Il burbero di buon cuore - Gran Teatre del Liceu
Il burbero di buon cuore - Gran Teatre del Liceu
Il burbero di buon cuore - Gran Teatre del Liceu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Il</strong> <strong>burbero</strong> <strong>di</strong> <strong>buon</strong> <strong>cuore</strong><br />
Dramma giocoso en dos actes.<br />
Llibret de Lorenzo Da Ponte<br />
Música de Vicent Martín i Soler<br />
Estrenada el 4 de gener de 1786<br />
al Burgtheater de Viena<br />
Personatges:<br />
Angelica (soprano)<br />
Madama Lucilla (soprano)<br />
Marina (contralt)<br />
Giocondo (tenor)<br />
Valerio (tenor)<br />
Dorval (baríton)<br />
Ferramondo (baríton)<br />
Castagna (baríton)
102 Llibret<br />
ATTO I<br />
Scena prima<br />
Camera. Angelica, Valerio e Marina.<br />
N. 1<br />
AngelicA<br />
Valerio, partite, non state piu qua!<br />
VAlerio<br />
No, cara, sentite, periglio non v’ ha.<br />
MArinA<br />
Se il zio vi sorprende, che chiasso farà!<br />
VAlerio<br />
Oh, cielo, un istante!<br />
Almeno mi <strong>di</strong>te<br />
se sempre costante<br />
quel cor mi sarà.<br />
AngelicA<br />
Sì strano linguaggio<br />
oltraggio mi fa.<br />
MArinA<br />
Sì strano linguaggio<br />
oltraggio le fa.<br />
VAlerio<br />
Adunque me solo...<br />
AngelicA<br />
...quest’ anima adora.<br />
VAlerio<br />
Ed or mi giurate...<br />
AngelicA<br />
...che ugual sarà ognora;<br />
ma subito andate,<br />
non state piu qua!<br />
(Valerio bacia la mano ad Angelica con affetto).<br />
ACTE I<br />
Escena primera<br />
Cambra. Angelica, Valerio i Marina.<br />
Núm. 1<br />
AngelicA<br />
Valerio, marxeu, no us quedeu aquí!<br />
VAlerio<br />
No, estimada, escolteu, no hi ha perill.<br />
MArinA<br />
Si l’oncle us sorprèn, hi haurà crits!<br />
VAlerio<br />
Oh, cel, un instant!<br />
Almenys <strong>di</strong>gueu-me<br />
si sempre constant<br />
serà el vostre cor.<br />
AngelicA<br />
Tan estrany llenguatge<br />
ultratge em fa.<br />
MArinA<br />
Tan estrany llenguatge<br />
ultratge li fa.<br />
VAlerio<br />
Així, doncs, sols a mi...<br />
AngelicA<br />
... aquesta ànima adora.<br />
VAlerio<br />
I doncs jureu-me...<br />
AngelicA<br />
... que igual serà sempre;<br />
però aneu-vos-en de pressa,<br />
no us quedeu més estona!<br />
(Valerio besa amb afecte la mà d’Angelica.)
AngelicA, MArinA e VAlerio<br />
<strong>Il</strong> dolce contento<br />
<strong>di</strong> questo momento<br />
<strong>di</strong>venti fomento<br />
<strong>di</strong> felicità.<br />
MArinA<br />
Via, partite, lasciateci!<br />
VAlerio<br />
Ma perchè tanta fretta?<br />
MArinA<br />
Io temo sempre<br />
che il padrone non venga.<br />
AngelicA<br />
Ei non è solito<br />
<strong>di</strong> sortir sì per tempo.<br />
MArinA<br />
È ver, è ver; ma in questo loco stesso<br />
egli viene assai spesso<br />
a <strong>di</strong>vertirsi, ed a gioccare a’ scacchi.<br />
Se mai ci trova... ah voi non conoscete<br />
il Signor Ferramondo!<br />
VAlerio<br />
Perdonate;<br />
lo conosco per fama: egli era amico<br />
<strong>del</strong> padre mio; ma cos’ ha poi <strong>di</strong> strano?<br />
Non è un uom come noi<br />
il Signor Ferramondo?<br />
MArinA<br />
È un uom, credete, che non ha il secondo.<br />
È umano e generoso ed ha un onesto<br />
fondo <strong>di</strong> galant’ uom; ma in apparenza<br />
è <strong>di</strong>fficile, <strong>burbero</strong> ed austero,<br />
e cattivo altrui par, e non è vero.<br />
AngelicA<br />
Ei <strong>di</strong>ce anco d’ amarmi, ed io gliel credo,<br />
ma qualora lo vedo,<br />
AngelicA, MArinA i VAlerio<br />
Que el dolç contentament<br />
d’aquest moment<br />
esdevingui foment<br />
de felicitat.<br />
MArinA<br />
Au, marxeu, deixeu-nos!<br />
VAlerio<br />
Però per què tanta pressa?<br />
MArinA<br />
Temo constantment<br />
que vingui l’amo.<br />
AngelicA<br />
No acostuma a sortir<br />
gaire estona seguida.<br />
MArinA<br />
És veritat, sí; però és que a aquest lloc<br />
ve força sovint a <strong>di</strong>vertir-se<br />
i a jugar a escacs.<br />
Si ens arriba a trobar... ah, no sabeu<br />
qui és el senyor Ferramondo!<br />
VAlerio<br />
Perdoneu, el conec d’oïdes,<br />
era amic <strong>del</strong> meu pare,<br />
però què té d’estrany?<br />
No és un home com sóc jo<br />
el senyor Ferramondo?<br />
MArinA<br />
És un home sense igual, creieu-me,<br />
Humà i generós i té un honest fons<br />
de gentilhome; però en aparença<br />
és <strong>di</strong>fícil, rústec i auster, i sembla<br />
dolent als ulls <strong>del</strong>s altres, però no és cert.<br />
AngelicA<br />
Ell <strong>di</strong>u que m’estima, i bé que me’l crec,<br />
però cada cop que el veig, cada cop<br />
Llibret 103
104 Llibret<br />
qualor meco ei favella, io tremo tutta.<br />
VAlerio<br />
Voi tremate? Perchè? Voi non avete<br />
padre nè madre, al fratel vostro tocca<br />
<strong>di</strong> voi <strong>di</strong>sporre; amici siam; a lui<br />
io parlerò.<br />
MArinA<br />
Ben, ben, <strong>di</strong> lui fidatevi!<br />
VAlerio<br />
Potria forse negarmi<br />
d’ Angelica la man?<br />
MArinA<br />
Facile parmi.<br />
VAlerio<br />
Per qual ragion?<br />
MArinA<br />
In due parole:<br />
il signor cavaliero<br />
è un uom precipitato; ei <strong>di</strong>ede fine<br />
ai propri beni, e forse ancora<br />
a quelli <strong>del</strong>la suora.<br />
Di debiti ripieno, in questo stato,<br />
per scemare le spese e uscir d’ impaccio<br />
cerca <strong>di</strong> porre Angelica in convento.<br />
VAlerio<br />
Com’ è possibil mai?<br />
AngelicA<br />
Cielo, che sento?<br />
VAlerio<br />
E sapete <strong>di</strong> certo?<br />
MArinA<br />
E vano il dubitarlo;<br />
v’ amo, il sapete; e sol sforzata io parlo.<br />
que amb mi parla, tremolo tota jo.<br />
VAlerio<br />
Tremoleu? Per què? No teniu<br />
ni pare ni mare, al vostre germà toca<br />
<strong>di</strong>sposar de vós; som amics,<br />
amb ell parlaré.<br />
MArinA<br />
Bé, bé, refieu-vos d’ell!<br />
VAlerio<br />
¿Que podria negar-me<br />
la mà d’Angelica?<br />
MArinA<br />
Fàcilment, em sembla.<br />
VAlerio<br />
I per quin motiu?<br />
MArinA<br />
En poques paraules:<br />
el senyor cavaller és home<br />
precipitat; es va polir<br />
els propis béns, i fins potser<br />
els de la seva germana.<br />
Ple de deutes, en tal estat,<br />
per reduir despeses i sortir de l’atzucac<br />
mira de fer entrar Angelica al convent.<br />
VAlerio<br />
Però com pot ser?<br />
AngelicA<br />
Cels, què sento!<br />
VAlerio<br />
I ho sabeu <strong>del</strong> cert?<br />
MArinA<br />
És inútil dubtar-ho; us estimo,<br />
ja ho sabeu, sols parlo per força.
VAlerio<br />
E come potè mai<br />
scialacquar così presto<br />
sì ricco patrimonio un uom sì onesto?<br />
MArinA<br />
N’ è la colpa la moglie.<br />
AngelicA<br />
Chi? Lucilla?<br />
MArinA<br />
Ella stessa.<br />
AngelicA<br />
Una donna sì dolce!<br />
VAlerio<br />
Sì saggia, sì modesta!<br />
MArinA<br />
E ciò a Giocondo fe’ girar la testa.<br />
VAlerio<br />
Io la conosco, e crederlo non deggio.<br />
MArinA<br />
Ed io lo credo poi perché lo veggio.<br />
N. 2<br />
Guar<strong>di</strong>am Madamina<br />
da sera a mattina,<br />
guar<strong>di</strong>am cosa fa.<br />
Or spende, ora spande<br />
da tutte le bande,<br />
misura non ha.<br />
Se in casa ella resta,<br />
gran gioco, gran festa,<br />
gran pranzi, gran cene,<br />
l’ un va, l’ altro viene:<br />
d’ un mese in un giorno<br />
l’ entrata sen va.<br />
VAlerio<br />
I com va poder <strong>di</strong>lapidar<br />
tan ràpid un tan ric patrimoni,<br />
un home tan honest?<br />
MArinA<br />
La culpable és la dona.<br />
AngelicA<br />
Qui? Lucilla?<br />
MArinA<br />
Ella mateixa.<br />
AngelicA<br />
Una dona tan dolça!<br />
VAlerio<br />
Tan sàvia i modesta!<br />
MArinA<br />
I just això va fer embogir Giocondo.<br />
VAlerio<br />
Jo la conec, i no m’ho puc creure.<br />
MArinA<br />
Doncs jo m’ho crec perquè ho veig.<br />
Núm. 2<br />
Mirem-nos la senyora<br />
de bon matí a la nit,<br />
mirem què fa.<br />
Despeses, <strong>di</strong>spen<strong>di</strong>s<br />
arreu on va<br />
no para de fer.<br />
Si es queda a casa,<br />
tot són jocs, tot són festes,<br />
grans <strong>di</strong>nars i grans sopars,<br />
la gent va entrant i sortint,<br />
les entrades d’un mes<br />
en un <strong>di</strong>a se’n van.<br />
Llibret 105
106 Llibret<br />
<strong>Gran</strong> mode se sorte,<br />
bijous d’ ogni sorte,<br />
cappelli, cimieri,<br />
cavalli, forieri;<br />
e un libro ha il mercante,<br />
se manca il contante,<br />
che i debiti accoglie<br />
<strong>di</strong> mezza città.<br />
Ah, siate più accorti<br />
con certi consorti,<br />
mariti miei cari,<br />
e tanti danari<br />
vi faccian pietà.<br />
(Parte ma si fa veder dalle quinte).<br />
Scena seconda<br />
Angelica e Valerio.<br />
AngelicA<br />
Che impensata sventura!<br />
VAlerio<br />
Ah, cara Angelica,<br />
perciò non v’ affligete: io v’ amo, e sento<br />
d’ amarvi sol per voi. Vile interesse<br />
non abbaglia il mio core, e s’ altro ostacolo<br />
non s’ oppone, o mia cara, al nostro affetto,<br />
voi sarete mia sposa, io vel prometto.<br />
N. 3<br />
Da voi quest’ alma amante<br />
a sospirare apprese<br />
e al primo ardor costante<br />
ognor si serberà.<br />
Saprà, pria <strong>di</strong> lasciarvi,<br />
sfidar l’ avversa sorte,<br />
le pene <strong>del</strong>la morte<br />
tutte incontrar saprà.<br />
(Vuol partire, Marina ritorna avanti<br />
frettolosamente).<br />
Si surt, entra la moda,<br />
joies de tota mena,<br />
capells, plomatges,<br />
cavalls i lacais;<br />
i un llibre té el mercader,<br />
si manca el <strong>di</strong>ner,<br />
que recull els deutes<br />
de mitja ciutat.<br />
Ah, sigueu més espavilats<br />
que d’altres parelles,<br />
estimats marits meus,<br />
i que tants de <strong>di</strong>ners<br />
us facin llàstima.<br />
(Se’n va, però se la veu entre bastidors.)<br />
Escena segona<br />
Angelica, Valerio.<br />
AngelicA<br />
Quina imprevista desgràcia!<br />
VAlerio<br />
Ah, estimada Angelica,<br />
que no us amoïni això: us estimo i sento<br />
que us estimo per vós mateixa. Vil interès<br />
no encega el meu cor, i si altre obstacle<br />
no s’oposa, estimada meva, al nostre afecte,<br />
sereu la meva esposa, us ho prometo.<br />
Núm. 3<br />
De vós aquesta ànima amant<br />
va aprendre a sospirar<br />
i al primer amor constant<br />
tothora es mantindrà.<br />
Sabrà, abans que deixar-vos,<br />
desafiar l’adversa sort,<br />
les penes de la mort<br />
les sabrà totes afrontar.<br />
(Fa per anar-se’n, Marina retorna<br />
apressadament.)
Scena terza<br />
I sudetti e Marina.<br />
MArinA<br />
Presto, presto, partite: vostro zio...<br />
AngelicA<br />
Me infelice!<br />
(Partono per <strong>di</strong>verse parti).<br />
Scena quarta<br />
Marina, poi Ferramondo.<br />
MArinA<br />
Oh, che <strong>buon</strong>a fanciulla! Io voglio un poco<br />
veder quello che il zio <strong>di</strong> lei ne <strong>di</strong>ce;<br />
bramerei <strong>di</strong> vederla appien felice.<br />
FerrAMondo<br />
(Quasi placido)<br />
Ehi, Castagna!<br />
MArinA<br />
Signor...<br />
FerrAMondo<br />
Venga Castagna!<br />
MArinA<br />
Subito... potrei <strong>di</strong>rvi una parola?<br />
FerrAMondo<br />
(con fuoco)<br />
Ehi, Castagna, Castagna!<br />
MArinA<br />
(In collera)<br />
Ehi, Castagna, Castagna!<br />
Escena tercera<br />
Anteriors i Marina.<br />
MArinA<br />
Ràpid, ràpid, marxeu, el vostre oncle...<br />
AngelicA<br />
Ai, que <strong>di</strong>ssortada!<br />
(Se’n van per <strong>di</strong>versos costats.)<br />
Escena quarta<br />
Marina, i després Ferramondo.<br />
MArinA<br />
Oh, quina bona noia! Vull veure una mica<br />
què en <strong>di</strong>u el seu oncle, d’ella;<br />
m’agradaria molt veure-la <strong>del</strong> tot feliç.<br />
FerrAMondo<br />
(gairebé plàcid)<br />
Ei, Castagna!<br />
MArinA<br />
Senyor...<br />
FerrAMondo<br />
Que vingui Castagna!<br />
MArinA<br />
De seguida... Us puc <strong>di</strong>r una cosa?<br />
FerrAMondo<br />
(fogós)<br />
Ei, Castagna! Castagna!<br />
MArinA<br />
(empipada)<br />
Ei, Castagna! Castagna!<br />
Llibret 107
108 Llibret<br />
Scena quinta<br />
Castagna e detti.<br />
cAstAgnA<br />
Eccomi; chi mi vuole?<br />
MArinA<br />
<strong>Il</strong> tuo padrone.<br />
cAstAgnA<br />
Son qui.<br />
FerrAMondo<br />
(Placido)<br />
Vattene tosto in traccia <strong>di</strong> Dorval: <strong>di</strong>gli ch’ io<br />
bramo agli scacchi giocar.<br />
cAstAgnA<br />
Sì, ma....<br />
FerrAMondo<br />
(Vivamente)<br />
Ma cosa?<br />
cAstAgnA<br />
... ho certa commissione...<br />
FerrAMondo<br />
(Con fuoco)<br />
Commissione <strong>di</strong> che?<br />
cAstAgnA<br />
... vostro nipote...<br />
FerrAMondo<br />
Va tosto da Dorval...<br />
cAstAgnA<br />
... vorria parlarvi.<br />
FerrAMondo<br />
Vattene alla malora!<br />
cAstAgnA<br />
(Un uom simile io non ho visto ancora).<br />
(Parte).<br />
Escena cinquena<br />
Castagna i anteriors.<br />
cAstAgnA<br />
Ja sóc aquí, què voleu?<br />
MArinA<br />
El teu amo.<br />
cAstAgnA<br />
Aquí em teniu.<br />
FerrAMondo<br />
(plàcid)<br />
Vés de seguida a buscar en Dorval, <strong>di</strong>gues-li<br />
que em ve de gust jugar als escacs.<br />
cAstAgnA<br />
Sí, però...<br />
FerrAMondo<br />
(amb vivesa)<br />
Però què?<br />
cAstAgnA<br />
... tinc un cert encàrrec...<br />
FerrAMondo<br />
(encès)<br />
Encàrrec de què?<br />
cAstAgnA<br />
... el vostre nebot...<br />
FerrAMondo<br />
Vés de seguida a buscar en Dorval.<br />
cAstAgnA<br />
... us voldria parlar...<br />
FerrAMondo<br />
Vés-te’n d’una vegada!<br />
cAstAgnA<br />
(Un home com aquest no l’havia vist mai.)<br />
(Se’n va.)
Scena sesta<br />
Ferramondo e Marina.<br />
FerrAMondo<br />
(Passeggiando)<br />
Stolido, miserabile!<br />
Non lo vo’ più veder; non vo’ ch’ ei venga<br />
a turbar la mia pace.<br />
MArinA<br />
Eccolo in collera.<br />
Non mancava che questo.<br />
FerrAMondo<br />
(Appressandosi allo scacchiere)<br />
Ed il colpo <strong>di</strong> ier? Colpo funesto!<br />
Come fui scacco matto<br />
con un gioco sì fatto!<br />
Io non potei dormir tutta la notte.<br />
(Siede, e mette alcuni pezzi, ecc).<br />
Veggiamo un po’ .<br />
MArinA<br />
Di grazia,<br />
potrei <strong>di</strong>rvi una cosa?<br />
FerrAMondo<br />
(Serio)<br />
No, non puoi.<br />
MArinA<br />
Per altro è interessante.<br />
FerrAMondo<br />
(Segue a metter i pezzi)<br />
Non ho tempo.<br />
MArinA<br />
È interessante assai.<br />
FerrAMondo<br />
Or via, ti spiccia.<br />
MArinA<br />
Vostra nipote Angelica...<br />
Escena sisena<br />
Ferramondo i Marina.<br />
FerrAMondo<br />
(passejant)<br />
Estult, miserable!<br />
No el vull veure més, no vull que vingui<br />
a destorbar la meva pau.<br />
MArinA<br />
Ara està enfadat,<br />
només faltava això.<br />
FerrAMondo<br />
(acostant-se al tauler d’escacs)<br />
I el cop d’ahir? Un cop funest!<br />
Com em va fer escac i mat<br />
si tenia el joc donat?<br />
No he pogut dormir en tota la nit.<br />
(Seu i va posant algunes peces.)<br />
Vejam...<br />
MArinA<br />
Si us plau,<br />
podria <strong>di</strong>r-vos una cosa?<br />
FerrAMondo<br />
(seriós)<br />
No, no pots.<br />
MArinA<br />
Però si és interessant.<br />
FerrAMondo<br />
(continua posant peces)<br />
No tinc temps.<br />
MArinA<br />
Si és molt interessant.<br />
FerrAMondo<br />
Doncs va, i afanya’t.<br />
MArinA<br />
La vostra neboda Angelica...<br />
Llibret 109
110 Llibret<br />
FerrAMondo<br />
(Mette giù e ascolta attentamente)<br />
Cos’ ha? Cosa le accade?<br />
MArinA<br />
Si pretende <strong>di</strong> porla in un ritiro.<br />
FerrAMondo<br />
(Si leva in pie<strong>di</strong>)<br />
Come? Chi! Mia nipote!<br />
Metterla in un convento!<br />
Senza chiederne il mio consentimento!<br />
MArinA<br />
Voi <strong>del</strong> Signor Giocondo<br />
il <strong>di</strong>sor<strong>di</strong>n sapete...<br />
FerrAMondo<br />
(Con forza)<br />
Io nulla c’ entro<br />
con quel pro<strong>di</strong>go pazzo: mangi, getti,<br />
si ruini a sua posta,<br />
tanto peggio per lui; ma mia nipote...<br />
io sono il capo <strong>di</strong> famiglia, ed io<br />
la deggio collocar come suo zio.<br />
Dov’ è, venga qui tosto!<br />
MArinA<br />
È poco lungi.<br />
FerrAMondo<br />
(Men furioso)<br />
Passi.<br />
MArinA<br />
Sapete...<br />
FerrAMondo<br />
Cosa?<br />
MArinA<br />
Che è timida, Signore, e paurosa.<br />
FerrAMondo<br />
(para i escolta amb atenció)<br />
Què té? Què li passa?<br />
MArinA<br />
Pretenen posar-la en un retir.<br />
FerrAMondo<br />
(alçant-se)<br />
Com? Qui? La meva neboda?<br />
Tancar-la en un convent!<br />
Sense demanar-me’n permís!<br />
MArinA<br />
Ja coneixeu els desoris<br />
<strong>del</strong> senyor Giocondo...<br />
FerrAMondo<br />
(amb força)<br />
No hi tinc res a veure<br />
amb aquest prò<strong>di</strong>g boig: que mengi, llenci,<br />
s’arruïni si li ve de gust,<br />
pitjor per a ell; però la meva neboda...<br />
Jo sóc el cap de família, i jo<br />
l’he de col·locar com a oncle seu que sóc.<br />
On és? Que vingui de seguida!<br />
MArinA<br />
No és gaire lluny.<br />
FerrAMondo<br />
(menys furiós)<br />
Que passi.<br />
MArinA<br />
Ja sabeu...<br />
FerrAMondo<br />
Què?<br />
MArinA<br />
Que és tímida, senyor, i poruga.
FerrAMondo<br />
Ebben?<br />
MArinA<br />
Se le parlate...<br />
FerrAMondo<br />
Convien pur che le parli.<br />
MArinA<br />
Sì, ma quel tuon <strong>di</strong> voce...<br />
FerrAMondo<br />
<strong>Il</strong> tuon, il tuon no non noce;<br />
si rimetta al mio cor, non al mio labbro.<br />
MArinA<br />
È ver, ma pur... voi siete<br />
sì umano e <strong>di</strong> <strong>buon</strong> core...<br />
consolate, Signore,<br />
questa <strong>buon</strong>a ragazza,<br />
parlate dolcemente.<br />
FerrAMondo<br />
(Si ritranquilla)<br />
Ben via, le parlerò.<br />
MArinA<br />
Sicuramente?<br />
FerrAMondo<br />
Sì.<br />
MArinA<br />
E non burlate?<br />
FerrAMondo<br />
No.<br />
MArinA<br />
Basta dunque così; la chiamerò.<br />
(parte)<br />
FerrAMondo<br />
I què?<br />
MArinA<br />
Si li parleu...<br />
FerrAMondo<br />
Bé hi he de parlar.<br />
MArinA<br />
Sí, però aquest to de veu...<br />
FerrAMondo<br />
El to, el to no hi fa res;<br />
que faci cas <strong>del</strong> meu cor, no de la boca.<br />
MArinA<br />
És cert, però... vós sou<br />
tan humà i de bon cor...<br />
Consoleu, senyor,<br />
aquesta bona noia,<br />
parleu-li dolçament.<br />
FerrAMondo<br />
(tornant-se a calmar)<br />
Molt bé, ja hi parlaré.<br />
MArinA<br />
Segur?<br />
FerrAMondo<br />
Sí.<br />
MArinA<br />
I no feu broma?<br />
FerrAMondo<br />
No.<br />
MArinA<br />
Doncs ja està bé; la cridaré.<br />
(Se’n va.)<br />
Llibret 111
112 Llibret<br />
Scena settima<br />
Ferramondo, poi Angelica.<br />
FerrAMondo<br />
In fondo ella ha ragion: questo mio foco,<br />
è vero, qualche volta<br />
mi trasporta un pocchetto. È cara assai<br />
questa mia nipotina;<br />
voglio un po’ consolar la poverina.<br />
(Angelica entra timidamente, e non fa che un<br />
sol passo).<br />
N. 4<br />
FerrAMondo<br />
Venite, fanciulla,<br />
movetevi un po’ ;<br />
se posso far nulla,<br />
son qui, lo farò.<br />
AngelicA<br />
(Fa un altro passo)<br />
Signore, scusate...<br />
FerrAMondo<br />
(Un po’ piu vivamente)<br />
Se non vi accostate,<br />
u<strong>di</strong>rvi, capirvi,<br />
affè non potrò.<br />
AngelicA<br />
(Fa un altro passo)<br />
Scusate, Signore...<br />
FerrAMondo<br />
Sù via, fate core,<br />
sapete ch’ io v’ amo,<br />
AngelicA<br />
(Si accosta a poco a poco)<br />
Gratissima sono.<br />
FerrAMondo<br />
... Che lieta vi bramo.<br />
Escena setena<br />
Ferramondo, després Angelica.<br />
FerrAMondo<br />
En el fons té raó; aquesta meva fogositat<br />
certament alguna vegada<br />
em porta una mica lluny. És tan amable<br />
aquesta meva nebodeta;<br />
vull consolar un poc la pobreta noia.<br />
(Angelica entra tímidament, i només fa<br />
un pas.)<br />
Núm. 4<br />
FerrAMondo<br />
Entreu, noieta,<br />
passeu endavant,<br />
si res puc jo fer,<br />
sóc aquí i ho faré.<br />
AngelicA<br />
(Fa un altre pas.)<br />
Senyor, perdoneu...<br />
FerrAMondo<br />
(una mica més vivament)<br />
Si no us acosteu,<br />
a fe que no podré<br />
escoltar-vos i entendre-us.<br />
AngelicA<br />
(Fa un altre pas.)<br />
Perdoneu, senyor...<br />
FerrAMondo<br />
Au, va, sigueu valenta,<br />
ja sabeu que us estimo...<br />
AngelicA<br />
(acostant-se a poc a poc)<br />
Us estic més que agraïda.<br />
FerrAMondo<br />
... i que alegre us vull veure.
AngelicA<br />
Sarà vostro dono.<br />
(A due)<br />
FerrAMondo<br />
Ragazza più amabile<br />
veduto non ho.<br />
AngelicA<br />
Quel volto spaventami,<br />
coraggio non ho.<br />
FerrAMondo<br />
Orsù, cosa bramate?<br />
Cosa avete da <strong>di</strong>rmi?<br />
AngelicA<br />
E non vi <strong>di</strong>sse<br />
niente ancor la Marina?<br />
FerrAMondo<br />
(Comincia tranquillamente, e riscaldasi a poco<br />
a poco)<br />
Ella parlomi<br />
<strong>di</strong> voi, <strong>del</strong> fratel vostro; <strong>di</strong> quel sciocco,<br />
<strong>di</strong> quel uom senza testa, che si lascia<br />
regolar da una femina imprudente,<br />
che non ha più <strong>di</strong> niente,<br />
che ha perduto ogni cre<strong>di</strong>to, ogni effetto,<br />
e che fino mi manca <strong>di</strong> rispetto...<br />
(Angelica vuol partire)<br />
Dove andate?<br />
AngelicA<br />
Signor, voi siete in collera.<br />
FerrAMondo<br />
E cosa importa a voi?<br />
Se in collera son io contro quel pazzo,<br />
non lo son contra voi.<br />
(Avvicinandosi)<br />
Fatevi avanti,<br />
io non mangio nessun.<br />
AngelicA<br />
Serà bondat vostra.<br />
(A dos)<br />
FerrAMondo<br />
Noia més amable<br />
no he vist mai.<br />
AngelicA<br />
M’espanta aquest rostre,<br />
no tinc prou coratge.<br />
FerrAMondo<br />
Au, què voleu?<br />
Què m’heu de <strong>di</strong>r?<br />
AngelicA<br />
I no us n’ha <strong>di</strong>t res<br />
encara la Marina?<br />
Llibret 113<br />
FerrAMondo<br />
(començant tranquil, però escalfant-se a poc<br />
a poc)<br />
Sí, m’ha parlat de vós,<br />
<strong>del</strong> vostre germà, d’aquell eixelebrat,<br />
d’aquell mal cap que es deixa menar<br />
per una dona imprudent,<br />
que res no té ja, i que ha perdut<br />
tot crè<strong>di</strong>t, tota possessió,<br />
i que fins i tot em falta al respecte...<br />
(Angelica se’n vol anar.)<br />
On aneu?<br />
AngelicA<br />
Senyor, ara esteu irat.<br />
FerrAMondo<br />
I què us importa?<br />
Si bé estic irat contra aquell boig,<br />
no ho estic pas amb vós.<br />
(acostant-se)<br />
Veniu cap aquí,<br />
que no em menjo ningú.
114 Llibret<br />
AngelicA<br />
Ma caro zio,<br />
non potrò mai parlarvi<br />
se tranquillo non siete.<br />
FerrAMondo<br />
(Che pena!)<br />
Io son tranquillo; or via, chiedete.<br />
AngelicA<br />
Marina v’ avrà detto...<br />
FerrAMondo<br />
Io non so nulla<br />
<strong>di</strong> quel ch’ ella mi <strong>di</strong>sse. Intender voglio<br />
quello che voi mi <strong>di</strong>te.<br />
AngelicA<br />
(Timida)<br />
<strong>Il</strong> fratel mio...<br />
FerrAMondo<br />
(Imitandola)<br />
Vostro fratel...<br />
AngelicA<br />
Vorrebbe...<br />
FerrAMondo<br />
Via, vorrebbe...<br />
AngelicA<br />
mettermi in un convento.<br />
FerrAMondo<br />
E voi...<br />
AngelicA<br />
Ed io...<br />
FerrAMondo<br />
Parlate;<br />
brameresti uno sposo?<br />
AngelicA<br />
Estimat oncle,<br />
mai no podré <strong>di</strong>r-vos res,<br />
si no esteu tranquil <strong>del</strong> tot.<br />
FerrAMondo<br />
(Quina pena!)<br />
Estic tranquil; au, pregunteu.<br />
AngelicA<br />
Marina us deu haver <strong>di</strong>t...<br />
FerrAMondo<br />
No en sé res, <strong>del</strong> que m’ha <strong>di</strong>t.<br />
El que voldria saber<br />
és el que m’heu de <strong>di</strong>r vós.<br />
AngelicA<br />
(tímida)<br />
El meu germà...<br />
FerrAMondo<br />
(imitant-la)<br />
El vostre germà...<br />
AngelicA<br />
... voldria...<br />
FerrAMondo<br />
Va, què voldria?<br />
AngelicA<br />
... tancar-me en un convent.<br />
FerrAMondo<br />
I vós...<br />
AngelicA<br />
I jo...<br />
FerrAMondo<br />
Parleu,<br />
desitjaríeu un marit?
AngelicA<br />
Se voi mel comandate...<br />
FerrAMondo<br />
(Vivamente)<br />
Io non vo comandar; voglio sapere<br />
qual è vostro desio;<br />
prenderlo voi dovete, e non già io.<br />
AngelicA<br />
Voi mi fate tremar...<br />
FerrAMondo<br />
(Oh, presto, presto, perdo la pazienza!)<br />
Avvicinatevi. Non vi piace il convento?<br />
AngelicA<br />
Non mi piace.<br />
FerrAMondo<br />
(Con vivezza)<br />
Quale stato bramate?<br />
AngelicA<br />
Signor...<br />
FerrAMondo<br />
Tranquillo io son, venite qui.<br />
AngelicA<br />
(Da sè; si avvicina a Ferramondo)<br />
(Perché non ho l’ ar<strong>di</strong>r...?)<br />
FerrAMondo<br />
Brava così.<br />
Vorreste maritarvi?<br />
AngelicA<br />
Signore...<br />
FerrAMondo<br />
Sì, o no?<br />
AngelicA<br />
Si vós m’ho ordeneu...<br />
FerrAMondo<br />
(amb vivesa)<br />
No vull ordenar, vull saber<br />
quin és el vostre desig:<br />
ha de ser per a vós, no pas per a mi.<br />
AngelicA<br />
Em feu estremir...<br />
Llibret 115<br />
FerrAMondo<br />
(Oh, de pressa, va, que perdo la paciència!)<br />
Acosteu-vos. No us fa gràcia el convent?<br />
AngelicA<br />
No, no em complau gens.<br />
FerrAMondo<br />
(amb vivor)<br />
I quin estat desitgeu?<br />
AngelicA<br />
Senyor...<br />
FerrAMondo<br />
Estic calmat, veniu aquí.<br />
AngelicA<br />
(per a si mateixa, acostant-se a Ferramondo)<br />
(Per què no tinc prou valor?)<br />
FerrAMondo<br />
Molt bé, doncs.<br />
Voldríeu casar-vos?<br />
AngelicA<br />
Senyor...<br />
FerrAMondo<br />
Sí o no?
116 Llibret<br />
AngelicA<br />
Se onesto parvi...<br />
FerrAMondo<br />
Sì, o no?<br />
AngelicA<br />
Via, sì.<br />
FerrAMondo<br />
Sì? Cosa <strong>di</strong>te? Sì?<br />
Tanto peggio per voi. Volete perdere<br />
la libertà, il riposo?<br />
Via, via, fraschetta, io vi darò uno sposo.<br />
AngelicA<br />
(Ah, quanto mai garbato,<br />
anche quando è sdegnato!)<br />
FerrAMondo<br />
E non avreste<br />
(parlatemi sincera)<br />
qualche pretenzion, qualche genietto?<br />
AngelicA<br />
(Ah, se avessi coraggio!)<br />
FerrAMondo<br />
Se sarete <strong>di</strong>screta...<br />
AngelicA<br />
Di fatti... è ver...<br />
FerrAMondo<br />
(Un po’ vivamente)<br />
Le saggie come voi<br />
non s’ innamorano mai senza il consenso...<br />
AngelicA<br />
No, signor! Non, signor, io non ci penso.<br />
FerrAMondo<br />
Tanto meglio per voi; mio pensier fia<br />
trovarvi un convenevole partito.<br />
AngelicA<br />
Si us sembla honest...<br />
FerrAMondo<br />
Sí o no?<br />
AngelicA<br />
Au, va, sí!<br />
FerrAMondo<br />
Sí? Què <strong>di</strong>eu? Sí?<br />
Pitjor per a vós. Voleu perdre<br />
la llibertat, la tranquil·litat?<br />
Au, va, xicota, us daré marit.<br />
AngelicA<br />
(Ah, que amable que és,<br />
fins quan està enfadat!)<br />
FerrAMondo<br />
I no tindríeu pas<br />
(sigueu sincera)<br />
algú que us pretén, un amoret?<br />
AngelicA<br />
(Ah, si tingués el valor...)<br />
FerrAMondo<br />
Si heu de ser <strong>di</strong>screta...<br />
AngelicA<br />
De fet... és cert...<br />
FerrAMondo<br />
(una mica vivament)<br />
Les espavilades com vós mai<br />
no s’enamoren sense el consentiment...<br />
AngelicA<br />
No, senyor! No, senyor, jo no hi penso pas.<br />
FerrAMondo<br />
Millor per a vós; ja hi pensaré jo<br />
a trobar-vos un partit convenient.
AngelicA<br />
(Se Valerio non è, non me ne curo)<br />
FerrAMondo<br />
Va ben, ci penserò.<br />
(Si scosta da Angelica).<br />
AngelicA<br />
(Da sé)<br />
Ma non vorrei...<br />
FerrAMondo<br />
Io dovea guadagnarla.<br />
AngelicA<br />
(Con timi<strong>di</strong>tà)<br />
Signor zio...<br />
FerrAMondo<br />
(Standole lontano)<br />
Che cosa pretendete?<br />
AngelicA<br />
Voi <strong>di</strong> già conoscete<br />
la mia timi<strong>di</strong>tà.<br />
FerrAMondo<br />
Sì, la conosco;<br />
or siete una colomba; in breve poi,<br />
per singolar virtù <strong>del</strong> matrimonio,<br />
sarete come le altre un bel demonio.<br />
AngelicA<br />
Ah, voi siete sì <strong>buon</strong>!<br />
FerrAMondo<br />
(Si scosta ancor piu)<br />
Non molto in vero.<br />
AngelicA<br />
Lasciatemi un po’ <strong>di</strong>r...<br />
FerrAMondo<br />
Dorval non giunge;<br />
AngelicA<br />
(Si no és Valerio, no el tindré en compte.)<br />
FerrAMondo<br />
Molt bé, ja hi pensaré.<br />
(S’aparta d’Angelica.)<br />
AngelicA<br />
(a part)<br />
Però no voldria...<br />
FerrAMondo<br />
Me l’havia de guanyar.<br />
AngelicA<br />
(amb timidesa)<br />
Senyor oncle...<br />
FerrAMondo<br />
(separant-se’n)<br />
Què preteneu?<br />
AngelicA<br />
Vós ja coneixeu<br />
la meva timidesa.<br />
FerrAMondo<br />
Sí, la conec; ara sou<br />
una colometa; aviat, però,<br />
per l’art singular <strong>del</strong> matrimoni<br />
sereu com les altres un bon <strong>di</strong>moni.<br />
AngelicA<br />
Ah, sou tan bo!<br />
FerrAMondo<br />
(Se’n separa encara més.)<br />
No tant, si he de <strong>di</strong>r la veritat.<br />
AngelicA<br />
Deixeu-me <strong>di</strong>r...<br />
FerrAMondo<br />
I Dorval que no ve.<br />
Llibret 117
118 Llibret<br />
(Vuol uscire)<br />
ve<strong>di</strong>am se v’ è Castagna.<br />
AngelicA<br />
(Con vivacità, avvicinandosi a lui)<br />
Caro zio, m’ ascoltate!<br />
FerrAMondo<br />
Ho capito, ho capito.<br />
Voi lo volete, io vi darò marito<br />
(parte).<br />
N. 5<br />
AngelicA<br />
Voglio marito,<br />
ma voglio quello<br />
ch’ è tanto bello,<br />
che qui mi sta.<br />
(Mettesi una mano al <strong>cuore</strong>)<br />
Solo per ridere<br />
vo maritarmi,<br />
e non per piangere<br />
la libertà.<br />
Scena ottava<br />
Ferramondo solo.<br />
FerrAMondo<br />
Castagna ancor non viene;<br />
Angelica se n’ è ita;<br />
(Chiama Angelica)<br />
avrò migliore<br />
agio <strong>di</strong> favellarle.<br />
È una <strong>buon</strong>a ragazza, ho molto gusto<br />
<strong>di</strong> poterle giovar... ma perche mai<br />
non arriva Dorval? Muoio <strong>di</strong> voglia<br />
<strong>di</strong> riveder quel maledetto colpo<br />
che la partita ier perder m’ ha fatto;<br />
vincer doveasi, s’ io non era un matto.<br />
(Comincia a metter i pezzi)<br />
N. 6<br />
(fa per anar-se’n)<br />
Vejam què fa en Castagna.<br />
AngelicA<br />
(amb vivesa, acostant-se-li)<br />
Estimat oncle, escolteu-me!<br />
FerrAMondo<br />
Ja ho he entès, entesos,<br />
vós ho voleu, us daré un marit.<br />
(Se’n va.)<br />
Núm. 5<br />
AngelicA<br />
Vull un marit,<br />
però vull aquell<br />
que tan bell és<br />
i que és aquí.<br />
(amb la mà al cor)<br />
Sols per viure joiosa<br />
em vull casar<br />
i no pas per plorar<br />
la llibertat.<br />
Escena vuitena<br />
Ferramondo sol.<br />
FerrAMondo<br />
Castagna no ve encara;<br />
Angelica se n’ha anat;<br />
(crida Angelica)<br />
tindré més<br />
como<strong>di</strong>tat per parlar-hi.<br />
És una bona noia, em ve de gust<br />
poder-la ajudar... Però com és que<br />
no arriba Dorval? Em moro de ganes<br />
de veure de nou el maleït cop<br />
que la partida em va fer perdre ahir;<br />
era per guanyar, si no hagués estat un boig.<br />
(Comença a posar peces.)<br />
Núm. 6
Pian pianin, veggiamo un poco:<br />
questo è il mio, quell’ è il suo gioco.<br />
A me tocca; il re s’ arrocca,<br />
e la torre va <strong>di</strong> qua.<br />
Qui Dorval mette l’ alfiere.<br />
(S’ infiamma a poco a poco per gra<strong>di</strong>)<br />
Bravo! Scacco! Siam in ballo...<br />
Ei la torre... sta a vedere...<br />
Doppio scacco col cavallo...<br />
la regina perderà.<br />
Via col re... ma s’ io la piglio,<br />
il cavallo egli mi prende;<br />
tanto meglio, è il re in periglio.<br />
La regina or qui <strong>di</strong>scende.<br />
Scacco, scacco... e matto, e matto!<br />
Cosa chiara; il colpo e fatto;<br />
è finita la partita,<br />
non ci è scampo in verità.<br />
Veggiamo meglio:<br />
il re s’ arrocca,<br />
qui Dorval mette l’ alfiere.<br />
Doppio scacco col cavallo,<br />
il cavallo egli mi prende;<br />
la regina qui <strong>di</strong>scende,<br />
la regina perderà.<br />
Scacco matto, il colpo è fatto;<br />
non ci è scampo in verità!<br />
Ho già vinto, gli sta bene;<br />
quando viene lo vedrà.<br />
(Verso le quinte)<br />
Ehi, Castagna! Castagna!<br />
Scena nona<br />
Ferramondo, Giocondo, poi Dorval.<br />
FerrAMondo<br />
Ehi, Castagna, Castagna! Ho vinto, ho vinto!<br />
giocondo<br />
(Senza esser veduto da Ferramondo)<br />
<strong>Il</strong> zio qui solo! Oh, s’ egli<br />
ascoltarmi volesse!<br />
A poc a poc, vejam, vejam:<br />
aquest és el meu joc, aquell el seu.<br />
Em toca a mi, s’enroca el rei,<br />
la torre va cap aquí.<br />
Aquí Dorval posa l’alfil.<br />
(es va encenent de mica en mica)<br />
Bravo! Escac! Ja som al ball...<br />
ell la torre... ves per on...<br />
doble escac amb el cavall...<br />
perdrà la reina.<br />
Treuré el rei... però si me la menjo,<br />
el cavall em prendrà a mi;<br />
molt millor, el rei està en perill.<br />
La reina baixa aquí.<br />
Escac, escac... i mat, i mat!<br />
Cosa clara; ja està fet el cop,<br />
i la partida acabada,<br />
no hi ha escapatòria possible.<br />
Mirem-ho millor:<br />
el rei s’enroca,<br />
aquí Dorval posa l’alfil.<br />
Doble escac amb el cavall...<br />
el cavall em pren a mi;<br />
la reina baixa aquí,<br />
la reina perdrà.<br />
Escac i mat, ja està fet el cop,<br />
no hi ha escapatòria possible!<br />
Ja he guanyat, li està bé;<br />
quan vingui ja ho veurà.<br />
(cap a bastidors)<br />
Ei, Castagna! Castagna!<br />
Escena novena<br />
Ferramondo, Giocondo, després Dorval.<br />
FerrAMondo<br />
Ei, Castagna, Castagna! He guanyat!<br />
giocondo<br />
(sense que el vegi Ferramondo)<br />
L’oncle tot sol aquí.<br />
Oh, si em volgués escoltar.<br />
Llibret 119
120 Llibret<br />
FerrAMondo<br />
(Siede)<br />
Io porrò tutti<br />
i pezzi come pria...<br />
(accomoda i pezzi senza veder Giocondo)<br />
Se almen Castagna...<br />
giocondo<br />
Signor...<br />
FerrAMondo<br />
(Senza mai voltarsi)<br />
Ebben, hai ritrovato poi<br />
l’ amico mio Dorval?<br />
dorVAl<br />
(Entra per la porta <strong>di</strong> prospetto)<br />
Eccomi a voi.<br />
giocondo<br />
(Con risoluzione)<br />
Signor...<br />
(Ferramondo si volta, e vedendo Giocondo si<br />
alza, gitta per terra la se<strong>di</strong>a e parte infuriato,<br />
senza parlare).<br />
Scena decima<br />
Dorval e Giocondo.<br />
dorVAl<br />
(Con aria ridente)<br />
Che scena è questa!<br />
giocondo<br />
Oh, questo è troppo!<br />
dorVAl<br />
(Come sopra)<br />
Come l’amico Ferramondo io riconosco.<br />
giocondo<br />
Mi <strong>di</strong>spiace per voi.<br />
FerrAMondo<br />
(s’asseu)<br />
Ara posaré<br />
totes les peces com abans.<br />
(arranja les peces sense veure Giocondo)<br />
Si almenys en Castagna...<br />
giocondo<br />
Senyor...<br />
FerrAMondo<br />
(sense girar-se)<br />
I què, has trobat<br />
el meu amic Dorval?<br />
dorVAl<br />
(Entra per la porta <strong>del</strong> davant.)<br />
A la vostra <strong>di</strong>sposició.<br />
giocondo<br />
(resoludament)<br />
Senyor...<br />
(Ferramondo es gira i, en veure Giocondo,<br />
s’alça, llença la ca<strong>di</strong>ra a terra i se’n va furiós<br />
sense <strong>di</strong>r res.)<br />
Escena desena<br />
Dorval i Giocondo.<br />
dorVAl<br />
(amb aire rialler)<br />
I quina escena és aquesta!<br />
giocondo<br />
Oh, això és massa!<br />
dorVAl<br />
(com abans)<br />
Com reconec en això l’amic Ferramondo.<br />
giocondo<br />
Em sap greu per vós.
dorVAl<br />
(Sempre ridente)<br />
Mi meraviglio. Ci conosciam che basta.<br />
giocondo<br />
Ah, caro amico,<br />
se aiutarmi poteste!<br />
dorVAl<br />
Io lo desidero.<br />
giocondo<br />
Mio zio (negar nol posso) a l’ apparenza<br />
d’ o<strong>di</strong>armi ha ragion, ma se il mio core<br />
ei vedesse in effetto<br />
so che a me renderia tutto il suo affetto.<br />
dorVAl<br />
Sarà, ma vo stra moglie...<br />
giocondo<br />
(Con vivacità)<br />
Mia moglie? Ah, non sapete<br />
quanto a riguardo suo ciascun s’ inganna,<br />
e specialmente il zio, che la condanna.<br />
Io le faccio giustizia: ella più ricco<br />
<strong>di</strong> quel che son mi crede, e ignote a lei<br />
son tutte le vicende e i mali miei<br />
N. 7<br />
Degli anni sul fiore<br />
amore ci unì,<br />
nè mai <strong>di</strong> tal fiamma<br />
scintilla ne dramma,<br />
finora languì.<br />
Io stesso i piaceri<br />
l’ ho avezza a seguir,<br />
e ognor suoi voleri<br />
cercai prevenir.<br />
Ma quale, oh Dio, rammento<br />
a me fatal momento<br />
che il peso ancor rinuova<br />
<strong>di</strong> tutti i miei martir.<br />
dorVAl<br />
(tothora somrient)<br />
Em meravello. Ens coneixem prou.<br />
giocondo<br />
Ah, bon amic,<br />
si poguessis ajudar-me!<br />
dorVAl<br />
Jo bé que voldria.<br />
giocondo<br />
El meu oncle (no ho puc negar) sembla<br />
que m’o<strong>di</strong>ï, i amb raó, però si el meu cor<br />
pogués veure en efecte,<br />
sé que em donaria tot el seu afecte.<br />
dorVAl<br />
Potser sí, però la vostra dona...<br />
giocondo<br />
(amb vivesa)<br />
La meva dona? Ah, no sabeu<br />
com s’enganya la gent respecte d’ella,<br />
i en especial l’oncle, que la condemna.<br />
Jo li faig justícia: ella es pensa<br />
que sóc més ric <strong>del</strong> que sóc, i ignora<br />
totes les meves vicissituds i mals.<br />
Núm. 7<br />
A la flor de l’edat<br />
l’amor ens va unir,<br />
i mai de tal flama<br />
guspira ni drama<br />
fins ara ha llanguit.<br />
Els plaers jo mateix<br />
l’he incitada a seguir,<br />
i sempre al seu voler<br />
he intentat avançar-me.<br />
Però, oh, Déu, quin moment,<br />
record per a mi fatal,<br />
que el pes renova encara<br />
de tot el meu sofrir.<br />
Llibret 121
122 Llibret<br />
dorVAl<br />
Oh, povero Giocondo!<br />
giocondo<br />
E che? Ridete?<br />
Vi burlate <strong>di</strong> me?<br />
dorVAl<br />
No, vi compiango:<br />
basta, gli parlerò.<br />
giocondo<br />
Gli parlerete?<br />
dorVAl<br />
Sì; converrà poi <strong>di</strong>rgli<br />
come in soli quattro anni in fumo andaro<br />
tanti beni dal padre a voi lasciati.<br />
giocondo<br />
Dei progetti tentati<br />
senza senno maturo, <strong>del</strong>le spese<br />
fuor <strong>di</strong> tempo intraprese; i pravi amici,<br />
una mente leggiera, un facil core<br />
mi tolse l’ oro, e presto, oh, Dio, l’ onore.<br />
dorVAl<br />
Quanto vi compatisco! E vostra suora?<br />
Ella in bellezza ognora,<br />
ella cresce in età; frequentan molti<br />
la casa vostra, e qualche volta... amico,<br />
voi capite assai piu <strong>di</strong> quel ch’ io <strong>di</strong>co.<br />
giocondo<br />
Purtroppo è ver, e quin<strong>di</strong> io fo pensiero,<br />
finche un poco s’ accomodan le cose,<br />
<strong>di</strong> porla in un ritiro.<br />
dorVAl<br />
Bravo! <strong>Il</strong> progetto è <strong>buon</strong>o;<br />
ma ne parlaste al zio?<br />
dorVAl<br />
Oh, pobre Giocondo!<br />
giocondo<br />
Què? Ara rieu?<br />
Que us burleu de mi?<br />
dorVAl<br />
No, us compadeixo:<br />
prou, ja hi parlaré.<br />
giocondo<br />
Hi parlareu?<br />
dorVAl<br />
Sí, i caldrà <strong>di</strong>r-li com en només<br />
quatre anys s’esfumaren tants béns<br />
com us va deixar el vostre pare.<br />
giocondo<br />
Projectes intentats<br />
sense seny madurat, despeses<br />
fora de temps empreses, els mals amics,<br />
un cap lleuger, un fàcil cor<br />
em prengué l’or, i aviat, oh, Déu, l’honor.<br />
dorVAl<br />
Quant que us compadeixo! I vostra germana?<br />
Tant creix en bellesa com creix en edat;<br />
molts freqüenten casa vostra,<br />
i alguna vegada... amic meu,<br />
prou bé enteneu el que us <strong>di</strong>c.<br />
giocondo<br />
Massa que és cert, i per això he pensat<br />
fins que no s’arrangin un poc les coses,<br />
de posar-la en algun retir.<br />
dorVAl<br />
Bravo! És bo el projecte,<br />
però n’heu parlat amb l’oncle?
giocondo<br />
Come parlar degg’ io s’ ei non mi bada?<br />
Deh, cercate una strada<br />
<strong>di</strong> parlar voi per me! So ch’ ei vi stima,<br />
che v’ ascolta, che v’ ama; andate tosto,<br />
parlategli, vi prego.<br />
dorVAl<br />
Io son <strong>di</strong>sposto.<br />
Sapete dov’ è ito?<br />
giocondo<br />
Or lo saprem. Castagna, è il zio sortito?<br />
Scena un<strong>di</strong>cesima<br />
I sudetti e Castagna.<br />
cAstAgnA<br />
Signore, egli è in giar<strong>di</strong>no<br />
coi soliti <strong>del</strong>iri.<br />
dorVAl<br />
Ebbene, io vado.<br />
giocondo<br />
Aspettate. Fia meglio<br />
lasciarlo un po’ calmar.<br />
dorVAl<br />
E se poi sorte?<br />
giocondo<br />
Io credo che a momenti<br />
tornerà alle sue stanze: a porlo in calma<br />
(io lo conosco) un quarto d’ ora è molto.<br />
Ei <strong>di</strong> trovarvi avrà piacer.<br />
dorVAl<br />
Adunque, ad attenderlo andrò.<br />
giocondo<br />
Come vi pare;<br />
se impegnasi per me, torno a sperare.<br />
Llibret 123<br />
giocondo<br />
Com n’hi he de parlar, si no em fa cap cas?<br />
Au, busqueu un camí<br />
de parlar vós per mi! Sé que us aprecia,<br />
que us escolta i estima; aneu-hi de seguida,<br />
parleu-hi, us ho prego.<br />
dorVAl<br />
Hi estic <strong>di</strong>sposat.<br />
Sabeu on ha anat?<br />
giocondo<br />
Ara ho sabrem. Castagna, ha sortit l’oncle?<br />
Escena onzena<br />
Anteriors i Castagna.<br />
cAstAgnA<br />
Senyor, és al jardí<br />
amb els habituals <strong>del</strong>iris.<br />
dorVAl<br />
Molt bé, hi vaig.<br />
giocondo<br />
Espereu, seria millor<br />
deixar que es calmi una mica.<br />
dorVAl<br />
I si després se’n va?<br />
giocondo<br />
Crec que en uns instants tornarà<br />
a les seves estances; perquè es calmi<br />
(el conec) un quart d’hora és molt.<br />
I estarà content de trobar-vos.<br />
dorVAl<br />
Doncs bé, aniré a esperar-lo.<br />
giocondo<br />
Com us plagui,<br />
si es compromet per mi, esperaré altre cop.
124 Llibret<br />
Scena do<strong>di</strong>cesima<br />
Giocondo e Castagna.<br />
giocondo<br />
E non hai detto al zio<br />
quello che ti comisi?<br />
cAstAgnA<br />
Io gli volli parlar, e al or<strong>di</strong>nario<br />
mandommi alla malora.<br />
giocondo<br />
Abbi pazienza e un giorno<br />
sarò grato, ti giuro.<br />
cAstAgnA<br />
Grazie, grazie, Signor; io non mi curo.<br />
giocondo<br />
Come sei così ricco?<br />
cAstAgnA<br />
Son ricco abbastanza,<br />
se mai nulla mi manca e nulla m’ avanza.<br />
giocondo<br />
E chi con quattro figli ed una moglie<br />
ti fa viver sì lieto e sì felice?<br />
cAstAgnA<br />
Stretta man, sobrie voglie,<br />
un bon salario ed un padron migliore<br />
è la filosofia d’ un servitore.<br />
N. 8<br />
Son trent’ anni che porto livrea;<br />
è il mestier che mio padre facea.<br />
Non stu<strong>di</strong>ai la moral, la politica;<br />
anzi appena so far l’ abbicì.<br />
Pur in fondo un uom dotto mi credo<br />
e a un filosofo nulla la cedo<br />
per le cose imparate per prattica,<br />
miglior libro che s’ abbia oggidì.<br />
Ho imparato il necessario<br />
Escena dotzena<br />
Giocondo i Castagna.<br />
giocondo<br />
I no has <strong>di</strong>t a l’oncle<br />
el que t’he encarregat?<br />
cAstAgnA<br />
Hi he volgut parlar, i com és costum<br />
m’ha enviat a prendre vent.<br />
giocondo<br />
Tingues paciència i un <strong>di</strong>a<br />
t’ho sabré agrair, t’ho juro.<br />
cAstAgnA<br />
Gràcies, senyor, no em preocupa això.<br />
giocondo<br />
Caram, tan ric ets?<br />
cAstAgnA<br />
Sóc prou ric,<br />
si mai res no em manca i res no em sobra.<br />
giocondo<br />
¿I qui, amb quatre fills i una esposa,<br />
et fa viure tan feliç i content?<br />
cAstAgnA<br />
Mà restringida, sobris desigs,<br />
un bon salari i un millor amo:<br />
aquesta és la filosofia d’un servidor.<br />
Núm. 8<br />
Fa trenta anys que duc lliurea;<br />
és l’ofici que el meu pare feia.<br />
No vaig estu<strong>di</strong>ar ni moral ni política;<br />
a penes si sé l’abecedari.<br />
I amb tot, em crec docte en el fons,<br />
i no estic per sota d’un filòsof<br />
per les coses que he après amb la pràctica,<br />
el millor llibre que pugui existir avui.<br />
He après a separar
dal bisogno imaginario<br />
con criterio a separar,<br />
e la spesa col’ entrata,<br />
per non far qualche fritatta,<br />
sempre, sempre a misurar.<br />
Ho imparato a non far debiti,<br />
perche arriva il pagherò.<br />
So ber acqua e mangiar cavoli<br />
se capponi e vin non ho.<br />
Poi se vien qualche <strong>di</strong>sgrazia,<br />
qualche spesa affatto incerta,<br />
ho un padron che non si sazia,<br />
colla borsa sempre aperta,<br />
d’ aiutarmi in quel che puo.<br />
(Parte).<br />
Scena tre<strong>di</strong>cesima<br />
Giocondo, in<strong>di</strong> Mad. Lucilla.<br />
giocondo<br />
Oh, che scola! e da un servo!... il gran <strong>buon</strong><br />
uomo.<br />
E cotesto mio zio... se mai Dorval<br />
a piegarlo giungesse, ed io potessi<br />
celar tutto a Lucilla... Un’ altra prorroga<br />
chiederan gli avvocati: e poi? Oh, cieli,<br />
o<strong>di</strong>oso è il raggiro.<br />
E l’ onor? Vien Lucilla, io mi ritiro.<br />
(Vuol partire e Lucilla lo richiama).<br />
lucillA<br />
(Lietamente)<br />
Buon giorno, caro amico.<br />
Io <strong>di</strong> voi iva in traccia.<br />
giocondo<br />
(Confuso)<br />
Ed io sortia.<br />
lucillA<br />
Ritrovai poco pria<br />
quel nostro stravagante,<br />
che giva sussurrando e brontolando...<br />
amb criteri el necessari de debò<br />
de la necessitat imaginària,<br />
i a mesurar la despesa sempre<br />
segons les entrades,<br />
per no quedar empantanegat.<br />
He après a no contraure deutes<br />
perquè arriba el pagaré.<br />
Sé beure aigua i menjar cols,<br />
si capons i vi no tinc.<br />
I si ve alguna desgràcia,<br />
o despesa insospitada,<br />
tinc un amo que no es cansa,<br />
amb la bossa sempre oberta,<br />
d’ajudar-me en el que pot.<br />
(Se’n va.)<br />
Escena tretzena<br />
Giocondo, després la senyora Lucilla.<br />
Llibret 125<br />
giocondo<br />
Oh, quina lliçó! I d’un servent!... Quin gran bon<br />
home!<br />
I aquest meu oncle... si Dorval<br />
arribés a persua<strong>di</strong>r-lo, i jo pogués<br />
amagar-ho tot a Lucilla... Una altra pròrroga<br />
demanaran els advocats; i després? Oh, cels,<br />
o<strong>di</strong>ós és l’engany.<br />
I l’honor? Ve Lucilla, em retiro.<br />
(fa per anar-se’n, però Lucilla el reclama)<br />
lucillA<br />
(alegrement)<br />
Bon <strong>di</strong>a, estimat amic,<br />
justament us estava buscant.<br />
giocondo<br />
(confús)<br />
Doncs jo sortia.<br />
lucillA<br />
Acabo de trobar-me<br />
el nostre extravagant que anava<br />
mormolant i remugant...
126 Llibret<br />
giocondo<br />
Parlate <strong>di</strong> mio zio?<br />
lucillA<br />
Di lui; sbuffante<br />
in giar<strong>di</strong>no lo lasciai, dove poc’ anzi<br />
ita era a passeggiar; ei sbatte i pie<strong>di</strong>,<br />
urla, mormora, strilla...<br />
che insoffribile umor!<br />
giocondo<br />
Cara Lucilla, noi dobbiam rispettarlo.<br />
lucillA<br />
E quando mai<br />
al dovere io mancai? Rispetto in lui<br />
la qualità <strong>di</strong> zio; rispetto gli anni;<br />
ma che giova per me? se più ch’ io faccio,<br />
più m’ o<strong>di</strong>a e mi <strong>di</strong>sprezza,<br />
più con sgarbo mi tratta e con durezza!<br />
Dovrei <strong>di</strong> questo ad onta<br />
fargli vezzi, blan<strong>di</strong>rlo, accarezzarlo?<br />
giocondo<br />
E se poteste farlo?<br />
Al fine è zio, nè si puo <strong>di</strong>r che un giorno<br />
bisogno non n’ abbiam.<br />
lucillA<br />
Di lui? Che <strong>di</strong>te?<br />
Noi, bisogno <strong>di</strong> lui?<br />
Non abbiam quanto basta<br />
per viver con decoro? Io non vi chieggio<br />
più <strong>di</strong> quel che mi date; seguitiam<br />
con moderazion, come al presente...<br />
giocondo<br />
(Sospirando)<br />
Con moderazion!<br />
lucillA<br />
Sicuramente!<br />
giocondo<br />
Parleu <strong>del</strong> meu oncle?<br />
lucillA<br />
D’ell, sí; bufant l’he deixat<br />
al jardí, on poc abans havia<br />
anat a passejar; picava de peus,<br />
udolava, murmurava, cridava...<br />
Quin humor tan insofrible!<br />
giocondo<br />
Estimada Lucilla, l’hem de respectar.<br />
lucillA<br />
I quan he faltat jo<br />
al deure? Li respecto la qualitat<br />
d’oncle, respecto els anys,<br />
però de què em serveix? Si més faig,<br />
més m’o<strong>di</strong>a i em menysprea,<br />
i més em tracta amb duresa i descortesia!<br />
¿I hauré, malgrat això, per vergonya,<br />
de fer-li magarrufes, afalagar-lo, acaronar-lo?<br />
giocondo<br />
I si ho poguessis fer?<br />
Al capdavall és l’oncle, i no es pot <strong>di</strong>r<br />
que algun <strong>di</strong>a no en tinguem necessitat.<br />
lucillA<br />
D’ell? Què <strong>di</strong>eu?<br />
Nosaltres, necessitat d’ell?<br />
¿No tenim tot el que cal per viure<br />
amb decòrum? No us demano pas<br />
més <strong>del</strong> que em doneu; seguim, doncs,<br />
amb moderació, com fins ara...<br />
giocondo<br />
(sospirant)<br />
Amb moderació!<br />
lucillA<br />
I tant!
giocondo<br />
(Con inquietu<strong>di</strong>ne)<br />
(Oh me infelice!)<br />
lucillA<br />
Son’ io forse una vana che scialacqui...<br />
ma voi siete inquieto,<br />
cosa avete? Parlate.<br />
giocondo<br />
(Con imbarazzo)<br />
Nulla, nulla...<br />
pensava a la sorella.<br />
lucillA<br />
Alla sorella?<br />
Ella è saggia e <strong>di</strong>screta; io l’ amo, e voi<br />
potreste senza porla in un convento<br />
fare il suo contento; io certa sono<br />
che non va volontier, che non ha voglia<br />
<strong>di</strong> nubile restar...<br />
giocondo<br />
(Con fuoco)<br />
E che? Dovrei<br />
andar <strong>di</strong> porta in porta<br />
a cercarle uno sposo?<br />
lucillA<br />
Orsù m’ u<strong>di</strong>te,<br />
ma senza andare in collera:<br />
Valerio l’ ama!<br />
giocondo<br />
(Ohimè, che pena!)<br />
lucillA<br />
Io credo<br />
che migliore partito<br />
sperar non si potria per un marito.<br />
giocondo<br />
Vedremo... parlerem...<br />
giocondo<br />
(amb inquietud)<br />
(Oh, infeliç de mi!)<br />
lucillA<br />
Sóc potser una vanitosa mà foradada...<br />
Però us veig inquiet,<br />
què us passa? Parleu.<br />
giocondo<br />
(incòmode)<br />
No res, no res...<br />
pensava en la germana.<br />
lucillA<br />
En la germana? És sàvia<br />
i <strong>di</strong>screta, me l’estimo i vós podríeu<br />
sense dur-la a un convent,<br />
fer que estigui contenta; estic segura<br />
que no hi va de grat, no té pas ganes<br />
de quedar-se per vestir sants...<br />
giocondo<br />
(encès)<br />
I què? ¿Hauria d’anar jo<br />
porta per porta<br />
a buscar-li un marit?<br />
lucillA<br />
Au, va, escolteu-me,<br />
però sense empipar-vos:<br />
Valerio l’estima.<br />
giocondo<br />
(Ai las, quina pena!)<br />
lucillA<br />
I em penso que millor partit,<br />
si és per tenir marit,<br />
no podríem pas trobar.<br />
giocondo<br />
Ja ho veurem... ja en parlarem...<br />
Llibret 127
128 Llibret<br />
lucillA<br />
(Con affetto)<br />
Caro Giocondo,<br />
lasciate a me l’ affar.<br />
giocondo<br />
(Con imbarazzo)<br />
Madama...<br />
lucillA<br />
Ebbene...<br />
giocondo<br />
Non si puo, non si puo.<br />
lucillA<br />
Perche?<br />
giocondo<br />
Credete che acconsentavi il zio?<br />
lucillA<br />
Ma voi per altro<br />
siete il <strong>di</strong> lei fratello; in vostra mano<br />
è la sua dote, e tocca a voi...<br />
giocondo<br />
Guardatevi dal parlarne per or.<br />
lucillA<br />
Voi non volete adunque maritarla?<br />
giocondo<br />
Anzi il contrario.<br />
lucillA<br />
Ma se...<br />
giocondo<br />
(In atto <strong>di</strong> partire)<br />
Deggio sortir.<br />
lucillA<br />
(Con agitazione)<br />
Nè parlar devo?<br />
lucillA<br />
(amb afecte)<br />
Estimat Giocondo,<br />
deixeu-me a mi l’afer.<br />
giocondo<br />
(incòmode)<br />
Senyora...<br />
lucillA<br />
Què, doncs?<br />
giocondo<br />
No es pot, no és possible.<br />
lucillA<br />
Per què?<br />
giocondo<br />
Creieu que l’oncle hi consentiria?<br />
lucillA<br />
Però si sou el seu germà;<br />
en vostra mà teniu el dot,<br />
i a vós us toca...<br />
giocondo<br />
Guardeu-vos de parlar-ne per ara.<br />
lucillA<br />
Que potser no la voleu casar?<br />
giocondo<br />
Més aviat al contrari.<br />
lucillA<br />
Però si...<br />
giocondo<br />
(fent per anar-se’n)<br />
Me n’he d’anar.<br />
lucillA<br />
(amb agitació)<br />
I no n’he de parlar?
giocondo<br />
(Come sopra)<br />
No.<br />
(Parte e Mad. lo richiama)<br />
lucillA<br />
È forse per la dote?<br />
giocondo<br />
(partendo infuriato)<br />
Non lo so.<br />
Scena quattor<strong>di</strong>cesima<br />
Madama Lucilla sola.<br />
lucillA<br />
Che novità, che strana foggia è questa?<br />
Di quai m’ empie la testa<br />
affannosi pensieri<br />
l’ arcano favellar <strong>del</strong> caro sposo!<br />
Qual mistero v’ è ascoso? Avrebbe mai<br />
imprudente Giocondo...? Ah, quei sospiri,<br />
quel inquieto aspetto<br />
m’ empie l’ alma <strong>di</strong> smania e <strong>di</strong> sospetto.<br />
N. 9<br />
Chi sa, chi sa qual sia<br />
l’ affanno <strong>del</strong> mio bene,<br />
se sdegno, gelosia,<br />
rabbia, <strong>di</strong>spetto, amor.<br />
Voi che sapete, o Dei,<br />
i puri affetti miei,<br />
voi questo dubbio atroce<br />
toglietemi dal cor.<br />
Scena quin<strong>di</strong>cesima<br />
La sudetta, Angelica, poi Marina.<br />
AngelicA<br />
Son proprio <strong>di</strong>sperata:<br />
cosa mai deggio far? fin la Marina<br />
m’ abbandona... mi lascia... oh, me meschina!<br />
giocondo<br />
(com abans)<br />
No.<br />
(Se’n va i la senyora el reclama.)<br />
lucillA<br />
És potser pel dot?<br />
giocondo<br />
(marxant enfurit)<br />
No ho sé.<br />
Escena catorzena<br />
La senyora Lucilla sola.<br />
Llibret 129<br />
lucillA<br />
Que estrany, quines maneres són aquestes?<br />
De quins pensaments neguitosos<br />
m’omple el cap l’obscur<br />
parlar de l’estimat espòs!<br />
Quin misteri s’hi amaga? Deu haver<br />
l’imprudent Giocondo... Ah, aquells sospirs,<br />
aquell aspecte inquiet, m’omplen<br />
l’ànima d’afany i de sospites.<br />
Núm. 9<br />
Qui sap, qui sap quina és<br />
la preocupació <strong>del</strong> meu estimat?<br />
¿Potser enuig, gelosia,<br />
ràbia, despit, amor?<br />
Vosaltres que sabeu, oh, déus,<br />
quins són els meus afectes,<br />
traieu-me <strong>del</strong> cor<br />
aquest dubte atroç.<br />
Escena quinzena<br />
Anterior i Angelica, després Marina.<br />
AngelicA<br />
Estic ben desesperada:<br />
i ara què he de fer? Fins i tot Marina<br />
m’abandona... em deixa... Oh, pobra de mi!
130 Llibret<br />
lucillA<br />
(Dolcemente)<br />
Sorella...<br />
AngelicA<br />
(Seria e in atto <strong>di</strong> partire)<br />
Serva sua.<br />
lucillA<br />
Dove andate?<br />
AngelicA<br />
(Come sopra)<br />
Signora, io vado via.<br />
lucillA<br />
Ah, ah, voi siete in collera!<br />
AngelicA<br />
(Con serietà)<br />
Per forza.<br />
lucillA<br />
Siete incollera meco?<br />
AngelicA<br />
Ma Signora...<br />
lucillA<br />
Sentite, figlia mia: se vi <strong>di</strong>spiace<br />
la cosa <strong>del</strong> convento, assicuratevi<br />
ch’ io non ci ho parte; io v’ amo, e dal mio<br />
canto tutto farò per rendervi felice.<br />
AngelicA<br />
Oh, che donna bugiarda e mentitrice!<br />
(piange)<br />
lucillA<br />
Cosa avete, piangete?<br />
AngelicA<br />
(Da sé)<br />
(Qual inganno!)<br />
lucillA<br />
(dolçament)<br />
Germana...<br />
AngelicA<br />
(seriosa i fent per anar-se’n)<br />
Al vostre servei...<br />
lucillA<br />
On aneu?<br />
AngelicA<br />
(com abans)<br />
Senyora, me’n vaig.<br />
lucillA<br />
Ah, ah, esteu enfadada!<br />
AngelicA<br />
(seriosa)<br />
Per força.<br />
lucillA<br />
Esteu enfadada amb mi?<br />
AngelicA<br />
Però, senyora...<br />
lucillA<br />
Escolteu, filla meva: si us desplau<br />
la cosa <strong>del</strong> convent, podeu estar segura<br />
que res no hi tinc a veure; us estimo,<br />
i faré el que pugui perquè sigueu feliç.<br />
AngelicA<br />
Oh, dona enganyosa i mentidera!<br />
(Plora.)<br />
lucillA<br />
Què teniu? Ploreu?<br />
AngelicA<br />
(a part)<br />
(Quin engany!)
lucillA<br />
Ma perche quell’ affano?<br />
AngelicA<br />
E dovrei star allegra<br />
col fratello in rovina?<br />
lucillA<br />
In rovina Giocondo? Cosa <strong>di</strong>te?<br />
AngelicA<br />
Chi lo sa più <strong>di</strong> voi?<br />
lucillA<br />
(Con sorpresa)<br />
Come? Spiegatevi!<br />
MArinA<br />
Vien Ferramondo; Angelica, guardatevi.<br />
N. 10<br />
Già lo vi<strong>di</strong> sortir dal giar<strong>di</strong>no;<br />
è vicino e trovar non vi de’ .<br />
lucillA<br />
Non partite... sentite... aspettate,<br />
palesate la cosa com’ è.<br />
AngelicA<br />
Eh, Madama sa meglio l’ arcano,<br />
ed è vano <strong>di</strong> finger con me.<br />
lucillA<br />
Non so niente, lo giuro, credete;<br />
m’ offendete ma senza perchè.<br />
AngelicA<br />
Guarda un poco la volpe maligna<br />
che benigna vuol meco sembrar!<br />
lucillA<br />
O<strong>di</strong> un po’ la colomba innocente<br />
che si sente desio <strong>di</strong> beccar!<br />
lucillA<br />
Per què aquesta pena?<br />
AngelicA<br />
I encara he d’estar alegre<br />
amb el germà arruïnat?<br />
lucillA<br />
Giocondo arruïnat? Què <strong>di</strong>eu?<br />
AngelicA<br />
I qui ho sap millor que vós?<br />
lucillA<br />
(sorpresa)<br />
Com? Expliqueu-vos!<br />
MArinA<br />
Ve Ferramondo; Angelica, compte!<br />
Núm. 10<br />
Ja l’he vist sortir <strong>del</strong> jardí,<br />
ja és a prop, i no us ha de trobar aquí.<br />
lucillA<br />
No marxeu..., escolteu, espereu...<br />
expliqueu-me com va la cosa.<br />
AngelicA<br />
Ei, la senyora coneix millor el misteri,<br />
i és inútil fingir amb mi.<br />
lucillA<br />
No en sé res, ho juro, ho podeu creure;<br />
i m’ofeneu sense motiu.<br />
AngelicA<br />
Ves per on la guineu maligna<br />
amb mi benigna vol semblar!<br />
lucillA<br />
Ja veus, la coloma innocent<br />
ara té ganes de picar!<br />
Llibret 131
132 Llibret<br />
MArinA<br />
Via, cessate!<br />
AngelicA e lucillA<br />
Non bado, non odo...<br />
MArinA<br />
Tranquillatevi!<br />
(A due)<br />
AngelicA<br />
... pria si conosca.<br />
Oh, se al naso mi salta la mosca,<br />
saprò meglio insegnarvi a trattar.<br />
lucillA<br />
... pria mi conosca.<br />
Oh, se al capo l’ umore mi viene,<br />
saprò meglio insegnarvi a trattar.<br />
MArinA<br />
Faran bene a lasciar la questione,<br />
ché il padrone potrebbe arrivar.<br />
(A tre)<br />
AngelicA<br />
Veggio che sol per lei<br />
perder dovrò il mio bene.<br />
Ah, dal tormento, oh Dei,<br />
mi sento il cor mancar!<br />
lucillA<br />
Veggio così da lei<br />
offeso il caro bene,<br />
e dal tormento, oh Dei,<br />
mi sento il cor mancar.<br />
MArinA<br />
Vede che sol per lei<br />
perder dovrà il suo bene,<br />
e dal tormento, oh Dei,<br />
si sente il cor mancar.<br />
MArinA<br />
Au, va! Prou!<br />
AngelicA, lucillA<br />
No hi sento, no hi paro esment...<br />
MArinA<br />
Tranquil·litzeu-vos.<br />
(A dos)<br />
AngelicA<br />
... que se sàpiga abans.<br />
Oh, i si em puja la mosca al nas,<br />
ja us ensenyaré a tractar-me millor.<br />
lucillA<br />
... que em reconegui abans.<br />
Oh, si em puja la sang al cap,<br />
ja us ensenyaré a tractar-me millor.<br />
MArinA<br />
Farien bé de deixar la qüestió,<br />
perquè l’amo podria arribar.<br />
(A tres)<br />
AngelicA<br />
Veig que sols per ella<br />
hauré de perdre el meu bé.<br />
Ah, el cor em defalleix<br />
per culpa <strong>del</strong> turment, oh, déus!<br />
lucillA<br />
Veig com ella ofèn<br />
el meu estimat,<br />
i el cor em defalleix<br />
per culpa <strong>del</strong> turment, oh, déus!<br />
MArinA<br />
Veu que sols per ella<br />
haurà de perdre el seu bé,<br />
i el cor li defalleix<br />
per culpa <strong>del</strong> turment, oh, déus!
lucillA<br />
Dite dunque...<br />
AngelicA<br />
<strong>Il</strong> fratello...<br />
lucillA<br />
Via, <strong>di</strong>te...<br />
MArinA<br />
Ma s’ ei vien...<br />
AngelicA<br />
la mia dote...<br />
lucillA<br />
finite...<br />
MArinA<br />
Presto pronto, ch’ ei sale le scale,<br />
il sussurro mi par d’ ascoltar.<br />
AngelicA, lucillA e MArinA<br />
Giu<strong>di</strong>zio, giu<strong>di</strong>zio,<br />
finiam le contese,<br />
che un gran precipizio<br />
qui nascer potrà.<br />
Giu<strong>di</strong>zio, giu<strong>di</strong>zio,<br />
vedetelo qua.<br />
(Si mettono in un angolo <strong>del</strong>la scena).<br />
Scena se<strong>di</strong>cesima<br />
Le sudette, Ferramondo, e poi Castagna.<br />
FerrAMondo<br />
Ehi, Castagna!<br />
cAstAgnA<br />
Padrone.<br />
FerrAMondo<br />
Dov’ è dunque Dorval?<br />
lucillA<br />
Doncs <strong>di</strong>gueu...<br />
AngelicA<br />
El germà...<br />
lucillA<br />
Va, endavant...<br />
MArinA<br />
Però si ve...<br />
AngelicA<br />
El meu dot...<br />
lucillA<br />
Acabeu...<br />
MArinA<br />
Ràpid, va, que ja puja les escales,<br />
la remor em sembla que sento.<br />
AngelicA, lucillA, MArinA<br />
Serenitat i seny,<br />
prou de batusses,<br />
que una gran catàstrofe<br />
podria així sorgir.<br />
Seny, molt de seny!<br />
Aquí el tenim.<br />
(Es posen en un racó de l’escenari.)<br />
Llibret 133<br />
Escena setzena<br />
Anteriors, Ferramondo i després Castagna.<br />
FerrAMondo<br />
Ei, Castagna!<br />
cAstAgnA<br />
Amo.<br />
FerrAMondo<br />
I on és Dorval?
134 Llibret<br />
cAstAgnA<br />
Egli v’ attende<br />
nelle camere vostre.<br />
FerrAMondo<br />
E non m’ avverti?<br />
cAstAgnA<br />
Perdon, tempo non ebbi.<br />
FerrAMondo<br />
(Parla ad Angelica e guarda qualche volta<br />
Madama)<br />
E voi, che fate qui? Questo salone<br />
appartiene a me sol; in questo loco<br />
non vo’ molto né poco<br />
che vengan donne; alcun non vo’ che venga<br />
<strong>del</strong>la vostra famiglia. Commando io... andate.<br />
AngelicA<br />
Caro zio...<br />
MArinA<br />
Signor.<br />
FerrAMondo<br />
Andate!<br />
(Angelica e Marina partono mortificate).<br />
Scena <strong>di</strong>ciassettesima<br />
Ferramondo, Madama, e Castagna.<br />
lucillA<br />
Chiedo scusa, signor... non v’ ad<strong>di</strong>rate.<br />
FerrAMondo<br />
(Voltandosi ad ora ad ora verso Madama<br />
ma fingendo <strong>di</strong> parlar ad Angelica)<br />
La cosa è singolar, impertinente...<br />
vuol venire a seccarmi. Un’ altra scala<br />
v’ è per sortir; io murerò la porta.<br />
cAstAgnA<br />
Us espera<br />
a les vostres estances.<br />
FerrAMondo<br />
I no m’ho véns a <strong>di</strong>r?<br />
cAstAgnA<br />
Perdó, no he tingut temps.<br />
FerrAMondo<br />
(parlant amb Angelica i de tant en tant mira la<br />
senyora)<br />
I vós, què hi feu, aquí? Aquest saló<br />
a mi sol em pertany; en aquest lloc<br />
no vull ni poc ni molt<br />
que hi vinguin dones; no vull que ningú<br />
de la vostra família hi vingui. Jo ho ordeno...<br />
aneu-vos-en.<br />
AngelicA<br />
Estimat oncle...<br />
MArinA<br />
Senyor.<br />
FerrAMondo<br />
Aneu!<br />
(Angelica i Marina se’n van mortificades.)<br />
Escena <strong>di</strong>ssetena<br />
Ferramondo, la senyora i Castagna.<br />
lucillA<br />
Demano excuses, senyor..., no us irriteu.<br />
FerrAMondo<br />
(mirant-se-la de tant en tant, però fingint que<br />
s’adreça a Angelica)<br />
La cosa és singular, impertinent i tot...<br />
Vol venir a empipar-me. Hi ha una altra escala<br />
per sortir, jo faré tapar la porta.
lucillA<br />
Calmatevi, vi prego; per me v’ accerto...<br />
FerrAMondo<br />
(A Castagna)<br />
V’ è Dorval nella camera?<br />
cAstAgnA<br />
Sì, certo.<br />
lucillA<br />
Passate; io partirò se tanto importa.<br />
FerrAMondo<br />
Oh, servo, servo... io murerò la porta.<br />
(Parte.)<br />
Scena <strong>di</strong>ciottesima<br />
Madama Lucilla sola.<br />
lucillA<br />
Che bizzarro carattere! Ma poco<br />
questo or mi preme; io penso<br />
al turbamento <strong>del</strong>lo sposo, ai detti<br />
pungenti <strong>del</strong>la suora... Ah, qual si cela<br />
al misero mio cor fatal mistero!<br />
Io bramo e tremo <strong>di</strong> scoprire il vero.<br />
(Parte)<br />
Scena <strong>di</strong>ciannovesima<br />
Ferramondo e Dorval.<br />
FerrAMondo<br />
Sia ringraziato il Ciel, non v’ è più alcuno;<br />
mettiamci un po’ a giocar.<br />
dorVAl<br />
Sì, ma sentite...<br />
FerrAMondo<br />
Giochiam, ed ammutite.<br />
Llibret 135<br />
lucillA<br />
Calma, us ho prego; per part meva us asseguro...<br />
FerrAMondo<br />
(a Castagna)<br />
Dorval és a la sala?<br />
cAstAgnA<br />
I tant que sí.<br />
lucillA<br />
Aneu passant, jo marxaré si tant importa.<br />
FerrAMondo<br />
Oh, bé, servidor vostre... faré tapar la porta.<br />
(Se’n va.)<br />
Escena <strong>di</strong>vuitena<br />
La senyora Lucilla sola.<br />
lucillA<br />
Estrany caràcter! Però ben poc això<br />
ara m’urgeix; penso en la torbació<br />
<strong>del</strong> marit, en les paraules feridores<br />
de la germana... Ah, quin fatal misteri<br />
oculten al meu pobre cor!<br />
Desitjo i temo descobrir la veritat!<br />
(Se’n va.)<br />
Escena <strong>di</strong>novena<br />
Ferramondo i Dorval.<br />
FerrAMondo<br />
Gràcies al cel! No hi ha ningú,<br />
posem-nos a jugar.<br />
dorVAl<br />
Sí, però escolteu...<br />
FerrAMondo<br />
Juguem, i a callar!
136 Llibret<br />
dorVAl<br />
Si tratta d’ un nipote...<br />
FerrAMondo<br />
D’ un fatuo, d’ uno sciocco, d’ uno schiavo<br />
<strong>del</strong>la sua propria moglie!<br />
(Ferramondo siede)<br />
Sedete.<br />
dorVAl<br />
Pover uom!<br />
FerrAMondo<br />
Orsù, ve<strong>di</strong>amo<br />
questo colpo <strong>di</strong> ieri...<br />
dorVAl<br />
Ma voi lo perderete.<br />
FerrAMondo<br />
Oh, me ne rido.<br />
dorVAl<br />
Lo perderete, <strong>di</strong>co...<br />
FerrAMondo<br />
Io son certo <strong>di</strong> no.<br />
dorVAl<br />
Senza soccorrerlo<br />
lo perderete.<br />
FerrAMondo<br />
Chi?<br />
dorVAl<br />
Vostro nipote.<br />
FerrAMondo<br />
Eh, ch’ io parlo <strong>del</strong> gioco. Via, sedete.<br />
(Tacciono)<br />
Men parlerete più?<br />
dorVAl<br />
Es tracta d’un nebot...<br />
FerrAMondo<br />
D’un fatu, d’un ximplet, d’un esclau<br />
de la seva pròpia dona!<br />
(Ferramondo seu.)<br />
Seieu.<br />
dorVAl<br />
Pobre home!<br />
FerrAMondo<br />
I ara, vejam<br />
aquell cop d’ahir...<br />
dorVAl<br />
Però si el perdreu.<br />
FerrAMondo<br />
Me’n ric.<br />
dorVAl<br />
Us <strong>di</strong>c que el perdreu...<br />
FerrAMondo<br />
Estic segur que no.<br />
dorVAl<br />
Si no el socorreu,<br />
el perdreu.<br />
FerrAMondo<br />
Qui?<br />
dorVAl<br />
El vostre nebot.<br />
FerrAMondo<br />
Si jo parlo <strong>del</strong> joc. Va, seieu.<br />
(callen)<br />
Me’n tornareu a parlar?
dorVAl<br />
(Siede)<br />
Non ‘ e impossibile.<br />
FerrAMondo<br />
Parlate, io non vi bado.<br />
dorVAl<br />
Una parola sol...<br />
FerrAMondo<br />
Giochiamo, o vado.<br />
dorVAl<br />
Io faceva per ben.<br />
FerrAMondo<br />
Anch’ io, anch’ io.<br />
dorVAl<br />
(Tace un istante e poi <strong>di</strong>ce)<br />
Giochiam.<br />
FerrAMondo<br />
Giochiam.<br />
dorVAl<br />
Me ne <strong>di</strong>spiace assai.<br />
FerrAMondo<br />
Scacco al Re!<br />
dorVAl<br />
Ma se mai...<br />
(Un servo passa per la stanza).<br />
FerrAMondo<br />
Or sarete contento,<br />
qualcheduno s’ avanza!<br />
Io vo’ finir; passiam nell’ altra stanza.<br />
(Si alza, prende in fretta lo scacchiere, poi s’<br />
alza anche Dorval; passa uno staffiere, ecc).<br />
dorVAl<br />
(seient)<br />
No és impossible.<br />
FerrAMondo<br />
Parleu, que no us faig cas.<br />
dorVAl<br />
Només una paraula...<br />
FerrAMondo<br />
Juguem o me’n vaig.<br />
dorVAl<br />
Ho feia a fi de bé.<br />
FerrAMondo<br />
I jo també, també.<br />
dorVAl<br />
(calla un moment i després <strong>di</strong>u)<br />
Juguem.<br />
FerrAMondo<br />
Juguem.<br />
dorVAl<br />
Em sap molt de greu.<br />
FerrAMondo<br />
Escac al rei!<br />
dorVAl<br />
Però si...<br />
(Un servent passa per l’estança.)<br />
Llibret 137<br />
FerrAMondo<br />
Estareu content,<br />
aquí no paren de passar!<br />
Vull acabar; passem a l’altra estança.<br />
(S’alça, agafa de pressa el tauler d’escacs,<br />
després també s’alça Dorval; passa un<br />
palafrener, etc.)
138 Llibret<br />
dorVAl<br />
Che furia! E uno staffiere; abbiate flemma.<br />
FerrAMondo<br />
Con questa vostra flemma,<br />
con questo sangue freddo<br />
mi fareste ammattir. Ma come fate?<br />
Siete <strong>di</strong> sasso? Avete un cor <strong>di</strong> legno?<br />
dorVAl<br />
Son <strong>di</strong> carne ancor io, ma non mi sdegno.<br />
N. 11<br />
Deponete lo scacchiero<br />
sopra questo tavolin,<br />
e leggiam un un bel pensiero<br />
d’ un filosofo latin:<br />
«Ha una testa ogni animale,<br />
ogni testa ha il suo perchè,<br />
ed è cosa naturale<br />
se in ciascuna ugual non è.<br />
Vari gusti, ognun lo sa,<br />
nutre l’ uom nel vario sen,<br />
ma ciascun fa quel che fa<br />
perche crede <strong>di</strong> far ben<br />
e trovar felicità».<br />
Ma cos’ è? Voi non badate?<br />
Se le scacchi non lasciate,<br />
io non leggo in verità.<br />
Voi vivace e pien <strong>di</strong> foco<br />
vi sdegnate ognor per poco,<br />
e quell’ ira e quel furore<br />
necessario è al vostro umore,<br />
a le vostre qualità.<br />
Io m’ appiglio a quel che viene,<br />
venga il male o venga il bene,<br />
chi compiango e chi secondo,<br />
e non do per tutto il mondo<br />
questa mia tranquillità.<br />
dorVAl<br />
Quina fúria! És un palafrener, tingueu flegma.<br />
FerrAMondo<br />
Amb aquesta vostra flegma,<br />
amb aquesta sang freda,<br />
em fareu tornar boig. Com us ho feu?<br />
Sou de pedra? Teniu el cor de fusta?<br />
dorVAl<br />
També sóc de carn, jo, però no m’empipo.<br />
Núm. 11<br />
Deixeu estar el tauler<br />
damunt d’aquesta tauleta<br />
i llegim un bell pensament<br />
d’un filòsof llatí:<br />
«Té el seu cap tot animal,<br />
i tot cap té el seu perquè,<br />
i és cosa ben natural<br />
si no n’hi ha ni una d’igual.<br />
Gustos <strong>di</strong>versos, ja se sap,<br />
guarda l’home en pits <strong>di</strong>versos,<br />
però tots fan el que fan,<br />
perquè creuen que fan bé<br />
i obtindran felicitat».<br />
I què passa? No feu cas?<br />
Si els escacs no abandoneu,<br />
no llegeixo, i s’ha acabat!<br />
Vós, vivaç i tan fogós,<br />
per ben poc us enfadeu,<br />
i tal ira i tal furor<br />
li fan falta al vostre humor,<br />
a les vostres qualitats.<br />
Jo m’agafo a allò que ve,<br />
vingui un mal o vingui un bé,<br />
m’apiado o comparteixo<br />
i per res <strong>del</strong> món no dono<br />
la tranquil·litat que tinc.
Scena ventesima<br />
Marina, Angelica, poi Dorval e Ferramondo.<br />
MArinA<br />
Venite via, fidatevi <strong>di</strong> quello ch’ io <strong>di</strong>co.<br />
AngelicA<br />
E se poi fosse irritato con me?<br />
MArinA<br />
Non v’ è ragione;<br />
io conosco il padrone. Egli s’ accese<br />
<strong>di</strong> Madama all’ aspetto.<br />
Attendetelo qui, fate coraggio;<br />
tutto a lui palesate; ei fia, vedrete,<br />
con voi molto <strong>di</strong>verso.<br />
Eccolo; io qui mi celo.<br />
(Marina si nasconde)<br />
dorVAl<br />
Ho perso, ho perso!<br />
FerrAMondo<br />
(Ridendo)<br />
Ah, che ne <strong>di</strong>te! Ieri<br />
fui pazzo e senza testa.<br />
(Di <strong>buon</strong> umore)<br />
Oh, Angelica, sei qui!<br />
AngelicA<br />
Signor...<br />
FerrAMondo<br />
Accostati.<br />
dorVAl<br />
Che vezzosa ragazza!<br />
FerrAMondo<br />
Ebben, sei ancora <strong>del</strong> medesimo avviso?<br />
AngelicA<br />
Vorrei... vorrei...<br />
Llibret 139<br />
Escena vintena<br />
Maria, Angelica, després Dorval i Ferramondo.<br />
MArinA<br />
Veniu, confieu en el que us <strong>di</strong>c.<br />
AngelicA<br />
I si estigués irritat amb mi?<br />
MArinA<br />
No hi ha motiu;<br />
conec l’amo. S’ha escalfat<br />
només veient la senyora.<br />
Espereu-lo aquí, valor!<br />
Feu-li saber tot, i serà, veureu,<br />
amb vós <strong>del</strong> tot <strong>di</strong>stint.<br />
Aquí el tenim; jo m’amago allà.<br />
(Marina s’amaga.)<br />
dorVAl<br />
He perdut, he perdut!<br />
FerrAMondo<br />
(rient)<br />
Ah, què n’heu de <strong>di</strong>r! Ahir<br />
no hi era tot, vaig perdre el cap.<br />
(de bon humor)<br />
Oh, Angelica, ets aquí!<br />
AngelicA<br />
Senyor...<br />
FerrAMondo<br />
Acosta’t.<br />
dorVAl<br />
Graciosa noia, a fe!<br />
FerrAMondo<br />
I què, encara ets de la mateixa opinió?<br />
AngelicA<br />
Voldria... voldria...
140 Llibret<br />
FerrAMondo<br />
Cosa vorresti?<br />
AngelicA<br />
Oh, cielo!<br />
Quella voce mi fa tutta <strong>di</strong> gelo.<br />
FerrAMondo<br />
E così? La finite?<br />
dorVAl<br />
Via, fatevi coraggio, <strong>di</strong>te, <strong>di</strong>te!<br />
N. 12<br />
AngelicA<br />
Son ancora tenerella,<br />
vorrei <strong>di</strong>r ma <strong>di</strong>r non so,<br />
mi tra<strong>di</strong>sce la favella,<br />
trema il labbro e cor non ho.<br />
Ho perduto il mio riposo,<br />
(Ferramondo fa un atto <strong>di</strong> <strong>di</strong>sapprovazione)<br />
non signor, non è così,<br />
<strong>di</strong>r vorrei, ma <strong>di</strong>r non oso<br />
chi è colui che mel rapì.<br />
Perdonate, signor mio,<br />
(A Dorval)<br />
perdonate al mio dolor.<br />
Ah, voi siete, amato zio,<br />
(A Ferramondo)<br />
la speranza <strong>del</strong> mio cor.<br />
(Parte)<br />
dorVAl<br />
Poverina! Sentite? Almen per lei...<br />
FerrAMondo<br />
Per lei ci ho gia pensato:<br />
io le darò uno sposo.<br />
dorVAl<br />
Bravissimo! Lo merita davvero.<br />
FerrAMondo<br />
Què voldries?<br />
AngelicA<br />
Oh, cel!<br />
Aquesta veu em glaça!<br />
FerrAMondo<br />
Què? Acabareu o no?<br />
dorVAl<br />
Au, va, coratge! Digueu, <strong>di</strong>gueu!<br />
Núm. 12<br />
AngelicA<br />
Encara sóc tendra donzella,<br />
voldria <strong>di</strong>r, però no sé <strong>di</strong>r,<br />
em traeixen les paraules,<br />
tremola el llavi i no tinc cor.<br />
He perdut el meu repòs,<br />
(Ferramondo fa un gest de desaprovació.)<br />
no, senyor, no és això,<br />
<strong>di</strong>r voldria, però no goso,<br />
qui és aquell que me’l prengué.<br />
Perdoneu, oh, senyor meu,<br />
(a Dorval)<br />
perdoneu el meu dolor.<br />
Ah, vós sou, estimat oncle,<br />
(a Ferramondo)<br />
l’esperança <strong>del</strong> meu cor.<br />
(Se’n va.)<br />
dorVAl<br />
Pobreta! Ho sentiu? Almenys per ella...<br />
FerrAMondo<br />
En ella ja hi he pensat:<br />
li penso donar marit.<br />
dorVAl<br />
Molt rebé! De debò que ho mereix.
FerrAMondo<br />
Eccovi per esempio una fanciulla<br />
a cui non manca nulla.<br />
dorVAl<br />
È vero, è vero!<br />
FerrAMondo<br />
Felice chi l’ havrà... Dorval...<br />
dorVAl<br />
Amico.<br />
FerrAMondo<br />
Ascoltate.<br />
dorVAl<br />
Che c’ è?<br />
FerrAMondo<br />
Voi siete amico mio.<br />
dorVAl<br />
Senza alcun fallo.<br />
FerrAMondo<br />
Se la volete è vostra.<br />
dorVAl<br />
Chi?<br />
FerrAMondo<br />
Mia nipote.<br />
dorVAl<br />
Come?<br />
FerrAMondo<br />
Come come?<br />
Siete voi sordo? Mi capite o no?<br />
Dico: se volete, io ve la darò.<br />
dorVAl<br />
Ah!<br />
FerrAMondo<br />
Aquí teniu com a exemple una noia<br />
a qui res no li manca.<br />
dorVAl<br />
És cert, és cert!<br />
FerrAMondo<br />
Feliç serà qui la tindrà... Dorval...<br />
dorVAl<br />
Amic.<br />
FerrAMondo<br />
Escolteu.<br />
dorVAl<br />
Què passa?<br />
FerrAMondo<br />
Sou amic meu, oi?<br />
dorVAl<br />
Sens dubte.<br />
FerrAMondo<br />
Si la voleu, és vostra.<br />
dorVAl<br />
Qui?<br />
FerrAMondo<br />
La meva neboda.<br />
dorVAl<br />
Com?<br />
FerrAMondo<br />
Què vol <strong>di</strong>r com?<br />
Que sou sord? M’enteneu o no?<br />
Dic que si voleu, us la daré.<br />
dorVAl<br />
Ah!<br />
Llibret 141
142 Llibret<br />
FerrAMondo<br />
Cosa serve ridere?<br />
E se voi la sposate, oltre la dote,<br />
<strong>di</strong>ecimilla zecchini io vi vo dare.<br />
Cosa vi par?<br />
dorVAl<br />
Mi pare che sia questo un onor... ma suo<br />
fratello...<br />
FerrAMondo<br />
Cosa badate a quella testa pazza?<br />
A me tocca <strong>di</strong>spor <strong>del</strong>la ragazza.<br />
La legge... il testamento<br />
<strong>del</strong> quondam fratel mio...<br />
Decidetevi pur: padron son io.<br />
N. 13 finale<br />
dorVAl<br />
Compatite, o caro amico,<br />
compatite i dubbi miei;<br />
è un gran punto, e nol potrei<br />
su due pie’ precipitar.<br />
FerrAMondo<br />
(Con fuoco)<br />
Perchè far lo schizzinoso?<br />
Se bramate, se vi piace,<br />
tocca a voi l’ esserle sposo,<br />
ed a voi tocca parlar.<br />
dorVAl<br />
Ma...<br />
FerrAMondo<br />
Ma cosa?<br />
dorVAl<br />
...in confidenza:<br />
sedeci anni con quaranta:<br />
troppa, troppa <strong>di</strong>fferenza,<br />
mi potrebbe rifiutar.<br />
FerrAMondo<br />
A què ve riure?<br />
I si us hi caseu, a part <strong>del</strong> dot,<br />
deu mil sequins us penso donar.<br />
Què us en sembla?<br />
dorVAl<br />
Em sembla que és<br />
tot un honor... però el seu germà...<br />
FerrAMondo<br />
I fareu cas a aquell cap verd?<br />
A mi em toca <strong>di</strong>sposar de la noia.<br />
La llei... el testament<br />
<strong>del</strong> finat germà meu...<br />
Deci<strong>di</strong>u-vos: l’amo sóc.<br />
Núm. 13. Finale<br />
dorVAl<br />
Compa<strong>di</strong>u-vos, bon amic,<br />
compa<strong>di</strong>u-vos <strong>del</strong>s meus dubtes;<br />
és un gran pas, i no el podria donar<br />
sense fixar-me on trepitjo.<br />
FerrAMondo<br />
(fogós)<br />
Per què fer-vos el melindrós?<br />
Si ho desitgeu, si us plau,<br />
a vós toca ser-li espòs<br />
i us toca, doncs, parlar.<br />
dorVAl<br />
Però...<br />
FerrAMondo<br />
Però què?<br />
dorVAl<br />
... en confiança:<br />
setze anys amb quaranta,<br />
és massa, massa <strong>di</strong>ferència,<br />
em podria rebutjar.
FerrAMondo<br />
Poca, poca <strong>di</strong>fferenza,<br />
non avete a dubitar.<br />
dorVAl<br />
Tanto onore, tanta gloria<br />
non mi par <strong>di</strong> meritar.<br />
FerrAMondo<br />
Maledetta quella flemma,<br />
mi fareste <strong>di</strong>sperar.<br />
dorVAl<br />
(Con forza)<br />
Lo volete?<br />
FerrAMondo<br />
Certamente.<br />
dorVAl<br />
Ben, si faccia!<br />
FerrAMondo<br />
(Con allegrezza)<br />
Veramente?<br />
dorVAl<br />
Ma con patto che il contratto<br />
debba Angelica firmar.<br />
FerrAMondo<br />
Non c’ è altro? E fatto, è fatto, è fatto.<br />
(A due)<br />
dorVAl<br />
Abbracciami o caro zio,<br />
io faró quel che vi par.<br />
FerrAMondo<br />
Abbriacciami o Dorval mio,<br />
dal notaio voglio andar .<br />
FerrAMondo<br />
Poca, poca <strong>di</strong>ferència,<br />
no ho hauríeu de dubtar.<br />
dorVAl<br />
Tant honor i tanta glòria<br />
no em mereixo, em sembla a mi.<br />
FerrAMondo<br />
Maleïda flegma vostra,<br />
em fareu desesperar.<br />
dorVAl<br />
(amb força)<br />
Ho voleu?<br />
FerrAMondo<br />
Certament.<br />
dorVAl<br />
Doncs faci’s.<br />
FerrAMondo<br />
(amb alegria)<br />
De debò?<br />
dorVAl<br />
Però a con<strong>di</strong>ció que el contracte<br />
vulgui Angelica firmar.<br />
FerrAMondo<br />
I res més? Doncs ja està fet, està fet!<br />
(A dos)<br />
dorVAl<br />
Abraceu-me, estimat oncle,<br />
que faré el que bé us sembli.<br />
FerrAMondo<br />
Abraceu-me, Dorval meu,<br />
vull anar a cal notari.<br />
Llibret 143
144 Llibret<br />
Scena ventunesima<br />
I sudetti, Giocondo, che entra per la porta<br />
<strong>di</strong> mezzo, e vedendo il zio entra nella propia<br />
camera, da cui si fa vedere a suo tempo; poi<br />
Castagna.<br />
giocondo<br />
(Timidamente e sottovoce)<br />
Dorval qui col zio?<br />
Chi sa cosa <strong>di</strong>ce?<br />
FerrAMondo<br />
Un dì più felice non ebbi finor.<br />
dorVAl<br />
È tutto un effetto <strong>del</strong> vostro favor.<br />
FerrAMondo<br />
Ah, tosto si faccia.<br />
Castagna!<br />
cAstAgnA<br />
Signor.<br />
FerrAMondo<br />
(Ttutto con giubilo)<br />
Capello e bastone,<br />
ch’ io voglio andar fuor.<br />
cAstAgnA<br />
Son pronto, padrone;<br />
lo prendo, è <strong>di</strong> fuor.<br />
(Castagna sorte, poi entra con cappello e<br />
bastone)<br />
giocondo<br />
(Dalla porta)<br />
Mi <strong>di</strong>ce ch’ io speri<br />
il suo <strong>buon</strong> umor.<br />
dorVAl<br />
An<strong>di</strong>am.<br />
Escena vint-i-unena<br />
Els anteriors, Giocondo, que entra per la porta<br />
<strong>del</strong> mig, i veient l’oncle, entra a la cambra<br />
pròpia, des d’on apareixerà quan toqui;<br />
després Castagna.<br />
giocondo<br />
(tímidament, en veu baixa)<br />
Dorval aquí, amb l’oncle?<br />
Qui sap què deuen <strong>di</strong>r!<br />
FerrAMondo<br />
Un <strong>di</strong>a més feliç no havia tingut fins ara.<br />
dorVAl<br />
És tot un efecte <strong>del</strong> vostre favor.<br />
FerrAMondo<br />
Ah, que es faci aviat!<br />
Castagna!<br />
cAstAgnA<br />
Senyor.<br />
FerrAMondo<br />
(entusiasmat)<br />
Capell i bastó,<br />
que vull sortir.<br />
cAstAgnA<br />
A punt estic, amo,<br />
ja els agafo, a fora estan.<br />
(Surt, després entra amb el barret i el bastó.)<br />
giocondo<br />
(des de la porta)<br />
Em <strong>di</strong>u que esperi<br />
el seu bon humor.<br />
dorVAl<br />
Anem.
FerrAMondo<br />
Aspettate.<br />
Io vo dal notaio;<br />
se un po’ vi fermate,<br />
in breve son qui.<br />
cAstAgnA<br />
Tenete, illustrissimo;<br />
ho fatto prestissimo.<br />
FerrAMondo<br />
Va bene, benissimo.<br />
cAstAgnA<br />
Vuol altro?<br />
(sorte)<br />
FerrAMondo<br />
No, vanne;<br />
(a Dorval)<br />
già è fatto.<br />
dorVAl<br />
Sicuro.<br />
FerrAMondo<br />
Giurate.<br />
dorVAl<br />
Lo giuro,<br />
parola d’ onor.<br />
FerrAMondo<br />
Parola d’ onor.<br />
Nipote mio caro,<br />
mi giubila il cor.<br />
dorVAl<br />
Amico più caro,<br />
mi giubila il cor.<br />
giocondo<br />
(Dalla porta, col enfasi <strong>di</strong> Fe)<br />
FerrAMondo<br />
Espereu.<br />
Vaig a cal notari,<br />
si voleu esperar-vos una mica,<br />
de seguida torno.<br />
cAstAgnA<br />
Teniu, il·lustríssim,<br />
he anat rapidíssim.<br />
FerrAMondo<br />
Molt rebé, perfectíssim.<br />
cAstAgnA<br />
Voleu res més?<br />
(Se’n va.)<br />
FerrAMondo<br />
No, vés.<br />
(a Dorval)<br />
Ja està fet.<br />
dorVAl<br />
Segur.<br />
FerrAMondo<br />
Jureu-ho.<br />
dorVAl<br />
Ho juro,<br />
paraula d’honor.<br />
FerrAMondo<br />
Paraula d’honor.<br />
Nebot meu estimat,<br />
el cor tinc més que alegre!<br />
dorVAl<br />
Amic meu estimat,<br />
el cor tinc més que alegre!<br />
giocondo<br />
(des de la porta, imitant Ferramondo)<br />
Llibret 145
146 Llibret<br />
Nipote mio caro,<br />
mi giubila il cor.<br />
(Ferramondo parte).<br />
Scena ventiduesima<br />
Dorval, poi Giocondo.<br />
dorVAl<br />
Io maritarmi <strong>di</strong> questa età?<br />
Mi fa da ridere in verità.<br />
giocondo<br />
Ah, caro amico,<br />
quando il mio core<br />
sì gran favore compenserà?<br />
dorVAl<br />
Che <strong>di</strong>amin <strong>di</strong>te?<br />
giocondo<br />
Di già ho capito.<br />
dorVAl<br />
Cos’ è? Impazzite?<br />
giocondo<br />
Ho il zio sentito,<br />
perchè nascondermi<br />
la verità?<br />
dorVAl<br />
Qui non c’ è sillaba <strong>di</strong> verità.<br />
giocondo<br />
(con sorpresa)<br />
Ma s’ ei chiamavami<br />
«nipote caro»,<br />
se dal notaro<br />
so ch’ egli andò!<br />
dorVAl<br />
Disingannatevi per carità.<br />
Nebot meu estimat,<br />
el cor tinc més que alegre!<br />
(Ferramondo se’n va.)<br />
Escena vint-i-dosena<br />
Dorval, després Giocondo.<br />
dorVAl<br />
Casar-me jo a aquesta edat?<br />
N’hi ha per riure, certament.<br />
giocondo<br />
Ah, estimat amic,<br />
¿quan podrà el meu cor<br />
tan gran favor recompensar?<br />
dorVAl<br />
Què <strong>di</strong>monis <strong>di</strong>eu?<br />
giocondo<br />
Ja ho he entès.<br />
dorVAl<br />
Què? Us heu tornat boig?<br />
giocondo<br />
He sentit l’oncle,<br />
per què amagar-me,<br />
doncs, la veritat?<br />
dorVAl<br />
Aquí no hi ha ni síl·laba de veritat.<br />
giocondo<br />
(amb sorpresa)<br />
Però si m’ha <strong>di</strong>t<br />
«nebot meu estimat»,<br />
si se n’ha anat<br />
a cal notari i tot!<br />
dorVAl<br />
Desenganyeu-vos, feu el favor.
giocondo<br />
Ma quegli amplessi, quella allegria?<br />
dorVAl<br />
Siamo <strong>di</strong> nozze.<br />
giocondo<br />
Che bizzarria!<br />
dorVAl<br />
Egli m’ onora<br />
la destra offrendomi<br />
<strong>di</strong> vostra suora.<br />
giocondo<br />
(Con trasporto)<br />
E voi sarete...<br />
dorVAl<br />
...se voi volete, la sua metà.<br />
dorVAl e giocondo<br />
(Come sopra)<br />
Ah, che quest’ anima<br />
piacer più grato,<br />
più lieto stato<br />
bramar non sa.<br />
Scena ventitreesima<br />
I sudetti e Lucilla.<br />
giocondo<br />
Su, venite, Lucilla, venite,<br />
(ad<strong>di</strong>ta Dorval)<br />
<strong>di</strong> mia suora lo sposo abbracciate.<br />
lucillA<br />
Ei lo sposo?<br />
dorVAl<br />
Lo sposo, che <strong>di</strong>te?<br />
Se la scielta, Madama; approvate,<br />
doppiamente felice sarò.<br />
giocondo<br />
I aquelles abraçades, aquella alegria?<br />
dorVAl<br />
Estem de noces.<br />
giocondo<br />
Quina cosa més curiosa!<br />
dorVAl<br />
Ell m’honora<br />
oferint-me la mà<br />
de la vostra germana.<br />
giocondo<br />
(arravatat)<br />
I vós sereu...<br />
dorVAl<br />
... si vós voleu, la seva meitat.<br />
dorVAl, giocondo<br />
(com abans)<br />
Ah, que aquesta ànima<br />
plaer més grat<br />
i millor estat<br />
no pot pas desitjar!<br />
Escena vint-i-tresena<br />
Anteriors i Lucilla.<br />
giocondo<br />
Au, veniu, Lucilla, veniu,<br />
(assenyalant Dorval)<br />
abraceu l’espòs de ma germana.<br />
lucillA<br />
Ell l’espòs?<br />
dorVAl<br />
L’espòs, <strong>di</strong>eu?<br />
Si la tria, senyora, aproveu,<br />
seré doblement feliç.<br />
Llibret 147
148 Llibret<br />
(A tre ognuno da sé)<br />
lucillA e giocondo<br />
Or m’ avanza una dolce speranza<br />
che il mio core puo ben consolar.<br />
dorVAl<br />
Or gli avanza una dolce speranza<br />
che il suo core dovria consolar.<br />
Scena ventiquattresima<br />
Angelica sola, poi Marina e Valerio.<br />
AngelicA<br />
Infelice ad ogni istante<br />
crescer sento il mio martir.<br />
Qua il germano e là l’ amante<br />
fan quest’ alma, oh Dio! languir.<br />
Crudo cielo! A un cor costante<br />
dai sol premio <strong>di</strong> sospir.<br />
MArinA<br />
(A Valerio, tenendolo, ecc).<br />
Dove andate?<br />
VAlerio<br />
(Risoluto)<br />
Via, lasciate.<br />
AngelicA<br />
(Sbigottita)<br />
Cosa veggio?<br />
VAlerio<br />
<strong>Il</strong> vostro sposo.<br />
AngelicA e MArinA<br />
Ma se il vecchio...<br />
VAlerio<br />
Omai tutt’ oso;<br />
io non posso piu soffrir.<br />
(A tre)<br />
(A tres, cadascú per si mateix)<br />
lucillA, giocondo<br />
Se’m presenta una dolça esperança<br />
que el meu cor pot ben consolar.<br />
dorVAl<br />
Ara se’ls presenta una dolça esperança<br />
que el seu cor hauria de consolar.<br />
Escena vint-i-quatrena<br />
Angelica sola, després Marina i Valerio.<br />
AngelicA<br />
Infeliç, a cada instant<br />
sento créixer el meu turment.<br />
El germà i allà l’amant<br />
em fan l’ànima llanguir, oh, Déu!<br />
Cel cruel! A un cor constant<br />
sols li dónes premi de sospirs.<br />
MArinA<br />
(a Valerio, retenint-lo)<br />
On aneu?<br />
VAlerio<br />
(resolut)<br />
Va, deixeu-me.<br />
AngelicA<br />
(defallida)<br />
Què veig?<br />
VAlerio<br />
El vostre espòs.<br />
AngelicA, MArinA<br />
Però si el vell...<br />
VAlerio<br />
Ara m’atreveixo a tot,<br />
ja no puc sofrir-ho més.<br />
(A tres)
VAlerio<br />
Idol mio, mio caro bene,<br />
più non resta che l’ ar<strong>di</strong>r.<br />
MArinA<br />
Stringi, amor, le lor catene,<br />
non li fate piu soffrir.<br />
AngelicA<br />
Idol mio, mio caro bene,<br />
non mi fate qui morir.<br />
Scena venticinquesima<br />
I sudetti. Ferramondo <strong>di</strong> fuori, poi Dorval.<br />
FerrAMondo<br />
(Ad alta voce, fuori <strong>del</strong>la camera)<br />
Ehi, Castagna!<br />
AngelicA e MArinA<br />
(Con terrore)<br />
Oh, colpo atroce!<br />
Ascoltate la sua voce.<br />
VAlerio<br />
Non temete!<br />
AngelicA e MArinA<br />
No, partite!<br />
VAlerio<br />
Attendete!<br />
AngelicA e MArinA<br />
(Quasi <strong>di</strong>sperate)<br />
Oh Dei, fuggite!<br />
VAlerio<br />
Ma s’ io voglio...<br />
AngelicA e MArinA<br />
(Come sopra)<br />
Qual imbroglio!<br />
VAlerio<br />
Ídol meu, tresor <strong>del</strong> meu cor,<br />
ja sols queda ser valents.<br />
MArinA<br />
Estreny, amor, les seves cadenes,<br />
no els facis sofrir més.<br />
AngelicA<br />
Ídol meu, tresor <strong>del</strong> meu cor,<br />
no em facis morir aquí.<br />
Llibret 149<br />
Escena vint-i-cinquena<br />
Anteriors, Ferramondo des de fora, després<br />
Dorval.<br />
FerrAMondo<br />
(en veu alta, fora d’escena)<br />
Ei, Castagna!<br />
AngelicA, MArinA<br />
(aterrides)<br />
Oh, cop atroç!<br />
Escolteu la seva veu.<br />
VAlerio<br />
No temeu!<br />
AngelicA, MArinA<br />
No, marxeu!<br />
VAlerio<br />
Espereu!<br />
AngelicA, MArinA<br />
(gairebé desesperades)<br />
Oh, déus, fugiu!<br />
VAlerio<br />
Però si jo vull...<br />
AngelicA, MArinA<br />
(com abans)<br />
Quin embolic!
150 Llibret<br />
VAlerio<br />
Vo pregarlo...<br />
AngelicA e MArinA<br />
(Si guardano intorno come in atto <strong>di</strong> cercar un<br />
loco ove nasconderlo)<br />
Ove celarlo?<br />
FerrAMondo<br />
Ehi, Castagna!<br />
AngelicA e MArinA<br />
(Lo tirano per la scena; trovano la porta <strong>di</strong><br />
Giocondo serrata)<br />
Presto, presto.<br />
VAlerio<br />
Ma in qual loco?<br />
AngelicA e MArinA<br />
Là là lesto.<br />
VAlerio<br />
Dove, dove?<br />
AngelicA e MArinA<br />
(Lo cacciano nella camera <strong>di</strong> Ferramondo)<br />
Là, là, là.<br />
VAlerio<br />
(dalla porta <strong>del</strong>la camera),<br />
AngelicA e MArinA<br />
Che terribil contratempo,<br />
che <strong>di</strong>sor<strong>di</strong>ne, che inciampo,<br />
questa volta io non la scampo.<br />
Giusto ciel, cosa sarà?<br />
FerrAMondo<br />
Buono, <strong>buon</strong>o. Oh, voi, qui siete?<br />
E Dorval... Dorval dov’ è?<br />
(A due, timide e confuse:)<br />
MArinA<br />
Signor mio, Signor mio...<br />
VAlerio<br />
Li pregaré...<br />
AngelicA, MArinA<br />
(mirant al voltant, com per buscar un lloc per<br />
amagar-lo)<br />
On l’amaguem?<br />
FerrAMondo<br />
Ei, Castagna!<br />
AngelicA, MArinA<br />
(estirant-lo per l’escena; troben la porta de<br />
Giocondo tancada)<br />
Ràpid, ràpid!<br />
VAlerio<br />
Però en quin lloc?<br />
AngelicA, MArinA<br />
Allà, allà, afanya’t.<br />
VAlerio<br />
On, on?<br />
AngelicA, MArinA<br />
(ficant-lo a l’estança de Ferramondo)<br />
Allà, allà, allà.<br />
VAlerio,<br />
(des de la porta de la cambra)<br />
AngelicA, MArinA<br />
Quin terrible contratemps,<br />
quin desori, quina pífia,<br />
aquest cop no hi ha sortida.<br />
Déu <strong>del</strong> cel, què passarà?<br />
FerrAMondo<br />
Vaja, vaja... i vosaltres aquí?<br />
I Dorval... On és Dorval?<br />
(A dos, amb timidesa i confusió:)<br />
MArinA<br />
Senyor meu, senyor meu...
AngelicA<br />
Signor zio, Signor zio...<br />
FerrAMondo<br />
Cosa volete?<br />
Scena ventiseiesima<br />
Dorval e i sudetti.<br />
dorVAl<br />
(Si parlano all’orecchio)<br />
Caro amico...<br />
FerrAMondo<br />
Eccomi a te.<br />
VAlerio<br />
(Dalla porta),<br />
AngelicA e MArinA<br />
S’ ora Amor non fa un miracolo,<br />
siam perduti tutti tre.<br />
FerrAMondo<br />
(A Dorval)<br />
Non ci trovo alcun ostacolo,<br />
non ci veggo alcun perché.<br />
(alle donne)<br />
Ite un poco in stanza mia;<br />
io con lui parlar or deggio.<br />
(Ferramondo apprendo la porta vede Valerio).<br />
AngelicA e MArinA<br />
Me infelice!<br />
FerrAMondo e dorVAl<br />
Cosa veggio?<br />
FerrAMondo<br />
(Ad altissima voce)<br />
Genti, servi! Servi, genti!<br />
Son tra<strong>di</strong>to!<br />
AngelicA<br />
Senyor oncle, oncle meu...<br />
FerrAMondo<br />
Què voleu?<br />
Escena vint-i-sisena<br />
Dorval i anteriors.<br />
dorVAl<br />
(parlant-li a cau d’orella)<br />
Estimat amic...<br />
FerrAMondo<br />
Aquí em tens.<br />
VAlerio<br />
(des de la porta),<br />
AngelicA, MArinA<br />
Si ara l’Amor no fa un miracle,<br />
estem tots tres perduts.<br />
FerrAMondo<br />
(a Dorval)<br />
No hi trobo cap obstacle,<br />
no hi veig cap entrebanc.<br />
(a les dones)<br />
Passeu un moment a la meva cambra,<br />
que jo amb ell he de parlar.<br />
(En obrir la porta veu Valerio.)<br />
AngelicA, MArinA<br />
Ai, infeliç de mi!<br />
FerrAMondo, dorVAl<br />
Què veig?<br />
FerrAMondo<br />
(en veu molt alta)<br />
Gent, servents! Que vingui gent!<br />
M’han traït!<br />
Llibret 151
152 Llibret<br />
dorVAl<br />
Niente, niente;<br />
far sussurro non si de’ .<br />
(A cinque)<br />
AngelicA, MArinA, VAlerio, dorVAl<br />
Ah, qui nasce un precipizio;<br />
non v’ è ìù riparo o scusa,<br />
è chiarissimo l’ in<strong>di</strong>zio,<br />
manifesta è già l’ accusa;<br />
tremi, tremi ognun per sè.<br />
FerrAMondo<br />
Ah, vo’ fare un precipizio;<br />
non v’ è piu riparo o scusa,<br />
è chiarissimo l’ in<strong>di</strong>zio,<br />
manifesta è gia l’ accusa;<br />
tremi, tremi ognun per sè.<br />
AngelicA, MArinA e VAlerio<br />
Per pietà!<br />
(A due)<br />
FerrAMondo<br />
Son inflessibile.<br />
dorVAl<br />
Egli è inflessibile.<br />
(A tre)<br />
AngelicA e MArinA<br />
Rea non son.<br />
VAlerio<br />
Reo non son<br />
(A due)<br />
FerrAMondo<br />
Non è possibile.<br />
dorVAl<br />
No res, no res,<br />
ni un murmuri s’ha de fer.<br />
(A cinc)<br />
AngelicA, MArinA, VAlerio, dorVAl<br />
Ah, aquí passarà una desgràcia,<br />
no hi ha més objeccions ni excuses,<br />
l’in<strong>di</strong>ci és més que clar,<br />
manifesta és ja l’acusació;<br />
que cadascú tremoli per si mateix.<br />
FerrAMondo<br />
Ah, aquí faré una desgràcia,<br />
no hi ha objeccions ni excuses;<br />
l’in<strong>di</strong>ci és més que clar,<br />
manifesta és ja l’acusació;<br />
que cadascú tremoli per si mateix.<br />
AngelicA, MArinA, VAlerio<br />
Per pietat!<br />
(A dos)<br />
FerrAMondo<br />
Sóc inflexible.<br />
dorVAl<br />
És inflexible.<br />
(A tres)<br />
AngelicA, MArinA<br />
No sóc culpable.<br />
VAlerio<br />
No sóc culpable.<br />
(A dos)<br />
FerrAMondo<br />
No és possible.
dorVAl<br />
Quest’ è possibile.<br />
Scena ventisettesima<br />
I sudetti, Mad. Lucilla, Castagna e Giocondo.<br />
(A tre)<br />
cAstAgnA e giocondo<br />
Come, Angelica e Valerio?<br />
Cio cre<strong>di</strong>bile non è.<br />
lucillA<br />
Come, Angelica e Valerio?<br />
Ven<strong>di</strong>carmi voglio affè.<br />
FerrAMondo<br />
Un uom chiuso... chi l’ ha intruso?<br />
In mia stanza, che baldanza!<br />
lucillA<br />
Signor mio, non tanto strepito;<br />
quegli è un giovane ben nato.<br />
Ei le camere ha sbagliato,<br />
e dovea venir da me.<br />
(A otto)<br />
FerrAMondo<br />
Ah, qual arcano è questo!<br />
Che ar<strong>di</strong>r per lor funesto!<br />
Ah, ch’ io <strong>di</strong> rabbia tremo,<br />
palpito <strong>di</strong> furor.<br />
lucillA<br />
Ah, qual arcano è questo!<br />
Che ar<strong>di</strong>r per lor funesto!<br />
Ah, che <strong>di</strong> rabbia ei freme,<br />
palpita <strong>di</strong> furor.<br />
tutti gli Altri<br />
Ah, qual arcano è questo!<br />
Che ar<strong>di</strong>r per noi funesto!<br />
dorVAl<br />
Això és possible.<br />
Llibret 153<br />
Escena vint-i-setena<br />
Anteriors, senyora Lucilla, Castagna i Giocondo.<br />
(A tres)<br />
cAstAgnA, giocondo<br />
Què, Angelica i Valerio?<br />
Això és cosa de no creure!<br />
lucillA<br />
Què, Angelica i Valerio?<br />
A fe que vull venjar-me!<br />
FerrAMondo<br />
Un home aquí tancat... qui l’ha fet entrar?<br />
I a la meva cambra, quina gosa<strong>di</strong>a!<br />
lucillA<br />
Senyor meu, no tant d’enrenou;<br />
és un jove de bona família;<br />
s’ha equivocat d’estances,<br />
em venia a veure a mi.<br />
(A vuit)<br />
FerrAMondo<br />
Ah, quin misteri és aquest!<br />
Quina gosa<strong>di</strong>a funesta per a ells!<br />
Ah, tot jo tremolo de ràbia<br />
i de furor el cor batega.<br />
lucillA<br />
Ah, quin misteri és aquest!<br />
Quina gosa<strong>di</strong>a funesta per a ells!<br />
Ah, tot ell tremola de ràbia<br />
i de furor el cor li batega.<br />
tots els Altres<br />
Ah, quin misteri és aquest!<br />
Quina gosa<strong>di</strong>a funesta per a ells!
154 Llibret<br />
Ah, ch’ io per tutti tremo,<br />
palpito <strong>di</strong> terror.<br />
FerrAMondo<br />
Maledetti, tra<strong>di</strong>tori,<br />
non tardate, andate fuori;<br />
tutto m’ arma a far vendetta,<br />
io vi vo precipitar.<br />
tutti gli Altri<br />
Cheti, cheti, an<strong>di</strong>amo via;<br />
non s’ accresca lo scompiglio;<br />
è prudenza, è <strong>buon</strong> consiglio,<br />
il lasciarlo ora gridar.<br />
FerrAMondo<br />
Già non posso star più saldo;<br />
tutto il sangue in sen mi bolle.<br />
Che furor! Che ardor! Che caldo!<br />
Io mi sento <strong>di</strong>vorar.<br />
tutti gli Altri<br />
Quella collera, quel foco,<br />
già sappiam che dura poco,<br />
cheti, cheti e in pochi istanti<br />
lo potrem capacitar.<br />
Ah, jo per tots tremolo<br />
i de terror el cor batega.<br />
FerrAMondo<br />
Maleïts traïdors,<br />
espavileu, tots cap a fora;<br />
tot m’incita a fer venjança,<br />
causaré la vostra ruïna.<br />
tots els Altres<br />
Calma, calma, anem;<br />
que no creixi l’enrenou,<br />
per prudència, un bon consell<br />
és deixar-lo ara cridar.<br />
FerrAMondo<br />
Ja no puc estar-me quiet,<br />
que ja em bull tota la sang.<br />
Quin furor, quina ardor! Quina calda!<br />
Sento que em devoren.<br />
tots els Altres<br />
Aquesta ira, aquest foc,<br />
ja sabem que dura poc,<br />
calma, calma, en un moment<br />
el podrem fer entrar en raó.
ATTO II<br />
Scena prima<br />
Sala. Ferramondo, Marina ed Angelica.<br />
FerrAMondo<br />
Qui cova qualche imbroglio.<br />
Arte ci vuol, se <strong>di</strong>scoprire il voglio.<br />
MArinA<br />
Eccoci a’ cenni vostri.<br />
FerrAMondo<br />
Sie<strong>di</strong>.<br />
AngelicA<br />
(Misere noi!)<br />
FerrAMondo<br />
Sie<strong>di</strong>, ti <strong>di</strong>co!<br />
Tu sai ch’ io ti vo’ ben...<br />
AngelicA<br />
Vostra bontà!<br />
MArinA<br />
Quanta creanza!<br />
FerrAMondo<br />
Ascolta.<br />
Come stai <strong>di</strong> danaro?<br />
AngelicA<br />
Signor, ho l’ occorrente.<br />
FerrAMondo<br />
E non ti manca niente?<br />
AngelicA<br />
Per quel ch’ io sappia... niente, niente affatto.<br />
FerrAMondo<br />
(Le da un anello che si cava <strong>di</strong> <strong>di</strong>to)<br />
Pren<strong>di</strong>.<br />
ACTE II<br />
Escena primera<br />
Sala. Ferramondo, Marina, Angelica.<br />
FerrAMondo<br />
Aquí s’amaga un embolic.<br />
Cal fer-ho bé, si ho vull descobrir.<br />
MArinA<br />
Aquí ens teniu a les vostres ordres.<br />
FerrAMondo<br />
Seu.<br />
AngelicA<br />
(Pobres de nosaltres!)<br />
FerrAMondo<br />
Seu, t’he <strong>di</strong>t!<br />
Tu saps que vull el teu bé...<br />
AngelicA<br />
Bondat vostra!<br />
MArinA<br />
Quanta educació!<br />
FerrAMondo<br />
Escolta.<br />
Com vas de <strong>di</strong>ners?<br />
AngelicA<br />
Senyor, tinc el que cal.<br />
FerrAMondo<br />
Et fa falta res?<br />
AngelicA<br />
Que jo sàpiga... res de res.<br />
FerrAMondo<br />
(Li dóna un anell que es treu <strong>del</strong> <strong>di</strong>t.)<br />
Té, agafa’l.<br />
Llibret 155
156 Llibret<br />
AngelicA<br />
Che deggio farne?<br />
FerrAMondo<br />
Te lo dono.<br />
MArinA<br />
(Mi sembra troppo <strong>buon</strong>o).<br />
FerrAMondo<br />
M’ ami?<br />
AngelicA<br />
Quanto me stessa.<br />
FerrAMondo<br />
Me ne debbo fidar?<br />
MArinA<br />
E perchè no?<br />
FerrAMondo<br />
È donna, tanto basta.<br />
AngelicA<br />
Signor, io son però d’ un’ altra pasta.<br />
FerrAMondo<br />
Ti piaccion le bugie?<br />
MArinA<br />
Così, così.<br />
FerrAMondo<br />
Poss’ io saper il vero una volta da voi?<br />
MArinA<br />
Per una volta...<br />
FerrAMondo<br />
Or ben, <strong>di</strong>mmi tu qui: chi fu colui<br />
ch’ era chiuso in mia stanza?<br />
(Marina gli si accosta all orecchio, ma <strong>di</strong>ce in<br />
modo che Angelica possa sentire).<br />
AngelicA<br />
I què n’he de fer?<br />
FerrAMondo<br />
Te’l dono.<br />
MArinA<br />
(Em sembla massa bo.)<br />
FerrAMondo<br />
M’estimes?<br />
AngelicA<br />
Com a mi mateixa.<br />
FerrAMondo<br />
I me’n puc refiar?<br />
MArinA<br />
I per què no?<br />
FerrAMondo<br />
És dona, i és suficient.<br />
AngelicA<br />
Senyor, jo sóc d’una altra pasta, però.<br />
FerrAMondo<br />
T’agraden les mentides?<br />
MArinA<br />
Així, així...<br />
FerrAMondo<br />
Puc saber la veritat de vosaltres, per una<br />
vegada?<br />
MArinA<br />
Per una vegada...<br />
FerrAMondo<br />
Doncs <strong>di</strong>gues-me tu: qui era aquell<br />
que estava tancat a la meva cambra?<br />
(Marina se li acosta a l’orella, però parla de<br />
manera que Angelica ho senti.)
MArinA<br />
Un mercante <strong>di</strong> mode.<br />
FerrAMondo<br />
E venne...?<br />
(Parla piano; scostatevi un momento).<br />
MArinA<br />
Venne...<br />
FerrAMondo<br />
Venne...<br />
MArinA<br />
... per recar a Madonna certi bijous.<br />
FerrAMondo<br />
E cosa c’ entra Angelica<br />
coi bijous, colla Francia,<br />
e col mercante?<br />
MArinA<br />
Giungeste in quell’ istante<br />
ch’ ella qui giunse; u<strong>di</strong>mmo<br />
la voce vostra, e sbigottite entrambe,<br />
fu ripiego da strambe.<br />
Così senza riflettervi abbastanza,<br />
lo celammo, o Signor, in quella stanza.<br />
FerrAMondo<br />
Non so cosa ho da credere.<br />
MArinA<br />
(Anco questa è aggiustata!)<br />
Scena seconda<br />
I sudetti e Valerio.<br />
AngelicA<br />
(Vuol trattenerlo, ma invano)<br />
Valerio, per pietà! Son <strong>di</strong>sperata.<br />
FerrAMondo<br />
Or <strong>di</strong>temi un po’ voi...<br />
(Oh, il mercadante! Or scoprirò l’ arcano).<br />
MArinA<br />
Un comerciant de modes.<br />
FerrAMondo<br />
I ha vingut per...?<br />
(Parla fluixet, aparteu-vos un moment.)<br />
MArinA<br />
Ha vingut...<br />
FerrAMondo<br />
Ha vingut...<br />
MArinA<br />
... per portar a la senyora certes joies.<br />
FerrAMondo<br />
I què hi té a veure Angelica<br />
amb les joies, França<br />
i el comerciant?<br />
MArinA<br />
Heu arribat al mateix moment<br />
que ella feia cap aquí; hem sentit<br />
la vostra veu, i totes dues espantades,<br />
hem replegat posicions.<br />
De manera que sense reflexionar prou<br />
l’hem amagat, senyor, en aquella estança.<br />
FerrAMondo<br />
No sé gaire què he de creure.<br />
MArinA<br />
(També aquesta ha passat justeta!)<br />
Escena segona<br />
Anteriors i Valerio.<br />
AngelicA<br />
(volent retenir-lo, però inútilment)<br />
Valerio, per pietat! Estic desesperada.<br />
Llibret 157<br />
FerrAMondo<br />
Vejam si em <strong>di</strong>eu...<br />
(Oh, el comerciant! Ara descobriré el misteri.)
158 Llibret<br />
VAlerio<br />
Signore...<br />
MArinA<br />
Perdonate...<br />
Se chiedete i denar per quei bijous<br />
che a Madama vendeste...<br />
FerrAMondo<br />
Taci là, temeraria!<br />
MArinA<br />
Io <strong>di</strong>co solo...<br />
FerrAMondo<br />
(Conduce Marina fuori <strong>del</strong>la porta)<br />
Togliti via <strong>di</strong> qua!<br />
AngelicA<br />
(Parla a Valerio non veduta da Ferramondo)<br />
Zitto, per carità! Precipitati siam se voi parlate.<br />
FerrAMondo<br />
Vien qui, vien qui.<br />
AngelicA<br />
Signor...<br />
FerrAMondo<br />
Avanti, avvanti!<br />
Conosci tu chi sia quel galant’ uomo?<br />
VAlerio<br />
Io son...<br />
FerrAMondo<br />
Nol chiedo a voi.<br />
AngelicA<br />
Egli el m’ ha detto :<br />
un mercante <strong>di</strong> mode.<br />
VAlerio<br />
(Che <strong>di</strong>amine han trovato?)<br />
VAlerio<br />
Senyor...<br />
MArinA<br />
Perdoneu...<br />
Si demaneu els <strong>di</strong>ners per les joies<br />
que heu venut a la senyora...<br />
FerrAMondo<br />
Calla, temerària!<br />
MArinA<br />
Jo només <strong>di</strong>c...<br />
FerrAMondo<br />
(Porta Marina fora de la porta.)<br />
Vés-te’n d’aquí!<br />
AngelicA<br />
(parlant amb Valerio sense que ho vegi<br />
Ferramondo)<br />
Calla, per caritat! Estem perduts, si parleu.<br />
FerrAMondo<br />
Vine aquí, vine.<br />
AngelicA<br />
Senyor...<br />
FerrAMondo<br />
Endavant, endavant!<br />
Saps tu qui és el gentilhome?<br />
VAlerio<br />
Jo sóc...<br />
FerrAMondo<br />
No us ho pregunto a vós.<br />
AngelicA<br />
Ell m’ho ha <strong>di</strong>t:<br />
és comerciant de modes.<br />
VAlerio<br />
(Què <strong>di</strong>monis s’han inventat?)
FerrAMondo<br />
(E van d’ accordo).<br />
AngelicA<br />
(A Valerio)<br />
Per pietà, secondateci!<br />
FerrAMondo<br />
E dove son? Mostrateci<br />
qualche cosa <strong>di</strong> bello.<br />
VAlerio<br />
È ver, meco io non ho che questo anello;<br />
ma se verrete alla bottega mia,<br />
e per voi e per lei v’ è mercanzia.<br />
N. 1<br />
Ho i fini lavori<br />
<strong>del</strong> ricco Tamigi,<br />
le mode, e i tesori,<br />
che manda Parigi,<br />
ho tele olandesi,<br />
vaselli chinesi,<br />
metalli, cristalli,<br />
cincigli, coralli,<br />
e cento materie<br />
da farvi incantar.<br />
Ho nastri, ed impiastri,<br />
pennacchi, e almanacchi,<br />
gazzette, e <strong>di</strong>amanti,<br />
pastiglie e brillanti,<br />
nè chiedo contanti,<br />
do tempo a pagar.<br />
Ma la cosa piu vezzosa<br />
che val piu d’ ogni bijous<br />
è una gemma preziosa,<br />
che oggi attendo dal Perù.<br />
(Parte)<br />
FerrAMondo<br />
(Estan d’acord.)<br />
AngelicA<br />
(a Valerio)<br />
Per pietat, segueix-nos la veta!<br />
FerrAMondo<br />
I on són? Mostreu-nos<br />
alguna cosa ben bonica.<br />
Llibret 159<br />
VAlerio<br />
És cert, ara només duc aquest anell;<br />
però si veniu a la meva botiga,<br />
hi trobareu mercaderia per a vós i per a ella.<br />
Núm. 1<br />
Tinc treballs fins<br />
<strong>del</strong> ric Tàmesi,<br />
les modes i tresors<br />
que envien de París.<br />
Tinc teles holandeses,<br />
gerros xinesos,<br />
metalls, cristalls,<br />
cinturons repujats i coralls<br />
i cent altres matèries<br />
que us deixaran encantat.<br />
Tinc cintes i quincalla,<br />
plomalls i almanacs,<br />
revistes, <strong>di</strong>amants,<br />
pastilles i brillants,<br />
i no ho demano al comptat,<br />
dono temps per pagar.<br />
Però la cosa més bonica<br />
que val més que cap joiell,<br />
és una gemma preciosa<br />
que avui espero <strong>del</strong> Perú.<br />
(Se’n va.)
160 Llibret<br />
Scena terza<br />
Ferramondo ed Angelica.<br />
FerrAMondo<br />
Padrona , quel mercante<br />
non ha nulla da vendere per voi.<br />
Ite per or; ci parlerem da poi.<br />
(Parte)<br />
Scena quarta<br />
Giocondo, Lucilla, poi Castagna.<br />
giocondo<br />
In somma io non capisco<br />
perché vi siate in questo modo esposta<br />
in faccia a nostro zio.<br />
lucillA<br />
Confonder volli l’ ingrata vostra suora.<br />
giocondo<br />
Ingrata Angelica?<br />
Perché? Cosa vi ha fatto?<br />
lucillA<br />
Sapiate che poc’ anzi ella osò <strong>di</strong>rmi<br />
che i vostri affari andavano assai male.<br />
giocondo<br />
E lo credete?<br />
lucillA<br />
No; ma in modo tale<br />
meco parlò, che complice o cagione<br />
par che creda me sola...<br />
giocondo<br />
Chi? Voi? Voi?<br />
lucillA<br />
Non vi sdegnate; io veggo<br />
quanto falsa è la cosa.<br />
giocondo<br />
(Con molta tenerezza)<br />
Escena tercera<br />
Ferramondo i Angelica.<br />
FerrAMondo<br />
Senyora, aquest comerciant<br />
no té res a vendre-us.<br />
Aneu per ara, ja en parlarem.<br />
(Se’n va.)<br />
Escena quarta<br />
Giocondo, Lucilla, després Castagna.<br />
giocondo<br />
En resum que no entenc<br />
per què us heu exposat d’aquesta<br />
manera davant <strong>del</strong> nostre oncle.<br />
lucillA<br />
He volgut confondre la ingrata germana vostra.<br />
giocondo<br />
Angelica ingrata?<br />
Per què? Què us ha fet?<br />
lucillA<br />
Sapigueu que no fa gaire ha gosat <strong>di</strong>r-me<br />
que els vostres afers anaven força malament.<br />
giocondo<br />
I us ho heu cregut?<br />
lucillA<br />
No, però m’ha parlat de tal forma<br />
que còmplice i causant<br />
sembla que em cregui a mi sola...<br />
giocondo<br />
Qui? Vós? Vós?<br />
lucillA<br />
No us enfadeu, ja veig<br />
que era falsa la cosa.<br />
giocondo<br />
(amb molta tendresa)
Ah, cara la mia sposa!<br />
cAstAgnA<br />
Viene a voi questo foglio?<br />
giocondo<br />
(Tremante)<br />
A me? Chi l’ ha mandato?<br />
cAstAgnA<br />
(Fa entrare un servo e parte)<br />
Diglielo tu.<br />
giocondo<br />
(A parte, con inquietu<strong>di</strong>ne)<br />
(Qui scrive il mio avvocato).<br />
lucillA<br />
(Con ansietà)<br />
Chi vi scrive?<br />
giocondo<br />
(Legge con inquietu<strong>di</strong>ne)<br />
Un momento, e son con voi.<br />
lucillA<br />
(Che vi fosse per noi qualche sventura!)<br />
giocondo<br />
(Tutto è perduto).<br />
lucillA<br />
(Io tremo <strong>di</strong> paura).<br />
giocondo<br />
(O povera Lucilla! Che fia <strong>di</strong> te?<br />
Come avrò cor <strong>di</strong> <strong>di</strong>re...)<br />
lucillA<br />
Amico, sposo mio... cos’ è? Parlate,<br />
confidatemi tutto!<br />
giocondo<br />
(Le dà il foglio e parte)<br />
Ebben, guardate!<br />
Ah, estimada esposa!<br />
cAstAgnA<br />
És per a vós aquest escrit?<br />
giocondo<br />
(tremolós)<br />
Per a mi? I qui l’envia?<br />
cAstAgnA<br />
(fent entrar un servent i marxant)<br />
Digues-li tu.<br />
giocondo<br />
(a part, amb inquietud)<br />
(Aquí m’escriu el meu advocat.)<br />
lucillA<br />
(amb ansietat)<br />
Qui us escriu?<br />
giocondo<br />
(llegeix amb inquietud)<br />
Un moment i estic amb vós.<br />
lucillA<br />
(I si fos una desgràcia per a nosaltres?)<br />
giocondo<br />
(Tot està perdut!)<br />
lucillA<br />
(Tremolo de por.)<br />
giocondo<br />
(Oh, pobra Lucilla!<br />
Què serà de tu? Com tindré el valor de...)<br />
lucillA<br />
Amic, marit meu... què passa? Digueu,<br />
podeu confiar-m’ho tot.<br />
giocondo<br />
(Li dóna el full i se’n va.)<br />
Doncs, bé, mireu!<br />
Llibret 161
162 Llibret<br />
Scena quinta<br />
Madama Lucilla sola.<br />
lucillA<br />
O ciel!<br />
(legge)<br />
“Tutto è perduto: i cre<strong>di</strong>tori<br />
non intendono patti, e la sentenza<br />
è <strong>di</strong> gia pronunziata; quel ch’ è peggio,<br />
v’ è condanna d’ arresto”. Ahi, cosa veggio!<br />
Debiti... mio marito...<br />
arresto... <strong>di</strong>sonor... sarei fors’ io<br />
la misera cagion... l’ o<strong>di</strong>o <strong>del</strong> zio,<br />
d’ Angelica i lamenti... Ahime, qual velo<br />
mi si toglie dagli occhi! Io veggo, io veggo<br />
il mio funesto error... gli usi... l’ orgoglio...<br />
l’ amor... la poca prattica <strong>del</strong> mondo...<br />
Infelice Giocondo,<br />
qual riparo... qual mezzo... il zio? Fia ch’ egli<br />
men austero m’ accolga...<br />
mi tolleri... m’ ascolti? Ah, sì! Conviene<br />
per salvar il mio bene<br />
tutto tentar; io corro, io volo:<br />
almen, se dee penar, non peni ei solo.<br />
N. 2<br />
Vado, ma dove, o Dei?<br />
Se de’ tormenti suoi,<br />
se de’ sospiri miei<br />
non sente alcun pietà!<br />
Tu che mi parli al core,<br />
guida i miei passi, Amore.<br />
Tu quel ritegno or togli,<br />
che dubitar mi fa.<br />
(parte)<br />
Scena sesta<br />
Marina sola, poi Valerio, in<strong>di</strong> Angelica.<br />
MArinA<br />
Mi fa pietà davvero:<br />
povero cavaliero!<br />
Escena cinquena<br />
La senyora Lucilla sola.<br />
lucillA<br />
Oh, cel!<br />
(llegeix)<br />
«Tot està perdut: els cre<strong>di</strong>tors<br />
no estan per a pactes, i la sentència<br />
ja s’ha pronunciat; i el que és pitjor,<br />
hi ha condemna d’arrest». Ah! Què veig!<br />
Deutes... el meu marit... arrest...<br />
deshonor... que potser sóc jo<br />
el míser motiu... L’o<strong>di</strong> de l’oncle,<br />
els laments d’Angelica... Ai las, quin vel<br />
em cau <strong>del</strong>s ulls!... Veig, veig<br />
el meu funest error... els usos... l’orgull...<br />
l’amor... la poca pràctica <strong>del</strong> món...<br />
Infeliç Giocondo, quina reparació...<br />
quin mitjà... l’oncle? Tant de bo<br />
em rebi menys auster... em toleri...<br />
m’escolti! Ah, sí! Cal com sigui,<br />
per salvar el meu bé, intentar-ho tot;<br />
ara mateix corro, volo: almenys,<br />
si s’ha de penar, que no ho passi tot sol.<br />
Núm. 2<br />
Hi vaig, però on, oh, déus?<br />
Si <strong>del</strong>s seus turments,<br />
si <strong>del</strong>s meus sospirs,<br />
ningú no en sent pietat!<br />
Tu que em parles al cor,<br />
guia els meus passos, Amor.<br />
Treu-me aquesta retenció<br />
que encara em fa dubtar.<br />
(Se’n va.)<br />
Escena sisena<br />
Marina sola, després Valerio, i al final Angelica.<br />
MArinA<br />
Em fa llàstima de debò,<br />
pobre cavaller!
Piange, smania, sospira,<br />
si <strong>di</strong>spera, <strong>del</strong>ira;<br />
non ho cor <strong>di</strong> vederlo.<br />
Ma che miro? Valerio!<br />
E dopo quel che avvenne, ancora osate...?<br />
VAlerio<br />
Sì, vada tutto! Io seppi<br />
lo stato <strong>di</strong> Giocondo,<br />
e vengo per offerirgli<br />
i miei beni, il mio cre<strong>di</strong>to, me stesso.<br />
MArinA<br />
Generosa è l’ azion.<br />
VAlerio<br />
È il vecchio in casa?<br />
MArinA<br />
No; dal suo servo intesi<br />
che dal notaio andò per certi affari.<br />
Gli vorreste parlar?<br />
VAlerio<br />
Sì; parlar voglio<br />
a lui, a tutto il mondo.<br />
Sono ricco abbastanza;<br />
<strong>del</strong> mio posso <strong>di</strong>sporre; Angelica io amo:<br />
la chiedo senza dote.<br />
MArinA<br />
Eccola a tempo.<br />
Angelica, venite.<br />
AngelicA<br />
Ahime! Son spaventata.<br />
VAlerio<br />
Cosa avvenne?<br />
AngelicA<br />
Giocondo il fratel mio<br />
sembra fuori <strong>di</strong> senno.<br />
Llibret 163<br />
Plora, s’agita, sospira,<br />
es desespera, <strong>del</strong>ira;<br />
no em veig amb cor de veure’l.<br />
Però què veig? Valerio!<br />
Després <strong>del</strong> que ha passat, goseu encara...?<br />
VAlerio<br />
Sí, i que passi el que passi!<br />
He sabut de l’estat de Giocondo<br />
i vinc a oferir-li els meus béns,<br />
el meu crè<strong>di</strong>t, i jo mateix i tot.<br />
MArinA<br />
Generosa és l’acció.<br />
VAlerio<br />
És a casa el vell?<br />
MArinA<br />
No, he sabut pel seu servent<br />
que ha anat al notari per certs afers.<br />
Que hi vols parlar?<br />
VAlerio<br />
Sí, hi vull parlar,<br />
i també a tothom.<br />
Sóc prou ric i puc <strong>di</strong>sposar<br />
<strong>del</strong> que és meu; estimo Angelica:<br />
i la demano sense dot.<br />
MArinA<br />
Arriba a temps la noia.<br />
Angelica, veniu!<br />
AngelicA<br />
Ai las! Estic espantada.<br />
VAlerio<br />
Què ha passat?<br />
AngelicA<br />
Giocondo, el meu germà,<br />
sembla que hagi perdut el seny.
164 Llibret<br />
MArinA<br />
Serenatevi;<br />
ecco il Signor Valerio,<br />
che per voi e per lui tutto far brama.<br />
AngelicA<br />
Anche per lui?<br />
MArinA<br />
Sibben: qual sacrifizio<br />
è <strong>di</strong>sposto da far?<br />
VAlerio<br />
Zitto; ella merta assai <strong>di</strong> più.<br />
MArinA<br />
Ma converrà parlarne<br />
al Signor Ferramondo.<br />
VAlerio<br />
Sì; se voi caricar ven’ voleste...<br />
MArinA<br />
Volentieri.<br />
Entrate ora in mia stanza; non dovete<br />
qui lasciarvi trovar. Ivi aspettatemi;<br />
nessuno ci verrà.<br />
AngelicA<br />
Ma cosa poi<br />
hai pensiero <strong>di</strong> <strong>di</strong>rgli? Avverti un poco;<br />
tu sai gia la sua furia ed il suo foco.<br />
N. 3<br />
MArinA<br />
Non dubitate, o cara,<br />
saprò piegar quel core;<br />
per voi lo stesso amore<br />
mi insegnerà a parlar.<br />
Le smanie, il duol, l’ affetto<br />
<strong>del</strong> vostro amato oggetto,<br />
la vostra pena amara<br />
io gli saprò spiegar.<br />
MArinA<br />
Assereneu-vos;<br />
aquí teniu el senyor Valerio,<br />
que <strong>di</strong>u voler-ho fer tot per vós i per ell.<br />
AngelicA<br />
També per ell?<br />
MArinA<br />
Sí, ves; quin sacrifici<br />
està <strong>di</strong>sposat a fer?<br />
VAlerio<br />
Mutis; ella es mereix molt més i tot.<br />
MArinA<br />
Però bé que n’haureu de parlar<br />
amb el senyor Ferramondo.<br />
VAlerio<br />
Sí, si vós us en volguéssiu encarregar...<br />
MArinA<br />
De bon grat. Entreu<br />
ara a la meva estança; no heu de fer<br />
que aquí us trobin. Allà espereu-me,<br />
no hi vindrà ningú.<br />
AngelicA<br />
I llavors què penses <strong>di</strong>r-li?<br />
Vés-hi amb compte, ja coneixes<br />
la seva ira i el seu foc.<br />
Núm. 3<br />
MArinA<br />
No ho dubteu, estimada,<br />
sabré doblegar aquell cor;<br />
el mateix amor que us tinc<br />
m’ensenyarà a parlar.<br />
Els arravataments, dolors i afecte<br />
<strong>del</strong> vostre estimat objecte,<br />
la vostra pena amarga<br />
prou li sabré explicar.
Scena settima<br />
Angelica, poi Dorval.<br />
AngelicA<br />
Che momento è mai questo! Io son sì oppressa<br />
che non intendo piu quasi me stessa.<br />
Ma veggio alcun venir, meglio è ch’ io vada.<br />
dorVAl<br />
Ehi, ehi, vezzosa Angelica!<br />
AngelicA<br />
Signore?<br />
dorVAl<br />
Avete ancora veduto vostro zio?<br />
Vi <strong>di</strong>sse ei nulla?<br />
(Per <strong>di</strong>re il vero è bella la fanciulla).<br />
AngelicA<br />
Lo vi<strong>di</strong>, Signor, sì, ma veramente<br />
non mi sovvien che m’ abbia detto niente.<br />
V’ è forse (perdonate)<br />
qualche cosa <strong>di</strong> nuovo a mio proposito?<br />
dorVAl<br />
Vostro zio... v’ ama.<br />
AngelicA<br />
Sua bontà.<br />
dorVAl<br />
Sappiate ch’ ei pensa a voi, ma seriamente, o<br />
figlia.<br />
AngelicA<br />
E un favor ch’ io non merto.<br />
dorVAl<br />
(E come è saggia!)<br />
Ei pensa a maritarvi... cosa <strong>di</strong>te?<br />
(Angelica mostra <strong>del</strong>la modestia)<br />
Avreste voi piacer <strong>di</strong> maritarvi?<br />
Siate sincera... io posso consolarvi.<br />
Escena setena<br />
Angelica, després Dorval.<br />
AngelicA<br />
Quin moment aquest! Pateixo tants afanys<br />
que ni jo mateixa m’entenc... Però veig<br />
que algú ve, més val que me’n vagi.<br />
dorVAl<br />
Ei, ei, graciosa Angelica!<br />
AngelicA<br />
Senyor?<br />
Llibret 165<br />
dorVAl<br />
Heu vist ja el vostre oncle?<br />
Us ha <strong>di</strong>t res?<br />
(S’ha de reconèixer que és ben bonica la noia!)<br />
AngelicA<br />
L’he vist, sí, però certament<br />
no recordo que m’hagi <strong>di</strong>t res.<br />
És que hi ha potser (i perdoneu)<br />
res de nou a propòsit de mi?<br />
dorVAl<br />
El vostre oncle... us estima.<br />
AngelicA<br />
Bondat que em té.<br />
dorVAl<br />
Heu de saber que pensa<br />
en vós, i seriosament, oh, filla!<br />
AngelicA<br />
Favor que no em mereixo.<br />
dorVAl<br />
(I que entenimentada!)<br />
Pensa casar-vos... Què hi <strong>di</strong>eu?<br />
(Angelica fa gala de modèstia)<br />
Us agradaria casar-vos?<br />
Sigueu sincera... Jo us puc consolar.
166 Llibret<br />
AngelicA<br />
Io <strong>di</strong>pendo da lui.<br />
dorVAl<br />
Ne avreste gusto <strong>di</strong> sapere <strong>di</strong> più?<br />
AngelicA<br />
Sì, se vi piace.<br />
dorVAl<br />
(Mi tocca e quando parla, e quando tace).<br />
Lo sposo è <strong>di</strong> già scelto.<br />
AngelicA<br />
È scelto?<br />
(Od<strong>di</strong>o! Fosse almen l’idol mio!)<br />
dorVAl<br />
(Buono, <strong>buon</strong>o: ha piacer).<br />
AngelicA<br />
E saper lice<br />
chi è destinato a rendermi felice?<br />
dorVAl<br />
Bramate <strong>di</strong> saperlo?<br />
AngelicA<br />
Se si può.<br />
dorVAl<br />
Aspettate, e il ritratto io vi farò.<br />
N. 4<br />
Immaginate, o cara<br />
un uom tutto <strong>buon</strong> cor,<br />
che da quegli occhi impara<br />
a sospirar d’ amor.<br />
Un uom immaginatevi<br />
senza capricci in testa;<br />
la faccia è lieta e placida,<br />
la taglia come questa,<br />
AngelicA<br />
Depenc d’ell.<br />
dorVAl<br />
I us agradaria saber alguna cosa més?<br />
AngelicA<br />
Sí, si us abelleix.<br />
dorVAl<br />
(M’enamora, tant si parla com si calla!)<br />
Ja té escollit el marit.<br />
AngelicA<br />
Escollit?<br />
(Oh, Déu meu! Si fos almenys el meu ídol!)<br />
dorVAl<br />
(Bé, bé, sembla que li agrada!)<br />
AngelicA<br />
I es pot saber qui<br />
ha destinat a fer-me feliç?<br />
dorVAl<br />
Desitgeu saber-ho?<br />
AngelicA<br />
Si és possible.<br />
dorVAl<br />
Espereu, i el retrat us en faré.<br />
Núm. 4<br />
Imagineu, estimada,<br />
un home que és tot cor,<br />
que d’aquests ulls aprèn<br />
a sospirar d’amor.<br />
Un home imagineu-vos<br />
sense capricis al cap,<br />
de cara alegre i plàcida,<br />
alçada com la meva,
e sano, lo vedrete,<br />
e pieno <strong>di</strong> vigor.<br />
Non è ricchissimo,<br />
ha quanto basta,<br />
tutti lo credono<br />
<strong>di</strong> <strong>buon</strong>a pasta,<br />
e non è facile<br />
tutti ingannar.<br />
(Che muso, caspita! Mi fa cascar;<br />
soppiato guardami quell’ occhio bello;<br />
gia tutto il sangue vammi al cervello;<br />
un zolfanello d’ esser mi par).<br />
AngelicA<br />
Sarebbe mai Valerio? Ehi, ehi, Signore...<br />
dunque lo conoscete così bene...<br />
dorVAl<br />
Se lo conosco! Quanto me medesimo.<br />
Anzi, per <strong>di</strong>rvi tutto,<br />
lo conosciamo entrambi.<br />
AngelicA<br />
Anch’ io?<br />
dorVAl<br />
Sicuro.<br />
AngelicA<br />
E mi potreste <strong>di</strong>re<br />
il nome ancor <strong>del</strong> caro giovinetto?<br />
dorVAl<br />
Del giovinetto?<br />
AngelicA<br />
Sì, se il conoscete...<br />
dorVAl<br />
Ma s’ ei però non fosse giovine affatto?<br />
AngelicA<br />
(Oh Ciel!)<br />
i sa de cos el veureu,<br />
i ple de vigoria.<br />
No és que sigui molt ric,<br />
però té el que cal,<br />
tothom el creu persona<br />
de bona pasta,<br />
i no és pas fàcil<br />
enganyar a tothom.<br />
(Quina carona, coi! Em fa morir,<br />
de reüll em miren els seus ulls bells,<br />
i tota la sang ja em va al cervell;<br />
semblo talment un llumí.)<br />
Llibret 167<br />
AngelicA<br />
Que potser es tracta de Valerio? Ei, senyor...<br />
coneixent-lo tan bé...<br />
dorVAl<br />
I tant que el conec! Com a mi mateix.<br />
Vaja, per <strong>di</strong>r-ho clar,<br />
tots dos el coneixem.<br />
AngelicA<br />
Jo també?<br />
dorVAl<br />
Segur que sí.<br />
AngelicA<br />
I em podríeu <strong>di</strong>r<br />
el nom <strong>del</strong> bon minyó?<br />
dorVAl<br />
Del bon minyó?<br />
AngelicA<br />
Sí, si és que el coneixeu...<br />
dorVAl<br />
Però i si no fos precisament un minyó?<br />
AngelicA<br />
(Oh, cel!)
168 Llibret<br />
dorVAl<br />
Voi siete saggia;<br />
voi <strong>di</strong>pendete appieno<br />
dal Signor Ferramondo, e parmi... parmi...<br />
AngelicA<br />
Vi pare ch’ ei vorrà sacrificarmi?<br />
dorVAl<br />
Come?<br />
AngelicA<br />
Senza il consenso <strong>del</strong> mio core...<br />
egli è sì umano... E chi potrebbe mai<br />
averlo consigliato, aver a lui<br />
il partito proposto?<br />
dorVAl<br />
(Or sì l’ ho fatta tonda!) Ma... il partito...<br />
se mai fossi io medesimo...<br />
AngelicA<br />
Voi, Signore? Oh, tanto meglio!<br />
dorVAl<br />
Tanto meglio! Come?<br />
AngelicA<br />
Io vi conosco: voi<br />
siete un uom ragionevole e <strong>di</strong>screto.<br />
M’ affido al vostro cor, se mai proposto<br />
tal partito gli avete... Io penso certo<br />
che trarglielo saprete dal pensiero.<br />
dorVAl<br />
Oh, bella, bella, bella! Daddovero,<br />
<strong>di</strong>te, parlate chiaro:<br />
sareste per qualcun gia prevenuta?<br />
AngelicA<br />
Ah, mio signor...<br />
dorVAl<br />
Intendo.<br />
dorVAl<br />
Vós sou assenyada,<br />
depeneu plenament<br />
<strong>del</strong> senyor Ferramondo, i em sembla...<br />
AngelicA<br />
I us sembla que em voldrà sacrificar?<br />
dorVAl<br />
Com?<br />
AngelicA<br />
Sense el consentiment <strong>del</strong> meu cor...<br />
Ell és tan humà... ¿I qui podria, doncs,<br />
haver-lo aconsellat, haver-li proposat<br />
aquest partit que <strong>di</strong>eu?<br />
dorVAl<br />
(Ara sí que l’he vessada!) Però... el partit...<br />
i si jo mateix m’hagués...?<br />
AngelicA<br />
Vós, senyor? Oh, tant de bo!<br />
dorVAl<br />
Tant de bo? Com és això?<br />
AngelicA<br />
Us conec: sou un home<br />
raonable i <strong>di</strong>scret. Confio<br />
en el vostre cor, si li heu tal partit<br />
proposat... Em penso que no us costarà<br />
treure-li aquesta idea <strong>del</strong> cap.<br />
dorVAl<br />
Oh, vaja, vaja, vaja! En veritat,<br />
<strong>di</strong>gueu, parleu clar: que és que ja<br />
algú altre us n’ha previngut?<br />
AngelicA<br />
Ah, senyor meu...<br />
dorVAl<br />
Entesos.
AngelicA<br />
Pietà d’ un infelice!<br />
dorVAl<br />
(Da sé, scostandosi un poco, e senz’ essere<br />
veduto.)<br />
(Me l’era veramente immaginato.<br />
Per mia <strong>buon</strong>a fortuna,<br />
non sono innamorato:<br />
io cominciava solo,<br />
ritrovandomi in ozio,<br />
a prendersi <strong>del</strong> gusto in tal negozio).<br />
AngelicA<br />
Signor, non <strong>di</strong>te niente!<br />
dorVAl<br />
Ma, figliuola...<br />
AngelicA<br />
Avreste a caso voi qualche interesse per<br />
questo galant’ uomo?<br />
dorVAl<br />
Un poco, certo.<br />
AngelicA<br />
Orsù, badate; io l’ o<strong>di</strong>erei, v’ avverto.<br />
dorVAl<br />
(E me lo <strong>di</strong>ce ancor la meschinella.<br />
Cara sincerità, quanto sei bella!)<br />
AngelicA<br />
Deh, siate voi, vi prego, generoso ed umano!<br />
dorVAl<br />
Sì, lo sarò; voi non pregate in vano.<br />
N. 5<br />
dorVAl<br />
Parlerò, non v’ affannate,<br />
serenate il vago ciglio;<br />
AngelicA<br />
Pietat d’una infeliç!<br />
Llibret 169<br />
dorVAl<br />
(a part, allunyant-se una mica, sense ser vist)<br />
(Certament m’ho havia imaginat.<br />
Per sort meva,<br />
no n’estic enamorat,<br />
només és que començava,<br />
trobant-me tan ociós,<br />
a trobar gust en tal negoci.)<br />
AngelicA<br />
Senyor, no <strong>di</strong>eu res.<br />
dorVAl<br />
Ai, filleta...<br />
AngelicA<br />
Que teniu potser algun interès<br />
per aquest gentilhome?<br />
dorVAl<br />
Una mica, sí.<br />
AngelicA<br />
Doncs, compte! L’o<strong>di</strong>aria, us ho adverteixo.<br />
dorVAl<br />
(I encara m’ho <strong>di</strong>u a la cara.<br />
Oh, sinceritat, que bella que ets!)<br />
AngelicA<br />
Au, sigueu, us ho prego, generós i humà.<br />
dorVAl<br />
Ho seré; no pregueu pas en va.<br />
Núm. 5<br />
dorVAl<br />
Parlaré, no us preocupeu,<br />
assereneu el bell front;
170 Llibret<br />
cercherò qualche consiglio<br />
per giovar al vostro amor.<br />
AngelicA<br />
Ah, da voi la vita mia,<br />
il mio ben da voi <strong>di</strong>pende;<br />
voi la fiamma che m’ accende<br />
ristorar potreste ognor.<br />
dorVAl<br />
Farò tutto, non temete,<br />
AngelicA<br />
Quanto umano e <strong>buon</strong> voi siete,<br />
dorVAl<br />
... cara figlia,<br />
AngelicA<br />
... padre mio,<br />
dorVAl e AngelicA<br />
... che ognor tal vi chiamerò!<br />
(A due)<br />
AngelicA<br />
Ah, se ottengo l’ amato tesoro,<br />
io non bramo piu dolce ristoro,<br />
sempre, sempre a voi grata sarò.<br />
dorVAl<br />
Se ottenervi all’ amico non lice,<br />
pur che siate con altri felice,<br />
sempre, sempre contento sarò.<br />
Scena ottava<br />
I sudetti e Ferramondo, poi Castagna.<br />
FerrAMondo<br />
Bravo, bravo, bacia, tocca:<br />
io per me non apro bocca,<br />
io non vengo che a guardar.<br />
buscaré algun consell<br />
perquè aju<strong>di</strong> el vostre amor.<br />
AngelicA<br />
Ah, de vós la meva vida,<br />
i el meu bé depèn;<br />
vós la flama que m’encén<br />
em podríeu ben calmar.<br />
dorVAl<br />
Faré el que calgui, no temeu.<br />
AngelicA<br />
Que bo i que humà que sou!<br />
dorVAl<br />
Estimada filla...<br />
AngelicA<br />
Pare meu...<br />
dorVAl, AngelicA<br />
... a partir d’ara així us <strong>di</strong>ré.<br />
(A dos)<br />
AngelicA<br />
Ah, si obtinc l’estimat tresor,<br />
no desitjaré més dolç consol,<br />
sempre, sempre grata a vós seré.<br />
dorVAl<br />
Si no pot l’amic obtenir-vos,<br />
mentre amb un altre sigueu feliç,<br />
sempre, sempre jo estaré content.<br />
Escena vuitena<br />
Anteriors i Ferramondo després Castagna.<br />
FerrAMondo<br />
Bravo, bravo, besa, toca,<br />
que jo no badaré boca,<br />
jo només vinc a mirar.
AngelicA e dorVAl<br />
Ah, fu un atto naturale,<br />
non v’ è un ombra qui <strong>di</strong> male,<br />
vi potete assicurar.<br />
FerrAMondo<br />
Giusti dei! Madre Natura!<br />
Chi vi vuole <strong>di</strong>sturbar?<br />
Via, che smorfie! Che timore!<br />
Non condanno il vostro amore,<br />
ma giustissimo mi par.<br />
dorVAl<br />
Ma, sentite...<br />
FerrAMondo<br />
Cos’ è nato?<br />
Presto, presto, madamina,<br />
abbracciate il vostro sposo.<br />
dorVAl<br />
Son scoperto.<br />
AngelicA<br />
Me meschina.<br />
dorVAl e AngelicA<br />
Chi’ l poteva immaginar?<br />
(Dorval si allontana da Angelica un poco piu).<br />
FerrAMondo<br />
Anche tu fai lo smorfioso?<br />
(ad Angelica)<br />
Vieni, vieni, t’ avvicina!<br />
Or la man v’ avete a dar.<br />
(Ferramondo spinge Angelica verso Dorval).<br />
(A tre)<br />
AngelicA<br />
Che <strong>di</strong>spetto, che tormento,<br />
io mi sento lacerar.<br />
AngelicA, dorVAl<br />
Ah, ha estat un acte natural,<br />
no hi ha aquí ni ombra de mal,<br />
en podeu estar segur.<br />
FerrAMondo<br />
Déus de justícia! Mare Natura!<br />
I qui us vol destorbar?<br />
Au, va, quins escarafalls, quin temor!<br />
No condemno el vostre amor,<br />
ans em sembla més que just.<br />
dorVAl<br />
Eh, escolteu...<br />
FerrAMondo<br />
Què passa?<br />
Au, ràpid, ràpid, senyoreta,<br />
abraceu el vostre espòs.<br />
dorVAl<br />
M’ha descobert.<br />
AngelicA<br />
Ai, pobra de mi!<br />
Llibret 171<br />
dorVAl, AngelicA<br />
Qui s’ho po<strong>di</strong>a imaginar?<br />
(Dorval s’allunya d’Angelica una mica més.)<br />
FerrAMondo<br />
També tu fas escarafalls?<br />
(a Angelica)<br />
Vine, vine, acosta’t!<br />
Ara us heu de dar la mà.<br />
(Ferramondo empeny Angelica cap a Dorval.)<br />
(A tres)<br />
AngelicA<br />
Quin despit, quin turment,<br />
i que ferida que em sento!
172 Llibret<br />
dorVAl<br />
Che <strong>di</strong>spetto, che tormento,<br />
io la veggio <strong>del</strong>irar.<br />
FerrAMondo<br />
Che <strong>di</strong>letto, che contento,<br />
io mi sento consolar.<br />
(A Dorval, che ride e poi si scosta)<br />
Ah, che ne <strong>di</strong>te? Adesso<br />
comminciate a capir la vostra sorte?<br />
Con sì bella consorte...<br />
anch’ io saprei... venite qui... sentite.<br />
(Lo prende per la mano.)<br />
dorVAl<br />
Sentite pria voi stesso.<br />
FerrAMondo<br />
E voi fatevi avanti.<br />
AngelicA<br />
Signor zio...<br />
FerrAMondo<br />
(la prende per la mano, e la tira in mezzo il<br />
teatro)<br />
Cos’ è? Piangi, fraschetta? Vien qui;<br />
ecco io la tengo un altra volta.<br />
dorVAl<br />
Una parola.<br />
FerrAMondo<br />
Zitto!<br />
AngelicA<br />
Mio caro zio...<br />
dorVAl<br />
Ma...<br />
FerrAMondo<br />
Zitto!<br />
Ho parlato al notaio, e l’ ho <strong>di</strong> tutto,<br />
dorVAl<br />
Quin despit, quin turment,<br />
i com la veig <strong>del</strong>irar!<br />
FerrAMondo<br />
Quin goig i quina satisfacció,<br />
jo ja em sento consolat.<br />
(a Dorval, que riu i després s’aparta)<br />
Ah, què en <strong>di</strong>eu? Ara comenceu<br />
a comprendre la sort que teniu?<br />
Amb una esposa tan bella...<br />
jo i tot... veniu aquí... escolteu.<br />
(Li agafa la mà.)<br />
dorVAl<br />
Abans escolteu vós.<br />
FerrAMondo<br />
I tu vine més a prop.<br />
AngelicA<br />
Senyor oncle...<br />
FerrAMondo<br />
(Agafant-li la mà, la porta fins al mig <strong>del</strong><br />
teatre.)<br />
Què hi ha? Plores, gata maula? Vine;<br />
au, ja la torno a tenir.<br />
dorVAl<br />
Una paraula.<br />
FerrAMondo<br />
Silenci!<br />
AngelicA<br />
Estimat oncle...<br />
dorVAl<br />
Però...<br />
FerrAMondo<br />
Silenci!<br />
He parlat amb el notari i l’he instruït,
come doveasi, istrutto: in faccia mia<br />
il contratto egli scrisse;<br />
l’ ho fatto stipular come si <strong>di</strong>sse.<br />
AngelicA<br />
Ahimè, non posso più!<br />
dorVAl<br />
Questo va bene, ma...<br />
FerrAMondo<br />
Cosa c’ entra il «ma» nel matrimonio?<br />
dorVAl<br />
Qui la Signora Angelica vuol <strong>di</strong>rvi un so chè su<br />
questo affare.<br />
AngelicA<br />
(con molta paura)<br />
Come! Io, Signor?<br />
FerrAMondo<br />
(in tuon minaccioso)<br />
Che c’ è?<br />
Vorrei que osasti opporti, cospetaccio,<br />
a quel ch’ io voglio, che comando e faccio;<br />
quello ch’ io faccio, che comando e voglio,<br />
lo voglio per tuo ben, faccio e comando.<br />
Inten<strong>di</strong> tu?<br />
AngelicA<br />
Intendo, sì, v’ intendo.<br />
dorVAl<br />
Ebben, parlerò io.<br />
FerrAMondo<br />
Cosa avete da <strong>di</strong>rmi?<br />
dorVAl<br />
Che men <strong>di</strong>spiace assai,<br />
ma che far non si posson queste nozze.<br />
com calia, sobre tot plegat;<br />
davant meu ha redactat el contracte;<br />
i l’he fet estipular com s’havia <strong>di</strong>t.<br />
AngelicA<br />
Ai las, ja no puc més!<br />
dorVAl<br />
Això va bé, però...<br />
FerrAMondo<br />
Què hi pinta el «però» en el matrimoni?<br />
dorVAl<br />
Aquí la senyora Angelica us vol <strong>di</strong>r<br />
alguna cosa sobre aquest afer.<br />
AngelicA<br />
(amb molta por)<br />
Com! Jo, senyor?<br />
FerrAMondo<br />
(en to amenaçador)<br />
Què passa?<br />
Només faltaria que t’oposessis,<br />
com hi ha món, al que vull, ordeno i faig,<br />
quan el que faig, ordeno i vull<br />
pel teu bé ho faig, ho vull i ho ordeno.<br />
Ho has entès?<br />
AngelicA<br />
Sí, ho entenc, ho entenc.<br />
dorVAl<br />
Doncs, bé, ja parlo jo.<br />
FerrAMondo<br />
Què m’heu de <strong>di</strong>r?<br />
dorVAl<br />
Em sap molt de greu, però...<br />
aquestes núpcies no es poden celebrar.<br />
Llibret 173
174 Llibret<br />
FerrAMondo<br />
Corpo <strong>di</strong> Satanasso!<br />
A me parola d’ onor voi deste...<br />
dorVAl<br />
È vero, a con<strong>di</strong>zione...<br />
FerrAMondo<br />
(sdegnatissimo)<br />
Oserebbe fors’ ella... ah, s’ io potessi<br />
crederlo, dubitarlo, immaginarlo!<br />
dorVAl<br />
Non, signor, non, signor.<br />
(Angelica, non veduta, fugge).<br />
FerrAMondo<br />
Dunque voi stesso<br />
che mi mancate adesso,<br />
che <strong>del</strong>la mia amicizia v’ abusate.<br />
dorVAl<br />
Ma tacete... ascoltate... vi <strong>di</strong>rò la ragion...<br />
FerrAMondo<br />
Non v’ è ragione;<br />
io sono un uom d’ onor; se voi lo siete,<br />
isso fatto dovete<br />
mantener la parola. Animo, Angelica!<br />
dorVAl<br />
(Che genere <strong>di</strong> bestia! Mi porrebbe a cimento).<br />
(Fugge come fuggì Angelica.)<br />
FerrAMondo<br />
Angelica, ove sei?<br />
Olà, gente! Castagna,<br />
Carolina, Marina, Marcellina!<br />
Ma voi... sì, voi... come... in qual modo...<br />
quando...<br />
piantarmi come un bufalo!<br />
(Chiama, poi imbestialisce)<br />
Dorval,<br />
amico mio... Dorval, amico indegno...<br />
FerrAMondo<br />
Vatua el <strong>di</strong>moni! Em vau donar<br />
paraula d’honor...<br />
dorVAl<br />
És cert, però només si ella...<br />
FerrAMondo<br />
(in<strong>di</strong>gnadíssim)<br />
Que potser ella ha gosat... Ah, si això<br />
m’ho pogués creure, dubtar o imaginar!<br />
dorVAl<br />
No, senyor, no.<br />
(Angelica fuig, sense ser vista.)<br />
FerrAMondo<br />
Aleshores sou vós mateix<br />
qui em falteu ara al respecte,<br />
que abuseu de la meva amistat.<br />
dorVAl<br />
Però calleu i escolteu... us en <strong>di</strong>ré el motiu.<br />
FerrAMondo<br />
No hi ha motiu que valgui.<br />
Sóc un home d’honor, si vós ho sou,<br />
ipso facto heu de mantenir<br />
la paraula. Ànims, Angelica!<br />
dorVAl<br />
(Quin tros d’animal! Em faria perdre els estreps!)<br />
(Fuig com havia fugit Angelica.)<br />
FerrAMondo<br />
Angelica, on ets?<br />
Ei, gent, aquí! Castagna!<br />
Carolina, Marina, Marcellina!<br />
I vosaltres, sí, vosaltres... què... com...<br />
quan...<br />
plantar-me com un búfal!<br />
(crida, després s’enfurisma)<br />
Dorval!<br />
Amic meu... Dorval, amic in<strong>di</strong>gne...
mi voglio ven<strong>di</strong>car, non ho ritegno.<br />
Castagna! Olà, Castagna!<br />
cAstAgnA<br />
Padrone...<br />
FerrAMondo<br />
Birbandaccio, non rispon<strong>di</strong>?<br />
cAstAgnA<br />
Scusate...<br />
FerrAMondo<br />
Ove t’ ascon<strong>di</strong>, tristaccio?<br />
Dieci volte io ti chiamai.<br />
cAstAgnA<br />
Me ne <strong>di</strong>spiace assai.<br />
FerrAMondo<br />
Dieci volte, tristaccio.<br />
cAstAgnA<br />
(Oh, qualche volta è <strong>burbero</strong> davvero!)<br />
FerrAMondo<br />
Hai veduto Dorval?<br />
cAstAgnA<br />
Sí, l’ ho veduto.<br />
FerrAMondo<br />
Ov’ è?<br />
cAstAgnA<br />
Partì.<br />
FerrAMondo<br />
Come partì?<br />
cAstAgnA<br />
Partì come si parte<br />
FerrAMondo<br />
Birbon, così rispon<strong>di</strong> al tuo padrone!<br />
em vull venjar, no tinc fre!<br />
Castagna! Aquí, Castagna!<br />
cAstAgnA<br />
Amo...<br />
FerrAMondo<br />
Bergantàs, no respons?<br />
cAstAgnA<br />
Perdoneu...<br />
FerrAMondo<br />
On t’amagues, pocapena?<br />
Deu vegades t’he cridat!<br />
cAstAgnA<br />
Em sap molt de greu.<br />
FerrAMondo<br />
Deu vegades, pocapena!<br />
Llibret 175<br />
cAstAgnA<br />
(Oh, de vegades, es ben bé un rústec com n’hi<br />
ha pocs!)<br />
FerrAMondo<br />
Has vist Dorval?<br />
cAstAgnA<br />
Sí que l’he vist.<br />
FerrAMondo<br />
On és?<br />
cAstAgnA<br />
Se n’ha anat.<br />
FerrAMondo<br />
Com que se n’ha anat?<br />
cAstAgnA<br />
Ha marxat marxant.<br />
FerrAMondo<br />
Brètol, així respons al teu amo?
176 Llibret<br />
cAstAgnA<br />
Signore, in conclusione,<br />
datemi il mio congedo.<br />
FerrAMondo<br />
Ch’ io ti <strong>di</strong>a il tuo congedo? Sciagurato!<br />
(Lo minaccia colla mano, ed egli cade tra il<br />
tavolino e la se<strong>di</strong>a.)<br />
cAstAgnA<br />
Ahi, ahi!<br />
FerrAMondo<br />
Che cosa nacque?<br />
cAstAgnA<br />
Io son stroppiato.<br />
FerrAMondo<br />
Quanto me ne <strong>di</strong>spiace... puoi caminar?<br />
cAstAgnA<br />
Credo <strong>di</strong> sì, lo posso.<br />
(Si pruova a camminar, e va zoppo.)<br />
FerrAMondo<br />
Vattene!<br />
cAstAgnA<br />
Come, mi mandate via?<br />
FerrAMondo<br />
No; vanne tosto da tua moglie; <strong>di</strong>lle<br />
che chiami il mio chirurgo; che ti faccia<br />
tutto quello che occorre;<br />
pren<strong>di</strong> e paga le spese.<br />
cAstAgnA<br />
(Che padron!) Siete poi troppo cortese.<br />
FerrAMondo<br />
Sù, via, pren<strong>di</strong>!<br />
cAstAgnA<br />
Eh, via, non sarà niente.<br />
cAstAgnA<br />
Senyor, en conclusió,<br />
doneu-me llicència per marxar.<br />
FerrAMondo<br />
Que et doni llicència per marxar? Ximple!<br />
(L’amenaça amb la mà i Castagna cau entre la<br />
tauleta i la ca<strong>di</strong>ra.)<br />
cAstAgnA<br />
Ai, ai!<br />
FerrAMondo<br />
I ara què passa?<br />
cAstAgnA<br />
Que m’he fet mal.<br />
FerrAMondo<br />
Ho sento molt... Pots caminar?<br />
cAstAgnA<br />
Em penso que sí que puc.<br />
(Ho prova, i va coix.)<br />
FerrAMondo<br />
Vés-te’n!<br />
cAstAgnA<br />
Què, em feu fora?<br />
FerrAMondo<br />
No, vés-te’n amb la teva dona i fes<br />
que cri<strong>di</strong> el meu cirurgià: que et faci<br />
tot el que calgui;<br />
té, agafa i paga les despeses.<br />
cAstAgnA<br />
(Quin amo!) Sou més que amable.<br />
FerrAMondo<br />
Au, va, agafa!<br />
cAstAgnA<br />
Bé, vaja, no deurà ser res.
FerrAMondo<br />
Ad ogni modo, pren<strong>di</strong>.<br />
cAstAgnA<br />
Signor.<br />
FerrAMondo<br />
Come!<br />
Tu rifuiti quattrini? Li rifiuti<br />
per superbia, per o<strong>di</strong>o, per <strong>di</strong>spetto?<br />
Io non ho fatto apposta, amico caro;<br />
pren<strong>di</strong> questo danaro;<br />
non mi fare ir in collera, ti prego.<br />
cAstAgnA<br />
Perdon, caro padrone; io vi ringrazio<br />
<strong>di</strong> tanta umanitá.<br />
FerrAMondo<br />
Va tosto a casa.<br />
cAstAgnA<br />
Vado.<br />
FerrAMondo<br />
Va pian piano,<br />
appoggiati, se vuoi, su questa mano.<br />
cAstAgnA<br />
Oh, perdonate.<br />
FerrAMondo<br />
Atten<strong>di</strong>, amico, atten<strong>di</strong>...<br />
Dov’ ho posto il bastone? Eccolo, pren<strong>di</strong>.<br />
(Cerca la canna poi la da a Castagna.)<br />
cAstAgnA<br />
Ma come?<br />
FerrAMondo<br />
Pren<strong>di</strong>, <strong>di</strong>co! Io vo’ così.<br />
cAstAgnA<br />
Che bontà inusitata ai nostri dì!<br />
FerrAMondo<br />
De totes maneres, agafa-ho.<br />
cAstAgnA<br />
Senyor.<br />
FerrAMondo<br />
Com!<br />
Refuses els <strong>di</strong>ners? Els refuses<br />
per supèrbia, per o<strong>di</strong>, per despit?<br />
No ho he fet pas a posta, amic meu,<br />
agafa aquests <strong>di</strong>ners;<br />
no em facis enfadar, t’ho prego.<br />
cAstAgnA<br />
Perdó, estimat amo; us agraeixo<br />
tanta humanitat.<br />
FerrAMondo<br />
Vés de seguida a casa.<br />
cAstAgnA<br />
Me n’hi vaig.<br />
FerrAMondo<br />
A poc a poc, i recolza’t,<br />
si vols, sobre aquesta mà.<br />
cAstAgnA<br />
Oh, perdoneu!<br />
FerrAMondo<br />
Espera, amic, espera...<br />
On he posat el bastó? Aquí, té.<br />
(Busca el bastó i l’hi dóna a Castagna.)<br />
cAstAgnA<br />
Però i ara!<br />
FerrAMondo<br />
Agafa’l, et <strong>di</strong>c! Així ho vull.<br />
cAstAgnA<br />
Quina inusitada bondat als nostres <strong>di</strong>es!<br />
Llibret 177
178 Llibret<br />
N. 6<br />
Questo è troppo, padron mio,<br />
voi mi fate lagrimar;<br />
vostro servo al fin son io,<br />
non vi state ad affannar.<br />
Vado, vado, mio signore;<br />
(quant’ è mai dolce quel core!<br />
Se m’ avesse rotto il collo<br />
glie l’ avrei da perdonar).<br />
(parte)<br />
Scena nona<br />
Ferramondo, poi Marina.<br />
FerrAMondo<br />
Per Bacco mi <strong>di</strong>spiace;<br />
maledetto il mio foco!<br />
Quest’ è la prima volta in vita mia<br />
che ho fatto tal pazzia.<br />
Ma fu colpa Dorval, uomo cru<strong>del</strong>e;<br />
mi fece proprio perdere il cervello.<br />
MArinA<br />
(Eccolo. Avviciniamoci bel bello).<br />
FerrAMondo<br />
Non l’ avrei mai creduto,<br />
dopo tanta amicizia.<br />
MArinA<br />
(Foco in casa).<br />
FerrAMondo<br />
Ma io sono la bestia.<br />
MArinA<br />
(Anch’ io lo <strong>di</strong>co).<br />
FerrAMondo<br />
Non havvi piu cospetto un vero amico.<br />
MArinA<br />
Signore...<br />
Núm. 6<br />
Això és massa, amo meu,<br />
em fareu plorar i tot.<br />
Al capdavall sóc el vostre servent,<br />
no cal que us molesteu.<br />
Ja me’n vaig, senyor, me’n vaig.<br />
(I que dolç que és el seu cor!<br />
Si m’hagués trencat el coll,<br />
em caldria perdonar-lo.)<br />
(Se’n va.)<br />
Escena novena<br />
Ferramondo, després Marina.<br />
FerrAMondo<br />
Per Bacus, no em fa gràcia!<br />
Maleït sigui el meu foc!<br />
És el primer cop en ma vida<br />
que faig una tal bogeria.<br />
La culpa és de Dorval, home cruel,<br />
que m’ha fet perdre el cervell.<br />
MArinA<br />
(És allà. Acostem-nos-hi amb prudència.)<br />
FerrAMondo<br />
Mai no m’ho hauria cregut,<br />
després de tanta amistat.<br />
MArinA<br />
(Foc a casa.)<br />
FerrAMondo<br />
Però el bèstia sóc jo.<br />
MArinA<br />
(També jo ho <strong>di</strong>c.)<br />
FerrAMondo<br />
No m’ha tingut el respecte d’un bon amic.<br />
MArinA<br />
Senyor...
FerrAMondo<br />
Cosa c’ è?<br />
MArinA<br />
<strong>Il</strong> pranzo è <strong>di</strong> già freddo.<br />
FerrAMondo<br />
Vi ringrazio. Mangiate pur.<br />
MArinA<br />
E voi?<br />
FerrAMondo<br />
Son <strong>di</strong> gia sazio.<br />
MArinA<br />
Angelica vi aspetta.<br />
FerrAMondo<br />
Non vo’ saperne un zero<br />
<strong>di</strong> te, <strong>di</strong> lei, <strong>di</strong> me, <strong>del</strong> mondo intiero.<br />
MArinA<br />
Poverina; ella piange.<br />
FerrAMondo<br />
Riderà alle sue nozze.<br />
MArinA<br />
V’ ama.<br />
FerrAMondo<br />
Non me ne importa.<br />
MArinA<br />
Parla sempre <strong>di</strong> voi...<br />
FerrAMondo<br />
Non me ne curo.<br />
MArinA<br />
Ma voi siete sì <strong>buon</strong>o...<br />
FerrAMondo<br />
Mi cangierò, lo giuro,<br />
FerrAMondo<br />
Què passa?<br />
MArinA<br />
El menjar ja és fred.<br />
FerrAMondo<br />
Gràcies, però mengeu vosaltres.<br />
MArinA<br />
I vós?<br />
FerrAMondo<br />
Ja no tinc gana.<br />
MArinA<br />
Angelica us espera.<br />
FerrAMondo<br />
No vull saber-ne res ni d’ella,<br />
ni de tu, ni de mi, ni <strong>del</strong> món sencer.<br />
MArinA<br />
Pobreta, no para de plorar.<br />
FerrAMondo<br />
Ja riurà el <strong>di</strong>a de les noces.<br />
MArinA<br />
Us estima.<br />
FerrAMondo<br />
No m’importa gens.<br />
MArinA<br />
No fa res més que parlar de vós.<br />
FerrAMondo<br />
Tant me fa.<br />
MArinA<br />
Però si vós sou tan bo...<br />
FerrAMondo<br />
Doncs canviaré, ho juro,<br />
Llibret 179
180 Llibret<br />
ché fra l’ umano stuolo<br />
error saria se fossi <strong>buon</strong>o io solo.<br />
N. 7<br />
Quando fui giovinetto<br />
fu assai <strong>di</strong>verso il mondo;<br />
povero Ferramondo,<br />
or come si cangiò!<br />
Allor visse la gente<br />
come agnellini in pace,<br />
e la virtù innocente,<br />
felicità recò;<br />
povero Ferramondo,<br />
il mondo si cangiò!<br />
Ciascun pensa a se stesso;<br />
l’ amico piu non cura;<br />
non v’ è piu amor adesso<br />
<strong>di</strong> genio o <strong>di</strong> natura;<br />
tutto è interesse e vizio,<br />
inganno, pregiu<strong>di</strong>zio,<br />
cabala, ingratitu<strong>di</strong>ne,<br />
e quel che <strong>di</strong>r non vo’ ;<br />
povero Ferramondo,<br />
or come si cangiò!<br />
Nel sesso femminino<br />
finita è la prudenza;<br />
trionfa il babbuino,<br />
è morta l’ innocenza,<br />
e va tutto al contrario<br />
<strong>di</strong> quel che un tempo andò.<br />
Le pratiche... gli abusi...<br />
intendami chi puo!<br />
(parte).<br />
Scena decima<br />
Marina, poi Angelica.<br />
MArinA<br />
L’ affare si fa serio; io credo bene<br />
che Valerio sen vada; almen per ora<br />
nulla otterrei. Pur non <strong>di</strong>spero ancora.<br />
car d’entre tot l’estol humà<br />
seria error ser bo jo sol.<br />
Núm. 7<br />
Quan era jovenet<br />
era ben <strong>di</strong>ferent el món;<br />
pobre Ferramondo,<br />
com ha canviat ara!<br />
Llavors vivia la gent<br />
com xaiets en pau,<br />
i la virtut innocent<br />
portava felicitat;<br />
pobre Ferramondo,<br />
com ha canviat el món!<br />
Tothom pensa en si mateix;<br />
l’amic ja no es preocupa,<br />
ja no hi ha amor avui<br />
<strong>del</strong> geni o de natura;<br />
tot és interès i vici,<br />
engany i preju<strong>di</strong>ci,<br />
càbala i ingratitud<br />
i allò que em callo;<br />
pobre Ferramondo,<br />
com ha canviat tot ara!<br />
En el sexe femení<br />
s’ha acabat la prudència;<br />
triomfa el més ximplet,<br />
és morta la innocència,<br />
i tot va a l’inrevés<br />
de com en altre temps anava.<br />
Les pràctiques... abusos...<br />
qui pugui que m’entengui!<br />
(Se’n va.)<br />
Escena desena<br />
Marina, després Angelica.<br />
MArinA<br />
L’afer és seriós; crec que és millor<br />
que Valerio se’n vagi, per ara almenys<br />
res no aconseguiria. Però no desesperem.
AngelicA<br />
Marina, che facesti?<br />
MArinA<br />
Un bucco in acqua.<br />
AngelicA<br />
Come?<br />
MArinA<br />
In questo istante<br />
il vecchio ritrovai: pare un demonio;<br />
con me, con voi, con terra e cieli la vuole,<br />
onde in van getterei tempo e parole.<br />
AngelicA<br />
Ah, se il signor Dorval...<br />
MArinA<br />
Poc’ anzi il vi<strong>di</strong>, <strong>di</strong> voi parlai; lo stato<br />
<strong>di</strong> Giocondo gli <strong>di</strong>ssi,<br />
e commosso mi parve. A lui ritorno;<br />
egli è nella mia stanza,<br />
che parla con Valerio: abbiam speranza<br />
(parte).<br />
N. 8<br />
AngelicA<br />
O cielo ! Abbiam speranza? E cosa mai<br />
mi riman da sperar in tante pene?<br />
Io, priva d’ ogni bene,<br />
altro non veggio che gli orrori e i danni<br />
d’ una misera vita;<br />
io, <strong>del</strong>usa, tra<strong>di</strong>ta<br />
da un barbaro germano,<br />
sento sorgermi in core<br />
affetti <strong>di</strong> pietà, non <strong>di</strong> vendetta<br />
per il mio tra<strong>di</strong>tore,<br />
e per colmo <strong>di</strong> mali<br />
accettar non potrei la cara mano<br />
<strong>del</strong>l’ amato idol mio, che a me pietoso<br />
offre asilo e riposo,<br />
AngelicA<br />
Marina, què feies?<br />
MArinA<br />
Forats a l’aigua.<br />
AngelicA<br />
Què <strong>di</strong>us?<br />
MArinA<br />
En aquest moment el vell<br />
m’acabo de trobar, sembla un <strong>di</strong>moni;<br />
l’emprèn amb mi, amb vós, amb terra i cel;<br />
per tant perdria temps i paraules.<br />
AngelicA<br />
Ah, si el senyor Dorval...<br />
MArinA<br />
Poc abans l’he vist, he parlat de vós;<br />
l’estat de Giocondo li he fet saber,<br />
i m’ha semblat commogut. Tornem a ell:<br />
és a la meva estança, parlant<br />
amb Valerio; tinguem esperança.<br />
(Se’n va.)<br />
Núm. 8<br />
AngelicA<br />
Oh, cel! Tinguem esperança? I què<br />
queda per esperar entre tantes penes?<br />
Jo, privada de tot bé, no veig<br />
altra cosa que els horrors i danys<br />
d’una mísera vida;<br />
jo, enganyada i traïda<br />
per un bàrbar germà,<br />
sento que al cor em neixen<br />
sentiments de pietat pel meu traïdor,<br />
i no pas de venjança,<br />
i per acabar-ho d’adobar,<br />
no puc acceptar la mà estimada<br />
<strong>del</strong> meu ídol, que pietós<br />
m’ha ofert acolliment i repòs,<br />
Llibret 181
182 Llibret<br />
senza parere ingrata<br />
a un zio sdegnato dai rifiuti miei,<br />
a un zio che m’ ama, oh dei!,<br />
ma per invi<strong>di</strong>a <strong>del</strong>la cruda sorte<br />
vuol darmi vita e mi da sol la morte.<br />
Che risolvo in tal cimento?<br />
O che fai, povero cor?<br />
Qual tormento a un alma amante,<br />
qual istante ingiusto amor!<br />
Perderò chi solo adoro?<br />
Nel pensarlo manco e moro .<br />
Sarò ingrata al sangue mio?<br />
Non so dargli alcun dolor.<br />
Voi che siete avversi, Dei,<br />
la cagion de’ pianti miei,<br />
voi mi date almen costanza<br />
da soffrir si gran rigor<br />
(parte).<br />
Scena un<strong>di</strong>cesima<br />
Giocondo e Dorval.<br />
giocondo<br />
Ah, no, piu non mi sento<br />
capace <strong>di</strong> resistere<br />
a l’ orror <strong>di</strong> mia sorte!<br />
Per chi perde l’ onore, è un ben la morte.<br />
dorVAl<br />
Calmatevi, ascoltate,<br />
cercherem’ un riparo, parleremo<br />
ai cre<strong>di</strong>tori vostri, ai vostri amici.<br />
giocondo<br />
Saran’ quelli che furo ai dì felici?<br />
dorVAl<br />
Vi resa sempre un zio; da lui potete<br />
tutto ancora sperar. Egli è si umano...<br />
giocondo<br />
Ah, troppo ei m’ o<strong>di</strong>a, e lo sperarlo è vano.<br />
E poi potreste ancora<br />
sense aparèixer ingrata<br />
a un oncle enfadat pel meu rebuig,<br />
a un oncle que m’estima, oh, déus!,<br />
però que per enveja de la sort cruel<br />
vol dar-me vida i sols em dóna mort.<br />
Què deci<strong>di</strong>r en tal conflicte?<br />
Oh, què fas, pobre cor meu?<br />
Quin turment per a una ànima amant,<br />
quin tràngol, injust amor!<br />
Perdré aquell que adoro?<br />
De pensar-ho defalleixo i moro.<br />
Seré ingrata amb la família?<br />
No els puc pas causar dolor.<br />
Ja que em sou adversos, déus,<br />
i el motiu d’aquests plors meus,<br />
ah, doneu-me almenys constància<br />
per sofrir tan gran rigor!<br />
(Se’n va.)<br />
Escena onzena<br />
Giocondo i Dorval.<br />
giocondo<br />
Ah, no, ja no em sento<br />
capaç de resistir més<br />
l’horror de la meva sort!<br />
Per a qui perd l’honor, un bé és la mort.<br />
dorVAl<br />
Calmeu-vos, escolteu:<br />
buscarem una sortida, parlarem<br />
amb els cre<strong>di</strong>tors, amb els amics.<br />
giocondo<br />
Seran els que eren en els <strong>di</strong>es bons?<br />
dorVAl<br />
Us queda encara un oncle; podeu d’ell<br />
esperar-ho tot. És prou humà...<br />
giocondo<br />
Ah, m’o<strong>di</strong>a massa i és inútil esperar-ho.<br />
¿I encara podeu a més aconsellar-me
consigliarmi a incontrar fra tanti danni<br />
nuovi oltraggi, nove onte, e nuovi affanni?<br />
N. 9<br />
Come soffrir potrei<br />
quella terribil voce?<br />
Quel guardo sì feroce<br />
come potrei soffrir?<br />
dorVAl<br />
Turatevi gli orecchi,<br />
non lo guardate in faccia;<br />
se grida, se minaccia,<br />
pensate <strong>di</strong> dormir.<br />
giocondo<br />
Mi tratterà d’ ingrato.<br />
dorVAl<br />
Amico, non ha torto.<br />
giocondo<br />
Mi caccierà sdegnato.<br />
dorVAl<br />
Restate e siete in porto.<br />
Conosco Ferramondo,<br />
ei lo dovrà sentir.<br />
giocondo<br />
O povero Giocondo,<br />
vorrami il zio sentir?<br />
L’ entrata <strong>di</strong> <strong>di</strong>eci anni<br />
in erba ho gia mangiata.<br />
dorVAl<br />
È cosa tanto usata da tutta la città.<br />
giocondo<br />
Sui libri sono scritto<br />
<strong>di</strong> tutti i mercadanti.<br />
a trobar entre tants greuges, nous<br />
ultratges, vergonyes i afanys?<br />
Núm. 9<br />
Com podria sofrir<br />
aquella veu terrible?<br />
I aquell esguard ferotge,<br />
com el podria suportar?<br />
dorVAl<br />
Tapeu-vos les orelles,<br />
no el mireu cara a cara;<br />
si crida, si amenaça,<br />
penseu sols a dormir.<br />
giocondo<br />
Em tractarà d’ingrat.<br />
dorVAl<br />
Amic, i no s’equivoca.<br />
giocondo<br />
Em farà fora, enfadat.<br />
dorVAl<br />
Si us quedeu, sereu a port.<br />
Conec Ferramondo,<br />
i prou que ho sentirà.<br />
giocondo<br />
Oh, pobre Giocondo,<br />
em voldrà l’oncle escoltar?<br />
L’entrada de deu anys<br />
me l’he menjat a l’avançada.<br />
dorVAl<br />
És cosa habitual per tota la ciutat.<br />
giocondo<br />
Estic inscrit als llibres<br />
de tots els comerciants.<br />
Llibret 183
184 Llibret<br />
dorVAl<br />
Son scritti tanti e tanti,<br />
e trovano bontà.<br />
giocondo<br />
Danari molti io deggio<br />
a sarti e bottegai.<br />
dorVAl<br />
Per chi non paga mai<br />
chi paga supplirà.<br />
giocondo<br />
La dote <strong>di</strong> mia moglie<br />
è tutta andata in fumo.<br />
dorVAl<br />
Fu causa <strong>del</strong> consumo;<br />
lagnar non si potrà.<br />
giocondo<br />
La dote de la suora<br />
è andata in fumo ancora.<br />
dorVAl<br />
Oh, qui c’ è un po’ <strong>di</strong> male,<br />
ma s’ accomoderà.<br />
giocondo e dorVAl<br />
Imparate, amici cari,<br />
che la borsa de’ danari<br />
è la cosa piu preziosa<br />
che si trova e che si da<br />
(partono).<br />
Scena do<strong>di</strong>cesima<br />
Ferramondo e Castagna.<br />
FerrAMondo<br />
Fermati!<br />
cAstAgnA<br />
Ma perché?<br />
dorVAl<br />
N’hi ha tants que hi són inscrits,<br />
i, amb tot, troben bondat.<br />
giocondo<br />
Dec molts <strong>di</strong>ners<br />
a sastres i botiguers.<br />
dorVAl<br />
Per qui no paga mai<br />
suplirà el que paga.<br />
giocondo<br />
El dot de la meva dona<br />
s’ha esfumat tot sencer.<br />
dorVAl<br />
Ha estat culpa <strong>del</strong> consum,<br />
no es podrà queixar.<br />
giocondo<br />
El dot de la germana<br />
també s’ha esfumat tot.<br />
dorVAl<br />
Oh, això no està pas bé,<br />
però ja s’hi avindrà.<br />
giocondo, dorVAl<br />
Apreneu, estimats amics,<br />
que la bossa <strong>del</strong>s <strong>di</strong>ners<br />
és la cosa més preciosa<br />
que es troba i que es dóna.<br />
(Se’n van.)<br />
Escena dotzena<br />
Ferramondo i Castagna.<br />
FerrAMondo<br />
Atura’t!<br />
cAstAgnA<br />
Però per què?
FerrAMondo<br />
Fermati <strong>di</strong>co!<br />
Per portar questo foglio<br />
abile è ogni altro servo: io così voglio.<br />
Scioccherello che sei! Sei zoppo ancora,<br />
e vorresti sortir? Ehi, Carlo, Cecco!<br />
cAstAgnA<br />
U<strong>di</strong>te...<br />
FerrAMondo<br />
Cosa c’ è?<br />
cAstAgnA<br />
Voi scrivete a Dorval?<br />
FerrAMondo<br />
Certo, perchè?<br />
cAstAgnA<br />
Egli è qui.<br />
FerrAMondo<br />
Dove?<br />
cAstAgnA<br />
Qui.<br />
FerrAMondo<br />
Ma dove, dove?<br />
cAstAgnA<br />
Qui dal Signor Giocondo.<br />
FerrAMondo<br />
Da Giocondo Dorval! Senti, fa presto:<br />
vanne e <strong>di</strong>gli in mio nome<br />
che qui tosto sen venga.<br />
(Parte: Ferramondo lo richiama)<br />
Ehi, ehi, fermati, ascolta!<br />
Non vo’ che tu ci vada<br />
in codesto malnato appartamento.<br />
Se ci vai, ti licenzio in sul momento.<br />
Chiamami la sua gente:<br />
FerrAMondo<br />
Atura’t, et <strong>di</strong>c!<br />
Per dur aquesta nota qualsevol<br />
altre servent és vàlid: ho vull així.<br />
Que n’ets, de ximplet! Encara vas coix<br />
i vols sortir? Ei, Carlo, Cecco!<br />
cAstAgnA<br />
Escolteu...<br />
FerrAMondo<br />
Què passa?<br />
cAstAgnA<br />
Escriviu a Dorval?<br />
FerrAMondo<br />
I és clar, per què?<br />
cAstAgnA<br />
És que és aquí.<br />
FerrAMondo<br />
On?<br />
cAstAgnA<br />
Aquí.<br />
FerrAMondo<br />
Però on, on?<br />
cAstAgnA<br />
Aquí, amb el senyor Giocondo.<br />
FerrAMondo<br />
Dorval amb Giocondo? Mira, fes via:<br />
vés i <strong>di</strong>gues-li en nom meu<br />
que vingui aquí ara mateix.<br />
(Se’n va, Ferramondo el reclama.)<br />
Ei, ei, atura’t! Escolta!<br />
No vull que vagis pas<br />
a aquest malnat apartament.<br />
Si hi vas, t’acomiado a l’instant.<br />
Crida’m els seus servents.<br />
Llibret 185
186 Llibret<br />
(Come sopra)<br />
ehi, meno, meno...<br />
andrò io stesso... nemmeno!<br />
Vai tu, sì, va! Di che l’ attendo. Ebbene?<br />
cAstAgnA<br />
Ma io non bramo aver la mia licenza...<br />
FerrAMondo<br />
Vanne, non mi far perder la pazienza<br />
(Castagna parte).<br />
Scena tre<strong>di</strong>cesima<br />
Ferramondo solo, poi Giocondo.<br />
FerrAMondo<br />
La è così certamente.<br />
Ei seppe in qual abbisso<br />
l’ infelice è caduto, e si vergogna<br />
d’ averlo per cognato:<br />
nipote scellerato!<br />
Io t’ amai, t’ amai troppo; or cancellarti<br />
saprò ben dal mio core.<br />
Sorti <strong>di</strong> casa mia, vanne! Sì, vanne...<br />
Dov’ ha d’ andar? Allo spedale?... A <strong>di</strong>avolo,<br />
vada ove vuol; non me ne importa un cavolo!<br />
Ad Angelica io penso: ella soltanto<br />
merita l’ amor mio. Dorval è amico,<br />
egli la sposerà, da me la dote<br />
avrà tutto da me quel che possedo;<br />
l’ innocente si salvi e il reo...<br />
(In questo entra Giocondo).<br />
Chi vedo?<br />
giocondo<br />
Ascoltate, vi prego!<br />
FerrAMondo<br />
Alzati! Cos’ è nato?<br />
giocondo<br />
Ah, caro zio,<br />
il piu misero io son <strong>di</strong> tutto il mondo!<br />
U<strong>di</strong>temi, <strong>di</strong> grazia!<br />
(com abans)<br />
Ei, no tant, no tant...<br />
hi aniré jo mateix... tampoc!<br />
Vés-hi tu, sí! Digues que l’espero. I bé?<br />
cAstAgnA<br />
Però no desitjo que em llicencieu.<br />
FerrAMondo<br />
Vés i no em facis perdre la paciència.<br />
(Castagna se’n va.)<br />
Escena tretzena<br />
Ferramondo sol, després Giocondo.<br />
FerrAMondo<br />
Deu ser així talment.<br />
Ha sabut en quin abisme<br />
l’infeliç ha caigut, i s’avergonyeix<br />
de tenir-lo per cunyat:<br />
nebot pervers!<br />
Jo t’estimava, massa i tot; ara t’hauré<br />
d’esborrar <strong>del</strong> meu cor.<br />
Surt de casa meva, vés! Au, vés!<br />
I on ha d’anar? A l’hospital?... Al <strong>di</strong>able,<br />
que vagi on vulgui; m’importa un rave!<br />
Jo penso en Angelica: només ella<br />
es mereix el meu amor. Dorval és amic,<br />
ell s’hi casarà, de mi el dot tindrà,<br />
i tot allò que posseeixo;<br />
que se salvi la innocent i el culpable...<br />
(Llavors entra Giocondo.)<br />
Qui veig!<br />
giocondo<br />
Escolteu, us ho prego!<br />
FerrAMondo<br />
Alça’t! Què ha passat?<br />
giocondo<br />
Ah, estimat oncle, sóc<br />
el més miserable de tot el món!<br />
Escolteu-me, feu el favor.
FerrAMondo<br />
Alzati, <strong>di</strong>co!<br />
N. 10<br />
giocondo<br />
Voi che sì generoso,<br />
che sì sensibil siete,<br />
pensate al fallo mio: fallo è d’ amore,<br />
e d’ amore virtuoso. Errai, nol niego,<br />
ma per nome vi priego<br />
e pel sangue <strong>di</strong> chi mi <strong>di</strong>e’ la vita,<br />
ch’ è commune col vostro,<br />
lasciatevi piegar.<br />
FerrAMondo<br />
Ed hai l’ ar<strong>di</strong>re...<br />
giocondo<br />
Se resistete ancor, l’ ho <strong>di</strong> morire.<br />
Cedete a queste lagrime,<br />
cedete al dolor mio;<br />
veggio che reo son io<br />
ma chieggio carità.<br />
Voi l’ onor mio salvate,<br />
<strong>di</strong> perdersi è in periglio;<br />
i moti secondate<br />
<strong>di</strong> quel commosso ciglio,<br />
i moti ch’ io ravviso,<br />
<strong>del</strong>la natia pietà.<br />
(Mentre Giocondo canta, Ferramondo s’<br />
impietosisce, s’asciuga gli occhi segretamente,<br />
ecc.)<br />
FerrAMondo<br />
Misero, tu nol merti...<br />
ma il debole son io<br />
che sedurre mi lascio<br />
da un sciocco fanatismo <strong>di</strong> natura.<br />
Burlami, tra<strong>di</strong>tor; pagherò io<br />
tutti i debiti tuoi.<br />
giocondo<br />
(Gli prende la mano e gliela stringe, e bacia<br />
affetuosamente)<br />
FerrAMondo<br />
Alça’t, et <strong>di</strong>c!<br />
Núm. 10<br />
giocondo<br />
Vós que tan generós,<br />
que tan sensible sou,<br />
penseu en el meu error: error d’amor,<br />
i d’amor virtuós. Em vaig equivocar,<br />
no ho nego, però us prego pel nom<br />
i per la sang que em va donar la vida,<br />
que és comuna amb la vostra,<br />
deixeu-vos convèncer.<br />
FerrAMondo<br />
I tens la gosa<strong>di</strong>a de...<br />
Llibret 187<br />
giocondo<br />
Si us hi resistiu, hauré de morir.<br />
Ce<strong>di</strong>u a aquestes llàgrimes,<br />
ce<strong>di</strong>u al meu dolor,<br />
ja veig que sóc culpable,<br />
però demano caritat.<br />
Salveu-me vós l’honor,<br />
està en perill de perdre’s;<br />
i secundeu l’impuls<br />
<strong>del</strong> front ja commogut,<br />
l’impuls que ja adverteixo<br />
de la pietat innata.<br />
(Mentre Giocondo canta, Ferramondo se<br />
n’apiada, s’eixuga els ulls secretament, etc.)<br />
FerrAMondo<br />
Míser, no t’ho mereixes pas...<br />
però sóc feble jo<br />
i em deixo seduir<br />
per un boig fanatisme de la natura.<br />
Me la ben jugues, traïdor:<br />
car pagaré tots els teus deutes.<br />
giocondo<br />
(agafant-li la mà, estrenyent-l’hi i besant-l’hi<br />
afectuosament)
188 Llibret<br />
Mio caro zio!<br />
FerrAMondo<br />
Ma senti: in mia presenza<br />
non dee venir tua moglie; ella dee tosto<br />
partir <strong>di</strong> questa casa; essa è la colpa<br />
<strong>di</strong> tue ruine, indegna donna, vana,<br />
superba, capricciosa!<br />
giocondo<br />
Ah, no, colpa non è <strong>del</strong>la mia sposa!<br />
FerrAMondo<br />
Come tu la <strong>di</strong>fen<strong>di</strong>!<br />
Tu mentirmi sul volto ancor preten<strong>di</strong>?<br />
N. 11 finale<br />
Parti omai <strong>del</strong> mio cospetto,<br />
<strong>di</strong>s<strong>di</strong>rò quello che ho detto<br />
e per te non pagherò.<br />
giocondo<br />
Perdonate, caro zio,<br />
perdonate all’ amor mio;<br />
è innocente ed io lo so.<br />
FerrAMondo<br />
È innocente? Sciocco indegno!<br />
giocondo<br />
Deh, calmate quello sdegno.<br />
FerrAMondo<br />
Io l’ abborro, la detesto,<br />
e veder piu non la vo’ .<br />
giocondo<br />
Per pietà, non <strong>di</strong>te questo,<br />
o <strong>di</strong> affanno morirò.<br />
(A due)<br />
Estimat oncle meu!<br />
FerrAMondo<br />
Però escolta: en presència meva<br />
no vull veure la teva esposa, se n’ha<br />
d’anar d’aquesta casa; ella és la culpa<br />
de la teva ruïna, in<strong>di</strong>gna dona, vana,<br />
superbiosa i capriciosa!<br />
giocondo<br />
Ah, no, no és pas culpa de la meva esposa!<br />
FerrAMondo<br />
Com la defenses!<br />
I encara pretens mentir-me a la cara?<br />
Núm. 11. Finale<br />
Fuig <strong>del</strong> meu davant,<br />
em des<strong>di</strong>c <strong>del</strong> que t’he <strong>di</strong>t<br />
i per tu no pagaré.<br />
giocondo<br />
Perdoneu, estimat oncle,<br />
perdoneu el meu amor,<br />
innocent és, i jo ho sé.<br />
FerrAMondo<br />
És innocent? Ximple in<strong>di</strong>gne!<br />
giocondo<br />
Au, calmeu la vostra ira.<br />
FerrAMondo<br />
L’avorreixo, la detesto,<br />
i no vull veure-la mai més.<br />
giocondo<br />
Per pietat, no ho <strong>di</strong>gueu més<br />
o de pena em moriré.<br />
(A due)
FerrAMondo<br />
Un marito piu stor<strong>di</strong>to<br />
no, <strong>di</strong> te dar non si puo.<br />
giocondo<br />
Un marito piu punito<br />
no, <strong>di</strong> me dar non si puo.<br />
Scena quattor<strong>di</strong>cesima<br />
Ferramondo, Giocondo e Lucilla.<br />
lucillA<br />
(Lucilla esce scapigliata e <strong>di</strong>sadorna)<br />
Signore, signore,<br />
dal vostro <strong>buon</strong> core<br />
perdono sol chiedo,<br />
non chiedo pietà.<br />
FerrAMondo<br />
Partite! Che ar<strong>di</strong>re, che ar<strong>di</strong>re!<br />
(A due)<br />
lucillA<br />
Mi fate morire, mi fate morire.<br />
giocondo<br />
La fate morire, la fate morire.<br />
FerrAMondo<br />
Morite, crepate,<br />
ma lungi <strong>di</strong> qua.<br />
lucillA<br />
Ah, ch’ io piu non trovo<br />
conforto a mie pene;<br />
io perdo il mio bene,<br />
mi sento mancar<br />
(sviene).<br />
FerrAMondo<br />
Castagna, Marina!<br />
FerrAMondo<br />
De marits més pocapenes<br />
no se’n troben ben segur!<br />
giocondo<br />
De marits més castigats<br />
no se’n troben ben segur!<br />
Escena catorzena<br />
Ferramondo, Giocondo i Lucilla.<br />
Llibret 189<br />
lucillA<br />
(Entra Lucilla despentinada i desarreglada.)<br />
Senyor, senyor,<br />
<strong>del</strong> vostre bon cor<br />
perdó sols demano,<br />
no vull pietat.<br />
FerrAMondo<br />
Marxeu! Quin atreviment!<br />
(A dos)<br />
lucillA<br />
Em feu morir, em feu morir!<br />
giocondo<br />
La feu morir, la feu morir!<br />
FerrAMondo<br />
Moriu, rebenteu,<br />
però ben lluny d’aquí.<br />
lucillA<br />
Ah, que ja no trobo<br />
cap consol per a les penes;<br />
perdo el meu bé,<br />
em sento defallir.<br />
(Es desmaia.)<br />
FerrAMondo<br />
Castagna! Marina!
190 Llibret<br />
cAstAgnA e MArinA<br />
Padrone, son qui.<br />
FerrAMondo<br />
Venite... mirate...<br />
an<strong>di</strong>amo... no, andate...<br />
correte... soccorso!<br />
cAstAgnA e MArinA<br />
Madama! Che avenne?<br />
FerrAMondo<br />
(Da un fiaschetto d’ odori a Marina)<br />
Quest’ acqua tenete.<br />
(A tre)<br />
cAstAgnA e MArinA<br />
Signora, coraggio!<br />
giocondo<br />
Lucilla, coraggio!<br />
FerrAMondo<br />
Prendete, prendete.<br />
lucillA<br />
(Apre gli occhi languenti)<br />
Amato mio zio!<br />
(A quattro)<br />
FerrAMondo<br />
Commosso gia sono,<br />
confuso, agitato;<br />
pietà <strong>del</strong> suo stato<br />
comincio a sentir.<br />
lucillA, giocondo e cAstAgnA<br />
Commosso mi sembra,<br />
confuso, agitato;<br />
pietà <strong>del</strong> suo stato<br />
comincia a sentir.<br />
cAstAgnA, MArinA<br />
Sóc aquí, amo!<br />
FerrAMondo<br />
Veniu... mireu...<br />
Anem... no, aneu...<br />
correu... socors!<br />
cAstAgnA, MArinA<br />
Senyora! Què us ha passat?<br />
FerrAMondo<br />
(donant un flascó de sals a Marina)<br />
Agafeu aquesta aigua d’olor.<br />
(A tres)<br />
cAstAgnA, MArinA<br />
Senyora, coratge!<br />
giocondo<br />
Lucilla, coratge!<br />
FerrAMondo<br />
Preneu, agafeu.<br />
lucillA<br />
(obrint els ulls esllanguits)<br />
Estimat oncle meu!<br />
(A quatre)<br />
FerrAMondo<br />
Ja m’han commogut,<br />
confús estic, agitat;<br />
pietat <strong>del</strong> seu estat<br />
començo a sentir.<br />
lucillA, giocondo, cAstAgnA<br />
Commogut ja em sembla ara,<br />
i confús està, agitat;<br />
pietat <strong>del</strong> seu estat<br />
comença a sentir.
lucillA<br />
Ah, per me troppa bontà!<br />
Merto alcun con voi non ho.<br />
Me n’ andrò lungi <strong>di</strong> qua...<br />
il mio sposo lascierò,<br />
e la mia fatalità<br />
con pazienzia sosterrò.<br />
MArinA, giocondo e cAstAgnA<br />
E da voi si soffrirà?<br />
FerrAMondo<br />
Via, ciarloni, zitto là!<br />
(a Lucilla)<br />
Voi seguite a star in casa,<br />
ed amate il vostro sposo.<br />
gli Altri<br />
Cor piu <strong>buon</strong>o e generoso,<br />
dove mai si troverà?<br />
MArinA<br />
Or che in gioia ed allegrezza<br />
s’ è cangiata la tristezza,<br />
quella povera fanciulla<br />
non lasciate sospirar.<br />
lucillA, giocondo e cAstAgnA<br />
Brava, brava!<br />
FerrAMondo<br />
Venga tosto;<br />
io la voglio consolar.<br />
V’ è il suo sposo?<br />
MArinA<br />
È qui con lei.<br />
FerrAMondo<br />
Venga, venga il furioso.<br />
MArinA<br />
Via, venite, o figli miei,<br />
<strong>di</strong>scacciate ogni timor.<br />
lucillA<br />
Ah, massa bondat per mi!<br />
No he fet amb vós cap mèrit.<br />
Me n’aniré lluny d’aquí...<br />
Deixaré el meu marit,<br />
i la meva fatalitat<br />
amb paciència aguantaré.<br />
MArinA, giocondo, cAstAgnA<br />
I ho podreu permetre?<br />
FerrAMondo<br />
Va, xerrameques, calleu!<br />
(a Lucilla)<br />
Continueu a casa<br />
i estimeu el vostre espòs.<br />
els Altres<br />
Cor més bo i més generós<br />
on podríem mai trobar?<br />
MArinA<br />
Ara que en joia i alegria<br />
la tristesa s’ha mudat,<br />
no deixeu sospirar més<br />
aquella pobra noieta.<br />
lucillA, giocondo, cAstAgnA<br />
Molt bé, molt bé!<br />
FerrAMondo<br />
Que vingui de seguida,<br />
que la vull consolar.<br />
Hi és el seu promès?<br />
MArinA<br />
És aquí amb ella.<br />
FerrAMondo<br />
Que vingui aquest furibund.<br />
MArinA<br />
Au, veniu, fills meus,<br />
aparteu vostres temors.<br />
Llibret 191
192 Llibret<br />
Scena quin<strong>di</strong>cesima<br />
I sudetti, Angelica, Valerio e Dorval.<br />
(A tre)<br />
VAlerio<br />
Ah, per essa in questo istante<br />
palpitar mi sento il cor.<br />
AngelicA<br />
Ah, per esso in questo istante<br />
palpitar mi sento il cor.<br />
dorVAl<br />
Ah, per essi in questo istante<br />
palpitar mi sento il cor.<br />
FerrAMondo<br />
Colla sposa, e coll’ amante;<br />
cosa vuol quest’ altro ancor?<br />
MArinA e cAstAgnA<br />
Sono sempre ai matrimoni<br />
necessari i testimoni;<br />
non vi dee recar stupor.<br />
FerrAMondo<br />
Via, t’ accosta.<br />
AngelicA<br />
Me meschina,<br />
sudo, gelo dal timor.<br />
(A sette)<br />
AngelicA<br />
Io prevvedo una ruina<br />
se non dammi aiuto Amor.<br />
gli Altri<br />
Io prevvedo una ruina<br />
se non dalle aiuto Amor.<br />
FerrAMondo<br />
(Ironico)<br />
Movetevi, movetevi;<br />
Escena quinzena<br />
Anteriors, Angelica, Valerio i Dorval.<br />
(A tres)<br />
VAlerio<br />
Ah, per ella ara mateix<br />
el cor sento bategar.<br />
AngelicA<br />
Ah, per ell ara mateix<br />
el cor sento bategar.<br />
dorVAl<br />
Ah, per ells ara mateix<br />
el cor sento bategar.<br />
FerrAMondo<br />
Amb la promesa i l’amant<br />
aquest altre que pretén?<br />
MArinA, cAstAgnA<br />
En els matrimonis<br />
sempre calen testimonis,<br />
no us ha pas d’estranyar gens.<br />
FerrAMondo<br />
Au, va, acosta’t!<br />
AngelicA<br />
Ai, pobra de mi,<br />
suo i tremolo de temor!<br />
(A set)<br />
AngelicA<br />
Veig venir una gran ruïna,<br />
si no em dóna Amor ajuda.<br />
els Altres<br />
Veig venir una gran ruïna,<br />
si li nega Amor l’ajuda.<br />
FerrAMondo<br />
(irònic)<br />
Ànsia, moveu-vos,
sareste ancor in collera?<br />
Movetevi, signor.<br />
dorVAl<br />
Parlate meco?<br />
FerrAMondo<br />
Certo.<br />
dorVAl<br />
Io non ho tanto merto;<br />
in questo matrimonio<br />
non son che testimonio.<br />
(Ad<strong>di</strong>tando Valerio)<br />
Eccovi qui l’ attor.<br />
FerrAMondo<br />
Come! Chè vedo? È quegli<br />
<strong>di</strong> mode il mercadante?<br />
Ah, perfida! Furfante!<br />
Tu m’ ingannasti ognor.<br />
tutti<br />
Pietà, mercè, perdono!<br />
FerrAMondo<br />
Non sono piu chi sono;<br />
la voglio castigar.<br />
dorVAl<br />
Quegli è Valerio Argenti,<br />
che l’ ama ed è riamato.<br />
FerrAMondo<br />
No, quegli è un scellerato,<br />
mi voglio ven<strong>di</strong>car.<br />
tutti Meno AngelicA<br />
Pregatelo, pregatelo,<br />
ei si dovrà calmar.<br />
AngelicA<br />
Pietà, pietà, perdono!<br />
gli Altri<br />
Pietà, pietà <strong>di</strong> lei.<br />
que encara esteu enfadat?<br />
Moveu-vos, senyor.<br />
dorVAl<br />
Parleu amb mi?<br />
FerrAMondo<br />
I és clar!<br />
dorVAl<br />
No mereixo jo pas tant,<br />
que en aquest matrimoni<br />
només faig de testimoni.<br />
(assenyalant Valerio)<br />
Aquí teniu l’actor.<br />
FerrAMondo<br />
Què? Què veig! És aquell<br />
comerciant de modes.<br />
Ah, pèrfida! Ban<strong>di</strong>t!<br />
M’has estat enganyant!<br />
tots<br />
Pietat, mercè, perdó!<br />
FerrAMondo<br />
Ja no sóc el que sóc,<br />
jo vull castigar-la!<br />
dorVAl<br />
Aquell és Valerio Argenti,<br />
que l’estima i és estimat.<br />
FerrAMondo<br />
No, aquest és un malvat,<br />
jo em vull venjar!<br />
tots, tret d’AngelicA<br />
Pregueu-li, pregueu-li,<br />
ara convé que es calmi.<br />
AngelicA<br />
Pietat, pietat, perdó!<br />
els Altres<br />
Tingueu pietat d’ella!<br />
Llibret 193
194 Llibret<br />
FerrAMondo<br />
Togliti ai sguar<strong>di</strong> miei!<br />
AngelicA<br />
Farò quel che vi piace.<br />
gli Altri<br />
Farà quel che vi piace.<br />
FerrAMondo<br />
Scostati, parti, audace!<br />
tutti<br />
(S’inginocchiano)<br />
Ah, voi sì umano siete,<br />
lasciatevi placar.<br />
FerrAMondo<br />
Sorgete ma tacete;<br />
mi fanno <strong>del</strong>irar.<br />
tutti<br />
Via grazia, grazia, grazia!<br />
FerrAMondo<br />
Questa è una gran <strong>di</strong>sgrazia;<br />
son peggio d’ una femina:<br />
<strong>di</strong> no non so mai <strong>di</strong>r.<br />
AngelicA<br />
Una misera nipote<br />
consolate, amato zio;<br />
ei mi sposa senza dote...<br />
FerrAMondo<br />
Senza dote il sangue mio?<br />
Via, sposatevi, sbrigatevi!<br />
Io la dote vi darò.<br />
(A otto)<br />
tutti<br />
Quante grazie in un momento!<br />
Che giornata d’ allegria!<br />
FerrAMondo<br />
Aparta’t <strong>del</strong> meu davant!<br />
AngelicA<br />
Faré allò que us plagui.<br />
els Altres<br />
Farà allò que us plagui.<br />
FerrAMondo<br />
Allunya’t, vés-te’n, audaç!<br />
tots<br />
(agenollant-se)<br />
Ah, vós sou molt humà,<br />
deixeu-vos apaivagar.<br />
FerrAMondo<br />
Alceu-vos, però calleu;<br />
em fan <strong>del</strong>irar!<br />
tots<br />
Gràcia, au, gràcia, gràcia!<br />
FerrAMondo<br />
Això és una gran desgràcia,<br />
sóc pitjor que una dona,<br />
no sé mai <strong>di</strong>r que no.<br />
AngelicA<br />
Una mísera neboda<br />
consoleu, estimat oncle;<br />
sense dot es casa amb mi...<br />
FerrAMondo<br />
Sense dot una de la meva sang?<br />
Au, va, caseu-vos, i afanyeu-vos.<br />
Jo aquest dot ja posaré.<br />
(A vuit)<br />
tots<br />
Quanta gràcia en un instant!<br />
Quin bon <strong>di</strong>a d’alegria!
Piu felice cangiamento<br />
certo mai non si sperò.<br />
FerrAMondo<br />
Sono un pazzo da catena,<br />
per il naso ognun mi mena;<br />
son così <strong>di</strong> mia natura,<br />
nè cangiare alcun mi puo.<br />
le tre donne<br />
Negli affanni e nelle pene<br />
non per<strong>di</strong>am mai la speranza;<br />
presto o tar<strong>di</strong> vien il bene<br />
e compensa ogni martir.<br />
tutti<br />
Presto o tar<strong>di</strong>...<br />
AngelicA<br />
Non v’ è rosa senza spine,<br />
senza serpe non v’ è prato;<br />
così amore ha sempre a lato<br />
i tormenti ed i sospir.<br />
tutti<br />
Negli affanni...<br />
giocondo e dorVAl<br />
Del suo regno ognun si lagna,<br />
ma non sa fuggirlo mai<br />
perche il ben che l’ accompagna<br />
fa obbliar ogni languir.<br />
FerrAMondo<br />
Questa vita è bella e cara;<br />
non v’ è nulla da ri<strong>di</strong>r,<br />
ma vivendo ognun impara<br />
che bisogna assai soffrir.<br />
tutti<br />
Negli affanni...<br />
FINE<br />
No podíem esperar<br />
que hi hagués tan feliç gir.<br />
FerrAMondo<br />
Sóc un boig que cal lligar,<br />
i pel nas tothom em mena;<br />
així sóc i és de natura,<br />
i ningú no ho pot canviar.<br />
les tres dones<br />
En afanys i enmig de penes<br />
no perdem mai l’esperança;<br />
tard o d’hora el bé s’atansa,<br />
i compensa tots els mals<br />
tots<br />
Tard o d’hora...<br />
AngelicA<br />
No hi ha rosa sense espines,<br />
no hi ha prat sense serpent,<br />
molts sospirs i molts turments<br />
amb l’amor van de costat.<br />
tots<br />
En afanys i enmig de penes...<br />
giocondo, dorVAl<br />
Del seu regne es plany tothom,<br />
mes no poden defugir-lo,<br />
perquè el bé que l’acompanya<br />
fa oblidar tots els afanys.<br />
FerrAMondo<br />
Bella i bona ens és la vida,<br />
no hi tenim pas res a <strong>di</strong>r,<br />
mes vivint tothom aprèn<br />
que molt sempre cal patir.<br />
tots<br />
En afanys i enmig de penes...<br />
FI<br />
Llibret 195<br />
trAducció de JAuMe creus i <strong>del</strong> cAstillo