ENGINYERIA_XXII_edició24
La revista Enginyeria_XXII (número edició 24), és la publicació del Col·legi on hi trobaràs un recull de les nostres novetats, articles tècnics i activitats que s'han portat a terme el tercer trimestre de l'any 2020, així com una previsió de l'agenda pel següent trimestre.
La revista Enginyeria_XXII (número edició 24), és la publicació del Col·legi on hi trobaràs un recull de les nostres novetats, articles tècnics i activitats que s'han portat a terme el tercer trimestre de l'any 2020, així com una previsió de l'agenda pel següent trimestre.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ARTICLE FUB
ARTICLE UPC
Transformació digital
Els temps de pandèmia com el que patim són
moments de dolor i angoixa, però també
de canvi i reestructuració. La societat que
sobreviurà al SARS-CoV-2 presentarà aspectes diferencials,
i l’enginyeria hi juga un paper clau. Coneixen
els enginyers millor que ningú el món industrial.
I la indústria és el motor i element vertebrador
de l’economia, però també un dels factors principals
en la configuració de la seva organització
social. La imprescindible competitivitat
empresarial en els sectors
industrials ha pivotat
fins ara en la innovació
i la internacionalització.
La crisi frenarà a
curt termini la globalització
econòmica
i, per tant,
també l’obertura
als mercats internacionals.
És
possible que els
processos de
deslocalització
remetin parcialment
amb incipients
relocalitzacions,
reajustant la
cadena de subministraments
en clau més
local. Si abans es buscava
el baix cost de la mà d’obra,
ara és el moment de la qualitat
i l’alt valor afegit. També s’està intensificant
la transformació digital de les
empreses. Tecnologies com la robòtica, l’internet
de les coses, la intel·ligència artificial, el Big Data,
la fabricació additiva, la simulació, el núvol, els nous
materials… impulsaran una evolució que pren forma
en la indústria 4.0 i en l’economia circular. Fent un símil
amb la situació sanitària, que presenta una corba
de contagis que cal frenar, la indústria i els serveis
industrials han de doblegar cap amunt la corba de
davallada econòmica.
Haurem de replantejar moltes coses. Però cal un
enfocament. No es pot ser excel·lent en tot. Calen
empreses competitives i especialitzades que aspirin
a ser dels millors a nivell nacional i europeu. O no
és el que han fet altres països com la Xina, la fàbrica
del món, l’Índia, la fàbrica de software mundial, o
els Estats Units, el centre tecnològic més avançat
del planeta? A casa nostra disposem d’una potent
indústria d’automoció, minera, de béns d’equip, alimentació,
una empresa joiera coneguda arreu del
món… Un ecosistema de primer ordre que busca
obrir-se pas en un mercat molt competitiu i que pot
invertir en projectes innovadors. És imprescindible
que l’administració pública i les institucions
facilitin la vida de les empreses i no
ho posin encara més difícil amb
impostos i normatives asfixiants.
També el sistema
energètic necessita
una posada al dia en
molts aspectes, ja
que l’energia és la
sang que circula
pel teixit de les
indústries. S’ha
de replantejar
el sistema tarifari
elèctric. No
es pot continuar
amb un model de
fixació de preus
de l’energia que
trasllada a les pimes
uns costos fixes inassumibles
que els resten
competitivitat, impossibilitant
algunes inversions
i retribuint molt per sobre dels
seus costos altres projectes, amb
inversions ja amortitzades i costos d’explotació
reduïts.
La pandèmia ha accelerat la digitalització de la societat
i la producció a tots els nivells. Tanmateix, la
transformació digital d’empreses i organitzacions és
dispar i desigual. Les grans estan molt avançades,
però en les petites la seva supervivència està en perill.
Cal fer arribar la transformació digital a tots els
racons i adaptar-nos de manera completa a aquesta
nova situació.
Jordi Franch
Professor dels estudis d’ADE
del Campus Manresa de la UVIC-UCC
Volem seguir el llegat de
Rosa Argelaguet
Amb la voluntat de continuar amb el llegat
de Rosa Argelaguet afrontem aquesta legislatura
el nou equip directiu de la UPC
Manresa. En formem part els professors José Miguel
Giménez, Rosa Giralt, Inmaculada Martínez, Pere
Palà, David Parcerisa, Marc Antoni Soler, Sebastià
Vila i Jordi Vives, així com també Inmaculada Gómez,
cap de la Unitat Transversal de Gestió. Un
equip que, tot i les circumstàncies anòmales que estem
vivint, estem molt il·lusionats amb els projectes
de la UPC Manresa. Som conscients del bon moment
pel qual passa l’Escola gràcies a la feina feta
pel darrer equip directiu i volem seguir endavant
amb els projectes començats i engegar-ne de nous.
Com a universitat pública tenim la responsabilitat de
fer un ús eficient dels nostres recursos, amb transparència
i corresponsabilitat. A més, creiem que el
nostre paper és clau en la formació dels enginyers
que han de transformar el món, per fer-lo més sostenible
i just, tal com estableixen els Objectius de
Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions
Unides per al 2030. Amb tot, se’ns plantegen uns
reptes a assolir en els pròxims anys. Com a la resta
d’universitats catalanes, estem patint un envelliment
del personal docent que s’haurà de renovar a curt
termini. Ens hem d’assegurar que aquest relleu és
de qualitat i estabilitzar aquest professorat, d’això
en dependrà la docència però també la recerca que
es faci a la universitat en la pròxima generació.
Hem d’enfortir la nostra recerca, i per això és imprescindible
dotar-nos de suficient massa crítica.
Enfortir el Centre Específic de Recerca Smart Sustainable
Resources (SSR) serà un objectiu prioritari.
La seva missió és crear i transferir coneixement en
el camp dels recursos naturals i dels residus urbans,
industrials i miners, mitjançant tecnologies per a la
localització, el processament, l’optimització i la reutilització
d’aquests recursos. Es tracta d’un pol de
recerca singular, en una temàtica de plena actualitat.
D’altra banda, hem de valorar el futur de les nostres
titulacions per tal d’aportar els estudis necessaris
que demandin les necessitats de la societat i de la
indústria, tal com estem fent els últims anys. De fet,
ens estem plantejant algun màster nou.
Volem, també, seguir treballant en el nostre entorn
més proper i en la divulgació dels nostres camps
d’expertesa, així doncs, tirarem endavant amb el
TechLab que es va començar a gestar el curs passat.
Aquest serà un espai obert a la ciutat on tothom
podrà innovar, experimentar i prototipar, pel seu
compte o en col·laboració amb l’equip investigador
de la UPC Manresa, gràcies a l’equipament tecnològic
de què disposarà. L’objectiu és que cap innovació
tecnològica quedi aturada per manca d’un
espai o d’equipaments per dur-la a terme.
També volem enfortir la nostra xarxa de treball amb
les empreses i entitats del nostre entorn territorial i
temàtic i, en particular, refermar el nostre compromís
amb la ciutat, en tots els àmbits de presència. A nivell
intern, seguirem treballant per als estudiants, la
nostra principal raó de ser. La nostra escola és un espai
per créixer com a enginyers però sobretot com
a ciutadans. Volem seguir fomentant la seva participació
activa i responsable en els òrgans de govern
universitaris i en les associacions d’estudiants, n’estem
molt orgullosos i estarem al seu costat pel que
necessitin.
Pere Palà
Director de la UPC Manresa
20 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020
21