2018 CADAQUES MINI PRINT INTERNATIONAL

El veritable museu del gravat
Existeix una història de complicitat entre Cadaqués
i els artistes que arrenca a finals del XIX i es
manté més d’un segle després amb alts i baixos circumstancials.
Quan Joan Josep Tharrats va escriure
el seu memorable llibre Cent anys de pintura a
Cadaqués, esmentava entre els 338 artistes que en
algun moment o altre havien passat per aquesta
població a l’esmaltador, pintor i gravador Pasqual
Fort. “A Cadaqués ha muntat el Taller Galeria Fort
on exposa obra gràfica, generalment d’artistes catalanes”.
Ho escrivia l’any 1981 i aquell mateix estiu
Pasqual Fort endegava gairebé des de l’anonimat
el Mini Print Internacional de Cadaqués.
Si algun dia s’actualitza aquest relat historico-artístic
de Cadaqués, que té noms propis tan potents
com els Pichot, Meifrèn, Picasso, Dalí, Duchamp
o Hamilton, el concurs de gravats del Mini Print,
que ha arribat ja a la seva 38a edició, haurà de tenir
un capítol propi, al costat d’altres esdeveniments
que han marcat aquest racó privilegiat del Cap de
Creus.
Les xifres del Mini Print són impactants. Des
dels seus inicis han participat anualment en el
concurs una mitjana de 600 a 700 artistes de més
d’una cinquantena de països. El resultat de les 38
edicions celebrades eleva la xifra de participants
a 9.700 artistes d’arreu del món. I la seva obra
l’ha pogut estudiar un jurat i admirar el públic al
Taller-Galeria del carrer Hort d’en Sanés convertit
en veritable museu. Espanya, Estats Units i Japó
són els països que congreguen més participants,
però en el 2018 hi han aportat obra set artistes de
Corea del Sud, tres d’Iran, un de Mongòlia o cinc
de Nova Zelanda, per citar els més allunyats. El
nom de Cadaqués atrau a molts d’aquests artistes
i cadascun dels participants es converteix alhora
en un nou difusor de la marca Cadaqués associada
a l’art. És una atracció mútua fonamentada en
el paisatge, en la gent, en la tramuntana, en una
tradició cultural...
Aquesta història d’amor s’estén cada any a altres
poblacions que exposen les obres del concurs: galeria
l’Étangd’Art, de Bages (França); Wingfield
Barns, de Suffolk (Regne Unit); Fundació Tharrats
d’Art Gràfic, de Pineda de Mar. En altres ocasions
les obres han viatjat a Corea del Sud, Japó, Itàlia,
Mèxic, Estats Units... També, i sortosament, des
del 2016 les obres guanyadores queden dipositades
a la Biblioteca de Catalunya, i ja en són més de
250. Però més enllà d’aquesta presència numèrica,
el que té d’interessant el Mini Print és que permetrà
en el futur resseguir i analitzar les tendències
del món gràfic. La complexitat de temàtiques, la
presència de la figuració, la introducció del món
digital i la diversitat de tècniques seran informacions
extrapolables d’aquestes exposicions. Sense
pretensions elitistes, els seus catàlegs s’han convertit
en una base de dades que permetrà futurs
estudis sobre l’evolució artística.
I un darrer element a tenir en compte és que estem
davant d’una proposta que només s’explica
pel gust per l’exquisidesa, per la sensibilitat i pel
voluntarisme de la família Fort-Barberà. I gràcies
a això s’ha consolidat el certamen i ha assolit una
altra fita, no gens fàcil a Cadaqués, com és la continuïtat
del projecte durant quatre dècades.
Josep Playà Maset, periodista.