el Butlletí Clot 253

juny 2014
núm. 253
www.avvclotcampdelarpa.cat
Residència: que l’obrin
al principi del 2015!
Llibertat
Sergi
Rubia!!

2 juny 2014

Editorial
Es ven una ciutat
Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpa
c/Joan Sibèlius, 3
Tel. 93 2324610
avvclotcampdelarpa@gmail.com
www.avvclotcampdelarpa.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a dijous de 18 a 21 hores
Junta directiva:
Presidenta: Antònia Bigordà
Sotspresident: Joan Verdés
Tresorer: Jordi Prades
Secretari: Miquel Catasús
Vocals
Domiciano Sandoval, Pere Guarro,
Rosa Carrillo, Elizabet Lopez, Josep
Casanovas, Marcel·lí Belloso, Ainhoa
Ruiz, Antonio Herrera
Equip de redacció:
Antònia Bigordà, Domiciano
Sandoval, Marcel·lí Belloso, Rosa
Carrillo, Miquel Catasús, Montserrat
Ventura, Raquel León, Miguel
Padilla, Ainhoa Ruiz, Conchita
Ribera.
Coordinació: Raquel León.
Correccions: Montserrat Ventura.
Publicitat: GPL, s.c.c.l.
Tel. 93 242 01 99 / 627 017 071
xavi@gpl.cat
Producció: DBcoop, s.c.c.l.
db@dbcoop.cat
Quan arriba la primavera tots comprovem
el canvi profund que es produeix a la
nostra ciutat, observem com els nostres carrers
s’omplen de turistes fins al punt que hi
ha llocs del centre en els quals sembla que no
estiguem a Barcelona, sinó a una altra ciutat.
Molts pensaran que això és bo, ja que aporta
riquesa i treball per a tots, però n’hi
ha prou amb furgar una mica en
aquesta brillant superfície per
descobrir les veritables arrels
del funcionament d’aquest
sistema, els que se’n beneficien
realment, els interessos
econòmics i polítics
que mouen tot el sistema.
Al port tenim exemples de privatització
de l’espai públic, com
el de l’hotel Vela, amb capital de Qatar,
per a la construcció del qual fins i tot es va haver
d’aixecar la prohibició de construir hotels
a l’espai de domini públic portuari; les oficines
de Desigual, o el projecte de la Marina de
Luxe a la Barceloneta. És així com s’escapen
del control democràtic de les seves activitats.
Solament cal fer un tomb per comprovar
La ciutat ha
de ser dels
ciutadans i
ciutadanes
l’ocupació cada vegada més gran del centre
turístic per hotels i comerços, que són els
grans beneficiats d’aquesta situació. En el
districte de Ciutat Vella l’activitat turística ha
produït un efecte de ‘terra cremada’, el nombre
de places hoteleres a la seva superfície
multiplica per sis la mitjana de la ciutat, la
qual cosa provoca alteracions de tot tipus en
la vida i la convivència ciutadana.
El turisme ha de ser una activitat
sostenible en si mateixa i no
hauria de contemplar-se com la
principal font d’ingressos de
la ciutat. Cal desenvolupar un
model de ciutat atractiu per a
activitats econòmiques de caràcter
productiu, com les indústries
tecnològiques.
Mentrestant, els beneficis d’aquesta situació
són per als grans inversors i grups financers
que s’han apropiat de les polítiques públiques
mentre creixen les desigualtats entre
els habitants de Barcelona. Un 75% dels nostres
barris disposen d’una renda per sota de la
mitjana, i entre ells, Nou Barris, Sant Martí o
Sants s’empobreixen a marxes forçades. l
Impressió: Zukoy5
D.L.: B-28.908-89
Imprès en paper cyclus reciclat
5.000 exemplars
SUMARISUMARI
Ocupació de la Conselleria
5
7
8-9
4 de Salut
10
Ens volen expropiar
els terrats!
Casal d’avis Pl.Casanelles:
per fi !
Llibertat per al casteller
Sergi Rubia
14
14
Lluitem per la democràcia
a les escoles
Remodelació del carrer
Ripollès
11 de Setembre pel dret
a decidir sobre tot
juny 2014
3

sanitat pública
Ocupada la seu
de la Conselleria
de Salut
Divendres 23 de Maig,
veïnes i usuàries de la
sanitat pública vàrem
ocupar la Seu de la
Conselleria de Salut a
Barcelona per reclamar
l’aturada immediata
de les retallades i les
privatitzacions del sistema
públic.
En roda de premsa, la FAVB, la
CON FA VC i altres organitzacions en
defensa de la sanitat pública recordaven
que això només és el començament
d’una llarga campanya. Que
diem prou als interessos privats (i corruptes)
dels que dirigeixen la nostra
sanitat. Que diem prou a la degradació
del sistema públic. Que diem prou
a les derivacions a les privades i que
exigim una sanitat 100×100 pública
en gestió, provisió i finançament, que
sigui transparent i participativa.
- Que funcioni al 100x100 de la seva capacitat.
És a dir, sense llits, quiròfans,
consultes i serveis tancats.
- Que els diners públics es destinin al
100x100 a finançar centres públics i no
centres privats.
- Que durant l’estiu els centres i serveis
funcionin al 100x100.
- Que les llistes d’espera generades per
les retallades no siguin l’excusa per
derivar intervencions i proves a la privada.
No volem que continuï l’espoli planificat
que s’està produint a la sanitat pública,
especialment des que el Sr. Ruiz
és conseller de Salut. Li demanem la dimissió
per la defensa que està fent dels
interessos privats en lloc de fer-ho per
l’interès general de la població. l
Per això vàrem fer arribar al conseller de
Sanitat, Boi Ruiz, un escrit exigint que:
- La sanitat sigui 100x100 pública, universal,
de qualitat i gestionada públicament
de forma transparent i amb participació
de les persones que la utilitzen i
en són propietàries.
4 juny 2014

salut pública
Les telefòniques
podran
expropiar terrats
per col·locar-hi
antenes
ergonyós menyspreu al veïnat
“V i a les administracions locals”:
Aquesta ha estat la reacció que la Junta
de la Confederació d’Associacions
Veïnals de Catalunya (CONFAVC) vol
fer arribar als partits polítics -PP, CiU
i PSOE- que han donat llum verda a la
nova Llei General de Telecomunicacions,
que permetrà expropiar terrats
per instal·lar-hi antenes si una companyia,
amb el vistiplau del Govern central,
ho considera estratègic i necessari,
sense cap poder de decisió del veïnat
afectat. Davant d’aquesta nova llei aprovada
la setmana passada, la CONFAVC
s’hi oposa rotundament perquè:
1) Menysté el poder de participació i
decisió del veïnat. Ha de ser el veïnat
afectat, i no els interessos privats de les
operadores, el que finalment decideixi
la cessió dels seus immobles o equipaments
públics per a instal·lar aquestes
infraestructures, guiades prèviament
per un estudi d’impacte ambiental i de
la salut pública de cada projecte. Fins
ara moltes associacions veïnals han estat
els “actors clau” que han pressionat
els ajuntaments respectius per a regular
aquest tipus d’instal·lació a través
d’ordenances municipals o planificacions
urbanístiques, tenint en compte
els diferents impactes sobre el veïnat
i el territori. L’expropiació forçosa de
terrats, “és la gota que fa vessar el got”
d’un model de la gestió pública en què
la veu de la ciutadania no hi pinta res.
2) Menysté el poder de decisió dels
ajuntaments. En l’anterior marc legal
eren les administracions locals les que
atorgaven les llicències municipals
d’obres i d’activitats perquè les companyies
poguessin instal·lar aquest tipus
d’infraestructura. Els ajuntaments
sempre han estat més pròxims a les demandes
del veïnat i de les AV, de manera
que en molts casos escoltaven les
opinions de la ciutadania i negociaven
les instal·lacions de les infraestructures.
3) Menyspreu a la salut del veïnat
per afavorir el lucre. L’entitat veïnal
s’uneix a l’alerta que ha fet la Plataforma
Estatal contra la Contaminació
Electromagnètica de considerar l’aprovació
de la norma com un “atemptat a
la salut pública”, i davant d’un debat
científic encara no tancat sobre l’afectació
de les radiacions d’alta freqüència
de les antenes de telefonia mòbil a
les persones, la CONFAVC considera
que hauria de prevaler el principi de
“precaució”. A més, considera un gran
retrocés que aquests projectes “considerats
d’interès general” no vagin
acompanyats d’estudis d’impacte ambiental
i que sigui el Ministeri d’Indústria,
administració molt allunyada de
les realitats territorials, l’encarregada
d’aprovar el pla de desplegament o
instal·lació de la xarxa segons la seva
valoració d’idoneïtat, exigint només
a la companyia del projecte una “declaració
de responsabilitat” en què
certifica els requisits exigits per la llei.
Davant d’aquesta nova ofensiva contra
la sobirania i el poder de participació
de la gestió pública del veïnat, la
CONFAVC demana als partits polítics
que tornin a obrir el debat a les entitats
socials per a arribar a consensuar collectivament
com regular aquest tipus
de projectes de telecomunicacions al
territori.
Per saber més : Neus Ràfols
(Comunicació de la CONFAVC)
www.confavc.org. l
juny 2014
5

pensions
Com els afectarà la reforma de les
pensions, als més joves?
Si abans dèiem que els pensionistes eren
molt difícils d’implicar en la defensa de
les seves pensions, encara és mes difícil que
un jove amb 35 o 40 anys es mogui pel que
considera encara molt llunyà. Pot ser per això
que els governs fan les polítiques que fan.
El que sí que és ben cert és que si no posem
fil a l’agulla entre tots, els nostres joves es
trobaran amb unes pensions gairebé de misèria,
ja que es veuran afectades per uns factors
que des d’ara mateix tendeixen a disminuir
les pensions públiques per afavorir de forma
descarada les pensions privades (mentre es
redueixen les públiques perquè no hi ha diners,
es financen les privades amb càrrec als
pressuposts). D’aquesta manera, amb la reforma,
s’apugen l’edat de jubilació i els anys
necessaris per tenir dret a pensió, és a dir, els
anys de còmput, fins a incloure tota la vida laboral,
o els anys de cotització fins als 45 anys per tenir dret al
100% de la pensió. A més, es tindrà en compte el FEI (Factor
d’Equitat Intergeneracional), que afectarà els nous pensionistes
i que començarà al 2019 (com que s’espera que viuràs més,
tindràs una pensió mes petita).
També, i d’acord amb la reforma, entrarà en vigor el FRA
(Factor de Revalorització Anual). Aquest procediment afectarà
tothom, i consisteix a garantir que el pressupost del sistema
d’ingressos menys despeses (I*- G*) convergeix a zero. S’elimina
la revalorització en funció de l’IPC, i és fàcil preveure
que amb l’actual situació econòmica, sense perspectives de
millora, les pensions vagin cada vegada a pitjor.
En el fons, del que es tracte, si els ciutadans, grans i no tant
grans, no ofereixen resistència, és de confluir cap a un sistema
privat de pensions, o un sistema semiprivat on la part pública
quedarà reduïda a una pensió el més minsa possible.
Es podria fer d’una altra manera? És clar que sí, però d’això
en parlarem en el proper butlletí.l
6 juny 2014

urbanisme
Casal d’avis de la pl. Joan Casanelles:
per fi comencen les obres!
Com sabeu, el barri i l’AVV ens vam
resistir tot el que vam poder al fet
que l’anterior regidor tanqués el casal per
a gent gran que hi havia a l’edifici de la
plaça Joan Casanelles (tocant al Districte).
El Sr. Narváez es va imposar, però va
quedar clar que va ser una decisió injusta
i que va perjudicar una part molt important
dels usuaris. L’AVV va demostrar
que el trasllat del Casal Casanelles anava
en contra del Pla d’Equipaments del
barri aprovat amb el consens de tots, i va
aconseguir que la reivindicació de la reobertura
(amb millores) de l’edifici per a
ús de la gent gran quedés com un deure
important a solucionar pels partits que es
van presentar a les eleccions del 2011.
Quan va arribar el nou regidor, el Sr.
Freixedes, aquest es va reafirmar en la
seva promesa de reobrir l’edifici per a
la gent gran, tot conservant una part per
als usos juvenils i associatius que s’hi
havien establert. En principi se’ns va dir
que el nou casal es faria durant el 2013,
després han anat passant els mesos i,
malgrat les reivindicacions de l’AVV,
els tràmits s’han allargat molt més del
raonable. Ara sembla que per fi començaran
les obres i que aquestes acabaran
al final de l’any i es posarà en marxa
al començament de l’any que ve (poc
abans de la precampanya electoral de
les municipals, és casualitat?).
El projecte finalment aprovat puja uns
970.000 euros i readapta l’edifici a l’ús
com a casal d’avis, però modernitzant
totes les instal·lacions i amb algunes
variacions respecte a la distribució que
El projecte és correcte,
però el casal queda una
mica petit
havia tingut en la seva anterior etapa.
Ara, les sales per a ús juvenil són les
de la banda de la plaça Valentí Almirall
(a l’esquerra del plànol) i la resta serà
pròpiament per al casal d’avis. Aquest
El nou casal es coordinarà amb el
“Joan Casanelles” del Clot de la Mel
tindrà, entre les dues plantes, uns 600
m 2 , i per tant serà una mica petit. Tot i
així, és veritat que com que ara també
tenim el nou Casal Casanelles a Concili
de Trento-Lope de Vega, el conjunt de
tots dos creiem que donarà un servei suficient
per a la gent gran del Clot. Si a la
llarga es veiés que falta més espai, sempre
quedarà l’opció d’ampliar-lo, però,
en petit, tindrà tot el necessari excepte
menjador: espais relacionals, bar, sales
polivalents, aules, ... i fins i tot un petit
espai a la terrassa de la segona planta
per a un hort urbà hidropònic. A veure
si el posen en marxa d’una vegada, que
la gent gran d’aquesta part del barri fa
temps que l’espera i el necessita. l
juny 2014
7

entitats i solidaritat
Castellers: us felicitem pel 45è aniversar
exigim LLIBERTAT SERGI RUBIA!
Teníem previst incloure una felicitació
als Castellers de Barcelona, que com
sabeu és una entitat també del barri, pel
seu 45è aniversari. Felicitació que fem
extensiva al Centre Cultural La Farinera,
que n’ha fet 15. Però el dimecres 28
de maig van detenir injustament el jove
casteller i veí del barri Sergi Rubia, que
estava a Sans per solidaritzar-se pacíficament
amb el Centre Autogestionat de
Can Vies, i això va tenyir d’indignació
la gent del barri i els assistents al concert
del 45è aniversari que es va fer al parc
del Clot de la Mel.
Si ja és greu que detinguin una persona
sense cap prova (va ser una detenció feta
aleatòriament), és del tot injustificable
que un jutge el posi a la presó com a element
d’escarment col·lectiu. Exigim la
llibertat immediata del Sergi Rubia!
Per a més informació publiquem una
nota penjada a www.sergillibertat.cat
que explica molt bé el cas:
La família, companys, amics i totes les
persones de l’entorn d’en Sergi Rubia
Olives, ingressat des del passat divendres
30 de maig a la presó de Can Brians
1, acusat de desordres públics amb motiu
de les mobilitzacions que s’han produït
a rel del desallotjament i enderrocament
del Centre Social de Can Vies i ÚNIC
dels detinguts al que se li ha ordenat presó
preventiva, volem manifestar la nostra
indignació i donar a conèixer a tots
el mitjans els detalls de la seva detenció.
Abans de tot volem senyalar que en
Sergi és una persona sense cap tipus
d’antecedents, que mai s’ha vist
involucrat en cap conflicte, ni està
relacionat amb cap grup violent.
Al contrari, és un jove compromès amb
els valors de la convivència, solidaritat
i cohesió, com ho demostra dia a dia
a través de la seva feina com auxiliar
d’infermeria i la seva activitat dins
el si dels Castellers de Barcelona, on
ha desenvolupat una gran tasca en benefici
d’aquesta entitat des del 2005.
Actualment treballa a l’arxiu històric
d’aquesta entitat, de més de
45 anys d’antiguitat, per actualitzar-lo
i donar-lo a conèixer.
Per una altra part, al 2010 va ser el
promotor i fundador de la Penya Barcelonista
dels Castellers de Barcelona,
anant a diferents actes per tot el país.
El dimecres dia 28 de maig, com moltes
altres persones, va assistir a la
“casserolada” i manifestació convocada
al barri de Sants en solidaritat
amb la causa de Can Vies.
Tot el seu entorn coneix perfectament
que el Sergi mai no ha participat en els
disturbis que a vegades es produeixen en
aquest tipus d’actes i els quals ell rebutja.
Quan va acabar la manifestació va decidir
anar a fer un beure amb un altre company
a un bar del propi barri de Sants.
Al sortir del local i dirigir-se cap a casa,
de camí al metro, es van trobar amb
una situació de caos i amb les patrulles
d’antidisturbis que tancaven l’accés
a diversos carrers, per la qual cosa va
pujar pel carrer Blanco, on, quan mantenia
una conversa amb un veí, va començar
una càrrega policial en aquest
mateix carrer, on de manera aleatòria
i sense cap fonament va ser detingut.
Va ser llavors quan el van portar a les
dependències de la comissaria de les
Corts, on va estar fins divendres 30
de maig, que va ser posat a disposició
judicial a la Ciutat de la Justícia.
8 juny 2014

i i també
Diversos testimonis que es trobaven
al lloc dels fets afirmen que en
Sergi no realitzava cap acció delictiva
i només es disposava a tornar
a casa amb la seva família.
Totes les persones encausades pels fets
de Can Vies que van prestar declaració el
divendres 30, ho van fer en un dels tres
jutjats de guàrdia, excepte en Sergi, que
per motius d’aglomeració d’expedients
va ser l’ÚNIC detingut que va declarar
al Jutjat número 13, el jutge del qual, Sr.
JUAN ANTONIO RAMÍREZ SUNYER,
per donar una lliçó i un exemple a la
societat, i, sense entrar a valorar ni tan
sols els càrrecs que se l’imputaven, mínims
en comparació de molts dels detinguts,
va ordenar PRESÓ PREVENTIVA
acollint-se al risc de reiteració del delicte
(o sigui, per evitar que tornés al lloc
del conflicte), mesura la qual és completament
desproporcionada per al delicte
que encara sent completament fals, se
li imputa i tenint en consideració que el
judici no es celebrarà fins el proper mes
de gener de 2015.
Per tot això ens trobem amb una persona
que no ha comès cap tipus de
delicte i que de forma totalment fortuïta
ha passat a ser el “cap de turc”,
exemple i escarment per a la societat,
fruit d’una decisió completament desmesurada
del jutge del Jutjat d’Instrucció
número 13 de Barcelona.
Per tots aquests malaurats esdeveniments
la família ens hem vist amb l’obligació
moral d’aclarir les circumstàncies
que giren en torn de la seva detenció i
sol·licitem l’ajuda i la solidaritat per
part de tothom, perquè d’alguna manera,
es miri de fer justícia i aconseguir
que en Sergi surti de la presó tan aviat
com sigui possible.
Gràcies a tothom per la vostra ajuda i
col·laboració.
No pararem fins que tinguem el Sergi
en llibertat i sense càrrecs! l
juny 2014
9

educació
La fi de l’escola pública democràtica
i participativa?
Els diferents sectors (mares, pares, mestres, alumnes) que formen part del Consell Escolar del centre perden el seu dret a
votar i simplement es converteixen en consultors o sectors d’opinió.
En aplicació de la llei Wert (LOCE)
i la llei catalana d’educació (LEC),
s’ha anunciat aquesta modificació que
atempta contra la democràcia participativa
dels centres educatius. La Sra.
Rigau, tan valenta defensora de l’escola
catalana, no ha trobat cap impediment
en l’aplicació d’aquesta nefasta i
retrògrada llei. Ernest Maragall, el seu
antecessor i impulsor de la LEC, va
significar un desastre davant la possibilitat
de construir una llei d’educació
catalana avançada i de qualitat. Va ser
un frau. En canvi, va consolidar, aug-
mentar i desviar els fons públics a les
escoles privades i religioses.
El Sr. Ernest Maragall va pensar, crec
jo, que les reformes en l’estructura de
gestió educativa faria millorar l’escola.
L’autonomia de centres, la va entendre
com una espècie de gestió empresarial,
i no com una resposta modernitzadora
necessària per adaptar-se al medi social,
a la diversitat de l’alumnat fonamentalment.
El que va fer va ser tot el
contrari, donar un caràcter piramidal i
antidemocràtic a la gestió dels centres,
donar plens poders als directors, re duir
al màxim la participació i els nivells
de decisió democràtica en els centres. Es va
equivocar. La Sra Rigau, més coneixedora de la
realitat escolar, podria haver congelat aquesta
disposició de llei i respectar una autonomia i
gestió democràtica del centre orientada en un
altre sentit, i no ho ha fet.
En el camp de l’educació hi ha ideologies diverses,
i això es bo, començant pels mestres i
acabant per les famílies. L’educació i l’escola
és saber compartir i respectar les diferents sensibilitats
i forma part de l’ideari d’una Escola
Pública plural, democràtica, participativa,
on els principals valors siguin la
solidaritat, un model de competència i
no de competitivitat,
principis que
trencaran la lògica
de l’interès del capital
sobre l’educació.
Crec que sobretot
són els mestres els que
s’han d’implicar més, no
permetent que l’educació
estigui al servei dels mercats.
Els models educatius
no són mai definitius, es
van construint entre tots en
l’intercanvi i la discussió
continuada. Cal promoure
de nou els equips docents
en front de l’autoritarisme jeràrquic que se’ns
va imposant. Confio en la capacitat crítica,
democràtica i participativa dels ensenyants
i de les famílies davant dels disbarats dels
polítics, i que seguirem lluitant per l’escola
pública i democràtica.
La història es repeteix, l’aparició d’aquestes
agències d’avaluació de la “qualitat”
de l’ensenyament i de les escoles, i dels
països, és el frau més gros. Estableixen
codis, barreres, etiquetes, que no fan
res més que nodrir el mercat de treball
dels oligarques o, simplement, fan de
l’educació un bon negoci. És la ideologia
liberal imperant i dictatorial. l
10 juny 2014

Memòria històrica
Viure el franquisme
La temible Policia Social i el TOP (Tribunal d’Ordre Públic)
Deien que la policia franquista era de
les millors, funcionava a base de
“xivatos”. N’hi havia d’especialitzats:
uns, a la universitat feien com d’estudiants;
d’altres, en grans indústries o
indústries mitges, tenien un sobresou
xx
o alguns privilegis dintre de l’empresa.
Eren els informadors que passaven per
la Via Laietana a explicar o contestar
preguntes dels membres de la Policia
Social, que en realitat era una policia
política.
És llàstima que quantitats immenses
d’informes redactats per aquests “xivatos”
van ser cremats. Ja en l’època de
la transició, se’n van portar carretades
al crematori d’escombraries de Sant
Adrià per ordre del governador d’aquell
temps: informes referits a tota la societat
catalana de l’època, una documentació
força interessant, sobretot per als
historiadors, si no s’arriba a cremar.
No podies parlar massa alt, a l’autobús,
al metro,... podia haver-hi algú que
fiqués l’orella, la desconfiança era total.
A la universitat era millor no destacar
en res, i en els centres de treball havies
d’assegurar-te que el company era de
plena confiança. Quan el franquisme ja
va anar decaient, tothom, o quasi tothom,
coneixia qui eren els “xivatos” i
aleshores corria la veu, encara que en
alguna ocasió eren sospites infundades.
Els registres als domicilis es feien
cada dos per tres: la família, amb mantes,
esperaven a l’escala, sempre a hores
de matinada, mentre els policies escorcollaven
i ho regiraven tot, i en ocasions
feien malbé les coses. Sempre t’insinuaven
que tenies alguna cosa sospitosa, un
llibre, un disc,... encara que en realitat
no trobessin res.
Les tortures eren el pa de cada dia;
els interrogatoris, intensos dintre de
les comissaries. Acabaves signant una
declaració que et presentaven i que la
meitat estava inventada, però com que
tot el que volies era sortir d’allà, estaves
cansat, esgotat, ja no importava res. Els
més torturats van ser els líders obrers
que es destacaven en la lluita per les
millores laborals o nacionalistes. Els
comunistes, maçons, “maricons”, eren
les víctimes més maltractades. La família
trigava dies a saber-ne algun cosa, o
a on parava el seu familiar, i hi havia
establerta tota una burocràcia que marejava
el millor advocat que es presentava
a defensar algun detingut.
Al final, si et trobaven alguna cosa,
acabaves en el TOP; naturalment, et
portaven a Madrid i allà es feien els
judicis. Tot legal, cap garantia de res,
condemna, i a casa o a la presó una temporada
.
Algunes de les Lleis destinades a la repressió
que s’aplicaven amb més rigor
van ser: Llei de Responsabilitats Polítiques
(naturalment, per als perdedors de
la Guerra), 1934; Llei de Repressió a la
Maçoneria i al Comunisme, 1940; Llei
del Bandidatge i el Terrorisme, 1947;
Llei de Premsa, 1938. l
juny 2014
11

acó del català
Cada cop sembla més difícil adonar-se d’alguna cosa
No us heu adonat de les vegades
que se sent per la TV l’expressió
“m’he donat compte…”? Evidentment,
es tracta d’una traducció literal de
l’expressió castellana “me he dado cuenta…”
.
Doncs bé, en català tenim una manera
molt senzilla de manifestar que
alguna cosa ens crida l’atenció o no
ens passa desapercebuda, i és utilitzant
el verb adonar-se: “M´he adonat
que fas mala cara”.
Quan volem confirmar que
ens adonem d’alguna cosa, per
evitar repeticions fem servir
l’expressió adonar-se’n (que
es forma afegint-hi el pronom
en):
“T’adones que arribarem tard?”
“Ja me n’he adonat” (“Ja m’he
adonat que arribarem tard”)
A hores d’ara ja us haureu
adonat que els de la TV no sempre
tenen raó! l
la biblioteca ens recomana...
Amores minúsculos, d’Alfonso Casas
Alicante, Edicions de Ponent, 2012
Alfonso Casas ens presenta en aquesta novel•la gràfica una Barcelona
moderna, exclusiva i sensible. Tres històries d’amor que s’entrecreuen a
partir d’una festa a casa d’uns joves postmoderns i cosmopolites, en la qual
es retraten amistats, comportaments i situacions urbanes d’allò més populars
i actuals. El còmic es mou entre el detall i el minimalisme, relatant i detallant
llocs quotidians i familiars on coses tan aparentment insignificants
com un esmorzar continental o uns clips es carreguen de contingut emocional.
El final del còmic tanca bé les tres històries i conté uns fulls d’extres amb
il•lustracions d’altres dibuixants... Còmic per a lectors Pop... l
Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert
12 juny 2014

equipaments
La residència
Alchemika ja!!!
El passat dissabte 31 de maig, a les
12, al carrer Pare Claret-Guinardó,
va tenir lloc l’acte reivindicatiu per demanar
que la residència-centre de dia de
l’Alchemika s’inauguri d’aquí a un any
com a màxim.
A l’acte també hi parlaren membres
de la Marea Pensionista, Iaioflautes i
Dempeus.
Hi assistiren unes cent cinquanta
persones, i les diferents intervencions
posaren de relleu que ja s’ha acabat el
temps de les paraules, de les promeses
i de la paciència. Els desorbitats preus
que es paguen als equipaments privats
fan impossible l’accés a la correcta assistència
que necessiten moltes persones
del nostre barri.
Aquest no serà l’únic acte celebrat
aquest any. Se’n seguiran fent fins a
la posada en marxa dels equipaments
que es demanen i perquè aquests siguin
gestio nats de forma pública i participativa.
l
Creant una societat dialogant: nou
servei de mediació a l’Associació
vegades, a l’hora de resoldre un conflicte entre persones,
entitats o grups socials, es fa necessària la intro-
A
ducció d’una tercera persona que ajudi a reconduir el diàleg.
Aquest tipus d’intervenció s’anomena mediació i està basada
en la necessitat, cada cop més gran, d’acceptar els conflictes
com un fenomen natural entre les persones, i d’exercitar
el diàleg per trobar respostes i arribar a acords.
La figura del mediador no pretén resoldre el conflicte, però
sí que ajuda que el diàleg no s’estanqui i facilita els camins
perquè es pugui arribar a una resolució, essent sempre les
parts implicades les responsables d’assolir un punt de trobada.
Des de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa,
considerem la necessitat cada cop més gran d’avançar cap
a una societat fonamentada en el diàleg per construir una
comunitat més pacífica.
Per tot això, oferim un servei gratuït de mediació per a tots
aquells veïns i veïnes que ho puguin requerir.
Per a més informació, contactar amb l’AVV. l
juny 2014
13

acó de veïns
Per on passem
els vianants?
Per fi es remodelarà
el carrer Ripollès!
Veniu a la reunió informativa que farem
el 17 de juliol, a les 7, al nostre local.
També parlarem de Trinxant-Meridiana
La nova ordenança municipal sobre terrasses, que delimita
les distàncies mínimes entre els elements urbans
i els edificis, es posarà en marxa el gener del 2015, però
mentrestant hauríem de poder garantir que s’ha de deixar
un espai lliure, de pas per als vianants, no inferior al 50
per cent de l’ample total de la vorera, i un mínim d’acord
amb les normes vigents de promoció de l’accessibilitat i
de supressió de barreres arquitectòniques. A la plaça del
Canonge Rodó, la plaça de l’església, per exemple, la foto
ho deixa ben clar: que per ara passar-hi caminant és com
una aventura. No parlem ja de cadires de rodes, cotxets o
carros d’anar a comprar, perquè aleshores sí que ja és com
impossible...! l
Soci nº 482
La cruïlla entre els carrers Nació i Degà
Bahí: una cruïlla molt perillosa. Hem
d’esperar que algú s’hi mati per trobar-hi
una bona solució?
10 i 11 de setembre
pel dret a decidir
sobre tot
Estem parlant amb altres entitats per fer, aquest any també,
algun acte pel dret a decidir sobre tot (no només sobre el
que interessi al govern) . S’accepten col·laboracions. N’informarem
el juliol través del web. Ah!, i l’11-S recordeu de
posar la senyera al balcó. I bones vacances! l
14 juny 2014

Vine a l’Associació
L’Associació...
QUI SOM?
L’Associació de Veïns i Veïnes del
Clot-Camp de l’Arpa som una entitat
veïnal fundada l’any 1975, amb l’objectiu
de donar a conèixer les reivindicacions
del barri.
Com a entitat associativa som 412 socis
i sòcies, dels quals uns 15 formem
la junta, el nucli impulsor, que treballem
pel nostre barri i que, amb sensibilitats
diverses, però amb esperit unitari,
compartim els mateixos objectius.
QUÈ FEM?
Molts dels nostres socis som alhora
voluntaris i voluntàries en les activitats
que duem a terme, i per això ens organitzem
en vocalies o àmbits de treball
social i reivindicatiu: sanitat, urbanisme,
pensions, medi ambient, orientació
laboral, i la de comunicació i difusió
d’activitats. Podrien haver-hi més vocalies,
però ens calen mans, o persones
voluntàries.
AMB QUI COL.LABOREM?
Amb la Federació d´Entitats del Clot –
Camp de l’Arpa, l’Assemblea Social, la
Plataforma de l’AVE, Unitat Contra el
Feixisme i el Racisme, altres associacions
veïnals de Barcelona, la Coordinadora
Social i la Federació d’Associacions
de Veïns de Barcelona.
COM FUNCIONEM?
Cada dimarts, de 20 a 22 h, ens reunim
a la seu de l’Associació, i el primer dimarts
de cada mes ho fem als locals de
l’Alchemika, a dos quarts de vuit. És
una reunió oberta a tots el ve ïns, veïnes,
socis i sòcies, tothom que hi vulgui
participar. Ens posem al dia dels actes,
reunions properes, xerrades, esdeveniments,
festes... que per diferents temes
hi ha al barri, i entre tots decidim qui
hi va per poder, després, informar a la
resta.
Qualsevol veí o veïna pot venir a exposar
una situació, una necessitat... i
conjuntament decidim com afrontar-la.
Tot i que som molt conscients de les
nostres limitades forces, i que de vegades
no ens toca com a Associació, intentem
orientar els afectats per buscar
la millor via possible.
QUINS SON ELS NOSTRES
OBJECTIUS?
Vetllar pel compliment, en el barri, de
les prioritats de justícia social, qualitat
mediambiental, participació democràtica
real i amb plena transparència.
Donar veu als veïns i veïnes davant de
les institucions públiques: Parlament,
Ajuntament de Barcelona, Ajuntament
del Districte.
Informar i sensibilitzar el barri sobre
diferents temàtiques d’interès social i
comunitari, xerrades informatives, el
butlletí, el web...
Estar presents en aquells espais de
presa de decisió que afecten la vida del
barri: Consell de barri, audiències públiques
i els plenaris.
I TU, QUÈ POTS FER PEL TEU BARRI?
Al principi sembla molt complicada la
vida de l’Associació, tothom parla de
diferents temes alhora, o bé es posa el
segell a la loteria o s’etiqueten butlletins
mentre es parla amb una regidora que
ens ha vingut a visitar... i de tant en tant,
algú porta berenar.
Però si tens la paciència d’escoltar
unes quantes reunions, et treus la vergonya
de preguntar tot allò que no saps
i vols col·laborar perquè et sents compromès
amb el barri. Vine... tu fas falta
a l’Associació. l
Junts i juntes podem fer moltes coses,
les que ja estan en marxa i les que tu
pots proposar!
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
Els prego que m’inscriguin com a soci
o sòcia a l’Associació de Veïns i Veïnes
del Clot -Camp de l’Arpa.
(QUOTA: 22 euros al 2014)
Omple aquesta butlleta i fes-la arribar al carrer Sibèlius, 3, 08026 Barcelona.
POBLACIÓ
NOM I COGNOMS
TITULAR
Associació de Veïns i Veïnes
del Clot-Camp de l’Arpa
c/ Sibelius, 3 - 08026 Barcelona - Tel. 93 232 46 10
TELÈFONS
ADREÇA
ENTITAT
PROFESSIÓ
POBLACIÓ
CODI POSTAL
ADREÇA OFICINA
CODI POSTAL
ADREÇA ELECTRÒNICA
TELÈFONS
POBLACIÓ
DATA
PROFESSIÓ
DATA DE NEIXAMENT
D.N.I
ENTITAT OFICINA D.C. NÚMERO DE COMPTE
ADREÇA ELECTRÒNICA
FIRMA
juny 2014
15