INFORMA'T #1 La Revista de la Formació Professional per a l'Ocupació

INFORMA’T
LA REVISTA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A L’OCUPACIÓ
DESEMBRE 2016 Núm. 1
Autor:
Jordi Martínez Punzano
“No hi ha progrés social sense
voluntat política per canviar les
coses, i d’això en tenim en
aquest Govern”
Dolors Bassa i Coll, Consellera de
Treball, Afers Socials i Famílies
“Quan innovar és un repte
bàsic per donar resposta a
una realitat social“
Jesús Quiroga, Secretari Tècnic SOC
Entrevista a
Jordi Martínez Punzano
Guanyador del disseny
d’aquesta portada

INFORMA’T
L’EQUIP DEL CONSORCI US DESITGEM MOLT BONES FESTES!
GENER
En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.
Joana Raspall
2

INFORMA’T
SUMARI
4 EDITORIAL
Consell de redacció INFORMA’T
17 BONES PRÀCTIQUES
ACRA
5 ARTICLES
ALLECOM: Estàndards europeus per a
les qualificacions i competències en el
sector del comerç electrònic.
EURECAT: La formació tècnica especialitzada
és la clau per fer créixer les
organitzacions.
9 LA VEU...de l’empresa
Maset del Lleó
18 NOTÍCIES BREUS
LA MOBILITAT LABORAL I LA FORMACIÓ
PROFESSIONAL
APPS FACTORY
Sabies que...
INFOEMPRESA, és la bústia programada
per les empreses?
El Consorci ha destinat...
El Consorci a Linkedin
13 LA VEU...del formador
Rut García
Quan innovar és un repte bàsic per
donar resposta a una realitat social
Jesús Quiroga
Secretari Tècnic del SOC
21SIGNATURA CONVIDADA
14 LA VEU...del participant
Jordi Martínez Punzano
Guanyador del disseny de la portada
d’INFORMA’T
ASEDEM, centre de formació
23 CONTRAPORTADA
Entrevista amb l’Honorable Consellera
de Treball, Afers Socials i Famílies
Dolors Bassa i Coll
3

INFORMA’T
EDITORIAL
Hi ha dos aspectes que caracteritzen el número 1 d’ INFORMA’T:
En primer lloc, el fet de donar a conèixer el vessant més internacional que defineix al
Consorci.
INFORMA’T és una publicació
del Consorci per a la
Formació Contínua de
Catalunya (CFCC)
EDITA
Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya
(CFCC)
CONSELL EDITORIAL
Àlex Lobaco
Ariadna Rectoret
Armand Giménez
Carles Méndez
Esperanza Rodríguez
Gemma Aguyé
Immaculada Soria
Laia Dinarès
Laure Díaz Gómez
Mª Elena Palacios
CONTACTE
revista@conforcat.cat
WEB
www.conforcat.cat
Per a subscripcions:
www.conforcat.cat
Les experiències compartides amb altres països com Alemanya, amb l’acord de
col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de la regió de Baden-
Württemberg per al foment de la mobilitat laboral entre ambdues regions; o amb Àustria i
Portugal, amb qui s’està desenvolupant un treball conjunt per cobrir les necessitats existents
en el sector del comerç en relació amb la formació en comerç electrònic o
e-commerce; o amb la regió del Quebec (Canadà). Aquests projectes evidencien la nostra
voluntat de donar a conèixer la nostra feina i alhora, d’aprendre de les experiències dels
altres. Creiem fermament que la cooperació, en tots els àmbits, enriqueix les Institucions i
les persones.
Continuarem, doncs, fomentant aquesta línia de treball, ja que volem formar part d’una organització
que focalitzi la seva cultura en les persones, la innovació i la qualitat.
Les persones, perquè són el nostre actiu més preuat. Per això pretenem potenciar el treball
en equip, oferir oportunitats motivacionals i impulsar el desenvolupament professional.
La innovació, perquè estem oberts al món, sumant al nostre know-how les idees que ens
aporta la nostra política de cooperació, ja sigui amb altres departaments, entitats nacionals
i/o internacionals.
La qualitat, perquè és l’eix central de la nostra feina, tant pel que fa als procediments
d’actuació com a la voluntat de millora contínua.
En segon lloc, aquest número 1 de la revista vol posar de manifest la nostra voluntat de
crear una publicació per a tot el sector, amb testimonis i reportatges dels participants de les
accions de formació, dels centres, dels experts i de les empreses.
El concurs de portades que vam convocar en el número 0 de la publicació és una mostra
de la voluntat del Consell de Redacció de promoure la participació del sector a
INFORMA’T. Creiem que donar a conèixer els dissenys guanyadors i utilitzar-los com a
portades en les properes edicions és un acció de promoció no només per a les persones
que han mostrat interès personal a participar-hi, sinó també per als centres de formació
que han animat la comunitat educativa a prendre part en una revista que vol ser un referent
en el sector i que vol posar de manifest la qualitat de la formació professional per a
l’ocupació.
El Consell de Redacció està molt satisfet de la bona acollida que ha tingut la iniciativa del
concurs. Per la qualitat de la feina feta, no ha estat fàcil triar cinc úniques portades d’entre
tots els projectes presentats al concurs.
Reconeixement – No Comercial
(by-nc): es permet la reutilització i
reproducció dels articles d’aquesta revista
sempre que se’n reconegui l’autoria i es
faci menció de la publicació i l’òrgan
editor. Es permet la generació d’obres
derivades sempre que no se’n faci un ús
comercial. Tampoc no es pot utilitzar
l’obra original amb finalitats comercials
Confiem que els continguts d’aquesta edició despertin el vostre interès i recordeu que ja
ens podeu trobar a Linkedin!
Consell de redacció
INFORMA’T
4

INFORMA’T
ARTICLES
ALL-ECOM
ESTÀNDARDS EUROPEUS PER A LES QUALIFICACIONS I COMPETÈNCIES EN EL SECTOR DEL COMERÇ ELECTRÒNIC
Article de Gemma Aguyé, Responsable de metodologia del CFCC
MIDA DE LES EMPRESES EN EL SECTOR COMERÇ:
El projecte ALL-ECOM és una “aliança de grups
d’interès amb l’objectiu d’establir un estàndard europeu
per a les qualificacions i competències en el sector
del comerç electrònic”. Àustria, Portugal i Espanya
són els països participants.
ALL-ECOM pretén afrontar el repte de cobrir les mancances
formatives quant a habilitats i competències necessàries
per al comerç electrònic en l’estratègia de venta al
detall i a l’engròs.
NOMBRE DE PERSONES OCUPADES EN EL SECTOR COMERÇ:
El Comerç és un dels sectors estratègics i dinàmics de
l’economia espanyola, ja que suposa el 12,1% del PIB
total de l’economia nacional. Espanya és el cinquè país
de la Unió Europea en termes de xifra de negoci generada
pel sector comerç, amb un 8,2% del total.
La visió del Projecte ALL-ECOM és que el comerç actual
és, sobretot, un comerç connectat, un comerç on la relació
dinàmica entre la presència a Internet, l’espai físic, la
participació a les xarxes socials i l’ús de les
comunicacions mòbils es produeix alhora, de manera que
l’experiència de compra es converteix en un procés polifacètic,
on la interacció tecnològica està cada vegada
més present, però no en oposició o com a alternativa
única a la comprar “tradicional”, a la botiga.
US DE L’E-COMMERCE EN EL SECTOR COMERÇ:
Els gràfics següents, mostren la situació del sector
comerç als tres països:
5

INFORMA’T
...All-ecom
Segons dades del Centre Europe per al Desenvolupament
de la Formació Professional o CEDEFOP (Skills
forecast up to 2025) a l’entorn del 15% de les oportunitats
laborals que sorgiran fins al 2025 a Portugal i a l’entorn
del 27% de les que sorgiran a Espanya, estaran
directament relacionades amb el sector serveis i el comerç.
Hi ha consciència real quant al ràpid creixement
de l’e-commerce en les ocupacions del sector.
Les dades de l’INE (2013) evidencien que, tant en les
activitats del comerç a l’engròs com al detall, el percentatge
de persones ocupades s’enquadra dins dels nivells
1 i 2 de la Classificació Internacional Normalitzada de
l’Educació (ISCED), els quals es corresponen amb els
nivells més baixos de qualificació (educació primària i
primer cicle d’educació secundària), seguits dels nivells
3 a 5 (que corresponen al segon cicle de formació secundària
i a programes superiors de cicle curt orientats
a la pràctica professional) i en darrer terme, dels nivells
d’educació superior 6 a 8 (inclouen el batxillerat, el grau,
màster i doctorat).
El gràfic següent mostra aquesta situació a Espanya:
NIVELL FORMATIU EN EL SECTOR COMERÇ:
Un dels principals objectius del projecte ALL-ECOM és
obtenir una metodologia en comú per al disseny de les
qualificacions i per al reconeixement de les
competències en el sector del comerç, mitjançant els
resultats d’aprenentatge. Com a part de l’estratègia per
a aconseguir aquest objectiu, s’ha celebrat una Learning
Membres del projecte ALL-ECOM durant les jornades
celebrades al CFCC
Mobility amb els membres de les entitats participants en
el projecte, que ha tingut lloc a Barcelona, del 27 al 30
de juny de 2016 i amb el Consorci de Formació Contínua
de Catalunya exercint d’amfitrió.
El Consorci per a la Formació Contínua de
Catalunya ha exercit d’amfitrió durant la recent celebració
de la Learning Mobility a Barcelona
Durant quatre dies, quinze assistents representant els
nou socis participants en el projecte han tingut
l’oportunitat de presentar els sistemes d’ensenyament i
formació professional espanyol, portuguès i austríac,
així com d’intercanviar informació sobre les diferents
metodologies .
Les presentacions i els intercanvis entre els socis van
ser essencials per a la definició d’una metodologia en
comú que ha de permetre consensuar els continguts
de la qualificació relativa al comerç electrònic en el
sector del comerç detallista i majorista.
Resultat de les jornades: es va acordar l’estructura
bàsica d’una metodologia en comú per al disseny de les
qualificacions i unitats de resultats d’aprenentatge en
comerç electrònic.
Propers passos: elaborar conjuntament la qualificació
relativa al comerç electrònic.
PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE:
www.allecom.org
Els socis del projecte
ALL-ECOM són agents i
grups d’interès del sector
comerç i Administracions
Públiques.
AGENTS I GRUPS D’INTERÈS DEL SECTOR COMERÇ:
FETICO
IBECON
NOWA (Àustria)
WKO Steiermark (Àustria)
CCP (Portugal)
CECOA (Portugal)
ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES:
Generalitat de Catalunya -
Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya
GPA-djp (Govern Austríac)
ANQEP (Govern de Portugal)
6

INFORMA’T
Articles
EURECAT
LA FORMACIÓ TÈCNICA ESPECIALITZADA ÉS LA CLAU PER FER CRÉIXER LES ORGANITZACIONS
Article de Mònica Agustí, Tècnica del CFCC
Per a les petites i mitjanes empreses, implementar determinades millores tecnològiques i innovacions seria massa
costós si ho haguessin de fer soles. En canvi, externalitzar la innovació als centres tecnològics els suposa un estalvi
molt important.
La fundació Eurecat es crea l’any 2015 amb l’objectiu de ser el gran proveïdor de tecnologia industrial del nostre
país, per garantir que les empreses catalanes accedeixin a alts nivells d’innovació i transferència tecnològica i per
impulsar la seva competitivitat.
Aquest nou centre tecnològic de referència a Catalunya sorgeix d’una visió de suma d’esforços, a partir de la integració
d’Ascamm, Cetemmsa, Barcelona Digital, Barcelona Media i CTM, cinc centres tecnològics avançats de Catalunya
que actualment donen serveis a més d’un miler d’empreses.
Eurecat aplega l’experiència de més de 450 professionals i continua creixent i aglutinant centres altament tecnificats
repartits per tota la geografia catalana: Cerdanyola del Vallès, Canet de Mar, Mataró, Sabadell, Barcelona,
Reus, Lleida, Girona...
Un cop feta aquesta petita introducció a aquest gran projecte, parlem amb la Sílvia Pont, una de les coordinadores
del Departament de Formació d’Eurecat.
Quin és el paper que juga la formació en el projecte
que duu a terme Eurecat?
De quina manera Eurecat dóna suport a les empreses
en aquest procés de transformació?
Eurecat vol estar al capdavant en recerca i innovació
tecnològica per transferir aquest coneixement diferencial
a les empreses de Catalunya. Bona part d’aquesta
transferència es realitza mitjançant el Departament
de Formació de l’entitat que, tot i haver iniciat la seva
activitat l’any 2015, és hereu de la trajectòria formativa
de més de 30 anys de les fundacions Ascamm i
Cetemmsa.
Actualment les tendències industrials s’orienten cap a
una nova economia basada en dos conceptes: l’economia
circular i la indústria 4.0. L’economia circular
pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i
integrador, de tal manera que els productes, materials
i recursos ( aigua, energia…) es mantinguin en l’economia
com més temps millor i generant el mínim de
residus. L’altre concepte implicat és el de la indústria
4.0, que comporta la digitalització i innovació en els
processos industrials, i es tradueix en la millora de la
competitivitat, l’optimització dels processos, la
reducció de costos.
Aquests corrents afectaran tard o d’hora totes les empreses
i sectors, que requeriran adaptar-se a aquesta
transformació.
Des d’Eurecat creiem que la formació tècnica
especialitzada és la clau per fer créixer les organitzacions
i fer front als nous reptes de futur.
La formació és la porta d’entrada d´Eurecat a les empreses.
La seva oferta formativa és basa en 4 grans
àrees de coneixement: Tecnologies industrials, Tecnologies
digitals, Sostenibilitat i Innovació i processos
organitzacionals.
“La formació és la porta d’entrada
d’EURECAT a les empreses”
Eurecat ofereix a les empreses diferents modalitats
formatives: formació in company, formació contínua,
formació de màster i postgrau i formació ocupacional i
contínua. D’aquesta manera estableix vincles estables
amb les empreses i fins i tot treballa conjuntament
amb els seus departaments R+D (o esdevé, el mateix
Eurecat, el departament R+D d’aquestes empreses).
Així doncs, Eurecat combina investigació, formació i
servei a les empreses.
7

INFORMA’T
...Eurecat
De quins projectes podríem
parlar com a exemples exitosos
de col·laboració entre
Eurecat i les empreses?
La col·laboració d’Eurecat amb
les empreses del sector tèxtil ha
estat clau en el seu procés de
reconversió. A través de la recerca
i innovació tecnològica, s’ha
aconseguit donar noves utilitats
als productes tèxtils, que s’obren
així a nous sectors.
Un exemple: amb el projecte Texilum
s’ha volgut crear un tèxtil
que serveixi com a protector de
vidres i millori l’eficiència energètica
dels edificis. Aquest projecte
també tindrà aplicacions a altres
sectors com l’agricultura, on pot
optimitzar la producció dels hivernacles.
Un altre projecte aplicable al sector
sanitari és el prototipus de
samarreta sensoritzada que monitoritza
les constants vitals de
qui la porta. A més a més de les
aplicacions mèdiques, aquesta
samarreta té un gran potencial
en els camps vinculats a l’estudi
dels comportament i les
emocions.
Un dels últims projectes amb
gran repercussió mediàtica ha
estat el disseny d’un banyador
que, gràcies a una pintura hidrocròmica,
canvia de color a
l’entrar en contacte amb l’aigua.
Aquesta peça va triomfar en els
darrers jocs olímpics de Rio.
L’equip humà d’Eurecat
8

INFORMA’T
LA VEU... de l’empresa
Entrevista a Anna Manobens, cap de Formació de Maset del Lleó
“La formació és tan bàsica com un lloc de feina adequat, com un ambient de treball correcte “
A INFORMA’T ens hem plantejat donar veu a tots els actors de la formació professional per a l’ocupació, entre els
quals evidentment les empreses. En aquesta edició, hem triat el món del cava per raó de les dates en què ens trobem.
Avui ens desplacem al celler Maset del Lleó, que es troba al bell mig de l'Alt Penedès, zona vinícola per excel·lència
que compta amb la DO Penedès, i parlem amb l’Anna Manobens, la cap de Formació de Maset.
Durant més de dos segles, Maset del Lleó ha compartit amb els seus clients la seva passió i tradició vinícola. Els
seus orígens vinícoles es remunten al 1777. Des d'aleshores, deu generacions de la família Massana han estat vinculades
a l'agricultura a la finca de Maset del Lleó.
Josep Massana Carbó va elaborar el primer cava de Maset del Lleó el 1917. El 1958, quan Maset del Lleó ja s’havia
consolidat com a empresa elaboradora de vins i caves, Antoni Massana va comprar un camió vell i va començar a
distribuir fruites, verdures, vins i caves directament a Barcelona. D'aquesta manera va néixer un dels trets distintius
de Maset del Lleó: el servei directe al client.
A finals dels anys 80, l'evolució de la telefonia va donar pas a una millora del servei, molt més personalitzat i eficient.
Això va permetre arribar al sistema actual de venda telefònica de Maset del Lleó.
A través d'aquest tracte directe i personal amb el client, Maset del Lleó comença una fructífera època d'expansió
que li permet transformar i millorar el celler original sense perdre el seu caràcter familiar.
Amb els anys, Maset del Lleó ha anat incorporant les tecnologies més innovadores de producció i comunicació.
Tècniques, sistemes i maquinària d'última generació que milloren la qualitat dels nostres vins i caves.
Maset del Lleó elabora els seus vins de forma artesanal. Amb molta cura, seguint un rigorós procés de qualitat i
deixant evolucionar cada vi en la quietud del celler. Tot un esforç que ha sabut evolucionar amb els nous temps,
amb l'objectiu de seguir fidels als principis transmesos pels seus fundadors: un bon servei i la millor qualitat.
9

INFORMA’T
... Maset del Lleó
L’equip d’assessores comercials és present a tot el
territori espanyol. Tenim delegacions pròpies a cada
província, perquè entenem la proximitat com un factor
clau de la nostra política de vendes. Si jo sóc de Còrdova,
m’agradarà més que m’atengui una persona
cordovesa que no una gallega i viceversa. Així és com
entenem el concepte de proximitat: es basa en la confiança
i en la importància que atorguem al factor humà
en el procés de fidelització dels clients.
Anna Manobens,
Com a cap de Formació de Maset, tens
l’encàrrec de formar l’equip d’assessores comercials.
Quina rellevància té l’àrea comercial
en el conjunt de l’empresa?
Nosaltres ens dediquem a vendre vi i cava a través
del telèfon. Fem telemàrqueting, però ho fem d’una
manera especial, posant l’accent sobre el factor humà.
Nosaltres ens definim com una empresa que fa
un vi i un cava molt correcte i molt bo -si no, no
seríem on som i l’única cosa que fem és oferir, a qui
ho vulgui provar, un servei i un producte amb una relació
qualitat-preu espectacular. Per aconseguir que el
client vulgui tastar el nostre producte, és imprescindible
que ens hi acostem. El factor proximitat és vital
per a nosaltres i això ho transmetem al client. Per
això, tot i que fem venda per telèfon, la paraula
telemàrqueting no ens suggereix aquesta proximitat
que ens defineix i identifica.
Anna, quin pes té la formació a Maset?
La formació és tan bàsica com tenir un lloc de feina
adequat, com tenir un ambient de treball correcte. La
formació és vital. I més que la formació en si, també el
fet de promoure bons hàbits de treball i no només donar
a conèixer una teoria: cal fer-ne l’aprenentatge,
portar-la a la pràctica. Considero que és tan important
donar a conèixer la teoria com donar el suport, la continuïtat
i l’avaluació necessaris per saber si el que s’ha
explicat s’ha comprès i es duu a terme aconseguint
els resultats esperats.
Les persones, en general, tenim prejudicis respecte a
la venda per telèfon. Quan rebem una trucada proposant-nos
un producte o servei, acostumem a pensar
en primera instància que la persona que ens truca fa
aquesta feina perquè no ha pogut optar a res més.
Desprestigiem d’inici la seva tasca. Jo convido totes
aquestes persones que ho provin: que s’asseguin davant
un ordinador, amb un telèfon a la mà i truquin a
persones que no coneixen, amb qui no han parlat mai.
Potser després de fer-ho, la seva perspectiva
canviarà.
“Molts dels nostres clients són fidels a Maset
des de fa molts anys”
10

INFORMA’T
... Maset del Lleó
Quin tipus de formació reben els treballadors
de Maset?
Treballem la gestió de la por perquè constantment,
per raó dels mals hàbits en les empreses, les nostres
assessores comercials reben respostes de rebuig a
les seves trucades (No m’interessa, ara no puc
atendre’t, no truquis més,...) i aquest rebuig constant,
si no es treballa, afecta o pot afectar negativament la
feina de les nostres professionals. Per aquesta raó,
un dels enfocaments de la nostra formació va dirigit a
treballar la por al rebuig del client potencial.
Gestió de
la por
Des de ben petits ens eduquen per a
moltes coses, però mai ningú no
ens ha dit mai que ens rebutjaran
sense cap motiu. El nostre cervell
no entén perquè ens rebutgen si la
nostra manera de fer ha estat correcta.
Quan després d’aquest rebuig
has de tornar a fer una altra trucada, perquè així ho
requereix la teva feina, és important treballar-ne la
gestió i per això cal rebre aquesta formació amb
constància.
Una segona branca de formació s’enfoca cap a la
importància de saber parlar i de saber fer bones
preguntes. Jo sempre dic que no hi
ha males respostes,
sinó males preguntes.
Davant d’una pregunta
poca-solta, no
Saber
esperis una
resposta brillant. parlar i fer La nostra via
de comunicació preguntes amb el client
és per telèfon; per conseqüent, la
formació en aquesta
àrea és essencial.
I finalment l’art de saber escoltar i l’art de saber
fer silencis. Hi ha molt poca gent que sigui capaç
d’escoltar i dialogar. És més: un dels prejudicis que
tenim més interioritzats és que les persones que ens
truquen per vendre un producte o servei acostumen a
fer-nos un monòleg. Nosaltres som defensors del
diàleg i per fer-lo, has de saber escoltar i
no estar pensant què contestaràs mentre
l’altre parla.
Saber
escoltar i
fer
silencis
En aquestes tres àrees que considerem bàsiques per
a la formació del nostre equip, donem molta importància
al fet que la formació vagi a càrrec d’ algú que hagi
fet la mateixa feina. Que tingui contacte amb els
clients, gestioni una cartera de clients, sàpiga com es
viu una primera trucada. La formació no és de
manual, sinó que és fruit del que percebem fent la
feina.
On i com feu la formació?
Tota la formació la fem des de la seu de Maset a La
Granada i la fem mitjançant videotrucada. Tenim els
ordinadors de totes les assessores comercials preparats
i cada dimecres, durant una hora a la setmana,
es fa formació totalment voluntària però el grau de
participació és elevadíssim. Les persones col·laboren
perquè saben que els és favorable per a la seva feina.
A banda d’aquesta formació, cada dia s’envia des de
la seu central, informació que tracta un tema diferent i
la responsable de cada delegació decideix si en transmet
o no la informació a la resta de l’equip. Per exemple,
en aquestes dates que s’acosta Nadal, hem fet
formació sobre les diferències entre els caves, un
altre dia parlem sobre l’elaboració dels vins més
sol·licitats, etc.
Com feu la detecció de necessitats formatives?
Tenim una delegada per cada equip d’assessores
comercials i aquesta figura, de forma constant, està
informant a central sobre les necessitats formatives
que sorgeixen en el dia a dia. O de vegades la percepció
d’alguna problemàtica dóna lloc a l’organització
d’una acció formativa o a plantejar-nos un
tema a tractar. Malgrat que la detecció de les necessitats
pugui ser diferent en una delegació que en una
altra, la formació es fa per a tothom perquè creiem
que té un doble paper: pot sorgir com a solució de
problemes existents en una delegació, i alhora, pot
actuar com a prevenció en una altra delegació.
A més a més, cal tenir en compte que mentre estem
fent la formació, qualsevol assessora comercial pot
intervenir i explicar una anècdota o un problema amb
què s’hagi trobat, i aquesta participació fa que, de les
experiències dels altres, n’aprenguem tots.
11

INFORMA’T
... Maset del Lleó
Fotografia: Josep Clota Arnau
Quan s’incorpora una persona
nova a l’empresa, com
feu el procés d’acollida?
En primer lloc, la selecció de personal
la fem mitjançant el SOC.
Un cop seleccionem les persones,
les formem durant una setmana:
5 dies, 4 hores cada dia. I
seguim donant formació extra
durant un any sencer, a part de
la formació setmanal que rep
també la resta de l’equip. Fem
tast de productes perquè els coneguin,
i fomentem que tastin
també productes d’altres bodegues
perquè coneguin la competència
i puguin comparar.
Una peculiaritat nostra és que
agafem moltes persones de 40 a
50 anys per les veus, per
l’experiència, per l’estabilitat. De
les persones que entren, la majoria
es queden amb nosaltres i
moltes no se’n van fins a la jubilació.
Tenim assessores comercials
que fa més de 20 anys que
estan treballant amb nosaltres.
És important remarcar la importància,
confiança i complicitat
que atorguen els nostres clients
a les assessores comercials. Cada
client té assignada una assessora
i fins i tot ens hem trobat
que quan el client ha trucat demanant
pel seu contacte i aquesta
no hi és (perquè està de vacances,
malalta...) ha preferit
esperar uns dies i parlar amb ella
que no fer la comanda a qualsevol
altra assessora. Hi ha un vincle
important entre client i assessora,
malgrat no s’hagin vist mai.
M’atreviria a dir que els clients
són quasi més fidels a Maset,
gràcies a l’assessora que els
atén.
Teniu delegacions a
l’exterior?
Tenim una delegació a Andorra i
a Alemanya que funcionen exactament
igual que les que tenim a
escala nacional. De moment, no
tenim més delegacions a l’exterior.
Tot i així, venem a altres països
a través de distribuïdors.
Per acabar, hi ha alguna cosa
més que vulguis afegir?
Només remarcar que, amb la
nostra manera de treballar, ens
adaptem molt a les persones: no
oferim un producte sense saber
què pot anar bé als clients. Fins i
tot et diria que cada assessora té
el seu perfil de clients.
Com a suport al procés de venda,
fem una revista interna, que
enviem a tots els clients, on hi ha
totes les novetats de productes;
també fem publicitat als mitjans:
televisió, ràdio,...
Deixem la Granada amb la sensació que el Grup Maset aposta per les
persones i per la formació com a eix i garantia de qualitat i de futur.
Fotografia: Josep Clota Arnau
12

INFORMA’T
LA VEU... del formador
Rut García, curiositat i passió per les relacions humanes
De vocació i formació sóc Psicòloga.
Vaig començar a treballar en el món dels RRHH i la selecció de personal
i tot seguit vaig poder intervenir en formacions puntuals de
PRL. Sóc Tècnica Superior en Ergonomia, Psicosociologia, Higiene
industrial i Seguretat.
L’any 2002 m’incorporo a l’equip d’ACTIUHUMÀ, que en aquell moment
es deia JBF - Consultoria en RRHH - Estudis i Centre de Formació.
Sempre m’han encuriosit i apassionat les relacions humanes i l’aula
és un dels espais d’activitat on m’hi sento realitzada. En els inicis
Rut García
vaig començar a participar en accions formatives com Atenció al
Client, Atenció Telefònica i Habilitats de Comunicació. Posteriorment,
em vaig endinsar en el món de les “emocions” aprofundint en la “gestió de les emocions a l’àmbit empresarial” i crec
que va ser un altre motiu de creixement professional.
Actualment imparteixo formació a treballadors en Intel·ligència Emocional aplicada a equips de treball (directius,
comandament intermedis, personal d’atenció directa, personal de gestió de projectes....). És la clau de volta per a
optimitzar les relacions interpersonals i conjugar el benestar personal en benefici dels treballadors i les empreses.
També imparteixo tallers i conferències d’Assertivitat, Educació Emocional i Habilitats Socials, tant per a
professionals com per a infants i joves.
Quant temps fa que et dediques a la formació professional
per a l’ocupació? Quines especialitats
impartiu des de ACTIUHUMÀ?
Quan vaig entrar a treballar a ACTIUHUMÀ ja sabia que
era un centre de formació de referència a Terrassa,
especialment en l’àrea d’habilitats directives i comercial
i en el sector sociosanitari, i que podria participar
en les diferents accions formatives que ja desenvolupaven
des de l’any 1993, tant en Formació
Ocupacional, com en Formació subvencionada o privada.
Alguna experiència a l’aula que vulguis destacar?
D’anècdotes en tinc moltes, podria començar per la
primera formació que vaig fer fora de Catalunya en un
curs de Formació de Formadors per a l’escola de
Croupiers d’un Casino. Va ser molt divertit formar part
del món de “Las Vegas” durant uns dies (càmeres de
vigilància, ruletes,...). Dies després estava en un projecte
impulsat per l’Ajuntament de Terrassa amb
l’objectiu d’integrar el col·lectiu de dones magrebines.
La meva feina és realment especial quan et permet
participar en el desenvolupament personal i professional
de persones tan diverses. M’encanta la versatilitat
que m’exigeix la meva feina i les possibilitats que m’ofereix
d’adquirir noves competències i actualitzar les
que ja tinc formant-me constantment i oferint-me l’oportunitat
de posar-les en joc molt sovint.
Per exemple, fa 3 anys que imparteixo l’assignatura
“Eines de Productivitat Personal”, a Escola Universitària
EUNCET en els Graus d’ADE i Màrqueting Digital,
fent que els alumnes de primer utilitzin l’Excel com
una eina de millora professional aplicada a donar resposta
a les necessitats a l’empresa, tot evitant
centrar-me exclusivament en la part tècnica de l’aplicació.
Aquesta fórmula incrementa l' interès dels alumnes
per l’aplicació ja que pren sentit en el context que ells
es mouen o es mouran i competiran en el futur.
“M’encanta la versatilitat que m’exigeix
la meva feina i les possibilitats que m’ofereix
d’adquirir noves competències”
Què estaràs fent d’aquí 10 anys?
Segur, formació. En quines matèries? Doncs no ho
sé, tinc un llarg camí per explorar i m’agraden els reptes.
13

INFORMA’T
LA VEU... del participant
Jordi Martínez Punzano
Guanyador del disseny de la portada de la primera edició de la revista INFORMA’T
Amb motiu del llançament
de la revista
INFORMA’T, el passat
mes d’octubre es
va convocar una primera
edició del concurs
de disseny de
portades. D’entre les
portades rebudes, se
n’han triat cinc que
correspondran als
n ú m e r o s 1
(desembre de 2016),
2 (març de 2017), 3 (juny 2017), 4 (setembre 2017) i 5
(desembre 2017) de la revista. Posteriorment, cada
any s’obrirà convocatòria per a les quatre portades de
l’any següent.
Coneguem Jordi Martínez, guanyador del concurs de
portades per a la revista de desembre 2016
INFORMA’T, número 1.
Enhorabona, Jordi! Ets el primer guanyador
del concurs de portades de la revista
INFORMA’T. Explica’ns alguna cosa sobre tu.
Sóc de Palamós, vaig estudiar la llicenciatura de publicitat
i relacions públiques a Girona i vaig venir a
viure a Barcelona per a, entre altres coses, fer el màster
de direcció d’art en publicitat a Blanquerna. Volia
compaginar els estudis amb alguna feina de disseny
gràfic, però o bé no em pagaven la feina o bé no era
compatible amb els estudis. És clar, no em podia polir
els estalvis, i vaig optar per treballar de dependent, ja
que tinc més de deu anys d’experiència al comerç a
Girona i a Palamós.
He estat treballant durant tres anys de dependent a
Mataró. Sempre he fet alguna cosa de disseny pel
meu compte, algun retoc de fotografia, i al final vaig
dir-me: “S’ha acabat, no vull més botigues en horari
de comerç, ja estic molt cremat...” I ja que tinc l’atur,
m’he donat una oportunitat.
Ara estic fent formació sense parar i buscant feina del
que m’agrada. He fet formació de disseny gràfic a
l’estiu i ara estic fent un mòdul d’edició creativa
d’imatges i disseny d’elements gràfics. Paral·lelament,
estic buscant feina en aquest àmbit.
De la publicitat i les relacions públiques al
disseny gràfic. Què és el que et va cridar
l’atenció del disseny gràfic?
No ho sé, perquè jo no sabia res de Photoshop ni
d’Indesign, però ho trobo tan visual que em crida
l’atenció: és meravellós poder crear d’allà on no hi
havia res! Doncs això: no tenir cap límit, conèixer les
eines i fer el que vulguis gràcies a aquests programes!
Això m’omple molt més perquè és una satisfacció
personal saber què és el que ser fer, el que no sé
fer i què és el que em queda per aprendre! I m’omple
molt més que altres feines que he fet!
I per què vas triar aquest centre per fer-hi la
formació?
Doncs la veritat és que a l’estiu, quan vaig anar a
l’atur, em vaig llançar a fer tot el que trobava. Vaig
estar cercant idees també a la pàgina web del SOC i
vaig trobar aquest curs i em vaig informar i em va
semblar molt complet per les hores que durava, i a
més era subvencionat.
Has trobat ofertes de treball que es puguin
assimilar a la formació que estàs fent?
No, encara no he començat a buscar, perquè estic
amb el Linkedin estic acabant el currículum i ordenant
el book però bé, això és el primer que he de fer: mirar
el Linkedin, Infojobs, alguna agència, algun petit estudi...
a veure què hi ha i què he de fer.
“És meravellós crear d’allà
on no hi havia res!”
14

INFORMA’T
... Jordi Martínez Punzano
Com us van informar del concurs de portades?
El professor ens ho va presentar com una activitat
interessant, una pràctica que comptava per a l’avaluació
del curs, i si una vegada finalitzada la pràctica
volíem participar en el concurs, això era voluntari ens
ho van presentar com una pràctica més. I tothom la va
fer, amb més o menys implicació, i alguns ens vam
animar a presentar-la al concurs.
És la primera vegada que et presentes a un
concurs?
Bé, a la universitat em vaig presentar a un concurs del
cartell de la fira del cavall, a l’Equus Catalonia de
Girona. Aquest és el segon concurs a què em presento
des de llavors.
Ja tinc ganes de veure la revista!
Creies que podries ser el guanyador?
No, no pensava tan enllà, no pensava guanyar. Jo
presento el millor que ser fer i el que m’agradaria veure
i després, que es triï el que s’hagi de triar. La intenció
va ser aquesta: fer un exercici que a mi m’agradés
i com que teníem les pautes del número 0 que havíeu
publicat, doncs vaig partir d’aquell número per veure
com ho podia millorar. Vaig canviar el logotip, vaig
canviar algunes coses...
Què has volgut expressar amb el disseny?
Amb els detalls, sobretot al final de la pàgina on diu
“Com trobar feina a través de les aplicacions?”, volia
sortir una mica del que es veu sempre: cues de gent
a la oficina d’ocupació, tot tan depressiu i tot tan decadent
i tot basat en la crisi. Doncs això: totes les aplicacions
del jobtoday, les aplicacions que hi ha per trobar
feina i sempre coses positives. I després vaig intentar
ubicar-ho a Barcelona –per això hi surt la Sagrada
Família– i sempre aplicant-ho a les noves tecnologies,
incentivant el tàctil, la tablet i les icones de diferents
feines en els àmbits de la revista. Bé, em vaig centrar
en les noves tecnologies i en com buscar feina.
Creus que el fet de guanyar el concurs pot
tenir alguna repercussió?
Si, companys que estan treballant en empreses del
sector m’han dit que sobretot que ho posi al currículum,
que això són punts. Home, jo crec que és positiu,
totalment. Ja no només com a experiència personal –
que estic encantat!– sinó com a currículum.
En Jordi, amb els companys d’aula, el
formador i el Director d’ASEDEM
15

INFORMA’T
ASEDEM (Associació d’empreses multimèdia)
Coneguem Ivan Carrasco, responsable del centre
ASEDEM, on s’està formant Jordi Martínez, guanyador
del concurs de portades per a la revista
INFORMA’T de desembre 2016 (número 1).
iniciativa els participants han conegut el Consorci per
a la Formació Continua de Catalunya com a organisme
independent.
Com es van assabentar les persones participants
al curs de la possibilitat de participar
en el concurs i quina rebuda va tenir aquesta
proposta?
El formador ho va plantejar com un exercici més del
curs. Per això hi ha dissenys que no s’hi van presentar,
però els que s’hi van presentar ho van fer amb
molta il·lusió.
Enhorabona, Ivan! Ens agradaria conèixer
una mica el centre. Com vàreu començar?
Moltes gràcies. Ens ha fet molta il·lusió aquest premi!
El centre es va crear l’any 1992, i vam començar
col·laborant amb l’INEM. El primer curs que vam impartir
va ser de multimèdia per a persones amb discapacitat.
ASEDEM està format per 485 socis:
més del 60% són empreses de Catalunya
i més del 67% són empreses
de més de 250 treballadors. És per
això que normalment treballem amb delegats de zona,
ja que aquestes empreses tenen un canal de distribució
per arribar a formar unes 25.000 persones! Aquest
és l’espai per fer-hi formació i també per fer-hi difusió
de la revista, és clar!
Actualment impartim bàsicament formació professional
per a l’ocupació.
Creus que la possibilitat de participar en
aquest concurs és una motivació per a les
persones que estan en la formació professional
per a l’ocupació?
I tant! Han vist que és un tema institucional, que
l’organisme que subvenciona la formació que ells mateixos
segueixen és qui ha publicat el concurs: ara
han conegut el Consorci més enllà del paraigües de la
Generalitat de Catalunya. En definitiva, amb aquesta
En quina especialitat està participant en Jordi
i quines sortides professionals té?
En Jordi i els seus companys fan un mòdul formatiu
del Certificat de professionalitat de disseny de productes
gràfics. Els certificats de professionalitat ofereixen
una garantia de qualitat que amb altres tipologies de
cursos no tenim. Cal tenir en compte els requisits per
accedir al curs, aquest en concret, són de nivell tres!
“Es necessiten persones formades
capaces de generar e-books”
Els certificats són reconeguts pel sector professional.
Per posar-vos-en un exemple: una empresa del sector
del disseny ara contractarà treballadors amb grau universitari
o amb un certificat de professionalitat. La realitat
és que les empreses
busquen gent titulada
i en el nostre sector,
els certificats tenen valor.
En el mercat editorial en tenim un altre exemple: es
necessiten persones formades capaces de generar
e-books; i això s’aconsegueix amb la formació corresponent
al Certificat de professionalitat de disseny de
productes gràfics.
Què incorporaries o rectificaries del programa
formatiu o de la metodologia del mòdul?
Nosaltres tenim patrons de treball amb aplicacions
actuals I+D, perquè les empreses el que volen és que
els professionals que tenen un coneixement de base
estiguin al dia de les noves tecnologies.
Vull afegir que nosaltres considerem col·lectiu prioritari
el joves, i creiem que des d’aquest sector podem
oferir moltes oportunitats.
16

INFORMA’T
BONES PRÀCTIQUES
ACRA, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials
ACRA, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, és una organització empresarial sense ànim de
lucre, fundada el 1989, que agrupa la majoria d’empreses i entitats del sector de l’assistència a la gent
gran a Catalunya. Després d'una llarga trajectòria, ACRA s'ha consolidat com l’entitat de referència i de
més rellevància al sector.
El sector de l’atenció sociosanitària, concretament
de l’atenció a les persones amb dependència,
ha viscut una transformació a causa de
les necessitats demogràfiques i del canvi normatiu,
que fa necessària l’acreditació per a
l’exercici professional.
Davant d’aquest nou escenari, ACRA dissenya
com a primer factor d’èxit, una estratègia formativa
holística, totalment adaptada als destinataris
a qui adreça la formació.
El segon factor d’èxit, es basa a incorporar
l’entorn de treball real en el context
d’aprenentatge. Concretament, el centre formatiu
és dins un centre d’atenció a persones dependents
i, per tant, tota la formació es fa en
contacte directe amb els usuaris.
FACTORS
D’ÈXIT
Formació
holística
I el tercer factor d’èxit és que afegeixen les
competències personals a les competències
tècniques que ja ofereix el Certificat de professionalitat.
Així, es defineix una llista de competències
personals que l’alumne ha de desenvolupar
i posar en pràctica per proporcionar una
bona atenció a les persones dependents.
Aquestes competències se centren en l’escolta
activa, l’empatia, l’assertivitat, l’observació participant,
l’amabilitat, la seriositat, el respecte,
l’acompanyament emocional, la modulació vocal,...
i es van adquirint durant el curs gràcies a
la pròpia dinàmica de l’aula, a exercicis pràctics
o bé a exercicis situacionals (role-playing) en
els quals una part del grup practica i l’altra part
observa i fa el feedback.
El resultat d’aquesta metodologia fa que les
empreses valorin molt positivament l’entitat i la formació
impartida.
Formació en un
entorn real de
treball
Potenciació de
les
competències
personals
http://www.acra.cat/ca
17

INFORMA’T
NOTÍCIES BREUS
LA MOBILITAT LABORAL I LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Article d’Ester Morante, Tècnica del CFCC
Els darrers 18 i 19 d’octubre es van produir les segones
jornades del grup de treball La mobilitat laboral i
la formació professional, establert en el marc de
l’acord de col·laboració entre Alemanya -amb la regió
de Baden Württemberg- i Catalunya. Com a representant
del Consorci, vaig explicar l’aposta compartida
amb el SOC per un model de FP dual basat en certificats
de professionalitat (CP).
Representants d’institucions com el SOC o el Ministeri
d’Economia, Treball i Habitatge de Baden Württemberg,
agents socials, universitats i centres de FP dual
van compartir idees i projectes que tenen a veure amb
l’àmbit de la formació professional per a l’ocupació.
L’experiència que vam presentar des del CFCC va
captivar al públic assistent per les seves aportacions:
Una formació dual de curta durada, sense
necessitat d’allargar el període formatiu fins
a 3 anys.
Resposta a una qualificació, a un lloc de
treball en concret, atenent al que necessita
el sector productiu.
Una oportunitat de FP dual no únicament
per als joves, sinó també per a requalificar
i/o recol·locar els treballadors i treballadores
amb anys d’experiència i menys disponibilitat.
Foment del contracte de formació i
aprenentatge, de forma simultània a
l’obtenció d’un certificat de professionalitat.
Possibilitat de modular i capitalitzar la formació
(a través de mòduls formatius i unitats
formatives) en línia amb el Lifelong
learning i el Lifewide learning.
Equivalències amb els títols de cicles formatius
de la FP inicial.
Una vegada més, el CFCC és part activa
en les iniciatives europees per fomentar
el desenvolupament de la FP dual en
l’àmbit laboral també al nostre país
18

INFORMA’T
...NOTÍCIES BREUS
Sabies que... INFOEMPRESA és la bústia de la formació programada per les empreses?
El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya
disposa d’una bústia per informar sobre la formació
programada per les empreses —l’antiga formació bonificada
(article 9 de la Llei 30/2015 de 9 de setembre,
que regula el sistema de formació professional per a
la ocupació en l’àmbit laboral).
La consulta més repetida: Què hem
de fer per inscriure’ns al Registre d’Entitats
de Formació si volem impartir especialitats
formatives no incloses en el catàleg
d’especialitats formatives?
El que contestem: Les entitats de formació
que no estiguin donades d'alta
com a empresa, han de sol·licitar a les
Oficines de Treball l’alta al Registre
d’entitats comunes (aplicació telemàtica SICAS), com
a pas previ a la presentació de la Declaració responsable
d’inscripció d’entitats de formació que volen impartir
formació programada per les empreses no inclosa
en el catàleg d’especialitats formatives. Per fer
aquest tràmit, l’empresa ha d’aportar un document
que acrediti la seva identitat (escriptures de constitució
o estatuts i NIF) i que contingui les dades
necessàries per a l’alta. Una vegada donada d'alta a
Entitats comunes, i mentre el Servei Públic
d’Ocupació de Catalunya no habiliti el mecanisme
telemàtic per a la presentació de la Declaració responsable,
caldrà formalitzar-la a través de l’aplicació
habilitada per a tal fi a la seu electrònica del Servicio
Público de Empleo Estatal i a la web de la Fundación
Estatal para la Formación en el Empleo (FUNDAE).
Recordeu que podeu fer arribar les vostres
consultes a infoempresa@conforcat.cat
Sabies que...
El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya ha destinat 2.866.867,33€ a formar 3.610 joves
beneficiaris de la Garantia juvenil?
I que 2.136 d’aquests joves s’han format en llengües estrangeres d’acord amb el Marc comú europeu de
les llengües? I que 1.474 joves han aconseguit Certificats de professionalitat i certificacions de fabricants
de tecnologies de la informació i la comunicació (Microsoft, Oracle, Cisco,...)?
Sabies que...
Ja hem superat els 3.000 contactes!!!!
19

INFORMA’T
...NOTÍCIES BREUS
APPS FACTORY, una iniciativa d’èxit en el foment de l’ocupabilitat dels joves al sector digital
TÀDEL FORMACIÓ, amb l’impuls del Programa de
garantia juvenil del SOC, ha finalitzat amb èxit el projecte
Apps factory, que té per objectiu fer de pont
entre les empreses del sector digital i els joves talents
participants al projecte.
El 29 de novembre d’enguany quatre equips formats
per alumnes d’aquest centre van presentar la seva
app o aplicació mòbil, ideada i dissenyada amb l’ajut
d’un mentor que els ha guiat en tot el procés creatiu.
L’acte va tenir lloc al Mobile World Center de Barcelona,
on la presència de les empreses del sector va
permetre concentrar les entrevistes de selecció amb
els joves.
La directora del SOC, Mercè Garau, durant la seva
intervenció en l’acte de presentació d’aquesta iniciativa,
va lloar Tàdel Formació per contribuir a la inserció
laboral del col·lectiu vulnerable que són els joves
menors de 30 anys.
Aquests van ser els quatre projectes exposats:
We play, una app que permet als usuaris buscar altres
persones amb qui practicar un mateix esport.
Ago Game, un joc senzill d’habilitat mental on
l’objectiu és fer encaixar el màxim de figures possibles
a l’espai que els correspon.
Sons of elements, un joc d’estratègia per a dos jugadors
que té l’objectiu d’empènyer les peces del
rival fora del taulell. És un joc que incorpora sis escenaris
diferents, amb trampes, personatges i realitat
virtual.
Market help, un buscador de productes alimentaris
difícils de trobar per raó dels seu origen (productes
internacionals, per diabètics, celíacs ...) i que també
inclou una web amb receptes dels mateixos usuaris.
Sons of elements, amb sis participants, ha resultat
el guanyador del projecte Apps factory. Aquest guardó
dóna l’oportunitat de convertir el desenvolupament
d’una idea en un projecte professional real.
La directora del CFCC, Ariadna Rectoret Jordi, va
tancar l’acte de presentació
dels projectes
i va encoratjar
joves i empreses a
seguir participant en
iniciatives de formació
com la que ens
ocupa. En la seva
i n t e r v e n c i ó v a
emfatitzar el valor
del projecte Apps
factory perquè engloba
totes les fases
que condueixen a
l’èxit d’un programa
dirigit als joves: l’orientació,
la formació,
el desenvolupament
real de la idea i la
inserció laboral.
Ariadna Rectoret,
Directora del CFCC
L’equip de Sons of elements
20

INFORMA’T
SIGNATURA CONVIDADA
QUAN INNOVAR ÉS UN REPTE BÀSIC PER DONAR RESPOSTA A UNA REALITAT
SOCIAL PER JESÚS QUIROGA
Innovar vol dir trencar estereotips
i buscar noves respostes a
velles (i noves!) situacions, però
les administracions són maquinàries
difícils d’activar i els costa
respondre de forma ràpida, eficaç
i efectiva a múltiples problemes
d’origen divers.
Quan el repte és actuar en un
context de crisi per donar resposta
a persones joves emmarcades
per dades estadístiques
alarmants; quan l’abandonament
escolar prematur està al voltant
del 20% i les dades d’atur, en la
forquilla del 45-50%, la situació
requereix tota la nostra atenció
perquè pot condicionar el futur
del país.
Analitzades les dades en fred, el
desafiament present consisteix a
lluitar contra les etiquetes i a
transformar els prejudicis en
oportunitats. Primera conclusió:
les persones joves d’avui
són un col·lectiu divers amb necessitats,
realitats i valors diferents
als de les generacions precedents
i, per tant, les respostes
s’han d’adaptar a les noves
variables.
La iniciativa europea per a
l’ocupació juvenil (o Garantia
juvenil) és una
oportunitat per aconseguir
recursos extraordinaris
amb els quals concretar
noves propostes per respondre
al repte de l’atur
juvenil. No entraré a enumerar
les dificultats de
tipus econòmic ni de gestió
que representa gestionar
fons europeus
condicionats per la normativa
estatal, ja que aquest no és
l’objecte d’aquest escrit.
El punt de partida: gestió de
fons extraordinaris, localització
de punts de trobada i establiment
de consens amb els
agents socials i les entitats públiques
i privades, amb uns governs
compromesos amb el desafiament
de trobar solucions a
una situació greu.
M’agrada puntualitzar que no
som danesos, suecs ni finesos i
que, per tant, les polítiques públiques
s’han d’adaptar al perfil
dels joves, dels territoris i dels
sectors.
En aquest article voldria centrarme
en dos dels projectes més
innovadors del conjunt de propostes
que ha impulsat el SOC,
concretament en els programes
singulars i en els centres de
noves oportunitats. Parteixo de
la premissa que la formació és
un dels eixos bàsics de les propostes
que hem construït des
del SOC per als joves participants
de Garantia juvenil.
La Garantia juvenil ens ha permès
treballar de forma transversal,
buscant noves fórmules de
gestió que es beneficien del
principi de proximitat o subsidiarietat
i que permeten a les entitats
públiques i privades de fer
propostes adaptades a la realitat
dels beneficiaris i a les necessitats
de cada territori.
“Les polítiques públiques
s’han d’adaptar al perfil dels
joves, dels territoris i dels
sectors”
En els projectes singulars,
l’agrupació d’entitats ha permès
que aquestes sumin per obrir el
ventall de l’oferta a les persones
beneficiàries, evitar la subcontractació
i que les persones joves
hagin pogut triar la formació
més adequada al seu itinerari en
el centre més preparat per fer
oferir aquella formació concreta.
Aquest treball col·laboratiu entre
les entitats és sens dubte un
dels elements diferencials dels
programes de Garantia juvenil a
Catalunya i un exemple
d’innovació social que marca el
camí a seguir.
Hi ha, doncs, canvis importants:
d’una banda, la proximitat a la
persona beneficiària i, de l’altra,
el suport a les entitats per establir
noves fórmules de cooperació
que aportin diversitat a
l’oferta i a la gestió dels serveis,
així com l’incentiu a la capacitat i
a la creativitat de tots els agents
implicats.
21

INFORMA’T
...SIGNATURA CONVIDADA
Amb aquesta fórmula singular,
s’ha aconseguit una cartera de
serveis àmplia i realment innovadora:
entitats que han treballat la
creació d’aplicacions mòbils o
apps de forma integral, incloenthi
el disseny, el màrqueting, la
viabilitat econòmica i la creació
d e l ’ e m p r e s a ; i m p u l s
d’experiències com l’Escola de
Pastors al Pallars o com la restauració
de mobles (incloent-hi
en aquest cas la construcció dels
decorats d’una de les representacions
operístiques més importants
del nostre país) i així fins a
més de cinquanta-cinc projectes
diferents.
Els centres de noves oportunitats
representen el reconeixement
a totes aquelles entitats
que, salvant la fragmentació dels
ajuts que anualment atorguen els
diferents departaments de la Generalitat,
han construït un model
basat en una metodologia integral
de suport als joves que any
rere any queden fora dels circuits
educatius ordinaris i mai no arriben
als serveis públics
d’ocupació.
És sens dubte una aposta
ambiciosa pensada des de
la metodologia inversa: són
les mateixes entitats les que fan
una proposta metodològica innovadora,
basada en la pròpia experiència,
i el SOC valora positivament
aquests projectes i, en el
marc d’una licitació, en garanteix
la continuïtat durant els anys
2015-2017.
Avui hi ha vuit centres de noves
oportunitats repartits per tot Catalunya,
que treballen de forma
coordinada per assentar les bases
d’un model estable que ha
de facilitar, als joves del país que
estan al marge de la formació
ordinària, el retorn al sistema
educatiu i l’oportunitat d’adquirir
competències professionalitzadores
amb l’ajut de grans professionals
que els ajuden a definir el
seu projecte vital.
L'apoderament dels joves és un
dels objectius reals per aconseguir
capgirar les estadístiques i
fer caure totes les etiquetes que
llastren les seves trajectòries.
“L’empoderament dels joves
és un dels objectius reals per
aconseguir capgirar les estadístiques
“
Tots aquells que hem treballat i
persistim a treballar en el disseny
d’aquests programes estem contents
de fer-ne el seguiment, de
conèixer-ne directament els beneficiaris
i de saber com viuen
els projectes en directe.
Tot plegat ens ha permès percebre
que som capaços de
generar polítiques públiques
amb un impacte positiu
en les persones, en els
territoris i en les empreses.
Jesús Quiroga
Secretari tècnic del SOC
22

INFORMA’T
CONTRAPORTADA
ENTREVISTA A
L’HONORABLE CONSELLERA DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES, DOLORS BASSA I COLL
“No hi ha progrés social sense voluntat política per canviar les coses, i d’això en tenim en
aquest Govern”
Nascuda a Torroella de Montgrí l’any 1960.
Mestra de català i llicenciada en Psicopedagogia. Ha exercit de professora a l’Escola Vedruna
de Palafrugell així com a l’escola Sant Miquel de Torroella de Montgrí i alliberada sindical.
En l’àmbit sindical, ha estat secretària de Política Social i Ocupació d’UGT a les comarques
gironines entre el 2005 i 2008, i secretària general d’UGT a les comarques gironines des del
mateix 2008 i fins al setembre de 2015.
Regidora de Dinamització Econòmica i tinenta d'alcalde de Torroella de Montgrí (2007-2011)
Membre del Consell Social de la Universitat de Girona (2001-2013), membre del Consell de
Formació Professional de la Generalitat de Catalunya (2007 –2013), membre del Consell de
direcció del SOC (2006-2014) i membre del Consell Assessor del Màster de Treball, Relacions
laborals i Recursos Humans de la Universitat de Girona (2012).
Activista en diferents associacions en temes d'igualtat
Dolors Bassa i Coll
És coautora del llibre col·lectiu Per què volem un estat propi.
Aviat es complirà un any des que vostè és consellera de
Treball, Afers Socials i Famílies. Quin balanç fa de
la feina feta en aquests dotze mesos?
Des del primer dia hem prioritzat aquelles actuacions
encaminades a apaivagar el patiment de la gent en
aquest temps de crisi. Perquè malgrat que les dades
macroeconòmiques indiquin una lleugera millora
(dades econòmiques i atur), això no és garantia de
res. El creixement econòmic no suposa necessàriament
un creixement social ni benestar per a les persones
si des de l’administració no prioritzem les polítiques
socials i les dotem d’elements transformadors.
No hi ha progrés social sense voluntat política per
canviar les coses, i d’això en tenim en aquest Govern.
“No hi ha progrés social sense voluntat política
per canviar les coses, i d’això en tenim en
aquest Govern.”
quant a drets. És per això que des del Departament
encapçalem una acció de govern que es basa en la
construcció del que podríem dir palanques o fàbriques
d’ascensors socials, per assegurar els valors republicans
tan necessaris de l’Equitat i el Progrés.
Durant aquests mesos hem hagut de superar esculls
importants com no tenir un nou pressupost (un pressupost
que era expansiu i ampliava la capacitat d’acció
del Govern) o els impediments continus del govern
de l’Estat espanyol. Tot i així, hem prioritzat
actuacions per a donar resposta a les necessitats dels
ciutadans. A grans trets, l’objectiu del Govern en matèria
de treball és centrar els esforços en les polítiques
actives d’ocupació per millorar l’ocupabilitat i la
inserció laboral de les persones a l’atur i revertir els
defectes de l’actual dinàmica de recuperació econòmica.
“hem prioritzat actuacions per donar resposta a
les necessitats dels ciutadans”
Amb una legislatura curta, com l’actual, quines
fites vol aconseguir al capdavant del Departament?
Tenim un ull fixat en el mentrestant, gestionant i millorant
el dia a dia, esprement al màxim les eines de què
disposem avui. Cal que continuem avançant pel progrés
social, perquè quedar-se igual suposa recular en
Alhora també tenim la mirada fixada en la futura república
catalana. Treballant per construir-la sobre uns
pilars que la dotin de justícia i dignitat en tots els
àmbits, també en el treball.
23

INFORMA’T
... Entrevista a Dolors Bassa
Vostè ha dit que la millor política social és el treball
i per això havien d’anar unides. Quins fruits
està donant afrontar els problemes laborals i
socials des d’un únic Departament?
Des d’un primer moment vam tenir clar que era època
de lligar el més estret possible el treball i els afers
socials. El treball com a l’instrument fonamental de
distribució de la riquesa i no només això, el treball
també com uns valors compartits de què ens dotem
com ara el mèrit, el reconeixement, la justícia... I pel
que fa als assumptes socials ens cal una mirada integral
i per això parlem d’afers socials com a concepte
ampli, integrador, inclusiu on el centre és la persona,
però també l’entorn, les famílies, l’associacionisme, el
voluntariat, la ciutadania en general... D’aquí el Departament
que encapçalo Treball, Afers Socials i Famílies.
Amb aquesta perspectiva estem avançant amb
instruments clars de drets socials per a les persones.
És un fet que l’atur està baixant. En canvi,
l’ocupació generada es basa en contractes temporals.
Què es pot fer perquè el mercat de treball
deixi de ser tan precari?
La temporalitat segueix sent un problema important a
Catalunya. El treball a temps parcial pot contribuir a la
millora de l’ocupació, sempre i quan sigui una opció
voluntària i digna. Però les dades ens demostren que
els llocs de treball a temps parcial són sovint de baixa
qualitat, amb salaris més baixos, poques oportunitats
de formació i de carrera professional i, a llarg termini,
redueixen els drets de pensió.
“Estem treballant en un nou marc laboral català
parlant amb tothom”
Estem guanyant la batalla de les xifres pel que fa a
l’atur, però no estem guanyant la batalla del treball
digne. Estem arrossegant i perpetuant una mala salut
del mercat laboral que en bona part és fruit d’una Reforma
Laboral que afebleix el mercat i els drets dels
treballadors. Podem incidir per canviar aquestes realitats,
però actualment tenim un marge competencial
limitat. Estem treballant en un nou marc laboral català
parlant amb tothom, amb els sindicats i les patronals,
però és evident que fins que no aconseguim ser un
país independent no comptarem amb tots els recursos
ni amb totes les eines necessàries.
El Govern defensa establir un salari mínim català
en mil euros mensuals. Amb els sindicats i entitats
municipalistes, el Departament ha signat
l’acord perquè els beneficiaris del programa
“Treball i Formació” del SOC rebin aquesta quantitat.
Quan creu que es podrà fer extensiu a tots
els treballadors/es de les empreses del nostre
país?
Justament aquesta iniciativa és una manera de lluitar,
amb les eines que tenim, contra la precarització del
mercat laboral. A Catalunya cal un salari mínim just i
sostenible, de 1.000 euros. Els 665 euros del salari
mínim actual de cap de les maneres és símbol de
coherència amb el cost de vida a Catalunya. El creixement
econòmic, perquè sigui sostingut, requereix una
demanda agregada, i per tant, el salari mínim hi té un
pes important. No tenim legislació pròpia, com a Generalitat
no podem dictaminar directament ni implementar
el salari mínim, per això l’hem posat sobre la
taula del diàleg social i estem impulsant un debat
sobre el tema.
“A Catalunya cal un salari mínim just i
sostenible, de 1.000 euros.”
L’acord amb sindicats i entitats municipalistes en el
marc del programa Treball i Formació és una expressió
d’aquest compromís per part del Govern, així com
també ho és els altres programes que podem tirar
endavant des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
És una mesura que també s’ha pres en consonància
amb la resolució del Parlament de Catalunya
que va instar el Govern a avançar cap a un nou salari
mínim català equivalent al 60% del salari mitjà, aproximadament
mil euros al mes, així com impulsar aquest
objectiu per mitjà de l’acord pel diàleg social permanent.
Les persones majors de 45 anys, principalment
les que en tenen més de 55, són les que pateixen
una situació d’atur cronificat. Què es pot fer
perquè recuperin l’esperança de tornar a treballar?
La millora de les competències professionals és una
de les possibles vies per fomentar l’ocupació i més en
un col·lectiu que pel sol fet d’integrar-se en la franja
d’edat de majors de 45 anys, de ben segur que pot
acreditar una expertesa en el mercat laboral. Crec
fermament que els programes d’orientació, formació i
24

INFORMA’T
... Entrevista a Dolors Bassa
inserció doten a les persones d’instruments per a validar
el seu atractiu en el mercat de treball. La vida laboral
no és contínua i estable i cal contrarestar la
inestabilitat amb polítiques adaptades a tal efecte.
“Els programes d’orientació, formació i inserció
doten a les persones d’instruments per a validar
el seu atractiu en el mercat de treball”
Aquesta millora de les competències professionals de
les persones ha de venir acompanyada d’una línea
d’incentius a la contractació de persones que formen
part d’aquest col·lectiu. Ambdues línies són una prioritat
del Departament i com a tal s’han començat a implementar
programes en aquest sentit com el programa
30 PLUS.
D’aquest percentatge, entorn al 56% són empreses
individuals, constituïdes per treballadors autònoms
que no disposen de persones assalariades. Aquestes
característiques dificulten disposar dels recursos humans
necessaris per gestionar directament la seva
formació.
Però hi ha més motius apart de la mida de l’empresa
que poden influir en la decisió, és per això que des del
nostre Departament haurem de ser molt creatius per
ajudar a les nostres empreses en aquesta aposta.
Les xifres demostren que les empreses petites i
mitjanes són les més reticents a dedicar temps a
la formació dels empleats/ades. Què es podria fer
per convèncer-les dels beneficis ja que la majoria
de la xarxa empresarial catalana està formada per
pimes?
Una gran part d’aquestes persones en atur de llarga
durada són penalitzades per l’edat. I a més, les
empreses assenyalen que no tenen la formació
requerida per a optar a un lloc de treball. Què cal
fer perquè aquesta situació no es perpetuï?
Un bon servei d’orientació és clau per al disseny de
l’itinerari professional de les persones, i més concretament,
en la franja d’edat que ens estem referint, que
en la majoria dels casos, les persones ja tenen una
trajectòria professional que ben orientada i adaptada
a les necessitats del mercat de treball,
pot ajudar-los a trobar una nova feina i
deixar enrere una situació ben difícil
que té conseqüències a nivell personal.
Com he dit en nombroses ocasions, el
treball és la millor política social i aquesta
premissa acompanya tota la meva acció de
govern: la creació de treball digne.
La formació és clau per tenir més opcions laborals.
En canvi, com s’explica que hi hagi empreses
que no apostin clarament per la formació contínua
dels treballadors/es i pràcticament no facin servir
els recursos previstos?
“El treball és la
millor
política social”
En certa manera us responia en l’anterior pregunta.
Des de Catalunya estem reclamant les competències
totals en la gestió de la formació programada per les
empreses (antiga bonificada) i de moment no la tenim.
Aquesta constant intromissió en les competències que
ens son pròpies és un dels motius pels quals necessitem
un Estat propi ja.
Tot i així, amb la publicació de la Llei 30/2015, de 9 de
setembre, per la qual es regula el sistema de formació
professional per a l’ocupació es pretén consolidar una
cultura de formació professional que afavoreixi la
creació i manteniment de llocs de treball estables i de
qualitat.
Recordo que ho deia Mercè Garau, directora del
SOC, en l’entrevista que li fèieu en l’anterior número
de la revista, hi ha diferents factors que intervenen en
la decisió d’una empresa d’apostar per la formació
dels seus treballadors i treballadores, i la mida de les
empreses n’és una.
Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT,
el teixit empresarial català està format majoritàriament
per microempreses, és a dir, empreses de menys de
10 treballadors, que representen el 95% del total.
“Estem reclamant les competències totals en
la gestió de la formació programada per les
empreses “
25

INFORMA’T
... Entrevista a Dolors Bassa
Tot i així, què pot fer el Govern per a aquelles persones,
habitualment joves, que s’han esforçat per
formar-se però que no troben ofertes de feina dignes
o es veuen obligades a acceptar-ne una de
temporal molt per sota dels seus estudis?
La Generalitat, amb el desplegament del pla de Garantia
Juvenil finançat principalment amb fons europeus
i destinat a combatre l’atur juvenil, està oferint
opcions als joves, que depenent del seu perfil (nivell
de formació, ocupabilitat, etc) podran trobar resposta
a les seves necessitats, ja siguin d’orientació, formació
o ocupabilitat.
Vull recordar que gràcies a
la insistència de Catalunya
vam aconseguir que l’edat
màxima dels joves de Garantia
Juvenil passés de 25
a 30 anys i el temps ens ha
donat la raó. Actualment el
29% dels inscrits pertanyen
a la franja de 25 a 29 anys,
que haguessin quedat fora
de les mesures del Pla.
Els hem ofert programes
adaptats a cada col·lectiu i perfil, hem dissenyat 2.500
plans d’ocupació alguns dels quals exclusivament per
als més joves i els prioritzem en tots els programes, i
comencem a recollir-ne els fruits ja que, tal com he
informat en diferents compareixences, dels joves
inscrits en Garantia Juvenil actualment aproximadament
20.000 joves estan treballant.
Els joves beneficiaris podrien ser més si el govern
espanyol hagués rectificat els criteris que
restringeixen l’accés als joves que han treballat o
s’han format en els darrers 30 dies, entre d’altres traves
existents que afecten al col·lectiu de joves més
vulnerables.
Catalunya ha assolit el lideratge perquè ha creat un
model propi de Garantia Juvenil dissenyat pel SOC,
basat en l’acord amb la Direcció General de Joventut,
on duen a terme una gran tasca d’orientació integral,
que es porta a terme a les Oficines Joves repartides
arreu del territori i que formen part de la Xarxa Nacional
d’Emancipació; amb actuacions planificades amb
les entitats que les implementen, i la participació dels
agents socials, econòmics, entitats locals i de representants
dels col·lectius joves.
Creu que ha arribat el moment, després d’una
gran crisi amb conseqüències encara existents,
de fer una modificació significativa en les polítiques
de formació per a l’ocupació, ja siguin per
persones en atur o ocupades?
Per descomptat. La meva reivindicació constant és
poder tenir competències en l’àmbit del treball, perquè
suposaria passar de ser simples gestors de les polítiques
de formació per a
l’ocupació a tenir un paper
actiu en tot el procés de
disseny i gestió.
Ara parlem de nosaltres.
Des de fa 10 anys, el
Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya
treballa per a assolir
una formació professional
per l’ocupació de
qualitat, i per tant, impulsar
l’ocupabilitat de les
persones i fer més competitives les empreses. Es
conforma amb el que ha assolit fins ara?
Els que em coneixen saben que no em conformo fàcilment,
sempre ens hem de posar reptes nous a assolir.
El Consorci, com a entitat impulsora de la formació
professional per a l’ocupació, treballa per a assolir
nous reptes d’acord amb les necessitats dels treballadors
i de les empreses catalanes, adaptant-se a cada
moment. La seva línia de treball no ha estat mai marcada
per una temptació conformista i menys en
l’actualitat, en que el context polític i econòmic, requereixen
de certa creativitat per a continuar treballant
amb eficiència i eficàcia en l’ús dels recursos disponibles.
I he de dir que el Consorci assumeix aquests
reptes i se’n fixa de nous constantment.
“ El Consorci treballa per a assolir nous
reptes d’acord amb les necessitats dels
treballadors i de les empreses catalanes”
26

INFORMA’T
... Entrevista a Dolors Bassa
Alguna cosa falla quan encara se senten opinions
com les de, per una banda, empresaris que diuen
que el treballador ha de venir format de casa, i les
de treballadors que “passen de cursos”. Quin nou
paper hauria de fer el Consorci, on són les organitzacions
sindicals i empresarials, més representatives
de Catalunya, per eliminar per sempre
aquests parers?
La formació s’ha d’entendre com un procés al llarg de
la vida. Les persones no es formen en un moment de
la seva trajectòria vital, sinó que la formació esdevé
procés en si mateixa. Aquesta és l’estratègia europea
per a l’ocupació i per a la formació professional i la fita
que ens hem marcat com a país, s’equipara a les nacions
a l’avantguarda del progrés econòmic i social.
“ la formació esdevé procés en si mateixa”
I per últim, no podem obviar la realitat política i
social que en els darrers anys viu el nostre país.
Per tant, com milloraria la situació laboral si Catalunya
tingués totes les competències en matèria
de treball, entre elles les polítiques passives, en
mans del Govern espanyol, com són les
prestacions i subsidis d’atur?
Per poder avançar socialment i redreçar el mercat
laboral cap a la qualitat, ens són imprescindibles les
eines d’un Estat. Des de la perspectiva de l’ocupació,
l’autogovern no només ens permetrà implementar
polítiques passives, sinó que també ens dotarà de
més recursos per a les polítiques actives d’ocupació.
Necessitem dissenyar i implementar lliurement els
programes per a generar feina, d’acord amb la realitat
i les necessitats de la nostra població, les empreses i
el territori, i no com ara, que ens vénen regulades,
cada cop amb més intervencionisme, centralisme i
invasió de competències, des d’un despatx a Madrid.
Edifici de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies
EN EL PROPER NÚMERO...
Tindrem a Josep Ginesta i Vicente, Secretari General del Departament de Treball, Afers
Socials i Famílies
... I molts altres articles interessants
27