ENGINYERIA_XXII_edició24

NOTÍCIES DE L’ENGINYERIA
NOTÍCIES DE L’ENGINYERIA
El màster, innecessari
en les Enginyeries de la
branca industrial
Les persones que han estudiat un
grau en Enginyeria de la branca
industrial no han de fer cap màster
per poder exercir. Actualment
a Espanya hi ha més de 100 graus
que contenen la paraula “enginyeria”
però que no habiliten per
a l’exercici de la professió. Són els
anomenats “graus blancs”, que
requereixen complementar la formació
amb un màster habilitant
o un altre grau que doni atribucions,
com els que ofereix la UPC
de Manresa. Per exemple, un
graduat en Enginyeria Mecànica
o Electrònica pot fer el projecte
d’una nau industrial i de totes les
seves instal·lacions (electricitat,
gas, fotovoltaica, etc.), però un
graduat en Enginyeria de l’energia
no.
Per contra, els graus de la branca
industrial són uns estudis generalistes
de 240 crèdits que ja
habiliten i que estan pensats per
a la incorporació al món laboral
un cop finalitzats els estudis.
Només llavors, l’enginyer pot
decidir si vol fer un màster per
especialitzar-se en allò que més
li interessi per a la seva carrera
professional. Aquests graus tenen
atribucions professionals i
permeten accedir al nivell A1 de
l’Administració. A més, els seus
titulats poden col·legiar-se en
un dels 6 col·legis professionals
que existeixen a Catalunya o en
algun de la resta d’Espanya. Els
Col·legis també són una bona
font d’informació per a totes les
persones que volen conèixer bé
què els aportaran i quines atribucions
els ofereixen uns estudis
determinats, evitant despeses
innecessàries i frustracions un
cop acabats els estudis.
La confusió és molta, i fins al moment
no s’ha aconseguit avançar
en cap regulació que eviti la proliferació
de “graus blancs” i màsters
en l’àmbit de l’enginyeria.
Des dels Col·legis es continua
insistint en la necessitat d’homogeneïtzar
títols a nivell europeu,
de manera que es faciliti la mobilitat
d’enginyers a tot Europa,
apostant per un únic nivell d’enginyeria
tal com passa a molts
països del nostre entorn.
Nou portal
de licitacions
europees
Les licitacions públiques europees
representen una font de negocis
molt rellevant. Tant és així
que cada any més de 250.000 autoritats
públiques del conjunt de
la Unió Europea gasten al voltant
del 18% del PIB de la UE en l’adquisició
de serveis, obres o subministraments.
Conscients d’això, el COGITI
(Consejo General de la Ingeniería
Técnica Industrial de España) i
els Col·legis Oficials, com a part
de les mesures excepcionals que
s’han dut a terme dins el “Plan
Ingenia el Futuro”, han creat un
nou Portal de Licitacions Europees
per a persones enginyeres
i empreses d’enginyeria que permet
accedir, tant als professionals
com a les empreses, a aquestes
oportunitats de negoci multisectorial
puntualment actualitzades,
d’una manera ràpida, senzilla i
directa.
L’adreça web del portal és
https://cogiti.es/licitaciones
Pere Palà, elegit
director de la
UPC Manresa
El professor i investigador Pere
Palà ha estat elegit director de
l’EPSEM, al Campus UPC Manresa.
Nascut a Manresa, Pere Palà
és enginyer de telecomunicació
i doctor enginyer de telecomunicació
per la UPC. És expert en
el camp de l’anàlisi i disseny de
circuits electrònics i de receptors
de comunicacions per radiofre-
Pas endavant per a què els enginyers puguin
fer Inspeccions Tècniques d’Edificis
qüència, elements que, entre
d’altres aplicacions, permeten
construir l’Internet de les Coses
(Internet of Things, IoT), les ciutats
intel·ligents i el paradigma
de la Indústria 4.0.
Palà s’acompanya d’un equip
continuista que pretén seguir
amb el llegat de Rosa Argelaguet,
mantenint l’excel·lència en
la docència i la recerca, obrint la
Universitat al territori i als seus
agents, ampliant les sinergies
amb el teixit empresarial i les
administracions, incrementant
la visibilitat de l’Escola i sent un
centre referent en l’àmbit de la
tecnologia tant nacional com internacional.
Una recent sentència del Tribunal
Suprem ha desestimat el recurs
presentat per diverses associacions
col·legials contra la sentència
de l’Audiència Nacional de
l’any 2008 que declarava nul
l’article del decret sobre les Inspeccions
Tècniques d’Edificis que
establia que “la inspecció tècnica
dels edificis d’habitatges s’ha
de dur a terme per una persona
amb titulació habilitant acadèmica
i professional com a projectista,
director/a d’obra o director/a
d’execució de l’obra en
edificació residencial d’habitatges,
segons el que estableix la
Llei 38/1999, de 5 de novembre,
d’ordenació de l’edificació, (...)”.
Aquesta sentència es basava en
la Llei de garantia d’unitat de
mercat i afirmava que els informes
tècnics d’edificis no formen
part del procés d’edificació i que
són actes professionals diferents
de la projecció i direcció facultativa.
També determinava que la
Llei 38/1999, de 5 de novembre,
d’ordenació de l’edificació, no
estableix cap reserva d’activitat a
favor d’arquitectes o arquitectes
tècnics en l’emissió d’aquests informes.
Els Col·legis d’Engi nyers
Graduats i Enginyers Tècnics Industrials
de Catalunya sempre
han defensat que, en tractar-se
d’una inspecció que no modifica
en cap cas l’edifici existent,
pot ser feta per un enginyer graduat
o enginyer tècnic industrial.
Davant d’aquesta sentència, el
Consell de Col·legis ha demanat
novament que es reconegui la capacitat
tècnica d’aquests professionals
per emetre l’informe de la
inspecció tècnica d’edificis, sense
cap exclusió relativa a la classe o
ús dels edificis.
22 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020
23