Informa't_7_web

Informa’t
Nº 7 / Juny 2018
La Revista de la Formació Professional per a l’Ocupació
ENTREVISTA
FORMADOR
La utilitat de
conèixer el potencial
del teu cervell
BONES PRÀCTIQUES
De la programació
d’accions aïllades
al disseny d’itineraris
de formació
LA VEU
DE L’EMPRESA
Objectiu: cap
treballador sense
formar-se
CONTRAPORTADA
“Millors resultats
empresarials han
de portar millores
laborals”
Indústria i
formació

Editorial
Parlem
d’estacionalitat...
L’estacionalitat
de l’ocupació
implica que
l’estacionalitat
de la
formació
sigui un fet
Arriba l’estiu i per a molts de nosaltres és una estació
en què, per fi, podrem descansar uns dies, però per a
altres... comença un ritme de treball frenètic que no
acabarà fins ben avançat el setembre!
Pensar en professions pròpies de l’estiu ens suggereix el turisme,
l’hostaleria, el lleure, etc. Tots són sectors d’activitat on
l’ocupació té un alt grau d’estacionalitat i, per tant, la formació
professional per a l’ocupació es veu afectada pel calendari. És
per això que les actuacions de la formació professional per a
l’ocupació pretenen donar resposta a les necessitats formatives
d’alguns sectors sense oblidar la seva realitat, marcada pel
factor de l’estacionalitat. La seva estacionalitat implica inevitablement
la de la seva formació.
Els sectors de l’hostaleria i el turisme són dos dels protagonistes
de la temporada. Es caracteritzen per la rotació i la
mobilitat dels seus treballadors però també per la necessitat
permanent que tenen aquests de millorar les seves competències
a fi d’aconseguir l’excel·lència en el servei.
I com responen les entitats de formació?, adaptant el calendari
d’execució de les seves accions formatives. Per aquesta raó,
les accions formatives que estan relacionades amb els idiomes,
l’atenció al client, la cuina o la sommelieria, s’ofereixen els mesos
previs a l’inici de la temporada, per preparar el sector per a
una de les estacions amb més ritme de l’any.
Per fer-ne un tast, en aquest número coneixerem “l’Escola Superior
d’Hostaleria de Barcelona” (ESHOB), que ens exposarà el
seu punt de vista.
I parlant d’estacions... Aprofitem l’editorial per desitjar-vos a
tots un bon estiu. Gaudiu del bon temps i de les vacances!
Consell Editorial
INFORMA’T 3

Sumari
INFORMA’T és una publicació
del Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya (CFCC)
CONSELL EDITORIAL
Àlex Lobaco
Álvaro Serrano
Esperanza Rodríguez
Ester Morante
Gemma Aguyé
Glòria Clota
Inmaculada Soria
Laia Dinarès
Laure Díaz Gómez
Mª Elena Palacios
Roser Gatell
CONTACTE
revista@conforcat.cat
WEB
conforcat.gencat.cat
DIRECCIÓ D’ART
i MAQUETACIÓ
Lola Abenza
FOTO DE COBERTA:
Adobe Stock
IMPRESIÓ
Gràfiques Oliveras, S.L.
Per a subscripcions:
ISSN:2565-0807
DIPÒSIT LEGAL: B7328-2018
Reconeixement – No Comercial
(by-nc): es permet la reutilització
i reproducció dels articles d’aquesta
revista sempre que se’n reconegui
l’autoria i es faci menció de la
publicació i l’òrgan editor. Es permet
la generació d’obres derivades sempre
que no se’n faci un ús comercial.
Tampoc no es pot utilitzar l’obra
original amb finalitats comercials.
06
Breus
5a Setmana de l’FP a L’Hospitalet.
Junts per un objectiu comú.
Segona reunió de Qualityforest.
Sabies que...
08
Articles
Comunitat RIS3CAT Energia:
Per la transformació i la millora
del sector energètic a Catalunya.
12
La veu del formador
Entrevista a Albert Soler Arpa
Formador en habilitats directives
i creixement personal.
16
Articles
La Xarxa d’Ateneus Cooperatius.
El cooperativisme com a
transformador econòmic-social
20
Bones pràctiques
The Corner: De la programació
d’accions aïllades al disseny
d’itineraris de formació.
22
La veu de l’entitat formadora
ESHOB: El secret de la bona cuina.
16 38
25
Articles
L’Institut Municipal d’Educació
i Treball (IMET): Formació
per a l’ocupació d’altura.
26
Signatura convidada
Anqep (Portugal): La unió del
món educatiu i l’ocupació.
28
Articles
Marta Cañellas Pascual
Les polítiques actives d’ocupació
des d’una perspectiva actual.
30
La veu de l’empresa
Entrevista a Laura Carnicero
Directora de l’Escola d’Aprenents
de SEAT.
34
En primera persona
Entrevista a Enric Cànaves
Docent i coach.
36
Contraportada
Entrevista a Enric Vinaixa
Director general de Relacions
Laborals i Qualitat en el
Treball del Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies.

Breus
5a Setmana de l’FP
a L’Hospitalet
Un any més, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha organitzat, conjuntament amb
els centres de formació professional de la ciutat, la 5a Setmana de la Formació Professional
a l’Hospitalet, entre el 7 i l’11 de maig, amb l’objectiu de difondre i impulsar l’oferta de la
formació professional a la ciutat.
Els participants a la taula rodona
“Canvis en els processos
productius i en la formació de les
persones” Xavier Plantà, Ariadna
Rectoret, Montse Blanes i la
moderadora, Karme Peiró.
La sessió inaugural, que enguany portava el títol “Els robots
ja són aquí! Nous escenaris per a l’FP”, va comptar amb
la presència de la directora del Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya (CFCC), Ariadna Rectoret, que va participar
en la taula rodona “Canvis en els processos productius
i en la formació de les persones”.
A la taula rodona també hi van participar Montse Blanes,
llicenciada en pedagogia i directora de la Fundació BCN Formació
Professional, i Xavier Plantà, enginyer mecànic i director
de tecnologies industrials a Eurecat (Centre Tecnològic
de Catalunya). La taula va ser conduïda per la periodista
especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació,
Karme Peiró.
En aquest debat, la nostra directora, entre altres coses, va remarcar
la importància de connectar el sistema educatiu i el
món empresarial per adequar l’oferta i la demanda de llocs de
treball i va remarcar, per tant, que la formació professional per
a l’ocupació té un rol cabdal per actualitzar els requeriments
que canvien contínuament en el mercat de treball. La formació
professional contínua és actualment la que té la capacitat
d’adaptació i resposta més immediata i ajustada.
Durant la setmana es van celebrar cicles de xerrades, trobades,
seminaris, presentacions i jornades de portes obertes a
diferents centres de formació professional de la ciutat. En resum,
una setmana plena d’activitats per potenciar i donar
visibilitat a la formació més professionalitzadora.
I no ho oblideu! La robòtica serà una de les matèries clau per
al desenvolupament del nostre futur.
6 INFORMA’T

Breus
FOTO: PIXABAY
Junts per un
objectiu comú
El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, juntament
amb l’Associació Empresarial d’Economia Social (Dincat),
Salut Mental de Catalunya (SMC-AMMFEINA) i l’Associació
per a la Inclusió de les Persones amb Trastorn de
l’Espectre Autista (Aprenem), està dissenyant un mecanisme
amb el qual les persones amb malaltia mental, discapacitat
intel·lectual i trastorn de l’espectre autista que treballen en
centres especials de treball i empreses d’inserció, puguin obtenir
un certificat professional relacionat amb la seva ocupació.
També hi col·laboren la Sub-direcció General de Polítiques Actives
d’Ocupació del SOC i el Servei de Programes per a la Diversitat
del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Actualment estem treballant en un projecte pilot de llarg recorregut
que, com a primera fase, preveu un procediment
d’acreditació de competències professionals adaptat a persones
treballadores amb discapacitat intel·lectual i a persones
amb problemes de salut mental, en dues qualificacions professionals:
activitats auxiliars en vivers, jardins i centres de jardineria
i neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals.
En una segona fase caldrà desenvolupar una oferta formativa
adaptada a les persones que no hagin acreditat tota la qualificació,
amb l’objectiu que puguin obtenir un certificat de professionalitat
de nivell 1.
Fruit d’aquest projecte, el mes d’abril SMC-AMMFEINA, Dincat
i Aprenem van organitzar una jornada tècnica per donar a
conèixer el projecte a les entitats i professionals que treballen
en el sector.
Des del Consorci vam presentar una ponència per informar els
professionals del sector sobre els processos d’acreditació de
competències professionals i animar-los a formar-se per habilitar-se
i així poder exercir com a assessors o avaluadors.
Aquesta habilitació és molt important, ja que aquests professionals
són experts en les qualificacions que s’han d’acreditar i
l’habilitació els faria coneixedors del procediment d’acreditació
de les competències professionals.Amb la implicació
d’aquests professionals, asseguraríem l’èxit de la iniciativa.
SABIES QUE...
El 4 de maig, la directora del SOC va rebre la visita dels
representants del Servei Públic d’Ocupació del País Basc
(Lanbide) i del Servei Públic d’Ocupació Navarrès (SNE-
NL), amb l’objectiu de compartir bones pràctiques i conèixer
millor les polítiques que es desenvolupen en l’àmbit de
l’ocupació a Catalunya. En aquesta trobada es van presentar
els programes Noves oportunitats per a joves i Treball
als barris, actuacions de desenvolupament local.
Després d’una explicació sobre el funcionament de les oficines
de Treball, es va visitar l’Oficina de Treball de Poblenou.
Van tenir l’oportunitat de conèixer in situ els projectes formatius
de l’Escola de Restauració de Santa Coloma de Gramenet
i de la Vinya d’en Sabater, de l’empresa municipal
Grameimpuls, subvencionats pel SOC, amb l’objectiu de fomentar
l’ocupació i el desenvolupament econòmic i social.
Segona reunió
de Qualityforest
Tal com us vam avançar en el número anterior d’Informa’t,
el 17 i 18 d’abril dues companyes del Consorci van viatjar a
Brussel·les per assistir a la segona reunió transnacional dels
socis del projecte Qualityforest, on es va treballar i debatre
sobre els continguts de les diferents unitats de competència de
l’estàndard ocupacional que s’està dissenyant.
El projecte vol millorar la mobilitat del treballador del sector
forestal i les seves possibilitats d’ocupació a tot Europa, així
com completar i ampliar l’oferta de formació professional per
a l’ocupació.
Amb l’objectiu de donar a conèixer la feina feta fins al moment
i els productes resultants del projecte, el Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya té previst organitzar, el mes de
setembre, un esdeveniment multiplicador a Barcelona, en què
hi participaran diferents agents econòmics i socials representatius,
centres de formació acreditats de la família professional
d’agroalimentació i altres experts del sector forestal.
7 INFORMA’T

Articles
Comunitat RIS3CAT Energia:
Per la transformació i la
millora del sector energètic
a Catalunya
ANNA MAGRASÓ
La població mundial i la industrialització en
països en vies de desenvolupament creix
a un ritme sense precedents en la història.
Les necessitats energètiques dels habitants
del planeta fan que la gestió de l’energia i el
canvi climàtic siguin uns dels grans reptes
globals en l’actualitat.
És originària de Mataró,
llicenciada en Química (UAB)
i doctora en Tecnologia
de Materials (UB).
Té més de 10 anys d’experiència
internacional en el camp de les
piles de combustible d’òxid sòlid
de conducció protònica, i
actualment treballa en la
promoció, gestió i comunicació de
la Comunitat RIS3CAT Energia a
l’Institut de Recerca d’Energia de
Catalunya (IREC).
En aquesta direcció, cal una transició
energètica cap a models més
sostenibles i diversificats. La Comunitat
RIS3CAT Energia neix en
aquest context amb l’objectiu de transformar
i millorar la competitivitat del sector
energètic català, com un pas clau per
a la transició energètica a Catalunya.
Les comunitats RIS3CAT són un nou instrument
de la Generalitat de Catalunya
per articular i impulsar la transformació
dels 7 sectors líders de l’Estratègia RIS-
3CAT vers un model de creixement més
inclusiu, sostenible i racional, on l’energia
és un sector central i transversal respecte
dels altres sectors.
Els objectius principals de la Comunitat
RIS3CAT Energia són impulsar R+D de referència
mitjançant el desenvolupament
de plataformes tecnològiques, promogudes
per la indústria i reforçades pels
centres de coneixement, per afavorir-ne
la cooperació. Es fomenta la integració
de les TIC en la indústria energètica per
permetre un salt qualitatiu en el control
i la gestió de les xarxes energètiques i
els serveis a l’usuari final. S’impulsa el
desenvolupament de pimes associades
al desenvolupament de productes i serveis
relacionats amb el sector energètic.
Es reforça el teixit industrial català mitjançant
la creació de models fàcilment
reproduïbles que millorin l’eficiència
energètica de les indústries diverses.
La Comunitat RIS3CAT Energia disposa
de 7 projectes R+D+i i 1 projecte de coordinació,
que es detallen a continuació. El
projecte COORDINACIÓ s’encarrega de la
gestió, l’avaluació tècnica, la divulgació i
l’explotació dels resultats dels projectes
de la Comunitat RIS3CAT Energia.
EL PROJECTE REFER
És un projecte de recerca i desenvolupament
liderat per COMSA, que treballa per
la reducció energètica i la flexibilitat en
edificis en rehabilitació. Més concretament,
es vol millorar l’eficiència en la calefacció
dels edificis residencials, optimitzar
el consum d’energia i afavorir-ne
l’autoconsum en edificis terciaris, aportant
eines de flexibilització energètica i
8 INFORMA’T

Articles
desenvolupant sistemes de generació
d’energia renovable, d’emmagatzematge
d’energia, de gestió energètica i eines
de disseny d’edificació eficient.
EL PROJECTE COSIN
Liderat per Gas Natural Fenosa, pretén
desenvolupar tecnologies per la síntesi
de metà a partir de diòxid de carboni
d’origen biogènic o reutilitzat, així com
produir hidrogen d’origen renovable o
generat amb energies renovables. La
implementació d’aquestes rutes energètiques
és una alternativa per a l’emmagatzematge,
així com un mitjà de transport
químic de l’energia que, a més,
faciliti més intensitat en la introducció i
l’ús d’energies renovables.
EL PROJECTE NAENCAT
Liderat per Electra Caldense, pretén ser
un referent de les noves xarxes elèctriques
intel·ligents (smart grids), que han
RIS3CAT
treballa per
un model de
creixement
més inclusiu,
sostenible
i racional
de dotar de sistemes innovadors de sensorització,
telecomandament i automatització
distribuïda a la xarxa elèctrica
de Catalunya. En el projecte es desenvolupen
sensors de xarxa fiables i de baix
cost, s’amplien les capacitats de telecomandament
de la xarxa, se’n millora
l’operació i es desenvolupa una solució
innovadora per a l’automatització intel·
ligent distribuïda de la xarxa.
EL PROJECTE MICROTIC
És un projecte d’innovació, liderat per
ARCbcn, que estableix les bases tècniques
i de model de negoci d’una microsolució
TIC eficient i competitiva destinada
a les pimes. En aquest projecte
s’estudien diferents models de negoci
basats en les diferents tipologies de pimes
i les seves necessitats, per tal d’innovar
amb la millor solució que s’adapti
a les seves necessitats. El repte
d’aquest projecte és crear una solució
FOTO: PIXABAY
9 INFORMA’T

Articles
Els 7
projectes
milloraran
l’eficiència
energètica
del sector
industrial
Manel Sanmartí, coordinador
de la comunitat i Assumpta
Farran, directora de l’Institut
Català d’Energia, a la Setmana
de l’Energia 2017.
competitiva, eficient i sostenible per a
petites i mitjanes infraestructures TIC,
tant pel que fa al producte com al model
de negoci.
EL PROJECTE FLEXEDINET
Liderat per l’empresa Inergy, desenvolupa
una eina de gestió activa intel·ligent
d’energia en edificis terciaris, adreçada a
la gestió energètica dels edificis, la interacció
amb els usuaris i la gestió del manteniment
als edificis. Aquest entorn TIC
intel·ligent està orientat a assolir la reducció
d’un 20% de la despesa energètica
de parcs d’edificis terciaris.
EL PROJECTE ESTORELOT
Liderat per l’empresa iGRID, treballa en
eines per a la gestionabilitat de les plantes
de generació elèctrica amb fonts renovables,
i consta de dues fases. En la
primera fase, executada dins del projecte,
es desenvolupa el producte i s’analitzen
les característiques tècniques de la
instal·lació, tals com el sistema de control,
l’adaptació SCADA, l’aparellatge
elèctric i el disseny del convertidor. El
projecte pretén continuar posteriorment
en la segona etapa, on es procediria
a la fase de la planta pilot, que
implica el test i l’adaptació als sistemes
en operació.
EL PROJECTE LCA ENERBOOST
Liderat per l’empresa Inèdit, desenvolupa
una eina per a l’ecoinnovació en els
productes de les empreses del sector de
l’energia a partir de l’avaluació de la
sostenibilitat de les seves tecnologies
actuals i futures. Aquesta eina es desenvoluparà
i validarà amb els projectes
i tecnologies que es duen a terme
dins la Comunitat RIS3CAT Energia. A
més a més, aquesta eina vol ser una solució
transversal que permeti a les empreses
de tota la Comunitat RIS3CAT
Energia créixer i millorar el seu grau
d’internacionalització.
La Comunitat RIS3CAT Energia es proposa
transformar Catalunya com a centre
de coneixement internacional en
l’àmbit de l’energia, reforçar i impulsar
la implementació d’un sistema energètic
més eficient i sostenible a partir
d’energies renovables i nous combustibles,
fer una gestió energètica més eficient
i crear una xarxa elèctrica més intel·ligent
i controlable
10 INFORMA’T

GRUPS D’ACTUALITZACIÓ PERMANENT
GAP
Qué són?
Grups de treball formats pels agents més destacats de cada
sector econòmic que treballen per oferir una oferta formativa
adaptada a les necessitats reals del món laboral.

La veu del formador
ALBERT SOLER ARPA
FORMADOR EN
HABILITATS DIRECTIVES
I CREIXEMENT PERSONAL
linkedin.com/in/albertsolerarpa
www.utilapd.com
www.watch2grow.com
Enginyer de telecomunicacions
de formació, amb
experiència contrastada en
l’àmbit de les noves
tecnologies, principalment
en l’àmbit de la consultoria.
La seva vocació pel desenvolupament
de les intel·ligències
intrapersonal i interpersonal
l’ha dut a formar-se en
neuroeducació, consciència
plena (mindfulness),
intel·ligència emocional i
ludotraining. Actualment es
dedica a impartir formació
en habilitats de desenvolupament
personal en
empreses i equips de treball.
Al 2011 vaig
fundar un
projecte-web
per treballar
emocions
i valors
a les escoles
La utilitat de
conèixer el
potencial del
teu cervell
La consciència plena (mindfulness) i el neurolideratge
són dos conceptes que s’han popularitzat en els
darrers anys. L’Albert Soler, formador especialitzat
en la matèria, ens dona les pistes per entendre què
són i què poden aportar-nos.
Per Gemma Aguyé
Hola, Albert, voldria començar amb
una breu presentació sobre qui ets i
què destacaries de la teva trajectòria
professional...
Em considero una persona inquieta i curiosa.
Quan em vaig haver de decidir
pels meus estudis universitaris, fa uns
30 anys, vaig escollir com a primera opció
Enginyeria de Telecomunicacions i,
com a segona opció, Psicologia.
La vida i la recerca interior m’han dut
precisament a seguir aquests passos.
Primer vaig treballar bona part de la
meva vida com a enginyer i consultor en
el món de la tecnologia, a Espanya i a
l’estranger, però sempre amb un peu
posat en les persones i el desenvolupament
personal. Buscava fer el trànsit
d’un món a l’altre, però no acabava
d’atrevir-me. Així que, amb el temps,
vaig fer primer un postgrau en Educació
Emocional i, posteriorment, un altre en
Neuroeducació, ambdós a la UB.
L’any 2011 vaig fundar Watch2Grow, un
projecte-web per treballar emocions i
valors a les escoles. Aquesta iniciativa
va suposar el punt d’inflexió per fer el
pas definitiu a la formació orientada al
desenvolupament personal.
Des de fa quatre anys em dedico a la
formació en l’àmbit del creixement personal
i del desenvolupament de competències
personals i professionals. Actualment
soc soci i formador de [útil], des
d’on fem formacions i tallers sobre
consciència plena (mindfulness), lideratge,
cohesió d’equips, intel·ligència
emocional i habilitats de comunicació,
entre d’altres, adreçats a empreses,
ajuntaments, escoles i d’altres organitzacions.
L’assessorament i la formació
que oferim es basen en els conceptes
“senzill, proper i pràctic”. La formació i
la consultoria han de ser, per damunt
de tot, útils, i en això hi aboquem els
esforços. És la nostra identitat la que
ens fa mantenir els clients satisfets.
Sovint sentim parlar del terme neurolideratge.
Quin significat té aquest
concepte? Què aporta al món de
l’empresa? I a la persona?
Estem a l’era del cervell: un dels últims
grans enigmes que la ciència ha de
12 INFORMA’T

La veu del formador
El mindfulness
aporta molts
beneficis
a la persona
i a l’empresa
desxifrar. Tecnologies com les ressonàncies
magnètiques, les tomografies computeritzades
i els electroencefalogrames
ens han permès conèixer, de forma no
invasiva, les reaccions del cervell davant
de temes tan intangibles com les emocions,
la motivació i la presa de decisions.
Aspectes com la neuroplasticitat, o capacitat
del cervell de modificar o crear nous
circuits neuronals, associada a patrons
de pensament o comportament; les neurones
mirall i el seu impacte en l’empatia
com a pas previ a la resolució de conflictes;
les funcions executives, tals com
l’atenció, que ajuden a focalitzar la nostra
energia mental en la gestió de les
nostres tasques; els sistemes de reforç,
gestionats principalment al cervell límbic,
basats en els circuits de recompensa (on
actua el plaer i la dopamina) i d’amenaça
(on actua l’estrès i el cortisol), que ajuden
a entendre l’impacte en el cervell de la
motivació, la repressió; o l’impacte de les
emocions en la presa de decisions i de les
relacions. Són alguns dels aspectes que
incorporen les neurociències cognitives i
afectives al camp del lideratge. I totes
aquestes troballes són absolutament
valuoses per a l’exercici del lideratge, en
qualsevol àmbit en què es dugui a terme.Les
noves tecnologies també permeten
estudiar cervells en interacció, de tal
manera que es pot veure en temps real i
en el cervell l’impacte del treball en
equip. L’any 2012, l’escola de negocis
ESADE va ser pionera en un estudi
d’aquestes característiques. 1
Així doncs, l’aportació neuro- ajuda tant
IL·LUSTRACIÓ: PIXABAY
al líder com als seus col·laboradors no
només a incrementar el seu autoconeixement
i millorar-ne el lideratge, sinó a
posar encara més l’accent en l’autolideratge,
és a dir, en la capacitat que tenim
per liderar les nostres vides. Aquesta
transformació en l’actitud impactarà en
unes empreses més eficients, més humanes
i més orientades a la transformació
de la societat.
I sobre la consciència plena (mindfulness),
que és? Què aporta al món de
l’empresa? I a la persona?
Anomenem consciència plena (mindfulness)
els dos conceptes següents: d’una
banda, la capacitat de l’ésser humà de
posar l’atenció en el moment present,
format per percepcions sensorials exteriors
(els cinc sentits) i interiors (interocepció,
pensaments i emocions), amb
curiositat i acceptació; i, d’altra banda, a
la tècnica que s’ensenya per entrenar
aquesta capacitat. Aquesta tècnica és
principalment la meditació atencional,
CURSOS
INNOVADORS
En el seu afany d’oferir formació
d’interès pels treballadors i les empreses,
el Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya manté
un contacte constant amb representants
dels diferents sectors
econòmics per conèixer les seves
necessitats. En els darrers anys, la
gestió de la intel·ligència emocional,
i disciplines com el mindfulness
o el neurolideratge han adquirit
una importància inèdita fins
ara en l’ambit del treball.
El 2016 el Consorci va incloure per
primer cop cursos de Mindfulness
al seu Catàleg d’Accions Formatives,
i en dos anys més de 3.000
persones s’han format en aquesta
matèria. A la darrera actualització
del catàleg, al 2017, s’hi van afegir
els cursos de Neurolideratge, i es
preveu que durant el 2018 gairebé
2.000 persones s’hi matriculin.
13 INFORMA’T

La veu del formador
un dels tres tipus de meditació existents.
L’impacte de la consciència plena a Occident
ha estat rellevant, atès que les
neurociències estan avalant els seus beneficis.
2 La meditació mil·lenària d’Orient
ha arribat a Occident, s’ha adaptat a la
seva cultura i ha despullat la meditació
de tota connotació espiritual, religiosa o
mística.
El mindfulness aporta molts beneficis a
la persona, entre els quals destaca l’increment
d’un estat de calma, la reducció
de l’estrès, la millor gestió de les emocions,
l’increment de l’atenció, el reenquadrament
cognitiu (o la capacitat de modificar
la visió d’una realitat amb la
finalitat de canviar completament el seu
sentit) i la millora de l’empatia. Això té
un impacte positiu en els equips perquè
millora les relacions, augmenta la motivació
i el rendiment, i per tant també a
les empreses, perquè millora el clima laboral,
la productivitat i el servei al client. 1
T’has especialitzat en una formació
transversal. Quina tipologia de públic
tens a les teves aules? Tenen algun
tret en comú? Hi ha alguna experiència
a l’aula que destacaries, d’aquelles
que no s’obliden?
En tractar-se de formació orientada al
desenvolupament personal, la tipologia
dels alumnes és diversa. Destacaria en
primer lloc les persones que estan mirant
de deixar la seva feina per enfocar-se
en alguna cosa que els ompli més
i doni més sentit a les seves vides.
A l’altre extrem hi trobem directius i professionals
que cerquen la millor forma de
fer front als desafiaments constants del
mercat laboral i que, gràcies a la pràctica
de la consciència plena i el neurolideratge,
es capaciten per al desenvolupament
del lideratge efectiu, que potencia l’empatia
i la resposta a l’autocontrol.
Com a experiència a l’aula recordo especialment
els casos de dues noies, en formacions
diferents, que varen acabar
plorant. L’una perquè, a través dels
exercicis que fèiem, va connectar amb la
por i l’angoixa; estava passant una mala
època. L’altra noia plorava d’alegria, de
Fent formació
em vaig
adonar de la
importància
de saber
gestionar
i acollir
els estats
emocionals
dels alumnes
Imatge d’una de les sessions
formatives de l’Albert.
gratitud, pels comentaris de reforç positiu
que estava rebent dels seus companys
i companyes, com una injecció
d’autoestima. En tots dos casos, i sobretot
el primer, des del sentiment de la
fragilitat humana, em vaig adonar de
la importància de saber gestionar i acollir
aquests estats emocionals i de saber
quan és més important atendre el grup
i quan és més important atendre la persona,
deixant el grup en un segon pla
1
L’Albert ens recomana la lectura: ESADE lanza un
proyecto pionero de investigación para encontrar
los atributos del buen líder a través de la
neurociencia [en línia], ESADE - Universitat Ramon
Llull]. Disponible a: .
2
Per als qui vulgueu aprofundir-hi, una altra
proposta de l’Albert és veure un interessant TED,
on la neurocientífica Sara Lazar explica de
manera fàcil i entenedora l’impacte de la
meditació i el mindfulness en el nostre cervell.
Busqueu la ressenya: How Meditation Can
Reshape Our Brains de Sara Lazar, o mireu el
vídeo, subtitulat en castellà, a l’enllaç: .
14 INFORMA’T

Articles
Reunió a l’exterior
de l’Ateneu
Cooperatiu de
Barcelona, Coòpolis
durant el 2018.
El cooperativisme com a transformador econòmic-social
La Xarxa d’Ateneus
Cooperatius
El 2012 es va posar en marxa el programa de foment de l’economia
social aracoop, una iniciativa impulsada pel Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies, on han col·laborat més de 100 institucions
públiques i privades sota el lema “Crear, créixer i visibilitzar l’economia
social i cooperativa”. Per fer arribar l’impacte del programa a tot el
territori, al 2016 es va posar en marxa la Xarxa d’Ateneus Cooperatius.
Per Álvaro Serrano Sol
16 INFORMA’T

Articles
ELS ORÍGENS
L’any 1844 és l’any zero del moviment
cooperativista. Aquell 24 d’octubre, 27
homes i 1 dona, que havien estat despatxats
per la indústria tèxtil per haver
participat en una vaga, van fundar la
Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale,
basada en els valors de l’autoajuda,
l’autoresponsabilitat, la democràcia,
la igualtat, l’equitat i la solidaritat.
A la Catalunya industrial de l’època també
sorgiren entitats de caire cooperatiu,
tot i que les primeres foren creades amb el
suport de les administracions públiques.
Al 1842 es va crear la Companyia Fabril de
Teixidors a Mà, que era simultàniament
una cooperativa de treball i una mútua,
per actuar en situacions d’atur, malaltia i
invalidesa. Cap a la dècada del 1860 es
van fundar entitats innovadores que pretenien
aconseguir millors preus en béns
de consum per als obrers i les seves famílies:
l’Econòmica de Palafrugell o la Canetenca
de Canet de Mar. En aquella dècada
es van fundar també les dues primeres
cooperatives catalanes del model de Rochdale:
L’Obrera Mataronense i la Ladrillera
de Terrassa.
Fins a la fi de la II República, el cooperativisme
català va créixer i es va diversificar
intensament. A part de les cooperatives
de treball i de consum, es van
desenvolupar especialment les cooperatives
agràries, que coexistien amb les
cooperatives d’habitatge, d’ensenyament,
de pescadors o de transports.
El franquisme va suposar un retrocés
en l’àmbit de l’economia social, que no
es va ecuperar fins a la reinstauració de
la democràcia. Durant la dècada dels 80
es van crear les federacions i la Confederació
de Cooperatives de Catalunya, i
des de llavors la xifra de cooperatives
ha arribat a més de 4.000. La Generalitat
de Catalunya ha donat suport des
de la seva creació al moviment cooperatiu,
promulgant la Llei de bases de la
cooperació (1934) i ja durant la Transició,
fomentant el cooperativisme des de
l’Institut per a la Promoció i la Formació
de Cooperatives.
Cooperació
entre
cooperatives
Principis cooperatius dels Pioners de Rochdale
Interès
per a la
comunitat
Educació,
formació i
informació
El
cooperativisme
va estar molt
present
a la Catalunya
de la revolució
industrial
i també
en l’àmbit
agrari
Adhesió
voluntària
COOPERATIVISME
Autonomia i
independència
Gestió
democràtica
per part
dels socis
Participació
econòmica
dels socis
L‘ACTUALITAT
A Catalunya, la presència de l’economia
social, on s’hi integra el cooperativisme,
és rellevant: dóna feina a més del 10 %
de la població activa, aporta el 8 % del
PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats
que associen i presten atenció a uns
5 milions de persones.
El Departament de Treball, Afers Socials
i Famílies, a través de la Direcció General
d’Economia Social, el Tercer Sector,
les Cooperatives i l’Autoempresa, impulsa
diversos programes innovadors
per consolidar un sector que és i serà
fonamental en el procés de recuperació
i transformació de la nostra economia
per la seva visió transformadora, centrada
en les persones i no en el capital
que anteposa l’impacte social per sobre
de la maximització dels guanys i el creixement
desmesurat.
L’any 2012, la Direcció General va posar
en marxa el programa aracoop, una iniciativa
de cooperació publicoprivada on
17 INFORMA’T

Articles
han participat la Confederació de Cooperatives
de Catalunya i les federacions de
cooperatives i la Confederació Empresarial
del Tercer Sector Social de Catalunya, i que
ha comptat amb la col·laboració de més de
100 institucions públiques i privades. El
lema del programa és “Crear, créixer i visibilitzar
l’economia social i cooperativa”.
ATENEUS COOPERATIUS
Per tal de fer arribar l’impacte del programa
a tot el territori, l’any 2016 es va posar
en marxa la Xarxa d’Ateneus Cooperatius.
Els Ateneus funcionen com un
servei de referència on les organitzacions
cooperatives i d’economia social poden
treballar juntes per crear i impulsar nous
llocs de treball i promoure la col·laboració.
Inicialment es van crear 10 ateneus, i
avui dia ja són 14. Els ateneus, que apleguen
a més de 320 organitzacions, estan
gestionats per entitats de molt diversa
entitat jurídica, arrelades al territori i que
asseguren el coneixement i l’expertesa
així com l’adaptació de les accions que s’hi
desenvolupen a les seves especificitats.
FORMACIÓ I DIFUSIÓ
ALS ATENEUS
L’objectiu més estratègic de la Xarxa
d’Ateneus Cooperatius és donar impuls a
projectes que contribueixin a reactivar
l’economia mitjançant la millora de l’ocupació
i la competitivat, però, en l’àmbit
més operatiu, una de les seves fites és
donar visibilitat al cooperativisme i a
l’economia social. Per aconseguir-ho, en
aquests sis anys s’han dut a terme més
de 2.000 activitats de difusió, formació i
acompanyament arreu del territori, en les
quals hi han participat més de 25.000
persones. És especialment valuosa la feina
feta amb nens i joves a més de 600
escoles, instituts, centres de formació
professional i universitats.
En un moment de canvi profund del model
productiu i de certa revitalització i
modernització de l’economia, la seva vessant
social i cooperativa comparteix amb
el Consorci per a la Formació Contínua de
Catalunya la voluntat de contribuir a readaptar-se
a la nova economia i la d’assegurar
el relleu generacional en determinats
sectors. Per això, un altre dels
objectius de la Xarxa d’Ateneus és la creació
de coneixement i recursos sobre
l’economia social i cooperativa. Els diversos
centres ofereixen una àmplia oferta
formativa, tant de caràcter sectorial com
transversal, de la qual ja han gaudit més
de 3.000 persones des del 2016 . En
aquest temps també s’han creat 250
eines i materials didàctics
Xarxa d’Ateneus Cooperatius
ALT PIRINEU I ARAN
Consell Comarcal del Pallars Jussà
LLEIDA/PONENT
Associació Alba
GIRONA
Fundació privada Gentis
CATALUNYA CENTRAL
Gedi Gestio i disseny, SCCL
MARESME
Fundacio Unio de
Cooperadors de Mataro
VALLÈS OCCIDENTAL
Ajuntament de Sabadell
BARCELONÈS NORD
Surt, Fundacio de Dones
VALLÈS ORIENTAL
Doble Via, SCCL
BARCELONA CIUTAT
La Ciutat Invisible, SCCL
BAIX LLOBREGAT
Consell Comarcal
del Baix Llobregat
HOSPITALET DE LLOBREGAT
Consultoria Cop de Ma SCCL
CAMP DE TARRAGONA
L’economat SCCL
REGIÓ PENEDÈS
Entrem-hi
TERRES DE L’EBRE
Fundació Astres
18 INFORMA’T

Articles
El programa aracoop i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius han
estat molt ben rebuts pel sector de l’economia social.
Gemma Flores, de l’Ateneu CoopCamp, del Camp de Tarragona,
considera que totes dues iniciatives “han tingut
un efecte de reforç en el teixit cooperatiu, que fa anys que
treballa per l’extensió del cooperativisme a sectors amplis
de la societat“, i que tot i que cal millorar aspectes com
l’avaluació, “ja que la creació de projectes econòmics cooperatius
requereix de processos que no sempre tenen el
ritme ni l’impacte quantitatiu esperat”, l’aposta que s‘ha
ha fet els darrers anys per recolzar un sector molt arrelat
al territori i a les persones, “és molt positiva i resulta determinant
per que continuïn sorgint iniciatives econòmiques
transformadores, com ho han estat recentment les
del sector del consum Som Energia, Som Connexió, Som
Mobilitat o la banca ètica”.
La Federació de Cooperatives de Treball creu que el que
és fonamental es que el projecte tingui continuïtat, “perquè
entenem que a les polítiques públiques del cooperativisme
un factor important és que es facin les avaluacions
sobre els resultats i després dels ajustos corresponents el
programa tingui continuïtat”.
Des de la Confederació de Cooperatives es valora molt
positivament el nou posicionament de les administracions.
“Hem vist una evolució en la posició de les administracions
públiques, hi ha més implicació, més sensibilitat
cap a les propostes des de l’economia social i a mesura
que ha millorat la capacitat de despesa de les administracions
hem vist que es dediquen més imports del pressupost
a l’economia social i al cooperativisme”.
Les dades demostren el que ens comentà la subdirectora general d’Economia
Social i Cooperatives, Roser Hernández, quan la vàrem visitar: “Els
indicadors mostren que aracoop i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius estan
provocant un efecte positiu que està generant el creixement continu del
nombre de cooperatives constituides”.
Evolució del nombre de cooperatives existents i de les constituides.
2009-2016
ROSER HERNÁNDEZ
SUBDIRECTORA GENERAL D’ECONOMIA
SOCIAL, TERCER SECTOR Y COOPERATIVES
DES DE 2011
3.962
114
2009
4.169 4.177
4.193
4.122
4.071
4.023
4.000
147 147 177
116 113
119 115
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
4.089
166
2017
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona,
diplomada en Estudis de Dret Civil Català per la UAB
i Màster en Direcció Pública per ESADE.
cooperatives existents
noves cooperatives
Font: Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, 2018.
www.aracoop.cop | www.facebook.com/aracoop | @AteneusCoopCat | @econ_socialcat
19 INFORMA’T

Bones pràctiques
The Corner
De la programació
d’accions aïllades
al disseny d’itineraris
de formació
The Corner Centre d’Estudis és un centre de formació situat a Santa Coloma
de Gramenet amb més de trenta anys d’experiència. Ofereix formació en les
àrees d’administració i gestió, informàtica i telecomunicacions i idiomes,
ja sigui subvencionada (tant pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, com
pel Consorci de la Formació Contínua) a través de l’agrupació Organització
Empresarial Catalana de la Formació o privada.
MARTA CASADO GALIÁN
COORDINACIÓ DE PROGRAMES
SUBVENCIONATS
@CentreTheCorner
La Marta es va llicenciar en Administració
i Direcció d’Empreses per la Universitat
de Barcelona, fa 8 anys es va
incorporar a The Corner en qualitat de
coordinadora de formació i recentment
ha cursat el Certificat de Professionalitat
de Docència de la Formació
Professional per a l’Ocupació per seguir
ampliant els seus coneixements en el
sector de la formació.
20 INFORMA’T
20 INFORMA’T
El compromís de la nostra entitat
és oferir una formació d’impacte
que millori les competències de la
persona, augmenti el seu grau
d’ocupabilitat i millori la competitivitat
de les empreses.
Des dels nostres inicis, hem treballat conjuntament
amb empreses del nostre entorn
per formar i inserir els participants de
les accions formatives, signant convenis
de col·laboració i adequant la nostra oferta
formativa a les necessitats canviants,
tant en l’àmbit sectorial com transversal.
La nostra diversa i àmplia trajectòria ens
ha permès establir aquesta relació fins al
punt que, en moltes ocasions, les empreses
recorren a nosaltres perquè els enviem
candidatures que puguin ser valorades als
seus processos de selecció.
Des de fa anys les responsables del departament
pedagògic de l’àrea de formació
vam detectar que era necessari dissenyar
itineraris formatius que anessin
més enllà de les accions formatives aïllades
que oferíem inicialment per donar
valor afegit i més qualitat a la nostra
oferta formativa.
Per poder-ho fer, ens calia partir d’una
detecció de necessitats inicial adequada,
que s’ajustés al que ens demanaven els
participants i les empreses del nostre territori
i diferenciar aquests itineraris en
funció de les especialitats (per exemple,
administració, ofimàtica, web o anglès) o
de la disponibilitat horària.
Dissenyar itineraris formatius innovadors
també suposava planificar i calendaritzar
tota l’oferta formativa des d’un
bon inici per així poder programar-la adequadament.
Per poder visualitzar aquest canvi vam
considerar adient plasmar de manera gràfica
els possibles itineraris formatius per
àrees o disponibilitat horària. D’aquesta
manera, la nova proposta era molt més
comprensible per als participants i el nostre
equip i esdevenia també molt més
atractiva per als nostres clients.
D’aquesta manera, qualsevol persona
que sol·licita informació a qualsevol dels

Bones pràctiques
POSSIBLES ITINERARIS DE FORMACIÓ CONTINUA 2017 - 2018 SEGONS DISPONIBILITAT
(MIGDIES I DISSABTES)
ITINERARI ADMINISTRATIU
- Comptabilitat
informatizada
+ - Nòmines
i Seguretat Social I
- Nòmines
i Seguretat Social II
+
- Llengua
estrangera
- Anglès B.2.A
- Anglès B.2.B
- MOS: Word I
- MOS: Word II
- Google Analytics
- PHP i MYSQL
- Xarxes Socials
- Community Manager
+
- Habilitats de
comunicació
ITINERARI MÀRQUETING
DIGITAL
- Xarxes Socials
- Community
Manager
+
- MOS: Word I
- MOS: Word II
- Llengua
estrangera
- Anglès B.2.A
- Anglès B.2.B
+
Estratègies
de Màrqueting
+
- Habilitats de
comunicació
+ - Mindfulness
nostres centres de formació, pot visualitzar
clarament i immediatament tota
la nostra oferta formativa i valorar
l’oportunitat de seguir formant-se en
totes aquelles competències professionals
relacionades amb el seu perfil, així
com en les competències transversals
(soft skills) o d’anglès, tan valorades per
l’entorn empresarial actual.
Així, donem resposta a les competències
destacables en la majoria d’ofertes laborals
que gestionem: les exigències de
coneixements TIC, el domini de la llengua
anglesa i la tinença d’habilitats interpersonals;
que es consideren essencials
en els entorns professionals actuals
caracteritzats per la globalització, la
competitivitat i el dinamisme.
I d’aquesta manera millorem tant la selecció
com la fidelització dels participants,
que estan més satisfets amb tota
la formació rebuda.
Aquesta realitat, juntament amb la
nostra inquietud de millora contínua i
el nostre esperit crític i inconformista
en la recerca de l’excel·lència en l’atenció
al client, han estat els factors clau
que ens van empènyer a buscar noves
maneres de fer visible la nostra oferta
formativa.
Encoratgem les persones que estan disposades
a formar-se perquè aprofitin al
màxim el seu temps i les ajudem a
aconseguir les seves fites professionals,
perquè som conscients que el desenvolupament
de les carreres professionals
de les persones enriqueix la capacitat
productiva de les empreses.
I també animem altres entitats de formació
a canviar la visió i fer l’esforç
d’oferir itineraris formatius; els resultats
compensen de bon tros!
Estem molt satisfets de poder ser partícips
d’aquestes experiències d’èxit que
evidencien el win-win!
21 INFORMA’T
21 INFORMA’T

La veu de l’entitat formadora
JOSÉ IGNACIO GOROSTIAGA
DIRECTOR GENERAL DE
L’ESCOLA
@ESHOBescola
José Ignacio Gorostiaga va
estudiar el grau professional
en Hostaleria a l’Escola de
Restauració i Hostalatge de
Barcelona (actualment
l’ESHOB) i és graduat en
Direcció Hotelera per la
Universitat Autònoma de
Barcelona. Té més de 20 anys
d’experiència en el sector de
l’hostaleria i la restauració,
tant en l’àmbit nacional com
internacional, on ha ocupat
llocs de la màxima responsabilitat.
Des del 2010 és el
director general de l’ESHOB.
CONXI SOLÀ
DIRECTORA DE FORMACIÓ
PER A L’OCUPACIÓ
@ESHOBescola
El secret
de la bona
cuina
És llicenciada en Psicologia per
la Universitat de Barcelona,
coach i formadora en
habilitats directives i
competències transversals.
Fa més de 10 anys que
gestiona plans de formació
per a l’ocupació, el darrer any
a l’ESHOB.
ESHOB (Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona)
L’escola de formació ESHOB es dedica a la formació en
tots els àmbits de l’hostaleria i la restauració, a fi de dotar
els alumnes amb les eines i els coneixements necessaris
per afrontar els nous reptes del sector.
Per Mª Elena Palacios
22 INFORMA’T

La veu de l’entitat formadora
La nova seu de l’ESHOB al Passeig
del Taulat, inaugurada al 2007.
per desenvolupar les seves tasques. El
reconeixement del professional passa
per la renovació i millora de les pròpies
competències i, per aconseguir-ho, creiem
que la formació és clau.
El que sí que ha canviat a l’Escola al llarg
d’aquests anys és que cada vegada
oferim línies de treball més diversificades.
Actualment, a més d’oferir formació
reglada (CFGM i CFGS), postgraus, un
grau universitari i formació contínua privada,
també proposem formació per a
l’ocupació. Concretament, ara estem duent
a terme diverses accions del Consorci
per a la Formació Contínua i diversos
projectes formatius d’inserció laboral.
“Amb els
anys, hem
diversificat
la formació
reglada i hem
incorporat la
formació per
a l’ocupació”
L’Escola ja té més de 30 anys..., què
destacaríeu de la vostra trajectòria?
L’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona
es va crear l’any 1985 per iniciativa
del Gremi de Restauració de Barcelona i
del Gremi d’Hotels de Barcelona. Som
una fundació privada sense ànim de lucre
ubicada originàriament al carrer
Muntaner i creada amb l’objectiu de formar
bons professionals dins del sector.
L’entitat té un patronat format per sis
membres: tres pertanyen al Gremi d’Hotels
i tres al Gremi de Restauració. Cada
tres anys, els gremis s’intercanvien la
presidència a fi de garantir l’excel·lència
de l’Escola.
La voluntat de l’Escola continua sent la
mateixa des que vam començar: apoderar
els professionals del sector dotant-los
de les competències necessàries
La nostra societat està canviant contínuament
i el sector de l’hostaleria no
n’és l’excepció. Com es reflecteixen
els canvis del sector en el catàleg formatiu
que ofereix l’Escola?
Des de l’Escola sabem que és imprescindible
treballar constantment per adaptar
la nostra oferta de formació a les
demandes i tendències. Un exemple
d’això són les intoleràncies alimentàries,
que han generat la necessitat de cuinar
diferent i de crear una oferta gastronòmica
adaptada a aquests clients. Som
els primers interessats a oferir una formació
actualitzada perquè els alumnes
puguin fer una atenció al client precisa,
per proporcionar-los, així, una experiència
gastronòmica satisfactòria. Com
anècdota, us vull explicar que convivim
amb alumnes que tenen intoleràncies i
al·lèrgies, i ells mateixos ens obliguen a
tenir tots els mecanismes preparats, per
si de cas!
Els nostres alumnes també es formen en
cuina sostenible i ecològica, conceptes
que són actuals.
Aula sommelier de l’ESHOB
23 INFORMA’T

La veu de l’entitat formadora
Els GAP (grups d’actualització permanent
de l’oferta formativa), engegats
pel Consorci, ajuden perquè les accions
de formació per a l’ocupació s’ajustin als
canvis de la societat i permeten actualitzar
els professionals. Concretament en
el nostre sector hi ha accions formatives
actualitzades d’especialitats com ara la
cuina vegana, reputació en línia, cuina
per a celíacs o revenue management.
Quines accions formatives tenen
una millor rebuda? Quines són les
que destacaríeu en general?
Les especialitzacions i actualitzacions
tenen molt bona rebuda. Un exemple és
la formació en revenue management,
que consisteix a oferir mecanismes per
garantir la màxima ocupació d’un establiment
amb la màxima rendibilitat
possible. O la formació en sommelieria i
maridatge, molt sol·licitada, ja que els
clients cada vegada demanen més assessorament
sobre vins.
Les accions de cuina especialitzada (japonesa,
vegana, etc.) també han tingut
molt bona rebuda. Una vegada obert el
període d’inscripció, amb menys d’una
setmana ja teníem llistes d’espera!
En general, tenen molta demanda les
accions més innovadores, i sobretot les
que responen a les noves necessitats
dels professionals del sector.
El sector de l’hostaleria i turisme
està marcat per les temporades (Nadal,
Setmana Santa, estiu...), així
com per horaris molt intensius...
Com us afecta en la programació de
les accions formatives?
És veritat que en aquest sector hi ha
períodes de molt més moviment. Com a
entitat de formació, és imprescindible tenir
en compte la temporalitat, l’horari i la
disponibilitat del treballador, per adequar
el calendari i facilitar que la nostra oferta
formativa sigui més accessible.
En els casos de participants que estan
aturats, procurem orientar-los cap a
certificats de professionalitat, que normalment
fem que acabin en períodes
previs a temporades altes per facilitar-los
l’accés al mercat laboral.
En els casos de treballadors en actiu,
procurem fer cursos els dilluns (el dia
que normalment tanquen els establiments
per descans del personal) i en horaris
de 17 a 19 hores, per adaptar-nos el
millor possible al treball per torns.
I, per acabar, quines propostes de millora
faríeu en la formació per a l’ocupació
en general?
Pensem que seria interessant augmentar
i millorar les sinergies entre les diferents
entitats de formació; segur que
juntes podem arribar més lluny. I, des
del nostre punt de vista, cal fomentar la
sectorització de la formació i de les diferents
entitats. Els alumnes mereixen veritables
experts i coneixedors del sector.
Doncs, per part nostra, us donarem suport
en aquesta proposta... Seguim!
A dalt, una cuina
demostrativa de l’escola.
A l’esquerra, alumnes del
curs “Elaboració
i exposició de menjar en el
bar-cafeteria” del Certificat
de Professionalitat de
Serveis de Bar-Cafeteria.
“Els cursos
de cuina
especialitzada
com ara la
japonesa o la
vegana, tenen
molt bona
rebuda”
24 INFORMA’T

Articles
L’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET)
Formació
per a l’ocupació
d’altura
L’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) és un
organisme autònom creat per l’Ajuntament de Vilanova
i la Geltrú el 2008 per oferir serveis d’educació, formació
i treball i està inscrit en el Registre d’entitats de
formació del SOC. Per Roser Gatell
El director de l’EFAV explicant el
projecte a un grup d’alumnes.
L’IMET compta, entre els seus serveis educatius
i ocupacionals, amb l’Escola de Formació
Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú (EFAV),
autoritzada com a organització de formació
de manteniment per l’Agència Estatal de Seguretat
Aèria (AESA) per dur a terme la formació
del personal certificador amb llicència
de manteniment d’aeronaus B1.1.
Per poder oferir aquesta llicència, el SOC i
l’IMET han treballat de manera conjunta per
donar d’alta dues especialitats formatives: el
Manteniment d’Estructures d’Aeronaus i el
Manteniment d’Avions amb Motor de Turbina
LMA B1.1. Aquestes especialitats formen
part de l’itinerari formatiu necessari per obtenir
el Certificat de Reconeixement Europeu
de la Formació Bàsica en Manteniment d’Avions
amb Motor de Turbina. El certificat, juntament
amb 2 anys d’experiència pràctica
en el manteniment d’aeronaus operatives,
permet obtenir la llicència de manteniment
d’aeronaus.
La formació que està impartint l’EFAV és la
mateixa que s’imparteix a tots els estats
membres de la Unió Europea, la qual cosa
permetrà als titulats estar certificats i poder
treballar en la Unió Europea sense necessitat
de cap tipus de convalidació.
Així mateix, l’itinerari formatiu es podrà iniciar
amb el Certificat de Professionalitat de Nivell
1 TMVO0109, Operacions Auxiliars de
Manteniment Aeronàutic, ja que el lloc de treball
relacionat amb aquest certificat necessita
la supervisió d’un tècnic de nivell superior
amb capacitat de certificació. Per aquest motiu,
les dues especialitats donades d’alta permetran
ampliar les competències d’aquest
certificat de professionalitat.
A més de les activitats de formació en el sector
aeronàutic, l’IMET ha col·laborat amb el
SOC en les actuacions següents: el programa
de formació d’oferta en àrees prioritàries
(FOAP); els programes integrals de la Garantia
Juvenil; el programa Ubica’t, l’acompanyament
a la inserció i el suport ocupacionals
per promoure la inclusió social i el
programa 30 Plus, que duu a terme actuacions
ocupacionals per afavorir la inserció laboral
de les persones en situació d’atur a
partir dels 30 anys.
El passat 5 d’abril la directora del SOC, Mercè
Garau, va visitar les instal·lacions de l’EFAV i
va tenir l’oportunitat de conèixer alguns dels
programes que ofereix l’IMET, com ara els
d’orientació i acompanyament en la inserció
laboral, els d’experienciació i treball, els d’intermediació
i mercat laboral, i els de formació
i capacitació, tots ells amb l’objectiu
comú de promoure l’ocupació de qualitat per
a tothom a fi de lluitar contra l’atur i la precarietat
laboral.
El centre està ubicat en una antiga fàbrica
de paper, La Paperera, que va ser rehabilitada
pels treballadors del taller d’ocupació Posar-se
a Punt. Es va inaugurar el mes de juny
del 1988 com a un projecte pilot innovador,
que va circumscriure la seva actuació en la
lluita contra l’atur, que en aquell moment
era molt alt
Més informació a www.imet.cat
o bé a www.efav.cat
25 INFORMA’T

Signatura convidada
Anqep (Portugal):
La unió del món
educatiu i l’ocupació
El 2007 va ser un any clau per a l’educació i la formació a Portugal,
ja que es va produir una important reforma que va culminar, entre
d’altres, amb la creació del Sistema Nacional de Qualificacions (SNQ).
Traducció Ester Morante
La Teresa Duarte treballa a l’Àrea de
Qualificació de l’ANQEP, l’Agència
Nacional per a la Qualificació i
Formació Professional .
Va participar en el disseny del Catàleg
Nacional de Qualificacions de
Portugal, principalment en la
concepció d’una metodologia de les
qualificacions basat en els resultats
de l’aprenentatge, i també ha
participat en el procés de vincular el
Marc Portuguès de Qualificacions a
l’EQF: Marc Europeu de Qualificacions
per la Formació al llarg de la vida. És
membre del Grup Consultiu del Marc
Europeu de Qualificacions (EQF AG).
Es va formar com a sociòloga (fins al
nivell de màster) a l’Institut
Universitari de Lisboa (ISCTE) i abans
d’incorporar-se a ANQEP, va treballar
a l’Institut per la Innovació en la
Formació (INOFOR).
Ha fet publicacions en els camps de
l’ensenyament I la formació.
Els principals objectius d’aquest
sistema eren (i continuen sent)
fer de l’educació secundària l’objectiu
de referència per a la qualificació
de joves i adults; reforçar la integració
entre la formació dins del sistema
educatiu i la formació en el mercat de
treball —garantint per a tots dos el principi
de doble certificació (acadèmica i
professional)—; construir mecanismes
de certificació per a les competències escolars
i professionals adquirides mitjançant
l’aprenentatge informal i no formal;
promoure la flexibilitat entre el model
educatiu i el de la formació professional
per a l’ocupació (FPO) —incloses les unitats
modulars curtes, ja que, així, es poden
certificar de manera independent i
enfortir la permeabilitat entre les vies
d’educació i l’FPO—; dissenyar acords
per a les qualificacions de l’FPO per
adaptar millor les necessitats del mercat
de treball i avançar-se als canvis futurs, i
apostar per la llegibilitat i comparabilitat
de les qualificacions nacionals.
Per assolir aquests objectius múltiples,
calia crear noves estructures, com ara els
consells sectorials de qualificacions, la
Xarxa de Proveïdors de Formació o els
centres qualificats per a la validació de
l’aprenentatge no formal i informal, i definir
nous instruments, com el Catàleg
Nacional de Qualificacions, el Marc Nacional
de Qualificacions o Qualifica Passport.
Va ser en el marc d’aquest escenari que
es va crear l’Agència Nacional per a la
Qualificació i Formació Professional (AN-
QEP), a partir de l’antiga Agència Nacional
de Qualificació, i se li van donar més
competències per gestionar aquest nou
escenari integrador i comú.
L’ANQEP és un institut públic integrat per
l’Administració de l’Estat amb autonomia
pedagògica, sota la supervisió conjunta
del Ministeri d’Educació i del Ministeri de
Treball, Solidaritat i Seguretat Social, i en
coordinació amb el Ministeri d’Economia.
Té una doble missió: coordinar i executar
les polítiques d’educació i formació professional
de joves i adults i assegurar el
desenvolupament i la gestió del Sistema
Nacional de Reconeixement, Validació i
Certificació de Competències (RVCC).
Aquesta visió conjunta permet millorar el
diàleg entre els àmbits educatiu i laboral.
La importància d’aquest esquema és visible
a diversos nivells i es reflecteix en
moltes de les funcions de l’ANQEP.
El Sistema d’Anticipació de les Necessitats
de Qualificació
Atès que el diagnòstic de les necessitats
és prioritari, ANQEP ha creat el Sistema
d’Anticipació a les Necessitats de Qualificació
(http://sanq.anqep.gov.pt/), que
és una eina important per al Catàleg Nacional
de Qualificacions (CNQ) i un exemple
de cooperació entre diferents organismes
públics i privats.
26 INFORMA’T

Signatura convidada
EL CATÀLEG NACIONAL
DE QUALIFICACIONS
La promoció del disseny i l’actualització
continuada del CNQ és una de les atribucions
de l’ANQEP. El CNQ és una eina en
línia i dinàmica per a la gestió estratègica
de nivell no superior, de regulació de
l’oferta formativa de doble certificació,
que inclou les qualificacions de nivell 2 a
5 del Marc Nacional de Qualificacions i
les normes que s’utilitzen en IVET, CVET i
RVCC (www.catalogo.anqep.gov.pt).
El CNQ integra referències de qualificació
úniques per a la formació de doble certificació
(formació d’adults i formació contínua,
en una primera fase) i per a processos
de reconeixement, validació i
certificació de competències (RVCC). Inclou
estàndards educatius i ocupacionals
i integra progressivament qualificacions
basades en resultats d’aprenentatge
que identifiquen per a cada qualificació
un nivell de competència i un nivell de
formació en el seu component tecnològic
(vocacional).
Els consells sectorials per a la qualificació
El paper dels diferents grups d’interès en
el disseny de qualificacions és essencial.
ANQEP impulsa contínuament la intervenció
dels consells sectorials de qualificació
(CSQ), que funcionen com a plataforma
d’actualització o revisió de les
qualificacions incloses en el CNQ. Els 16
CSQ són grups de treball tecnicoconsultius
creats per l’ANQEP, i constitueixen
estructures del Sistema Nacional de Qualificacions.
Estan integrats per diversos
actors per tal d’assegurar una representació
sectorial de l’activitat econòmica
nacional. Funcionen com una primera línia
d’un treball més operacional que es
pretén desenvolupar en una lògica de
xarxa i cooperació.
ESTRUCTURES
Xarxa de proveïdors
de formació
Centres de Noves
Oportunitats
Consells sectorials
per a la qualificació
Centres
Qualifica
ELS CENTRES QUALIFICA
Els Centres Qualifica són una xarxa que
consta de 303 centres creats per al reconeixement,
la validació i la certificació de
competències (https://www.qualifica.gov.
pt/#/pesquisaCentros).
Aquests centres, que inclouen diversos tipus
d’institucions com a entitats promotores,
estableixen protocols amb empreses i
altres entitats per motivar els adults a
augmentar les seves qualificacions, així
com desenvolupar processos d’acreditació
en el context laboral.
En tot aquest escenari, és imprescindible la
implicació dels diversos agents (stakeholders),
a diferents nivells i en diferents etapes
del procés.
L’ANQEP és l’exemple que treballar en xarxa
amb altres agents públics o privats, nacionals
o internacionals, dona fruit i resulta
essencial per fomentar el desenvolupament
d’una formació professional per a
l’ocupació de qualitat
Sistema Nacional
de Crèdits per la VET
Catàleg Nacional
de Qualificacions
2007 2017 2007 i 2017
INSTRUMENTS
Marc Nacional
de Qualificacions
Manual d’habilitats
individuals
Passaport
de Qualificació
Reunió del Consell del Sector
del Comerç i el Marketing a la
seu d’ANQEP.
27 INFORMA’T

Articles
Les polítiques actives
d’ocupació des d’una
perspectiva actual
Per poder parlar de polítiques actives d’ocupació, i en general de
qualsevol política social, hem de tenir en compte el context en què ens
trobem. Les anteriors polítiques públiques de l’estat del benestar es van
elaborar per donar resposta a unes demandes homogènies i clarament
diferenciades i es van gestionar d’una manera rígida i burocràtica.
Però ara les demandes són més
complexes i heterogènies, causades
per una multiplicitat de factors,
i és per això que es requereixen altres
formes de resposta desburocratitzades
i adaptables a situacions.
Actualment, les fronteres de l’exclusió
són mòbils i fluides. Fins i tot es parla de
“treballadors pobres”. No podem explicar
l’exclusió social referint-nos només a una
sola causa. Hi ha una correlació entre diferents
factors (precarietat laboral, infrahabitatge,
etc.). És impossible resoldre
aquestes situacions amb un sol tractament
unidimensional i sectorial de les polítiques.
No hi ha una resposta única i
generalitzable. Així doncs, la situació actual
requereix un canvi, i sembla que això
és el que preveu la nova Llei 13/2015, del
9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació
i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
Ara més que mai, cal donar valor
a les polítiques actives d’ocupació (PAO).
COM CAL AVANÇAR EN LES POLÍ-
TIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ?
En relació amb el contingut, caldria tenir
en compte els aspectes següents:
• Adaptació a les especificitats. Cal facilitar
a cadascú allò que necessita, qualsevol
PAO ha de ser prou flexible per
permetre un marge suficient d’ajustament
a les necessitats de cada persona,
sector i territori.
• Execució de mesures a curt i llarg termini.
Caldria treballar les polítiques
actives d’ocupació des de dues perspectives
diferents: una a curt termini i
una altra a llarg termini, més estratègica.
Només amb projectes estratègics
es pot respondre adequadament a les
necessitats ocupacionals més urgents i
immediates.
• Interrelació i complementarietat entre
les PAO. La majoria de les persones
que es troben en situació d’atur requereixen
més d’una política activa d’ocupació
per inserir-se en el mercat laboral.
Una persona hauria de poder
passar d’un programa a l’altre durant
el seu procés cap a la inserció. En un
mateix àmbit territorial, els recursos
disponibles s’han de basar en una integració
i cooperació entre els diferents
actors ocupacionals, per oferir el màxim
de serveis, complementaris i especialitzats,
i evitar duplicitats.
• Integració amb altres polítiques públiques.
La planificació estratègica dels
territoris afecta diferents àmbits. Si les
mesures ocupacionals han de tenir en
compte aquesta estratègia, en la seva
execució caldrà alinear-se amb altres
polítiques públiques del territori; només
així es poden resoldre situacions complexes
i donar més efectivitat a la política
d’ocupació.
• Acompanyament. Diverses experiències
han demostrat que l’acompanyament
de la persona en el procés
cap a la inserció és un dels aspectes
més decisius en l’efectivitat de la intervenció,
sobretot per a les persones
que es troben en una situació de més
vulnerabilitat.
• Priorització de col·lectius més vulnerables,
com poden ser les persones en
situació d’atur de llarga durada, els
immigrants, joves amb fracàs escolar,
treballadors pobres, etc.. Un dels principals
objectius de les polítiques actives
d’ocupació (Ruesga, 2002) sempre
ha de ser atendre col·lectius desfavorits,
a fi de millorar la seva capacitat
per inserir-se en el mercat de treball.
• Serveis a les empreses. Cal oferir serveis
i programes per intensificar la relació
amb les empreses. És indiscutible
que mitjançant la prospecció es milloren
les actuacions de la demanda i de l’oferta
i també l’efectivitat de la resta d’actuacions
en matèria de polítiques actives
d’ocupació.
28 INFORMA’T

Articles
Oficina del SOC a Berga.
• Fomentar la cooperació i la concertació
estratègica en l’àmbit territorial. La
concertació entre els diferents actors
d’ocupació d’un territori i la cooperació
entre ells és un element clau que ens permet
la planificació i la implementació de
les estratègies territorials i, per tant, una
adequada execució i distribució dels recursos,
alhora que potencia l’impacte de
les PAO i contribueix a una millora substancial
en la seva capacitat de resposta.
Pel que fa a com cal elaborar i executar
les PAO, és bàsic el coneixement en matèria
de prospectiva del mercat de treball,
donat que aquest ha de contribuir a poder
prendre unes decisions encertades en
l’elaboració d’aquestes polítiques. Igualment,
per poder-les dissenyar i planificar
adequadament, cal avaluar-les. Només
així es pot anar ajustant la intervenció
efectuada i fer que aquestes polítiques
cada vegada tinguin més eficàcia i impacte:
una millora contínua de la cartera
de serveis, basada en els resultats de les
avaluacions.
D’altra banda, la nova Llei 13/2015, del 9
de juliol, regula i estableix el sistema
d’ocupació de Catalunya, on es reconeixen
un conjunt d’actors públics i privats.
Però, quin rol ha de tenir el SOC en aquest
sistema?, i com cal que es relacioni amb
la resta d’actors per a l’execució d’aquestes
polítiques?
Des del meu punt de vista, la importància
del com és clau en qualsevol procés de
canvi. El valor de com es construeix la política
–coproducció–, i posteriorment com
s’hi participa i com se’n dona suport a
l’execució. Cal establir relacions basades
en la proximitat, la confiança, el compromís
i la cooperació, on el SOC, per la seva
visió global i estratègica i amb la capitalització
del coneixement, hauria de mantenir,
ara més que mai, un paper dinamitzador,
didàctic i proactiu. Tal com
s’esdevé en “la innovació social”, entesa
com a procés, com una manera diferent
de fer les coses, un dels elements més importants
és precisament el canvi en el tipus
de relació que s’estableix entre els
diferents actors que hi intervenen.
Un procés on el lideratge del Servei Públic
d’Ocupació de Catalunya i la responsabilitat
en la distribució de recursos i en la
mateixa execució de les PAO en el territori
condicionaran sense cap dubte els seus
resultats.
Només així el sistema avançarà per oferir
el màxim de cobertura, amb uns actors
que coprodueixen, cooperen, són complementaris
i presten un servei de qualitat.
Perquè finalment es tracta de donar una
resposta adequada a tothom, quan i on
ho necessiti; i que el sistema hagi teixit el
màxim de complicitats i serveis per no
deixar caure cap persona.
Ningú es pot quedar a fora, no ens ho
podem permetre!
MARTA CAÑELLAS PASCUAL,
RESPONSABLE DE L’ÀREA DE NOUS PROJECTES D’OCUPACIÓ I INNOVACIÓ SOCIAL
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Postgrau en Dret Financer i Tributari, organitzat per la
Universitat de Barcelona. Màster en Cooperatives i Economia Social, organitzat per la Universitat de Barcelona.
Postgrau en Estratègia i Competitivitat Regional, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya.
La seva trajectòria professional sempre ha estat vinculada al sector públic i a les polítiques socials. En una
primera etapa va treballar en l’àmbit de l’economia social, on va ocupar el càrrec de sub-directora general
d’Economia Social i Cooperatives i el de lletrada del Consell Superior de la Cooperació. Des de l’any 2001 ha
treballat en l’àmbit de l’ocupació, impulsant programes i projectes de polítiques actives d’ocupació: foment
de nous jaciments d’ocupació, dinamització territorial, ocupació juvenil, i altres programes per a la inserció
de persones en especial situació de vulnerabilitat. Actualment és responsable de l’Àrea de Nous Projectes
d’Ocupació i Innovació Social del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
29 INFORMA’T

La veu de l’empresa
Objectiu:
cap treballador
sense formar-se
Laura Carnicero
Doctora enginyera industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de
Barcelona. Ha assumit diferents càrrecs de responsabilitat a SEAT i actualment
és gerent de formació i directora de l’Escola d’Aprenents de SEAT.
Per Glòria Clota i Gemma Aguyé
30 INFORMA’T

La veu de l’empresa
Laura, explica’ns la política de formació
de SEAT
La formació interna a SEAT es pot dividir
en dos grans blocs: la formació de l’escola
d’aprenents i la formació contínua de tots
els treballadors.
Els nostres aprenents són treballadors des
del primer dia. Tenen un contracte de formació
i aprenentatge i cobren el seu salari.
Per a nosaltres és molt important que se
sentin de SEAT al cent per cent i que tinguin
els mateixos beneficis i les mateixes
obligacions que qualsevol treballador.
Això fa que creixin estimant l’empresa. Per
aquest motiu, la retenció d’una persona
que ha estudiat a l’escola és altíssima; els
aprenents no marxen, i, en part, és pel seu
sentiment de pertinença a l’empresa.
De cara a l’any que ve, tenim pendent
que la Generalitat ens aprovi un cicle formatiu
de grau superior propi. Fins ara, la
nostra formació professional és dual, basada
en el model alemany. No només perquè
nosaltres pertanyem al Grup
Volkswagen i tenim la cultura alemanya
molt arrelada, sinó també perquè va molt
més enllà de la formació professional
dual oficial que es dona aquí.
Una formació professional dual oficial té
2.600 hores com a màxim i, en canvi, els
nostres aprenents en fan 4.600. En ser
empresa i escola alhora, volem que la
formació sigui molt útil per al lloc de treball.
Tenim un equip de professors que
només es dediquen als aprenents i 50
tutors que els tutoritzen en la part pràctica
del lloc de treball. Assegurem un nivell
d’exigència alt per a ambdues bandes,
alumnat i tutors.
Volem fer una aposta important per la formació
d’aquest alumnat, de manera que
la nostra formació els pugui donar la doble
titulació alemanya i espanyola. Ara mateix,
reben el títol oficial de grau mitjà,
però ens trobem que quan aquests alumnes
accedeixen al grau superior, fins i tot
s’avorreixen, perquè ja han cursat la matèria.
Per aquesta raó estem treballant
amb la Generalitat per tenir l’opció d’oferir
el cicle formatiu de grau superior des de la
nostra escola.
“Els diners invertits
en formació són els que ens
permetran transformar-nos “
El procés per entrar a l’escola és complex,
perquè en oferir formació de qualitat
amb salari des del primer dia, amb tots
els beneficis socials i amb perspectives
clares de continuïtat a l’empresa, acostumem
a tenir més de 1.000 sol·licituds per
60 o 70 places, depenent de l’any.
Quin percentatge de l’alumnat acaba
la formació?
Acaben la formació al voltant d’un 75%
o 80% i, d’aquest xifra, el 100% es queda
treballant a l’empresa. Una dada important
és que, en l’actualitat, l’11% dels directius
de SEAT provenen de l’escola
d’aprenents.
Amb la nova aposta formativa, altres
alumnes tindran la possibilitat d’entrar
directament al grau superior o
hauran de passar primer per la vostra
formació?
No tindrem grau mitjà, és a dir que el
que nosaltres farem serà grau superior.
D’aquestes 1.000 persones que volen entrar,
moltes ja tenen un grau superior, ja
tenen el batxillerat. Sí que n’hi ha una
petita part que ve de l’ESO, i aquestes
ara hauran d’estudiar un parell d’anys
més perquè, a partir d’ara, l’escola de
SEAT s’entrarà tenint un grau mitjà o el
batxillerat o un grau superior fet. D’altra
banda, l’alumnat sortirà amb un grau
superior amb un alt contingut amb tot el
que té a veure amb indústria 4.0. És
molt important per preparar-se per al
futur que ja és present.
I la formació contínua de la resta de
treballadors?
Pel que fa a la formació contínua dels
nostres treballadors, també estem tre-
Luca de Meo, President de SEAT
ballant moltíssim aquest vessant de la
indústria 4.0. A grans trets, l’any passat
vam invertir-hi 17 milions d’euros. Tenim
un equip de 50 formadors interns i col·
laboracions amb proveïdors de formació
a mida. La formació s’imparteix dins
l’horari laboral, perquè entenem que és
per al lloc de treball.
L’objectiu de SEAT és que ningú es quedi
sense formació. L’any 2017 vam fer
250.000 hores de formació.
Anualment fem la detecció de necessitats
formatives mitjançant les acadèmies
d’àrees, on estan identificats i definits
tots els perfils professionals que
tenim a SEAT. S’analitzen les competències
necessàries de cada lloc de treball i
el col·laborador responsable proposa les
mesures d’aprenentatge. A vegades són
cursos, o bé poden ser aprenentatges
amb experts o sessions informatives.
Dibuixos de prototips a l’Escola d’Aprenents.
31 INFORMA’T

La veu de l’empresa
Parlem de fàbrica?
Parlem d’empresa, és a dir, la gent de
finances, de compres, de recursos humans,
de totes les àrees..., del centre
tècnic de SEAT. La seu principal és a
Martorell, i tenim SEAT Barcelona i
SEAT components.
A Catalunya en total hi ha 14.600 treballadors
a qui fem formacions tècniques,
tecnològiques, de competències
transversals (soft skills), de qualsevol
tipus de formació quant a habilitats,
negociacions, etc. També fem formació
en idiomes, alemany i molt d’anglès. A
part de tota aquesta formació, ens estem
preparant per al futur.
L’any passat vam iniciar un projecte
premiat en 4 ocasions en l’àmbit estatal
i autonòmic. Arran de tractar temes
relacionats amb la indústria 4.0,
ens vam adonar que moltes persones
encaren amb por i incertesa els canvis
futurs en els seus llocs de treball. Hem
abordat aquest tema amb un bloc formatiu
que explica bé què és la indústria
4.0, per afrontar-la com un canvi
constant que fa temps que es va iniciar.
La manera de donar resposta a tots
aquests canvis constants és mitjançant
la preparació de les persones.
El resultat d’aquest projecte formatiu i
divulgatiu és que l’equip SEAT ha entès
el procés de canvi i han sorgit ganes
d’aprendre. M’agradaria remarcar
una dada: el 63% de les persones volen
seguir aprenent encara que sigui en
temes de tecnologies que no tinguin
res a veure amb el seu lloc de treball,
fins i tot fora de l’horari laboral. Que et
diguin això vol dir que han entès que
cal estar aprenent contínuament per
poder mirar cap al futur.
Com a primícia, i derivat de l’experiència
d’aquest any, properament
obrirem un camp molt gran perquè
qualsevol persona de SEAT, tant sigui
on estigui treballant, a l’àrea tècnica,
línia de producció, finances, etc., es
pugui formar del que vulgui dins d’un
ventall molt gran de continguts, senzillament
perquè ho vol, i fora de l’horari
laboral.
Alumnes a un taller de l’Escola d’Aprenents de SEAT a la Zona Franca de Barcelona.
L’acció l’oferireu vosaltres directament
o bé la buscarà el mateix treballador?
La idea és que nosaltres facilitem un
contingut formatiu molt gran i l’interessat
s’hi apunta. Nosaltres creiem que
molta gent de la companyia pot formar
altres membres, per això tenim un gran
equip de formació intern, que rep un salari
addicional per la formació que està
fent depenent si la fan dins o fora de
l’horari laboral. El que volem oferir en la
part de la formació “Aprendre perquè jo
vull” és un ventall molt gran de temàtiques
en col·laboració amb organitzacions
punteres en formació, tant en línia
com de manera presencial.
Quina plantilla teniu i quanta gent forma
part de l’equip de formació?
Som 50 persones a l’equip de formació
per a una plantilla de més de 14.000 treballadors.
Formem part de l’Àrea de Recursos
Humans. Perquè entengueu la importància
de la formació a SEAT, a la
darrera reunió del Comitè Executiu, després
de la presentació de la proposta
“Aprendre perquè jo vull”, el nostre president,
el senyor Luca de Meo, va dir: “tened
en cuenta todos que el dinero invertido
en formación es el mejor dinero que
podemos invertir para transformarnos”.
“L’any 2017
vam invertir
17 milions
d’euros en
formació, 10
vegades més
que el nostre
crèdit de
formació”
Esgoteu el crèdit de formació assignat
a SEAT?
Totalment. L’any 2017 disposàvem d’un
màxim d’1.800.000 euros de crèdit i
vam invertir 17.000.000 euros en formació.
Tenim clar que està molt bé esgotar-lo,
però, per una altra banda, la
tramitació de la formació a través de la
FUNDAE és força farragosa. Per això
tota la part de la nova formació que volem
implantar, és a dir “L’aprendre perquè
jo vull”, no la bonificarem
32 INFORMA’T

En primera persona
“Formar-se obre
noves portes”
L’Enric va néixer l’any 1979 i és de Mollet del Vallès. Té formació
superior en electrònica, logística i compres, producció i enginyeria
de qualitat. És dinamitzador de tallers de creixement personal
i formador de programes informàtics, amb més de 10 anys
d’experiència en la millora contínua de l’empresa.
Enric Cànaves
Docent i coach
“El certificat de
docència em va
donar les eines
per acabar de
créixer com a
professional”
Per Glòria Clota
Primer de tot..., quina formació has
fet? Ens la pots explicar perquè els
lectors puguin conèixer el sector en el
qual ara prestes serveis?
He fet diferents cicles de formació
professional de grau superior:
electrònica, logística i compres i de
responsable de producció i qualitat.
També tinc formació en enginyeria de
qualitat, entrenament (coaching)
proactiu i docència.
L’any 2017, arran d’un assessorament al
servei d’emprenedoria de l’empresa
municipal de Mollet del Vallès, EMFO, va
sorgir la possibilitat de poder cursar el
certificat de professionalitat de docència
de la formació professional per a
l’ocupació que acredita com a formador.
Què et va portar a cursar aquest
certificat de professionalitat?
Feia anys que oferia formació sobre
qualitat i informàtica a empreses o a
grups particulars. Era conscient que
pel fet de no tenir una carrera
universitària se’m tancaven moltes
portes, però mai he deixat de formar-me
i aquesta via em va semblar
que obria noves oportunitats.
No havia pensat a formar-me en el
sector públic, perquè desconeixia els
requisits per accedir-hi i els continguts
que s’hi impartien. Va ser des d’EMFO
que em van informar sobre les
oportunitats laborals que m’obria el fet
d’estar en possessió d’aquest certificat
de professionalitat i que si el cursava
resoldria molts dels meus dubtes sobre
gestió i planificació.
I què t’ha dut al món de la formació?
Després d’un temps a l’empresa
privada gestionant projectes en
sistemes de qualitat, vaig decidir que
el que em motivava era treballar més
estretament amb persones. Vaig
començar a formar-me i a impartir
cursos sobre coaching, programació
neurolingüística i relacions interpersonals,
activitats que combinava amb la
impartició de tallers de cap de
setmana i amb una feina com a
responsable de qualitat. Però, fer
tantes coses alhora m’estava afectant
negativament. El 2016 vaig decidir
deixar la feina estable i dedicar-me la
formació.
Com a persona autodidacta, notava que
tenia unes necessitats per cobrir i el
certificat de docència va ser la clau que
em va donar les eines per acabar de
desenvolupar-me com a professional.
Quines oportunitats laborals
t’ha obert?
M’ha permès poder treballar per a
entitats del tercer sector i ens públics.
Desconeixia els procediments adminis-
34 INFORMA’T

En primera persona
tratius del Servei Públic d’Ocupació de
Catalunya i, sobretot, com s’han de
planificar formacions de llarga durada,
om s’han de programar els diferents
mòduls o com s’ha d’avaluar.
Modificaries alguna cosa de la
formació que vas rebre sobre
docència? S’ajusta el que vas
aprendre en el curs amb les eines
que necessites actualment com
a formador?
En el meu cas, el que més valoro és
que el professor tenia molta experiència
com a formador i dominava la
matèria. Això li donava molta
credibilitat. El contingut i la durada
del curs van ser suficients, perquè
vaig poder assolir els objectius que
m’havia proposat: conèixer els tràmits
més burocràtics i administratius dels
ens públics, les eines per programar i
planificar cursos de moltes hores, el
sistema d’avaluació...
Una proposta de millora d’aquest
certificat en concret: com que m’estava
preparant com a futur docent, hauria
estat interessant que cada mòdul
l’hagués impartit un formador diferent
per poder veure i aprendre diferents
formes i estils d’impartir classes, de
gestió de grups, etc.
Com va ser l’experiència de fer
pràctiques en una formació d’aquest
tipus? Què et van aportar les pràctiques
com a formador? Van complir
les teves expectatives?
Voldria destacar que les pràctiques
poden semblar un mer tràmit per poder
acabar el certificat de professionalitat,
però realment són molt interessants si
s’aprofiten.
Com que jo ja tenia experiència com a
formador, demanava assistir a les
formacions que s’impartien per veure
diferents estils formatius. De fet, com
que les meves principals mancances eren
de l’àmbit administratiu i de gestió,
demanava tasques per reforçar-ho.
I com a formador em va anar molt bé
conèixer la part del darrere, és a dir, com
a formador arribes a l’aula i ja et trobes
els alumnes, però desconeixes totalment
els passos a seguir per aconseguir omplir
l’aula.
En quins àmbits estàs oferint
formació actualment?
Estic treballant com a formador en
una entitat del tercer sector amb un
col·lectiu de joves. Concretament, estic
impartint una formació de competències
bàsiques en TIC, i hi ha la previsió
d’iniciar el nivell següent el proper
curs. Les noves tecnologies sempre
m’han agradat; de fet vaig cursar
formació professional en electrònica.
També m’han proposat impartir un
curs de preparació d’oposicions en el
mateix centre.
Com et veus en el futur?
D’una banda, com a formador en el
sector de les noves tecnologies al sector
públic, però també m’agradaria poder
engegar el meu propi projecte emprenedor
per impartir formació a empreses
sobre temes com les relacions interpersonals,
els valors d’empresa o les
relacions humanes
A dalt, el centre de formació EMFO
Orienta de Mollet del Vallès, on
l’Enric va rebre orientació com a
emprenedor i on li van recomanar
realitzar el CP de docència.
A baix, classe de COMPETIC inicial
adaptat als joves usuaris de
l’entitat ACIDH, Associació
Catalana per al desenvolupament
i integració humana.
35 INFORMA’T

Contraportada
“Millors resultats
empresarials han de
portar millores laborals”
Enric Vinaixa, director general de Relacions Laborals i Qualitat en el
Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Per Laure Díaz
Quina és la fita principal que persegueix
la Direcció General de Relacions
Laborals i Qualitat en el Treball?
La principal fita de la Direcció General és
garantir l’exercici dels drets i les obligaci·
ons tant de les organitzacions com de les
persones treballadores en l’àmbit laboral.
I com es garanteix això?
Fent ús de la mediació com a element
d’encontre, fomentant la cultura de la
prevenció o bé per mitjà de la responsabi·
litat social; tots són elements qualitatius.
Podria ser més explícit?
D’una banda, donant compliment legal a
les mesures alternatives que s’establei·
xen per a les empreses que no incorporen
persones amb discapacitat, establint ser·
veis mínims davant de vagues, treballant
en expedients de regulació d’ocupació,
gestionant qüestions abans i després de
la negociació col·lectiva i treballant en
matèria de resolució sancionadora, així
com en les autoritzacions inicials de tre·
ball i en matèria de seguretat i salut. Ja
veu que és una llista llarga.
I de l’altra?
D’altra banda, amb més capacitat d’inci·
dència, ateses les poques competències
que té Catalunya en l’àmbit del treball,
es persegueix, tal com he apuntat abans,
36 INFORMA’T

Contraportada
el foment de la cultura preventiva i el fo·
ment de la mediació com a elements fo·
namentals per a la solució extrajudicial
dels conflictes col·lectius.
Com és l’estat actual de les relacions
laborals a Catalunya?
Les relacions laborals gaudeixen d’un
molt bon nivell de concertació gràcies a
l’establiment d’acords col·lectius. No
obstant això, serien millorables si no fos
perquè el mercat de treball es caracteritza
per una alta temporalitat i parcialitat.
Què es fa per adaptar les relacions laborals
a la realitat del país?
Per sort, a Catalunya, hi ha una tradició
de concertació molt important, sorgida
principalment per la manca d’incidència
en la normativa bàsica laboral, que, cal
recordar, és exclusiva de l’Estat. Per mit·
jà de la negociació col·lectiva, s’han sor·
tejat, i per acord, situacions que la refor·
ma laboral del 2012 va deixar sense
recorregut.
I com s’ha esquivat el problema?
Hem posat èmfasi en el fet de vehicular la
negociació dels espais on no s’arriba.
També posem l’accent en la mediació per
resoldre conflictes i incidències en els col·
lectius marcats per una precarietat més
elevada com, per exemple, les persones
amb discapacitat, les persones joves o les
que tenen més de 55 anys.
L’any 2017 es van reduir els expedients
de regulació d’ocupació?
Sí, i aquesta reducció és una tendència
des de l’any 2013. Hi ha dos factors prin·
cipals que han comportat aquesta reduc·
ció: d’una banda, la recuperació econò·
mica i, de l’altra, el fet de tocar quasi
fons durant els anys 2012 i 2013, els dos
anys més durs de la crisi.
L’atur va baixant però, en general, es critica
la poca qualitat del treball que s’està
creant. Què cal fer per millorar-lo?
Moltes coses, però principalment cal re·
distribuir les millores dels comptes de
resultats de les empreses i traduir-les en
beneficis quantitatius (salaris) i qualita·
“Les relacions
laborals
gaudeixen de
bona salut,
però el mercat
de treball
té una alta
temporalitat
i parcialitat”
ENRIC VINAIXA
Nascut a Barcelona fa 51 anys,
a l’Enric Vinaixa no li fa por la
paraula “conflicte” perquè
esmorza amb ella cada matí.
El seu dia a dia és una lluita
contínua per tractar de
resoldre problemes laborals.
Després de diplomar-se en
Relacions Laborals l’any 2001
per la Universitat Ramon Llull,
va ser cap de recursos humans
de l’Escola Pia de Sarrià i
director de Relacions Laborals
a la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC). L’Enric
Vinaixa transmet tranquil·litat
quan parla. Saber escoltar
empreses i treballadors en
mig d’un greu problema és
un requisit imprescindible
perquè el conflicte esdevingui
“una oportunitat per
resoldre un problema”, rebla
el director Vinaixa.
tius (contractes) per a les persones tre·
balladores, sigui per mitjà dels acords
col·lectius o individuals.
A vegades, però, sentim a dir que per
ser competitius els salaris no han de
pujar gaire.
Ser competitius no significa en cap cas
apostar per la reducció de la massa salari·
al, sinó oferir condicions que facin aflorar
les competències que tots tenim. Hem
d’aconseguir xifres i índexs per poder dur
endavant els projectes vitals de les perso·
nes, passant de l’administració dels recur·
sos humans a la gestió de les persones.
Bases sòlides i gestió de les emocions.
L’any passat vam veure conflictes laborals
com els dels treballadors i treballadores
de seguretat de l’Aeroport
de Barcelona. Va ser llarg i difícil de resoldre.
Es podria dir que la conflictivitat
laboral és preocupant a Catalunya?
No, en absolut. La paraula conflicte no
ens ha d’alarmar. L’hem de veure com
una oportunitat per resoldre un problema,
un cop esgotades les vies internes
de negociació entre empresa i les persones
treballadores.
Això explicaria la disminució del
nombre de vagues registrades?
Sí, però no m’agrada valorar la conflicti·
vitat en estadístiques. Tot i així, l’indica·
dor de vagues reforça el fet que la con·
flictivitat laboral no és preocupant.
Llavors, com actua la Direcció General
de Relacions Laborals i Qualitat en el
Treball quan veu venir un conflicte laboral
greu?
Amb la millor de les eines, la proactivitat.
Instem les parts en conflicte a detallar la
situació, i oferim la mediació com a ele·
ment per acordar una solució, i que tingui
força recorregut en el temps.
Se’ls pot exigir a les empreses una
aposta decidida per la responsabilitat
social i la igualtat d’oportunitats
en el treball?
Les empreses són responsabilitat social
per se.
37 INFORMA’T

Contraportada
Què vol dir amb això?
Vull dir que les empreses són elements re·
guladors bàsics del nostre model socioeco·
nòmic actual, i del que fan i com ho fan, tots
i totes en rebem els impactes. Més enllà del
que és legal, ser responsable socialment és
un element competitiu bàsic intern i extern.
També li preguntava per la igualtat
d’oportunitats en el treball.
La igualtat d’oportunitats, en tots els as·
pectes, ha de ser una autoexigència soci·
al, de tots. I, molt especialment, en el
món del treball. Per exemple, tenim de·
tectada molt bé la bretxa salarial que hi
ha entre homes i dones. Cal més corres·
ponsabilitat, donat que els índexs en lloc
d’apropar-se, s’allunyen. Si seguim així,
s’hauran d’instar novetats legislatives, i
perdre l’oportunitat de l’autoregulació.
Enric Vinaixa, reunit amb la subdirectora general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball,
Àngels Cuadrada, i la directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral del Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies, Elena Juanola.
La reducció de la sinistralitat laboral i
la millora de les condicions laborals
són dos objectius als quals apunta la
seva Direcció General. Catalunya està
guanyant aquestes batalles?
No anem pel mal camí, però mai és prou per
a la lluita –que no vol dir que sigui una bata·
lla– per la reducció de la sinistralitat laboral.
Catalunya ja fa temps que és la darrera co·
munitat en índexs de sinistralitat.
Això no treu, però, que seguim insistint
en un concepte bàsic: el foment de la cul·
tura preventiva. I això té a veure amb el
que abans comentava respecte a la res·
ponsabilitat social. Amb el compliment
de la llei no n’hi ha prou. La sinistralitat
diu molt de les condicions en el si de l’or·
ganització i la seva competitivitat. En
prevenció, un zero és un deu.
Però de debò les empreses i les persones
treballadores tenen prou consciència
de la importància de la prevenció
dels riscos laborals?
Ja no és un tema de consciència o no, sinó
d’integració de la cultura de la prevenció.
Integrar el risc i, en conseqüència, la seva
minimització ha de ser la guia a seguir. La
prevenció s’ha d’integrar en totes les fa·
ses del procés productiu de forma prèvia,
i no després. No tenim prou cultura del
risc, no sols en prevenció, sinó en diferents
“No anem pel
mal camí,
però mai es
prou la lluita,
que no la
batalla, per a
la reducció de
la sinistralitat
laboral”
facetes de la vida. I també hem d’integrar
la cultura preventiva a l’escola.
Per tant, caldria més formació contínua
i permanent en la prevenció de
riscos laborals?
I tant que sí!
Per què?
Doncs, perquè apareixen nous riscos de·
rivats de les noves formes de treballar,
de les noves professions i dels sectors
emergents. I tot això, sense oblidar que
les persones treballadores ens anem
fent grans i, alhora, es produeixen can·
vis molt significatius en les formes de
treballar a les empreses. I, finalment,
però no per això deixa de ser menys im·
portant, hem de tenir en compte l’ori·
gen cultural del col·lectiu de treballa·
dors i treballadores de continents i
països força diferents que avui en dia
treballen al nostre país.
De la seva resposta, dedueixo que,
més enllà de la formació en prevenció
dels riscos laborals, el Consorci per a
la Formació Contínua de Catalunya
ha de tenir un paper essencial en
l’actualització dels coneixements
dels treballadors i treballadores?
És evident que el seu rol esdevé clau en el
present, i seguirà sent fonamental en un
futur molt immediat. I tot per la senzilla
raó que els canvis professionals, impul·
sats per una tecnologia que avança molt
ràpidament, obliguen tant les empreses
com les persones a formar-se contínua·
ment per no perdre pistonada. Opino que
l’actualització permanent dels coneixe·
ments ajuda l’estabilitat laboral. I aquest
objectiu el perseguim tots des de les nos·
tres responsabilitats en el Departament
de Treball, Afers Socials i Famílies
38 INFORMA’T