2008 CADAQUES MINI PRINT INTERNATIONAL

La clau de Cadaqués
El diletant arriba a Cadaqués a mig matí, bufa una
tramuntaneta fina d’estiu, i la badia és inundada per
un devessall de sol que fereix la mirada. Resseguint
les petjades de la memòria camina fins al Llané,
saluda Na Lídia, tan ben plantada, i contempla la
baluerna de l’església que domina l’acumulació arquitectònica
de sempre, n’endevina l’altar barroc, hi
posa música de Brahms. Aimez vous Brahms?, però
ningú no li respon la pregunta. El diletant és a Cadaqués
per resoldre un enigma: el misteri de M., el
misteri del Miniprint… Necessita temps. La postal
forma part de l’enigma, encara que només sembli
un entreteniment. Una taula d’homes del rodal discuteix
amb el parlar salat propi de la vila qüestions
derivades de l’actualitat política. La parla genuïna el
sedueix.
Era massa aviat per dinar, tenia taula reservada a Es
Baluard, i l’amic Marcel amb qui havia de compartir
l’àpat, una peça clau per resoldre la qüestió, no
es presentaria fins a l’hora convinguda: dos quarts
de dues. “La roda del temps i la persistència de la
memòria”, pensava mentre contemplava la terrassa
del Meliton plena de guiris a la recerca del temps
perdut. Marcel es presentà puntual com un rellotge
tou. L’àpat fou excel·lent, la conversa pausada, la
sobretaula dispersa i vaga com pertoca a dos homes
posseïts pel mateix encanteri que havien de resoldre
aquella mateixa tarda, ja que l’endemà el diletant
tenia una cita amb el mariner Luard al Cafè de la
Marina del Port de la Selva. La tarda començava a
declinar. Havien parlat més d’allò diví que no pas
d’allò humà, però el diletant, en acomiadar-se d’en
Marcel, tenia una adreça concreta, però lacònica:
Hort d’en Sanés 9.
Hi arribà quan el capvespre pentinava amb fils d’or
la badia i la vila, la mar i el cel, cap rastre de núvols,
quietud extrema. Va travessar una gran portalada
blava, d’aquell blau que combina tan bé amb el
blanc encalcinat de les cases i que li recordava un
viatge a una Ítaca imaginada. Misteri i més misteri,
va pensar el diletant quan llegia una inscripció dalt
d’una porta de vidre, ja dins del pati interior: Taller
Galeria Fort. Una parella d’aspecte nòrdic conversava
amb una senyora que un cop quedà lliure i fetes
les presentacions, (Mercè Barberà, per servir-vos, el
diletant del Guinardó, desvagat i curiós com sempre,
va remugar ell), el va convidar a contemplar els miniprints
que omplien les parets blanques de la galeria
taller, gravats, prints, tots de la mateixa mida, 10x10,
que formaven un calidoscopi global, fins a 55 països
dels quatre continents, més de 600 artistes. Escrutava
amb detall cada peça i el misteri augmentava.
Va recordar que algú li havia parlat del Mini Print
com si es tractés d’un miracle. Sí, potser era això: un
miracle. Tanmateix, el seu relativisme crònic i escèptic,
racional, no li permetia de creure en miracles.
Només era un diletant, ell, però també era un home
del seu temps. Miracle o no, l’enigma persistia des de
feia quasi 30 anys, un temps prou dilatat perquè es
pogués parlar de treball consolidat, d’obra persistent
i continuada, de fe sostinguda, virtuts més aviat escasses
en el temps líquid de la nostra postmodernitat.
Es fixà en els preus, eren assequibles, i s’emportà
com a record un rostre esperitat d’un artista romanès
que semblava vagament un De Sucre.
Saludà la galerista i va sortir del recinte. Ella li havia
explicat amb detall la història del Miniprint, història
que ho feia encara tot més interessant i enigmàtic.
I com és que havien passat tants anys sense que el
diletant en tingués notícia, d’un fet tan remarcable?
La badia nocturna enmig del silenci del cel estrellat,
no feia gota de vent, Júpiter regnant majestàtic
en la fosca, tot li parlava dels misteris d’aquest
món, misteris que li eren motiu de joia i vida. No
havia descobert quin era l’enigma del Miniprint, hi
ha enigmes que és millor no resoldre, el diletant es
donava per vençut, però havia trobat, com qui caça
bolets, la clau d’una llarga història de l’art del país.
Era la clau de Cadaqués: el Miniprint.
Joaquim Pijoan
Escriptor i pintor