

giocondo<br />

Che bizzarria!<br />

dorVAl<br />

Egli m’ onora<br />

la destra offrendomi<br />

<strong>di</strong> vostra suora.<br />

giocondo<br />

(Con trasporto)<br />

E voi sarete...<br />

dorVAl<br />

...se voi volete, la sua metà.<br />

dorVAl e giocondo<br />

(Come sopra)<br />

Ah, che quest’ anima<br />

piacer più grato,<br />

più lieto stato<br />

bramar non sa.<br />

Scena ventitreesima<br />

I sudetti e Lucilla.<br />

giocondo<br />

Su, venite, Lucilla, venite,<br />

(ad<strong>di</strong>ta Dorval)<br />

<strong>di</strong> mia suora lo sposo abbracciate.<br />

lucillA<br />

Ei lo sposo?<br />

dorVAl<br />

Lo sposo, che <strong>di</strong>te?<br />

Se la scielta, Madama; approvate,<br />

doppiamente felice sarò.<br />

giocondo<br />

I aquelles abraçades, aquella alegria?<br />

dorVAl<br />

Estem de noces.<br />

giocondo<br />

Quina cosa més curiosa!<br />

dorVAl<br />

Ell m’honora<br />

oferint-me la mà<br />

de la vostra germana.<br />

giocondo<br />

(arravatat)<br />

I vós sereu...<br />

dorVAl<br />

... si vós voleu, la seva meitat.<br />

dorVAl, giocondo<br />

(com abans)<br />

Ah, que aquesta ànima<br />

plaer més grat<br />

i millor estat<br />

no pot pas desitjar!<br />

Escena vint-i-tresena<br />

Anteriors i Lucilla.<br />

giocondo<br />

Au, veniu, Lucilla, veniu,<br />

(assenyalant Dorval)<br />

abraceu l’espòs de ma germana.<br />

lucillA<br />

Ell l’espòs?<br />

dorVAl<br />

L’espòs, <strong>di</strong>eu?<br />

Si la tria, senyora, aproveu,<br />

seré doblement feliç.<br />

Llibret 147


148 Llibret<br />

(A tre ognuno da sé)<br />

lucillA e giocondo<br />

Or m’ avanza una dolce speranza<br />

che il mio core puo ben consolar.<br />

dorVAl<br />

Or gli avanza una dolce speranza<br />

che il suo core dovria consolar.<br />

Scena ventiquattresima<br />

Angelica sola, poi Marina e Valerio.<br />

AngelicA<br />

Infelice ad ogni istante<br />

crescer sento il mio martir.<br />

Qua il germano e là l’ amante<br />

fan quest’ alma, oh Dio! languir.<br />

Crudo cielo! A un cor costante<br />

dai sol premio <strong>di</strong> sospir.<br />

MArinA<br />

(A Valerio, tenendolo, ecc).<br />

Dove andate?<br />

VAlerio<br />

(Risoluto)<br />

Via, lasciate.<br />

AngelicA<br />

(Sbigottita)<br />

Cosa veggio?<br />

VAlerio<br />

<strong>Il</strong> vostro sposo.<br />

AngelicA e MArinA<br />

Ma se il vecchio...<br />

VAlerio<br />

Omai tutt’ oso;<br />

io non posso piu soffrir.<br />

(A tre)<br />

(A tres, cadascú per si mateix)<br />

lucillA, giocondo<br />

Se’m presenta una dolça esperança<br />

que el meu cor pot ben consolar.<br />

dorVAl<br />

Ara se’ls presenta una dolça esperança<br />

que el seu cor hauria de consolar.<br />

Escena vint-i-quatrena<br />

Angelica sola, després Marina i Valerio.<br />

AngelicA<br />

Infeliç, a cada instant<br />

sento créixer el meu turment.<br />

El germà i allà l’amant<br />

em fan l’ànima llanguir, oh, Déu!<br />

Cel cruel! A un cor constant<br />

sols li dónes premi de sospirs.<br />

MArinA<br />

(a Valerio, retenint-lo)<br />

On aneu?<br />

VAlerio<br />

(resolut)<br />

Va, deixeu-me.<br />

AngelicA<br />

(defallida)<br />

Què veig?<br />

VAlerio<br />

El vostre espòs.<br />

AngelicA, MArinA<br />

Però si el vell...<br />

VAlerio<br />

Ara m’atreveixo a tot,<br />

ja no puc sofrir-ho més.<br />

(A tres)


VAlerio<br />

Idol mio, mio caro bene,<br />

più non resta che l’ ar<strong>di</strong>r.<br />

MArinA<br />

Stringi, amor, le lor catene,<br />

non li fate piu soffrir.<br />

AngelicA<br />

Idol mio, mio caro bene,<br />

non mi fate qui morir.<br />

Scena venticinquesima<br />

I sudetti. Ferramondo <strong>di</strong> fuori, poi Dorval.<br />

FerrAMondo<br />

(Ad alta voce, fuori <strong>del</strong>la camera)<br />

Ehi, Castagna!<br />

AngelicA e MArinA<br />

(Con terrore)<br />

Oh, colpo atroce!<br />

Ascoltate la sua voce.<br />

VAlerio<br />

Non temete!<br />

AngelicA e MArinA<br />

No, partite!<br />

VAlerio<br />

Attendete!<br />

AngelicA e MArinA<br />

(Quasi <strong>di</strong>sperate)<br />

Oh Dei, fuggite!<br />

VAlerio<br />

Ma s’ io voglio...<br />

AngelicA e MArinA<br />

(Come sopra)<br />

Qual imbroglio!<br />

VAlerio<br />

Ídol meu, tresor <strong>del</strong> meu cor,<br />

ja sols queda ser valents.<br />

MArinA<br />

Estreny, amor, les seves cadenes,<br />

no els facis sofrir més.<br />

AngelicA<br />

Ídol meu, tresor <strong>del</strong> meu cor,<br />

no em facis morir aquí.<br />

Llibret 149<br />

Escena vint-i-cinquena<br />

Anteriors, Ferramondo des de fora, després<br />

Dorval.<br />

FerrAMondo<br />

(en veu alta, fora d’escena)<br />

Ei, Castagna!<br />

AngelicA, MArinA<br />

(aterrides)<br />

Oh, cop atroç!<br />

Escolteu la seva veu.<br />

VAlerio<br />

No temeu!<br />

AngelicA, MArinA<br />

No, marxeu!<br />

VAlerio<br />

Espereu!<br />

AngelicA, MArinA<br />

(gairebé desesperades)<br />

Oh, déus, fugiu!<br />

VAlerio<br />

Però si jo vull...<br />

AngelicA, MArinA<br />

(com abans)<br />

Quin embolic!


150 Llibret<br />

VAlerio<br />

Vo pregarlo...<br />

AngelicA e MArinA<br />

(Si guardano intorno come in atto <strong>di</strong> cercar un<br />

loco ove nasconderlo)<br />

Ove celarlo?<br />

FerrAMondo<br />

Ehi, Castagna!<br />

AngelicA e MArinA<br />

(Lo tirano per la scena; trovano la porta <strong>di</strong><br />

Giocondo serrata)<br />

Presto, presto.<br />

VAlerio<br />

Ma in qual loco?<br />

AngelicA e MArinA<br />

Là là lesto.<br />

VAlerio<br />

Dove, dove?<br />

AngelicA e MArinA<br />

(Lo cacciano nella camera <strong>di</strong> Ferramondo)<br />

Là, là, là.<br />

VAlerio<br />

(dalla porta <strong>del</strong>la camera),<br />

AngelicA e MArinA<br />

Che terribil contratempo,<br />

che <strong>di</strong>sor<strong>di</strong>ne, che inciampo,<br />

questa volta io non la scampo.<br />

Giusto ciel, cosa sarà?<br />

FerrAMondo<br />

Buono, <strong>buon</strong>o. Oh, voi, qui siete?<br />

E Dorval... Dorval dov’ è?<br />

(A due, timide e confuse:)<br />

MArinA<br />

Signor mio, Signor mio...<br />

VAlerio<br />

Li pregaré...<br />

AngelicA, MArinA<br />

(mirant al voltant, com per buscar un lloc per<br />

amagar-lo)<br />

On l’amaguem?<br />

FerrAMondo<br />

Ei, Castagna!<br />

AngelicA, MArinA<br />

(estirant-lo per l’escena; troben la porta de<br />

Giocondo tancada)<br />

Ràpid, ràpid!<br />

VAlerio<br />

Però en quin lloc?<br />

AngelicA, MArinA<br />

Allà, allà, afanya’t.<br />

VAlerio<br />

On, on?<br />

AngelicA, MArinA<br />

(ficant-lo a l’estança de Ferramondo)<br />

Allà, allà, allà.<br />

VAlerio,<br />

(des de la porta de la cambra)<br />

AngelicA, MArinA<br />

Quin terrible contratemps,<br />

quin desori, quina pífia,<br />

aquest cop no hi ha sortida.<br />

Déu <strong>del</strong> cel, què passarà?<br />

FerrAMondo<br />

Vaja, vaja... i vosaltres aquí?<br />

I Dorval... On és Dorval?<br />

(A dos, amb timidesa i confusió:)<br />

MArinA<br />

Senyor meu, senyor meu...


AngelicA<br />

Signor zio, Signor zio...<br />

FerrAMondo<br />

Cosa volete?<br />

Scena ventiseiesima<br />

Dorval e i sudetti.<br />

dorVAl<br />

(Si parlano all’orecchio)<br />

Caro amico...<br />

FerrAMondo<br />

Eccomi a te.<br />

VAlerio<br />

(Dalla porta),<br />

AngelicA e MArinA<br />

S’ ora Amor non fa un miracolo,<br />

siam perduti tutti tre.<br />

FerrAMondo<br />

(A Dorval)<br />

Non ci trovo alcun ostacolo,<br />

non ci veggo alcun perché.<br />

(alle donne)<br />

Ite un poco in stanza mia;<br />

io con lui parlar or deggio.<br />

(Ferramondo apprendo la porta vede Valerio).<br />

AngelicA e MArinA<br />

Me infelice!<br />

FerrAMondo e dorVAl<br />

Cosa veggio?<br />

FerrAMondo<br />

(Ad altissima voce)<br />

Genti, servi! Servi, genti!<br />

Son tra<strong>di</strong>to!<br />

AngelicA<br />

Senyor oncle, oncle meu...<br />

FerrAMondo<br />

Què voleu?<br />

Escena vint-i-sisena<br />

Dorval i anteriors.<br />

dorVAl<br />

(parlant-li a cau d’orella)<br />

Estimat amic...<br />

FerrAMondo<br />

Aquí em tens.<br />

VAlerio<br />

(des de la porta),<br />

AngelicA, MArinA<br />

Si ara l’Amor no fa un miracle,<br />

estem tots tres perduts.<br />

FerrAMondo<br />

(a Dorval)<br />

No hi trobo cap obstacle,<br />

no hi veig cap entrebanc.<br />

(a les dones)<br />

Passeu un moment a la meva cambra,<br />

que jo amb ell he de parlar.<br />

(En obrir la porta veu Valerio.)<br />

AngelicA, MArinA<br />

Ai, infeliç de mi!<br />

FerrAMondo, dorVAl<br />

Què veig?<br />

FerrAMondo<br />

(en veu molt alta)<br />

Gent, servents! Que vingui gent!<br />

M’han traït!<br />

Llibret 151


152 Llibret<br />

dorVAl<br />

Niente, niente;<br />

far sussurro non si de’ .<br />

(A cinque)<br />

AngelicA, MArinA, VAlerio, dorVAl<br />

Ah, qui nasce un precipizio;<br />

non v’ è ìù riparo o scusa,<br />

è chiarissimo l’ in<strong>di</strong>zio,<br />

manifesta è già l’ accusa;<br />

tremi, tremi ognun per sè.<br />

FerrAMondo<br />

Ah, vo’ fare un precipizio;<br />

non v’ è piu riparo o scusa,<br />

è chiarissimo l’ in<strong>di</strong>zio,<br />

manifesta è gia l’ accusa;<br />

tremi, tremi ognun per sè.<br />

AngelicA, MArinA e VAlerio<br />

Per pietà!<br />

(A due)<br />

FerrAMondo<br />

Son inflessibile.<br />

dorVAl<br />

Egli è inflessibile.<br />

(A tre)<br />

AngelicA e MArinA<br />

Rea non son.<br />

VAlerio<br />

Reo non son<br />

(A due)<br />

FerrAMondo<br />

Non è possibile.<br />

dorVAl<br />

No res, no res,<br />

ni un murmuri s’ha de fer.<br />

(A cinc)<br />

AngelicA, MArinA, VAlerio, dorVAl<br />

Ah, aquí passarà una desgràcia,<br />

no hi ha més objeccions ni excuses,<br />

l’in<strong>di</strong>ci és més que clar,<br />

manifesta és ja l’acusació;<br />

que cadascú tremoli per si mateix.<br />

FerrAMondo<br />

Ah, aquí faré una desgràcia,<br />

no hi ha objeccions ni excuses;<br />

l’in<strong>di</strong>ci és més que clar,<br />

manifesta és ja l’acusació;<br />

que cadascú tremoli per si mateix.<br />

AngelicA, MArinA, VAlerio<br />

Per pietat!<br />

(A dos)<br />

FerrAMondo<br />

Sóc inflexible.<br />

dorVAl<br />

És inflexible.<br />

(A tres)<br />

AngelicA, MArinA<br />

No sóc culpable.<br />

VAlerio<br />

No sóc culpable.<br />

(A dos)<br />

FerrAMondo<br />

No és possible.


dorVAl<br />

Quest’ è possibile.<br />

Scena ventisettesima<br />

I sudetti, Mad. Lucilla, Castagna e Giocondo.<br />

(A tre)<br />

cAstAgnA e giocondo<br />

Come, Angelica e Valerio?<br />

Cio cre<strong>di</strong>bile non è.<br />

lucillA<br />

Come, Angelica e Valerio?<br />

Ven<strong>di</strong>carmi voglio affè.<br />

FerrAMondo<br />

Un uom chiuso... chi l’ ha intruso?<br />

In mia stanza, che baldanza!<br />

lucillA<br />

Signor mio, non tanto strepito;<br />

quegli è un giovane ben nato.<br />

Ei le camere ha sbagliato,<br />

e dovea venir da me.<br />

(A otto)<br />

FerrAMondo<br />

Ah, qual arcano è questo!<br />

Che ar<strong>di</strong>r per lor funesto!<br />

Ah, ch’ io <strong>di</strong> rabbia tremo,<br />

palpito <strong>di</strong> furor.<br />

lucillA<br />

Ah, qual arcano è questo!<br />

Che ar<strong>di</strong>r per lor funesto!<br />

Ah, che <strong>di</strong> rabbia ei freme,<br />

palpita <strong>di</strong> furor.<br />

tutti gli Altri<br />

Ah, qual arcano è questo!<br />

Che ar<strong>di</strong>r per noi funesto!<br />

dorVAl<br />

Això és possible.<br />

Llibret 153<br />

Escena vint-i-setena<br />

Anteriors, senyora Lucilla, Castagna i Giocondo.<br />

(A tres)<br />

cAstAgnA, giocondo<br />

Què, Angelica i Valerio?<br />

Això és cosa de no creure!<br />

lucillA<br />

Què, Angelica i Valerio?<br />

A fe que vull venjar-me!<br />

FerrAMondo<br />

Un home aquí tancat... qui l’ha fet entrar?<br />

I a la meva cambra, quina gosa<strong>di</strong>a!<br />

lucillA<br />

Senyor meu, no tant d’enrenou;<br />

és un jove de bona família;<br />

s’ha equivocat d’estances,<br />

em venia a veure a mi.<br />

(A vuit)<br />

FerrAMondo<br />

Ah, quin misteri és aquest!<br />

Quina gosa<strong>di</strong>a funesta per a ells!<br />

Ah, tot jo tremolo de ràbia<br />

i de furor el cor batega.<br />

lucillA<br />

Ah, quin misteri és aquest!<br />

Quina gosa<strong>di</strong>a funesta per a ells!<br />

Ah, tot ell tremola de ràbia<br />

i de furor el cor li batega.<br />

tots els Altres<br />

Ah, quin misteri és aquest!<br />

Quina gosa<strong>di</strong>a funesta per a ells!


154 Llibret<br />

Ah, ch’ io per tutti tremo,<br />

palpito <strong>di</strong> terror.<br />

FerrAMondo<br />

Maledetti, tra<strong>di</strong>tori,<br />

non tardate, andate fuori;<br />

tutto m’ arma a far vendetta,<br />

io vi vo precipitar.<br />

tutti gli Altri<br />

Cheti, cheti, an<strong>di</strong>amo via;<br />

non s’ accresca lo scompiglio;<br />

è prudenza, è <strong>buon</strong> consiglio,<br />

il lasciarlo ora gridar.<br />

FerrAMondo<br />

Già non posso star più saldo;<br />

tutto il sangue in sen mi bolle.<br />

Che furor! Che ardor! Che caldo!<br />

Io mi sento <strong>di</strong>vorar.<br />

tutti gli Altri<br />

Quella collera, quel foco,<br />

già sappiam che dura poco,<br />

cheti, cheti e in pochi istanti<br />

lo potrem capacitar.<br />

Ah, jo per tots tremolo<br />

i de terror el cor batega.<br />

FerrAMondo<br />

Maleïts traïdors,<br />

espavileu, tots cap a fora;<br />

tot m’incita a fer venjança,<br />

causaré la vostra ruïna.<br />

tots els Altres<br />

Calma, calma, anem;<br />

que no creixi l’enrenou,<br />

per prudència, un bon consell<br />

és deixar-lo ara cridar.<br />

FerrAMondo<br />

Ja no puc estar-me quiet,<br />

que ja em bull tota la sang.<br />

Quin furor, quina ardor! Quina calda!<br />

Sento que em devoren.<br />

tots els Altres<br />

Aquesta ira, aquest foc,<br />

ja sabem que dura poc,<br />

calma, calma, en un moment<br />

el podrem fer entrar en raó.


ATTO II<br />

Scena prima<br />

Sala. Ferramondo, Marina ed Angelica.<br />

FerrAMondo<br />

Qui cova qualche imbroglio.<br />

Arte ci vuol, se <strong>di</strong>scoprire il voglio.<br />

MArinA<br />

Eccoci a’ cenni vostri.<br />

FerrAMondo<br />

Sie<strong>di</strong>.<br />

AngelicA<br />

(Misere noi!)<br />

FerrAMondo<br />

Sie<strong>di</strong>, ti <strong>di</strong>co!<br />

Tu sai ch’ io ti vo’ ben...<br />

AngelicA<br />

Vostra bontà!<br />

MArinA<br />

Quanta creanza!<br />

FerrAMondo<br />

Ascolta.<br />

Come stai <strong>di</strong> danaro?<br />

AngelicA<br />

Signor, ho l’ occorrente.<br />

FerrAMondo<br />

E non ti manca niente?<br />

AngelicA<br />

Per quel ch’ io sappia... niente, niente affatto.<br />

FerrAMondo<br />

(Le da un anello che si cava <strong>di</strong> <strong>di</strong>to)<br />

Pren<strong>di</strong>.<br />

ACTE II<br />

Escena primera<br />

Sala. Ferramondo, Marina, Angelica.<br />

FerrAMondo<br />

Aquí s’amaga un embolic.<br />

Cal fer-ho bé, si ho vull descobrir.<br />

MArinA<br />

Aquí ens teniu a les vostres ordres.<br />

FerrAMondo<br />

Seu.<br />

AngelicA<br />

(Pobres de nosaltres!)<br />

FerrAMondo<br />

Seu, t’he <strong>di</strong>t!<br />

Tu saps que vull el teu bé...<br />

AngelicA<br />

Bondat vostra!<br />

MArinA<br />

Quanta educació!<br />

FerrAMondo<br />

Escolta.<br />

Com vas de <strong>di</strong>ners?<br />

AngelicA<br />

Senyor, tinc el que cal.<br />

FerrAMondo<br />

Et fa falta res?<br />

AngelicA<br />

Que jo sàpiga... res de res.<br />

FerrAMondo<br />

(Li dóna un anell que es treu <strong>del</strong> <strong>di</strong>t.)<br />

Té, agafa’l.<br />

Llibret 155


156 Llibret<br />

AngelicA<br />

Che deggio farne?<br />

FerrAMondo<br />

Te lo dono.<br />

MArinA<br />

(Mi sembra troppo <strong>buon</strong>o).<br />

FerrAMondo<br />

M’ ami?<br />

AngelicA<br />

Quanto me stessa.<br />

FerrAMondo<br />

Me ne debbo fidar?<br />

MArinA<br />

E perchè no?<br />

FerrAMondo<br />

È donna, tanto basta.<br />

AngelicA<br />

Signor, io son però d’ un’ altra pasta.<br />

FerrAMondo<br />

Ti piaccion le bugie?<br />

MArinA<br />

Così, così.<br />

FerrAMondo<br />

Poss’ io saper il vero una volta da voi?<br />

MArinA<br />

Per una volta...<br />

FerrAMondo<br />

Or ben, <strong>di</strong>mmi tu qui: chi fu colui<br />

ch’ era chiuso in mia stanza?<br />

(Marina gli si accosta all orecchio, ma <strong>di</strong>ce in<br />

modo che Angelica possa sentire).<br />

AngelicA<br />

I què n’he de fer?<br />

FerrAMondo<br />

Te’l dono.<br />

MArinA<br />

(Em sembla massa bo.)<br />

FerrAMondo<br />

M’estimes?<br />

AngelicA<br />

Com a mi mateixa.<br />

FerrAMondo<br />

I me’n puc refiar?<br />

MArinA<br />

I per què no?<br />

FerrAMondo<br />

És dona, i és suficient.<br />

AngelicA<br />

Senyor, jo sóc d’una altra pasta, però.<br />

FerrAMondo<br />

T’agraden les mentides?<br />

MArinA<br />

Així, així...<br />

FerrAMondo<br />

Puc saber la veritat de vosaltres, per una<br />

vegada?<br />

MArinA<br />

Per una vegada...<br />

FerrAMondo<br />

Doncs <strong>di</strong>gues-me tu: qui era aquell<br />

que estava tancat a la meva cambra?<br />

(Marina se li acosta a l’orella, però parla de<br />

manera que Angelica ho senti.)


MArinA<br />

Un mercante <strong>di</strong> mode.<br />

FerrAMondo<br />

E venne...?<br />

(Parla piano; scostatevi un momento).<br />

MArinA<br />

Venne...<br />

FerrAMondo<br />

Venne...<br />

MArinA<br />

... per recar a Madonna certi bijous.<br />

FerrAMondo<br />

E cosa c’ entra Angelica<br />

coi bijous, colla Francia,<br />

e col mercante?<br />

MArinA<br />

Giungeste in quell’ istante<br />

ch’ ella qui giunse; u<strong>di</strong>mmo<br />

la voce vostra, e sbigottite entrambe,<br />

fu ripiego da strambe.<br />

Così senza riflettervi abbastanza,<br />

lo celammo, o Signor, in quella stanza.<br />

FerrAMondo<br />

Non so cosa ho da credere.<br />

MArinA<br />

(Anco questa è aggiustata!)<br />

Scena seconda<br />

I sudetti e Valerio.<br />

AngelicA<br />

(Vuol trattenerlo, ma invano)<br />

Valerio, per pietà! Son <strong>di</strong>sperata.<br />

FerrAMondo<br />

Or <strong>di</strong>temi un po’ voi...<br />

(Oh, il mercadante! Or scoprirò l’ arcano).<br />

MArinA<br />

Un comerciant de modes.<br />

FerrAMondo<br />

I ha vingut per...?<br />

(Parla fluixet, aparteu-vos un moment.)<br />

MArinA<br />

Ha vingut...<br />

FerrAMondo<br />

Ha vingut...<br />

MArinA<br />

... per portar a la senyora certes joies.<br />

FerrAMondo<br />

I què hi té a veure Angelica<br />

amb les joies, França<br />

i el comerciant?<br />

MArinA<br />

Heu arribat al mateix moment<br />

que ella feia cap aquí; hem sentit<br />

la vostra veu, i totes dues espantades,<br />

hem replegat posicions.<br />

De manera que sense reflexionar prou<br />

l’hem amagat, senyor, en aquella estança.<br />

FerrAMondo<br />

No sé gaire què he de creure.<br />

MArinA<br />

(També aquesta ha passat justeta!)<br />

Escena segona<br />

Anteriors i Valerio.<br />

AngelicA<br />

(volent retenir-lo, però inútilment)<br />

Valerio, per pietat! Estic desesperada.<br />

Llibret 157<br />

FerrAMondo<br />

Vejam si em <strong>di</strong>eu...<br />

(Oh, el comerciant! Ara descobriré el misteri.)


158 Llibret<br />

VAlerio<br />

Signore...<br />

MArinA<br />

Perdonate...<br />

Se chiedete i denar per quei bijous<br />

che a Madama vendeste...<br />

FerrAMondo<br />

Taci là, temeraria!<br />

MArinA<br />

Io <strong>di</strong>co solo...<br />

FerrAMondo<br />

(Conduce Marina fuori <strong>del</strong>la porta)<br />

Togliti via <strong>di</strong> qua!<br />

AngelicA<br />

(Parla a Valerio non veduta da Ferramondo)<br />

Zitto, per carità! Precipitati siam se voi parlate.<br />

FerrAMondo<br />

Vien qui, vien qui.<br />

AngelicA<br />

Signor...<br />

FerrAMondo<br />

Avanti, avvanti!<br />

Conosci tu chi sia quel galant’ uomo?<br />

VAlerio<br />

Io son...<br />

FerrAMondo<br />

Nol chiedo a voi.<br />

AngelicA<br />

Egli el m’ ha detto :<br />

un mercante <strong>di</strong> mode.<br />

VAlerio<br />

(Che <strong>di</strong>amine han trovato?)<br />

VAlerio<br />

Senyor...<br />

MArinA<br />

Perdoneu...<br />

Si demaneu els <strong>di</strong>ners per les joies<br />

que heu venut a la senyora...<br />

FerrAMondo<br />

Calla, temerària!<br />

MArinA<br />

Jo només <strong>di</strong>c...<br />

FerrAMondo<br />

(Porta Marina fora de la porta.)<br />

Vés-te’n d’aquí!<br />

AngelicA<br />

(parlant amb Valerio sense que ho vegi<br />

Ferramondo)<br />

Calla, per caritat! Estem perduts, si parleu.<br />

FerrAMondo<br />

Vine aquí, vine.<br />

AngelicA<br />

Senyor...<br />

FerrAMondo<br />

Endavant, endavant!<br />

Saps tu qui és el gentilhome?<br />

VAlerio<br />

Jo sóc...<br />

FerrAMondo<br />

No us ho pregunto a vós.<br />

AngelicA<br />

Ell m’ho ha <strong>di</strong>t:<br />

és comerciant de modes.<br />

VAlerio<br />

(Què <strong>di</strong>monis s’han inventat?)


FerrAMondo<br />

(E van d’ accordo).<br />

AngelicA<br />

(A Valerio)<br />

Per pietà, secondateci!<br />

FerrAMondo<br />

E dove son? Mostrateci<br />

qualche cosa <strong>di</strong> bello.<br />

VAlerio<br />

È ver, meco io non ho che questo anello;<br />

ma se verrete alla bottega mia,<br />

e per voi e per lei v’ è mercanzia.<br />

N. 1<br />

Ho i fini lavori<br />

<strong>del</strong> ricco Tamigi,<br />

le mode, e i tesori,<br />

che manda Parigi,<br />

ho tele olandesi,<br />

vaselli chinesi,<br />

metalli, cristalli,<br />

cincigli, coralli,<br />

e cento materie<br />

da farvi incantar.<br />

Ho nastri, ed impiastri,<br />

pennacchi, e almanacchi,<br />

gazzette, e <strong>di</strong>amanti,<br />

pastiglie e brillanti,<br />

nè chiedo contanti,<br />

do tempo a pagar.<br />

Ma la cosa piu vezzosa<br />

che val piu d’ ogni bijous<br />

è una gemma preziosa,<br />

che oggi attendo dal Perù.<br />

(Parte)<br />

FerrAMondo<br />

(Estan d’acord.)<br />

AngelicA<br />

(a Valerio)<br />

Per pietat, segueix-nos la veta!<br />

FerrAMondo<br />

I on són? Mostreu-nos<br />

alguna cosa ben bonica.<br />

Llibret 159<br />

VAlerio<br />

És cert, ara només duc aquest anell;<br />

però si veniu a la meva botiga,<br />

hi trobareu mercaderia per a vós i per a ella.<br />

Núm. 1<br />

Tinc treballs fins<br />

<strong>del</strong> ric Tàmesi,<br />

les modes i tresors<br />

que envien de París.<br />

Tinc teles holandeses,<br />

gerros xinesos,<br />

metalls, cristalls,<br />

cinturons repujats i coralls<br />

i cent altres matèries<br />

que us deixaran encantat.<br />

Tinc cintes i quincalla,<br />

plomalls i almanacs,<br />

revistes, <strong>di</strong>amants,<br />

pastilles i brillants,<br />

i no ho demano al comptat,<br />

dono temps per pagar.<br />

Però la cosa més bonica<br />

que val més que cap joiell,<br />

és una gemma preciosa<br />

que avui espero <strong>del</strong> Perú.<br />

(Se’n va.)


160 Llibret<br />

Scena terza<br />

Ferramondo ed Angelica.<br />

FerrAMondo<br />

Padrona , quel mercante<br />

non ha nulla da vendere per voi.<br />

Ite per or; ci parlerem da poi.<br />

(Parte)<br />

Scena quarta<br />

Giocondo, Lucilla, poi Castagna.<br />

giocondo<br />

In somma io non capisco<br />

perché vi siate in questo modo esposta<br />

in faccia a nostro zio.<br />

lucillA<br />

Confonder volli l’ ingrata vostra suora.<br />

giocondo<br />

Ingrata Angelica?<br />

Perché? Cosa vi ha fatto?<br />

lucillA<br />

Sapiate che poc’ anzi ella osò <strong>di</strong>rmi<br />

che i vostri affari andavano assai male.<br />

giocondo<br />

E lo credete?<br />

lucillA<br />

No; ma in modo tale<br />

meco parlò, che complice o cagione<br />

par che creda me sola...<br />

giocondo<br />

Chi? Voi? Voi?<br />

lucillA<br />

Non vi sdegnate; io veggo<br />

quanto falsa è la cosa.<br />

giocondo<br />

(Con molta tenerezza)<br />

Escena tercera<br />

Ferramondo i Angelica.<br />

FerrAMondo<br />

Senyora, aquest comerciant<br />

no té res a vendre-us.<br />

Aneu per ara, ja en parlarem.<br />

(Se’n va.)<br />

Escena quarta<br />

Giocondo, Lucilla, després Castagna.<br />

giocondo<br />

En resum que no entenc<br />

per què us heu exposat d’aquesta<br />

manera davant <strong>del</strong> nostre oncle.<br />

lucillA<br />

He volgut confondre la ingrata germana vostra.<br />

giocondo<br />

Angelica ingrata?<br />

Per què? Què us ha fet?<br />

lucillA<br />

Sapigueu que no fa gaire ha gosat <strong>di</strong>r-me<br />

que els vostres afers anaven força malament.<br />

giocondo<br />

I us ho heu cregut?<br />

lucillA<br />

No, però m’ha parlat de tal forma<br />

que còmplice i causant<br />

sembla que em cregui a mi sola...<br />

giocondo<br />

Qui? Vós? Vós?<br />

lucillA<br />

No us enfadeu, ja veig<br />

que era falsa la cosa.<br />

giocondo<br />

(amb molta tendresa)


Ah, cara la mia sposa!<br />

cAstAgnA<br />

Viene a voi questo foglio?<br />

giocondo<br />

(Tremante)<br />

A me? Chi l’ ha mandato?<br />

cAstAgnA<br />

(Fa entrare un servo e parte)<br />

Diglielo tu.<br />

giocondo<br />

(A parte, con inquietu<strong>di</strong>ne)<br />

(Qui scrive il mio avvocato).<br />

lucillA<br />

(Con ansietà)<br />

Chi vi scrive?<br />

giocondo<br />

(Legge con inquietu<strong>di</strong>ne)<br />

Un momento, e son con voi.<br />

lucillA<br />

(Che vi fosse per noi qualche sventura!)<br />

giocondo<br />

(Tutto è perduto).<br />

lucillA<br />

(Io tremo <strong>di</strong> paura).<br />

giocondo<br />

(O povera Lucilla! Che fia <strong>di</strong> te?<br />

Come avrò cor <strong>di</strong> <strong>di</strong>re...)<br />

lucillA<br />

Amico, sposo mio... cos’ è? Parlate,<br />

confidatemi tutto!<br />

giocondo<br />

(Le dà il foglio e parte)<br />

Ebben, guardate!<br />

Ah, estimada esposa!<br />

cAstAgnA<br />

És per a vós aquest escrit?<br />

giocondo<br />

(tremolós)<br />

Per a mi? I qui l’envia?<br />

cAstAgnA<br />

(fent entrar un servent i marxant)<br />

Digues-li tu.<br />

giocondo<br />

(a part, amb inquietud)<br />

(Aquí m’escriu el meu advocat.)<br />

lucillA<br />

(amb ansietat)<br />

Qui us escriu?<br />

giocondo<br />

(llegeix amb inquietud)<br />

Un moment i estic amb vós.<br />

lucillA<br />

(I si fos una desgràcia per a nosaltres?)<br />

giocondo<br />

(Tot està perdut!)<br />

lucillA<br />

(Tremolo de por.)<br />

giocondo<br />

(Oh, pobra Lucilla!<br />

Què serà de tu? Com tindré el valor de...)<br />

lucillA<br />

Amic, marit meu... què passa? Digueu,<br />

podeu confiar-m’ho tot.<br />

giocondo<br />

(Li dóna el full i se’n va.)<br />

Doncs, bé, mireu!<br />

Llibret 161


162 Llibret<br />

Scena quinta<br />

Madama Lucilla sola.<br />

lucillA<br />

O ciel!<br />

(legge)<br />

“Tutto è perduto: i cre<strong>di</strong>tori<br />

non intendono patti, e la sentenza<br />

è <strong>di</strong> gia pronunziata; quel ch’ è peggio,<br />

v’ è condanna d’ arresto”. Ahi, cosa veggio!<br />

Debiti... mio marito...<br />

arresto... <strong>di</strong>sonor... sarei fors’ io<br />

la misera cagion... l’ o<strong>di</strong>o <strong>del</strong> zio,<br />

d’ Angelica i lamenti... Ahime, qual velo<br />

mi si toglie dagli occhi! Io veggo, io veggo<br />

il mio funesto error... gli usi... l’ orgoglio...<br />

l’ amor... la poca prattica <strong>del</strong> mondo...<br />

Infelice Giocondo,<br />

qual riparo... qual mezzo... il zio? Fia ch’ egli<br />

men austero m’ accolga...<br />

mi tolleri... m’ ascolti? Ah, sì! Conviene<br />

per salvar il mio bene<br />

tutto tentar; io corro, io volo:<br />

almen, se dee penar, non peni ei solo.<br />

N. 2<br />

Vado, ma dove, o Dei?<br />

Se de’ tormenti suoi,<br />

se de’ sospiri miei<br />

non sente alcun pietà!<br />

Tu che mi parli al core,<br />

guida i miei passi, Amore.<br />

Tu quel ritegno or togli,<br />

che dubitar mi fa.<br />

(parte)<br />

Scena sesta<br />

Marina sola, poi Valerio, in<strong>di</strong> Angelica.<br />

MArinA<br />

Mi fa pietà davvero:<br />

povero cavaliero!<br />

Escena cinquena<br />

La senyora Lucilla sola.<br />

lucillA<br />

Oh, cel!<br />

(llegeix)<br />

«Tot està perdut: els cre<strong>di</strong>tors<br />

no estan per a pactes, i la sentència<br />

ja s’ha pronunciat; i el que és pitjor,<br />

hi ha condemna d’arrest». Ah! Què veig!<br />

Deutes... el meu marit... arrest...<br />

deshonor... que potser sóc jo<br />

el míser motiu... L’o<strong>di</strong> de l’oncle,<br />

els laments d’Angelica... Ai las, quin vel<br />

em cau <strong>del</strong>s ulls!... Veig, veig<br />

el meu funest error... els usos... l’orgull...<br />

l’amor... la poca pràctica <strong>del</strong> món...<br />

Infeliç Giocondo, quina reparació...<br />

quin mitjà... l’oncle? Tant de bo<br />

em rebi menys auster... em toleri...<br />

m’escolti! Ah, sí! Cal com sigui,<br />

per salvar el meu bé, intentar-ho tot;<br />

ara mateix corro, volo: almenys,<br />

si s’ha de penar, que no ho passi tot sol.<br />

Núm. 2<br />

Hi vaig, però on, oh, déus?<br />

Si <strong>del</strong>s seus turments,<br />

si <strong>del</strong>s meus sospirs,<br />

ningú no en sent pietat!<br />

Tu que em parles al cor,<br />

guia els meus passos, Amor.<br />

Treu-me aquesta retenció<br />

que encara em fa dubtar.<br />

(Se’n va.)<br />

Escena sisena<br />

Marina sola, després Valerio, i al final Angelica.<br />

MArinA<br />

Em fa llàstima de debò,<br />

pobre cavaller!


Piange, smania, sospira,<br />

si <strong>di</strong>spera, <strong>del</strong>ira;<br />

non ho cor <strong>di</strong> vederlo.<br />

Ma che miro? Valerio!<br />

E dopo quel che avvenne, ancora osate...?<br />

VAlerio<br />

Sì, vada tutto! Io seppi<br />

lo stato <strong>di</strong> Giocondo,<br />

e vengo per offerirgli<br />

i miei beni, il mio cre<strong>di</strong>to, me stesso.<br />

MArinA<br />

Generosa è l’ azion.<br />

VAlerio<br />

È il vecchio in casa?<br />

MArinA<br />

No; dal suo servo intesi<br />

che dal notaio andò per certi affari.<br />

Gli vorreste parlar?<br />

VAlerio<br />

Sì; parlar voglio<br />

a lui, a tutto il mondo.<br />

Sono ricco abbastanza;<br />

<strong>del</strong> mio posso <strong>di</strong>sporre; Angelica io amo:<br />

la chiedo senza dote.<br />

MArinA<br />

Eccola a tempo.<br />

Angelica, venite.<br />

AngelicA<br />

Ahime! Son spaventata.<br />

VAlerio<br />

Cosa avvenne?<br />

AngelicA<br />

Giocondo il fratel mio<br />

sembra fuori <strong>di</strong> senno.<br />

Llibret 163<br />

Plora, s’agita, sospira,<br />

es desespera, <strong>del</strong>ira;<br />

no em veig amb cor de veure’l.<br />

Però què veig? Valerio!<br />

Després <strong>del</strong> que ha passat, goseu encara...?<br />

VAlerio<br />

Sí, i que passi el que passi!<br />

He sabut de l’estat de Giocondo<br />

i vinc a oferir-li els meus béns,<br />

el meu crè<strong>di</strong>t, i jo mateix i tot.<br />

MArinA<br />

Generosa és l’acció.<br />

VAlerio<br />

És a casa el vell?<br />

MArinA<br />

No, he sabut pel seu servent<br />

que ha anat al notari per certs afers.<br />

Que hi vols parlar?<br />

VAlerio<br />

Sí, hi vull parlar,<br />

i també a tothom.<br />

Sóc prou ric i puc <strong>di</strong>sposar<br />

<strong>del</strong> que és meu; estimo Angelica:<br />

i la demano sense dot.<br />

MArinA<br />

Arriba a temps la noia.<br />

Angelica, veniu!<br />

AngelicA<br />

Ai las! Estic espantada.<br />

VAlerio<br />

Què ha passat?<br />

AngelicA<br />

Giocondo, el meu germà,<br />

sembla que hagi perdut el seny.


164 Llibret<br />

MArinA<br />

Serenatevi;<br />

ecco il Signor Valerio,<br />

che per voi e per lui tutto far brama.<br />

AngelicA<br />

Anche per lui?<br />

MArinA<br />

Sibben: qual sacrifizio<br />

è <strong>di</strong>sposto da far?<br />

VAlerio<br />

Zitto; ella merta assai <strong>di</strong> più.<br />

MArinA<br />

Ma converrà parlarne<br />

al Signor Ferramondo.<br />

VAlerio<br />

Sì; se voi caricar ven’ voleste...<br />

MArinA<br />

Volentieri.<br />

Entrate ora in mia stanza; non dovete<br />

qui lasciarvi trovar. Ivi aspettatemi;<br />

nessuno ci verrà.<br />

AngelicA<br />

Ma cosa poi<br />

hai pensiero <strong>di</strong> <strong>di</strong>rgli? Avverti un poco;<br />

tu sai gia la sua furia ed il suo foco.<br />

N. 3<br />

MArinA<br />

Non dubitate, o cara,<br />

saprò piegar quel core;<br />

per voi lo stesso amore<br />

mi insegnerà a parlar.<br />

Le smanie, il duol, l’ affetto<br />

<strong>del</strong> vostro amato oggetto,<br />

la vostra pena amara<br />

io gli saprò spiegar.<br />

MArinA<br />

Assereneu-vos;<br />

aquí teniu el senyor Valerio,<br />

que <strong>di</strong>u voler-ho fer tot per vós i per ell.<br />

AngelicA<br />

També per ell?<br />

MArinA<br />

Sí, ves; quin sacrifici<br />

està <strong>di</strong>sposat a fer?<br />

VAlerio<br />

Mutis; ella es mereix molt més i tot.<br />

MArinA<br />

Però bé que n’haureu de parlar<br />

amb el senyor Ferramondo.<br />

VAlerio<br />

Sí, si vós us en volguéssiu encarregar...<br />

MArinA<br />

De bon grat. Entreu<br />

ara a la meva estança; no heu de fer<br />

que aquí us trobin. Allà espereu-me,<br />

no hi vindrà ningú.<br />

AngelicA<br />

I llavors què penses <strong>di</strong>r-li?<br />

Vés-hi amb compte, ja coneixes<br />

la seva ira i el seu foc.<br />

Núm. 3<br />

MArinA<br />

No ho dubteu, estimada,<br />

sabré doblegar aquell cor;<br />

el mateix amor que us tinc<br />

m’ensenyarà a parlar.<br />

Els arravataments, dolors i afecte<br />

<strong>del</strong> vostre estimat objecte,<br />

la vostra pena amarga<br />

prou li sabré explicar.


Scena settima<br />

Angelica, poi Dorval.<br />

AngelicA<br />

Che momento è mai questo! Io son sì oppressa<br />

che non intendo piu quasi me stessa.<br />

Ma veggio alcun venir, meglio è ch’ io vada.<br />

dorVAl<br />

Ehi, ehi, vezzosa Angelica!<br />

AngelicA<br />

Signore?<br />

dorVAl<br />

Avete ancora veduto vostro zio?<br />

Vi <strong>di</strong>sse ei nulla?<br />

(Per <strong>di</strong>re il vero è bella la fanciulla).<br />

AngelicA<br />

Lo vi<strong>di</strong>, Signor, sì, ma veramente<br />

non mi sovvien che m’ abbia detto niente.<br />

V’ è forse (perdonate)<br />

qualche cosa <strong>di</strong> nuovo a mio proposito?<br />

dorVAl<br />

Vostro zio... v’ ama.<br />

AngelicA<br />

Sua bontà.<br />

dorVAl<br />

Sappiate ch’ ei pensa a voi, ma seriamente, o<br />

figlia.<br />

AngelicA<br />

E un favor ch’ io non merto.<br />

dorVAl<br />

(E come è saggia!)<br />

Ei pensa a maritarvi... cosa <strong>di</strong>te?<br />

(Angelica mostra <strong>del</strong>la modestia)<br />

Avreste voi piacer <strong>di</strong> maritarvi?<br />

Siate sincera... io posso consolarvi.<br />

Escena setena<br />

Angelica, després Dorval.<br />

AngelicA<br />

Quin moment aquest! Pateixo tants afanys<br />

que ni jo mateixa m’entenc... Però veig<br />

que algú ve, més val que me’n vagi.<br />

dorVAl<br />

Ei, ei, graciosa Angelica!<br />

AngelicA<br />

Senyor?<br />

Llibret 165<br />

dorVAl<br />

Heu vist ja el vostre oncle?<br />

Us ha <strong>di</strong>t res?<br />

(S’ha de reconèixer que és ben bonica la noia!)<br />

AngelicA<br />

L’he vist, sí, però certament<br />

no recordo que m’hagi <strong>di</strong>t res.<br />

És que hi ha potser (i perdoneu)<br />

res de nou a propòsit de mi?<br />

dorVAl<br />

El vostre oncle... us estima.<br />

AngelicA<br />

Bondat que em té.<br />

dorVAl<br />

Heu de saber que pensa<br />

en vós, i seriosament, oh, filla!<br />

AngelicA<br />

Favor que no em mereixo.<br />

dorVAl<br />

(I que entenimentada!)<br />

Pensa casar-vos... Què hi <strong>di</strong>eu?<br />

(Angelica fa gala de modèstia)<br />

Us agradaria casar-vos?<br />

Sigueu sincera... Jo us puc consolar.


166 Llibret<br />

AngelicA<br />

Io <strong>di</strong>pendo da lui.<br />

dorVAl<br />

Ne avreste gusto <strong>di</strong> sapere <strong>di</strong> più?<br />

AngelicA<br />

Sì, se vi piace.<br />

dorVAl<br />

(Mi tocca e quando parla, e quando tace).<br />

Lo sposo è <strong>di</strong> già scelto.<br />

AngelicA<br />

È scelto?<br />

(Od<strong>di</strong>o! Fosse almen l’idol mio!)<br />

dorVAl<br />

(Buono, <strong>buon</strong>o: ha piacer).<br />

AngelicA<br />

E saper lice<br />

chi è destinato a rendermi felice?<br />

dorVAl<br />

Bramate <strong>di</strong> saperlo?<br />

AngelicA<br />

Se si può.<br />

dorVAl<br />

Aspettate, e il ritratto io vi farò.<br />

N. 4<br />

Immaginate, o cara<br />

un uom tutto <strong>buon</strong> cor,<br />

che da quegli occhi impara<br />

a sospirar d’ amor.<br />

Un uom immaginatevi<br />

senza capricci in testa;<br />

la faccia è lieta e placida,<br />

la taglia come questa,<br />

AngelicA<br />

Depenc d’ell.<br />

dorVAl<br />

I us agradaria saber alguna cosa més?<br />

AngelicA<br />

Sí, si us abelleix.<br />

dorVAl<br />

(M’enamora, tant si parla com si calla!)<br />

Ja té escollit el marit.<br />

AngelicA<br />

Escollit?<br />

(Oh, Déu meu! Si fos almenys el meu ídol!)<br />

dorVAl<br />

(Bé, bé, sembla que li agrada!)<br />

AngelicA<br />

I es pot saber qui<br />

ha destinat a fer-me feliç?<br />

dorVAl<br />

Desitgeu saber-ho?<br />

AngelicA<br />

Si és possible.<br />

dorVAl<br />

Espereu, i el retrat us en faré.<br />

Núm. 4<br />

Imagineu, estimada,<br />

un home que és tot cor,<br />

que d’aquests ulls aprèn<br />

a sospirar d’amor.<br />

Un home imagineu-vos<br />

sense capricis al cap,<br />

de cara alegre i plàcida,<br />

alçada com la meva,


e sano, lo vedrete,<br />

e pieno <strong>di</strong> vigor.<br />

Non è ricchissimo,<br />

ha quanto basta,<br />

tutti lo credono<br />

<strong>di</strong> <strong>buon</strong>a pasta,<br />

e non è facile<br />

tutti ingannar.<br />

(Che muso, caspita! Mi fa cascar;<br />

soppiato guardami quell’ occhio bello;<br />

gia tutto il sangue vammi al cervello;<br />

un zolfanello d’ esser mi par).<br />

AngelicA<br />

Sarebbe mai Valerio? Ehi, ehi, Signore...<br />

dunque lo conoscete così bene...<br />

dorVAl<br />

Se lo conosco! Quanto me medesimo.<br />

Anzi, per <strong>di</strong>rvi tutto,<br />

lo conosciamo entrambi.<br />

AngelicA<br />

Anch’ io?<br />

dorVAl<br />

Sicuro.<br />

AngelicA<br />

E mi potreste <strong>di</strong>re<br />

il nome ancor <strong>del</strong> caro giovinetto?<br />

dorVAl<br />

Del giovinetto?<br />

AngelicA<br />

Sì, se il conoscete...<br />

dorVAl<br />

Ma s’ ei però non fosse giovine affatto?<br />

AngelicA<br />

(Oh Ciel!)<br />

i sa de cos el veureu,<br />

i ple de vigoria.<br />

No és que sigui molt ric,<br />

però té el que cal,<br />

tothom el creu persona<br />

de bona pasta,<br />

i no és pas fàcil<br />

enganyar a tothom.<br />

(Quina carona, coi! Em fa morir,<br />

de reüll em miren els seus ulls bells,<br />

i tota la sang ja em va al cervell;<br />

semblo talment un llumí.)<br />

Llibret 167<br />

AngelicA<br />

Que potser es tracta de Valerio? Ei, senyor...<br />

coneixent-lo tan bé...<br />

dorVAl<br />

I tant que el conec! Com a mi mateix.<br />

Vaja, per <strong>di</strong>r-ho clar,<br />

tots dos el coneixem.<br />

AngelicA<br />

Jo també?<br />

dorVAl<br />

Segur que sí.<br />

AngelicA<br />

I em podríeu <strong>di</strong>r<br />

el nom <strong>del</strong> bon minyó?<br />

dorVAl<br />

Del bon minyó?<br />

AngelicA<br />

Sí, si és que el coneixeu...<br />

dorVAl<br />

Però i si no fos precisament un minyó?<br />

AngelicA<br />

(Oh, cel!)


168 Llibret<br />

dorVAl<br />

Voi siete saggia;<br />

voi <strong>di</strong>pendete appieno<br />

dal Signor Ferramondo, e parmi... parmi...<br />

AngelicA<br />

Vi pare ch’ ei vorrà sacrificarmi?<br />

dorVAl<br />

Come?<br />

AngelicA<br />

Senza il consenso <strong>del</strong> mio core...<br />

egli è sì umano... E chi potrebbe mai<br />

averlo consigliato, aver a lui<br />

il partito proposto?<br />

dorVAl<br />

(Or sì l’ ho fatta tonda!) Ma... il partito...<br />

se mai fossi io medesimo...<br />

AngelicA<br />

Voi, Signore? Oh, tanto meglio!<br />

dorVAl<br />

Tanto meglio! Come?<br />

AngelicA<br />

Io vi conosco: voi<br />

siete un uom ragionevole e <strong>di</strong>screto.<br />

M’ affido al vostro cor, se mai proposto<br />

tal partito gli avete... Io penso certo<br />

che trarglielo saprete dal pensiero.<br />

dorVAl<br />

Oh, bella, bella, bella! Daddovero,<br />

<strong>di</strong>te, parlate chiaro:<br />

sareste per qualcun gia prevenuta?<br />

AngelicA<br />

Ah, mio signor...<br />

dorVAl<br />

Intendo.<br />

dorVAl<br />

Vós sou assenyada,<br />

depeneu plenament<br />

<strong>del</strong> senyor Ferramondo, i em sembla...<br />

AngelicA<br />

I us sembla que em voldrà sacrificar?<br />

dorVAl<br />

Com?<br />

AngelicA<br />

Sense el consentiment <strong>del</strong> meu cor...<br />

Ell és tan humà... ¿I qui podria, doncs,<br />

haver-lo aconsellat, haver-li proposat<br />

aquest partit que <strong>di</strong>eu?<br />

dorVAl<br />

(Ara sí que l’he vessada!) Però... el partit...<br />

i si jo mateix m’hagués...?<br />

AngelicA<br />

Vós, senyor? Oh, tant de bo!<br />

dorVAl<br />

Tant de bo? Com és això?<br />

AngelicA<br />

Us conec: sou un home<br />

raonable i <strong>di</strong>scret. Confio<br />

en el vostre cor, si li heu tal partit<br />

proposat... Em penso que no us costarà<br />

treure-li aquesta idea <strong>del</strong> cap.<br />

dorVAl<br />

Oh, vaja, vaja, vaja! En veritat,<br />

<strong>di</strong>gueu, parleu clar: que és que ja<br />

algú altre us n’ha previngut?<br />

AngelicA<br />

Ah, senyor meu...<br />

dorVAl<br />

Entesos.


AngelicA<br />

Pietà d’ un infelice!<br />

dorVAl<br />

(Da sé, scostandosi un poco, e senz’ essere<br />

veduto.)<br />

(Me l’era veramente immaginato.<br />

Per mia <strong>buon</strong>a fortuna,<br />

non sono innamorato:<br />

io cominciava solo,<br />

ritrovandomi in ozio,<br />

a prendersi <strong>del</strong> gusto in tal negozio).<br />

AngelicA<br />

Signor, non <strong>di</strong>te niente!<br />

dorVAl<br />

Ma, figliuola...<br />

AngelicA<br />

Avreste a caso voi qualche interesse per<br />

questo galant’ uomo?<br />

dorVAl<br />

Un poco, certo.<br />

AngelicA<br />

Orsù, badate; io l’ o<strong>di</strong>erei, v’ avverto.<br />

dorVAl<br />

(E me lo <strong>di</strong>ce ancor la meschinella.<br />

Cara sincerità, quanto sei bella!)<br />

AngelicA<br />

Deh, siate voi, vi prego, generoso ed umano!<br />

dorVAl<br />

Sì, lo sarò; voi non pregate in vano.<br />

N. 5<br />

dorVAl<br />

Parlerò, non v’ affannate,<br />

serenate il vago ciglio;<br />

AngelicA<br />

Pietat d’una infeliç!<br />

Llibret 169<br />

dorVAl<br />

(a part, allunyant-se una mica, sense ser vist)<br />

(Certament m’ho havia imaginat.<br />

Per sort meva,<br />

no n’estic enamorat,<br />

només és que començava,<br />

trobant-me tan ociós,<br />

a trobar gust en tal negoci.)<br />

AngelicA<br />

Senyor, no <strong>di</strong>eu res.<br />

dorVAl<br />

Ai, filleta...<br />

AngelicA<br />

Que teniu potser algun interès<br />

per aquest gentilhome?<br />

dorVAl<br />

Una mica, sí.<br />

AngelicA<br />

Doncs, compte! L’o<strong>di</strong>aria, us ho adverteixo.<br />

dorVAl<br />

(I encara m’ho <strong>di</strong>u a la cara.<br />

Oh, sinceritat, que bella que ets!)<br />

AngelicA<br />

Au, sigueu, us ho prego, generós i humà.<br />

dorVAl<br />

Ho seré; no pregueu pas en va.<br />

Núm. 5<br />

dorVAl<br />

Parlaré, no us preocupeu,<br />

assereneu el bell front;


170 Llibret<br />

cercherò qualche consiglio<br />

per giovar al vostro amor.<br />

AngelicA<br />

Ah, da voi la vita mia,<br />

il mio ben da voi <strong>di</strong>pende;<br />

voi la fiamma che m’ accende<br />

ristorar potreste ognor.<br />

dorVAl<br />

Farò tutto, non temete,<br />

AngelicA<br />

Quanto umano e <strong>buon</strong> voi siete,<br />

dorVAl<br />

... cara figlia,<br />

AngelicA<br />

... padre mio,<br />

dorVAl e AngelicA<br />

... che ognor tal vi chiamerò!<br />

(A due)<br />

AngelicA<br />

Ah, se ottengo l’ amato tesoro,<br />

io non bramo piu dolce ristoro,<br />

sempre, sempre a voi grata sarò.<br />

dorVAl<br />

Se ottenervi all’ amico non lice,<br />

pur che siate con altri felice,<br />

sempre, sempre contento sarò.<br />

Scena ottava<br />

I sudetti e Ferramondo, poi Castagna.<br />

FerrAMondo<br />

Bravo, bravo, bacia, tocca:<br />

io per me non apro bocca,<br />

io non vengo che a guardar.<br />

buscaré algun consell<br />

perquè aju<strong>di</strong> el vostre amor.<br />

AngelicA<br />

Ah, de vós la meva vida,<br />

i el meu bé depèn;<br />

vós la flama que m’encén<br />

em podríeu ben calmar.<br />

dorVAl<br />

Faré el que calgui, no temeu.<br />

AngelicA<br />

Que bo i que humà que sou!<br />

dorVAl<br />

Estimada filla...<br />

AngelicA<br />

Pare meu...<br />

dorVAl, AngelicA<br />

... a partir d’ara així us <strong>di</strong>ré.<br />

(A dos)<br />

AngelicA<br />

Ah, si obtinc l’estimat tresor,<br />

no desitjaré més dolç consol,<br />

sempre, sempre grata a vós seré.<br />

dorVAl<br />

Si no pot l’amic obtenir-vos,<br />

mentre amb un altre sigueu feliç,<br />

sempre, sempre jo estaré content.<br />

Escena vuitena<br />

Anteriors i Ferramondo després Castagna.<br />

FerrAMondo<br />

Bravo, bravo, besa, toca,<br />

que jo no badaré boca,<br />

jo només vinc a mirar.


AngelicA e dorVAl<br />

Ah, fu un atto naturale,<br />

non v’ è un ombra qui <strong>di</strong> male,<br />

vi potete assicurar.<br />

FerrAMondo<br />

Giusti dei! Madre Natura!<br />

Chi vi vuole <strong>di</strong>sturbar?<br />

Via, che smorfie! Che timore!<br />

Non condanno il vostro amore,<br />

ma giustissimo mi par.<br />

dorVAl<br />

Ma, sentite...<br />

FerrAMondo<br />

Cos’ è nato?<br />

Presto, presto, madamina,<br />

abbracciate il vostro sposo.<br />

dorVAl<br />

Son scoperto.<br />

AngelicA<br />

Me meschina.<br />

dorVAl e AngelicA<br />

Chi’ l poteva immaginar?<br />

(Dorval si allontana da Angelica un poco piu).<br />

FerrAMondo<br />

Anche tu fai lo smorfioso?<br />

(ad Angelica)<br />

Vieni, vieni, t’ avvicina!<br />

Or la man v’ avete a dar.<br />

(Ferramondo spinge Angelica verso Dorval).<br />

(A tre)<br />

AngelicA<br />

Che <strong>di</strong>spetto, che tormento,<br />

io mi sento lacerar.<br />

AngelicA, dorVAl<br />

Ah, ha estat un acte natural,<br />

no hi ha aquí ni ombra de mal,<br />

en podeu estar segur.<br />

FerrAMondo<br />

Déus de justícia! Mare Natura!<br />

I qui us vol destorbar?<br />

Au, va, quins escarafalls, quin temor!<br />

No condemno el vostre amor,<br />

ans em sembla més que just.<br />

dorVAl<br />

Eh, escolteu...<br />

FerrAMondo<br />

Què passa?<br />

Au, ràpid, ràpid, senyoreta,<br />

abraceu el vostre espòs.<br />

dorVAl<br />

M’ha descobert.<br />

AngelicA<br />

Ai, pobra de mi!<br />

Llibret 171<br />

dorVAl, AngelicA<br />

Qui s’ho po<strong>di</strong>a imaginar?<br />

(Dorval s’allunya d’Angelica una mica més.)<br />

FerrAMondo<br />

També tu fas escarafalls?<br />

(a Angelica)<br />

Vine, vine, acosta’t!<br />

Ara us heu de dar la mà.<br />

(Ferramondo empeny Angelica cap a Dorval.)<br />

(A tres)<br />

AngelicA<br />

Quin despit, quin turment,<br />

i que ferida que em sento!


172 Llibret<br />

dorVAl<br />

Che <strong>di</strong>spetto, che tormento,<br />

io la veggio <strong>del</strong>irar.<br />

FerrAMondo<br />

Che <strong>di</strong>letto, che contento,<br />

io mi sento consolar.<br />

(A Dorval, che ride e poi si scosta)<br />

Ah, che ne <strong>di</strong>te? Adesso<br />

comminciate a capir la vostra sorte?<br />

Con sì bella consorte...<br />

anch’ io saprei... venite qui... sentite.<br />

(Lo prende per la mano.)<br />

dorVAl<br />

Sentite pria voi stesso.<br />

FerrAMondo<br />

E voi fatevi avanti.<br />

AngelicA<br />

Signor zio...<br />

FerrAMondo<br />

(la prende per la mano, e la tira in mezzo il<br />

teatro)<br />

Cos’ è? Piangi, fraschetta? Vien qui;<br />

ecco io la tengo un altra volta.<br />

dorVAl<br />

Una parola.<br />

FerrAMondo<br />

Zitto!<br />

AngelicA<br />

Mio caro zio...<br />

dorVAl<br />

Ma...<br />

FerrAMondo<br />

Zitto!<br />

Ho parlato al notaio, e l’ ho <strong>di</strong> tutto,<br />

dorVAl<br />

Quin despit, quin turment,<br />

i com la veig <strong>del</strong>irar!<br />

FerrAMondo<br />

Quin goig i quina satisfacció,<br />

jo ja em sento consolat.<br />

(a Dorval, que riu i després s’aparta)<br />

Ah, què en <strong>di</strong>eu? Ara comenceu<br />

a comprendre la sort que teniu?<br />

Amb una esposa tan bella...<br />

jo i tot... veniu aquí... escolteu.<br />

(Li agafa la mà.)<br />

dorVAl<br />

Abans escolteu vós.<br />

FerrAMondo<br />

I tu vine més a prop.<br />

AngelicA<br />

Senyor oncle...<br />

FerrAMondo<br />

(Agafant-li la mà, la porta fins al mig <strong>del</strong><br />

teatre.)<br />

Què hi ha? Plores, gata maula? Vine;<br />

au, ja la torno a tenir.<br />

dorVAl<br />

Una paraula.<br />

FerrAMondo<br />

Silenci!<br />

AngelicA<br />

Estimat oncle...<br />

dorVAl<br />

Però...<br />

FerrAMondo<br />

Silenci!<br />

He parlat amb el notari i l’he instruït,


come doveasi, istrutto: in faccia mia<br />

il contratto egli scrisse;<br />

l’ ho fatto stipular come si <strong>di</strong>sse.<br />

AngelicA<br />

Ahimè, non posso più!<br />

dorVAl<br />

Questo va bene, ma...<br />

FerrAMondo<br />

Cosa c’ entra il «ma» nel matrimonio?<br />

dorVAl<br />

Qui la Signora Angelica vuol <strong>di</strong>rvi un so chè su<br />

questo affare.<br />

AngelicA<br />

(con molta paura)<br />

Come! Io, Signor?<br />

FerrAMondo<br />

(in tuon minaccioso)<br />

Che c’ è?<br />

Vorrei que osasti opporti, cospetaccio,<br />

a quel ch’ io voglio, che comando e faccio;<br />

quello ch’ io faccio, che comando e voglio,<br />

lo voglio per tuo ben, faccio e comando.<br />

Inten<strong>di</strong> tu?<br />

AngelicA<br />

Intendo, sì, v’ intendo.<br />

dorVAl<br />

Ebben, parlerò io.<br />

FerrAMondo<br />

Cosa avete da <strong>di</strong>rmi?<br />

dorVAl<br />

Che men <strong>di</strong>spiace assai,<br />

ma che far non si posson queste nozze.<br />

com calia, sobre tot plegat;<br />

davant meu ha redactat el contracte;<br />

i l’he fet estipular com s’havia <strong>di</strong>t.<br />

AngelicA<br />

Ai las, ja no puc més!<br />

dorVAl<br />

Això va bé, però...<br />

FerrAMondo<br />

Què hi pinta el «però» en el matrimoni?<br />

dorVAl<br />

Aquí la senyora Angelica us vol <strong>di</strong>r<br />

alguna cosa sobre aquest afer.<br />

AngelicA<br />

(amb molta por)<br />

Com! Jo, senyor?<br />

FerrAMondo<br />

(en to amenaçador)<br />

Què passa?<br />

Només faltaria que t’oposessis,<br />

com hi ha món, al que vull, ordeno i faig,<br />

quan el que faig, ordeno i vull<br />

pel teu bé ho faig, ho vull i ho ordeno.<br />

Ho has entès?<br />

AngelicA<br />

Sí, ho entenc, ho entenc.<br />

dorVAl<br />

Doncs, bé, ja parlo jo.<br />

FerrAMondo<br />

Què m’heu de <strong>di</strong>r?<br />

dorVAl<br />

Em sap molt de greu, però...<br />

aquestes núpcies no es poden celebrar.<br />

Llibret 173


174 Llibret<br />

FerrAMondo<br />

Corpo <strong>di</strong> Satanasso!<br />

A me parola d’ onor voi deste...<br />

dorVAl<br />

È vero, a con<strong>di</strong>zione...<br />

FerrAMondo<br />

(sdegnatissimo)<br />

Oserebbe fors’ ella... ah, s’ io potessi<br />

crederlo, dubitarlo, immaginarlo!<br />

dorVAl<br />

Non, signor, non, signor.<br />

(Angelica, non veduta, fugge).<br />

FerrAMondo<br />

Dunque voi stesso<br />

che mi mancate adesso,<br />

che <strong>del</strong>la mia amicizia v’ abusate.<br />

dorVAl<br />

Ma tacete... ascoltate... vi <strong>di</strong>rò la ragion...<br />

FerrAMondo<br />

Non v’ è ragione;<br />

io sono un uom d’ onor; se voi lo siete,<br />

isso fatto dovete<br />

mantener la parola. Animo, Angelica!<br />

dorVAl<br />

(Che genere <strong>di</strong> bestia! Mi porrebbe a cimento).<br />

(Fugge come fuggì Angelica.)<br />

FerrAMondo<br />

Angelica, ove sei?<br />

Olà, gente! Castagna,<br />

Carolina, Marina, Marcellina!<br />

Ma voi... sì, voi... come... in qual modo...<br />

quando...<br />

piantarmi come un bufalo!<br />

(Chiama, poi imbestialisce)<br />

Dorval,<br />

amico mio... Dorval, amico indegno...<br />

FerrAMondo<br />

Vatua el <strong>di</strong>moni! Em vau donar<br />

paraula d’honor...<br />

dorVAl<br />

És cert, però només si ella...<br />

FerrAMondo<br />

(in<strong>di</strong>gnadíssim)<br />

Que potser ella ha gosat... Ah, si això<br />

m’ho pogués creure, dubtar o imaginar!<br />

dorVAl<br />

No, senyor, no.<br />

(Angelica fuig, sense ser vista.)<br />

FerrAMondo<br />

Aleshores sou vós mateix<br />

qui em falteu ara al respecte,<br />

que abuseu de la meva amistat.<br />

dorVAl<br />

Però calleu i escolteu... us en <strong>di</strong>ré el motiu.<br />

FerrAMondo<br />

No hi ha motiu que valgui.<br />

Sóc un home d’honor, si vós ho sou,<br />

ipso facto heu de mantenir<br />

la paraula. Ànims, Angelica!<br />

dorVAl<br />

(Quin tros d’animal! Em faria perdre els estreps!)<br />

(Fuig com havia fugit Angelica.)<br />

FerrAMondo<br />

Angelica, on ets?<br />

Ei, gent, aquí! Castagna!<br />

Carolina, Marina, Marcellina!<br />

I vosaltres, sí, vosaltres... què... com...<br />

quan...<br />

plantar-me com un búfal!<br />

(crida, després s’enfurisma)<br />

Dorval!<br />

Amic meu... Dorval, amic in<strong>di</strong>gne...


mi voglio ven<strong>di</strong>car, non ho ritegno.<br />

Castagna! Olà, Castagna!<br />

cAstAgnA<br />

Padrone...<br />

FerrAMondo<br />

Birbandaccio, non rispon<strong>di</strong>?<br />

cAstAgnA<br />

Scusate...<br />

FerrAMondo<br />

Ove t’ ascon<strong>di</strong>, tristaccio?<br />

Dieci volte io ti chiamai.<br />

cAstAgnA<br />

Me ne <strong>di</strong>spiace assai.<br />

FerrAMondo<br />

Dieci volte, tristaccio.<br />

cAstAgnA<br />

(Oh, qualche volta è <strong>burbero</strong> davvero!)<br />

FerrAMondo<br />

Hai veduto Dorval?<br />

cAstAgnA<br />

Sí, l’ ho veduto.<br />

FerrAMondo<br />

Ov’ è?<br />

cAstAgnA<br />

Partì.<br />

FerrAMondo<br />

Come partì?<br />

cAstAgnA<br />

Partì come si parte<br />

FerrAMondo<br />

Birbon, così rispon<strong>di</strong> al tuo padrone!<br />

em vull venjar, no tinc fre!<br />

Castagna! Aquí, Castagna!<br />

cAstAgnA<br />

Amo...<br />

FerrAMondo<br />

Bergantàs, no respons?<br />

cAstAgnA<br />

Perdoneu...<br />

FerrAMondo<br />

On t’amagues, pocapena?<br />

Deu vegades t’he cridat!<br />

cAstAgnA<br />

Em sap molt de greu.<br />

FerrAMondo<br />

Deu vegades, pocapena!<br />

Llibret 175<br />

cAstAgnA<br />

(Oh, de vegades, es ben bé un rústec com n’hi<br />

ha pocs!)<br />

FerrAMondo<br />

Has vist Dorval?<br />

cAstAgnA<br />

Sí que l’he vist.<br />

FerrAMondo<br />

On és?<br />

cAstAgnA<br />

Se n’ha anat.<br />

FerrAMondo<br />

Com que se n’ha anat?<br />

cAstAgnA<br />

Ha marxat marxant.<br />

FerrAMondo<br />

Brètol, així respons al teu amo?


176 Llibret<br />

cAstAgnA<br />

Signore, in conclusione,<br />

datemi il mio congedo.<br />

FerrAMondo<br />

Ch’ io ti <strong>di</strong>a il tuo congedo? Sciagurato!<br />

(Lo minaccia colla mano, ed egli cade tra il<br />

tavolino e la se<strong>di</strong>a.)<br />

cAstAgnA<br />

Ahi, ahi!<br />

FerrAMondo<br />

Che cosa nacque?<br />

cAstAgnA<br />

Io son stroppiato.<br />

FerrAMondo<br />

Quanto me ne <strong>di</strong>spiace... puoi caminar?<br />

cAstAgnA<br />

Credo <strong>di</strong> sì, lo posso.<br />

(Si pruova a camminar, e va zoppo.)<br />

FerrAMondo<br />

Vattene!<br />

cAstAgnA<br />

Come, mi mandate via?<br />

FerrAMondo<br />

No; vanne tosto da tua moglie; <strong>di</strong>lle<br />

che chiami il mio chirurgo; che ti faccia<br />

tutto quello che occorre;<br />

pren<strong>di</strong> e paga le spese.<br />

cAstAgnA<br />

(Che padron!) Siete poi troppo cortese.<br />

FerrAMondo<br />

Sù, via, pren<strong>di</strong>!<br />

cAstAgnA<br />

Eh, via, non sarà niente.<br />

cAstAgnA<br />

Senyor, en conclusió,<br />

doneu-me llicència per marxar.<br />

FerrAMondo<br />

Que et doni llicència per marxar? Ximple!<br />

(L’amenaça amb la mà i Castagna cau entre la<br />

tauleta i la ca<strong>di</strong>ra.)<br />

cAstAgnA<br />

Ai, ai!<br />

FerrAMondo<br />

I ara què passa?<br />

cAstAgnA<br />

Que m’he fet mal.<br />

FerrAMondo<br />

Ho sento molt... Pots caminar?<br />

cAstAgnA<br />

Em penso que sí que puc.<br />

(Ho prova, i va coix.)<br />

FerrAMondo<br />

Vés-te’n!<br />

cAstAgnA<br />

Què, em feu fora?<br />

FerrAMondo<br />

No, vés-te’n amb la teva dona i fes<br />

que cri<strong>di</strong> el meu cirurgià: que et faci<br />

tot el que calgui;<br />

té, agafa i paga les despeses.<br />

cAstAgnA<br />

(Quin amo!) Sou més que amable.<br />

FerrAMondo<br />

Au, va, agafa!<br />

cAstAgnA<br />

Bé, vaja, no deurà ser res.


FerrAMondo<br />

Ad ogni modo, pren<strong>di</strong>.<br />

cAstAgnA<br />

Signor.<br />

FerrAMondo<br />

Come!<br />

Tu rifuiti quattrini? Li rifiuti<br />

per superbia, per o<strong>di</strong>o, per <strong>di</strong>spetto?<br />

Io non ho fatto apposta, amico caro;<br />

pren<strong>di</strong> questo danaro;<br />

non mi fare ir in collera, ti prego.<br />

cAstAgnA<br />

Perdon, caro padrone; io vi ringrazio<br />

<strong>di</strong> tanta umanitá.<br />

FerrAMondo<br />

Va tosto a casa.<br />

cAstAgnA<br />

Vado.<br />

FerrAMondo<br />

Va pian piano,<br />

appoggiati, se vuoi, su questa mano.<br />

cAstAgnA<br />

Oh, perdonate.<br />

FerrAMondo<br />

Atten<strong>di</strong>, amico, atten<strong>di</strong>...<br />

Dov’ ho posto il bastone? Eccolo, pren<strong>di</strong>.<br />

(Cerca la canna poi la da a Castagna.)<br />

cAstAgnA<br />

Ma come?<br />

FerrAMondo<br />

Pren<strong>di</strong>, <strong>di</strong>co! Io vo’ così.<br />

cAstAgnA<br />

Che bontà inusitata ai nostri dì!<br />

FerrAMondo<br />

De totes maneres, agafa-ho.<br />

cAstAgnA<br />

Senyor.<br />

FerrAMondo<br />

Com!<br />

Refuses els <strong>di</strong>ners? Els refuses<br />

per supèrbia, per o<strong>di</strong>, per despit?<br />

No ho he fet pas a posta, amic meu,<br />

agafa aquests <strong>di</strong>ners;<br />

no em facis enfadar, t’ho prego.<br />

cAstAgnA<br />

Perdó, estimat amo; us agraeixo<br />

tanta humanitat.<br />

FerrAMondo<br />

Vés de seguida a casa.<br />

cAstAgnA<br />

Me n’hi vaig.<br />

FerrAMondo<br />

A poc a poc, i recolza’t,<br />

si vols, sobre aquesta mà.<br />

cAstAgnA<br />

Oh, perdoneu!<br />

FerrAMondo<br />

Espera, amic, espera...<br />

On he posat el bastó? Aquí, té.<br />

(Busca el bastó i l’hi dóna a Castagna.)<br />

cAstAgnA<br />

Però i ara!<br />

FerrAMondo<br />

Agafa’l, et <strong>di</strong>c! Així ho vull.<br />

cAstAgnA<br />

Quina inusitada bondat als nostres <strong>di</strong>es!<br />

Llibret 177


178 Llibret<br />

N. 6<br />

Questo è troppo, padron mio,<br />

voi mi fate lagrimar;<br />

vostro servo al fin son io,<br />

non vi state ad affannar.<br />

Vado, vado, mio signore;<br />

(quant’ è mai dolce quel core!<br />

Se m’ avesse rotto il collo<br />

glie l’ avrei da perdonar).<br />

(parte)<br />

Scena nona<br />

Ferramondo, poi Marina.<br />

FerrAMondo<br />

Per Bacco mi <strong>di</strong>spiace;<br />

maledetto il mio foco!<br />

Quest’ è la prima volta in vita mia<br />

che ho fatto tal pazzia.<br />

Ma fu colpa Dorval, uomo cru<strong>del</strong>e;<br />

mi fece proprio perdere il cervello.<br />

MArinA<br />

(Eccolo. Avviciniamoci bel bello).<br />

FerrAMondo<br />

Non l’ avrei mai creduto,<br />

dopo tanta amicizia.<br />

MArinA<br />

(Foco in casa).<br />

FerrAMondo<br />

Ma io sono la bestia.<br />

MArinA<br />

(Anch’ io lo <strong>di</strong>co).<br />

FerrAMondo<br />

Non havvi piu cospetto un vero amico.<br />

MArinA<br />

Signore...<br />

Núm. 6<br />

Això és massa, amo meu,<br />

em fareu plorar i tot.<br />

Al capdavall sóc el vostre servent,<br />

no cal que us molesteu.<br />

Ja me’n vaig, senyor, me’n vaig.<br />

(I que dolç que és el seu cor!<br />

Si m’hagués trencat el coll,<br />

em caldria perdonar-lo.)<br />

(Se’n va.)<br />

Escena novena<br />

Ferramondo, després Marina.<br />

FerrAMondo<br />

Per Bacus, no em fa gràcia!<br />

Maleït sigui el meu foc!<br />

És el primer cop en ma vida<br />

que faig una tal bogeria.<br />

La culpa és de Dorval, home cruel,<br />

que m’ha fet perdre el cervell.<br />

MArinA<br />

(És allà. Acostem-nos-hi amb prudència.)<br />

FerrAMondo<br />

Mai no m’ho hauria cregut,<br />

després de tanta amistat.<br />

MArinA<br />

(Foc a casa.)<br />

FerrAMondo<br />

Però el bèstia sóc jo.<br />

MArinA<br />

(També jo ho <strong>di</strong>c.)<br />

FerrAMondo<br />

No m’ha tingut el respecte d’un bon amic.<br />

MArinA<br />

Senyor...


FerrAMondo<br />

Cosa c’ è?<br />

MArinA<br />

<strong>Il</strong> pranzo è <strong>di</strong> già freddo.<br />

FerrAMondo<br />

Vi ringrazio. Mangiate pur.<br />

MArinA<br />

E voi?<br />

FerrAMondo<br />

Son <strong>di</strong> gia sazio.<br />

MArinA<br />

Angelica vi aspetta.<br />

FerrAMondo<br />

Non vo’ saperne un zero<br />

<strong>di</strong> te, <strong>di</strong> lei, <strong>di</strong> me, <strong>del</strong> mondo intiero.<br />

MArinA<br />

Poverina; ella piange.<br />

FerrAMondo<br />

Riderà alle sue nozze.<br />

MArinA<br />

V’ ama.<br />

FerrAMondo<br />

Non me ne importa.<br />

MArinA<br />

Parla sempre <strong>di</strong> voi...<br />

FerrAMondo<br />

Non me ne curo.<br />

MArinA<br />

Ma voi siete sì <strong>buon</strong>o...<br />

FerrAMondo<br />

Mi cangierò, lo giuro,<br />

FerrAMondo<br />

Què passa?<br />

MArinA<br />

El menjar ja és fred.<br />

FerrAMondo<br />

Gràcies, però mengeu vosaltres.<br />

MArinA<br />

I vós?<br />

FerrAMondo<br />

Ja no tinc gana.<br />

MArinA<br />

Angelica us espera.<br />

FerrAMondo<br />

No vull saber-ne res ni d’ella,<br />

ni de tu, ni de mi, ni <strong>del</strong> món sencer.<br />

MArinA<br />

Pobreta, no para de plorar.<br />

FerrAMondo<br />

Ja riurà el <strong>di</strong>a de les noces.<br />

MArinA<br />

Us estima.<br />

FerrAMondo<br />

No m’importa gens.<br />

MArinA<br />

No fa res més que parlar de vós.<br />

FerrAMondo<br />

Tant me fa.<br />

MArinA<br />

Però si vós sou tan bo...<br />

FerrAMondo<br />

Doncs canviaré, ho juro,<br />

Llibret 179


180 Llibret<br />

ché fra l’ umano stuolo<br />

error saria se fossi <strong>buon</strong>o io solo.<br />

N. 7<br />

Quando fui giovinetto<br />

fu assai <strong>di</strong>verso il mondo;<br />

povero Ferramondo,<br />

or come si cangiò!<br />

Allor visse la gente<br />

come agnellini in pace,<br />

e la virtù innocente,<br />

felicità recò;<br />

povero Ferramondo,<br />

il mondo si cangiò!<br />

Ciascun pensa a se stesso;<br />

l’ amico piu non cura;<br />

non v’ è piu amor adesso<br />

<strong>di</strong> genio o <strong>di</strong> natura;<br />

tutto è interesse e vizio,<br />

inganno, pregiu<strong>di</strong>zio,<br />

cabala, ingratitu<strong>di</strong>ne,<br />

e quel che <strong>di</strong>r non vo’ ;<br />

povero Ferramondo,<br />

or come si cangiò!<br />

Nel sesso femminino<br />

finita è la prudenza;<br />

trionfa il babbuino,<br />

è morta l’ innocenza,<br />

e va tutto al contrario<br />

<strong>di</strong> quel che un tempo andò.<br />

Le pratiche... gli abusi...<br />

intendami chi puo!<br />

(parte).<br />

Scena decima<br />

Marina, poi Angelica.<br />

MArinA<br />

L’ affare si fa serio; io credo bene<br />

che Valerio sen vada; almen per ora<br />

nulla otterrei. Pur non <strong>di</strong>spero ancora.<br />

car d’entre tot l’estol humà<br />

seria error ser bo jo sol.<br />

Núm. 7<br />

Quan era jovenet<br />

era ben <strong>di</strong>ferent el món;<br />

pobre Ferramondo,<br />

com ha canviat ara!<br />

Llavors vivia la gent<br />

com xaiets en pau,<br />

i la virtut innocent<br />

portava felicitat;<br />

pobre Ferramondo,<br />

com ha canviat el món!<br />

Tothom pensa en si mateix;<br />

l’amic ja no es preocupa,<br />

ja no hi ha amor avui<br />

<strong>del</strong> geni o de natura;<br />

tot és interès i vici,<br />

engany i preju<strong>di</strong>ci,<br />

càbala i ingratitud<br />

i allò que em callo;<br />

pobre Ferramondo,<br />

com ha canviat tot ara!<br />

En el sexe femení<br />

s’ha acabat la prudència;<br />

triomfa el més ximplet,<br />

és morta la innocència,<br />

i tot va a l’inrevés<br />

de com en altre temps anava.<br />

Les pràctiques... abusos...<br />

qui pugui que m’entengui!<br />

(Se’n va.)<br />

Escena desena<br />

Marina, després Angelica.<br />

MArinA<br />

L’afer és seriós; crec que és millor<br />

que Valerio se’n vagi, per ara almenys<br />

res no aconseguiria. Però no desesperem.


AngelicA<br />

Marina, che facesti?<br />

MArinA<br />

Un bucco in acqua.<br />

AngelicA<br />

Come?<br />

MArinA<br />

In questo istante<br />

il vecchio ritrovai: pare un demonio;<br />

con me, con voi, con terra e cieli la vuole,<br />

onde in van getterei tempo e parole.<br />

AngelicA<br />

Ah, se il signor Dorval...<br />

MArinA<br />

Poc’ anzi il vi<strong>di</strong>, <strong>di</strong> voi parlai; lo stato<br />

<strong>di</strong> Giocondo gli <strong>di</strong>ssi,<br />

e commosso mi parve. A lui ritorno;<br />

egli è nella mia stanza,<br />

che parla con Valerio: abbiam speranza<br />

(parte).<br />

N. 8<br />

AngelicA<br />

O cielo ! Abbiam speranza? E cosa mai<br />

mi riman da sperar in tante pene?<br />

Io, priva d’ ogni bene,<br />

altro non veggio che gli orrori e i danni<br />

d’ una misera vita;<br />

io, <strong>del</strong>usa, tra<strong>di</strong>ta<br />

da un barbaro germano,<br />

sento sorgermi in core<br />

affetti <strong>di</strong> pietà, non <strong>di</strong> vendetta<br />

per il mio tra<strong>di</strong>tore,<br />

e per colmo <strong>di</strong> mali<br />

accettar non potrei la cara mano<br />

<strong>del</strong>l’ amato idol mio, che a me pietoso<br />

offre asilo e riposo,<br />

AngelicA<br />

Marina, què feies?<br />

MArinA<br />

Forats a l’aigua.<br />

AngelicA<br />

Què <strong>di</strong>us?<br />

MArinA<br />

En aquest moment el vell<br />

m’acabo de trobar, sembla un <strong>di</strong>moni;<br />

l’emprèn amb mi, amb vós, amb terra i cel;<br />

per tant perdria temps i paraules.<br />

AngelicA<br />

Ah, si el senyor Dorval...<br />

MArinA<br />

Poc abans l’he vist, he parlat de vós;<br />

l’estat de Giocondo li he fet saber,<br />

i m’ha semblat commogut. Tornem a ell:<br />

és a la meva estança, parlant<br />

amb Valerio; tinguem esperança.<br />

(Se’n va.)<br />

Núm. 8<br />

AngelicA<br />

Oh, cel! Tinguem esperança? I què<br />

queda per esperar entre tantes penes?<br />

Jo, privada de tot bé, no veig<br />

altra cosa que els horrors i danys<br />

d’una mísera vida;<br />

jo, enganyada i traïda<br />

per un bàrbar germà,<br />

sento que al cor em neixen<br />

sentiments de pietat pel meu traïdor,<br />

i no pas de venjança,<br />

i per acabar-ho d’adobar,<br />

no puc acceptar la mà estimada<br />

<strong>del</strong> meu ídol, que pietós<br />

m’ha ofert acolliment i repòs,<br />

Llibret 181


182 Llibret<br />

senza parere ingrata<br />

a un zio sdegnato dai rifiuti miei,<br />

a un zio che m’ ama, oh dei!,<br />

ma per invi<strong>di</strong>a <strong>del</strong>la cruda sorte<br />

vuol darmi vita e mi da sol la morte.<br />

Che risolvo in tal cimento?<br />

O che fai, povero cor?<br />

Qual tormento a un alma amante,<br />

qual istante ingiusto amor!<br />

Perderò chi solo adoro?<br />

Nel pensarlo manco e moro .<br />

Sarò ingrata al sangue mio?<br />

Non so dargli alcun dolor.<br />

Voi che siete avversi, Dei,<br />

la cagion de’ pianti miei,<br />

voi mi date almen costanza<br />

da soffrir si gran rigor<br />

(parte).<br />

Scena un<strong>di</strong>cesima<br />

Giocondo e Dorval.<br />

giocondo<br />

Ah, no, piu non mi sento<br />

capace <strong>di</strong> resistere<br />

a l’ orror <strong>di</strong> mia sorte!<br />

Per chi perde l’ onore, è un ben la morte.<br />

dorVAl<br />

Calmatevi, ascoltate,<br />

cercherem’ un riparo, parleremo<br />

ai cre<strong>di</strong>tori vostri, ai vostri amici.<br />

giocondo<br />

Saran’ quelli che furo ai dì felici?<br />

dorVAl<br />

Vi resa sempre un zio; da lui potete<br />

tutto ancora sperar. Egli è si umano...<br />

giocondo<br />

Ah, troppo ei m’ o<strong>di</strong>a, e lo sperarlo è vano.<br />

E poi potreste ancora<br />

sense aparèixer ingrata<br />

a un oncle enfadat pel meu rebuig,<br />

a un oncle que m’estima, oh, déus!,<br />

però que per enveja de la sort cruel<br />

vol dar-me vida i sols em dóna mort.<br />

Què deci<strong>di</strong>r en tal conflicte?<br />

Oh, què fas, pobre cor meu?<br />

Quin turment per a una ànima amant,<br />

quin tràngol, injust amor!<br />

Perdré aquell que adoro?<br />

De pensar-ho defalleixo i moro.<br />

Seré ingrata amb la família?<br />

No els puc pas causar dolor.<br />

Ja que em sou adversos, déus,<br />

i el motiu d’aquests plors meus,<br />

ah, doneu-me almenys constància<br />

per sofrir tan gran rigor!<br />

(Se’n va.)<br />

Escena onzena<br />

Giocondo i Dorval.<br />

giocondo<br />

Ah, no, ja no em sento<br />

capaç de resistir més<br />

l’horror de la meva sort!<br />

Per a qui perd l’honor, un bé és la mort.<br />

dorVAl<br />

Calmeu-vos, escolteu:<br />

buscarem una sortida, parlarem<br />

amb els cre<strong>di</strong>tors, amb els amics.<br />

giocondo<br />

Seran els que eren en els <strong>di</strong>es bons?<br />

dorVAl<br />

Us queda encara un oncle; podeu d’ell<br />

esperar-ho tot. És prou humà...<br />

giocondo<br />

Ah, m’o<strong>di</strong>a massa i és inútil esperar-ho.<br />

¿I encara podeu a més aconsellar-me


consigliarmi a incontrar fra tanti danni<br />

nuovi oltraggi, nove onte, e nuovi affanni?<br />

N. 9<br />

Come soffrir potrei<br />

quella terribil voce?<br />

Quel guardo sì feroce<br />

come potrei soffrir?<br />

dorVAl<br />

Turatevi gli orecchi,<br />

non lo guardate in faccia;<br />

se grida, se minaccia,<br />

pensate <strong>di</strong> dormir.<br />

giocondo<br />

Mi tratterà d’ ingrato.<br />

dorVAl<br />

Amico, non ha torto.<br />

giocondo<br />

Mi caccierà sdegnato.<br />

dorVAl<br />

Restate e siete in porto.<br />

Conosco Ferramondo,<br />

ei lo dovrà sentir.<br />

giocondo<br />

O povero Giocondo,<br />

vorrami il zio sentir?<br />

L’ entrata <strong>di</strong> <strong>di</strong>eci anni<br />

in erba ho gia mangiata.<br />

dorVAl<br />

È cosa tanto usata da tutta la città.<br />

giocondo<br />

Sui libri sono scritto<br />

<strong>di</strong> tutti i mercadanti.<br />

a trobar entre tants greuges, nous<br />

ultratges, vergonyes i afanys?<br />

Núm. 9<br />

Com podria sofrir<br />

aquella veu terrible?<br />

I aquell esguard ferotge,<br />

com el podria suportar?<br />

dorVAl<br />

Tapeu-vos les orelles,<br />

no el mireu cara a cara;<br />

si crida, si amenaça,<br />

penseu sols a dormir.<br />

giocondo<br />

Em tractarà d’ingrat.<br />

dorVAl<br />

Amic, i no s’equivoca.<br />

giocondo<br />

Em farà fora, enfadat.<br />

dorVAl<br />

Si us quedeu, sereu a port.<br />

Conec Ferramondo,<br />

i prou que ho sentirà.<br />

giocondo<br />

Oh, pobre Giocondo,<br />

em voldrà l’oncle escoltar?<br />

L’entrada de deu anys<br />

me l’he menjat a l’avançada.<br />

dorVAl<br />

És cosa habitual per tota la ciutat.<br />

giocondo<br />

Estic inscrit als llibres<br />

de tots els comerciants.<br />

Llibret 183


184 Llibret<br />

dorVAl<br />

Son scritti tanti e tanti,<br />

e trovano bontà.<br />

giocondo<br />

Danari molti io deggio<br />

a sarti e bottegai.<br />

dorVAl<br />

Per chi non paga mai<br />

chi paga supplirà.<br />

giocondo<br />

La dote <strong>di</strong> mia moglie<br />

è tutta andata in fumo.<br />

dorVAl<br />

Fu causa <strong>del</strong> consumo;<br />

lagnar non si potrà.<br />

giocondo<br />

La dote de la suora<br />

è andata in fumo ancora.<br />

dorVAl<br />

Oh, qui c’ è un po’ <strong>di</strong> male,<br />

ma s’ accomoderà.<br />

giocondo e dorVAl<br />

Imparate, amici cari,<br />

che la borsa de’ danari<br />

è la cosa piu preziosa<br />

che si trova e che si da<br />

(partono).<br />

Scena do<strong>di</strong>cesima<br />

Ferramondo e Castagna.<br />

FerrAMondo<br />

Fermati!<br />

cAstAgnA<br />

Ma perché?<br />

dorVAl<br />

N’hi ha tants que hi són inscrits,<br />

i, amb tot, troben bondat.<br />

giocondo<br />

Dec molts <strong>di</strong>ners<br />

a sastres i botiguers.<br />

dorVAl<br />

Per qui no paga mai<br />

suplirà el que paga.<br />

giocondo<br />

El dot de la meva dona<br />

s’ha esfumat tot sencer.<br />

dorVAl<br />

Ha estat culpa <strong>del</strong> consum,<br />

no es podrà queixar.<br />

giocondo<br />

El dot de la germana<br />

també s’ha esfumat tot.<br />

dorVAl<br />

Oh, això no està pas bé,<br />

però ja s’hi avindrà.<br />

giocondo, dorVAl<br />

Apreneu, estimats amics,<br />

que la bossa <strong>del</strong>s <strong>di</strong>ners<br />

és la cosa més preciosa<br />

que es troba i que es dóna.<br />

(Se’n van.)<br />

Escena dotzena<br />

Ferramondo i Castagna.<br />

FerrAMondo<br />

Atura’t!<br />

cAstAgnA<br />

Però per què?


FerrAMondo<br />

Fermati <strong>di</strong>co!<br />

Per portar questo foglio<br />

abile è ogni altro servo: io così voglio.<br />

Scioccherello che sei! Sei zoppo ancora,<br />

e vorresti sortir? Ehi, Carlo, Cecco!<br />

cAstAgnA<br />

U<strong>di</strong>te...<br />

FerrAMondo<br />

Cosa c’ è?<br />

cAstAgnA<br />

Voi scrivete a Dorval?<br />

FerrAMondo<br />

Certo, perchè?<br />

cAstAgnA<br />

Egli è qui.<br />

FerrAMondo<br />

Dove?<br />

cAstAgnA<br />

Qui.<br />

FerrAMondo<br />

Ma dove, dove?<br />

cAstAgnA<br />

Qui dal Signor Giocondo.<br />

FerrAMondo<br />

Da Giocondo Dorval! Senti, fa presto:<br />

vanne e <strong>di</strong>gli in mio nome<br />

che qui tosto sen venga.<br />

(Parte: Ferramondo lo richiama)<br />

Ehi, ehi, fermati, ascolta!<br />

Non vo’ che tu ci vada<br />

in codesto malnato appartamento.<br />

Se ci vai, ti licenzio in sul momento.<br />

Chiamami la sua gente:<br />

FerrAMondo<br />

Atura’t, et <strong>di</strong>c!<br />

Per dur aquesta nota qualsevol<br />

altre servent és vàlid: ho vull així.<br />

Que n’ets, de ximplet! Encara vas coix<br />

i vols sortir? Ei, Carlo, Cecco!<br />

cAstAgnA<br />

Escolteu...<br />

FerrAMondo<br />

Què passa?<br />

cAstAgnA<br />

Escriviu a Dorval?<br />

FerrAMondo<br />

I és clar, per què?<br />

cAstAgnA<br />

És que és aquí.<br />

FerrAMondo<br />

On?<br />

cAstAgnA<br />

Aquí.<br />

FerrAMondo<br />

Però on, on?<br />

cAstAgnA<br />

Aquí, amb el senyor Giocondo.<br />

FerrAMondo<br />

Dorval amb Giocondo? Mira, fes via:<br />

vés i <strong>di</strong>gues-li en nom meu<br />

que vingui aquí ara mateix.<br />

(Se’n va, Ferramondo el reclama.)<br />

Ei, ei, atura’t! Escolta!<br />

No vull que vagis pas<br />

a aquest malnat apartament.<br />

Si hi vas, t’acomiado a l’instant.<br />

Crida’m els seus servents.<br />

Llibret 185


186 Llibret<br />

(Come sopra)<br />

ehi, meno, meno...<br />

andrò io stesso... nemmeno!<br />

Vai tu, sì, va! Di che l’ attendo. Ebbene?<br />

cAstAgnA<br />

Ma io non bramo aver la mia licenza...<br />

FerrAMondo<br />

Vanne, non mi far perder la pazienza<br />

(Castagna parte).<br />

Scena tre<strong>di</strong>cesima<br />

Ferramondo solo, poi Giocondo.<br />

FerrAMondo<br />

La è così certamente.<br />

Ei seppe in qual abbisso<br />

l’ infelice è caduto, e si vergogna<br />

d’ averlo per cognato:<br />

nipote scellerato!<br />

Io t’ amai, t’ amai troppo; or cancellarti<br />

saprò ben dal mio core.<br />

Sorti <strong>di</strong> casa mia, vanne! Sì, vanne...<br />

Dov’ ha d’ andar? Allo spedale?... A <strong>di</strong>avolo,<br />

vada ove vuol; non me ne importa un cavolo!<br />

Ad Angelica io penso: ella soltanto<br />

merita l’ amor mio. Dorval è amico,<br />

egli la sposerà, da me la dote<br />

avrà tutto da me quel che possedo;<br />

l’ innocente si salvi e il reo...<br />

(In questo entra Giocondo).<br />

Chi vedo?<br />

giocondo<br />

Ascoltate, vi prego!<br />

FerrAMondo<br />

Alzati! Cos’ è nato?<br />

giocondo<br />

Ah, caro zio,<br />

il piu misero io son <strong>di</strong> tutto il mondo!<br />

U<strong>di</strong>temi, <strong>di</strong> grazia!<br />

(com abans)<br />

Ei, no tant, no tant...<br />

hi aniré jo mateix... tampoc!<br />

Vés-hi tu, sí! Digues que l’espero. I bé?<br />

cAstAgnA<br />

Però no desitjo que em llicencieu.<br />

FerrAMondo<br />

Vés i no em facis perdre la paciència.<br />

(Castagna se’n va.)<br />

Escena tretzena<br />

Ferramondo sol, després Giocondo.<br />

FerrAMondo<br />

Deu ser així talment.<br />

Ha sabut en quin abisme<br />

l’infeliç ha caigut, i s’avergonyeix<br />

de tenir-lo per cunyat:<br />

nebot pervers!<br />

Jo t’estimava, massa i tot; ara t’hauré<br />

d’esborrar <strong>del</strong> meu cor.<br />

Surt de casa meva, vés! Au, vés!<br />

I on ha d’anar? A l’hospital?... Al <strong>di</strong>able,<br />

que vagi on vulgui; m’importa un rave!<br />

Jo penso en Angelica: només ella<br />

es mereix el meu amor. Dorval és amic,<br />

ell s’hi casarà, de mi el dot tindrà,<br />

i tot allò que posseeixo;<br />

que se salvi la innocent i el culpable...<br />

(Llavors entra Giocondo.)<br />

Qui veig!<br />

giocondo<br />

Escolteu, us ho prego!<br />

FerrAMondo<br />

Alça’t! Què ha passat?<br />

giocondo<br />

Ah, estimat oncle, sóc<br />

el més miserable de tot el món!<br />

Escolteu-me, feu el favor.


FerrAMondo<br />

Alzati, <strong>di</strong>co!<br />

N. 10<br />

giocondo<br />

Voi che sì generoso,<br />

che sì sensibil siete,<br />

pensate al fallo mio: fallo è d’ amore,<br />

e d’ amore virtuoso. Errai, nol niego,<br />

ma per nome vi priego<br />

e pel sangue <strong>di</strong> chi mi <strong>di</strong>e’ la vita,<br />

ch’ è commune col vostro,<br />

lasciatevi piegar.<br />

FerrAMondo<br />

Ed hai l’ ar<strong>di</strong>re...<br />

giocondo<br />

Se resistete ancor, l’ ho <strong>di</strong> morire.<br />

Cedete a queste lagrime,<br />

cedete al dolor mio;<br />

veggio che reo son io<br />

ma chieggio carità.<br />

Voi l’ onor mio salvate,<br />

<strong>di</strong> perdersi è in periglio;<br />

i moti secondate<br />

<strong>di</strong> quel commosso ciglio,<br />

i moti ch’ io ravviso,<br />

<strong>del</strong>la natia pietà.<br />

(Mentre Giocondo canta, Ferramondo s’<br />

impietosisce, s’asciuga gli occhi segretamente,<br />

ecc.)<br />

FerrAMondo<br />

Misero, tu nol merti...<br />

ma il debole son io<br />

che sedurre mi lascio<br />

da un sciocco fanatismo <strong>di</strong> natura.<br />

Burlami, tra<strong>di</strong>tor; pagherò io<br />

tutti i debiti tuoi.<br />

giocondo<br />

(Gli prende la mano e gliela stringe, e bacia<br />

affetuosamente)<br />

FerrAMondo<br />

Alça’t, et <strong>di</strong>c!<br />

Núm. 10<br />

giocondo<br />

Vós que tan generós,<br />

que tan sensible sou,<br />

penseu en el meu error: error d’amor,<br />

i d’amor virtuós. Em vaig equivocar,<br />

no ho nego, però us prego pel nom<br />

i per la sang que em va donar la vida,<br />

que és comuna amb la vostra,<br />

deixeu-vos convèncer.<br />

FerrAMondo<br />

I tens la gosa<strong>di</strong>a de...<br />

Llibret 187<br />

giocondo<br />

Si us hi resistiu, hauré de morir.<br />

Ce<strong>di</strong>u a aquestes llàgrimes,<br />

ce<strong>di</strong>u al meu dolor,<br />

ja veig que sóc culpable,<br />

però demano caritat.<br />

Salveu-me vós l’honor,<br />

està en perill de perdre’s;<br />

i secundeu l’impuls<br />

<strong>del</strong> front ja commogut,<br />

l’impuls que ja adverteixo<br />

de la pietat innata.<br />

(Mentre Giocondo canta, Ferramondo se<br />

n’apiada, s’eixuga els ulls secretament, etc.)<br />

FerrAMondo<br />

Míser, no t’ho mereixes pas...<br />

però sóc feble jo<br />

i em deixo seduir<br />

per un boig fanatisme de la natura.<br />

Me la ben jugues, traïdor:<br />

car pagaré tots els teus deutes.<br />

giocondo<br />

(agafant-li la mà, estrenyent-l’hi i besant-l’hi<br />

afectuosament)


188 Llibret<br />

Mio caro zio!<br />

FerrAMondo<br />

Ma senti: in mia presenza<br />

non dee venir tua moglie; ella dee tosto<br />

partir <strong>di</strong> questa casa; essa è la colpa<br />

<strong>di</strong> tue ruine, indegna donna, vana,<br />

superba, capricciosa!<br />

giocondo<br />

Ah, no, colpa non è <strong>del</strong>la mia sposa!<br />

FerrAMondo<br />

Come tu la <strong>di</strong>fen<strong>di</strong>!<br />

Tu mentirmi sul volto ancor preten<strong>di</strong>?<br />

N. 11 finale<br />

Parti omai <strong>del</strong> mio cospetto,<br />

<strong>di</strong>s<strong>di</strong>rò quello che ho detto<br />

e per te non pagherò.<br />

giocondo<br />

Perdonate, caro zio,<br />

perdonate all’ amor mio;<br />

è innocente ed io lo so.<br />

FerrAMondo<br />

È innocente? Sciocco indegno!<br />

giocondo<br />

Deh, calmate quello sdegno.<br />

FerrAMondo<br />

Io l’ abborro, la detesto,<br />

e veder piu non la vo’ .<br />

giocondo<br />

Per pietà, non <strong>di</strong>te questo,<br />

o <strong>di</strong> affanno morirò.<br />

(A due)<br />

Estimat oncle meu!<br />

FerrAMondo<br />

Però escolta: en presència meva<br />

no vull veure la teva esposa, se n’ha<br />

d’anar d’aquesta casa; ella és la culpa<br />

de la teva ruïna, in<strong>di</strong>gna dona, vana,<br />

superbiosa i capriciosa!<br />

giocondo<br />

Ah, no, no és pas culpa de la meva esposa!<br />

FerrAMondo<br />

Com la defenses!<br />

I encara pretens mentir-me a la cara?<br />

Núm. 11. Finale<br />

Fuig <strong>del</strong> meu davant,<br />

em des<strong>di</strong>c <strong>del</strong> que t’he <strong>di</strong>t<br />

i per tu no pagaré.<br />

giocondo<br />

Perdoneu, estimat oncle,<br />

perdoneu el meu amor,<br />

innocent és, i jo ho sé.<br />

FerrAMondo<br />

És innocent? Ximple in<strong>di</strong>gne!<br />

giocondo<br />

Au, calmeu la vostra ira.<br />

FerrAMondo<br />

L’avorreixo, la detesto,<br />

i no vull veure-la mai més.<br />

giocondo<br />

Per pietat, no ho <strong>di</strong>gueu més<br />

o de pena em moriré.<br />

(A due)


FerrAMondo<br />

Un marito piu stor<strong>di</strong>to<br />

no, <strong>di</strong> te dar non si puo.<br />

giocondo<br />

Un marito piu punito<br />

no, <strong>di</strong> me dar non si puo.<br />

Scena quattor<strong>di</strong>cesima<br />

Ferramondo, Giocondo e Lucilla.<br />

lucillA<br />

(Lucilla esce scapigliata e <strong>di</strong>sadorna)<br />

Signore, signore,<br />

dal vostro <strong>buon</strong> core<br />

perdono sol chiedo,<br />

non chiedo pietà.<br />

FerrAMondo<br />

Partite! Che ar<strong>di</strong>re, che ar<strong>di</strong>re!<br />

(A due)<br />

lucillA<br />

Mi fate morire, mi fate morire.<br />

giocondo<br />

La fate morire, la fate morire.<br />

FerrAMondo<br />

Morite, crepate,<br />

ma lungi <strong>di</strong> qua.<br />

lucillA<br />

Ah, ch’ io piu non trovo<br />

conforto a mie pene;<br />

io perdo il mio bene,<br />

mi sento mancar<br />

(sviene).<br />

FerrAMondo<br />

Castagna, Marina!<br />

FerrAMondo<br />

De marits més pocapenes<br />

no se’n troben ben segur!<br />

giocondo<br />

De marits més castigats<br />

no se’n troben ben segur!<br />

Escena catorzena<br />

Ferramondo, Giocondo i Lucilla.<br />

Llibret 189<br />

lucillA<br />

(Entra Lucilla despentinada i desarreglada.)<br />

Senyor, senyor,<br />

<strong>del</strong> vostre bon cor<br />

perdó sols demano,<br />

no vull pietat.<br />

FerrAMondo<br />

Marxeu! Quin atreviment!<br />

(A dos)<br />

lucillA<br />

Em feu morir, em feu morir!<br />

giocondo<br />

La feu morir, la feu morir!<br />

FerrAMondo<br />

Moriu, rebenteu,<br />

però ben lluny d’aquí.<br />

lucillA<br />

Ah, que ja no trobo<br />

cap consol per a les penes;<br />

perdo el meu bé,<br />

em sento defallir.<br />

(Es desmaia.)<br />

FerrAMondo<br />

Castagna! Marina!


190 Llibret<br />

cAstAgnA e MArinA<br />

Padrone, son qui.<br />

FerrAMondo<br />

Venite... mirate...<br />

an<strong>di</strong>amo... no, andate...<br />

correte... soccorso!<br />

cAstAgnA e MArinA<br />

Madama! Che avenne?<br />

FerrAMondo<br />

(Da un fiaschetto d’ odori a Marina)<br />

Quest’ acqua tenete.<br />

(A tre)<br />

cAstAgnA e MArinA<br />

Signora, coraggio!<br />

giocondo<br />

Lucilla, coraggio!<br />

FerrAMondo<br />

Prendete, prendete.<br />

lucillA<br />

(Apre gli occhi languenti)<br />

Amato mio zio!<br />

(A quattro)<br />

FerrAMondo<br />

Commosso gia sono,<br />

confuso, agitato;<br />

pietà <strong>del</strong> suo stato<br />

comincio a sentir.<br />

lucillA, giocondo e cAstAgnA<br />

Commosso mi sembra,<br />

confuso, agitato;<br />

pietà <strong>del</strong> suo stato<br />

comincia a sentir.<br />

cAstAgnA, MArinA<br />

Sóc aquí, amo!<br />

FerrAMondo<br />

Veniu... mireu...<br />

Anem... no, aneu...<br />

correu... socors!<br />

cAstAgnA, MArinA<br />

Senyora! Què us ha passat?<br />

FerrAMondo<br />

(donant un flascó de sals a Marina)<br />

Agafeu aquesta aigua d’olor.<br />

(A tres)<br />

cAstAgnA, MArinA<br />

Senyora, coratge!<br />

giocondo<br />

Lucilla, coratge!<br />

FerrAMondo<br />

Preneu, agafeu.<br />

lucillA<br />

(obrint els ulls esllanguits)<br />

Estimat oncle meu!<br />

(A quatre)<br />

FerrAMondo<br />

Ja m’han commogut,<br />

confús estic, agitat;<br />

pietat <strong>del</strong> seu estat<br />

començo a sentir.<br />

lucillA, giocondo, cAstAgnA<br />

Commogut ja em sembla ara,<br />

i confús està, agitat;<br />

pietat <strong>del</strong> seu estat<br />

comença a sentir.


lucillA<br />

Ah, per me troppa bontà!<br />

Merto alcun con voi non ho.<br />

Me n’ andrò lungi <strong>di</strong> qua...<br />

il mio sposo lascierò,<br />

e la mia fatalità<br />

con pazienzia sosterrò.<br />

MArinA, giocondo e cAstAgnA<br />

E da voi si soffrirà?<br />

FerrAMondo<br />

Via, ciarloni, zitto là!<br />

(a Lucilla)<br />

Voi seguite a star in casa,<br />

ed amate il vostro sposo.<br />

gli Altri<br />

Cor piu <strong>buon</strong>o e generoso,<br />

dove mai si troverà?<br />

MArinA<br />

Or che in gioia ed allegrezza<br />

s’ è cangiata la tristezza,<br />

quella povera fanciulla<br />

non lasciate sospirar.<br />

lucillA, giocondo e cAstAgnA<br />

Brava, brava!<br />

FerrAMondo<br />

Venga tosto;<br />

io la voglio consolar.<br />

V’ è il suo sposo?<br />

MArinA<br />

È qui con lei.<br />

FerrAMondo<br />

Venga, venga il furioso.<br />

MArinA<br />

Via, venite, o figli miei,<br />

<strong>di</strong>scacciate ogni timor.<br />

lucillA<br />

Ah, massa bondat per mi!<br />

No he fet amb vós cap mèrit.<br />

Me n’aniré lluny d’aquí...<br />

Deixaré el meu marit,<br />

i la meva fatalitat<br />

amb paciència aguantaré.<br />

MArinA, giocondo, cAstAgnA<br />

I ho podreu permetre?<br />

FerrAMondo<br />

Va, xerrameques, calleu!<br />

(a Lucilla)<br />

Continueu a casa<br />

i estimeu el vostre espòs.<br />

els Altres<br />

Cor més bo i més generós<br />

on podríem mai trobar?<br />

MArinA<br />

Ara que en joia i alegria<br />

la tristesa s’ha mudat,<br />

no deixeu sospirar més<br />

aquella pobra noieta.<br />

lucillA, giocondo, cAstAgnA<br />

Molt bé, molt bé!<br />

FerrAMondo<br />

Que vingui de seguida,<br />

que la vull consolar.<br />

Hi és el seu promès?<br />

MArinA<br />

És aquí amb ella.<br />

FerrAMondo<br />

Que vingui aquest furibund.<br />

MArinA<br />

Au, veniu, fills meus,<br />

aparteu vostres temors.<br />

Llibret 191


192 Llibret<br />

Scena quin<strong>di</strong>cesima<br />

I sudetti, Angelica, Valerio e Dorval.<br />

(A tre)<br />

VAlerio<br />

Ah, per essa in questo istante<br />

palpitar mi sento il cor.<br />

AngelicA<br />

Ah, per esso in questo istante<br />

palpitar mi sento il cor.<br />

dorVAl<br />

Ah, per essi in questo istante<br />

palpitar mi sento il cor.<br />

FerrAMondo<br />

Colla sposa, e coll’ amante;<br />

cosa vuol quest’ altro ancor?<br />

MArinA e cAstAgnA<br />

Sono sempre ai matrimoni<br />

necessari i testimoni;<br />

non vi dee recar stupor.<br />

FerrAMondo<br />

Via, t’ accosta.<br />

AngelicA<br />

Me meschina,<br />

sudo, gelo dal timor.<br />

(A sette)<br />

AngelicA<br />

Io prevvedo una ruina<br />

se non dammi aiuto Amor.<br />

gli Altri<br />

Io prevvedo una ruina<br />

se non dalle aiuto Amor.<br />

FerrAMondo<br />

(Ironico)<br />

Movetevi, movetevi;<br />

Escena quinzena<br />

Anteriors, Angelica, Valerio i Dorval.<br />

(A tres)<br />

VAlerio<br />

Ah, per ella ara mateix<br />

el cor sento bategar.<br />

AngelicA<br />

Ah, per ell ara mateix<br />

el cor sento bategar.<br />

dorVAl<br />

Ah, per ells ara mateix<br />

el cor sento bategar.<br />

FerrAMondo<br />

Amb la promesa i l’amant<br />

aquest altre que pretén?<br />

MArinA, cAstAgnA<br />

En els matrimonis<br />

sempre calen testimonis,<br />

no us ha pas d’estranyar gens.<br />

FerrAMondo<br />

Au, va, acosta’t!<br />

AngelicA<br />

Ai, pobra de mi,<br />

suo i tremolo de temor!<br />

(A set)<br />

AngelicA<br />

Veig venir una gran ruïna,<br />

si no em dóna Amor ajuda.<br />

els Altres<br />

Veig venir una gran ruïna,<br />

si li nega Amor l’ajuda.<br />

FerrAMondo<br />

(irònic)<br />

Ànsia, moveu-vos,


sareste ancor in collera?<br />

Movetevi, signor.<br />

dorVAl<br />

Parlate meco?<br />

FerrAMondo<br />

Certo.<br />

dorVAl<br />

Io non ho tanto merto;<br />

in questo matrimonio<br />

non son che testimonio.<br />

(Ad<strong>di</strong>tando Valerio)<br />

Eccovi qui l’ attor.<br />

FerrAMondo<br />

Come! Chè vedo? È quegli<br />

<strong>di</strong> mode il mercadante?<br />

Ah, perfida! Furfante!<br />

Tu m’ ingannasti ognor.<br />

tutti<br />

Pietà, mercè, perdono!<br />

FerrAMondo<br />

Non sono piu chi sono;<br />

la voglio castigar.<br />

dorVAl<br />

Quegli è Valerio Argenti,<br />

che l’ ama ed è riamato.<br />

FerrAMondo<br />

No, quegli è un scellerato,<br />

mi voglio ven<strong>di</strong>car.<br />

tutti Meno AngelicA<br />

Pregatelo, pregatelo,<br />

ei si dovrà calmar.<br />

AngelicA<br />

Pietà, pietà, perdono!<br />

gli Altri<br />

Pietà, pietà <strong>di</strong> lei.<br />

que encara esteu enfadat?<br />

Moveu-vos, senyor.<br />

dorVAl<br />

Parleu amb mi?<br />

FerrAMondo<br />

I és clar!<br />

dorVAl<br />

No mereixo jo pas tant,<br />

que en aquest matrimoni<br />

només faig de testimoni.<br />

(assenyalant Valerio)<br />

Aquí teniu l’actor.<br />

FerrAMondo<br />

Què? Què veig! És aquell<br />

comerciant de modes.<br />

Ah, pèrfida! Ban<strong>di</strong>t!<br />

M’has estat enganyant!<br />

tots<br />

Pietat, mercè, perdó!<br />

FerrAMondo<br />

Ja no sóc el que sóc,<br />

jo vull castigar-la!<br />

dorVAl<br />

Aquell és Valerio Argenti,<br />

que l’estima i és estimat.<br />

FerrAMondo<br />

No, aquest és un malvat,<br />

jo em vull venjar!<br />

tots, tret d’AngelicA<br />

Pregueu-li, pregueu-li,<br />

ara convé que es calmi.<br />

AngelicA<br />

Pietat, pietat, perdó!<br />

els Altres<br />

Tingueu pietat d’ella!<br />

Llibret 193


194 Llibret<br />

FerrAMondo<br />

Togliti ai sguar<strong>di</strong> miei!<br />

AngelicA<br />

Farò quel che vi piace.<br />

gli Altri<br />

Farà quel che vi piace.<br />

FerrAMondo<br />

Scostati, parti, audace!<br />

tutti<br />

(S’inginocchiano)<br />

Ah, voi sì umano siete,<br />

lasciatevi placar.<br />

FerrAMondo<br />

Sorgete ma tacete;<br />

mi fanno <strong>del</strong>irar.<br />

tutti<br />

Via grazia, grazia, grazia!<br />

FerrAMondo<br />

Questa è una gran <strong>di</strong>sgrazia;<br />

son peggio d’ una femina:<br />

<strong>di</strong> no non so mai <strong>di</strong>r.<br />

AngelicA<br />

Una misera nipote<br />

consolate, amato zio;<br />

ei mi sposa senza dote...<br />

FerrAMondo<br />

Senza dote il sangue mio?<br />

Via, sposatevi, sbrigatevi!<br />

Io la dote vi darò.<br />

(A otto)<br />

tutti<br />

Quante grazie in un momento!<br />

Che giornata d’ allegria!<br />

FerrAMondo<br />

Aparta’t <strong>del</strong> meu davant!<br />

AngelicA<br />

Faré allò que us plagui.<br />

els Altres<br />

Farà allò que us plagui.<br />

FerrAMondo<br />

Allunya’t, vés-te’n, audaç!<br />

tots<br />

(agenollant-se)<br />

Ah, vós sou molt humà,<br />

deixeu-vos apaivagar.<br />

FerrAMondo<br />

Alceu-vos, però calleu;<br />

em fan <strong>del</strong>irar!<br />

tots<br />

Gràcia, au, gràcia, gràcia!<br />

FerrAMondo<br />

Això és una gran desgràcia,<br />

sóc pitjor que una dona,<br />

no sé mai <strong>di</strong>r que no.<br />

AngelicA<br />

Una mísera neboda<br />

consoleu, estimat oncle;<br />

sense dot es casa amb mi...<br />

FerrAMondo<br />

Sense dot una de la meva sang?<br />

Au, va, caseu-vos, i afanyeu-vos.<br />

Jo aquest dot ja posaré.<br />

(A vuit)<br />

tots<br />

Quanta gràcia en un instant!<br />

Quin bon <strong>di</strong>a d’alegria!


Piu felice cangiamento<br />

certo mai non si sperò.<br />

FerrAMondo<br />

Sono un pazzo da catena,<br />

per il naso ognun mi mena;<br />

son così <strong>di</strong> mia natura,<br />

nè cangiare alcun mi puo.<br />

le tre donne<br />

Negli affanni e nelle pene<br />

non per<strong>di</strong>am mai la speranza;<br />

presto o tar<strong>di</strong> vien il bene<br />

e compensa ogni martir.<br />

tutti<br />

Presto o tar<strong>di</strong>...<br />

AngelicA<br />

Non v’ è rosa senza spine,<br />

senza serpe non v’ è prato;<br />

così amore ha sempre a lato<br />

i tormenti ed i sospir.<br />

tutti<br />

Negli affanni...<br />

giocondo e dorVAl<br />

Del suo regno ognun si lagna,<br />

ma non sa fuggirlo mai<br />

perche il ben che l’ accompagna<br />

fa obbliar ogni languir.<br />

FerrAMondo<br />

Questa vita è bella e cara;<br />

non v’ è nulla da ri<strong>di</strong>r,<br />

ma vivendo ognun impara<br />

che bisogna assai soffrir.<br />

tutti<br />

Negli affanni...<br />

FINE<br />

No podíem esperar<br />

que hi hagués tan feliç gir.<br />

FerrAMondo<br />

Sóc un boig que cal lligar,<br />

i pel nas tothom em mena;<br />

així sóc i és de natura,<br />

i ningú no ho pot canviar.<br />

les tres dones<br />

En afanys i enmig de penes<br />

no perdem mai l’esperança;<br />

tard o d’hora el bé s’atansa,<br />

i compensa tots els mals<br />

tots<br />

Tard o d’hora...<br />

AngelicA<br />

No hi ha rosa sense espines,<br />

no hi ha prat sense serpent,<br />

molts sospirs i molts turments<br />

amb l’amor van de costat.<br />

tots<br />

En afanys i enmig de penes...<br />

giocondo, dorVAl<br />

Del seu regne es plany tothom,<br />

mes no poden defugir-lo,<br />

perquè el bé que l’acompanya<br />

fa oblidar tots els afanys.<br />

FerrAMondo<br />

Bella i bona ens és la vida,<br />

no hi tenim pas res a <strong>di</strong>r,<br />

mes vivint tothom aprèn<br />

que molt sempre cal patir.<br />

tots<br />

En afanys i enmig de penes...<br />

FI<br />

Llibret 195<br />

trAducció de JAuMe creus i <strong>del</strong> cAstillo

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!